Vanessa Nueda, mare i responsable de Trade Marketing 6

El càncer a casa és una aventurapirata

Com encaixes la notícia que tens càncer de mama?És difícil. Costa encaixar-la. Em vaig preguntar: “per què jo?” i en aquell instant em vaig respondre: “i per què no? a tots ens pot tocar”. També vaig pensar que m’havia tocat a mi i no al meus fills, i podia estar agraïda. El pitjor, recordo, va ser explicar-li a la meva mare, però li vaig dir “mamà no ens enganyem, és una putada però és el que hi ha, farem el tractament que toqui i no em moriré d´això”.

Com és el teu dia a dia?Et canvia. La meva ginecòloga em va dir que hauria de demanar una baixa llarga i vaig contestar-li “què et penses, que em quedaré a casa? com si estigués malalta!!”.Una malaltia et canvia la vida, és un abans i un desprès i valores altres coses. Tot el dia anem amb presses, amb nervis i portem als nens corrent a l’escola. Des de bon matí esmorzem ràpid, caminem ràpid, parlem ràpid perquè sembla que se’ns acaba el temps. M’he adonat que vivim en un cercle viciós.

Com els vas explicar la malaltia als teus fills?Va ser molt fàcil, tenia clar que volia normalitza-ho i que tothom

ho sàpigues, és una cosa de la qual no t´has d´amagar, no m´importa explicar-ho a qui calgui. Jo no vull que em mirin pel carrer preguntant-se què em passa. Només vaig tenir el dubte de com explicar el tema dels meus cabells. Els nens perceben les emocions, així doncs ho vam explicar amb tranquil·litat, de manera posi-tiva. Simplement els hi vam dir que la mama tenia mal al pit i l’endemà m’operaven. Em van venir a veure i vam fer un aventura de tot plegat; em feien cures, el catèter era el botó màgic per on em posaven la medicina i ho van viure de una manera molt natural. El dia abans de la “quimio” els hi explicava un conte que fa saber que la medicina que cura també fa caure el cabells.

Com afecta a la relació de parella?És dur però jo ho porto bé des de el primer moment, i ell em diu que és fàcil perquè no estic enfonsada. L’únic moment que ha tingut por és quan em van diagnosticar tres “insitus” més (allò que l’equip mèdic anomena precàncer) en una segona revisió. Por de que jo em tanqués en banda, que no volgués operar-me de nou. Però va ser el contrari, a mi m’és igual que em treguin el pit, només vull estar bé. Ell s´encarrega de bus-

inc 35 anys. Mare de bessons de 4 anys. M´encanta estar amb els meus fills, són el meu gran hobbie. M´agrada la meva feina, sóc responsable de Trade Marke-ting en una empresa.

T

“La por ja no la tenim a

casa, no hi és, va marxar”

car teràpies alternatives. Em compra de tot, em cuida. No ens ha afectat de manera negativa, estem igual o fins i tot més units que abans, tenim una base sòlida. Som tot un.

I els teus pares…?Per a la meva mare és un pal molt gran. Si et poses a la seva pell, i més quan ets mare, és un cop dur. Però ella em veu bé i a poc a poc va fent. I el meu pare parla poc, no expressa els seus sentiments, li costa molt, no llegeix ni el meu blog (el crep de mi vida).

Ha canviat el teu ordre de priori-tats?El més important sempre han estat els meus fills i ho continuen sent. Però en moments puntuals la feina i el sentit de responsabilitat em po-dien fer desbancar moltíssimes coses i ara això ja no passa.

Què li diries a una mare que estigui passant pel mateix que tu?Que sigui sincera amb els seus fills! que els hi expliqui tot, els nens ajuden molt, tenir-los al teu costat i veure que estan bé. Si els hi amagués ells sospitarien que alguna cosa no va bé i estarien neguitosos i això t´afecta, i no és el mateix portar aquesta malaltia amb alegria que si a sobre tu estàs angoixada i apàtica. No és el mateix veure que els teus fills entren per la porta de casa contents, o que vénen i et toquen el cap i et diuen “que guapa estàs sense cabell” o “t´estimo molt”, i no que t´hagis

“Anar sempre amb presses és

viure en un cer-cle viciòs”

malament, simplement anem fent plegats… pas a pas.

L´admires?Buff molt! Ja l´admirava abans però ara encara més, molt més! Té una capacitat brutal per tot i estic molt enamorat! Al seu costat és molt fàcil.

Han canviat les teves prioritats?Molt, abans la meva prioritat era comprar un terreny, fer-nos una casa... mirava tot el dia cases per internet.

d´amagar darrere d’una perruca. Els meus nebots són més grans i també els hi explico, perquè és pitjor que facin les seves interpretacions.

Quan tens dies dolents, com ho portes?Aquests dies m´ha passat, he tingut febre, no podia aixecar-me però vénen els nens em fan un petó, s´estiren al meu costat, m´acaricien i em segueixo trobant malament però ho porto amb un somriure, perquè m´omple.

Tens por?No, gens, en tenia al principi, sobretot a la reacció dels nens, al tema dels cabells, mirar-te al mirall espanta, però quan ja has acceptat que això passarà, estàs tranquil·la. Quan els hi vaig explicar als nens, vaig veure la bona reacció, els hi vaig dir que tot seria una aventura en un vaixell pirata i que tots portaríem mocador al cap, em vaig quedar més tranquil·la! S´ha de buscar la part divertida de tot això. La por ja no la tenim a casa, no hi és, va marxar!! De totes maneres el meu càncer és de mama, no em moriré d’això i en certa manera et relaxa.

Alguna anècdota?Mira, te n’explicaré una que em va passar a classe de ioga en un dels exercicis on es treballa l’equilibri. Resulta que ara aguanto més que abans!!!! i com pot ser? amb tota la situació que estic vivint?, doncs per-què ara visc el present, més a poc a poc, ho valoro tot molt... i abans feia l’exercici pensant en el que havia fer després.

7

“S´ha de ser feliç avui, i demà pas-

sat ja veurem”

ENRIC RUIz,MARIT DE VANESSA NUEDA

Com ha afectat la malaltia de la Vanessa a la vostra relació?Visc molt més el dia a dia. Sóc una persona molt calculadora, abans de la seva malaltia planificava totes les despeses familiars anuals, ara aquest estudi ja no serveix per res. He après que s´ha de ser feliç avui, i demà passat ja veurem. Estem igual o més units que mai! D’amor no en falta a la nostra relació!

Tens por?No tinc por, tinc molta ràbia, penso que ella no s´ho mereix, m´ho me-reixo jo, si de cas, però ella no! L’únic que em preocupa ara és que ella sigui feliç, és el més important per a mi! Intento no pensar en si anirà

Entrevista realitzada per Raquel Ortiz

Ets profEssor?Vols tenir recursos útils per utilitzar amb

els teus alumnes i les seves famílies?

Forma’t en educació emocional d’una manera pràctica i potent. -T’ oferim des de cursos de 30 hores, fins a petites píldores formatives a preus assequibles per a to-thom.-Fem la formació a La Granja o al teu Centre Educatiu (formació bonificable per escoles privades o concertades).

· Informa’t al:93 848 23 28 info@la-granja.neto al web: www.lagranja.cat (dins d’Activitats), amb vídeos explicatius.

Vanessa Nueda