Va d'educació nº14- Entrevista a Lidia Heredia
1
5 Lídia Heredia, periodista de TV3 Què creus que és l’important? Per mi l’important és estar tranquil·la. Fer un recompte al final del dia de tot el que he fet i que si hagués d’anar a un judici, saber que el guanyaria. Què és el que més t’agrada de la teva feina? M’agrada molt el contacte amb la gent. És un privilegi fer entrevistes, tenir els protagonistes en directe al meu davant, sigui un metge, un polític o un jutge. Accedir a tota aquesta informació sense filtres crec que és un privilegi. Tenim la televisió que ens mereixem? Jo crec que tenim la sort de tenir una tele amb molta oferta. Ara mateix, no només amb les teles que es fan des d’aquí sinó amb el cable i amb les para- bòliques accedim a molts tipus de tele. Crec que tenim la tele que ens mereixem en cada moment del dia. Creus que li sobra alguna cosa a la tele d’ara, amb la perspectiva de ciutadana? Crec que li sobra xerrameca, ens passem la vida parlant. És una manera de fer te- levisió barata i les tertúlies les allarguem com un xiclet. Crec que falta producte audiovisual, que és el que mai podrà tenir la ràdio o els diaris. I des de la perspectiva periodística? Per mi li falta una mica de repòs. Tot i que hi és en programes com els docu- mentals, trobo que els informatius són massa trepidants i en els últims temps s’han accelerat bastant. Potser anem una mica hiper accelerats. Hi ha com una mena de competició d’estar obligats a donar l’última hora, l’última novetat, de ser a tot arreu..., però en realitat, per explicar el què? Els informatius s’han accelerat i no sé si és la millor manera d’informar. Quins valors t’han ajudat a arribar fins a on has arribat en la teva professió? M’ha ajudat molt la meva capaci- tat d’adaptació. Sempre he intentat que, encara que la feina no fos el que m’agradava, jo la volia fer perfecta. Tam- bé m’ha ajudat el voler passar-m’ho bé per allà on passés, és una estratègia que em funciona molt bé. Com els hi expliques als teus fills l’èxit, o que tothom et reconegui? Sobretot explicant-los-hi que no és cap èxit, només és una conseqüència de la feina que faig ara. Des de que van néi- xer, treballo a la tele i no ho veuen com una excepcionalitat. El meu discurs amb ells és que: la mare té una feina que surt a la tele i és un mitjà molt potent que fa que la gent tingui la sensació que et coneix, encara que no sigui així. Què recomanes als joves que volen ser periodistes? Que si els hi agrada, continuïn. Ja sé que ara s’ho pensen molt i es miren si tin- dran una feina en el futur. Però què has de fer si t’agrada? Si és una vocació han de continuar i treballar per aconseguir- ho. Un periodista té molt d’ofici, és una feina artesana. I cal estar en una redac- ció i fer tots els papers de l’auca. El sentit de la teva feina quin és per tu? Intentar fer el món que ens envolta una mica més comprensible. Saber el que passa és fàcil, però entendre per què passa? és més complicat. El bon perio- disme ha de fer pensar. Tant depeneu dels audímetres? A TV3 no tant, les televisions públiques estan més blindades. Però les priva- des, per contracte, si no arriben a una audiència determinada, es carreguen el programa. Ha de ser molt estressant. Depèn de tu, jo tinc companys que reben les audiències i les miren amb lupa minut a minut i pots arribar a tornar-te boig. Jo me les miro, però no em condi- cionen perquè estic a TV3. Els teus fills van de colònies? Sí, sí, van amb l’escola i després van una setmana al juliol. I com ha estat la seva evolució des de les primeres colònies fins ara? Molt positiva!! quan els anem a buscar a les colònies.... Uff, és el dia de l’any on veig que més han crescut!!! A casa teva, com es mira la tele? Per la meva feina miro el telenotícies cada nit per tenir controlat què passarà l’endemà, i ells la veuen amb mi. Sovint, mirar un telenotícies amb els fills et posa en dificultats horroroses, però també t’ajuda a explicar la realitat. Els nens tenen un ull clínic per les coses, i en temes polítics, per exemple, com que no estan contaminats, detecten totes les contradiccions!!! Fins i tot, m’han donat idees per fer alguna pregunta l’endemà als Matins!!! Intento fer el món que ens envolta més comprensible Entrevista realitzada per Mar Llanas i Cristina Gutiérrez “Mirar les notícies amb els fills et posa en si- tuacions compromeses, però t‘ajuda a explicar- los-hi la realitat” inc 43 anys i sóc periodista, nascuda a Badalona. Casada i amb dos fills de 8 i 12 anys. T
description
La Granja escola de Sta. Maria de Palautordera entrevista a la periodista de Tv3 Lidia Heredia. www.lagranja.cat
Transcript of Va d'educació nº14- Entrevista a Lidia Heredia
5 Lídia Heredia, periodista de TV3
Què creus que és l’important?Per mi l’important és estar tranquil·la. Fer un recompte al final del dia de tot el que he fet i que si hagués d’anar a un judici, saber que el guanyaria.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?M’agrada molt el contacte amb la gent. És un privilegi fer entrevistes, tenir els protagonistes en directe al meu davant, sigui un metge, un polític o un jutge. Accedir a tota aquesta informació sense filtres crec que és un privilegi.
Tenim la televisió que ens mereixem?Jo crec que tenim la sort de tenir una tele amb molta oferta. Ara mateix, no només amb les teles que es fan des d’aquí sinó amb el cable i amb les para-bòliques accedim a molts tipus de tele.Crec que tenim la tele que ens mereixem en cada moment del dia.
Creus que li sobra alguna cosa a la tele d’ara, amb la perspectiva de ciutadana? Crec que li sobra xerrameca, ens passem la vida parlant. És una manera de fer te-levisió barata i les tertúlies les allarguem com un xiclet. Crec que falta producte audiovisual, que és el que mai podrà tenir la ràdio o els diaris.
I des de la perspectiva periodística?Per mi li falta una mica de repòs. Tot i que hi és en programes com els docu-mentals, trobo que els informatius són massa trepidants i en els últims temps s’han accelerat bastant. Potser anem una mica hiper accelerats. Hi ha com una mena de competició d’estar obligats a donar l’última hora, l’última novetat, de ser a tot arreu..., però en realitat, per explicar el què? Els informatius s’han accelerat i no sé si és la millor manera d’informar.
Quins valors t’han ajudat a arribar fins a on has arribat en la teva professió?M’ha ajudat molt la meva capaci-tat d’adaptació. Sempre he intentat que, encara que la feina no fos el que m’agradava, jo la volia fer perfecta. Tam-
bé m’ha ajudat el voler passar-m’ho bé per allà on passés, és una estratègia que em funciona molt bé.
Com els hi expliques als teus fills l’èxit, o que tothom et reconegui? Sobretot explicant-los-hi que no és cap èxit, només és una conseqüència de la feina que faig ara. Des de que van néi-xer, treballo a la tele i no ho veuen com una excepcionalitat. El meu discurs amb ells és que: la mare té una feina que surt a la tele i és un mitjà molt potent que fa que la gent tingui la sensació que et coneix, encara que no sigui així.
Què recomanes als joves que volen ser periodistes?Que si els hi agrada, continuïn. Ja sé que ara s’ho pensen molt i es miren si tin-dran una feina en el futur. Però què has de fer si t’agrada? Si és una vocació han de continuar i treballar per aconseguir-ho. Un periodista té molt d’ofici, és una feina artesana. I cal estar en una redac-ció i fer tots els papers de l’auca.
El sentit de la teva feina quin és per tu?Intentar fer el món que ens envolta una mica més comprensible. Saber el que passa és fàcil, però entendre per què passa? és més complicat. El bon perio-disme ha de fer pensar.
Tant depeneu dels audímetres?A TV3 no tant, les televisions públiques estan més blindades. Però les priva-des, per contracte, si no arriben a una audiència determinada, es carreguen el programa.
Ha de ser molt estressant.Depèn de tu, jo tinc companys que reben les audiències i les miren amb lupa minut a minut i pots arribar a tornar-te boig. Jo me les miro, però no em condi-cionen perquè estic a TV3.
Els teus fills van de colònies?Sí, sí, van amb l’escola i després van una setmana al juliol.
I com ha estat la seva evolució des de les primeres colònies fins ara?Molt positiva!! quan els anem a buscar a les colònies.... Uff, és el dia de l’any on veig que més han crescut!!!
A casa teva, com es mira la tele?Per la meva feina miro el telenotícies cada nit per tenir controlat què passarà l’endemà, i ells la veuen amb mi. Sovint, mirar un telenotícies amb els fills et posa en dificultats horroroses, però també t’ajuda a explicar la realitat. Els nens tenen un ull clínic per les coses, i en temes polítics, per exemple, com que no estan contaminats, detecten totes les contradiccions!!! Fins i tot, m’han donat idees per fer alguna pregunta l’endemà als Matins!!!
Intento fer el món que ens envolta més comprensible
Entrevista realitzada perMar Llanas i Cristina Gutiérrez
“Mirar les notícies amb els fills et posa en si-tuacions compromeses, però t‘ajuda a explicar-los-hi la realitat”
inc 43 anys i sóc periodista, nascuda a Badalona. Casada i amb dos fills de 8 i 12 anys.
T
