VA DE CONTES escrits, orals i digitals - fundaciocarulla.cat riu i la barca de Mercè Rodoreda. ......
26
VA DE CONTES escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital) Experiència didàctica d'ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC
Transcript of VA DE CONTES escrits, orals i digitals - fundaciocarulla.cat riu i la barca de Mercè Rodoreda. ......
VA DE CONTES escrits, orals i digitals
(de la literatura escrita a l’oral i de
l’oral a la digital)
Experiència didàctica d'ensenyament-aprenentatge de la llengua i
la literatura catalanes mitjançant les TIC
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
2
Ensenyar l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat i coneixedor de la història, per tal d’estimar les arrels humanes.
BALDIRI REIXAC I CARBÓ
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
3
Índex
introducció la proposta
el desenvolupament del projecte
els objectius i les competències
les activitats el resultat final
conclusió apèndix agraïments
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
4
Introducció
L’experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge que exposaré, s’adreça al nivell de 4t ESO i gira entorn al gènere del conte literari o d’autor. I en concret, d’autors dels segles XX i XXI. Com a professional sempre he sentit una passió per aquest gènere, per molts i molts motius: perquè tenim grans escriptors contistes, perquè és una càpsula creativa potent lingüísticament i literàriament, perquè ofereix la possibilitat de mostrar una visió diacrònica i sincrònica de la nostra literatura i pel fet que és un gènere breu (en contrast amb la novel·la) que permet poder ser treballat a dins de l’espai lectiu d’una hora. Ja fa una bona colla d’anys, a l’assignatura de Llengua i literatura catalanes de 4t ESO, vaig introduir, per tal d’anar un xic més enllà de la ja clàssica manera d’ensenyar la literatura a través dels textos escrits, una nova activitat que em possibilités fer conèixer la literatura catalana dels segles XX i XXI, d’una manera diferent i més viva, a través de l’organització de sessions de contacontes fetes pels propis alumnes. Buscava i continuo buscant per damunt de tot, el desig de donar vida a la literatura més enllà del paper. Haurien, els alumnes, de preparar-se un conte literari (assignat per la professora), d’un autor de la nostra literatura i explicar-lo als seus companys. Repte important si tenim present que tots els contes proposats no eren populars sinó que eren contes d’autor. La nostra cultura oral el que ha fet sempre, ha estat explicar contes populars (o rondalles), aquells contes que durant segles no havien tingut el suport del paper. Els contes que s’haurien d’explicar a l’aula, tots eren literaris, per tant, tenien autor i d’entrada tots havien gaudit del suport del paper i no havien tingut la necessitat de ser narrats en veu alta. Aquest requisit d’il·lustrar els contes d’autor amb la veu, el vaig voler afegir per tal d’aconseguir una divulgació més viva i més compartida i no tan solitària de la nostra literatura. La lectura, si no és en veu alta, és un exercici quasi sempre individual. Aquesta activitat ha permès treballar, durant aquests anys, un munt de coses: la comprensió (literal i interpretativa) dels contes, els períodes literaris i els autors, els diferents estils dels nostres autors, els grans temes universals, les tècniques literàries, el que significa l’eina de la llengua en mans dels mestres (els nostres escriptors), l’expressió oral, la por escènica, l’educació de l’escolta, la llengua escrita... És una activitat que ha volgut recuperar aquella literatura i cultura de divulgació oral (una literatura basada en el plaer d’explicar i escoltar històries), que potser des dels anys
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
5
70 del segle XX cap aquí havia quedat un xic oblidada, i que en aquests primers anys del segle XXI s’ha anat recuperant (les biblioteques, els museus i fins i tot espais de lleure com els bars, en la darrera dècada, han organitzat sessions d’escolta ja sigui de contes o de poemes). Certament hi ha hagut una nova explosió de la cultura oral en aquest segle que hem encetat ja fa una llarga dècada, potser, i segurament, per contrast amb el nou món tecnològic que s’està estenent però també perquè en aquests moments, amb les noves tecnologies, estem entrant en un nou ús de l’oralitat. S’està forjant una nova cultura oral que no és res més que una hibridació d’oralitat, imatge i escriptura. En aquests darrers anys les coses han canviat, els ordinadors han entrat a les aules i la web 2.0 ha obert tot un gran ventall de possibilitats. En el curs 2012-13 arribaven els ordinadors a les aules de 4t d’ESO, i vaig considerar que l’activitat de contacontes havia de poder continuar i que havia de poder conviure amb els ordinadors. Amb els portàtils a l’aula i amb internet, aquesta activitat, que havíem estat fent fins ara i que començava a demanar algunes “reformes”, podia créixer, i molt; i podíem aconseguir un gran pas endavant en aquell objectiu inicial, exposat més amunt, d’intentar donar vida a la lletra quieta, estàtica i habitualment tintada de color negre del llibre clàssic o de paper. Podíem continuar fent viva la literatura, donant-li veu, imatge i moviment, i una manera d’aconseguir-ho seria fent ús de les noves eines 2.0. I és aquí on naixia la meva nova proposta. Aquest és el seu punt de partida. El conte escrit dels nostres autors, des de l’aula, durant aquests darrers anys, l’havíem estat reconvertint en un conte oral, però avui, amb les noves tecnologies i amb les eines de la web 2.0, hem d’acontentar-nos només amb l’opció verbal-oral-presencial si els artefactes digitals integren vídeos, fotos i àudio? (aquesta pregunta se la fa Daniel Cassany en el seu llibre En_línia. Llegir i escriure a la xarxa, Ed. Graó). Es poden reconvertir tots aquests contes en els nous llenguatges de la xarxa. Fer-ho, ens permet ensenyar a llegir textos amb multiplicitat de codis (verbal, no verbal, audiovisual, icònic, musical, etc.) i ensenyar a saber-los produir.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
6
La proposta que ofereixo seria doncs aquesta, la que anuncio al títol: reconvertir la literatura escrita (les peces escrites dels nostres autors –els contes–) a la literatura oral i de l’oral a la literatura digital. Cal tenir present que l’oralitat és el mitjà de comunicació més important de l’home, que aquesta sempre ha estat inseparable de l’escriptura i que ara se li afegeixen les noves tecnologies comunicatives, i avui es pot parlar, d’una nova cultura oral. Convivint amb el cara a cara directe i presencial, tenim, a més a més, l’oralitat tecnologitzada sense imatge (telèfon, e-mail, SMS) i la que apareix als mitjans audiovisuals (cinema, televisió, videoblogs, Skype, xarxes socials). Així doncs, veiem que les noves tecnologies estan recuperant la força de la paraula: l’oralitat. Com fer-ho? A continuació desglossaré el desenvolupament del Projecte i les activitats que comporta. Primer de tot, afegeixo la llista dels contes i autors dels segles XX i XXI que es treballaran a l’aula. Contes i autors que podran ser coneguts, pensats, gaudits i interpretats a través de l’oralitat presencial i de l’ús de les eines 2.0.
La Fineta de Joaquim Ruyra.
El pati blau de Santiago Rusiñol.
Parricidi de Víctor Català.
Plaça de Catalunya-Bonanova de Carles Soldevila.
Marta la roja d’Anna Murià.
Sota la pluja d’Anna Murià.
Marxa el “nen” d’Avel·lí Artís-Gener.
Xandri el titellaire de Xavier Benguerel.
Pa francès de Cèsar August Jordana.
Orleans, 3 quilòmetres de Mercè Rodoreda.
La salamandra de Mercè Rodoreda.
El riu i la barca de Mercè Rodoreda.
Tereseta-que-baixava-les-escales de Salvador Espriu.
Història de Carrau de Josep Pla.
L’ovella de Llorenç Villalonga.
En començar el dia de Pere Calders.
L’arbre domèstic de Pere Calders.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
7
L’”Hedera Helix” de Pere Calders.
Darrer comunicat de la terra de Manuel de Pedrolo.
El crim del salobrar de Baltasar Porcel.
Que hi és n’Àngela? De Carme Riera.
El cant de la joventut de Montserrat Roig.
El testament de Jaume Cabré.
El rival de M. Àngels Anglada.
La inspiració del novel·lista de Ramon Solsona.
La Plaga de la Ribera de Jesús Moncada.
Nit d’amor del coix Silveri de Jesús Moncada.
A nivell de croissant de Sergi Pàmies.
Literatura rural de Quim Monzó.
La monarquia de Quim Monzó.
El gripau de Quim Monzó.
Gregor de Quim Monzó.
Després de veure a la televisió que Heidegger ha mort de Jordi Puntí.
Zoe hi és d’Imma Monsó.
Quan queien homes de la Lluna d’Albert Sánchez Piñol.
De petit, tos de gos, de gran, pota d’elefant d’Albert Sánchez Piñol.
La transparència del mal de Francesc Serés.
L’amistat de Joan Todó. Com es pot observar, hi ha una trentena llarga de contes i una àmplia mostra d’autors que exemplifiquen els diferents períodes de la nostra literatura des dels inicis del segle XX fins a autors vius que estan publicant aquests darrers anys (com per exemple Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés, Joan Todó...). Hi trobem narrativa modernista i noucentista, contes de preguera, guerra i postguerra, una narrativa més fantàstica en mans de Rodoreda i Pere Calders, una narrativa més realista en mans de Josep Pla, Llorenç Villalonga i Salvador Espriu, els intents d’una narrativa de gènere amb Manuel de Pedrolo, el realisme màgic de Baltasar Porcel, les noves veus dels anys 70 amb Carme Riera, Montserrat Roig, Jaume Cabré i dels 80 amb M. Àngels Anglada, Jesús Moncada, Ramon Solsona, Quim Monzó i Sergi Pàmies i les darreres veus de Jordi Puntí, Imma Monsó, Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés i Joan Todó.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
8
La tria va venir determinada pel fet que els contes poguessin servir: 1. d’exemple de l’evolució de la nostra literatura, tant pel que fa als períodes literaris com a l’ús de noves tècniques narratives. 2. que fossin històries curtes que poguessin ser apreses per tal de poder ser explicades sense massa dificultat i fàcils de poder ser seguides pels futurs oïdors. 3. que fossin històries interessants i que reflectissin un ventall prou ampli dels grans temes universals tractats pels nostres autors. Abans de passar a explicar el desenvolupament del projecte a través de les activitats amb les quals entrarem en el món de la narrativa curta, cal deixar ben especificats els objectius als quals volem aspirar i les competències que es treballaran: Els objectius són els següents:
Fer conèixer el nostre patrimoni literari: fomentar l’interès per la lectura i pel coneixement de la literatura catalana ja que amb l’ús de les eines 2.0 la literatura passa a ser un mitjà més a l’abast dels estudiants actuals i d’aquesta manera es poden consolidar hàbits lectors.
Aconseguir que la literatura deixi de ser morta i diacrònica i que passi a ser viva i sincrònica.
Fer visible la literatura a la pantalla (a la xarxa).
Treballar la lectura i, relacionada amb ella, l’escriptura per aconseguir noves lectures.
Fer gaudir als alumnes de la lectura i estimular-los a tenir un esperit crític i reflexiu.
Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural.
Expressar-se oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural.
Renovar els clàssics comentaris de text a través de l’ús de d’altres llenguatges a més a més de l’ús del codi escrit.
Ensenyar a expressar les pròpies idees a través de d’altres llenguatges.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
9
Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació o eines 2.0 (vídeos, podcast, línies del temps, glogster) per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit informacions diverses.
Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i els motius de la tradició literària, i els recursos estilístics.
Aconseguir el que significa llegir: canviar codis, descodificar, ser crítics.
Desenvolupar l’actitud de recerca.
Desenvolupar la reflexió, la creativitat i el creixement intel·lectual.
Fomentar el treball en equip.
Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits.
Les competències que es treballen en aquest projecte didàctic són les que segueixen:
les competències específiques de la matèria: la competència comunicativa (oral, escrita i audiovisual) i la competència estètica i literària.
i la competència digital: organització i utilització d’un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals i realització d’activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.
Les activitats L’alumne té, de material d’aula, un dossier elaborat per la professora on s’hi recullen tots els contes que es treballen (els de la llista que ja s’ha donat més amunt). Tal com ja s’ha dit, la professora assigna un conte a cada alumne i aquest se’l prepararà de manera autònoma per tal de poder-lo explicar davant dels seus companys d’aula. L’inici de l’activitat va precedida d’una sessió model de contacontes que fa una persona professional (un contacontes) per tal de mostrar la tècnica i els trucs i recursos utilitzats per poder memoritzar i explicar el conte. Es
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
10
tracta d’oferir a l’alumnat una sessió model per poder-se preparar el conte. Després de la sessió model, es comenten tots els dubtes que tenen i se’ls responen, i així parlant-ne tots plegats, se senten valents per poder afrontar amb confiança l’activitat. Una sessió és una hora lectiva i hi poden explicar el seu conte, ben bé uns quatre alumnes. Sempre es fixa un alumne de reserva perquè si aquell dia falta algú, no quedi desgavellada l’hora lectiva de contacontes. La durada de les sessions de contacontes abraça ben bé un trimestre. I aquestes sessions se solen fer quinzenalment. Aquesta activitat, per la seva importància, s’avalua i es fa a través d’una heteroavaluació (el professor avalua l’alumne) i una autoavaluació (l’alumne s’avalua) fent ús d’unes rúbriques (a l’apèndix se n’ofereix una mostra). Es pot afegir també la possibilitat de la coavaluació (l’alumne és avaluat per un company o per més d’un). Tal com s’ha vingut dient i veient, aquesta activitat pretén treballar la nostra literatura des d’una nova perspectiva, potenciant l’oralitat i el plaer d’explicar i escoltar una història i d’aquesta manera conèixer una bona nòmina d’autors i de tècniques i de temes. Els alumnes acaben coneixent els nostres autors gràcies a l’associació que fan amb la història que els ha tocat explicar, que han sentit explicar i/o que els ha tocat treballar. Aquí veurem la proposta d’activitats del nou Projecte: L’activitat de les sessions de contacontes duta a terme pels alumnes és una activitat plenament competencial i autèntica que pot conviure totalment amb els ordinadors. És més, passa a ser una activitat que s’adequa plenament a dins del nou projecte educatiu perquè la divulgació oral d’una història com s’ha vingut fent des de la nit dels temps, torna a manifestar-se en aquest segle XXI a través d’una oralitat futurista/ tecnologitzada o presencial com ja s’ha dit més amunt. Per tant, l’organització de distribució dels contes i de les sessions orals i presencials (contacontes) a l’aula serà la mateixa que hem vingut fent fins ara. El que modificarem serà la manera de treballar la contextualització, la comprensió dels contes, l’expressió escrita... Les eines 2.0 ens ajudaran però també el canvi metodològic: es crearan grups de treball (de tres alumnes) i cada grup crearà una “llibreta digital” (creació d’un site a partir d’una plantilla feta per la professora). A través d’aquestes llibretes digitals aconseguirem: treball col·laboratiu (per exemple a través de la creació d’una línia de temps), treball individual (per exemple a través de la creació
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
11
d’un pòster digital) i s’aconseguirà, a més a més, una cosa importantíssima, la responsabilitat personal i grupal de penjar tots els textos escrits tenint cura de la correcció gramatical i ortogràfica. El professor ha d’anar perdent el seu protagonisme i l’alumne ha de poder anar construint, amb l’ajuda del professor i amb l’ajuda de les noves eines, el context necessari per anar comprenent la literatura. L’alumne ja no pot ser ni passiu ni silenciós. Les activitats que portaran a terme els alumnes a les seves llibretes digitals són les següents: 1. Acompanyant la sessió presencial de contacontes, l’alumne farà a més a més, la gravació, en vídeo o àudio, dels contes. Els alumnes podran triar: filmar en vídeo la seva sessió de contacontes o gravar la seva veu explicant el conte. Un cop feta la gravació, l’hauran de penjar a la llibreta digital en format vídeo o podcast. La gravació de la sessió de contacontes en vídeo es farà en el mateix moment de l’activitat. Si es decideix fer un podcast, es farà fora de l’aula. Ofereixo uns enllaços que serveixen d’exemple del fet que “la paraula parlada és la manera més antiga d’explicar històries” i de la presència que actualment té a Internet. http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=1690 http://www.xtec.cat/~ivilater/enlinia/audiollibres/index.htm http://audio-libro.com/audiollibres-en-catala/ http://www.enveualtacultura.net/eva/cicles-de-lectura http://www.catradio.cat/programa/1440/Incerta-gloria 2. Una segona activitat: construir una línia de temps dels períodes i els autors, a mesura que es vagin treballant els contes. Aquesta línia de temps s’elaborarà amb una de les aplicacions disponibles a la xarxa: l’eina 2.0 Timerime (http://www.timerime.com/). Se’ls proporciona també un tutorial: http://es.slideshare.net/oriolnogueras/tutorial-timerime-11418474
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
12
Aquesta adreça de XTEC ofereix diferents línies temporals: (http://www.xtec.cat/~cbarba1/temes/liniestemps.html) A l’alumnat que hem tingut fins ara, sempre li ha costat molt ubicar i situar els períodes i els autors. Cal anar valorant si amb l’ús d’aquesta eina s’aconsegueixen progressos importants. 3. Com que cada alumne té assignat un conte i aquest conte té un autor, els alumnes es prepararan l’autor del seu conte, afegint una nova activitat que serà la creació d’un pòster digital amb l’eina glogster (http://www.glogster.com/) i n’hauran de fer la presentació a l’aula. Se’ls proporciona també un tutorial: https://www.youtube.com/watch?v=_TSNAuwWzq8 A l’apèndix es mostra la fitxa que es fa servir per avaluar l’elaboració del pòster digital i la presentació a l’aula de l’autor a través del pòster. 4. Activitat d’expressió escrita i a la vegada creativa: fer un trasllat o transformació del contingut del conte que tenen assignat a un altre llenguatge literari o format narratiu. Alguns exemples podrien ser: la creació d’un poema, d’un diàleg teatral, d’un article d’opinió, un dietari, un monòleg, una epístola... Amb el temps, en altres cursos, es pot treballar el trasllat del conte fent ús del llenguatge audiovisual (creació d’un videolit o d’un booktrailer amb l’ús dels programes movie maker i audacity per tal d’aconseguir en un mateix espai perceptiu, allò visual amb allò literari) o fent ús del llenguatge artístic (creació d’un còmic, d’il·lustracions pel conte o fent la cerca d’una música adient relacionada amb la lectura profunda del conte). Si en el curs 2012-13 no s’ha proposat reconvertir el conte en llenguatge audiovisual és pel fet que aquest tipus d’activitat (en concret la creació d’un videolit), es fa en el marc curricular de l’escola a l’assignatura de Llengua i literatura catalanes de 1r de Batxillerat. 5. Una altra activitat d’expressió escrita consisteix a transformar el conte clàssic en un microconte. A continuació ofereixo mostres de com la xarxa actualment se’n fa ressò d’aquesta modalitat narrativa i de com la nostra literatura té un precedent en la figura de Pere Calders. http://www.educacontic.es/blog/escribir-y-compartir-microcuentos#.T_yHVSN8Bkk.blogger
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
13
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=CaldersBreus#mir http://www.llibres-artesans.com/microcontes 6. Activitat de creació d’una il·lustració representativa i/o metafòrica del conte creant una portada (simulant una portada de llibre, però en el cas que ens ocupa seria la portada del conte). Aquesta activitat suposa una nova manera d’enfocar el clàssic comentari de text perquè l’alumnat a més a més de crear la imatge-portada, haurà de justificar la relació que hi ha entre la imatge i el sentit profund del conte i això significa entrar a dins del laberint d’una comprensió lectora ja molt més madura i adulta (la comprensió inferencial o interpretativa i el nivell crític o profund). Aquesta activitat com moltes altres d’escriptura, busca estimular els alumnes a tenir un esperit crític i reflexiu. Mostro alguns enllaços que reflexionen sobre la creació de les portades dels llibres i l’enllaç d’una exposició (Calidoscopi Calders) que es va fer a propòsit de la celebració del centenari de Pere Calders i que oferia collages inspirant-se en els seus contes. http://programalaesfera.blogspot.com.es/2013/07/9-reglas-para-realizar-portadas-de.html (9 regles per realitzar la portada d'un llibre) http://programalaesfera.blogspot.com.es/2013/08/7-preguntas-y-respuestas-sobre-las.html (7 preguntes i respostes sobre les portades dels llibres) http://enricserrabloc.blogspot.com.es/2012/09/821-calidoscopi-calders.html 7. Una altra activitat d’escriptura consisteix en l'elaboració d'un conte a partir d’una foto, d’una pintura important de la història de l’art, a partir d’una peça musical... L’estiu del 2011 el diari Ara va treure unes pàgines que va batejar amb el nom d’araestiu on diàriament un escriptor ens oferia una pàgina anomenada fotoconte. A partir d’una foto escrivien un conte. La idea em va agradar i sens dubte que és una bona activitat d’expressió escrita. A l’activitat anterior, d’un conte se’n treia una imatge i aquí, d’una imatge se n’elabora un conte.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
14
També se’ls pot oferir algun exemple d’imatge suggeridora com les que hi ha en aquesta pàgina web que recull imatges de llocs abandonats i que poden servir per fer córrer la imaginació: http://myscienceacademy.org/2013/04/14/the-33-most-beautiful-abandoned-places-in-the-world/ I en aquest enllaç hi ha un altre exemple esplèndid de l’escriptora Marta Rojals sobre la relació entre una imatge i un conte: http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/calaixera/contes/la-ciutat-dels-no/ 8. Activitat clàssica d'anàlisi dels contes: l’argument, el tema, els personatges, les tècniques narratives, les característiques dels contes literaris-moderns, la seva connexió amb el període al qual pertanyen i amb el seu autor... acompanyat d'una bona i intel·ligent valoració personal. 9. Una altra activitat consisteix en l’elaboració d’una entrevista (imaginària) a l'autor o a un personatge del conte. Si l’entrevistat és un personatge, ha d’estar enfocada a intentar conèixer la seva psicologia, explicar el seu comportament i aprofundir en la seva història. Si l'entrevista es fa a l'autor, ha de servir per conèixer els trets generals del conte: la sinopsi, quan va ser escrita, si hi ha traduccions, quins punts en comú té amb altres obres de l'escriptor, etc. 10. I una bona manera de concloure aquest recull d’activitats serà fent fer una enquesta de valoració dels millors contes de tots els que s’han
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
15
explicat en les sessions de contacontes i, posteriorment, treballat a través de totes aquestes activitats (un rànquing). Se’ls pot mostrar als alumnes l’existència de pàgines web dedicades a descobrir, cercar i recomanar obres literàries: http://beatcat.blogspot.com.es/2013/02/neix-bookish-plataforma-per-descobrir.html Tot aquest conjunt d’activitats tal com ja s’ha indicat més amunt, quedaran enregistrades en un document multimodal (un site), simulant una llibreta digital, que es farà en grups de 3 persones. Aquest document multimodal ha de ser una mena de portfoli que reculli tot allò que s’ha après i que mostri tota la feina feta. Els alumnes el crearan a partir d’una plantilla que se’ls proporciona i llavors el grup de treball pensarà un títol, buscarà unes imatges i si volen, fins i tot, en poden canviar el format. Recordem que els escrits digitals es caracteritzen pel fet que integren diversos modes o sistemes de representació del coneixement com fotografia, vídeo, parla, música, gràfics, icones, avatars virtuals... i que a la xarxa hi queden ben pocs textos monomodals. D’aquí la decisió de fer-los fer una llibreta digital. Durant el curs 2012-13, primer curs en què vàrem portar a la pràctica aquest projecte, vàrem poder fer totes les activitats menys la número 8. De fet, sí que es va treballar, perquè els contes, molts d’ells es varen comentar a l’aula, però el que no es va poder portar a terme va ser la gestió d’aquesta feina a la llibreta digital. Per resoldre el buit que ens va quedar, a final de curs es va proposar com a activitat de millora per pujar nota. Cal dir però, que no vàrem triomfar d’èxit. Portar a terme tot aquest conjunt d’activitats ha estat molt i molt agosarat. No necessàriament s’ha de voler fer ús de totes aquestes propostes i d’aquestes eines. S’han d’anar provant i anar adequant. És cert que la xarxa automatitza i simplifica algunes de les tasques ja explicades però cal tenir present, tal com ens diu Daniel Cassany, que llegir i escriure a la xarxa esdevé una pràctica més complexa que en les èpoques del paper. Demana uns coneixements i unes habilitats molt superiors als que implicava la lletra de tinta.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
16
En haver acabat el curs, sí que vaig voler demanar a l’alumnat que me’n fessin una valoració de tot plegat i la resposta va ser totalment positiva. Sincerament crec que ha estat un projecte que toca moltes competències i que fa actiu l’aprenentatge de l’alumne. Objectiu important a aconseguir avui dia. Tot aquest projecte ha pretès remodelar, a través d’un canvi metodològic, la part de l’assignatura dedicada a la comprensió lectora, l’aprenentatge de la nostra literatura i de la pràctica més creativa de l’expressió escrita, però l’assignatura, a més a més, a part, en altres hores de classe, ha hagut de dedicar-se a vetllar també per la millora i l’aprenentatge de la llengua a través de teoria, exercicis i la seva correcció. Aquestes pàgines han explicat el naixement, la gestació, els objectius, les activitats... del projecte Va de contes: escrits, orals i digitals però ara toca poder visualitzar el resultat final del projecte que són les llibretes digitals dels alumnes. Clicant a sobre de la imatge del site que adjunto, hi heu de poder accedir i si no, clicant l’enllaç: https://sites.google.com/a/fje.edu/va-de-contes/ A la part esquerra del site hi ha un índex, i a l’apartat número 4, hi trobareu les llibretes digitals fetes pels alumnes i amb totes les activitats que he vingut explicant.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
17
A tall de conclusió L’ensenyament de la literatura ha passat al llarg del temps per una gran varietat de mètodes pedagògics, de criteris de selecció de textos i d’estratègies didàctiques: enfocament historicista (diacrònic) de la literatura, lectura de textos i d’exercicis de comentaris de text força clònics, èmfasi en una organització temàtica dels continguts literaris, lectura d’obres completes, tallers d’escriptura creativa, estudi dels gèneres literaris, estratègies per aconseguir el gust per la lectura i una bona comprensió lectora... Tot plegat el que fa és reflectir la voluntat que ha tingut el professorat d’apropar-se a uns adolescents o joves cada vegada més allunyats d’una alta cultura i més propers al consum de d’altres ficcions (com el cinema, el videojoc, les sèries televisives...). En aquests moments de grans canvis, amb suports, recursos i eines diferents (ordinadors, llibres digitals, Internet...) hem d’intentar saber trobar el lloc que li correspon a aquesta assignatura clàssica del món de les humanitats, que és la literatura. I crec fermament que el projecte que proposo, aquesta combinació tradicional de l’ús de l’oralitat (l’activitat de contacontes) amb l’actual de l’ús d’Internet (la xarxa o la pantalla), ens ha de permetre poder-la preservar de la crisi que estan vivint, en aquest moment, les humanitats i així evitar que se’ns converteixi en lletra morta. S’ha de poder aconseguir, tal com he mostrat a través d’aquest projecte, que l’alumne visqui i faci de la literatura una experiència viva, intel·lectual, estètica, de creixement i ètica. El nostre gran repte ha de ser aconseguir amb les TIC els mateixos propòsits que buscava el nostre pedagog Baldiri Reixac i Carbó: “ensenyar a l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat i coneixedor de la història per tal d’estimar les arrels humanes”.
Barcelona, juliol de 2013
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
18
Apèndix Afegeixo aquí material que pot ser il·lustratiu d’algunes de les coses que he exposat:
les rúbriques d’avaluació i autoavaluació de l’activitat de contacontes.
La fitxa d’avaluació de l’activitat de l’elaboració d’un glogster i la seva exposició oral.
Fotos d’una sessió model de contacontes feta per un professional.
I un exemple de fotoconte del diari Ara.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
19
Rúbrica d’avaluació de l’activitat de contacontes
Ítems
d’avaluació
1 punt
2 punts
3 punts 4 punts Total
Sap la història
(el conte)
El narrador no pot
explicar tot el conte
perquè no se’l sap prou
bé.
El narrador sap una
mica el conte però
es nota que no l’ha
practicat prou. Es
nota que se sent
poc segur.
El narrador sap el
conte bastant bé i
es nota que ha
practicat dient-lo.
Se sent
relativament segur.
El narrador sap bé el
conte i és obvi que ha
practicat dient-lo
diverses vegades.
Explicant-lo, l’ha
viscut. Parla amb
seguretat.
Precisió en
l’explicació
del conte
El narrador no explica
els punts principals del
conte i n’ha fet un ràpid
resum o l’explica de
manera totalment
memoritzada i esdevé
massa llarg.
El narrador explica
diversos punts
principals del conte
però l’explicació
ha quedat un pèl
massa resumida.
El narrador inclou
tots els punts
principals del conte
i alguns detalls del
conte.
El narrador inclou
tots els punts
principals del conte i
diversos detalls del
conte.
Comprensió
de la història
No ha aconseguit fer
comprensible el conte
per culpa de la brevetat
o de la llargària ja que
s’ha explicat de
memòria.
Ha estat un xic
complexa, pels
oients, la
comprensió del
conte.
Ha aconseguit que
els oients
entenguessin força
bé el conte.
Ha aconseguit que els
oients escoltessin i
comprenguessin del
tot el conte.
Ús del
llenguatge
verbal 1
Ús d’un registre força
adequat, però lèxic poc
precís i ric i amb força
barbarismes.
Ús d’un registre
adequat, però amb
no massa riquesa
lèxica i amb més
de 2 barbarismes.
Ús d’un registre
adequat, lèxic força
precís i ric però
amb 1-2
barbarismes.
Ús d’un registre
adequat, lèxic precís,
ric i sense
barbarismes.
Ús del
llenguatge
verbal 2
Ús d’un discurs molt
poc fluid i entenedor,
volum i entonació
totalment deficient.
Ús d’un discurs
amb fluïdesa
irregular. I el
volum i
l’entonació també
força irregulars.
Ús d’un discurs
força fluid i
entenedor. I el
volum i
l’entonació força
correctes.
Ús d’un discurs fluid
i entenedor, volum
suficient i entonació
modulada.
Ús del
llenguatge no
verbal
Posició corporal, mirada
i gesticulació força in-
correctes.
Posició corporal,
mirada i
gesticulació poc
correctes.
Posició corporal,
mirada i
gesticulació força
correctes.
Posició corporal,
mirada i gesticulació
molt correctes.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
20
Rúbrica d’autoavaluació de l’activitat de contacontes
Ítems
d’avaluació
1 punt
2 punts
3 punts 4 punts Total
Sap la història
(el conte)
No has pogut explicar
tot el conte perquè no
te’l sabies prou bé.
Has sabut explicar
una mica el conte
però es nota que no
l’has practicat prou.
Et senties poc segur.
Has sabut explicar
el conte bastant bé i
es nota que has
practicat dient-lo.
T’has sentit
relativament segur.
Has sabut bé el
conte i és obvi que
has practicat dient-
lo diverses vegades.
Has parlat amb
seguretat.
Precisió en
l’explicació
del conte
No has explicat els
punts principals del
conte; n’has fet un
ràpid resum o l’has
explicat de manera
totalment
memoritzada i s’ha
fet massa llarg.
Has inclòs quasi tots
els punts principals
del conte però
l’explicació ha quedat
un pèl massa
resumida.
Has inclòs tots els
punts principals del
conte i alguns
detalls del conte.
Has inclòs tots els
punts principals del
conte i diversos
detalls del conte.
Comprensió
de la història
No has aconseguit
fer comprensible el
conte per culpa de la
brevetat o de la
llargària ja que s’ha
explicat de memòria.
Ha estat un xic
complexa, pels
oients, la comprensió
del conte.
Has aconseguit que
els oients
entenguessin força
bé el conte.
Has aconseguit que
els oients escoltessin
i comprenguessin
del tot el conte.
Ús del
llenguatge
verbal
Ús d’un discurs molt
poc fluid i entenedor.
Volum i entonació
totalment deficients.
Ús d’un discurs amb
una fluïdesa irregular.
I el volum i
l’entonació també
força irregulars.
Ús d’un discurs
força fluid i
entenedor. I el
volum i l’entonació
força correctes.
Ús d’un discurs
fluid i entenedor,
volum suficient i
entonació modulada.
Ús del
llenguatge no
verbal
Posició corporal,
mirada i gesticulació
força incorrectes.
Posició corporal,
mirada i gesticulació
poc correctes.
Posició corporal,
mirada i
gesticulació força
correctes.
Posició corporal,
mirada i gesticulació
molt correctes.
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
21
FITXA D’AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT DE L’ELABORACIÓ D’UN GLOGSTER I
LA SEVA EXPOSICIÓ ORAL
Creació del Glogster
Ús de text
0’25
2 punts
Ús d’imatges
0’25
Ús de vídeos
0’25
Ús de l’opinió d’altri
0’25
Originalitat
1
NOM SECCIÓ
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
22
L’EXPLICACIÓ ORAL DEL GLOSTER (COMPRENSIÓ DE L’AUTOR)
Comprensió de
l’autor
Explicació de la biografia
1
6 punts
Explicació de l’obra
1
Explicació de l’època o
moviment al qual pertany
l’autor
1
Explicació de les imatges
1
Explicació del vídeo
1
Explicació de d’altres qüestions 1
Llenguatge verbal i no
verbal
Registre adequat. 0’25
2 punts
Ordre i estructura/Sintaxi (ús
correcte de la construcció de les
frases/del discurs).
0’25
Vocabulari (lèxic adequat al
tema). 0’25
Claredat i concisió (s’entén
perfectament tot el que explica). 0’25
Densitat informativa (repetició
conceptes, formulació de
preguntes retòriques...).
0’25
Gestualitat i mirada (bona
postura i moviments naturals,
gestos que faciliten la
comprensió del discurs i
contacte visual amb el públic).
0’25
Volum i entonació adequats. 0’25
Ritme i pronúncia (el ritme ni
massa lent ni massa ràpid i la
pronúncia dels sons i les
síl·labes és clara).
0’25
Observacions
QUALIFICACIÓ
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
23
Fotos de la sessió model de contacontes feta per un professional
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
24
Fotos de la sessió model de contacontes feta per un professional
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
25
Va de contes: escrits, orals i digitals (de la literatura escrita a l’oral i de l’oral a la digital)
26
Agraïments No vull acabar l’exposició d’aquest projecte sense citar a les persones que l’han fet possible: l’Eduard, l’Àlex Bota i els alumnes de 4tESO. Va ser explicant contes tradicionals a l’Eduard que me’n vaig adonar de la força de la paraula oral i de la necessitat d’exercitar l’ús de l’oralitat, i em va venir la idea de fer explicar contes literaris als meus alumnes. L’Àlex Bota (expert de l’Escola en TIC) és qui em va donar un cop de mà en la configuració de les “llibretes digitals”. I els alumnes de les seccions D i E de 4t ESO del curs 2012-13 són els que les han farcit, aconseguint portar a terme aquesta experiència didàctica d'ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC. Moltes gràcies!
