Rodoreda 1 biografia.pdf

Merc Rodoreda,

escriptora catalana (1908-1983)

Material per a lalumnat

Arx

iu d

e la

Fun

daci

M

erc

Rod

ored

a

UNA PROPOSTA DIDCTICA PER A LALUMNAT NOUVINGUT DE SECUNDRIAMERC RODOREDA:

22

Autores Elisabeth Dria Bozzo, M. Jos Snchez Merino

Disseny i maquetaciCalidoscopi

CoordinaciServei dImmersi i s de la Llengua

Mar 2009

Agraments

www.linguamon.cat/logoteca/

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir 2.5 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lau-toria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca

3MERC RODOREDAESCRIPTORA

CATALANA

3

PRESENTACI 4

LA FAMLIA DE MERC RODOREDA 5

QUAN JO ERA PETITA 8

MERC RODOREDA VOL SER ESCRIPTORA 11

UN AUTOBS CAP A FRANA 14

MODISTA, ESCRIPTORA O PINTORA? 17

UNA VIDA MS TRANQUILLA 20

MERC RODOREDA TORNA A CATALUNYA 23

ndex


CATALANA

4

PRESENTACI

Aquest dossier explica la vida de lescriptora Merc Rodoreda. Llegirs textos que ella mateixa va escriure, cartes que va enviar als seus amics i a les seves amigues, coses que va explicar en algunes entrevistes que li van fer...

Merc Rodoreda va tenir una vida molt interessant per tamb molt difcil. Va viure quan a Catalunya i a Europa hi havia guerres terribles. Va passar molts anys lluny del seu pas fins que, ja de gran, va poder tornar a viure a Catalunya.

Al final de cada part trobars activitats que tajudaran a conixer millor aquesta gran escriptora.


CATALANA

5

NECESSITES SABER

PARAULES

> Adjectius per explicar el carcter de les persones:

brillantexcepcionalalegresimptic simpticaextraordinari extraordinriabonic - bonicaprecis preciosagenialextravertit - extravertidatranquil tranquillareservat reservadaintrovertit - introvertida

Aquestes qualitats les podem classificar segons el que volen dir:

EXPRESSIONS

> Ella era una persona duna bondat infinita: Ella era molt bona persona

LA FAMLIA DE MERC RODOREDA

Molt bo Molt bona Content Contenta Bonic bonica Callat - callada

brillantexcepcional

extraordinari / extraordinria

genial

alegresimptic / simpticaextravertit / extra-

vertida

precis preciosa

tranquil / tranquillareservat / reservadaintrovertit / introver-

tida


CATALANA

6

La famlia de Merc Rodoreda

Merc Rodoreda i Gurgu va nixer el 10 doctubre de 1908 a Barcelona. Va ser filla nica i mentre era petita va viure amb els seus pares Montserrat i Andreu a casa del seu avi Pere.

Merc Rodoreda de petita amb el seu avi i la seva mare.

> Llegim qu ens diu Merc Rodoreda de la seva famlia1:

Les dues persones brillants de casa meva eren el meu avi i la meva mare (...). Ella era una persona duna bondat infinita, que no sacabava mai, alegre, simpti-ca, extraordinria.(...)La meva mare era bonica i terriblement simptica. Te-nia una veu preciosa. (...) Jo volia ser gran i ser com la meva mare; agradar a tothom (...). Els meus pares no es pot dir que fossin bohemis, per una mica, s.(...)Tenia un avi que mestimava molt. Es deia Pere Gurgu. rem inseparables: on anava un, hi anava laltre (...). Era realment un home genial, terriblement extravertit. Tocava el piano, cantava, feia fotografies.(...)El meu pare era (...) molt tranquil, molt reservat, molt introvertit (...), em volia molt per no ho demostrava tant com la meva mare i com el meu avi. (...) Quan ar-ribava de la feina tenia el costum de llegir en veu alta, ho feia molt b. 1 Els textos shan extret de Mir, Mnica i Mohino, Abraham: Merc Rodoreda. Autoretrat. Barce-lona: Angle Editorial, 2008

Bohemi: persona que t una vida desordenada i sense gaires diners

Inseparables: que estan sempre junts.

Costum: una activitat que es fa cada dia.

Arx

iu d

e la

Fun

daci

M

erc

Rod

ored

a


CATALANA

7

Activitat

> Relaciona cada imatge amb la persona corresponent:

Pere Gurgu Montserrat Gurgu Andreu Rodoreda

Arx

iu d

e la

Fun

daci

M

erc

Rod

ored

a


CATALANA

8

NECESSITES SABER

PARAULES

> Noms per dir llocs on sestudia:

Escola Collegi Convent

EXPRESSIONS

> Els meus estudis us els dir amb dues paraules: El meus estudis us els dir amb molt poques paraules.

> Tota la vida mha sabut greu no haver pogut estudiar: Tota la vida mha posat molt trista no haver pogut estudiar.

QUAN JO ERA PETITA . . .


CATALANA

9

Quan jo era petita...

Merc Rodoreda, quan ja era una dona gran, recordava coses de quan era una nena petita i vivia a Barcelona amb el seu avi i els seus pares.

> Aquests sn alguns dels seus records2:

Els meus estudis us els dir en dues paraules: fins als

vuit anys vaig ser al convent de Nostra Senyora de

Lourdes (). Desprs, vaig anar a un collegi del car-rer Vallirana, () fins als dotze anys (... ). Ja no vaig

anar mai ms a lescola. I no vaig aprendre a dividir.

Tota la vida mha sabut greu no haver pogut estudiar.

Tenia un nen ve, que era molt dcil, molt dcil. I a mi magradava justament perqu era tan dcil. Per,

quan no mobea, jo li pegava. Fort, no de broma, no. I quan li pegava es posava a plorar i se nanava.

I deia que no tornaria ms. I al cap de cinc minuts ja

estava (...) davant del reixat del jard, demanant-me si el deixava entrar. I aix continuava la cosa. A aquest

nen lestimava molt, rem molt amics.

(...)A en Felipet, jo el manava. (...) Tenia els ulls grossos i inexpressius, les orelles una mica separades del cap (...). Jugvem sempre al que jo volia jugar.

2 Els textos shan extret de Mir, Mnica i Mohino, Abraham: Merc Rodoreda. Autoretrat. Barce-lona: Angle Editorial, 2008

Dcil: que sempre fa el que li diuen

No obeir vol dir no fer all que ens manen

Reixat: porta dun pati o jard

Manar: dir a una altra persona el que ha de fer

Inexpressiu: que no en-senya el que pensa

Arx

iu d

e la

Fun

daci

M

erc

Rod

ored

a

Merc Rodoreda i el seu amic Felipet

10

MERC RODOREDAESCRIPTORA

CATALANA

10

Activitat

> Llegeix els textos i mira la fotografia que apareix en aquest apartat. Desprs as-senyala quines frases sn certes (S) i quines sn falses (No).

S NO

Merc Rodoreda va estudiar a dos llocs diferents. *Merc Rodoreda estava molt trista per haver estudiat poc quan era petita.

Merc Rodoreda s a lesquerra i en Felipet a la dreta de la fotografia.

A la fotografia en Felipet i Merc Rodoreda estan escrivint una carta.

El dia que es van fer la fotografia en Felipet i Merc Rodoreda estaven molt enfadats.

Merc Rodoreda tenia moltes amigues.

En Felipet no feia mai cas del que li deia la seva amiga.

En Felipet no plorava mai.

El dos amics es barallaven per sestimaven molt.

Mirant els ulls den Felipet no es podia saber el que pensava.

En Felipet i Merc Rodoreda eren germans.

11


CATALANA

11

NECESSITES SABER

INFORMACI

> Merc Rodoreda va nixer lany 1908. > Quan Merc Rodoreda era petita, el catal no es podia aprendre a lescola perqu tot sensenyava en castell.

> Els escriptors i les escriptores escriuen llibres. Aquests llibres poden ser molt diversos, per exemple:

Novella: s un llibre que explica una histria inventada amb diferents personatges.

Conte: tamb s una histria inventada amb diferents personatges per ms curta que la novella.

> Literatura s lart descriure poesies, novelles, contes, narracions, etc.

EXPRESSIONS

> Sortir de la monotonia: fer activitats diferents de les de sempre > Amb prou feines: amb moltes dificultats

MERC RODOREDA VOL SER ESCRIPTORA

12


CATALANA

12

Merc Rodoreda vol ser escriptora

Merc Rodoreda s una escriptora molt important, sobretot per les seves novelles i els seus contes: Aloma, La plaa del Diamant, El carrer de les Camlies, La meva Cristina i altres contes, Mirall trencat...

> Llegim els textos on Merc Rodoreda explica per qu va voler ser escriptora des de molt jove3.

Jo tenia deu anys i trobava que a casa meva, a la meva

ciutat, no passaven coses, que sempre era tot igual:

laniversari de la meva mare, els amics que venien a fe-licitar-la, els pats dels dies de festa... Trobava aques-ta vida molt montona i em va semblar que el que jo podia fer ms fcilment era escriure. Agafar un paper

i un llapis i desprs inventar histries, altres vides. (...)El que passava s que a casa consideraven que una dona i, a ms, filla nica- shavia de casar. Deien ja es casar, no ha destudiar pas res... (...). Per qu

em vaig dedicar a escriure? No ho s... Dadolescent sempre deia que mavorria molt. Fins als setze o dis-set anys, no vaig sortir de casa per anar a la Plaa

Catalunya sola! Potser escrivia per sortir de la mo-notonia (...).


pats: menjars

Montona: avorrida

Inventar: escriure

Considerar: pensar

nica: una sola

Adolescent: persona que t entre 13 i 18 anys

Mquina descriure com la que tenia Merc

Rodoreda

13


CATALANA

13

En voler dedicar-me a escriure, em vaig trobar amb

el problema que amb prou feines podia redactar una

carta en catal. (...) Llavors vaig comenar a estudi-ar catal.

(...)Quan vaig publicar els meus primers llibres era molt jove (...). No devia tenir ms enll de vint anys. (...)Mai no he escrit per al pblic (...). La literatura em

serveix per estimar la vida, per sentir-me contenta i

alegre. (...) Em sento trista quan no puc escriure. (...)

Si no escrivs, qu faria? No en tinc ni la ms petita

idea. Potser pintaria.

Publicar: posar a la venda

Ms enll: ms

14


CATALANA

14

Activitat

> A quin any correspon cada text? Escriu la data en el lloc corresponent.

Els amics anaven a felicitar

la seva mare

La primera vegada que va sortir sola va

anar a la Plaa de Catalunya

Diu que va publicar els

primers llibres

Any ------------------ Any ------------------o any ----------------

Any -----------------

15


CATALANA

15

NECESSITES SABER

INFORMACI

> Democrcia: s un sistema poltic en el qual les persones voten en unes eleccions per escollir qui governar el pas, lajuntament...

> Dictadura: s un sistema poltic contrari a la democrcia. El poder el t una sola persona.

> Merc Rodoreda va ser una dona que va treballar a favor de la democrcia durant la guerra que hi va haver a Espanya entre el 1936 i el 1939.

> Merc Rodoreda es va casar quan tenia 20 anys, va tenir un fill i al cap de 8 anys es va separar del seu marit.

> Llocs per on va passar Merc Rodoreda quan va fugir de Barcelona a causa de la guerra:

EXPRESSIONS

> I llavors ens van dir que no hi havia manera dagafar el tren: I llavors ens van dir que no es podia agafar el tren.

UN AUTOBS CAP A FRANA

E S P A N Y A

F R A N A

A N D O R R A

C A T A L U N Y A

Tolosa

Llemotges

16


CATALANA

16

Un autobs cap a Frana

Merc Rodoreda va haver de fugir de Barcelona cap a Frana a causa de la guerra. A Espanya hi va haver una guerra entre el 1936 i el 1939. Va ser una guerra contra la democrcia i desprs va comenar una dictadura que va durar quaranta anys.

> A continuaci llegim com Merc Rodoreda explica com ella i moltes altres perso-nes que van perdre la guerra van haver de marxar a Frana per por danar a la pres o, fins i tot, de morir4.

Bibliobs

Vaig sortir de Barcelona en el bibliobs (...) que por-tava novelles per als soldats (...). El pare va morir abans de marxar jo; el meu fill es va quedar aqu,

amb la mare. (...) En principi jo creia, com uns quants

amics meus, (...) que es podria tornar molt aviat. Des-prs vam allargar-ho a dos anys; vam dir, b, daqu

a dos anys podrem tornar. I desprs, de mica en mica,

van anar passant els anys.


http

://fl

ickr

.com

/pho

tos/

xcab

alle

/280

6196

406/

Bibliobs: autobs que porta una biblioteca dins

Soldat

Fotografia: Agust Centelles

17


CATALANA

17

Per un cop a Frana, les persones que fugien de Catalunya es van trobar que havia comenat una altra guerra, la Segona Guerra Mundial, i havien de tornar a fugir una altra vegada.

> Llegim-ho:

Vam arribar a no s quin poble dels afores i hi havia una gran quantitat de trens a lestaci. I molts sol-dats. Molta gent i molts soldats. I llavors ens van dir

que no hi havia manera dagafar el tren perqu les

vies estaven collapsades fins a la frontera amb Espa-nya. No hi havia trens. Estaven tots aturats. (...). Vam estar caminant unes tres setmanes per les carreteres franceses (...). Recorrem quaranta quilmetres dia-ris sense menjar res.

Afores: llocs al voltant dels pobles o ciutats

Collapsada: que no shi pot passar

Aturat: parat

Recrrer: caminar

18


CATALANA

18

Activitat

> Escriu les preguntes corresponents a aquestes respostes. Fes servir les paraules segents per comenar les preguntes.

Com / Quants / Quan / Qu

Exemple:

Com va sortir de Barcelona Merc Rodoreda?Va sortir de Barcelona en el bibliobs.

-------------------------------------------------------------------------------------?El seu pare va morir abans que ella marxs.

-------------------------------------------------------------------------------------?Va pensar que podria tornar a Barcelona al cap de dos anys.

-------------------------------------------------------------------------------------?Hi havia molts trens i molts soldats.

-------------------------------------------------------------------------------------?Caminaven quaranta quilmetres cada dia.

19


CATALANA

19

NECESSITES SABER

INFORMACI

> Museu del LouvreUn museu s un edifici on es poden veure pintures i altres objectes dart. El Museu del Louvre est situ-at a Pars i s un dels ms importants del mn.

> Paul Klees un pintor que va nixer a Sussa lany 1879 i va morir el 1940. s un pintor molt important i la seva manera de pintar ha ajudat a altres artistes a fer les seves pintures.

PARAULES

> Noms doficis:

EXPRESSIONS

> S guanyar-me la vida: S fer una feina per guanyar diners.> Com una desesperada: sense parar i sense fer cap altra cosa.

MODISTA, ESCRIPTORA O PINTORA?

MODISTA ESCRIPTORA PINTORA

20


CATALANA

20

Modista, escriptora o pintora? Desprs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Merc Rodoreda va continuar vivint a Frana. La majoria de la gent tenia pocs diners i, com tothom, ella va haver de treballar molt per viure. Durant aquest temps no va escriure ni contes ni novelles per s que pintava quadres i cosia.

> Llegim els textos on Merc Rodoreda ens ho explica5:

A Pars, desprs de la guerra, no hi havia calefacci

a les cases. A lhivern, la finestra es gelava i hi pen-javen estalactites de gel fins a terra. (...) Quan tornava del Museu del Louvre, (...) passava per

davant de la fleca i membadalia mirant uns pastis-sos coberts de caramel. Pensava: si algun dia tinc

prou cntims, en tornar del Louvre em comprar un pasts daquests (...).

5 Els textos shan extret de Mir, Mnica i Mohino, Abraham: Merc Rodoreda. Autoretrat. Barce-lona: Angle Editorial, 2008 i de Nadal, Marta: De foc i de seda. lbum biogrfic de Merc Rodore-da. Barcelona: Fundaci Merc Rodoreda/Edicions 62, 2000

Estalactita

Fleca: forn de pa

Embadalir-se: quedar-se mirant una cosa que ens agrada molt

Prou: suficients

Carrer a Frana desprs de la Segona Guerra MundialFo

togr

afia:

R. D

oisn

eau

21


CATALANA

21

Tinc una mquina de cosir i un maniqu, encara que de vegades renegui per culpa de la feina que faig a vegades em produeix un cert orgull de veure que s

guanyar-me la vida. (...). Em faria illusi posar una

botiga a Pars.

(...)Em vaig posar a pintar seguint Klee, com una deses-perada. Havia de fer una cosa o altra que magrads,

al costat de les que havia de fer per fora, (...). Ara que ja fa temps que no pinto madono que havia fet

coses molt boniques. Em sembla impossible.

Renegar: dir males pa-raules

Seguint: de la mateixa manera

Per fora: per obligaci

Car

me

Est

eve

22


CATALANA

22

Activitat

>Busca les frases que es relacionen amb aquestes imatges.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

23


CATALANA

23

UNA VIDA MS TRANQUILLA

NECESSITES SABER

INFORMACI

> Ginebra: s una ciutat de Sussa, que s un pas dEuropa.

> Salve: s una muntanya al costat de Ginebra.

EXPRESSIONS

> Vaig poder recobrar lestabilitat: Vaig tornar a tenir una vida tranquilla i se-gura.

> Altra feina tenia per sobreviure: Havia de treballar molt per poder viure.> Una poca ms tranquilla, sobretot econmicament: Un temps en el qual no tenia problemes de diners.

> Gaireb no hi tenia amics: Tenia molt pocs amics a Ginebra.> Una certa tranquillitat: Una mica de tranquillitat.> Jo de seguida, patapam!, a escriure: Quan tinc temps lliure, rpidament em poso a escriure.

24


CATALANA

24

Una vida ms tranquilla

Lany 1954 Merc Rodoreda sen va a viure a la ciutat de Ginebra. Al cap duns anys ja podr viure dels seus llibres i no caldr que faci altres feines.

Casa de Merc Rodoreda a Ginebra

> Llegim qu ens diu Merc Rodoreda sobre la seva vida a Ginebra6:

A Ginebra, finalment vaig poder recobrar lestabili-tat i la pau que em van permetre tornar a escriure. Com si comencs de nou amb tot. Vaig tardar molt de

temps a tornar a fer-ho, perqu altra feina tenia per

sobreviure. (...) Va ser linici, doncs, duna poca ms tranquilla, sobretot econmicament. No em guanyava la vida ni

molt b ni molt malament. (...)Ginebra guarda per a mi molts records. (...). Vivia en un estudi molt bonic, damunt dun parc (...). Per un costat, veia un tros de llac, i per laltre, el Salve.

Vista des de la meva terrassa, s una muntanya bas-tant lletja, perqu t molts trossos pelats i sembla que estigui malalta.

(...)


Permetre: deixar

Inici: principi

Record: memria duna cosa passada

Estudi: pis duna sola habitaci

Pelat: sense arbres ni plantes

Arx

iu d

e la

Fun

daci

M

erc

Rod

ored

a

25


CATALANA

25

Treballava poc, llegia molt, escoltava msica, pas-sejava llargament... No tenia ni gat ni gos ni canari. Gaireb no hi tenia amics.

(...)Ara, tamb em sembla normal que, desprs dha-ver-ho passat tant malament, quan arriba el moment

duna certa tranquillitat et dediquis a divertir-te o a comprar-te vestits. I no, jo de seguida, patapam!, a

escriure.

Canari: ocell

Dedicar: passar el temps fent alguna cosa

26


CATALANA

26

Activitat

> Marca amb un * quines imatges corresponen a activitats que feia Merc Rodore-da a Ginebra. Escriu al costat de cada imatge el nom de lacci que representa.

*---------------------------------------------------

---------------------------------------------------

---------------------------------------------------

---------------------------------------------------

---------------------------------------------------

---------------------------------------------------

Escriure

27


CATALANA

27

NECESSITES SABER

EXPRESSIONS

> Vaig retornar definitivament el 77 o el 78: Vaig tornar a Catalunya per sempre lany 1977 o lany 1978.

> Tothom va a la seva: Totes les persones noms es preocupen per elles ma-teixes.

> Jo somiava a tenir un jard: Volia tenir un jard.> Al cap de molts anys: Desprs de molts anys.

MERC RODOREDA TORNA A CATALUNYA

28


CATALANA

28

Merc Rodoreda torna a Catalunya

Ja de gran, Merc Rodoreda va tornar a Catalunya. Va viure en un pis a la ciutat de Barcelona. Al final es va quedar a viure al poble de Romany de la Selva, a uns 30 quilmetres de la ciutat de Girona, on va morir el 13 dabril de 1983.

> Llegim qu ens explica Merc Rodoreda sobre els ltims anys de la seva vida7:

(...) Vaig retornar definitivament el 77 o el 78. Exac-tament, exactament no ho s. De totes maneres jo ja feia anys que anava i venia de Ginebra i passava

temporades a Barcelona per veure la meva mare. (...) Quan vaig sortir de Ginebra em pensava que lenyo-raria, que em costaria una mica deixar-la (...); ara ni la recordo.

Qu mha semblat Barcelona a la tornada? Una ciu-tat desconeguda. Tot ha canviat, fins i tot el meu barri sembla un altre. Els meus amics shan exiliat o shan mort. Ja no shi pot viure. El soroll dels cotxes, el ne-guit de la gent... Ara tothom va a la seva.


Enyorar: trobar a faltar, voler tornar

Exactament: de veritat

Temporada: temps

Desconeguda: Que no sassembla a com era abans

Exiliat: persona que ha de viure fora del seu pas per problemes poltics

Neguit: nerviosisme

Romany de la Selva

29


CATALANA

29

Vaig estar tants anys vivint en petites habitacions (...)

que el que ms he enyorat ha estat un jard gran (...).

Potser perqu no el tenia, a les meves novelles sem-pre apareixen jardins i flors. (...) Jo somiava a te-nir un jard. Al cap de molts anys necessitava veure

com sobren les roses i sentir el cant dels ocells. En principi, vaig decidir de fer la casa aqu a Romany pensant que la manera de tenir jard era vivint a la

muntanya (...).

Aparixer: sortir

Decidir: pensar

30


CATALANA

30

Activitat

>Relaciona aquests ttols amb el text corresponent.

Barcelona, una ciutat diferent

De la ciutat al poble.

Definitivament a Barcelona!

-----------------------------------------------------------------------

(...) Vaig retornar definitivament el 77 o el 78. Exactament, exactament no ho

s. De totes maneres jo ja feia anys que anava i venia de Ginebra i passava

temporades a Barcelona per veure la meva mare. (...) Quan vaig sortir de

Ginebra em pensava que lenyoraria, que em costaria una mica deixar-la (...); ara ni la recordo.

-----------------------------------------------------------------------

Qu mha semblat Barcelona a la tornada? Una ciutat desconeguda. Tot

ha canviat. Tot ha canviat, fins i tot el meu barri sembla un altre. Els meus

amics shan exiliat o shan mort. Ja no shi pot viure. Els sorolls dels cotxes,

el neguit de la gent... Ara tothom va a la seva.

-----------------------------------------------------------------------

Vaig estar tants anys vivint en habitacions petites (...) que el que ms he

enyorat ha estat un jard gran (...). Potser perqu no el tenia, a les meves

novelles sempre apareixen jardins i flors. (...) Jo somiava a tenir un jard.

Al cap de molts anys necessitava veure com sobren les roses i sentir el cant

dels ocells. En principi, vaig decidir de fer la casa aqu a Romany pensant

que la manera de tenir jard era vivint a la muntanya (...).

Rodoreda 1 biografia.pdf

Documents

Transcript of Rodoreda 1 biografia.pdf