Des de l’Esquerra

Independentista, construïm

l’eina per als i les treballadores

dels Països Catalans

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 28

Ponència política (I)

Introducció

Durant anys, assenyalar la naturalesa destructiva del creixement capitalista i els costoshumans i materials associats al seu desenvolupament, ha estat per les marxistes1 (i lespersones d'esquerres en general) una autèntica travessia en el desert. En les últimes dèca-des el discurs que afirma que el model capitalista és l'únic sistema possible i, a més, l'ú-nic desitjable, ha calat profundament entre les classes populars. Des de la seva fundació,Endavant ha defensat la necessitat de la construcció d'una alternativa socialista al caràc-ter depredador -de recursos naturals i de potencialitats humanes- del mode de producciócapitalista. Aquest posicionament, extremadament minoritari durant el predomini del dis-curs neoliberal en economia, pot quedar reforçat en els propers anys en la mesura que lacrisi actual posi de manifest les limitacions i els costos del model capitalista i intensifiquiles manifestacions més explícites de la lluita de classes. Tant si la conseqüència de la crisiés un retrocés de posicions de caire keynesià per part del Capital, com si es produeix unasortida endavant amb la crisi com a excusa, adduint la urgència inajornable de les refor-mes liberals (privatitzacions, liberalització comercial, reducció dels pressupostos socialsamb la inevitable col·laboració d'un estat policial reforçat), la situació actual mostra ambclaredat que la indestructibilitat del model capitalista i la seva capacitat per a cobrir lesnecessitats materials de les treballadores és pura propaganda.

Als Països Catalans les conseqüències de la crisi son particularment intenses. L'alt nivellde terciarització i dependència fa que l'economia real dels Països Catalans sigui molt sen-sible als daltabaixos de l'economia financera mundial. Les retallades en els serveis públicsposaran en una situació de debilitat àmplies capes de la classe treballadora. A tot això calsumar l'esclat de la bombolla immobiliària que, per una banda, ha agreujat la situacióinsostenible d'endeutament d'una part molt significativa de les treballadores i, per l'altra,en deixarà un gran nombre a l'atur. Tot plegat deixa l'economia real, que funciona gràciesal treball de milions de persones i produeix els nostres mitjans de subsistència, en unasituació de clara debilitat en la qual l'atur i la precarietat creixeran de manera molt signifi-cativa. L'atur, que es va enretirar del primer nivell de preocupacions de les treballadoresdel país des de la Reforma Laboral de 1994 (que, en part, va canviar atur per precarietat)torna a estar a l'ordre el dia i les aturades seran un subjecte rellevant els propers anys.

1 Avui dia el llenguatge reprodueix l'estructura d'opressió patriarcal i exerceix discriminació a través de la utilitzaciósistemàtica del gènere gramatical no marcat, associat al masculí. És per aquest motiu que en aquest text hem uti-litzat, en la mesura que la llengua ho permet, els mots col·lectius específics per designar una pluralitat de personesd'un mateix grup. En absència del mot col·lectiu, hem utilitzat el plural marcat, és a dir, el plural femení, en referèn-cia a persones.

Endavant (OSAN)Països CatalansJuny de 2009

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 2

Ponència política (I)

Introducció

Durant anys, assenyalar la naturalesa destructiva del creixement capitalista i els costoshumans i materials associats al seu desenvolupament, ha estat per les marxistes1 (i lespersones d'esquerres en general) una autèntica travessia en el desert. En les últimes dèca-des el discurs que afirma que el model capitalista és l'únic sistema possible i, a més, l'ú-nic desitjable, ha calat profundament entre les classes populars. Des de la seva fundació,Endavant ha defensat la necessitat de la construcció d'una alternativa socialista al caràc-ter depredador -de recursos naturals i de potencialitats humanes- del mode de producciócapitalista. Aquest posicionament, extremadament minoritari durant el predomini del dis-curs neoliberal en economia, pot quedar reforçat en els propers anys en la mesura que lacrisi actual posi de manifest les limitacions i els costos del model capitalista i intensifiquiles manifestacions més explícites de la lluita de classes. Tant si la conseqüència de la crisiés un retrocés de posicions de caire keynesià per part del Capital, com si es produeix unasortida endavant amb la crisi com a excusa, adduint la urgència inajornable de les refor-mes liberals (privatitzacions, liberalització comercial, reducció dels pressupostos socialsamb la inevitable col·laboració d'un estat policial reforçat), la situació actual mostra ambclaredat que la indestructibilitat del model capitalista i la seva capacitat per a cobrir lesnecessitats materials de les treballadores és pura propaganda.

Als Països Catalans les conseqüències de la crisi son particularment intenses. L'alt nivellde terciarització i dependència fa que l'economia real dels Països Catalans sigui molt sen-sible als daltabaixos de l'economia financera mundial. Les retallades en els serveis públicsposaran en una situació de debilitat àmplies capes de la classe treballadora. A tot això calsumar l'esclat de la bombolla immobiliària que, per una banda, ha agreujat la situacióinsostenible d'endeutament d'una part molt significativa de les treballadores i, per l'altra,en deixarà un gran nombre a l'atur. Tot plegat deixa l'economia real, que funciona gràciesal treball de milions de persones i produeix els nostres mitjans de subsistència, en unasituació de clara debilitat en la qual l'atur i la precarietat creixeran de manera molt signifi-cativa. L'atur, que es va enretirar del primer nivell de preocupacions de les treballadoresdel país des de la Reforma Laboral de 1994 (que, en part, va canviar atur per precarietat)torna a estar a l'ordre el dia i les aturades seran un subjecte rellevant els propers anys.

1 Avui dia el llenguatge reprodueix l'estructura d'opressió patriarcal i exerceix discriminació a través de la utilitzaciósistemàtica del gènere gramatical no marcat, associat al masculí. És per aquest motiu que en aquest text hem uti-litzat, en la mesura que la llengua ho permet, els mots col·lectius específics per designar una pluralitat de personesd'un mateix grup. En absència del mot col·lectiu, hem utilitzat el plural marcat, és a dir, el plural femení, en referèn-cia a persones.

Endavant (OSAN)Països CatalansJuny de 2009

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 2

lització de les treballadores enfront d'estratègies -generalment de caire malanomenada-ment nacionalista- que posin la seva confiança en l'anomenada “societat civil”, fàcilmentpermeable a la manipulació dels partits i sindicats reformistes.

No hem d'oblidar que, malgrat l'alt grau de deteriorament que ha patit darrerament, l'au-tonomisme seguirà sent, els propers dos anys, la ideologia majoritària als PPCC pel quefa a la qüestió nacional. La manera de vèncer-lo no és donar-li oxigen mitjançant la socia-lització del seu discurs en forma radicalitzada a càrrec de moviments civils “independents”ni tampoc fer una oposició maximalista i abstracta a “qualsevol estatut si no oposar-hi lesnecessitats de la classe treballadora. No es pot desprestigiar el projecte polític espanyolsense explicitar que les autonomistes són les representants del projecte capitalista espan-yol als PPCC i no unes persones benintencionades que s'hi oposen amb poca fortuna oenergia insuficient.

Els Països Catalans estem condemnats, si no té lloc un procés que construeixi nacional-ment el país tot vertebrant-lo territorialment i econòmica en el marc d'un procés de trans-formació socialista. Cal una aposta per la independència i el socialisme als PaïsosCatalans i per bastir una estratègia que pugui conduir-hi. Pensem que el desenvolupamentdel procés de transformació socialista posarà de relleu la necessitat de la independèncianacional. Només a partir de la ruptura institucional amb la legalitat espanyola i francesapodrem organitzar l'economia i la societat en funció dels interessos populars. Consideremque sectors importants de la classe treballadora que històricament han estat refractaris ales reivindicacions nacionals poden sumar-se al moviment d'alliberament nacional siaconseguim que aquest estigui a primera línia en les lluites polítiques i socials del país,demostrant amb la pràctica la vinculació estratègica entre la transformació socialista i laindependència nacional.

La lluita per la independència i el socialisme a casa nostra passa indefectiblement per unaestratègia basada en la construcció d'un poder popular als barris, als pobles, llocs de tre-ball, a les escoles, etc. que sigui l'instrument col·lectiu per decidir el nostre futur com apoble, l'organització dels recursos econòmics i naturals, i la relació a establir amb la restade pobles del món. El paper de l'esquerra independentista en el procés d'alliberament hade ser el de dinamitzar aquest procés a través de les seves organitzacions polítiques, sin-dicals i socials tot impulsant les lluites i l'organització popular autònoma i desobedientcontra l'estat, el capitalisme i el patriarcat alhora que oferint propostes polítiques orienta-des a un horitzó de ruptura amb els estats opressors així com a un procés de construcciónacional i de transformació social per als Països Catalans.

Línies polítiques generalsDavant d'aquesta situació la defensa de la centralitat de la lluita de classes com a meca-nisme de transformació de la realitat ha de ser un dels eixos centrals de la nostra pràcti-

Bona part d'aquest creixement de l'atur afectarà a la població recentment immigrada.Aquest factor també augmentarà la importància que ha tingut en els darrers anys la qües-tió de les treballadores immigrants. En aquest context de crisi, el discurs racista i d'extre-ma dreta guanyarà rellevància. Davant d'aquesta situació hem de ser capaços de crear unmodel propi d'integració de la immigració als Països Catalans, plantar cara a l'extremadreta, especialment al carrer, i posar de relleu la necessitat d'estar units com a treballado-res davant les classes dominants.

D'altra banda, els darrers anys ha quedat clar que, si no es treballa per evitar-ho, elsPaïsos Catalans estan condemnats a la desaparició o, com a molt, a la subordinació, enl'entramat institucional dissenyat pels estats opressors espanyol i francès: ho han demos-trat els processos de reforma estatutàries que han afectat les diferents autonomies cata-lanes, l'actitud cada vegada més hostil dels nacionalismes espanyol i francès, així com elsdiferents intents de blindatge de l'estructura jurídica i institucional de la Unió Europea.Aquests límits són de dos tipus. D'una banda, la negació implícita al marc jurídic i políticexistent dels drets nacionals i particularment del dret a l'autodeterminació i a la territoria-litat dels Països Catalans. De l'altra, la impossibilitat de bastir un model econòmic propibasat en les necessitats de les classes populars catalanes, necessitats particulars a causade l'especificitat de l'economia dels territoris sota dominació espanyola en relació a laresta de l'Estat (major desenvolupament industrial, nivells d'urbanització, índex de immi-gració, etc.).

Pel que fa als drets nacionals, fos quin fos el text finalment aprovat, la pròpia naturalesad'una reforma estatutària impedia cap avenç significatiu i ens hi vam oposar frontalment.En relació a la nostra especificitat econòmica, la resistència espanyola a acceptar ni tansols la versió mutilada del text sorgit del Parlament de Catalunya dóna una idea de ladependència de l'Estat Espanyol dels recursos de l'economia catalana. L'íntima relacióentre ambdues qüestions no és percebuda socialment de forma clara. Sembla per tantque d'una banda és demani certs drets polítics i de l'altra diners (millora del finançament,equilibri en la balança fiscal). Aquest model reivindicatiu encara serà explotat per les polí-tiques autonomistes els propers anys.

A aquest model, del qual plataformes com la PDD (o les PDD) no en són més que una ver-sió radicalitzada, hi hem de contraposar un que prioritzi la necessitat de serveis públicsgratuïts de qualitat, la redefinició d'una producció agrícola, industrial i energètica neces-sària per l'autoabastiment de la població dins uns límits de respecte ambiental, millora delpoder adquisitiu dels salaris, de les condicions laborals i de la salut al treball, reducció dela jornada, lluita contra la precarietat, l'atur i els projectes de infraestructures que no res-ponguin als interessos de les classes populars i/o no les hagi tingut en compte en el seudisseny i concepció, etc. És en la defensa d'aquest model que aconseguirem clarificardavant la classe treballadora catalana la seva incompatibilitat amb la dominació delsestats i l'autonomia. L'esquerra independentista ha de basar la seva estratègia en la mobi-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 4

lització de les treballadores enfront d'estratègies -generalment de caire malanomenada-ment nacionalista- que posin la seva confiança en l'anomenada “societat civil”, fàcilmentpermeable a la manipulació dels partits i sindicats reformistes.

No hem d'oblidar que, malgrat l'alt grau de deteriorament que ha patit darrerament, l'au-tonomisme seguirà sent, els propers dos anys, la ideologia majoritària als PPCC pel quefa a la qüestió nacional. La manera de vèncer-lo no és donar-li oxigen mitjançant la socia-lització del seu discurs en forma radicalitzada a càrrec de moviments civils “independents”ni tampoc fer una oposició maximalista i abstracta a “qualsevol estatut si no oposar-hi lesnecessitats de la classe treballadora. No es pot desprestigiar el projecte polític espanyolsense explicitar que les autonomistes són les representants del projecte capitalista espan-yol als PPCC i no unes persones benintencionades que s'hi oposen amb poca fortuna oenergia insuficient.

Els Països Catalans estem condemnats, si no té lloc un procés que construeixi nacional-ment el país tot vertebrant-lo territorialment i econòmica en el marc d'un procés de trans-formació socialista. Cal una aposta per la independència i el socialisme als PaïsosCatalans i per bastir una estratègia que pugui conduir-hi. Pensem que el desenvolupamentdel procés de transformació socialista posarà de relleu la necessitat de la independèncianacional. Només a partir de la ruptura institucional amb la legalitat espanyola i francesapodrem organitzar l'economia i la societat en funció dels interessos populars. Consideremque sectors importants de la classe treballadora que històricament han estat refractaris ales reivindicacions nacionals poden sumar-se al moviment d'alliberament nacional siaconseguim que aquest estigui a primera línia en les lluites polítiques i socials del país,demostrant amb la pràctica la vinculació estratègica entre la transformació socialista i laindependència nacional.

La lluita per la independència i el socialisme a casa nostra passa indefectiblement per unaestratègia basada en la construcció d'un poder popular als barris, als pobles, llocs de tre-ball, a les escoles, etc. que sigui l'instrument col·lectiu per decidir el nostre futur com apoble, l'organització dels recursos econòmics i naturals, i la relació a establir amb la restade pobles del món. El paper de l'esquerra independentista en el procés d'alliberament hade ser el de dinamitzar aquest procés a través de les seves organitzacions polítiques, sin-dicals i socials tot impulsant les lluites i l'organització popular autònoma i desobedientcontra l'estat, el capitalisme i el patriarcat alhora que oferint propostes polítiques orienta-des a un horitzó de ruptura amb els estats opressors així com a un procés de construcciónacional i de transformació social per als Països Catalans.

Línies polítiques generalsDavant d'aquesta situació la defensa de la centralitat de la lluita de classes com a meca-nisme de transformació de la realitat ha de ser un dels eixos centrals de la nostra pràcti-

Bona part d'aquest creixement de l'atur afectarà a la població recentment immigrada.Aquest factor també augmentarà la importància que ha tingut en els darrers anys la qües-tió de les treballadores immigrants. En aquest context de crisi, el discurs racista i d'extre-ma dreta guanyarà rellevància. Davant d'aquesta situació hem de ser capaços de crear unmodel propi d'integració de la immigració als Països Catalans, plantar cara a l'extremadreta, especialment al carrer, i posar de relleu la necessitat d'estar units com a treballado-res davant les classes dominants.

D'altra banda, els darrers anys ha quedat clar que, si no es treballa per evitar-ho, elsPaïsos Catalans estan condemnats a la desaparició o, com a molt, a la subordinació, enl'entramat institucional dissenyat pels estats opressors espanyol i francès: ho han demos-trat els processos de reforma estatutàries que han afectat les diferents autonomies cata-lanes, l'actitud cada vegada més hostil dels nacionalismes espanyol i francès, així com elsdiferents intents de blindatge de l'estructura jurídica i institucional de la Unió Europea.Aquests límits són de dos tipus. D'una banda, la negació implícita al marc jurídic i políticexistent dels drets nacionals i particularment del dret a l'autodeterminació i a la territoria-litat dels Països Catalans. De l'altra, la impossibilitat de bastir un model econòmic propibasat en les necessitats de les classes populars catalanes, necessitats particulars a causade l'especificitat de l'economia dels territoris sota dominació espanyola en relació a laresta de l'Estat (major desenvolupament industrial, nivells d'urbanització, índex de immi-gració, etc.).

Pel que fa als drets nacionals, fos quin fos el text finalment aprovat, la pròpia naturalesad'una reforma estatutària impedia cap avenç significatiu i ens hi vam oposar frontalment.En relació a la nostra especificitat econòmica, la resistència espanyola a acceptar ni tansols la versió mutilada del text sorgit del Parlament de Catalunya dóna una idea de ladependència de l'Estat Espanyol dels recursos de l'economia catalana. L'íntima relacióentre ambdues qüestions no és percebuda socialment de forma clara. Sembla per tantque d'una banda és demani certs drets polítics i de l'altra diners (millora del finançament,equilibri en la balança fiscal). Aquest model reivindicatiu encara serà explotat per les polí-tiques autonomistes els propers anys.

A aquest model, del qual plataformes com la PDD (o les PDD) no en són més que una ver-sió radicalitzada, hi hem de contraposar un que prioritzi la necessitat de serveis públicsgratuïts de qualitat, la redefinició d'una producció agrícola, industrial i energètica neces-sària per l'autoabastiment de la població dins uns límits de respecte ambiental, millora delpoder adquisitiu dels salaris, de les condicions laborals i de la salut al treball, reducció dela jornada, lluita contra la precarietat, l'atur i els projectes de infraestructures que no res-ponguin als interessos de les classes populars i/o no les hagi tingut en compte en el seudisseny i concepció, etc. És en la defensa d'aquest model que aconseguirem clarificardavant la classe treballadora catalana la seva incompatibilitat amb la dominació delsestats i l'autonomia. L'esquerra independentista ha de basar la seva estratègia en la mobi-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 4

vam obrir a la dècada dels noranta. Cal una organització política comunista, formada prin-cipalment per treballadores i persones compromeses amb la classe treballadora, queimpulsi i lideri el moviment d'alliberament nacional. Entenem que aquesta organitzaciócomunista no ha d'estar formada per una minoria que dirigeixi un moviment ampli i pocpolititzat. Aspirem a que els plantejaments polítics socialistes siguin majoritaris i hegemò-nics dins el moviment d'alliberament nacional. Per aconseguir-ho, cal que hi hagi unaorganització de classe àmplia, amb implantació territorial, projecció pública, amb capaci-tat de mobilització i treball de base i que tingui la referencialitat del moviment. Disposard'una organització d'aquest tipus és una garantia per a evitar que el moviment d'allibera-ment nacional sigui instrumentalitzat per interessos aliens als de la classe treballadora.

Endavant (OSAN) no és actualment una organització com la que necessita el moviment. Peròpensem que és el millor punt de partida per tal d'encaminar-nos-hi. El nostre plantejamentés que Endavant és l'embrió que ens permetrà construir una organització com la descrita enels propers anys. Per aconseguir-ho cal que millorem el funcionament intern d'Endavant,reforcem la nostra capacitat d'incidència política dins i fora del moviment i ampliem consi-derablement la nostra militància. L'organització que hem de construir no encaixa en elsmodels clàssics d'organització de quadres ni de masses. Pensem que cal partir de la reali-tat i no de models teòrics a l'hora d'organitzar-nos. En aquest sentit, hem d'innovar en lesformes d'organització però sempre tenint en compte les experiències passades.

Prioritzar la lluita socieoeconòmicaUn dels dèficits fonamentals en l'acció de la nostra organització en el camp del treball ésel fet que la major part de la militància no consida el lloc de treball un lloc per militar o notroba la manera de fer-ho. Cal treballar la formació en acció sindical i dotar a la nostra mili-tància d'eines per mantenir una actitud militant a la feina: promoure assemblees de treba-lladores, seccions sindicals, moviments vaguístics o reivindicatius en general, etc. Ésnecessari canviar aquesta situació i, per tant, la militància d'Endavant s'ha d'afiliar a unsindicat.

En el cas que aquesta activitat s'hagués de realitzar des de la militància a un sindicat, calque les militants d'Endavant prioritzin l'afiliació a la COS pel fet que és l'únic sindicat quees manté en les nostres mateixes coordenades ideològiques. Això no ha d'anar en perju-dici del fet que les condicions concretes en un cert territori, sector econòmic o empresaimposin una altra opció. Cal reforçar la COS com a aliat estratègic per a construir el sin-dicat nacional i de classe. La COS, ara per ara, no és el sindicat nacional, de classe i degènere que el moviment necessita, però serà un actor important per a la seva articulació.El sindicat que volem només es podrà construir mitjançant l'aportació de més sectors delssindicalisme de classe. Es per això que la militància d'Endavant sindicada ha de traçar unaestratègia comuna per fer una eina de lluita sindical combativa i per tal de començar aposar les bases per a la construcció futura del sindicat que considerem necessari.

ca política. La situació de partida és molt desfavorable als interessos de la classe treba-lladora. La crisi capitalista coincideix amb una situació de desorientació i desmobilitzacióde les forces d'esquerres. Els nostres objectius són treballar per a la recuperació de laconsciència de classe i per a l'organització política de les treballadores en el marc d'unmoviment d'alliberament nacional. L'objectiu és construir un nou projecte d'alliberamentnacional en que la classe treballadora hi tingui un paper central. En aquest sentit,Endavant ha de tenir un discurs i unes pràctiques polítiques a l'alçada de les circumstàn-cies per tal de posar-hi els fonaments. No serà una tasca fàcil però és imprescindible.

Centralitat de la lluita de classesTreballar per aquest objectiu implica posar la lluita socioeconòmica en el centre de lesprioritats d'Endavant per als propers anys. El moviment històric de l'EsquerraIndependentista, especialment durant els anys vuitanta i primers dels noranta, va treballarmolt poc els aspectes de lluita obrera i socioeconòmica en general. Tot i que teòricamentes vinculaven els objectius d'independència i socialisme, la pràctica del moviment s'arti-culava principalment al voltant de les reivindicacions nacionals. La història del movimentindependentista és una herència positiva i que reivindiquem, però hem d'innovar en lesformes i posar en pràctica el principi teòric de la vinculació entre l'alliberament nacional,de gènere i la transformació socialista. Hem d'aconseguir que el socialisme i les lluitesobreres deixin de ser només un recurs teòric per ser part central de la pràctica del movi-ment i de l'organització.

Aquesta aposta implica articular un discurs compacte i convincent sobre la situació eco-nòmica i social en la línia de proposar vies d'actuació i solucions als principals problemesdel país. A nivell de pràctica política aquesta aposta es concreta en dues gran línies d'ac-tuació, per una banda, el treball en les plataformes unitàries anticapitalistes, com les cre-ades en diversos indrets del país, amb l'objectiu de convertir aquestes plataformes con-junturals en permanents, impulsar la seva extensió territorial i coordinar-les a nivell nacio-nal, amb la idea de crear una xarxa àmplia. I, per l'altra banda, treballar per la creació amitjà termini d'un sindicat nacional i de classe. Per aquest objectiu l'esmentada xarxa seràun instrument clau. Això no ha d'impedir que reforcem aquells instruments que hem forjataquests anys i que han demostrat la seva eficàcia: la CNEI, les CUP, L'Accent i l'esmen-tat treball a la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses entre d'altres. Hem d'aconseguirque tots els agents del moviment es comprometin a prioritzar les lluites socioeconòmiquesen els propers anys. És especialment important el compromís de les CUP amb aquestalínia política perquè els municipis seran un dels àmbits clau en la defensa dels serveispúblics i dels drets de les treballadores.

Endavant, com a organització, té un paper essencial en el desenvolupament d'aquestalínia política. La nostra trajectòria política és el millor aval davant dels reptes que se'ns pre-senten, però cal que aprofundim el camí de compromís amb la classe treballadora que

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 6

vam obrir a la dècada dels noranta. Cal una organització política comunista, formada prin-cipalment per treballadores i persones compromeses amb la classe treballadora, queimpulsi i lideri el moviment d'alliberament nacional. Entenem que aquesta organitzaciócomunista no ha d'estar formada per una minoria que dirigeixi un moviment ampli i pocpolititzat. Aspirem a que els plantejaments polítics socialistes siguin majoritaris i hegemò-nics dins el moviment d'alliberament nacional. Per aconseguir-ho, cal que hi hagi unaorganització de classe àmplia, amb implantació territorial, projecció pública, amb capaci-tat de mobilització i treball de base i que tingui la referencialitat del moviment. Disposard'una organització d'aquest tipus és una garantia per a evitar que el moviment d'allibera-ment nacional sigui instrumentalitzat per interessos aliens als de la classe treballadora.

Endavant (OSAN) no és actualment una organització com la que necessita el moviment. Peròpensem que és el millor punt de partida per tal d'encaminar-nos-hi. El nostre plantejamentés que Endavant és l'embrió que ens permetrà construir una organització com la descrita enels propers anys. Per aconseguir-ho cal que millorem el funcionament intern d'Endavant,reforcem la nostra capacitat d'incidència política dins i fora del moviment i ampliem consi-derablement la nostra militància. L'organització que hem de construir no encaixa en elsmodels clàssics d'organització de quadres ni de masses. Pensem que cal partir de la reali-tat i no de models teòrics a l'hora d'organitzar-nos. En aquest sentit, hem d'innovar en lesformes d'organització però sempre tenint en compte les experiències passades.

Prioritzar la lluita socieoeconòmicaUn dels dèficits fonamentals en l'acció de la nostra organització en el camp del treball ésel fet que la major part de la militància no consida el lloc de treball un lloc per militar o notroba la manera de fer-ho. Cal treballar la formació en acció sindical i dotar a la nostra mili-tància d'eines per mantenir una actitud militant a la feina: promoure assemblees de treba-lladores, seccions sindicals, moviments vaguístics o reivindicatius en general, etc. Ésnecessari canviar aquesta situació i, per tant, la militància d'Endavant s'ha d'afiliar a unsindicat.

En el cas que aquesta activitat s'hagués de realitzar des de la militància a un sindicat, calque les militants d'Endavant prioritzin l'afiliació a la COS pel fet que és l'únic sindicat quees manté en les nostres mateixes coordenades ideològiques. Això no ha d'anar en perju-dici del fet que les condicions concretes en un cert territori, sector econòmic o empresaimposin una altra opció. Cal reforçar la COS com a aliat estratègic per a construir el sin-dicat nacional i de classe. La COS, ara per ara, no és el sindicat nacional, de classe i degènere que el moviment necessita, però serà un actor important per a la seva articulació.El sindicat que volem només es podrà construir mitjançant l'aportació de més sectors delssindicalisme de classe. Es per això que la militància d'Endavant sindicada ha de traçar unaestratègia comuna per fer una eina de lluita sindical combativa i per tal de començar aposar les bases per a la construcció futura del sindicat que considerem necessari.

ca política. La situació de partida és molt desfavorable als interessos de la classe treba-lladora. La crisi capitalista coincideix amb una situació de desorientació i desmobilitzacióde les forces d'esquerres. Els nostres objectius són treballar per a la recuperació de laconsciència de classe i per a l'organització política de les treballadores en el marc d'unmoviment d'alliberament nacional. L'objectiu és construir un nou projecte d'alliberamentnacional en que la classe treballadora hi tingui un paper central. En aquest sentit,Endavant ha de tenir un discurs i unes pràctiques polítiques a l'alçada de les circumstàn-cies per tal de posar-hi els fonaments. No serà una tasca fàcil però és imprescindible.

Centralitat de la lluita de classesTreballar per aquest objectiu implica posar la lluita socioeconòmica en el centre de lesprioritats d'Endavant per als propers anys. El moviment històric de l'EsquerraIndependentista, especialment durant els anys vuitanta i primers dels noranta, va treballarmolt poc els aspectes de lluita obrera i socioeconòmica en general. Tot i que teòricamentes vinculaven els objectius d'independència i socialisme, la pràctica del moviment s'arti-culava principalment al voltant de les reivindicacions nacionals. La història del movimentindependentista és una herència positiva i que reivindiquem, però hem d'innovar en lesformes i posar en pràctica el principi teòric de la vinculació entre l'alliberament nacional,de gènere i la transformació socialista. Hem d'aconseguir que el socialisme i les lluitesobreres deixin de ser només un recurs teòric per ser part central de la pràctica del movi-ment i de l'organització.

Aquesta aposta implica articular un discurs compacte i convincent sobre la situació eco-nòmica i social en la línia de proposar vies d'actuació i solucions als principals problemesdel país. A nivell de pràctica política aquesta aposta es concreta en dues gran línies d'ac-tuació, per una banda, el treball en les plataformes unitàries anticapitalistes, com les cre-ades en diversos indrets del país, amb l'objectiu de convertir aquestes plataformes con-junturals en permanents, impulsar la seva extensió territorial i coordinar-les a nivell nacio-nal, amb la idea de crear una xarxa àmplia. I, per l'altra banda, treballar per la creació amitjà termini d'un sindicat nacional i de classe. Per aquest objectiu l'esmentada xarxa seràun instrument clau. Això no ha d'impedir que reforcem aquells instruments que hem forjataquests anys i que han demostrat la seva eficàcia: la CNEI, les CUP, L'Accent i l'esmen-tat treball a la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses entre d'altres. Hem d'aconseguirque tots els agents del moviment es comprometin a prioritzar les lluites socioeconòmiquesen els propers anys. És especialment important el compromís de les CUP amb aquestalínia política perquè els municipis seran un dels àmbits clau en la defensa dels serveispúblics i dels drets de les treballadores.

Endavant, com a organització, té un paper essencial en el desenvolupament d'aquestalínia política. La nostra trajectòria política és el millor aval davant dels reptes que se'ns pre-senten, però cal que aprofundim el camí de compromís amb la classe treballadora que

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 6

el centre de la conflictivitat social els darrers anys. La possibilitat que bona part d'a-quest sector passi a engruixir el sector de les aturades fa encara més imprescindibleintegrar-lo en les nostres lluites.

e) Les plataformes d'aturats tot i que actualment són embrionàries i discontinues en elterritori, pensem que cal impulsar-ne l'existència ja que és un sector social en creixe-ment dins la classe treballadora i, a més, particularment afectat per les polítiques anti-socials. La seva vinculació amb les plataformes unitàries pot oferir-los el marc políticgeneral en el que articular la lluita per a la defensa dels seus drets.

f) Col·lectius de lluita antipatriarcal: les dones seran un sector particularment afectat si esmanté o s'intensifica la política de liquidació dels serveis socials. La participació delmoviment feminista serà important i enriquidora en la mesura que desenvolupi un dis-curs socioeconòmic concret en el seu àmbit.

Construcció, a mig termini, d'un sindicat nacional, de classe i antipatriarcalPensem que reforçar aquestes assemblees és la millor manera de crear l'embrió del sin-dicat nacional, de classe i antipatriarcal que ens proposem construir. A mig termini volemun sindicat nacional, classe i antipatriarcal que ompli el buit deixat pel sindicalisme grocen el camp del sindicalisme comunista. Alhora aquest sindicat cal que assumeixi els PPCCcom el seu àmbit d'actuació. Aquesta serà una eina essencial de cara a la incidència deldiscurs de l'EI en el camp del treball. Per tant, com a primer pas en aquesta direcció, hemd'aconseguir donar referencialitat a aquestes assemblees entre les treballadores, espe-cialment entre els sectors més combatius, demostrant que és possible la lluita obrerasense claudicacions deslligada dels sindicats majoritaris i sense caure en la fragmentacióen el camp sindical.

Finalment cal comprometre a la resta de l'EI amb aquesta línia política per tal d'assolir elsobjectius a curt i mig termini que hem exposat fins aquí. Volem fer esment especial a lesorganitzacions que considerem més importants en l'articulació d'aquesta línia política.

- La COS: serà en aquest procés un aliat estratègic, ja sigui en el procés de formació dela nostra militància en acció sindical, com en les plataformes unitàries, en les que hemd'aconseguir que comparteixi els nostres objectius.

- El SEPC: cal aconseguir que porti aquestes dinàmiques a les universitats, instituts desecundària i centres de formació professional i que, alhora, integri les demandes d'unaeducació pública, catalana i de qualitat en el conjunt de la lluita de les treballadores.

- Les CUP: cal aconseguir que es comprometin amb aquestes assemblees, per a ser refe-rent per a aquestes recollint-ne les reivindicacions i els punts de vista en la mesura quepugui aportar quelcom des dels municipis. Així mateix, cal que les Cups participin en les

L'objectiu d'Endavant en aquest camp serà articular la unitat d'acció que construeixi elsindicat a mitjà termini, per la interacció dels sectors més combatius del moviment obrer.

Plataformes unitàries anticapitalistes i xarxes d'assemblees de treballadores Durant els últims anys, i responent a aspectes conjunturals concrets, s'han creat en dife-rents comarques del nostre país diferents plataformes i xarxes obreres, les quals hanesdevingut espais de treball bàsics, de l'anticapitalisme, davant l'actual conjunturasocioeconòmica, tot i que no sempre han estat reixides. Aquestes plataformes, gràcies ala feina que hi hem desenvolupat, són ara receptives a les nostres propostes i a la nostralínia ideològica. La creació i participació en aquestes plataformes suposarà en els propers2 anys una prioritat per a la nostra organització.

La nostra tasca en les plataformes i xarxes obreres té com a principals objectius, en pri-mer lloc, superar el caràcter conjuntural que fins ara les ha caracteritzat amb l'objectiu deconvertir-les en coordinadores obreres permanents, amb línia política i objectius més enllàdel curt termini. En segon lloc, treballar per tal que, en un primer moment, el marc nacio-nal del conjunt d'aquestes plataformes sigui els Països Catalans, i a partir de l'articulacióde les lluites que es portin a terme, anar consolidant una sola línia política per tot el país.En tercer lloc, i molt vinculat amb l'objectiu precedent, treballar per l'extensió territoriald'aquestes plataformes i assemblees de tal manera que articulin les diferents realitatsterritorials del nostre país. Per això caldrà que l'estructura de la nostra organització i, delmoviment d'alliberament nacional, serveixi de fonament allà on aquestes dinàmiquesencara no han arrelat. Finalment, i no per això menys important, cal que treballem per a laintegració de tots els sectors de la classe treballadora dins d'aquestes xarxes.

Considerem que aquests sectors son:

a) Els i les obreres en lluita constitueixen la base sobre la que s'ha construït aquestsespais, aquest fet és un dels elements que confereix més força i legitimitat a aquestesplataformes. Hem de treballar per tal d'aglutinar els sectors del sindicalisme de classei fer un esforç per sumar als elements descontents dels sindicats majoritaris a una llui-ta clarament anticapitalista.

b) L' estudiantat és un sector essencial per a la denúncia de la liquidació dels serveispúblics, tal com demostra la lluita contra la implantació del EEES. Cal doncs que s'in-volucrin en el treball diari d'aquestes plataformes.

c) La plataforma en defensa dels serveis públics està treballant un dels eixos que, segonsles nostres anàlisis, serà clau en el desenvolupament de la lluita socioeconòmica enels propers anys.

d) Col·lectius d'immigrants: la problemàtica de les treballadores immigrants ha estat en

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 8

el centre de la conflictivitat social els darrers anys. La possibilitat que bona part d'a-quest sector passi a engruixir el sector de les aturades fa encara més imprescindibleintegrar-lo en les nostres lluites.

e) Les plataformes d'aturats tot i que actualment són embrionàries i discontinues en elterritori, pensem que cal impulsar-ne l'existència ja que és un sector social en creixe-ment dins la classe treballadora i, a més, particularment afectat per les polítiques anti-socials. La seva vinculació amb les plataformes unitàries pot oferir-los el marc políticgeneral en el que articular la lluita per a la defensa dels seus drets.

f) Col·lectius de lluita antipatriarcal: les dones seran un sector particularment afectat si esmanté o s'intensifica la política de liquidació dels serveis socials. La participació delmoviment feminista serà important i enriquidora en la mesura que desenvolupi un dis-curs socioeconòmic concret en el seu àmbit.

Construcció, a mig termini, d'un sindicat nacional, de classe i antipatriarcalPensem que reforçar aquestes assemblees és la millor manera de crear l'embrió del sin-dicat nacional, de classe i antipatriarcal que ens proposem construir. A mig termini volemun sindicat nacional, classe i antipatriarcal que ompli el buit deixat pel sindicalisme grocen el camp del sindicalisme comunista. Alhora aquest sindicat cal que assumeixi els PPCCcom el seu àmbit d'actuació. Aquesta serà una eina essencial de cara a la incidència deldiscurs de l'EI en el camp del treball. Per tant, com a primer pas en aquesta direcció, hemd'aconseguir donar referencialitat a aquestes assemblees entre les treballadores, espe-cialment entre els sectors més combatius, demostrant que és possible la lluita obrerasense claudicacions deslligada dels sindicats majoritaris i sense caure en la fragmentacióen el camp sindical.

Finalment cal comprometre a la resta de l'EI amb aquesta línia política per tal d'assolir elsobjectius a curt i mig termini que hem exposat fins aquí. Volem fer esment especial a lesorganitzacions que considerem més importants en l'articulació d'aquesta línia política.

- La COS: serà en aquest procés un aliat estratègic, ja sigui en el procés de formació dela nostra militància en acció sindical, com en les plataformes unitàries, en les que hemd'aconseguir que comparteixi els nostres objectius.

- El SEPC: cal aconseguir que porti aquestes dinàmiques a les universitats, instituts desecundària i centres de formació professional i que, alhora, integri les demandes d'unaeducació pública, catalana i de qualitat en el conjunt de la lluita de les treballadores.

- Les CUP: cal aconseguir que es comprometin amb aquestes assemblees, per a ser refe-rent per a aquestes recollint-ne les reivindicacions i els punts de vista en la mesura quepugui aportar quelcom des dels municipis. Així mateix, cal que les Cups participin en les

L'objectiu d'Endavant en aquest camp serà articular la unitat d'acció que construeixi elsindicat a mitjà termini, per la interacció dels sectors més combatius del moviment obrer.

Plataformes unitàries anticapitalistes i xarxes d'assemblees de treballadores Durant els últims anys, i responent a aspectes conjunturals concrets, s'han creat en dife-rents comarques del nostre país diferents plataformes i xarxes obreres, les quals hanesdevingut espais de treball bàsics, de l'anticapitalisme, davant l'actual conjunturasocioeconòmica, tot i que no sempre han estat reixides. Aquestes plataformes, gràcies ala feina que hi hem desenvolupat, són ara receptives a les nostres propostes i a la nostralínia ideològica. La creació i participació en aquestes plataformes suposarà en els propers2 anys una prioritat per a la nostra organització.

La nostra tasca en les plataformes i xarxes obreres té com a principals objectius, en pri-mer lloc, superar el caràcter conjuntural que fins ara les ha caracteritzat amb l'objectiu deconvertir-les en coordinadores obreres permanents, amb línia política i objectius més enllàdel curt termini. En segon lloc, treballar per tal que, en un primer moment, el marc nacio-nal del conjunt d'aquestes plataformes sigui els Països Catalans, i a partir de l'articulacióde les lluites que es portin a terme, anar consolidant una sola línia política per tot el país.En tercer lloc, i molt vinculat amb l'objectiu precedent, treballar per l'extensió territoriald'aquestes plataformes i assemblees de tal manera que articulin les diferents realitatsterritorials del nostre país. Per això caldrà que l'estructura de la nostra organització i, delmoviment d'alliberament nacional, serveixi de fonament allà on aquestes dinàmiquesencara no han arrelat. Finalment, i no per això menys important, cal que treballem per a laintegració de tots els sectors de la classe treballadora dins d'aquestes xarxes.

Considerem que aquests sectors son:

a) Els i les obreres en lluita constitueixen la base sobre la que s'ha construït aquestsespais, aquest fet és un dels elements que confereix més força i legitimitat a aquestesplataformes. Hem de treballar per tal d'aglutinar els sectors del sindicalisme de classei fer un esforç per sumar als elements descontents dels sindicats majoritaris a una llui-ta clarament anticapitalista.

b) L' estudiantat és un sector essencial per a la denúncia de la liquidació dels serveispúblics, tal com demostra la lluita contra la implantació del EEES. Cal doncs que s'in-volucrin en el treball diari d'aquestes plataformes.

c) La plataforma en defensa dels serveis públics està treballant un dels eixos que, segonsles nostres anàlisis, serà clau en el desenvolupament de la lluita socioeconòmica enels propers anys.

d) Col·lectius d'immigrants: la problemàtica de les treballadores immigrants ha estat en

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 8

guin creats o que es creïn de lluita en defensa dels drets de les persones immigrades, jun-tament amb elles i amb altres grups de l'esquerra anticapitalista.

La importància de les lluites:

Lluita Municipal:En els darrers anys, els èxits obtinguts per unes quantes CUP en alguns indrets del paíshan generat notables expectatives pel conjunt de l'esquerra independentista. Els avençoselectorals han suposat unes majors potencialitats per al conjunt del moviment que espodrien perdre sense un treball adequat.

És la primera vegada, des de la transició, que l'esquerra independentista disposa d'undesplegament institucional similar als ajuntaments d'arreu del país. Les experiències ante-riors no van aportar els fruits esperats per al conjunt del moviment per una mala gestióestratègica dels diferents sectors que el composaven, o per dir-ho més adequadament,per les diferents expectatives estratègiques i tàctiques d'aquells mateixos sectors. Laincapacitat per a lligar la representació institucional obtinguda (així com el suport socialque suposava) amb un moviment polític i social que s'estava expressant al carrer i quetenia múltiples expressions organitzatives arreu del territori en funció de l'àmbit polític d'in-tervenció, va provocar, en el millor dels casos, la dispersió de les lluites; en el pitjor, la sevaintegració en projectes reformistes i autonomistes com ICV o ERC.

Des d'Endavant defensem que l'esquerra independentista ha de treballar el front institu-cional, lligant aquest front amb les necessitats generals del moviment d'alliberamentnacional, social i personal. La projecció electoral del moviment ha de servir sempre alsseus interessos polítics de denúncia del marc institucional vigent, i d'articulació de sectorssocials que s'hi oposin o que puguin contribuir a vertebrar alternatives a aquest marc ins-titucional. En el context actual això vol dir treballar des de l'àmbit local, malgrat que no espugui descartar que en un futur es pugui fer en altres àmbits.

Apostem, doncs, per la construcció d'un projecte que pugui materialitzar el municipalismed'alliberament, com un dels elements fonamentals (juntament amb l'organització i mobi-lització de la classe treballadora) de l'estratègia global de l'esquerra independentista deconstruir un contrapoder popular als estats opressors. Apostem pel municipalisme d'alli-berament perquè la creació d'estructures d'autoorganització i decisió a nivell de barri imunicipi és un objectiu estratègic en sí mateix, i no només un mitjà d'acumulació de for-ces. El municipalisme és una de les columnes vertebrals de la construcció d'una unitatpopular organitzada territorialment a nivell de masses tot partint d'un projecte polític rup-turista. Per tant, des d'Endavant entenem que les CUP només seran capaces de superarla deriva supramunicipal si existeix un treball que basteixi alternatives polítiques nacionalsdes dels municipis treballant colze a colze amb el conjunt de l'esquerra independentista.

plataformes dels seus municipis i s'impliquin activament en la lluita socioeconòmica.

- Les organitzacions de joves, que ja participen en la majoria d'aquestes plataformes.Cal que es mantingui la seva implicació i treballar-hi conjuntament a nivell nacional.

Per tal de dur a terme aquestes tasques cal que les CUP i la COS s'incorporin a la CNEI.

La lluita contra el racisme i el feixismeLa degradació de les condicions de vida de les treballadores catalanes (atur, recessió sala-rial, privatització/deteriorament dels serveis socials), unida a un fort contingent de treba-lladores immigrades recentment és terreny abonat per al creixement de la xenofòbia i elracisme. A banda de les conseqüències que això pot tenir per a un sector de les treballa-dores (les persones anomenades immigrants), és una qüestió que afecta de ple al nostreprojecte. Tant des del punt de vista social com nacional. El col·lectiu immigrant pot arribara ser responsabilitzat, erròniament, dels problemes que afecten al conjunt de la poblaciódels Països Catalans: l'atur, la degradació dels barris, el deteriorament dels serveispúblics; i és possible que, fins i tot, rebin crítiques per desnacionalitzar la societat, d'acordamb la seva cultura, llengua i/o religió.

La simple denúncia del feixisme serà insuficient en un context així. Encara que les expres-sions més violentes de la xenofòbia van normalment associades a discursos feixistes o ala pràctica policial, hi haurà altres discursos polítics que voldran capitalitzar aquest feno-men. La clau de volta de la nostra pràctica en aquest camp ha de ser la defensa de la uni-tat de la classe treballadora sense diferències per l'origen i la identificació dels seus ene-mics, així com el desemmascarament de les mentides, socialment prou esteses, que pre-sentin les treballadores immigrants bé com a “privilegiades” (per a utilitzar els serveispúblics, per establir negocis, etc.), bé com a elements “antisocials” per naturalesa.

Hem de ser conscients que aquestes mentides avancen i penetren fàcilment i de maneraextraordinària en temps de crisi entre les classes populars amb el perill que això suposa.Cal que l'EI desenvolupi un discurs de classe que portat a la pràctica desmunti i contra-rresti les mentides de la ultradeta i del propi sistema des d'una perspectiva de la realitatquotidiana d'aquestes classes populars.

Però a més, si no duem a terme aquesta tasca amb tota serietat, la pròpia agressivitat del'acollida pot dur aquests sectors a prejudicis anticatalans agreujats pels baixos índexs decompetència lingüística en català. Cal socialitzar el discurs que tots constituïm una solaclasse treballadora i que es tracta de la classe treballadora catalana. Els sectors afectatshan de veure el nostre projecte com el seu projecte no només per què fem propagandaantiracista o antifeixista si no també per què fem l'esforç d'integrar-los en la UnitatPopular, les xarxes obreres i les organitzacions populars.

Com ja fem en l'àmbit de la lluita sociolaboral, participarem en espais unitaris que ja esti-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 10

guin creats o que es creïn de lluita en defensa dels drets de les persones immigrades, jun-tament amb elles i amb altres grups de l'esquerra anticapitalista.

La importància de les lluites:

Lluita Municipal:En els darrers anys, els èxits obtinguts per unes quantes CUP en alguns indrets del paíshan generat notables expectatives pel conjunt de l'esquerra independentista. Els avençoselectorals han suposat unes majors potencialitats per al conjunt del moviment que espodrien perdre sense un treball adequat.

És la primera vegada, des de la transició, que l'esquerra independentista disposa d'undesplegament institucional similar als ajuntaments d'arreu del país. Les experiències ante-riors no van aportar els fruits esperats per al conjunt del moviment per una mala gestióestratègica dels diferents sectors que el composaven, o per dir-ho més adequadament,per les diferents expectatives estratègiques i tàctiques d'aquells mateixos sectors. Laincapacitat per a lligar la representació institucional obtinguda (així com el suport socialque suposava) amb un moviment polític i social que s'estava expressant al carrer i quetenia múltiples expressions organitzatives arreu del territori en funció de l'àmbit polític d'in-tervenció, va provocar, en el millor dels casos, la dispersió de les lluites; en el pitjor, la sevaintegració en projectes reformistes i autonomistes com ICV o ERC.

Des d'Endavant defensem que l'esquerra independentista ha de treballar el front institu-cional, lligant aquest front amb les necessitats generals del moviment d'alliberamentnacional, social i personal. La projecció electoral del moviment ha de servir sempre alsseus interessos polítics de denúncia del marc institucional vigent, i d'articulació de sectorssocials que s'hi oposin o que puguin contribuir a vertebrar alternatives a aquest marc ins-titucional. En el context actual això vol dir treballar des de l'àmbit local, malgrat que no espugui descartar que en un futur es pugui fer en altres àmbits.

Apostem, doncs, per la construcció d'un projecte que pugui materialitzar el municipalismed'alliberament, com un dels elements fonamentals (juntament amb l'organització i mobi-lització de la classe treballadora) de l'estratègia global de l'esquerra independentista deconstruir un contrapoder popular als estats opressors. Apostem pel municipalisme d'alli-berament perquè la creació d'estructures d'autoorganització i decisió a nivell de barri imunicipi és un objectiu estratègic en sí mateix, i no només un mitjà d'acumulació de for-ces. El municipalisme és una de les columnes vertebrals de la construcció d'una unitatpopular organitzada territorialment a nivell de masses tot partint d'un projecte polític rup-turista. Per tant, des d'Endavant entenem que les CUP només seran capaces de superarla deriva supramunicipal si existeix un treball que basteixi alternatives polítiques nacionalsdes dels municipis treballant colze a colze amb el conjunt de l'esquerra independentista.

plataformes dels seus municipis i s'impliquin activament en la lluita socioeconòmica.

- Les organitzacions de joves, que ja participen en la majoria d'aquestes plataformes.Cal que es mantingui la seva implicació i treballar-hi conjuntament a nivell nacional.

Per tal de dur a terme aquestes tasques cal que les CUP i la COS s'incorporin a la CNEI.

La lluita contra el racisme i el feixismeLa degradació de les condicions de vida de les treballadores catalanes (atur, recessió sala-rial, privatització/deteriorament dels serveis socials), unida a un fort contingent de treba-lladores immigrades recentment és terreny abonat per al creixement de la xenofòbia i elracisme. A banda de les conseqüències que això pot tenir per a un sector de les treballa-dores (les persones anomenades immigrants), és una qüestió que afecta de ple al nostreprojecte. Tant des del punt de vista social com nacional. El col·lectiu immigrant pot arribara ser responsabilitzat, erròniament, dels problemes que afecten al conjunt de la poblaciódels Països Catalans: l'atur, la degradació dels barris, el deteriorament dels serveispúblics; i és possible que, fins i tot, rebin crítiques per desnacionalitzar la societat, d'acordamb la seva cultura, llengua i/o religió.

La simple denúncia del feixisme serà insuficient en un context així. Encara que les expres-sions més violentes de la xenofòbia van normalment associades a discursos feixistes o ala pràctica policial, hi haurà altres discursos polítics que voldran capitalitzar aquest feno-men. La clau de volta de la nostra pràctica en aquest camp ha de ser la defensa de la uni-tat de la classe treballadora sense diferències per l'origen i la identificació dels seus ene-mics, així com el desemmascarament de les mentides, socialment prou esteses, que pre-sentin les treballadores immigrants bé com a “privilegiades” (per a utilitzar els serveispúblics, per establir negocis, etc.), bé com a elements “antisocials” per naturalesa.

Hem de ser conscients que aquestes mentides avancen i penetren fàcilment i de maneraextraordinària en temps de crisi entre les classes populars amb el perill que això suposa.Cal que l'EI desenvolupi un discurs de classe que portat a la pràctica desmunti i contra-rresti les mentides de la ultradeta i del propi sistema des d'una perspectiva de la realitatquotidiana d'aquestes classes populars.

Però a més, si no duem a terme aquesta tasca amb tota serietat, la pròpia agressivitat del'acollida pot dur aquests sectors a prejudicis anticatalans agreujats pels baixos índexs decompetència lingüística en català. Cal socialitzar el discurs que tots constituïm una solaclasse treballadora i que es tracta de la classe treballadora catalana. Els sectors afectatshan de veure el nostre projecte com el seu projecte no només per què fem propagandaantiracista o antifeixista si no també per què fem l'esforç d'integrar-los en la UnitatPopular, les xarxes obreres i les organitzacions populars.

Com ja fem en l'àmbit de la lluita sociolaboral, participarem en espais unitaris que ja esti-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 10

sos i cal ser conscient que ens tocarà estar a les dues bandes. Ja fa anys que Endavantparticipa a diferents entitats i plataformes en defensa del territori i del medi ambient, aixícom en plataformes contra els tancaments d'empreses. Aquesta situació s'ha d'aprofitarper generar un debat al si d'aquestes entitats que permeti arribar a mantenir un discurssociolaboral que combati mesures agressives amb l'entorn.

Actualment els Països Catalans vivim una crisi de caràcter financer, que pren l'origen enl'especulació del diner i la baixada salarial. Però aquesta no és la única crisi que ens afec-ta, ni la de conseqüències més greus a llarg termini. La crisi energètica que possiblementcomplementi l'actual crisi financera generarà un canvi de dimensions inimaginables a lasocietat catalana. Els Països Catalans tenim un dèficit energètic greu. Les solucions queemprenen els governs burgesos van únicament destinades a satisfer un consum desme-surat d'energia fruit de la societat de consum. En cap cas es prenen mesures destinadesa reduir el consum d'energia i a ser autosuficients, sense mantenir una dependència delpetroli i d'altres energies altament contaminants i perilloses.

Les iniciatives destinades a energies renovables estan abocades al fracàs, ja que les inver-sions per investigació provenen de les grans indústries energètiques de capital privat(majoritàriament petroleres) amb l'interès de controlar les patents i poder mantenir unasituació de poder en el supòsit d'un esgotament del petroli. En el cas de les energies reno-vables les polítiques que s'apliquen sovint són de caràcter merament propagandístic i enaltres casos s'apliquen de forma massiva sense tenir present l'impacte que l'aplicació d'a-questes pot tenir en l'entorn natural.

És per això que cal apostar per un nou model energètic i per unes noves estructures deconsum. Les cooperatives de consum, per posar un exemple, són col·lectius que podendonar solucions a la classe treballadora davant una situació de crisi energètica. La tascad'Endavant en aquest sentit ha de ser la d'entrar en les plataformes diverses creades alnostre territori i mirar de marcar un discurs lligat a la consciència nacional i social. Crearespais de debat i formació per mirar d'aglutinar d'altres sectors que poden i volen treba-llar al nostre costat. L'elaboració d'un bon discurs de defensa del territori ha de ser unpunt imprescindible per a l'organització.

És important saber que quan volem elaborar una pla estratègic per encaminar la unitatpopular no ens deixem altres fronts de lluita pel camí. En la defensa del territori hi podemtrobar noves perspectives, nova militància i nous fronts de treball comuns. Es un objectiuestratègic i summament important el de crear una plataforma ecològica que aglutini unamassa de gent arreu del país capaç de traçar un discurs de defensa del territori de Salsesa Guardamar i de Fraga a Maó.

Sovint la l'acció directa va en una única direcció, la de l'enfrontament al carrer. Ja sabemde fa temps que uns dels sectors més actius és el de la defensa del territori, i que per tanttambé és d'aquí on poden créixer nous sectors de lluita combativa i revolucionària. No

La lluita culturalDes de fa molts anys, als Països Catalans ha anat apareixent una vessant cultural crítica,que ha utilitzat les expressions populars com un mitjà de comunicació, allunyant-la delsprojectes banals i sense contingut que promou el sistema capitalista, i deslligant-la de totconcepte elitista, d'aquell que associa cultura amb producte de venda i que es visualitzacom a objecte de consum. Aquesta vessant crítica ha sabut formar part de les diversesestructures de propaganda i comunicació de l'Esquerra Independentista i Anticapitalista.De manera espontània, arreu del territori han aparegut desenes de propostes que han uti-litzat un discurs molt proper al nostre Moviment i, en la majoria dels casos, han comple-mentat el nostre treball, cobrint molts espais culturals, llançant missatges que han anat enrelació a la difusió dels nostres objectius i, sobretot, han format part d'una xarxa fonamen-tal per a l'autogestió de les nostres organitzacions.

Molta de la cultura que es fa en català té afinitats amb l'Esquerra Independentista. Per talque el nostre Moviment contribueixi a enfortir-la, i que aquesta es doti de major compro-mís vers el nostre procés d'alliberament, cal estudiar de quina manera podem incidir enaquest espai. En el moment en què una part de la cultura utilitza un discurs determinat, ésimprescindible que s'estructuri, de la mateixa manera que ho han fet les organitzacionsque han donat aquest discurs, de forma directa o indirecta, al moviment cultural. Enaquest sentit, en els últims anys, han aparegut molts projectes culturals que han ajudat aengreixar l'independentisme revolucionari sociològic i, en el millor dels casos, l'indepen-dentisme revolucionari militant.

La lluita en defensa del territoriL'actual model socioeconòmic està clarament enfrontat amb el medi ambient. El govern iles institucions afavoreixen els interessos empresarials i intenten destinar els recursospúblics a la continuïtat del model neoliberal, incompatible amb el respecte al medi i lespersones. La crisi econòmica generada, en part, per l'especulació urbanística, en comp-tes de promoure canvis, aprofundirà encara més les agressions i el model de construccióindiscriminada. Això generarà noves agressions a les quals caldrà respondre des de lesplataformes o entitats que sorgeixin i des del municipalisme, amb les CUP.

S'utilitza la crisi i els acomiadaments com a moneda de canvi perquè els grups de pressióambientals cedeixin en les seves protestes si no volen “ser els responsables” del tanca-ment d'una empresa o dels acomiadaments de treballadores. A això cal afegir que leslínies d'actuació, tant estatals com locals, per pal·liar la crisi van encarades a reforçar elsector de la construcció. En aquest sentit s'estan duent a terme requalificacions al·legantun cop més que la construcció en aquestes zones protegides generarà ocupació.

Aquestes situacions poden generar conflictes entre grups de pressió ambientals i grupsde treballadores. Des d'Endavant, caldrà saber plantar cara a aquests conflictes d'interes-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 12

sos i cal ser conscient que ens tocarà estar a les dues bandes. Ja fa anys que Endavantparticipa a diferents entitats i plataformes en defensa del territori i del medi ambient, aixícom en plataformes contra els tancaments d'empreses. Aquesta situació s'ha d'aprofitarper generar un debat al si d'aquestes entitats que permeti arribar a mantenir un discurssociolaboral que combati mesures agressives amb l'entorn.

Actualment els Països Catalans vivim una crisi de caràcter financer, que pren l'origen enl'especulació del diner i la baixada salarial. Però aquesta no és la única crisi que ens afec-ta, ni la de conseqüències més greus a llarg termini. La crisi energètica que possiblementcomplementi l'actual crisi financera generarà un canvi de dimensions inimaginables a lasocietat catalana. Els Països Catalans tenim un dèficit energètic greu. Les solucions queemprenen els governs burgesos van únicament destinades a satisfer un consum desme-surat d'energia fruit de la societat de consum. En cap cas es prenen mesures destinadesa reduir el consum d'energia i a ser autosuficients, sense mantenir una dependència delpetroli i d'altres energies altament contaminants i perilloses.

Les iniciatives destinades a energies renovables estan abocades al fracàs, ja que les inver-sions per investigació provenen de les grans indústries energètiques de capital privat(majoritàriament petroleres) amb l'interès de controlar les patents i poder mantenir unasituació de poder en el supòsit d'un esgotament del petroli. En el cas de les energies reno-vables les polítiques que s'apliquen sovint són de caràcter merament propagandístic i enaltres casos s'apliquen de forma massiva sense tenir present l'impacte que l'aplicació d'a-questes pot tenir en l'entorn natural.

És per això que cal apostar per un nou model energètic i per unes noves estructures deconsum. Les cooperatives de consum, per posar un exemple, són col·lectius que podendonar solucions a la classe treballadora davant una situació de crisi energètica. La tascad'Endavant en aquest sentit ha de ser la d'entrar en les plataformes diverses creades alnostre territori i mirar de marcar un discurs lligat a la consciència nacional i social. Crearespais de debat i formació per mirar d'aglutinar d'altres sectors que poden i volen treba-llar al nostre costat. L'elaboració d'un bon discurs de defensa del territori ha de ser unpunt imprescindible per a l'organització.

És important saber que quan volem elaborar una pla estratègic per encaminar la unitatpopular no ens deixem altres fronts de lluita pel camí. En la defensa del territori hi podemtrobar noves perspectives, nova militància i nous fronts de treball comuns. Es un objectiuestratègic i summament important el de crear una plataforma ecològica que aglutini unamassa de gent arreu del país capaç de traçar un discurs de defensa del territori de Salsesa Guardamar i de Fraga a Maó.

Sovint la l'acció directa va en una única direcció, la de l'enfrontament al carrer. Ja sabemde fa temps que uns dels sectors més actius és el de la defensa del territori, i que per tanttambé és d'aquí on poden créixer nous sectors de lluita combativa i revolucionària. No

La lluita culturalDes de fa molts anys, als Països Catalans ha anat apareixent una vessant cultural crítica,que ha utilitzat les expressions populars com un mitjà de comunicació, allunyant-la delsprojectes banals i sense contingut que promou el sistema capitalista, i deslligant-la de totconcepte elitista, d'aquell que associa cultura amb producte de venda i que es visualitzacom a objecte de consum. Aquesta vessant crítica ha sabut formar part de les diversesestructures de propaganda i comunicació de l'Esquerra Independentista i Anticapitalista.De manera espontània, arreu del territori han aparegut desenes de propostes que han uti-litzat un discurs molt proper al nostre Moviment i, en la majoria dels casos, han comple-mentat el nostre treball, cobrint molts espais culturals, llançant missatges que han anat enrelació a la difusió dels nostres objectius i, sobretot, han format part d'una xarxa fonamen-tal per a l'autogestió de les nostres organitzacions.

Molta de la cultura que es fa en català té afinitats amb l'Esquerra Independentista. Per talque el nostre Moviment contribueixi a enfortir-la, i que aquesta es doti de major compro-mís vers el nostre procés d'alliberament, cal estudiar de quina manera podem incidir enaquest espai. En el moment en què una part de la cultura utilitza un discurs determinat, ésimprescindible que s'estructuri, de la mateixa manera que ho han fet les organitzacionsque han donat aquest discurs, de forma directa o indirecta, al moviment cultural. Enaquest sentit, en els últims anys, han aparegut molts projectes culturals que han ajudat aengreixar l'independentisme revolucionari sociològic i, en el millor dels casos, l'indepen-dentisme revolucionari militant.

La lluita en defensa del territoriL'actual model socioeconòmic està clarament enfrontat amb el medi ambient. El govern iles institucions afavoreixen els interessos empresarials i intenten destinar els recursospúblics a la continuïtat del model neoliberal, incompatible amb el respecte al medi i lespersones. La crisi econòmica generada, en part, per l'especulació urbanística, en comp-tes de promoure canvis, aprofundirà encara més les agressions i el model de construccióindiscriminada. Això generarà noves agressions a les quals caldrà respondre des de lesplataformes o entitats que sorgeixin i des del municipalisme, amb les CUP.

S'utilitza la crisi i els acomiadaments com a moneda de canvi perquè els grups de pressióambientals cedeixin en les seves protestes si no volen “ser els responsables” del tanca-ment d'una empresa o dels acomiadaments de treballadores. A això cal afegir que leslínies d'actuació, tant estatals com locals, per pal·liar la crisi van encarades a reforçar elsector de la construcció. En aquest sentit s'estan duent a terme requalificacions al·legantun cop més que la construcció en aquestes zones protegides generarà ocupació.

Aquestes situacions poden generar conflictes entre grups de pressió ambientals i grupsde treballadores. Des d'Endavant, caldrà saber plantar cara a aquests conflictes d'interes-

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 12

podem deixar que tots els atacs al país transcorrin i la nostra resposta sigui sempreespontània i mal organitzada. La lluita ecològica ha de ser un del fronts més importantsper arribar allà on sinó és per motius excepcionals no hi acostumem a arribar.

La lluita antipatriarcalDes dels documents fundacionals, Endavant ha reconegut la triple naturalesa de l'opres-sió i els tres eixos de treball necessaris en el procés d'alliberament del nostre poble: l'alli-berament nacional, de classe i de gènere. Aquest últim procés va començar sent una llui-ta d'alliberament personal, i s'ha desenvolupat i madurat fins al que coneixem avui diamés àmpliament com la lluita antipatriarcal. A la pràctica hem perdut aquesta perspectivade la triple opressió, i s'ha donat a l'eix antipatriarcal el paper d'una lluita sectorial desvin-culada de la resta quan en realitat és un pas imprescindible per a la construcció d'una veri-table alternativa social. Cal que l'alliberament nacional, de classe i de gènere avancin deforma simultània i paral·lela, ni abans ni després. Per tant la lluita antipatriarcal he d'esde-venir una lluita transversal en la seva essència.

La societat està dividida en classes i dividida a través del sistema sexe- gènere: són dossistemes opressors que difícilment es poden concebre o explicar un sense l'altre. Tot i aixòés un error pensar que quan desapareguin les classes antagòniques desapareixeran lesopressions de gènere. Si el nostre objectiu és l'emancipació total del gènere humà cal quetreballem per la desaparició del sistema sexe - gènere basat en un seguit d'opressions queassignen un conjunt de tasques productives i reproductives, actituds, rols i expectativessocials en funció d'un fet tant aleatori com el del sexe amb el qual naixem. La desapariciódels gèneres (i per tant de l'opressió) ha de ser el nostre objectiu. No es pot construir unasocietat lliure sense persones lliures.

La lluita antipatriarcal porta implícites altres lluites treballades històricament en els movi-ments revolucionaris: en aquests dos últims anys hem treballat la lluita feminista i la lluitaper l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Avui dia la lluita revolucionaria antipatriarcal hafet un gran pas des dels vells fantasmes del feminisme de la igualtat i del feminisme de ladiferencia trencant amb les reformes igualitàries i les discriminacions positives conciliantla lluita feminista amb la de l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Cal que des de la nos-tra organització fem una anàlisi avantguardista sense por sobre la realitat patriarcal i quela totalitat de la militància prengui consciència de com i per què l'afecta el patriarcat.

La lluita feministaAvui dia, malauradament, ens trobem amb un rebuig cap a la ideologia feminista que, pro-bablement, és fruit d'una errònia concepció que l'associa a la voluntat d'assolir la supre-macia, el control, la dominació (és a dir, voler invertir la situació actual) i també a l'odienvers els homes. És la nostra tasca (tant de persones de sexe femení com de sexe mas-culí) fer una anàlisi estructural (econòmica, política i social) de l'opressió de les dones des-

muntant les idees que fomenten la guerra de sexes.

S'ha de tenir en compte que és justament el moviment feminista clàssic el que ha acon-seguit drets bàsics per a les dones i n'hem de recollir l'herència. Tanmateix, a nivell dis-cursiu arrosseguem problemes històrics des del feminisme de la igualtat i el feminisme dela diferència que noves teories estan començant a superar, Des del principi del moviment,la sensibilitat del feminisme de classe hi ha estat present. Dones feministes com FloraTristan, Alexandra Kollontai, Emma Godman o Teresa Claramunt formen part de la històriade les dones treballadores pels seus drets laborals i socials que nosaltres reivindiquem.

En l'actualitat la lluita feminista revolucionària als Països Catalans està recuperant espaisque havia perdut amb la institucionalització del feminisme als anys 80. Així s'estan desen-volupant nous col·lectius, la majoria d'ells de caràcter local, i han nascut noves xarxes demobilització i organització (com l'antiga Plataforma Revolucionària 8 de març o la xarxaper l'avortament lliure i gratuït). Aquest moviment està començant a generar un nou dis-curs transformador de la societat, que integra tant aportacions del passat com noves teo-ries actuals, que esdevé un recurs important per tal de bastir el discurs propi de l'organit-zació.

Endavant participarà activament en aquests moviments, centrant la seva activitat en ana-litzar de forma estructural (econòmica, política i social) l'opressió de les dones i impulsantaquestes lluites. Cal també que com a eix ideològic, en la mesura del possible aquesteslluites es vinculin amb les campanyes i espais més amplis que es plantegen (com les pla-taformes unitàries anticapitalistes).

En el context actual de crisi del sistema de producció, Endavant hem d'incidir en el nos-tre discurs en un dels col·lectius més afectats pel capitalisme: les dones. Hem de ferdenúncia de la divisió sexual del treball, la doble escala salarial, la major temporalitat, delstreballs mal qualificats, dels treballs a jornades parcial no desitjats, dels acomiadaments,de les no renovacions de contracte associats a la maternitat,de l'atur femení…

La lluita per l'alliberament gai, lèsbic i transsexualSi pretenem lluitar contra l'homofòbia i la transfòbia cal anar a l'arrel del problema: la des-trucció de l'heteropatriarcat. El sistema patriarcal ens imposa un sistema heteronormatiuque si bé segueix minimitzant la nostra pluralitat sexual, en els darrers anys ha optat peruna nova estratègia que consisteix a desactivar les reivindicacions de gais, lesbianes itranssexuals a través de quotes de tolerància legal que assegurin el no qüestionament delsistema capitalista i patriarcal.

Cal desemmascarar aquesta falsa llibertat d'opció i identitat sexual i tenir clar que l'homo-fòbia i la transfòbia social segueixen sent ben presents. Hem de saber aprofitar el granpotencial que encara tenen les sexualitats al marge de l'heteronorma a l'hora de qüestio-nar el sistema patriarcal-capitalista i bastir alternatives no només per a gais, lesbianes i

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 14

podem deixar que tots els atacs al país transcorrin i la nostra resposta sigui sempreespontània i mal organitzada. La lluita ecològica ha de ser un del fronts més importantsper arribar allà on sinó és per motius excepcionals no hi acostumem a arribar.

La lluita antipatriarcalDes dels documents fundacionals, Endavant ha reconegut la triple naturalesa de l'opres-sió i els tres eixos de treball necessaris en el procés d'alliberament del nostre poble: l'alli-berament nacional, de classe i de gènere. Aquest últim procés va començar sent una llui-ta d'alliberament personal, i s'ha desenvolupat i madurat fins al que coneixem avui diamés àmpliament com la lluita antipatriarcal. A la pràctica hem perdut aquesta perspectivade la triple opressió, i s'ha donat a l'eix antipatriarcal el paper d'una lluita sectorial desvin-culada de la resta quan en realitat és un pas imprescindible per a la construcció d'una veri-table alternativa social. Cal que l'alliberament nacional, de classe i de gènere avancin deforma simultània i paral·lela, ni abans ni després. Per tant la lluita antipatriarcal he d'esde-venir una lluita transversal en la seva essència.

La societat està dividida en classes i dividida a través del sistema sexe- gènere: són dossistemes opressors que difícilment es poden concebre o explicar un sense l'altre. Tot i aixòés un error pensar que quan desapareguin les classes antagòniques desapareixeran lesopressions de gènere. Si el nostre objectiu és l'emancipació total del gènere humà cal quetreballem per la desaparició del sistema sexe - gènere basat en un seguit d'opressions queassignen un conjunt de tasques productives i reproductives, actituds, rols i expectativessocials en funció d'un fet tant aleatori com el del sexe amb el qual naixem. La desapariciódels gèneres (i per tant de l'opressió) ha de ser el nostre objectiu. No es pot construir unasocietat lliure sense persones lliures.

La lluita antipatriarcal porta implícites altres lluites treballades històricament en els movi-ments revolucionaris: en aquests dos últims anys hem treballat la lluita feminista i la lluitaper l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Avui dia la lluita revolucionaria antipatriarcal hafet un gran pas des dels vells fantasmes del feminisme de la igualtat i del feminisme de ladiferencia trencant amb les reformes igualitàries i les discriminacions positives conciliantla lluita feminista amb la de l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Cal que des de la nos-tra organització fem una anàlisi avantguardista sense por sobre la realitat patriarcal i quela totalitat de la militància prengui consciència de com i per què l'afecta el patriarcat.

La lluita feministaAvui dia, malauradament, ens trobem amb un rebuig cap a la ideologia feminista que, pro-bablement, és fruit d'una errònia concepció que l'associa a la voluntat d'assolir la supre-macia, el control, la dominació (és a dir, voler invertir la situació actual) i també a l'odienvers els homes. És la nostra tasca (tant de persones de sexe femení com de sexe mas-culí) fer una anàlisi estructural (econòmica, política i social) de l'opressió de les dones des-

muntant les idees que fomenten la guerra de sexes.

S'ha de tenir en compte que és justament el moviment feminista clàssic el que ha acon-seguit drets bàsics per a les dones i n'hem de recollir l'herència. Tanmateix, a nivell dis-cursiu arrosseguem problemes històrics des del feminisme de la igualtat i el feminisme dela diferència que noves teories estan començant a superar, Des del principi del moviment,la sensibilitat del feminisme de classe hi ha estat present. Dones feministes com FloraTristan, Alexandra Kollontai, Emma Godman o Teresa Claramunt formen part de la històriade les dones treballadores pels seus drets laborals i socials que nosaltres reivindiquem.

En l'actualitat la lluita feminista revolucionària als Països Catalans està recuperant espaisque havia perdut amb la institucionalització del feminisme als anys 80. Així s'estan desen-volupant nous col·lectius, la majoria d'ells de caràcter local, i han nascut noves xarxes demobilització i organització (com l'antiga Plataforma Revolucionària 8 de març o la xarxaper l'avortament lliure i gratuït). Aquest moviment està començant a generar un nou dis-curs transformador de la societat, que integra tant aportacions del passat com noves teo-ries actuals, que esdevé un recurs important per tal de bastir el discurs propi de l'organit-zació.

Endavant participarà activament en aquests moviments, centrant la seva activitat en ana-litzar de forma estructural (econòmica, política i social) l'opressió de les dones i impulsantaquestes lluites. Cal també que com a eix ideològic, en la mesura del possible aquesteslluites es vinculin amb les campanyes i espais més amplis que es plantegen (com les pla-taformes unitàries anticapitalistes).

En el context actual de crisi del sistema de producció, Endavant hem d'incidir en el nos-tre discurs en un dels col·lectius més afectats pel capitalisme: les dones. Hem de ferdenúncia de la divisió sexual del treball, la doble escala salarial, la major temporalitat, delstreballs mal qualificats, dels treballs a jornades parcial no desitjats, dels acomiadaments,de les no renovacions de contracte associats a la maternitat,de l'atur femení…

La lluita per l'alliberament gai, lèsbic i transsexualSi pretenem lluitar contra l'homofòbia i la transfòbia cal anar a l'arrel del problema: la des-trucció de l'heteropatriarcat. El sistema patriarcal ens imposa un sistema heteronormatiuque si bé segueix minimitzant la nostra pluralitat sexual, en els darrers anys ha optat peruna nova estratègia que consisteix a desactivar les reivindicacions de gais, lesbianes itranssexuals a través de quotes de tolerància legal que assegurin el no qüestionament delsistema capitalista i patriarcal.

Cal desemmascarar aquesta falsa llibertat d'opció i identitat sexual i tenir clar que l'homo-fòbia i la transfòbia social segueixen sent ben presents. Hem de saber aprofitar el granpotencial que encara tenen les sexualitats al marge de l'heteronorma a l'hora de qüestio-nar el sistema patriarcal-capitalista i bastir alternatives no només per a gais, lesbianes i

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 14

transsexual sinó per tot el nostre poble. Gais, lesbianes i transsexuals pateixen d'unaforma directa i aclaparadora l'opressió, homogenització i control de l'adreçador patriarcal,però hem de ser conscients que aquesta forma de dominació ens afecta a totes les per-sones independentment de la nostra opció i identitat sexual.

En els darrers anys les organitzacions de l'Esquerra Independentista i els movimentssocials han anat deixant enrere els anys en què es menystenia la lluita per l'alliberamentgai, lèsbic i transsexual per passar a una situació en què es tracta com el que és: una llui-ta d'alliberament cabdal. Des d'Endavant apostem pel treball unitari entre l'EsquerraIndependentista i els col·lectius d'alliberament gai, lèsbic i transsexual. El Col·lectiu Gai deBarcelona i la Guerrilla Travolaka són ara mateix els col·lectius que més treballen d'unaforma combativa en l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia.

Al igual que succeeix amb el feminisme, l'alliberament GLT clàssic ha estat imprescindibleal llarg dels darrers 30 anys, per tant cal seguir apostant per aquesta lluita generant dis-curs i incorporant transversalment a l'organització els discursos i dinàmiques que es plan-tegin des d'aquest camp i alhora incorporar noves formes subversives d'alliberamentsexual.

La lluita antipatriarcal a l'EI i en espais unitarisAtesa la ràpida evolució teòrica del feminisme hi ha hagut plataformes feministes que hanampliat la seva lluita i han passat de ser un espai conjuntural a un espai permanent. Estemparlant del pas de la Plataforma Revolucionària 8 de març a la Plataforma RevolucionàriaAntipatriarcal. Tot i que encara està en un estat embrionari creiem que és un bon modeld'espai on establir llaços entre les organitzacions de l'EI i els col·lectius antipatriarcals.

Ponència política (II)

Un model de Moviment Català d'Alliberament Nacional

QUIN ÉS EL MOVIMENT QUE VOLEMEl Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) madura de forma lenta però constant.Dins l'antiga CEI resultant del Procés de Vinarós, les contradiccions es van anar accen-tuant fins que la seva dissolució, a la majoria de llocs, va ser inevitable. Tanmateix, això vapermetre que s'aclarís el panorama i que diversos models incipients de Moviment pren-guessin cos.

Avui trobem un Moviment més arrelat i estès, amb més implantació i infraestructures.L'aposta per la Unitat d'Acció l'ha fet més madur i, sobretot, més cohesionat. La confluèn-cia de la sectorial estudiantil, el creixement de la CAJEI, l'apropament entre aquesta iMaulets, l'evolució de l'eix ideològic antipatriarcal, el lent creixement de la nostra organit-zació, l'aparició de nous casals, ateneus i col·lectius locals, el creixement de les CUP, l'a-propament a les lluites obreres, l'aparició de coordinadores comarcals unitàries de l'EI,etc., ens han dut a un Moviment molt diferent del de fa 8 anys. Això ens obre un gran ven-tall de noves possibilitats. Ara tenim l'oportunitat d'engegar processos per fer-ne augmen-tar la seva extensió, cohesió i vertebració.

No podem, però, fer-ne una anàlisi simplista, obviant la crítica i l'autocrítica. Hem sabutresoldre certes contradiccions, però també n'han aparegut de noves. A la confluència dela sectorial estudiantil no se li va donar la importància i atenció que requeria. Per altrabanda, la dissolució de l'antiga CEI i l'accelerat creixement de les CUP han comportat fis-sures dins seu, i la proliferació de postures polítiques al seu si contradictòries amb la ideaque fins ara Endavant ha defensat en relació a l'estructuració del Moviment.

Les dificultats objectives per arribar a un consens entre els diferents agents del Movimenten relació a aspectes estratègics del mateix, com la direcció política o les prioritats tàcti-ques,ens obliguen a una doble línia d'actuació:

o Reforçar la nostra organització i apostar per la lluita socioeconòmica.

o Desenvolupar un treball unitari millorant el funcionament de la CNEI i preparant lescondicions per una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista, a través d'unprocés de debat que inclogui tota la militància de l'Esquerra Independentista.

Pensem que els principis estratègics que han de guiar el desenvolupament del Movimentels propers anys són els següents:

a) Posar els fonaments per estructurar un vertader Moviment popular i revolucionari de masses

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 16

transsexual sinó per tot el nostre poble. Gais, lesbianes i transsexuals pateixen d'unaforma directa i aclaparadora l'opressió, homogenització i control de l'adreçador patriarcal,però hem de ser conscients que aquesta forma de dominació ens afecta a totes les per-sones independentment de la nostra opció i identitat sexual.

En els darrers anys les organitzacions de l'Esquerra Independentista i els movimentssocials han anat deixant enrere els anys en què es menystenia la lluita per l'alliberamentgai, lèsbic i transsexual per passar a una situació en què es tracta com el que és: una llui-ta d'alliberament cabdal. Des d'Endavant apostem pel treball unitari entre l'EsquerraIndependentista i els col·lectius d'alliberament gai, lèsbic i transsexual. El Col·lectiu Gai deBarcelona i la Guerrilla Travolaka són ara mateix els col·lectius que més treballen d'unaforma combativa en l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia.

Al igual que succeeix amb el feminisme, l'alliberament GLT clàssic ha estat imprescindibleal llarg dels darrers 30 anys, per tant cal seguir apostant per aquesta lluita generant dis-curs i incorporant transversalment a l'organització els discursos i dinàmiques que es plan-tegin des d'aquest camp i alhora incorporar noves formes subversives d'alliberamentsexual.

La lluita antipatriarcal a l'EI i en espais unitarisAtesa la ràpida evolució teòrica del feminisme hi ha hagut plataformes feministes que hanampliat la seva lluita i han passat de ser un espai conjuntural a un espai permanent. Estemparlant del pas de la Plataforma Revolucionària 8 de març a la Plataforma RevolucionàriaAntipatriarcal. Tot i que encara està en un estat embrionari creiem que és un bon modeld'espai on establir llaços entre les organitzacions de l'EI i els col·lectius antipatriarcals.

Ponència política (II)

Un model de Moviment Català d'Alliberament Nacional

QUIN ÉS EL MOVIMENT QUE VOLEMEl Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) madura de forma lenta però constant.Dins l'antiga CEI resultant del Procés de Vinarós, les contradiccions es van anar accen-tuant fins que la seva dissolució, a la majoria de llocs, va ser inevitable. Tanmateix, això vapermetre que s'aclarís el panorama i que diversos models incipients de Moviment pren-guessin cos.

Avui trobem un Moviment més arrelat i estès, amb més implantació i infraestructures.L'aposta per la Unitat d'Acció l'ha fet més madur i, sobretot, més cohesionat. La confluèn-cia de la sectorial estudiantil, el creixement de la CAJEI, l'apropament entre aquesta iMaulets, l'evolució de l'eix ideològic antipatriarcal, el lent creixement de la nostra organit-zació, l'aparició de nous casals, ateneus i col·lectius locals, el creixement de les CUP, l'a-propament a les lluites obreres, l'aparició de coordinadores comarcals unitàries de l'EI,etc., ens han dut a un Moviment molt diferent del de fa 8 anys. Això ens obre un gran ven-tall de noves possibilitats. Ara tenim l'oportunitat d'engegar processos per fer-ne augmen-tar la seva extensió, cohesió i vertebració.

No podem, però, fer-ne una anàlisi simplista, obviant la crítica i l'autocrítica. Hem sabutresoldre certes contradiccions, però també n'han aparegut de noves. A la confluència dela sectorial estudiantil no se li va donar la importància i atenció que requeria. Per altrabanda, la dissolució de l'antiga CEI i l'accelerat creixement de les CUP han comportat fis-sures dins seu, i la proliferació de postures polítiques al seu si contradictòries amb la ideaque fins ara Endavant ha defensat en relació a l'estructuració del Moviment.

Les dificultats objectives per arribar a un consens entre els diferents agents del Movimenten relació a aspectes estratègics del mateix, com la direcció política o les prioritats tàcti-ques,ens obliguen a una doble línia d'actuació:

o Reforçar la nostra organització i apostar per la lluita socioeconòmica.

o Desenvolupar un treball unitari millorant el funcionament de la CNEI i preparant lescondicions per una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista, a través d'unprocés de debat que inclogui tota la militància de l'Esquerra Independentista.

Pensem que els principis estratègics que han de guiar el desenvolupament del Movimentels propers anys són els següents:

a) Posar els fonaments per estructurar un vertader Moviment popular i revolucionari de masses

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 16

· Que aconsegueixi arrelament popular, una legitimitat, una extensió del seu discurs i unaexpansió suficient.

· Que sigui capaç d'aglutinar tot el moviment independentista, fins i tot aquelles partsque no pertanyen a cap organització nacional (casals, ateneus, col·lectius culturals...),obrint-los les portes a la participació formal.

· Que s'adreci a tots els sectors socials que formen la classe treballadora als PaïsosCatalans. Cal reforçar i expandir totes les sectorials, així com crear-ne de noves si ésnecessari.

· Que impulsi la Unitat Popular, treballant amb el teixit associatiu i cultural del nostrepoble, així com amb la resta de l'esquerra anticapitalista, sempre que puguin assumir,almenys, un discurs de construcció nacional i transformació social. El Moviment n'hade ser el nexe i el motor, demostrant la seva capacitat per denunciar i mobilitzar, iguanyant-se la confiança en base a l'esforç i el compromís.

· Que treballi en la formació política, que és una garantia de coherència política per al Moviment, així com de la indestriabilitat de l'emancipació social, nacional i de gènere, en la nostra lluita.

· Vertebrat; sense superposició d'atribucions, amb un mètode clar i eficient de presa dedecisions i amb la garantia d'unitat en l'acció, quan això sigui necessari.

b) Impulsar la consciència política del poble treballador català a través de la denúncia i la construc-ció nacional

· L'MCAN ha de contribuir a crear les institucions populars que siguin necessàries: unteixit social, comunicatiu i econòmic propi.

· El Moviment ha de fer arribar plantejaments polítics i fer avançar la consciència políti-ca del nostre poble mitjançant les tasques d'agitació i propaganda. L'agitació estén elnostre discurs a través de la denúncia dels aspectes concrets de l'opressió que patim.La propaganda genera discurs polític, explica els fenòmens socials i econòmics, i plan-teja propostes en clau positiva. Fer avançar aquesta consciència política permetrà alpoble català comprendre millor les apostes i els plantejaments de l'MCAN.. També enfarà augmentar la combativitat i la disposició a participar en accions concretes decaràcter revolucionari.

c) Projectar internacionalment de la nostra lluita

· Fomentar la militància a les brigades internacionalistes de l'EI, coordinant-se amb laresta de moviments internacionalistes amb perspectiva de Països Catalans, i creantnoves brigades si és possible.

· Fer conèixer al món l'opressió nacional, de gènere i de classe que pateix el poble tre-ballador català, i el discurs polític del nostre Moviment.

· Establir relacions amb els moviments revolucionaris d'altres pobles.

· Crear una nova sectorial amb aquestes finalitats, si el Moviment ho considera neces-sari.

LA COORDINADORA NACIONAL DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA (CNEI)On som i on volem anar

Actualment l'Esquerra Independentista està formada per:

- Els agents coordinats dins la CNEI: on hi participen la major part de les organitzacionsd'àmbit nacional del país (Endavant, Maulets, la CAJEI, el SEPC i Alerta Solidària).Aquesta coordinadora és un espai de debat i articulació de campanyes unitàries anivell nacional.

- Les Candidatures d'Unitat Popular: no participen dins la CNEI. Actualment és l'únicaque té potencial per esdevenir una organització de masses.

- L'MDT i el PSAN: són organitzacions polítiques que es posicionen dins l'EI, senseactuació nacional, però amb un marc de referència nacional.

Volem estructurar l'EI en un espai on participin totes les organitzacions amb capacitatd'actuació nacional. La CNEI ha de ser la base d'aquesta estructuració i, tard o d'hora, hade tenir capacitat per:

- Ser un espai de debat polític vinculant.

- Marcar les estratègies polítiques a seguir de manera conjunta.

- Ser una eina de mobilització.

- Actuar com un sol moviment a tot el país.

- Ser la cara pública del Moviment quan treballem de manera unitària.

Per fer avançar la CNEI cap a un espai d'aquestes característiques, cal:

- Permetre que sigui un espai de debat estratègic.

- Incorporar-hi la principal organització que hi falta: les CUP.

- Desplegar-la a nivell intercomarcal.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 18

· Que aconsegueixi arrelament popular, una legitimitat, una extensió del seu discurs i unaexpansió suficient.

· Que sigui capaç d'aglutinar tot el moviment independentista, fins i tot aquelles partsque no pertanyen a cap organització nacional (casals, ateneus, col·lectius culturals...),obrint-los les portes a la participació formal.

· Que s'adreci a tots els sectors socials que formen la classe treballadora als PaïsosCatalans. Cal reforçar i expandir totes les sectorials, així com crear-ne de noves si ésnecessari.

· Que impulsi la Unitat Popular, treballant amb el teixit associatiu i cultural del nostrepoble, així com amb la resta de l'esquerra anticapitalista, sempre que puguin assumir,almenys, un discurs de construcció nacional i transformació social. El Moviment n'hade ser el nexe i el motor, demostrant la seva capacitat per denunciar i mobilitzar, iguanyant-se la confiança en base a l'esforç i el compromís.

· Que treballi en la formació política, que és una garantia de coherència política per al Moviment, així com de la indestriabilitat de l'emancipació social, nacional i de gènere, en la nostra lluita.

· Vertebrat; sense superposició d'atribucions, amb un mètode clar i eficient de presa dedecisions i amb la garantia d'unitat en l'acció, quan això sigui necessari.

b) Impulsar la consciència política del poble treballador català a través de la denúncia i la construc-ció nacional

· L'MCAN ha de contribuir a crear les institucions populars que siguin necessàries: unteixit social, comunicatiu i econòmic propi.

· El Moviment ha de fer arribar plantejaments polítics i fer avançar la consciència políti-ca del nostre poble mitjançant les tasques d'agitació i propaganda. L'agitació estén elnostre discurs a través de la denúncia dels aspectes concrets de l'opressió que patim.La propaganda genera discurs polític, explica els fenòmens socials i econòmics, i plan-teja propostes en clau positiva. Fer avançar aquesta consciència política permetrà alpoble català comprendre millor les apostes i els plantejaments de l'MCAN.. També enfarà augmentar la combativitat i la disposició a participar en accions concretes decaràcter revolucionari.

c) Projectar internacionalment de la nostra lluita

· Fomentar la militància a les brigades internacionalistes de l'EI, coordinant-se amb laresta de moviments internacionalistes amb perspectiva de Països Catalans, i creantnoves brigades si és possible.

· Fer conèixer al món l'opressió nacional, de gènere i de classe que pateix el poble tre-ballador català, i el discurs polític del nostre Moviment.

· Establir relacions amb els moviments revolucionaris d'altres pobles.

· Crear una nova sectorial amb aquestes finalitats, si el Moviment ho considera neces-sari.

LA COORDINADORA NACIONAL DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA (CNEI)On som i on volem anar

Actualment l'Esquerra Independentista està formada per:

- Els agents coordinats dins la CNEI: on hi participen la major part de les organitzacionsd'àmbit nacional del país (Endavant, Maulets, la CAJEI, el SEPC i Alerta Solidària).Aquesta coordinadora és un espai de debat i articulació de campanyes unitàries anivell nacional.

- Les Candidatures d'Unitat Popular: no participen dins la CNEI. Actualment és l'únicaque té potencial per esdevenir una organització de masses.

- L'MDT i el PSAN: són organitzacions polítiques que es posicionen dins l'EI, senseactuació nacional, però amb un marc de referència nacional.

Volem estructurar l'EI en un espai on participin totes les organitzacions amb capacitatd'actuació nacional. La CNEI ha de ser la base d'aquesta estructuració i, tard o d'hora, hade tenir capacitat per:

- Ser un espai de debat polític vinculant.

- Marcar les estratègies polítiques a seguir de manera conjunta.

- Ser una eina de mobilització.

- Actuar com un sol moviment a tot el país.

- Ser la cara pública del Moviment quan treballem de manera unitària.

Per fer avançar la CNEI cap a un espai d'aquestes característiques, cal:

- Permetre que sigui un espai de debat estratègic.

- Incorporar-hi la principal organització que hi falta: les CUP.

- Desplegar-la a nivell intercomarcal.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 18

- Delimitar l'àmbit d'actuació de cadascun dels agents de la CNEI de manera que, endeterminades ocasions, la cara pública sigui l'Esquerra Independentista i, en cadaàmbit cadascú tingui un perfil propi.

Les bases per al debat i la negociació amb els agents de l'EsquerraIndependentista de cara a l'estructuració del Moviment.La CNEI ha d'estar integrada per totes les organitzacions amb implantació nacional quelluitin per l'alliberament nacional, de classe i de gènere als Països Catalans, i assumeixinque la reivindicació de la independència va indestriablement associada a la lluita pel socia-lisme. Però també ha de saber vincular la totalitat de l'EI en aquest nou procés d'estruc-turació nacional. És a dir, vinculant-hi també tots aquells col·lectius, casals, ateneus i orga-nitzacions de l'EI que no tenen una implantació nacional.

No hem d'entendre la CNEI com una finalitat en si mateixa, sinó com una forma d'estruc-turació transitòria del Moviment, durant la qual aquest pugui solucionar totes aquellesmancances que li impedeixen esdevenir aquest Moviment popular i de masses al qualaspirem.

Després de la celebració de les Assemblees Nacionals de les organitzacions de l'EI ambimplantació nacional, s'obriria una primera fase en la qual és prioritari arribar a una sèried'acords entre aquestes per tal d'analitzar l'estat actual del Moviment, identificar els prin-cipals reptes que té plantejats, fixar objectius estratègics comuns, superar les mancancesestructurals (la confluència de la secció juvenil, la necessitat de bastir un sindicat, d'alli-berament nacional, de classe i de gènere) i delimitar amb claredat els àmbits d'actuacióde cada organització.

En aquesta segona fase, el Moviment s'estructuraria al voltant de la CNEI, i hauria d'im-pulsar totes les tàctiques necessàries per tal d'assolir els objectius consensuats. No obs-tant això, no tindria encara la capacitat de fixar-se nous objectius estratègics i, per tant,no actuaria com a direcció política del Moviment d'una forma completa. Tot i així, el modeld'estructuració acordat ha de ser vàlid per a tot el territori. Quedaria oberta la possibilitatde formalitzar l'arrencada d'aquesta nova fase amb una Conferència Nacional del'Esquerra Independentista, si el conjunt de la CNEI ho trobés adient, on es farien públicsaquests acords així com aquest horitzó estratègic de mínims. Quan consideréssim queaquests objectius estan suficientment assolits, deixaríem enrere aquesta segona fase, icaldria engegar un nou procés de debat per resoldre si el Moviment ha de dotar-se d'unòrgan estratègic de direcció política amb plenes facultats, o no, i de quina manera.

El funcionament de la CoordinadoraLa importància de les organitzacions polítiques no hauria de reflectir-se en els mecanis-mes de representació. Al si de la Coordinadora no es marcaria cap diferència entre aques-tes i les sectorials, perquè la prioritat és la de coordinar esforços i definir àmbits d'actua-ció. Aquesta hauria de trobar els mecanismes més adients per tal de reflectir la complexi-tat territorial de la nació, i per vincular-hi les coordinadores intercomarcals de l'EI.

COORDINADORA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA EN L'ÀMBITCOMARCAL, INTERCOMARCAL I/O METROPOLITÀ.

IntroduccióL'EI cada cop està més implantada i les organitzacions i sectorials han guanyat capacitatde treball i convocatòria. En aquest procés de creixement, és necessari concretar aquestpotencial prenent la iniciativa política, actuant com una sola força i treballant per la UnitatPopular.

Les coordinadores comarcals, intercomarcals i metropolitanes, haurien de garantir lacoordinació, així com aplicar en el seu àmbit les línies estratègiques acordades a la CNEI.També haurien de traçar campanyes i propostes únicament en l'àmbit d'actuació respec-tiu.

Un dels objectius prioritaris de les organitzacions que formen part de la CNEI hauria de serel de participar en les coordinadores de l'EI dels àmbits territorials on tinguin presència, oconstituir-les en el cas que aquestes no existeixin.

IntegrantsLes Coordinadores de l'Esquerra Independentista les integraran aquelles organitzacions,casals, ateneus, centres socials ocupats i col·lectius d'àmbit local i comarcal que tinguinrepresentació en l'àmbit territorial corresponent i s'identifiquin amb el projecte polític del'esquerra independentista. Els agents polítics que vulguin consolidar una coordinadorahauran de valorar si és convenient instaurar-la més enllà de l'àmbit comarcal.

AtribucionsTots els acords en el si de la CNEI s'haurien de traslladar a les coordinadores comarcals ,intercomarcals i metropolitanes. Les coordinadores han d'aplicar les campanyes de laCNEI i impulsar campanyes pròpies dins les línies polítiques de la CNEI. Les campanyesnacionals i comarcals es troben en el mateix grau d'importància; cada coordinadora hauràde saber canalitzar els esforços i saber quan potenciar-ne una o altra.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 20

- Delimitar l'àmbit d'actuació de cadascun dels agents de la CNEI de manera que, endeterminades ocasions, la cara pública sigui l'Esquerra Independentista i, en cadaàmbit cadascú tingui un perfil propi.

Les bases per al debat i la negociació amb els agents de l'EsquerraIndependentista de cara a l'estructuració del Moviment.La CNEI ha d'estar integrada per totes les organitzacions amb implantació nacional quelluitin per l'alliberament nacional, de classe i de gènere als Països Catalans, i assumeixinque la reivindicació de la independència va indestriablement associada a la lluita pel socia-lisme. Però també ha de saber vincular la totalitat de l'EI en aquest nou procés d'estruc-turació nacional. És a dir, vinculant-hi també tots aquells col·lectius, casals, ateneus i orga-nitzacions de l'EI que no tenen una implantació nacional.

No hem d'entendre la CNEI com una finalitat en si mateixa, sinó com una forma d'estruc-turació transitòria del Moviment, durant la qual aquest pugui solucionar totes aquellesmancances que li impedeixen esdevenir aquest Moviment popular i de masses al qualaspirem.

Després de la celebració de les Assemblees Nacionals de les organitzacions de l'EI ambimplantació nacional, s'obriria una primera fase en la qual és prioritari arribar a una sèried'acords entre aquestes per tal d'analitzar l'estat actual del Moviment, identificar els prin-cipals reptes que té plantejats, fixar objectius estratègics comuns, superar les mancancesestructurals (la confluència de la secció juvenil, la necessitat de bastir un sindicat, d'alli-berament nacional, de classe i de gènere) i delimitar amb claredat els àmbits d'actuacióde cada organització.

En aquesta segona fase, el Moviment s'estructuraria al voltant de la CNEI, i hauria d'im-pulsar totes les tàctiques necessàries per tal d'assolir els objectius consensuats. No obs-tant això, no tindria encara la capacitat de fixar-se nous objectius estratègics i, per tant,no actuaria com a direcció política del Moviment d'una forma completa. Tot i així, el modeld'estructuració acordat ha de ser vàlid per a tot el territori. Quedaria oberta la possibilitatde formalitzar l'arrencada d'aquesta nova fase amb una Conferència Nacional del'Esquerra Independentista, si el conjunt de la CNEI ho trobés adient, on es farien públicsaquests acords així com aquest horitzó estratègic de mínims. Quan consideréssim queaquests objectius estan suficientment assolits, deixaríem enrere aquesta segona fase, icaldria engegar un nou procés de debat per resoldre si el Moviment ha de dotar-se d'unòrgan estratègic de direcció política amb plenes facultats, o no, i de quina manera.

El funcionament de la CoordinadoraLa importància de les organitzacions polítiques no hauria de reflectir-se en els mecanis-mes de representació. Al si de la Coordinadora no es marcaria cap diferència entre aques-tes i les sectorials, perquè la prioritat és la de coordinar esforços i definir àmbits d'actua-ció. Aquesta hauria de trobar els mecanismes més adients per tal de reflectir la complexi-tat territorial de la nació, i per vincular-hi les coordinadores intercomarcals de l'EI.

COORDINADORA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA EN L'ÀMBITCOMARCAL, INTERCOMARCAL I/O METROPOLITÀ.

IntroduccióL'EI cada cop està més implantada i les organitzacions i sectorials han guanyat capacitatde treball i convocatòria. En aquest procés de creixement, és necessari concretar aquestpotencial prenent la iniciativa política, actuant com una sola força i treballant per la UnitatPopular.

Les coordinadores comarcals, intercomarcals i metropolitanes, haurien de garantir lacoordinació, així com aplicar en el seu àmbit les línies estratègiques acordades a la CNEI.També haurien de traçar campanyes i propostes únicament en l'àmbit d'actuació respec-tiu.

Un dels objectius prioritaris de les organitzacions que formen part de la CNEI hauria de serel de participar en les coordinadores de l'EI dels àmbits territorials on tinguin presència, oconstituir-les en el cas que aquestes no existeixin.

IntegrantsLes Coordinadores de l'Esquerra Independentista les integraran aquelles organitzacions,casals, ateneus, centres socials ocupats i col·lectius d'àmbit local i comarcal que tinguinrepresentació en l'àmbit territorial corresponent i s'identifiquin amb el projecte polític del'esquerra independentista. Els agents polítics que vulguin consolidar una coordinadorahauran de valorar si és convenient instaurar-la més enllà de l'àmbit comarcal.

AtribucionsTots els acords en el si de la CNEI s'haurien de traslladar a les coordinadores comarcals ,intercomarcals i metropolitanes. Les coordinadores han d'aplicar les campanyes de laCNEI i impulsar campanyes pròpies dins les línies polítiques de la CNEI. Les campanyesnacionals i comarcals es troben en el mateix grau d'importància; cada coordinadora hauràde saber canalitzar els esforços i saber quan potenciar-ne una o altra.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 20

DEFINICIÓ DELS AGENTS AL SI DE LA COORDINADORA DE L'ESQUERRAINDEPENDENTISTA

Organitzacions polítiquesTenen per funció impulsar la lluita i l'organització popular mitjançant la realització d'anàli-sis, propostes i consignes i aportar formació política per al conjunt del Moviment, així comtreballar per la cohesió d'aquest.

Organitzacions antipatriarcalsNo hi ha organitzacions antipatriarcals d'abast nacional, hi ha plataformes d'àmbit territo-rial com la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, a l'àrea metropolitana de Barcelona irodalia. Cal treballar per tal que les plataformes locals i comarcals intervinguin en les coor-dinadores de l'EI i la lluita antipatriarcal es consideri un eix de treball indestriable de laresta d'objectius de la Coordinadora.

Organitzacions juvenilsTenen per funció enquadrar el jovent, formar-lo i lluitar pels seus drets socials i nacionals,contra el sistema capitalista i les seves institucions. Existeixen diverses realitats organit-zatives juvenils: Maulets, CAJEI i diverses assemblees de joves, col·lectius i casals no vin-culats a cap de les dues estructures.

Les organitzacions juvenils, amb una àmplia base militant, arrelament territorial i participa-ció en plataformes diverses tenen un paper central a l'EI. És desitjable que existeixi unasola organització, però allò important és el treball en comú, compartir anàlisis i prepararles condicions d'una fusió fluïda i acceptada per totes les parts.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és el primer sindicat en implantacióa les facultats dels Països Catalans. La idea d'un model educatiu basat en l'educació cata-lana, popular, pública, de qualitat i antipatriarcal pateix avui dia grans atacs per part delsgoverns i el món empresarial. La formació i la implicació en les activitats polítiques a lesuniversitats és clau per garantir el relleu de militància. Cal que el SEPC sigui present a laCoordinadora a nivell nacional i territorial.

Sindicats de classeLa inexistència d'un sindicat independentista i socialista fort és una de les mancances del'MCAN. Existeixen diferents sindicats i estructures a nivell territorial que porten una líniade treball de classe i combativa i contemplen i/o respecten el marc nacional dels PaïsosCatalans. Endavant considera que aquests col·lectius han de dur a terme un treball en

comú i també que és necessari que la Coordinadora Obrera Sindical (COS) sigui presenta la CNEI.

Organitzacions antirepressivesAlerta Solidària és l'organització antirepressiva referent i unitària de l'EI. Existeixen algu-nes plataformes i col·lectius de caire local, generalment en contacte amb AS, o també ambRescat (en l'àmbit de suport als i les preses polítiques) que treballen en la lluita contra larepressió. Cal que Alerta Solidària disposi de representació a la Coordinadora Nacional.

Àmbit municipal i institucional Les CUP treballen pels objectius estratègics de l'EI des d'una perspectiva de reforçamentde la Unitat Popular, i han de treballar a la CEI a nivell nacional i territorial. El municipalis-me que podríem anomenar alternatiu (algunes candidatures independents, paradigmàtica-ment les CAV al Vallès Occidental), hauria d'estar present a les coordinadores comarcals iintercomarcals.

Casals i col·lectius d'àmbit local o comarcalSón el sòl on arrela la xarxa de l'EI. En aquests espais es socialitzen les propostes de l'EIi es posa en pràctica un funcionament assembleari. L'EI encara no és present en moltescomarques i poblacions. Els casals i ateneus tenen aquí un paper central. Han de ser pre-sents a la Coordinadora a nivell comarcal i intercomarcal.

Actuals i futures organitzacions sectorials .L'EI ha d'impulsar l'autoorganitazció popular i el creixement de plataformes en defensadel territori, de suport als i les immigrants, etc. per enriquir el discurs i el programa de l'EI.Cal que siguin presents en les coordinadores comarcals i intercomarcals.

QUIN ÉS EL LLOC I LA FUNCIÓ D'ENDAVANT (OSAN) DINS D'AQUESTMCANEl debat sobre l'estructura que ha d'adoptar el Moviment, quin paper ha de tenir-hi cadaorganització i quin és l'òrgan on ha de residir la seva sobirania, és un debat complex.

En aquests darrers vuit anys, però, dins l'EI, hem pogut observar diversos fenòmens queens poden ajudar a comprendre aquesta qüestió.

Endavant ha contribuit a l'aposta per la unitat d'acció, l'impuls de la CNEI i la campanyanacional unitària 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència, ha dut a terme un paperdiplomàtic, no sempre reeixit entre Maulets i CAJEI, s'ha apropat a les lluites obreres i sin-dicals, ha defensat els i les preses polítiques des de Rescat, ha participat i impulsat lesCUP, el periòdic popular d'abast nacional L'Accent, diversos periòdics populars d'abast

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 22

DEFINICIÓ DELS AGENTS AL SI DE LA COORDINADORA DE L'ESQUERRAINDEPENDENTISTA

Organitzacions polítiquesTenen per funció impulsar la lluita i l'organització popular mitjançant la realització d'anàli-sis, propostes i consignes i aportar formació política per al conjunt del Moviment, així comtreballar per la cohesió d'aquest.

Organitzacions antipatriarcalsNo hi ha organitzacions antipatriarcals d'abast nacional, hi ha plataformes d'àmbit territo-rial com la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, a l'àrea metropolitana de Barcelona irodalia. Cal treballar per tal que les plataformes locals i comarcals intervinguin en les coor-dinadores de l'EI i la lluita antipatriarcal es consideri un eix de treball indestriable de laresta d'objectius de la Coordinadora.

Organitzacions juvenilsTenen per funció enquadrar el jovent, formar-lo i lluitar pels seus drets socials i nacionals,contra el sistema capitalista i les seves institucions. Existeixen diverses realitats organit-zatives juvenils: Maulets, CAJEI i diverses assemblees de joves, col·lectius i casals no vin-culats a cap de les dues estructures.

Les organitzacions juvenils, amb una àmplia base militant, arrelament territorial i participa-ció en plataformes diverses tenen un paper central a l'EI. És desitjable que existeixi unasola organització, però allò important és el treball en comú, compartir anàlisis i prepararles condicions d'una fusió fluïda i acceptada per totes les parts.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és el primer sindicat en implantacióa les facultats dels Països Catalans. La idea d'un model educatiu basat en l'educació cata-lana, popular, pública, de qualitat i antipatriarcal pateix avui dia grans atacs per part delsgoverns i el món empresarial. La formació i la implicació en les activitats polítiques a lesuniversitats és clau per garantir el relleu de militància. Cal que el SEPC sigui present a laCoordinadora a nivell nacional i territorial.

Sindicats de classeLa inexistència d'un sindicat independentista i socialista fort és una de les mancances del'MCAN. Existeixen diferents sindicats i estructures a nivell territorial que porten una líniade treball de classe i combativa i contemplen i/o respecten el marc nacional dels PaïsosCatalans. Endavant considera que aquests col·lectius han de dur a terme un treball en

comú i també que és necessari que la Coordinadora Obrera Sindical (COS) sigui presenta la CNEI.

Organitzacions antirepressivesAlerta Solidària és l'organització antirepressiva referent i unitària de l'EI. Existeixen algu-nes plataformes i col·lectius de caire local, generalment en contacte amb AS, o també ambRescat (en l'àmbit de suport als i les preses polítiques) que treballen en la lluita contra larepressió. Cal que Alerta Solidària disposi de representació a la Coordinadora Nacional.

Àmbit municipal i institucional Les CUP treballen pels objectius estratègics de l'EI des d'una perspectiva de reforçamentde la Unitat Popular, i han de treballar a la CEI a nivell nacional i territorial. El municipalis-me que podríem anomenar alternatiu (algunes candidatures independents, paradigmàtica-ment les CAV al Vallès Occidental), hauria d'estar present a les coordinadores comarcals iintercomarcals.

Casals i col·lectius d'àmbit local o comarcalSón el sòl on arrela la xarxa de l'EI. En aquests espais es socialitzen les propostes de l'EIi es posa en pràctica un funcionament assembleari. L'EI encara no és present en moltescomarques i poblacions. Els casals i ateneus tenen aquí un paper central. Han de ser pre-sents a la Coordinadora a nivell comarcal i intercomarcal.

Actuals i futures organitzacions sectorials .L'EI ha d'impulsar l'autoorganitazció popular i el creixement de plataformes en defensadel territori, de suport als i les immigrants, etc. per enriquir el discurs i el programa de l'EI.Cal que siguin presents en les coordinadores comarcals i intercomarcals.

QUIN ÉS EL LLOC I LA FUNCIÓ D'ENDAVANT (OSAN) DINS D'AQUESTMCANEl debat sobre l'estructura que ha d'adoptar el Moviment, quin paper ha de tenir-hi cadaorganització i quin és l'òrgan on ha de residir la seva sobirania, és un debat complex.

En aquests darrers vuit anys, però, dins l'EI, hem pogut observar diversos fenòmens queens poden ajudar a comprendre aquesta qüestió.

Endavant ha contribuit a l'aposta per la unitat d'acció, l'impuls de la CNEI i la campanyanacional unitària 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència, ha dut a terme un paperdiplomàtic, no sempre reeixit entre Maulets i CAJEI, s'ha apropat a les lluites obreres i sin-dicals, ha defensat els i les preses polítiques des de Rescat, ha participat i impulsat lesCUP, el periòdic popular d'abast nacional L'Accent, diversos periòdics populars d'abast

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 22

local, la Universitat Comunista dels Països Catalans, diverses coordinadores de l'EI d'a-bast comarcal i intercomarcal, la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal i brigades desolidaritat internacional. Tots aquests projectes han sorgit, en part, gràcies a la capacitat iels esforços de la militància d'Endavant.

Un moviment popular, revolucionari i de masses com el que s'està plantejant, requereixl'existència d'una organització política que:

o tingui una vertadera implantació territorial i una base militant nombrosa.

o tingui capacitat per generar anàlisi i discurs teòric.

o sigui capaç d'impulsar la lluita i l'organització popular així com d'adreçar propostes atot el Moviment i al conjunt de les classes populars catalanes.

o que aporti cohesió, experiència i coherència política al Moviment.

o ens permeti actuar en qualsevol circumstància adversa.

o que engegui projectes d'envergadura i d'importància estratègica (escoles de formació,mitjans de comunicació, noves sectorials, projectes econòmics...).

o sigui una veu legítima del Moviment.

o vetlli per la formació de la seva militància i faci una selecció rigorosa dels/les càrrecsde responsabilitat.

Avui no existeix una organització com aquesta, però considerem que hi ha les condicionsper construir-la, i que Endavant, malgrat les seves limitacions, és la millor base sobre laqual construir-la. Cal preparar les condicions per una refundació d'Endavant que reculli laseva experiència política i militant i sigui capaç de sumar i integrar les aportacions de lesmilitants de l'Esquerra Independentista o d'altres lluites populars.

L'EI I LA UNITAT POPULAR.La nostra aposta pel treball de base es fonamenta en la capacitat d'autoorganització delpoble treballador català. La Unitat Popular és l'aliança dels sectors socials interessats asuperar el marc polític i social a partir d'un programa de mínims per la construcció nacio-nal i la transformació social als Països Catalans. La lluita per la independència i el socia-lisme necessita un espai polític que marqui distàncies clares amb qualsevol altra opciópolítica. La Unitat Popular és aquest espai, en el qual l'acumulació de forces no suposarenúncies i té com a senyes d'identitat la combativitat, l'arrelament social i territorial i unesrelacions estretes amb els moviments socials i el teixit associatiu popular.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 24

local, la Universitat Comunista dels Països Catalans, diverses coordinadores de l'EI d'a-bast comarcal i intercomarcal, la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal i brigades desolidaritat internacional. Tots aquests projectes han sorgit, en part, gràcies a la capacitat iels esforços de la militància d'Endavant.

Un moviment popular, revolucionari i de masses com el que s'està plantejant, requereixl'existència d'una organització política que:

o tingui una vertadera implantació territorial i una base militant nombrosa.

o tingui capacitat per generar anàlisi i discurs teòric.

o sigui capaç d'impulsar la lluita i l'organització popular així com d'adreçar propostes atot el Moviment i al conjunt de les classes populars catalanes.

o que aporti cohesió, experiència i coherència política al Moviment.

o ens permeti actuar en qualsevol circumstància adversa.

o que engegui projectes d'envergadura i d'importància estratègica (escoles de formació,mitjans de comunicació, noves sectorials, projectes econòmics...).

o sigui una veu legítima del Moviment.

o vetlli per la formació de la seva militància i faci una selecció rigorosa dels/les càrrecsde responsabilitat.

Avui no existeix una organització com aquesta, però considerem que hi ha les condicionsper construir-la, i que Endavant, malgrat les seves limitacions, és la millor base sobre laqual construir-la. Cal preparar les condicions per una refundació d'Endavant que reculli laseva experiència política i militant i sigui capaç de sumar i integrar les aportacions de lesmilitants de l'Esquerra Independentista o d'altres lluites populars.

L'EI I LA UNITAT POPULAR.La nostra aposta pel treball de base es fonamenta en la capacitat d'autoorganització delpoble treballador català. La Unitat Popular és l'aliança dels sectors socials interessats asuperar el marc polític i social a partir d'un programa de mínims per la construcció nacio-nal i la transformació social als Països Catalans. La lluita per la independència i el socia-lisme necessita un espai polític que marqui distàncies clares amb qualsevol altra opciópolítica. La Unitat Popular és aquest espai, en el qual l'acumulació de forces no suposarenúncies i té com a senyes d'identitat la combativitat, l'arrelament social i territorial i unesrelacions estretes amb els moviments socials i el teixit associatiu popular.

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 24

Des de l’Esquerra

Independentista, construïm

l’eina per als i les treballadores

dels Països Catalans

ponencies AN.qxd 17/6/09 08:25 Página 28