Universitat de les Illes Balears Facultat de Filosofia i Lletres

NOM DE LASSIGNATURA: Art i Arquitectura popular de les Balears (CODI:

1799). CURS: 2013-14 ESTUDIS :Histria de lArt DURADA : 1r quadrimestre NOMBRE DE CRDITS: __3_ de terics/ __3_ de prctics PREREQUISITS PER CURSAR LASSIGNATURA : PARTICIPACI DE LASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE

Campus Extens 70-30 IDIOMA EN QU SIMPARTEIX LASSIGNATURA: Catal IDENTIFICACI DEL PROFESSOR Professor/a: Jaume Andreu Galms Edifici: Ramon Llull Despatx: AD14 Telfon: 971172743 E-mail: jaume.andreu@uib.es Tutories: Primer quadrimestre: Dimecres de 12 a 13h. i Dijous de 11 a 12 h. Segon quadrimestre: Dilluns de 10 a 12 h.

1. INTRODUCCI GENERAL A LA MATRIA I RECOMANACIONS DE

CONEIXEMENTS PREVIS.

Lassignatura s un estudi, des del punt de vista de la Histria de lArt, de lArt i lArquitectura Popular de les Illes Balears, tenint presents els diversos camps, tipologies, funcions i varietats geogrfiques i cronolgiques.

2. OBJECTIUS GENERALS

Lassignatura vol oferir a lalumne una visi general de lArt i lArquitectura Popular de les Illes Balears, donant les eines bsiques per al seu estudi i coneixement, tant a nivell teric com prctic, per tal danalitzar el caire interdisciplinari de laproximaci a la matria i la seva interpretaci.

3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE LASSIGNATURA 4.

a. terics: b. Els continguts terics sestructuren en tres blocs: Bloc A: LArt Popular de les Balears. Bloc B: LArquitectura popular de les Balears. Bloc C: La conservaci del patrimoni etnolgic material.

A) LART POPULAR DE LES BALEARS.

- 1. Definici del concepte. mbit destudi. Els diversos camps que agrupam sota aquest fenomen. Aclariments terminolgics.

- 2. Procediments per al seu estudi: una tasca interdisciplinria. - Comentari bibliogrfic. Els orgens i lestat actual de les investigacions sobre

lart popular. - 3. El passat i el present de lart popular a les Balears. - 4. Els diversos camps:

- 4.1. Vidre. - 4.2. Metalls: Ferro, aram, llaut i altres. Orfebreria i joieria. - 4.3 Fusta. Els mobles. - 4.4. Obra de palma, vime i altres fibres vegetals. - 4.5. Teixits i brodats. Els vestits. - 4.6. Floreres i escaparates. - 4.7. Els exvots. - 4.8. Els grafitti. - 4.9. Paper, cartr, etc.

- 4.10. La cermica popular.

B) ARQUITECTURA POPULAR DE LES BALEARS:

- 1. Definici del concepte i de lmbit destudi. Alguns aclariments

terminolgics. - 2. Estat actual de les investigacions i publicacions sobre la matria. Les

primeres investigacions darquitectura tradicional i les lnies destudi actuals, una tasca interdisciplinria.

- 3. Criteris per a la classificaci: Les tipologies i funcions. Les particularitats i divisions geogrfiques.

- 4. Caracterstiques generals de les diferents tipologies agrupades per funcions: 4.1.Parets, marges i camins 4.2.Habitatge:

- 4.2.1. Mallorca: Lhabitatge temporal: coves, barraques i casetes. La casa: rural i urbana.

Les cases de possessi. -4.2.2. Menorca:

Les cases de Lloc. La casa urbana.

-4.2.3.Eivissa i Formentera: La passa.

Les cases I casaments.

4.3. Construccions per la transformaci i magatzem dels productes del camp:

- 4.3.1. Eres. - 4.3.2. Graners - 4.3.3. Portasses. - 4.3.4. Estables I pallisses. - 4.3.5. Molins fariners: de vent, daigua i de sang. - 4.3.6. Tafones i botigues de loli. - 4.3.7. Cups i cellers. - 4.3.8. Sequers.

4.4. Construccions per al bestiar: - 4.4.1. Barraques.

- 4.4.2. Estables i bovals. - 4.4.3. Sestadors i pres. - 4.4.4. Vaqueries. - 4.4.5. Solls. - 4.4.6. Construccions per a laviram: galliners, colomers,etc.

4.5.Les construccions per a laprofitament de laigua:

-4.5.1. Construccions per a laprofitament de laigua del subsl:

- La captaci per gravetat, horitzontal: Fonts i fonts de mina. - La captaci en vertical: Pous, snies i molins.

- Canalitzacions i dipsits (Safarejos) -4.5.2. Construccions per laprofitament de laigua de pluja::

- Aljubs i cisternes. - Basses, bassetes, aljupets i cocons.

-4.5.3. Rentadors i abeuradors, etc. -4.5.4. Construccions per al drenatge.

4.6. Construccions per a laprofitament de diferents recursos naturals: - 4.6.1. Cases de neu.

- 4.6.2. Sitges de carb. - 4.6.3. Els forns de cal.

- 4.6.4. Els escars. - 4.6.5. Construccions per la caa.

Bolc C. LA CONSERVACI DEL PATRIMONI ETNOLGIC MATERIAL. 1-Situaci actual de larquitectura popular a les Balears; els seus problemes i les solucions per a la seva conservaci. 2-Situaci i problemtica per a la conservaci de lart popular.

b.Prctics:

Se realitzaran dues sortides, guiades pel professor, per tal de visitar in situ tant peces dart popular com construccions de larquitectura popular. Cada alumne ha de realitzar un treball individual o en grup de 2, obligatori (entregat per escrit), enfocat a partir de lexemplificaci dun dels punts del programa.

4. METODOLOGIA DE TREBALL DE LASSIGNATURA a.terica: Els continguts terics seran exposats fonamentalment a classe i completats amb les visites. Dels diferents camps de lart popular analitzarem els aspectes relacionats amb els materials y les tcniques, els objectes i els seus usos, aix com particularitats geogrfiques i cronolgiques.

Dels diferents tipus de construccions analitzarem els aspectes arquitectnics: la disposici en planta, alat i coberta; els materials i tcniques constructives; els elements constructius i decoratius; linterior i lexterior. Igualment analitzarem els aspectes funcionals, histrics i geogrfics.

b.prctica Lassistncia a les visites guiades s voluntria. Les dates de les visites es designaran al llarg del curs, avisant amb suficient antelaci. Els treball individual obligatori sha dentregar per escrit. Consisteix en eximplificar continguts dun dels apartats del programa a partir de bibliografia i del treball de camp. El tema del treball que elegesqui lalumne ha destar prviament concertat amb el professor en una tutoria a principis del curs. Tamb es concretar al llarg del curs amb el professor la imatge a comentar oralment a classe. 5. ELEMENTS I CRITERIS DAVALUACI

a. avaluaci terica Els coneixements del continguts terics exposats pel professor a classe i a les visites savaluaran a partir de lexamen parcial i de lexamen final.

b. avaluaci prctica

De la part prctica sexigeix lentrega del treball escrit. La data lmit dentrega del treball s la segona setmana de gener. El treball savaluar en relaci als objectius proposats en cada cas i prviament concertats amb el professor. La participaci en les visites ajuda a pujar la nota dels continguts prctics. A lhora destablir la qualificaci final de lassignatura, els continguts terics i prctics compten de la segent forma: examen parcial (30%); examen final (40%), treball escrit (25%), assistncia a les visites (5%). s imprescindible per realitzar la nota mitja, i per tant per aprovar lassignatura, que tant la nota del treball com la dels dos examens siguin de 5 o ms. 6. BIBLIOGRAFIA

A. BIBLIOGRAFIA ESPECIALMENT RECOMANADA

-ANDREU GALMS, J.: Arquitectura tradicional de les Illes Balears, El Gall Editor, Pollena, 2008.

-COLL TOMS, B; ROSSELL BORDOY, C.: Cermica Popular a les Balears. Institut Balear de Disseny. Palma, 1997. -FERRER ABRZUZA, A.: Arquitectura tradicional Eivissenca, (Quaderns dArqueologia Pitisa 4), Consell Insular dEivissa i Formentera, Eivissa, 1998. -JORDI, V. i TALTAVULL, E.: Arquitectura rural de Menorca. Enciclopdia de Menorca, VIII. Pp. 255-368. Ciutadella, 1979. - LLABRS, J. i VALLESPIR, J.: Guia de la Artesana de Baleares. Ministerio de

Industria. Palma, 1982. B. BIBLIOGRAFIA GENERAL - ALCOVER, A.M. i MOLL, F de B.: Diccionari Catal, Valenci, Balear. Ed. Moll.

Palma, 1988. - ANDREU, J.: Fonts i sistemes hidrulics tradicionals a Petra. Les construccions i

el territori. Consell de Mallorca, Palma, 2004. - AA VV: Elements de la societat pre-turstica mallorquina. Conselleria de Cultura,

educaci i esports, Govern Balear. Palma, 1989. - AA VV: Lobra de palma. Cistelles, graneres i cordats. Sa Nostra. Palma, 1990. - AA VV: Elementos bsicos de la arquitectura popular de Mallorca. Conselleria

dobres pbliques i ordenaci del territori. Palma, 1991. - AA VV: Les possessions de Porreres. Estudi Histric. Ajuntament de Porreres.

1997. - AAVV: Les aiges cercades. CIM, 1986. - AAVV: VII Congrs de Patrimoni. El nostre patrimoni Cultural: Arquitectura i

enginyeria tradicional a Mallorca, SAL, Palma, 2006. - AAVV: Las Pitiusas: Ibiza y Formentera, Narria101-104, Museo de Arte y

Tradiciones populares, Madrid, 2003. - BERNAT ROCA,M I SERRA BARCEL,J: Els teixits a les Illes Balears. Segles

XIII-XVIII. Institut Balear de Desenvolupament Industrial-mbit. Barcelona, 1998.

- BOVER i PUJOL, J.: Art popular de les Illes Balears. Brodats i randes. A Estudis Balerics. Palma. IEB: 1981.

- BYNE, A.: Casas y jardines de Mallorca. (1928). Ed. Olaeta. Palma, 1982. - CALVIO,C. i CLAR,J.: Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular.

Consell de Mallorca-FODESMA, Palma, 1999. - CAMPS EXTREMEA, A.; ELORDUY, J: El camp de Menorca, patrimoni

etnolgic construt. CIM - Sa Nostra - Ajuntament de Ciu