UNIVERSITAT DE BARCELONA gener-març 2007 Any … · 2013. 6. 17. · Salvador Giner 38...
Transcript of UNIVERSITAT DE BARCELONA gener-març 2007 Any … · 2013. 6. 17. · Salvador Giner 38...
SalvadorGiner
38
“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”
Cronobiologia, la vida també té ritme p. 19
Per a què serveix l’arqueologia?p. 12
UNIVERSITAT DE BARCELONA gener-març 2007 Any XI 2,4 ¤www.ub.edu
Editorial
Entrevista a Salvador Giner
“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”...............4Pols, pedres i morts El com i el perquè de l'arqueologia .................12
Cronobiologia: la vida també té ritme ...............................................19Del resultat de la recerca... a la seva aplicació Del coneixement a la societat .................................... .32Cascades submarines a la Mediterrània ................................................................... ..36Agenda ................................................................................................................46Som UB ................................................................................................................48
Sumari núm.38Tot un any per avançar
Hem. tancat. un. any,. el. 2006,. marcat. bàsicament.pels.canvis.polítics:.un.nou.Estatut.per.a.Catalunya,.un.nou.equip.al.Ministeri.d'Educació.i.Ciència,.un.nou.Govern.a.la.Generalitat..i. un. nou. Departament. d'Innovació,. Universitats.i.Empresa..Nous.escenaris.que.ens.plan
tegen.nous.reptes.per.situar.la.UB.al.lloc.que.li.correspon..He.dit.sovint.que.la.Universitat.de.Barcelona.hauria.de.recuperar.l'orgull.d'Universitat.capdavantera,.i.tenim.motius.per.ferho..Em.refereixo,.per.exemple,.als.bons.resultats.dels.nostres.investigadors. i. dels. grups. de. recerca. ubicats. a. departaments. i. instituts.relacionats.amb.la.UB,.que.ens.situen.al.capdavant.de.la.productivitat.científica.en. l'entorn.universitari.espanyol;.a. la.valoració.a.escala.internacional.de.la.qualitat.de.la.nostra.institució,.que.ens.fa.ser.l'única.universitat.espanyola.entre.les.duescentes.primeres.del.món,.i.al.fet.que.els.alumnes.de.nou.accés.amb.bons.expedients. continuen. preferint. majoritàriament. la. Universitat.de.Barcelona.(un.80.per.cent.ens.trien.com.a.primera.opció,.per.bé.que.en.el.77.per.cent.dels.ensenyaments.la.nota.de.tall.de.la.UB.és.superior.a.la.de.les.altres.universitats).i.que.la.meitat.dels.estudiants. de. formació. continuada. de. Catalunya. són. alumnes.de.l'IL3.de.la.UB.Els. resultats. són. bons,. com. ho. han. de. ser. les. perspectives.. Al.capdavall,.els.escenaris,.més.o.menys. favorables,.més.o.menys.engrescadors,.són.l'espai.en.el.qual.hem.d'actuar..D'amenaces.i.d'oportunitats,.de.debilitats.i.de.fortaleses,.en.trobarem.sempre,.són.les.cares.d'una.mateixa.moneda,.la.del.progrés,.la.que.obre.camins.i.la.que.ens.posa.a.l'abast.tot.un.any.per.avançar.
Màrius RubiraltaRector
3
la universitatRevista de la Universitat de Barcelona
Consell editorial:.Màrius.Rubiralta,. rector; Jordi.Matas,. vicerector de Relacions
Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest.Trias,.cap de comunicació..
Editada pel Gabinet de Premsa. Ester. Colominas,. direcció;. Núria. Quintana,..
sotsdirecció;.Jordi.Homs,.Rosa.Martínez,.Xavier.Codony.i.Patrícia.Lainz..Admi
nistració:.Montserrat.Cenzano..Gran.Via,.585,.08007.Barcelona..Tel.:.93.403.55.44..
Fax:.93.403.53.57..A./e.:[email protected] la col·laboració de:.els.Serveis.de.
Comunicació.del.Parc.Científic.de.Barcelona,. la.Fundació.Bosch.i.Gimpera.i. la.
Corporació. Sanitària. Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.. M.. Rué..
Producció gràfica i publicitat:. Primer. Segona. Serveis. de. Comunicació...
Tel.:. 93. 343. 60.60..Disseny original: Primer. Segona. Serveis. de. Comunicació..
Tiratge:. 17.000. exemplars.. Distribució: Interpàs,. Associació. Ginesta.. Dipòsit legal: B1968297...Amb el patrocini de:
PA
PER ECOLÒGIC
Imprès en paper ecològic
Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat
Salvador Giner (Barcelona, 1934) va
deixar amb vint i pocs anys la uni
versitat franquista, i les seves classes
“avorrides”, per buscar a l’estranger
un entorn més fecund on estudiar
una disciplina que aquí era pràcti
cament desconeguda, la sociologia.
Així va començar un llarg periple que
havia de ser de pocs mesos i que va
durar més de vint anys, la major part
com a professor universitari al Regne
Unit. Premi Nacional de Sociologia
i Ciència Política del 2006, Giner és
actualment catedràtic emèrit de la
UB, on va fer els primers estudis uni
versitaris de Dret, als quals va sumar
després un doctorat per la UAB i un
per la Universitat de Chicago.
Ara que ja imparteix tan sols algu
nes classes de doctorat, Giner dedica
esforços a la presidència de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC) just en l’any
del centenari d’aquesta institució.
Amb un to vehement i els rínxols dels
cabells lleugerament despentinats,
defensa el valor del llegat històric de
l’IEC i el paper que pot tenir en el
teixit cultural i científic d’un país que
Giner voldria amb universitats d’un
nivell semblant a les millors d’Europa
i els Estats Units. Amb un to, gairebé
de súplica, ens demana a tots plegats
“Siguem almenys com Holanda!”.
El prec de Salvador Giner
�
“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”
Salvador Giner
entrevista
Text:
Núria Quintana
Fotos:
J.M. Rué
Un sistema universitari compartit per tots els europeus ja el teníem a l’edat mitjana
Quan vostè era estudiant, la sociologia no era una disciplina comuna a les nostres universitats. Com va arribar a ser sociòleg?El meu primer contacte amb la sociologia va ser en l’època d’estudiant a la Facultat de Dret, a classe d’un professor feixista, que tots els que vam llicenciar-nos en aquell curs recordem perquè deia unes barbaritats...! Els companys del meu curs, en Jordi Solé Tura, l’August Gil Matamala, en Luis Goytisolo, l’Octavi Pellissa, en Joaquim Jordà, en Francesc Vallverdú, en Feliu Formosa, en Manolo Vázquez... Cada cop que par-lem del primer o segon curs, fem bromes d’aquell professor que tenia teories sociològi-ques del feixisme, o teories feixistes de la sociologia, no ho sé... Doncs bé, aquell professor va referir-se a un sociòleg italià que parlava d’unes elits, les quals apareixien misteriosa-ment, i que estaven formades pels homes superiors, desti-nats a guiar els destins del país. El nostre professor havia inter-pretat malament el que deia el sociòleg en qüestió, però en tot cas feia servir la paraula sociòleg.Ara bé, la sociologia la vaig descobrir al carrer Aribau. Un dia que feia campana a les
màster) i un doctorat és molt important. He après una lliçó del sistema americà i del brità-nic. En un país tan immens com els Estats Units hi ha una convalidació de títols. A la Commonwealth no es compli-quen la vida, tenen un sistema comú, molt homologable, de primer cicle, uns postgraus i doctorats. I el comparteixen.Jo vull fets. De les vint millors universitats del món, disset són als Estats Units, dues a Anglaterra i una al Japó. Això deu ser per alguna cosa, no? Podem continuar pensant que els Estats Units són un país d’ignorants? A veure si obrim els ulls! Els que publiquem a les grans revistes, hem de dir aquestes coses i exigir aquesta qualitat. Necessitem una mica de tensió i de qualitat. Què hi ha en contra d’un sistema
classes de Dret vaig anar a buscar llibres de segona mà, i vaig trobar-ne un d’un sociò-leg alemany, que encara el tinc a casa. El llibre no em va con-vèncer, però el tema sí. La idea d’una disciplina com una cièn-cia social que no era ni econo-mia, ni ciència jurídica, ni filo-sofia, que era una altra cosa, em va agradar. Em vaig posar a buscar llibres de sociologia. Vaig trobar-ne algun del Fondo de Cultura Económica, que se’ls va passar als de la censura, el 56, 57...
Sembla que li interessava més la vida fora de classe que l’acadèmica...La vida acadèmica era un avor-riment, tret d’algun professor com ara el Fabià Estapé, entre d’altres. Els anys d’estudiant universitari els vaig passar al bar de la Facultat, conspirant. A la UB ho aprenies tot i ho feies tot. Vaig col·laborar en les dues antologies poètiques universitàries que vam publi-car malgrat la censura, i que fèiem al pati.
Com a docent universitari, vostè ha tingut una important carrera no solament en el nostre país sinó també en centres estrangers, en concret en diverses universitats britàniques...
Després d’acabar la carrera me’n vaig anar a Alemanya, vaig començar a estudiar Sociologia a la Universitat de Colònia. Em van atorgar una beca i vaig anar a Chicago perquè el professor Enrique Gómez Arboleya (l’únic cate-dràtic de Sociologia que hi havia a Espanya) em va dir: “vés a Chicago, que té un immens prestigi”. Vaig fer-hi estudis de Sociologia i els vaig acabar a Cambridge. Quan vaig tornar aquí, el 6� o 65, vaig veure que no hi havia res a fer, no hi havia càtedres, l’úni-ca possibilitat era la de ser auxiliar d’un senyor d’idees altament favorables al règim. Me’n vaig anar a Cambridge pensant que m’hi estaria poc temps, però finalment, vaig viure al Regne Unit durant vint-i-tres anys, tot i que he anat venint constantment, he publicat llibres aquí, he fet estudis... No vaig tornar, però, fins que va sortir una càtedra a la UB.
A partir d’aquesta experiència, quina visió té del procés de Bolonya i de les possibilitats que s’afermi en el sistema universitari i la societat europeus?Tota la vida he estat europeis-ta. Considero que la idea d’un primer, un segon cicle (un
5
entrevista
6
entrevista
Un humanista al capdavant de l’IECSalvador Giner va arribar a la
presidència de l’Institut d’Es
tudis Catalans després d’una
executòria professional d’excel
lència en una àrea que ell va
contribuir a crear com pocs a
Espanya i Catalunya: la socio
logia. És aquest un camp que
s’escau per conduir l’acadèmia
d’acadèmies de Catalunya,
entitat complexa com la que
més. Però hi ha altres aspectes
d’aquest catedràtic jubilat de
la Universitat de Barcelona, al
qual s’acaba d’atorgar el Premi
Nacional de Sociologia, que li
permeten moure’s en el seu
ambient natural en molts dels
àmbits que l’IEC conrea, des
de la història a l’economia, des
de la filosofia a l’ecologia, per
esmentarne només alguns.
Giner s’ha format i ha format
a cavall dels dos continents, ha
estat professor d’una munió
d’universitats angleses i ame
ricanes, ha escrit manuals uni
versitaris amb moltes reedici
ons i que s’han traduït a molts
idiomes, i ha dirigit projectes
de recerca que ens han ajudat
a comprendre’ns millor com a
societat i a fer que el món ens
entengui.
Tot això no és possible ferho
si es té una visió sectorial i
exclusivista del món, la pròpia
del camp científic concret en
què es fa recerca, s’ensenya i
es crea. Giner depassa de molt
aquest sector específic; és un
humanista que coneix bé qui
fa què en recerca en molts
dels seus camps d’interès, que
ha reflexionat profundament
sobre els fenòmens socials,
que no refusa de plantejar so
lucions als problemes de tota
mena que avui té la nostra
societat (vegeu els seus articles
d’opinió a la premsa diària).
Que, finalment, té la saviesa, la
bonhomia i el savoir faire ade
quats per menar l’acadèmia
d’acadèmies que és l’IEC, que
ha d’estar amatent alhora a la
ciència i l’alta cultura, univer
sals per definició, i als interes
sos del país, amb totes les seves
peculiaritats i fragilitats.
Joandomènec Ros, Catedràtic d’Ecologia de la UB i secretari general de l’IEC
La mesura de la democràcia la dóna la quantitat i a la qualitat d’altruisme
compartit per tots els euro-peus? Que no el teníem pot-ser a l’edat mitjana? I va anar molt bé. Jo voldria que un titulat de Nàpols se n’anés a Alemanya i pogués funcionar com a llicenciat en Química.
Parlant d’aspectes que s’haurien de millorar al nostre país, com a sociòleg, si analitzem Catalunya, quins són els principals conflictes que vostè detecta en la nostra societat? Coincideixen amb els problemes que apareixen als mitjans de comunicació?
Els conflictes importants que té una societat no són sempre els que la gent veu com a tals; això és un postulat sociològic, perquè hi ha els conflictes subterranis, les tendències subterrànies. Els corrents sub-terranis, com deia Alexis de Tocqueville al segle XIX, sem-pre són el problema.Hi ha el nombre de gent gran que viu sola a casa seva, la pobresa de la gent gran. És un problema difús i el drama d’aquesta gent és personal i no el veus... Estem en una societat d’espectacles mediàtics on s’oculta sistemàticament el drama. Un altre problema que em preocupa: com a bon català m’agraden la feina i la producti-vitat. Jo voldria que en aquest país la productivitat fos més alta, s’ha de produir més i millor. Crec que no cuidem prou el capital humà. Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món. Hem d’augmentar la producti-
7
entrevista
vitat, també la científica, filar més prim. Ja sé que hi ha insti-tucions pioneres, però això no em satisfà. Almenys siguem com Holanda, o com Dinamarca, lluitem per això.Hi ha el problema del català... El català és recessiu. Estem fent esforços perquè la gent es trobi bé amb el català. El problema és que hi ha una llengua amena-çada, que és la nostra. Aneu als carrers de Perpinyà, d’Alacant i de València, a veure què enrao-nen. És recessiu, i en molts llocs de Barcelona se sent menys català ara que fa quinze anys. L’idioma amenaçat és l’idioma de Catalunya. I en aquesta qües-tió, oblida’t, si us plau, que sóc president de l’acadèmia nacio-nal de la llengua, que és aques-ta. Hem de protegir la llengua amenaçada, amb exquisidesa, amb tolerància, amb mà esquer-ra, evidentment.
Com valora que la UB sigui la primera universitat de Catalunya a demanar el requisit lingüístic al seu professorat permanent, en aplicació de l’article 24 de la Llei de Política Lingúistica i 6.4 de la LUC?Celebro que la nostra Univer-sitat s’hagi afanyat a demanar el requisit lingüístic als nostres professors. Com a Universitat més gran i de major abast de Catalunya, la nostra responsa-bilitat en la defensa i promoció de la llengua des del punt de vista científic i acadèmic és es-tratègicament important. Un país sense una classe culta que enraoni la llengua nacional, és un país perdut.
Fins a quin punt alguns dels conflictes que apareixen en els mitjans de comunicació (com ara el dels okupes) responen a la voluntat de participar de manera diferent com a ciutadans o són més aviat
fórmules d’antiparticipació en la nostra democràcia? Com valora els índexs de participació electoral en el nostre país?La mesura de la democràcia no la donen els partits polítics. Els partits polítics, l’opinió pública lliure i el respecte a la Consti-tució (encara que aquesta no ens agradi, que l’haguem de millorar) són crucials per a la democràcia. Però, tot i així, a mi no em preocupa tant que en unes eleccions generals, auto-nòmiques, o el que sigui, vagi el 55 o el 59 % dels electors a votar. No és aquesta la mesura de la democràcia. Això és fona-mental, però la veritable mesu-ra la dóna la quantitat i la qua-litat d’altruisme que hi ha en una societat. Hem fet estudis sobre això, alguns amb gent del meu Departament de Sociologia de la UB.La mesura de la democràcia la donen les ONG, les associa-cions cíviques altruistes, la
capacitat de la gent d’anar-se’n a Galícia a treure chapapote... Gent jove, il·lusionada, genero-sa. La quantitat de gent que pugui treballar a les ONG a l’es-tranger, persones que aturin els horrors que es fan als aigua-molls de l’Empordà... Per exem-ple, a Anglaterra hi ha molta gent que calladament dóna diners per a una cosa que es diu National Trust, que és un fons nacional per comprar trossos de terrenys, palaus, un tros de la costa de Cornualla... Els territoris del National Trust no es poden vendre ni com-prar, s’han de protegir. Aquí La Fundació Caixa Catalunya ha fet una cosa que es diu Territori i Paisatge, però no ho ha fet la ciutadania. Vergonya, perquè ho hauríem d’haver fet nosaltres. Es tracta de la capa-citat que té un país per cuidar el seu patrimoni, cosa que nosaltres no hem fet perquè hem destrossat el paisatge, la costa, la muntanya... la capa-
Un país sense una classe culta que enraoni la llengua nacional, és un país perdut
�
entrevista
citat d’un ajuntament de dir “no, aquí s’ha acabat de fer xalets!”. Si existeix això, és la mesura de la democràcia i de la virtut ciutadana. I no en tenim, de virtut. Aquí hi ha molt de nacionalisme i poc patriotisme. Un patriotisme que és una acti-vitat empírica: la gent que mira d’escriure el català correcta-ment (gent que no ha tingut escoles de català perquè aques-ta llengua ha estat perseguida), o els que intenten no llençar un paper per no embrutar una platja, o no posar un anunci espantós al carrer... Això és la mesura de la virtut cívica.
Quines són les qüestions realment rellevants pel que fa a la identitat de Catalunya com a país?A mi, el problema identitari em preocupa poc. Jo he escrit molt sobre Catalunya, he fet una recerca de quatre quilos i dos-cents grams sobre la soci-etat catalana. Però, en el fons, la identitat no existeix. És una de les obsessions del segle XX, però què és? Què és aquesta cerca permanent de trets immortals i imperennes? Des del moment en què es pre-gunta a la gent sobre la iden-titat és que hi ha alguna cosa que no funciona. Sobre això hi ha un llibre conegut però ignorat, que no llegeix la gent, que és sublim: Les formes de la vida catalana, d’en Ferrater Móra, que és el millor llibre que s’ha escrit sobre aquest país. Després hi ha el de Vicens Vives, Notícia de Catalunya, i després la tercera gran obra és Nosaltres els valencians, d’en Fuster. Filar més prim que aquests tres grans llibres és molt difícil. Si la gent vol ser danesa o piamontesa, ho serà. Els catalans serem catalans sempre que ho vulguem ser. Més enllà, ens passarem el dia mirant-nos el melic i no el tro-
Amb el Premi Nacional de
Sociologia i Ciència Política,
atorgat recentment pel CIS, i la
presidència de l’IEC, Salvador
Giner corona brillantment i
merescudament una magnífi
ca carrera com a sociòleg, que
sens dubte continuarà molts
anys més atesa la vitalitat, cu
riositat i laboriositat que el
caracteritzen. El seu pensa
ment és d’un enorme rigor i
agilitat, i ha sabut combinar
de manera molt rica diverses
dimensions de la ciència social
contemporània.
En primer lloc, l’aprofundi
ment en el pensament dels
clàssics, que coneix com pocs
a Espanya i que ha contri
buït a divulgar en obres im
portants (com la Historia del
Pensamiento Social), la qual
cosa li atorga sempre una
gran profunditat conceptual.
En segon lloc, combina ma
gistralment les dimensions
descriptives i normatives: per
a Giner la sociologia és, inevi
tablement, una ciència moral,
i sempre n’ha tingut present
el vessant pràctic (on reivin
dica des de fa anys el repu
blicanisme). En tercer lloc, ha
combinat sempre la teoria, en
el més alt nivell, amb la recer
ca empírica, que ha practicat
des dels primers treballs sobre
l’estructura social d’Espanya,
passant pels estudis sobre la
societat de masses o el corpo
rativisme, fins als més recents
sobre Catalunya. Finalment,
s’ha mogut sempre triangulant
Barcelona i Madrid, el món
llatí i l’anglosaxó, de manera
que és al mateix temps castís
i universal, i avui un dels molt
escassos (no arriben a mitja
dotzena) sociòlegs espanyols
amb projecció internacional.
Afegim a tot això que és una
persona jovial i simpàtica, ani
mada, alegre i positiva. Jo em
preo de ser amic seu des de fa
molts anys. He tingut sort.
barem. La quinta essència no hi és. Aquí passem de l’essèn-cia a la gerència, i de la gerèn-cia a l’essència, i no pot ser. A mi no m’interessa el debat identitari, el que passa és que m’hi obliguen. En el fons m’agradaria no ser ni catala-nista, però m’obliguen a ser-ho. M’obliguen a ser naciona-lista. Em tracten malament el país, per tant me n’haig de preocupar, si em tracten mala-ment l’economia, si em trac-ten malament la infraestruc-tura del país, la llengua catala-na (que me l’ha de protegir també el Govern central, no solament el Govern de Catalunya)... Faci el favor! Jo no em vull empipar amb el Govern central, però que no em trepitgin la pàtria!
Una de les institucions que integren el teixit social i cultural del nostre país és l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que vostè presideix i que enguany celebra el centenari. L’IEC “té per objecte l’alta recerca científica”; a partir d’aquí, com ha d’enfocarse, doncs, la relació amb la UB, la universitat capdavantera en productivitat científica de l’Estat? Hi ha una simbiosi amb les uni-versitats. Nosaltres sempre hem tingut una estretíssima relació amb les universitats i mai en cent anys no s’han pro-duït friccions. Quan el 1935 la UB es va transformar en
Mitja dotzena de sociòlegs espanyols amb projecció internacional
Emilio Lamo de EspinosaCatedràtic de Sociologia. Universitat Complutense de Madrid. Fo
to: F
un
dac
ió O
rteg
a i G
asse
t
9
entrevista
Quina imatge tenen els cientí-fics en la nostra societat? Quin paper hi tenen?No sé quina percepció té la gent
dels científics, però haurien d’en
tendre que són persones que po
drien ser milionàries, perquè de
vegades un científic té un talent
molt superior a un senyor que fa
molts diners en una consultoria,
però es dedica a coses que no fan
diners, perquè fa recerca i tota la
seva intel·ligència va a investigar
un palimpsest de l’edat mitjana.
Part de l’estratègia de l’Institut
d’Estudis Catalans és posar els ci
entífics a l’abast de la ciutadania,
que els coneguin. Nosaltres fem
un esforç molt potent pel que
anomenem coneixement públic
de la ciència.
En poques paraules... Un econo-mista em pot orientar sobre els meus estalvis, un metge sobre la meva salut, i un sociòleg?Sobre moltes coses. Un exem
ple. Hi ha fórmules sociolò
giques que s’han descobert,
fefaents, que s’ha comprovat
que funcionen perquè en un
lloc determinat, una ciutat, una
regió, baixin, s’atenuïn les ten
sions racials, per exemple. El
meu gremi de sociòlegs no té
“Els científics són persones que es dediquen a coses que no fan diners”
Universitat Autònoma, hi va anar el Dr. Bosch Gimpera, d’aquesta casa, de l’IEC. Hem aconseguit crear una acadèmia compromesa amb les universi-tats. Nosaltres tenim 200 mem-bres, el 99 % dels quals són cate-dràtics d’universitat, per tant hi ha aquesta fluïdesa. Després tenim més de �.600 socis de les nostres 26 filials, que inclouen diverses disciplines.Nosaltres no podem tenir una relació privilegiada amb la UB, perquè hi ha altres universi-tats, però tenim una relació de veïnatge amb les noves facul-tats de Filosofia i de Geografia i Història. I informalment hem parlat amb el rector d’aquest tema: entre el Liceu i la plaça Universitat hi ha una zona incre-ïblement important de concen-tració, que és com el Quartier Latin de Barcelona, amb llibreri-es, exposicions d’art, museus... I hem de treballar en això.
Més d’una quarta part dels membres numeraris i emèrits de l’IEC són docents de la UB. La universitat sembla, doncs, una font de “matèria grisa” per a l’Institut. Què s’aporten mútuament universitats i IEC?Hi ha una zona de fronteres poc clares. Hi ha recerques de mem-bres de l’IEC que són recerques de les seves universitats i també de l’Institut. Hi ha programes compartits i programes de recerca que només són de l’Ins-titut. Tenim excavacions arque-
ològiques molt importants a Tarragona, a Guissona, a Tossa de Mar… que són nostres o compartides amb l’Institut Català d’Arqueologia. Cada cas és especial. Hi ha línies de recer-ca finançades directament pel Ministeri d’Educació i Ciència, d’altres de compartides... Hi ha una frontera afortunadament poc clara en aquestes coses, potser perquè el país és petit. Espero que en els propers cents anys continuï aquesta harmo-nia i aquesta dolça confusió. D’altra banda, hi ha recerques, com les de lexicografia, diccio-naris, que estan situades a l’Ins-titut per llei, perquè som l’aca-dèmia nacional.Nosaltres som autònoms, som una entitat privada de dret públic. Tenim diners de la Generalitat, de l’Estat central, de la venda de llibres, del llo-guer d’espais, hi pot haver despeses fixes/overheads de les nostres activitats de recer-ca... L’Institut és de tothom i de ningú.
Avui dia es parla de la societat del coneixement i de la internacionalització d’aquest coneixement. En aquest context, quin paper han de tenir les acadèmies amb vista al futur? Ara que celebren el centenari sembla un bon moment per a la reflexió...L’IEC ha tingut Prat de la Riba, Bosch Gimpera, Puig i Cadafalch, Nicolau d’Olwer… de presi-dents. És un passat aclaparador.
totes les fórmules, però hi ha un
catàleg de coses, de solucions
importants. Nosaltres vam avi
sar del que passaria a Rwanda i
Burundi, les massacres racials.
És immens el que no sabem,
però no està malament el que la
sociologia ha avançat, és extra
ordinari. Ara bé, si els polítics es
gasten els diners en altres coses,
no hi puc fer res. Hi ha terrenys
de la sociologia, com el de la
burocràcia i les organitzacions
formals, l’empresa, en què s’ha
avançat extraordinàriament.
La teoria sociològica avui dia
és molt més interessant que
fa trescents anys. Demostrar
que la sociologia és una ciència
acumulativa i que avança, len
tament, és el més fàcil del món.
10
entrevista
I després els quaranta anys de persecució franquista… Per les finestres del que ara és el des-patx del president entraven coloms... un abandó total. Va ser la destrossa de l’Institut com a part del genocidi cultural con-tra el nostre país que va orga-nitzar el franquisme. Fins i tot en aquells anys negres, la Societat Catalana de Biologia publicava el seu butlletí. Tenim aquest passat gloriós i un deute absolut amb el passat. Però nosaltres som al segle XXI i volem ser part del desenvolu-pament de les acadèmies del segle XXI.Som la primera editorial, per dir-ho així, científica del país, en llengua catalana. A més publi-quem llibres acadèmics difícils de vendre, cosa que fem molt sovint amb universitats. A part d’això hi ha el Diccionari, del
Cada matí, la BBC
qual es traurà una nova edició per Sant Jordi. Moltes coses són a la pàgina web, som a la xarxa... Tenim un projecte de moder-nització potentíssim. Posem a la pàgina web recerca de l’Institut, de gent que alhora són profes-sors d’universitats catalanes, o valencianes, o de Perpinyà, o de Mallorca… Publiquem en cata-là, i unes quantes coses molt importants en anglès, perquè és la llengua franca de la modernitat, és el llatí d’avui dia.
En aquesta tasca, quines serien les entitats partenaires de l’Institut a escala internacional?Som part de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922, som una acadèmia internacional. Som una acadèmia com ara la italiana Academia Nazionale dei Lincei, l’Académie Française, la Royal Society, l’American Academy of Arts and Sciences... Hi ha acadèmies de territoris petits i poblacions petites, com la de Dinamarca, o la de Catalunya, i n’hi ha de grans, però som col·legues. Nosaltres, com aquestes acadèmies, ens pronunciem en temes que ens
demanen. Fa tres anys ens vam pronunciar per encàrrec de la Generalitat sobre el canvi climà-tic a Catalunya, és un llibre grui-xut que pot llegir qualsevol. Ens hem pronunciat sobre què pas-sarà amb l’economia i la demo-grafia d’aquest país, sobre la llengua, la història, l’arqueolo-gia… Si ens ho demanen, eme-tem un dictamen; el Parlament
ens va demanar que emetéssim un dictamen sobre el projecte del nou Estatut. El que hem de fer és caminar cap a la digitalit-zació, estimular la ciència, fer debats. La força de l’Institut és transversal, si fem un debat cien-tífic sobre el càncer vénen cate-dràtics i professors i investiga-dors de la UAB, de Girona, de la UB… Som una plataforma.
Aquí hi ha molt nacionalisme i poc patriotisme
lorar el rigor com a nord i la
seriositat com a norma.
El vaig engrescar a participar en el
programa matinal de Catalunya
Ràdio d’aquella època. I per a
goig meu ho va acceptar, no
sense ronsejar una mica. El seu
recel inicial era lògic. Però la
seva voluntat d’aportació i de
divulgació es van imposar. I la
seva amistat amb Ernest Lluch,
que feia anys que col·laborava
en els meus programes i el qual
sovint plorem junts.
Desprès vaig ser jo qui va optar
per un reciclatge professional
milles enllà. Em va animar tot re
galantme un exemplar de la no
vena edició, revisada i ampliada,
de la seva Historia del pensami-
ento social i em va instar a tornar
aviat i a no emportarme “aquell
patracol”, segons va deixar es
crit. No li vaig fer cas. Me’l vaig
endur i vaig pagar el sobrepès
d’equipatge. El vaig devorar. Pocs
intel·lectuals tenen la capacitat
de sintetitzar tanta matèria tan
transcendental en un sol volum. I
fer que sigui útil a qui vol apren
dre d’un professor que és mestre.
I d’aquests n’hi ha pocs.
El vaig conèixer quan va tornar
del seu “exili intel·lectual” com
m’agrada remarcarli. Quan ex
plicava com la BBC o la PBS
nordamericana havien incidit
en els seus hàbits informatius
i en la capacitat d’anàlisi d’uns
mitjans que aquí no trobava,
fins al punt que em consta que
encara avui escolta cada matí
la prestigiosa emissora brità
nica. No és un detall d’esnob.
És la base d’un pensador que
ha sabut enriquir per aquesta
via la seva visió del món i dels
fenòmens que el mouen. I va
Josep CuníPeriodista
Text:
Jordi Homs
Fotos:
Fons UBJosep M. Rué
És un tòpic suat i inevitable as-sociar la imatge d’Indiana Jones a l’arqueologia, però aquesta és una realitat incontestable per a la gran majoria de la població, principal receptora de la potent imatgeria de la indústria cultu-ral de masses. També és igual-ment un tòpic la visió de l’ar-
Pols, pedres i morts
Excavacions a la cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera) Fons SERP. Es poden observar els fils i les quadrícules.
sovint els fa gràcia, avesats com estan a menystenir tot allò que sona a “lletres”, però això també forma part del tò-pic de la ignorància de l’actual sistema educatiu basat en compartiments estancs de co-neixement. Poques disciplines tradicionalment associades a les lletres són tan científiques com l’arqueologia i, al mateix temps, poques són també tan multidisciplinàries.Comencem, doncs.
La descoberta, el jacimentEvidentment, no hi ha arqueo-logia sense alguna cosa per excavar. I tal com afirma el pro-
El com i el perquè de l’arqueologia
12
REPORTATGE
queòleg creada a partir de lli-bres com Déus, tombes i savis de C.W. Ceram, malgrat que els paladars consumidors d’aques-ta cultura siguin una mica més cultivats. Per dir-ho clar, la feina d’arqueòleg no és tan romàn-tica com sembla. No és fer d’aventurer saltimbanqui, ni de lletraferit apassionat que des-vetlla, a literals cops de pique-ta, els misteris del nostre pas-sat. Cap dels catedràtics i pro-fessors entrevistats neguen la validesa d’Schliemann, Carter o Schulten, però tots convenen que obeïen a concepcions ro-màntiques de l’arqueologia, avui totalment periclitades... almenys en teoria.
I és que vèncer els tòpics costa molt. La “fascinació pels orí-gens” –en feliç expressió del catedràtic Josep M. Fullola– és una constant invariable dels humans i la tendència a reves-tir aquests orígens de mites, misteris i tresors desconeguts, també. I d’això a la creació d’un cert espectacle per “vendre” troballes espectaculars i així poder continuar captant els escassos recursos que es dedi-quen –Administració i pocs particulars– a l’arqueologia, només hi ha un curt pas. L’arqueologia és una ciència i, sobretot, una disciplina, una metodologia de treball cientí-fic. Això, a la gent de ciències
13
REPORTATGE
fessor Fullola, “en el 70 o 80 per cent dels casos, la descoberta més normal és la fortuïta, que fa un particular”. Afortunada-ment, l’arqueologia no depèn
únicament de l’atzar i els ar-queòlegs tenen diferents mè-todes per saber on han d’anar a excavar: un dels més habitu-als és l’anàlisi topogràfica, “to-
pònims que facin referència a moros, lladres, bruixes, és possi-ble que amaguin algun jaci-ment del qual ha quedat el res-sò en la tradició oral”, així com “la consulta de fonts locals de la fi del segle XIX i començament del XX, molt lligades a la consti-tució dels primers centres ex-cursionistes, que van ser la pri-mera sortida al camp de la gent interessada en la història i gent del país”, afirma Francesc Gracia; i, finalment, “fer una prospecció científica a partir d’uns models d’assentament previs”, conclou Fullola. Josep M. Gurt, en canvi, té una visió una mica diferent: “El jaciment no és el que nosal-tres ens pensem, no és aquell punt on viu una comunitat hu-mana, sinó que, en certa mane-ra, el jaciment és el territori sen-cer, l’espai”, afirma, “i el que estu-dies és l’antropització d’aquest espai, tota la transformació que experimenta a partir de la in-tervenció humana. I posa un exemple clar: “Es pot arribar als orígens de Barcelona a partir
Es pot arribar als orígens de Barcelona a partir d’una simple fotografia aèria de l’estat actual del pla de la ciutat
Josep Maria Gurt(Figueres, 1951)
Deixeble d’un dels pares
de l’arqueologia catala
na, Pere de Palol, i espe
cialitzat com el seu mes
tre en arqueologia roma
na tardana. Es va docto
rar amb una tesi sobre
l’antiga ciutat romana de
Clunia (Burgos) i actual
ment està coordinant
una missió arqueològica
a la ciutat uzbeka de Ter
mez, amb l’objectiu de
demostrar la seva relació
amb el món clàssic me
diterrani.
Restes humanes trobades a la Cova des Pas (Ferreries, Menorca). Fons SERP.
Una carrera de lletres?
És evident que l’estudi de la història s’associa al món de les lletres, però l’arqueologia és una disciplina que, actualment, desborda aquesta simplificació. Geòlegs, biòlegs (botànics, zoòlegs i paleoantropòlegs), químics (carboni 14 i termolu-minescència) són imprescindibles per a la recerca arqueolò-gica. Fullola explica que “el que volem aconseguir és tenir persones amb formació dual, persones amb una formació bàsica d’arqueòleg, però que a més a més facin una llicen-ciatura o uns coneixements molt profunds en geologia, pa-leontologia o arqueobotànica, els quals, formats en altres àmbits, davant unes restes vegetals o geològiques es plan-tegin la visió de camp des del punt de vista de l’arqueòleg.” Gurt va més enllà: “A les facultats s’ha fet molt una arqueolo-gia cronocultural, hem explicat el món ibèric, el món romà, el paleolític, amb una mentalitat molt històrica. Aquesta di-nàmica ha estat molt difícil de trencar, molt. L’arqueologia d’avui ha d’ensenyar geomorfologia, estadística, programes informàtics, sistemes d’informació geogràfica, arqueometria, tota una sèrie de disciplines que parteixen del món de la geologia, la física, la química i la matemàtica.”
14
REPORTATGE
ment paleolític o d’un castell medieval no són exactament els mateixos”, i José Ignacio Pa-dilla sembla estar d’acord amb això: “Jo no m’atreviria a exca-var en un jaciment clàssic, i no entenc que un prehistoriador excavi en un castell medieval”, encara que matisa, “sobre el paper, pot fer-ho perquè co-neix la metodologia, però en la pràctica desconeix els contex-tos, fet que no li permetrà treu-re tot el partit possible del ja-ciment.” Fet aquest aclariment, les metodologies són similars, encara que amb variacions. Francesc Gracia és el més ex-plícit: “Intervenció equival a destrucció. Quan excaves, eli-mines com s’ha format el regis-tre, i si no fas un registre ex-haustiu, evidentment no tens possibilitat de reconstruir allò que has anat destruint, perds
En l’home actual perviu alguna cosa del paleolític o la civilització humana és un producte exclusiu del neolític?Excepte en comptades regions del
món on imperen condicions parti
culars (selva amazònica, desert de
Kalahari) l’agricultura i/o la ramade
ria, és a dir, tècniques alimentàries
que són resultat de la “revolució” ne
olítica, s’han convertit avui dia en
gairebé els únics mitjans d’alimentar
les poblacions de la Terra. En aquest
sentit, la nostra manera d’alimentar
nos està directament relacionada
amb el canvi iniciat per la humanitat,
en alguns indrets del planeta, fa uns
10.000 o 12.000 anys. Això ens remet,
per tant, a un període molt recent si
s’observa des del punt de vista més
general de l’evolució de l’espècie hu
mana. Amb tota certesa, després
d’aquesta primera fundació dels po
bles, l’aparició, en una segona època,
de les ciutats, de la jerarquització so
cial, de l’escriptura, es pot considerar
com un epifenomen del neolític.
Aleshores, per què creu que fas-cinen tant els orígens humans, els animals pintats en coves i no tant les restes relacionades amb el sedentarisme humà?Crec que no podem contraposar un
paleolític “caçador”, marcat per grans
obres d’art, i un neolític “pagès”, que
es troba totalment desproveït d’ex
pressions artístiques; això explica la
fascinació pel primer i el rebuig del
segon. Hi ha hagut formes d’art en
totes les èpoques: l’art rupestre saha
rià, per exemple, és essencialment
neolític i, potser, més recent. A
Espanya mateix, hi ha debats sobre la
datació de l’art, tan original, del País
Valencià, que alguns investigadors
atribueixen als últims caçadors i d’al
tres al neolític (tot i que les taules
figuratives corresponen a escenes de
caça). Cal observar que cada cultura,
depredadora o productora, ha tingut
uns mites propis i que l’art vinculat
a aquestes creences ha variat en el
temps i en l’espai. Així, els primers
neolítics d’Anatòlia van fer néixer un
Jean Guilaine(Carcassona, 1936)
És un dels prehistoriadors més influents dels últims temps. Ha dedicat la seva tasca investigadora al neolític i l’edat del bronze de la zona mediterrània (des de l’Atlàntic fins a l’Àsia Menor), reivindicant el neolític com el moment on s’inicia la construcció material i simbòlica de la civilització humana. Professor del Collège de France, la UB el va nomenar doctor honoris causa el passat mes de juny. Autor de més cinc-cen-tes publicacions i gairebé una cinquantena de llibres, acaba de publicar la seva primera novel·la Pourquoi j’ai construit une maison carrée (Actes Sud, 2006), en la qual narra el canvi mental de l’home paleolític al neolític.
d’una simple fotografia aèria de l’estat actual del pla de la ciutat. Això s’anomena arqueomorfo-logia. En tot cas, per molt treball teòric de despatx qui hi hagi, és evident que un arqueòleg sem-pre acaba excavant. I Gurt, arri-bat a aquest punt, no ho nega pas: “A partir d’aquesta anàlisi prèvia, és quan decideixes fer una intervenció concreta, una excavació, en una sèrie de punts clau per entendre el con-junt. Aquests punts normal-ment són els d’hàbitat, els llocs on es vivia. Per què? Perquè són els llocs que t’informen del ta-rannà de la gent que hi vivia, la seva cultura material, la seva vida quotidiana.”
ExcavarEl primer que vol fer notar el professor Fullola és que “els sistemes d’excavació d’un jaci- Restes del poblat ibèric de Sant Jaume d’Alcanar. Fons GRAP.
15
REPORTATGE
bestiari sorprenent en les lloses
megalítiques (Göbekli) i, fins i tot,
en estàtues antropomorfes origi
nals, mentre que, per contra, les
representacions humanes van ser
poc valorades pels pintors paleolí
tics. De la mateixa manera, els fres
cos de les cases del poble neolític
de Çatal Huyuk (Turquia) també
són molt interessants i tenen l’em
premta d’un estil, d’una època,
d’una cultura concrets. Sense tor
nar a la fascinació que ens produ
eix l’art rupestre paleolític, per la
mateixa raó de la seva antiguitat,
cal evitar les generalitzacions re
ductivistes.
Vostè sosté a El camino de la gue-rra que la guerra és tan antiga com l’home. Considera la guerra com un motor històric? La guerra, en efecte, va néixer amb
els sàpiens: els últims paleolítics
podien barallarse igual que els ca
çadors recol·lectors d’abans. Però
hi ha hagut una evolució en els
motius de la guerra. Es pot pensar
que les societats prehistòriques en
via de passar a ser sedentàries van
poder entrar en conflicte per l’ac
cés als recursos alimentaris, per tal
d’apropiarse d’un territori vital.
Però des del final del neolític i dins
de la protohistòria, la guerra esde
vé una veritable “cultura”, una ma
nera de construirse un estatus per
part de l’individu i d’assolir una
posició social dominant per part
dels caps. Es tracta, des de llavors,
de controlar per mitjà de la força
els fluxos econòmics i les xarxes de
béns de prestigi. El poder ja no
prové de la terra explotada, sinó de
la dominació d’alguns humans so
bre els altres.
Per quin motiu un investigador de la seva categoria es decideix a escriure una novel·la? Potser les eines narratives de la ficció són millors que la ciència per explicar determinats fets?Escriure una novel·la permet a un
científic dirigirse a un públic més
extens que aquell al qual pot arri
bar un investigador, fins i tot quan
escriu llibres de divulgació. Amb
un to més lleuger, i fins i tot diver
tit, pot transmetre alguns missat
ges. Succeeix el mateix amb les
ficcions filmogràfiques. Les pel
lícules de Jacques Malaterre (La
Odisea de la espècie, Homo Sapiens)
també són una altra manera de
captar l’interès del públic. Dit així,
una ficció és una obra d’imagina
ció. És desitjable que s’emmarqui
amb els comentaris d’autèntics
científics. Així, en la meva novel·la
Pourquoi j’ai construit une maison
carrée, he afegit, com a apèndix, el
context arqueològic i les qüestions
científiques latents que m’han ser
vit per construir el guió. A més, he
volgut conservar en aquesta obra
un aspecte “documental” per tal
que, més enllà de la ficció, el lector
prengui consciència de les qüesti
ons que inquieten la comunitat
científica.
L’objectiu de l’excavació és molt clar: reconstruir història, no recuperar material arqueològic
Francesc Gracia(Barcelona, 1960)
Cap del Departament de Prehistòria,
Història Antiga i Arqueologia i especialitzat
en protohistòria, és un dels màxims reivin
dicadors de la rellevància del món ibèric
dins la historiografia catalana i estatal.
Coneixedor profund de la guerra en l’anti
guitat, coordina des de fa anys les excavaci
ons dels jaciments ibèrics a les Terres de
l’Ebre. Autor d’El llibre dels ibers (2002) i La
guerra en la protohistoria. Héroes, nobles,
mercenarios y campesinos (2003).
les dades.” Bàsicament, el mè-tode es delimitar el terreny en quadrícules que poden variar, depenent del tipus de jaci-ment, entre 5x5 metres o bé 10x10 centímetres. “El plante-jament metodològic que fem actualment és excavar en ex-tensió –sempre que es pot– totes les capes estratigràfiques successives”, explica Gurt. Evi-dentment, mentre s’excava van apareixent restes diverses: os-sos, ceràmiques, atuells diver-sos, carbons, etcètera. Per tal d’ubicar-los correctament, Gra-cia ens explica que “has de confegir un eix d’abscisses, un d’ordenades i una cota de pro-funditat, per situar cada peça al lloc concret on es va trobar i poder posar aquestes peces en relació amb la resta”. Aquestes dades s’introdueixen a l’ordi-nador i cada objecte es tridi-mensiona. “El programa infor-màtic permet fer les associaci-ons de materials que volem i així podem distingir les dife-rents zones del jaciment, la zona on hi havia el foc, la de treball, la de descans...”, puntu-alitza Fullola. L’objectiu de l’ex-cavació és molt clar: “Recons-truir història, no recuperar material arqueològic”, afirma Gracia. “L’objecte trobat es converteix en una dada histò-rica que serveix per datar un estrat, per identificar una fun-cionalitat d’un nivell d’habita-ció. Fora d’aquest context no-més serveix per indicar l’exis-tència d’un tipus de material i la data, res més.”Pel que fa a l’instrumental, Gurt hi diu la seva “no hi ha instru-mental bo ni dolent. Cada eina té el seu moment. Hi ha mo-ments en què pots fer servir una eina grossa perquè has de moure terra, però en d’altres has de treballar amb una eina de més precisió perquè el ni-vell arqueològic ho requereix. L’instrumental és variadíssim:
16
REPORTATGE
jaciments que requereixen una neteja considerable. Ara bé, quan arribem als nivells d’ús, excavem tan fi com ho pugui fer un prehistoriador”. Una excavació és, evidentment, un treball científic, però també una experiència humana de convivència. Fullola, bregat en moltes expedicions, és prag-màtic: “Jo no gosaria fer exca-vacions que duressin més enllà de 30 dies. L’equip d’una cam-panya està format per gent molt diversa: hi ha professors, ajudants, acabats de llicenciar, estudiants, gent de 18 a 55 anys amb interessos i costums diversos que de vegades po-den xocar.” A més, també hi ha raons d’ordre tècnic: “Si exca-véssim durant quatre mesos, no tindríem temps material ni gent per estudiar tot el que hauríem extret.”
La devolutionUna excavació, sobretot si el jaciment és ric –com pot ser el conegut cas d’Atapuerca–, pot tenir una durada gairebé inde-finida i superar la vida física dels arqueòlegs. Ara bé, el més normal és que després d’unes quantes campanyes, la missió es doni per conclosa. Arriba el moment de les publicacions. Malgrat que s’hagin publicat anualment els estats de la
qüestió a les revistes especia-litzades, una missió arqueolò-gica acaba quan es publica la monografia corresponent, que normalment passa a engrossir els fons de les biblioteques universitàries... I ja està? Too much noise about nothing, po-dria pensar algú. I és que en aquest capítol és on els inves-tigadors es mostren més crítics. José Ignacio Padilla és meridià “es publica molt poc amb rela-ció al que s’excava. Sobretot el que falla és la divulgació. No hi ha sensibilització respecte a això”. Gracia és més analític, pe-rò igualment contundent: “Pri-merament, som un país que s’encamina cap al sector terci-ari. El coneixement del passat és una qüestió ineludible per a qualsevol administració; el co-neixement d’allò que ens fa ser com som és la raó per la qual l’arqueologia no és cap luxe sinó una necessitat de conèi-xer, difondre i protegir el nostre passat. En segon lloc, avui dia, l’arqueologia, a part de fer-nos conèixer el passat, és un motor econòmic importantíssim en el territori que ha de vendre pa-trimoni com a forma d’atracció turística.” I Fullola s’encarrega de recordar als desmemoriats un fet evident: “És important destacar que els investigadors, que fem recerca amb fons pú-
El coneixement del passat és una qüestió ineludible per a qualsevol administració
Josep Maria Fullola (Barcelona, 1953)
Nét del catedràtic Lluís
Pericot, últimament ha pu
blicat, conjuntament amb
Francesc Gracia, 58 anys i 7
dies. Correspondència de
Pere Bosch Gimpera a Lluís
Pericot (1919-1974) i El sue-
ño de una generación. El
crucero universitario por el
Mediterráneo de 1933. Es
pecialitzat en l’estudi de les
societats de caçadors recol
lectors, ha dirigit excava
cions a Espanya, Mèxic i
Portugal. Destaca que l’ar
queologia és una feina “pu
rament vocacional. D’afany
d’estabilitat i alimentació
fàcil, no n’hi ha, en aquesta
feina”. Manifesta que “abans
de morirme, m’agradaria
trobar algun jaciment pale
olític amb algun mort i
descobrir unes pintures ru
pestres paleolítiques”.
Neteja de les pondera (peces d’un telar) ibèric a Sant Jaume d’Alcanar. Fons GRAP.
Pintura rupestre a Cueva Pintada (Baixa Califòrnia Sud, Mèxic) SERP.
Sepultures antropomorfes excavades a la roca al jaciment de Cuyacabras (Burgos). Font: “Yacimiento Arqueológico de Cuya-cabras. Eremitorio de Cueva Andrés”, Publicacions Universitat de Barcelona, 2003.
des d’una pala a un bisturí o un pinzellet”. Ell, particularment, és un gran amant de la paleta ca-talana, “és extraordinàriament útil en un jaciment d’època clàssica. Vaig estar excavant a Ravenna i els italians ens mira-ven com si fóssim molt es-tranys. Ells feien servir una pa-leta més grossa, plana i rectan-gular, semblant a unes que fan servir els guixaires”, recorda ri-ent. Padilla, per la seva banda, precisa que en l’arqueologia medieval són “les àrees emer-gents les que assenyalen les àrees d’actuació. En un despo-blat, per exemple, s’utilitzen el pic i la pala perquè sovint s’han de moure grans quantitats de terra, arrels, fins i tot arbres. Són
17
REPORTATGE
Viatjar en el temps és possible
Enric Calpena, periodista
Diuen que el viatge en el temps no és possible i a mi em sembla
que el qui diu això mira la realitat amb uns ulls massa petits.
Viatjar cap al passat no només és perfectament possible, sinó que
milions de persones arreu del món ho fan cada dia. Aquests vi
atgers són els historiadors i la seva nau la podem imaginar im
mensa i poderosa. Doncs bé, si per anar amb aquesta nau cal ser
historiador, per ser enginyer del vehicle o cap de màquines o,
molt sovint, pilot, s’ha de ser arqueòleg. Pedres, ossos, inscripci
ons, jeroglífics, puntes de fletxa, fang cuit... tot el passat parla i
només l’arqueòleg n’és el summe sacerdot, l’oracle del passat...
blics, tenim l’obligació de re-tornar a la societat que ens paga el resultat de les nostres recerques. I això no només és publicar la monografia, és tam-bé la creació de centres d’inter-pretació, d’exposicions, de conferències, d’editar llibres d’alta divulgació, etcètera.”
Malgrat tot...Quin és realment el nivell de l’arqueologia al nostre país?
Ningú no dubta que l’escola catalana d’arqueologia, creada per Bosch Gimpera, va ser pio-nera a tot l’Estat, però actual-ment té nivell internacional? Fullola es compromet clara-ment: “L’arqueologia prehistò-rica al país –tant a Catalunya com a Espanya– ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu impor-tant. Fa vint anys ens anàvem arrossegant i avui, en canvi, Eu-dald Carbonell, amb Atapuer-
Investigadora netejant minuciosament una resta al laboratori.
Una escola persistent
Malgrat l’existència d’il-lustres aficionats com el farmacèutic de Banyoles Pere Alsius i com Ama-dor Romaní, que el 1909 va excavar l’abric que duu el seu nom, el pri-mer que fa entrar la pre-història a l’Acadèmia és Pere Bosch Gimpera, au-tèntic creador de l’Esco-la Catalana d’Arqueolo-gia, l’any 1916. La Guerra Civil i l’exili de Bosch, amb la subsegüent ocu-pació de la seva càtedra a la UB pel falangista Martín Almagro, consti-tueixen un període d’hi-vernació del llegat de Bosch, reprès quan Lluís Pericot guanya la càte-dra de Prehistòria. El mestratge de Pericot continua amb els noms de Joan Maluquer, Mi-quel Tarradell i Pere de Palol, que van ampliar l’abast temàtic de l’ar-queologia catalana ocu-pant-se respectivament de la protohistòria, l’èpo-ca clàssica i el món romà tardà. La generació ac-tual, formada pels actu-als professors, és filla directa seva. Pel que fa a l’arqueolo-gia medieval, és una dis-ciplina relativament mo-derna a la UB, pràctica-ment iniciada al final dels anys cinquanta, el principal impulsor de la qual va ser el catedràtic basc Alberto del Castillo, prehistoriador de for-mació que, influït per un dels seus deixebles, Manuel Riu, va acabar sent catedràtic d’Histò-ria Medieval.
ca, és conegut arreu del món. Els equips de treball són bons a totes les universitats catala-nes. Jo crec que el nivell és ac-ceptable. De l’1 al 10 jo diria que 7-7,5.” José Ignacio Padilla, en canvi, no ho veu tan clar: “Fins i tot es va arribar a parlar de l’escola d’arqueologia me-dieval catalana, el que passa és que jo sóc una mica escèptic. Les escoles es mantenen en funció de les càtedres, i si no hi ha càtedres... L’arqueologia medieval és la germaneta po-bra de l’arqueologia i això, en un país com Catalunya, de cla-res arrels medievals, costa d’en-tendre-ho. De vegades penso que el nacionalisme català és una mica de cartró pedra. No es valora gens el que és propi.”Gurt i Gràcia s’alineen clara-ment amb Josep M. Fullola en afirmar, respectivament: “El món de l’arqueologia catalana és un món històricament molt potent i, sortosament, amb continuïtat. Hem respectat la tradició”, i “a la UB, tots els grups de recerca en arqueolo-gia estan reconeguts per la Generalitat. Som el departa-
18
REPORTATGE
i a la UB...
BUNIVERSITAT DE BARCELONA
U
ment capdavanter en arqueo-logia de Catalunya, molt per sobre de qualsevol altre.” Mal-grat aquest aparent triomfalis-me, la capacitat analítica de Francesc Gracia s’encarrega de posar les coses al seu lloc: “Un dels problemes, però, és la im-permeabilitat de la producció científica espanyola. Cada cop intentem més publicar fora, però estem menys presents del que ens agradaria. Cal que exterioritzem la recerca que fem. És una feina que hem de fer els investigadors, però amb el suport de les institucions,
per exemple, pagant edicions bilingües”. I és que l’absoluta dependèn-cia dels pressupostos públics acaba resultant un llast. Fullola ho remarca: “No hi ha una llei de mecenatge, que seria molt important. Però suposo que aquesta llei no arriba mai per-què les administracions públi-ques temen perdre ingressos. En el món anglosaxó, en canvi, trobes biblioteques o centres de recerca finançats per parti-culars i empreses.”En tot cas, aquí sí que hi ha camp per córrer.
José Ignacio Padilla(Sant Sebastià, 1953)
Aquest deixeble de Manuel Riu és basc
com el pare de l’arqueologia medieval a
la UB, Alberto del Castillo. Va continu
ar les excavacions del seu mestre a Sant
Miquel de la Vall i als castells de València
d’Àneu i Sort, lloc que qualifica “d’alt contingut simbòlic, atès
que representa la fi de la Catalunya comtal. És on es va refugi
ar l’últim comte del Pallars, Hug Roger III, al segle XV, en la
seva lluita contra Joan II”, i lamenta no haver pogut continuar
el treball per falta de finançament públic. Actualment ha reprès
les excavacions de la necròpoli de Quintanar de la Sierra
(Burgos) que va iniciar Del Castillo als anys seixanta.
Títol homologatS’imparteix al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, el qual consta dels següents grups de recerca en arqueologia, tots ells reconeguts per la Generalitat. SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) www.ub.es/SERP/homepage.html, dirigit per Josep M. Fullola.GRAP (Grup de Recera en Arqueologia Protohistòrica) www.ub.edu/prehist/activi/grap/grap01.htm, dirigit per Francesc Gracia.
Facultat de Geografia i Història Montalegre, 6-808001 Barcelonawww.ub.edu/facgh/gh.htmtel. 934 021 090fax 934 037 733
GRAT (Grup de Recerca en Antiguitat Tardana)www.ub.es/grat/grat01.htm, dirigit per Josep Vilella.GRAPCE (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica Clàssica i Egípcia).CEIPAC (Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial Clàssica) http://ceipac.gh.ub.es/ dirigit per José Remesal.ERAUB (Equip de Recerca Arqueomètrica de la UB) www.ub.es/prehist/eraub/, dirigit per Josep M. Gurt.
Màster en Aqueologia www.ub.edu/arqueomaster/El màster prové de l’antic Graduat Superior en Arqueologia i està homologat per l’Espai Educatiu Superior Europeu. El pot cursar tothom, fent un curs pont. A part de la llicenciatura prò-piament dita, constitueix l’altra via per esdevenir arqueòleg. Consta d’un total de 120 crèdits distribuïts en tres mòduls obli-gatoris, 4 mòduls optatius i un pràcticum.
Cursos d’Extensió UniversitàriaReviure la prehistòria(www.ub.es/prehist/docencia/noreg/2006-2007/Fceuprehist.htm), adreçat a estudiants de 1r i 2n cicle i tot tipus de persones interessades. Impartit per Jofre Costa.La ruta de la seda (www.ub.edu/prehist/docencia/noreg/asia2007/Fceuruta.htm),adreçat a estudiants de 1r i 2n cicle i tot tipus de persones inte-ressades. Impartit per Sebastian Stride.
A continuació us presentem el centre de la UB vinculat al tema d’aquest reportatge:
Cronobiologia: la vida també té ritme
Text:
Rosa MartínezPatrícia LainzXavier Codony
Fotos:
Marta CasellasJosep M. Rué
Tot l’univers és ple de ritme: la Terra gira al voltant del Sol cada 365 dies i rota sobre si mateixa cada 24 hores. L’alternança dia-nit, el fotoperíode, la tempera-tura, els canvis estacionals, etcètera, són alguns dels factors externs que afecten de forma cíclica el nostre entorn físic. Podríem imaginar-nos un uni-vers sense aquesta vibració rít-mica? L’oscil·lació és una propi-etat inherent a la matèria i tots els éssers vius tenim ritmes biològics. Des de l’aparició de les primeres formes de vida al planeta, fa més de 3.000 mili-ons d’anys, el ritme és una característica en tota l’escala evolutiva i és el resultat de l’adaptació dels organismes als canvis ambientals –llum i
temperatura, entre d’altres– del medi que els envolta. Tots els éssers vius expressen algun tipus de variació rítmica fisiolò-gica i s’han adaptat als cicles canviants que experimenta la natura per poder sobreviure. Fins i tot, en el cas dels bacteris. Els ritmes biològics tenen un origen genètic, revelen una programació temporal de les activitats fisiològiques i meta-bòliques i mostren pics d’acti-vitats –màxims i mínims– que no responen a l’atzar. Són, al capdavall, un éxit del procés evolutiu i fan que els éssers vius siguin més eficients en els seus entorns respectius. La cronobiologia és la disciplina que estudia l’organització tem-poral i les característiques dels
processos cíclics que es pro-dueixen en els éssers vius. Els ritmes biològics, també en els humans, formen part de l’es-fera més quotidiana de la vida i influeixen en l’àmbit fisiològic, psicològic i social de tota perso-na. En general, no s’havia pres-tat gaire atenció a la dimensió temporal de les funcions orgà-niques ni a la seva relació amb la salut i la qualitat de vida dels individus. Des de fa temps, però, la cronobiologia i altres disci-plines relacionades (cronofar-macologia, cronoergonomia, etcètera) s’esforcen per trobar respostes als interrogants sobre la naturalesa dels ritmes biològics i la influència que exerceixen en la conducta i la biologia humanes.
L’efecte d’un medicament varia segons l’hora d’administració? La toxicitat, depèn dels ritmes biològics? És un mite la depressió primaveral? Podem lluitar contra el jet-lag? La cronobiologia ens dóna ara la clau per conèixer algunes respostes.
19
REPORTATGE
20
REPORTATGE
Jean-Jacques d’Ortous de
Mairan, astrònom francès del
segle XVIII, va comprovar que
una planta de Mimosa pudica,
en absència de llum solar,
mantenia el ritme d’obertura
de les fulles com en un típic
cicle llum-foscor. Era el primer
experiment científic en el
camp de la cronobiologia, una
disciplina incipient que al segle
XX guanyarà protagonisme
amb els treballs als Estats Units
del britànic Colin Pittendrigh,
organitzador del primer sim-
pòsium sobre ritmes biològics
a Cold Spring Harbor, el 1960,
i Jürgen Aschoff, a Alemanya.
Des de 1978, aquest és també
l’àmbit del treball investigador
del Grup de Cronobiologia
dirigit, a la Facultat de Far-
màcia, pel catedràtic Antoni
Díez-Noguera, autor de la pri-
mera tesi doctoral en aquesta
disciplina a l’Estat (1983). És
un dels pocs equips a tot
Espanya que fa recerca sobre
ritmes biològics i processos
cíclics en els éssers vius i és
pioner en la implantació de la
docència de la cronobiologia en
estudis de grau i postgrau.
“Coneixíem molt bé el funcio-
nament i les propietats del
rellotge biològic sense saber
encara ni tan sols on era”, diu
Díez-Noguera, “perquè en cro-
nobiologia la informació funci-
onal ens ha arribat molt abans
que el coneixement de l’estruc-
tura anatòmica.” El grup també
ha estat el primer a constatar la
naturalesa hereditària del patró
complex d’activitat motora de
rates i ratolins, i la importància
crítica de l’efecte de la llum
durant l’etapa postnatal per al
desenvolupament dels ritmes
circadiaris de l’adult.
Cicles, ritmes biològics i bioritmes: és tot el mateix? La terminologia és important
també en cronobiologia. Un
cicle és una successió ordenada
d’esdeveniments, però sense
tenir en compte el temps. En el
ritme, posem l’èmfasi en el
factor temps i en la periodi-
citat. El terme bioritme és
etimològicament perfecte,
però ha estat usat per una
teoria proposada al principi
del segle XX pels psicòlegs
Sowoda i Fliess, els quals
suposaven l’existència de tres
ritmes –emocional, físic i
intel·lectual– de períodes
diferents que s’iniciaven en el
moment del naixement i que
es mantenien de forma esta-
ble durant tota la vida. Avui
aquestes hipòtesis estan total-
ment descartades científica-
ment i, per això, quan ens
referim a estudis científics
dels processos rítmics sempre
parlem de ritmes biològics.
Un ritme biològic, qui-nes propietats té? Per començar, és de naturale-
sa endògena, és a dir que no
respon a un seguiment passiu
de les condicions externes, i té
tendència a oscil·lar de forma
espontània. Un ritme es manté
en absència de senyals o d’in-
formació temporal, té uns
màxims i uns mínims, i és afec-
tat per determinats factors de
l’ambient o sincronitzadors.
Perquè un ritme sigui eficient
i serveixi per a alguna cosa ha
d’anar sincronitzat amb els
factors externs. En termes
d’evolució, el que interessa és
tenir un rellotge biològic que
ens avisi abans que passin les
coses. Els ritmes biològics sor-
geixen com a mecanismes
adaptatius des de l’origen de
la vida a la Terra, i un dels pri-
mers reptes per sobreviure va
ser adaptar-se a un planeta
que dóna voltes. En sentit
estricte, no hi ha res que sigui
estàtic: les constants vitals, fins i
tot, només són constants quan
ens morim. Quan estem vius,
estan sempre canviant, i més
aviat caldria parlar de “varia-
bles” vitals. Nosaltres estudiem
els ritmes circadiaris (de prop
de 24 hores), ultradiaris (de fre-
qüència superior, com la venti-
lació pulmonar), etcètera.
Encara avui es discuteix si hi ha
un ritme setmanal: hi ha qui
pensa que no és un ritme sinó
un condicionament social. És
molt curiós que la majoria de
civilitzacions hagin adoptat la
setmana com a base del calen-
dari. És una tendència natural
endògena? Tot això és molt dis-
cutible i metodològicament és
molt complicat arribar a des-
cartar la influència de la soci-
etat en aquests ritmes.
Quina és la base fisiolò-gica de la ritmicitat? En els vertebrats, especialment
en mamífers, el principal
rellotge biològic és el nucli
supraquiasmàtic (NSQ) de l’hi-
potàlam, que està format per
unes cèl·lules nervioses d’alta
especialització. Si ens referim al
senyal de la llum, les cèl·lules de
la retina envien aquesta infor-
mació cap a l’NSQ. Potser no és
tan ben conegut que de rellot-
ges, a més de l’NSQ, en trobem
pertot arreu. Els gens responsa-
bles de la ritmicitat –ben iden-
tificats en les cèl·lules de
l’NSQ– també s’han localitzat
en altres parts del cos com el
fetge, els pulmons, els ronyons,
etcètera, que actuen com a
Antoni Díez-Noguera, coordinador del grup de cronobiologia a la UB:
“Cada cèl·lula és gairebé com un rellotge”
21
REPORTATGE
oscil·ladors perifèrics. Però què
hi fan aquí, aquests gens? En
termodinàmica, l’oscil·lació és
la forma més eficient de treba-
llar en un sistema complex.
Cada cèl·lula és gairebé com un
rellotge: sabem que en cultius
cel·lulars, els hepatòcits mante-
nen ritmes metabòlics amb
periodicitat de 24 hores. Molts
teixits biològics poden seguir
una oscil·lació, però necessiten
algú que els marqui el ritme de
forma sincronitzada i harmò-
nica, com en una orquestra.
Des de 1972, sabem que en
mamífers els ritmes circadiaris
són regulats pel nucli supra-
quiasmàtic (NSQ) situat al
cervell. El 2004, el nostre equip
va presentar en un article a la
revista Current Biology la pri-
mera correspondència anato-
micofuncional entre les dues
subdivisions de l’NSQ –la
ventrolateral i la dorsomedial,
conegudes i anatòmicament
diferenciades– amb dos ritmes
biològics independents però
simultanis. L’NSQ, per tant, no
és un únic rellotge, sinó que
pot seguir dos ritmes de forma
simultània i actuar de forma
dissociada en dues parts –com
si fossin dos rellotges biolò-
gics– amb una activitat funci-
onal pròpia i diferenciada.
Aquesta fita científica ha apor-
tat una nova visió a l’estudi de
la dissociació i dels desacobla-
ments dels ritmes biològics.
Com podem sincronit-zar el rellotge biològic? L’estímul més universal i cone-
gut és la llum. Des que la Terra
dóna voltes, les condicions d’il-
luminació varien cada 24 hores
a la superfície del planeta i no
és estrany que l’evolució l’hagi
seleccionat com el senyal més
universal i fiable de tots. És
el zeitgeber (sincronitzador)
principal. Altres senyals, sense
tenir un paper tan important,
també ajuden en aquest procés
d’encarrilament o de sincro-
nització amb l’exterior. N’és
un exemple l’activitat motora,
i això es pot aplicar a persones
cegues o amb certes dificultats
per percebre la llum, a les quals
se’ls recomana fer exercici unes
hores al dia per encarrilar el
seu ritme. També s’ha vist que,
sobretot en primats, els con-
tactes socials amb individus de
la mateixa espècie són un ele-
ment sincronitzador. La dispo-
nibilitat d’aliment també ho
seria, però en absència d’altres
zeitgebers més importants. El
soroll pràcticament no comp-
ta, però hi ha espècies d’ocells
en què certs sorolls amb valor
social poden actuar com a sin-
cronitzadors. Sabem que el sis-
tema nerviós utilitza el princi-
pi de la redundància per trans-
metre informació: envia
senyals per diferents canals i
confronta la veracitat de les
dades rebudes. En els ritmes
biològics hi ha un senyal molt
important, que és la llum, però
hi podria haver altres formes
d’obtenir la mateixa informa-
ció amb circuits redundants.
El nostre equip ha començat a
treballar amb un nou concep-
te, l’ordre temporal extern
(OTE), per valorar si és un
zeitgeber en si mateix. Això vol
dir que tots nosaltres, sense
adonar-nos-en, assimilaríem
diàriament un conjunt d’in-
formacions i senyals de caràc-
ter rutinari que configuren un
entorn repetitiu, que és l’OTE.
Proposem, com a hipòtesi,
que aquest escenari rítmic i
cíclic, que es repeteix cada dia,
ens ajuda a sincronitzar-nos.
Els trastorns de la ritmi-citat, com ens afecten?Tot depèn de cada situació en
particular. Els més coneguts
són el jet-lag i els canvis d’ho-
rari. En condicions naturals,
cap organisme no està sotmès a
canvis d’horari. Per naturalesa,
estem preparats per fer front a
situacions de risc o d’estrès
però no a la dessincronosi (pèr-
dua de sincronització) ja que és
una situació absolutament
estranya per a nosaltres. L’orga-
nisme es troba indefens i no té
altre remei que patir-la. Gràcies
a la cronobiologia, sabem
millor com funcionen els rellot-
ges interns, quins estímuls aju-
den a sincronitzar-los i tenim
més eines per recuperar la sin-
cronització tan ràpidament
com és possible. En aquests
casos, l’exposició a la llum
intensa, o bé l’ús de melatoni-
na, ens poden ajudar a avançar
o endarrerir el nostre rellotge
intern i facilitar-nos el reajusta-
ment a un nou horari.
Els ritmes poden influir en la resposta als medi-caments? Els medicaments són absorbits
de manera diferent al llarg del
dia i la seva eficàcia pot variar
segons el moment de l’admi-
nistració. Aquest és el camp
d’estudi de la cronofarmacolo-
gia. Els fàrmacs, a més, s’elimi-
nen majoritàriament per dife-
rents òrgans (fetge, ronyó,
etcètera) que manifesten ritmes
circadiaris marcadíssims. Tot i
que l’entrada d’un medicament
per via intravenosa pot ser
constant, la sortida no ho és
pas, i hi pot haver canvis de fins
al 100% de la seva concentració
en sang. Amb medicaments
tòxics, quan s’està al límit de la
toxicitat, tot això té una impor-
tància crítica i pot determinar
l’eficàcia, i fins i tot el caràcter
tòxic, d’un medicament. Penso
que valdria la pena tenir en
compte la cronofarmacologia
en algunes teràpies. Per la nos-
tra part, des de 1990, col-
laborem amb l’Hospital de
Bellvitge en l’anàlisi del moni-
toratge ambulatori de la pressió
arterial (MAPA). En la pràctica,
per aplicar els principis de la
cronofarmacologia als malalts
caldria canviar algunes rutines
dels metges i superar dificultats
d’ordre pràctic que dificulten
que tot això s’incorpori fàcil-
ment a la rutina assistencial.
Ritme al cos La freqüència és la base
per classificar els ritmes
biològics en tres grans
grups: circadiaris, de prop
de 24 hores, com ara el ci-
cle son-vigília, la tempe-
ratura; ultradiaris, de fre-
qüència superior a la dià-
ria, com el batec cardíac,
la respiració; i infradia-
ris, de freqüència inferi-
or, com ara els ritmes es-
tacionals, el cicle mens-
trual, etcètera.
22
REPORTATGE
La cronobiologia regeix molts àmbits de la vida quotidiana. Per aquest motiu, que cada individu tingui ben ajustat el rellotge biològic és més im-portant del que sembla a prio-ri. La majoria de les nostres activitats es fixen segons el ritme circadià i totes les funci-ons fisiològiques, bioquími-ques i comportamentals tenen un caràcter periòdic. El bon funcionament biorítmic pot influir, per exemple, en el ren-diment físic i cognitiu o en la protecció davant trastorns físics i mentals. Així, algunes de les alteracions més freqüents del ritme biològic es manifes-ten a través de desajustos del cicle son-vigília, el patiment de depressions estacionals o l’aparició de jet lag, entre d’al-tres. La professora titular del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultat de Psicologia de la UB, Ana Adan, ha fet múltiples recerques amb relació a la cro-nobiologia, les repercussions que té en l’ésser humà i les maneres com aquest afronta les diferents alteracions que produeix. A més, Adan impar-teix l’assignatura optativa de treball pràctic Cronobiologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
La importància de tenir ben sincronitzat el rellotge biològic
La depressió estacional no és exclusiva dels països nòrdicsEls països nòrdics tenen unes condicions climàtiques extre-mes que comporten canvis estacionals severs, amb la con-següent falta d’exposició a la llum en èpoques de fotope-ríode extremadament curt, o l’excés d’exposició en les estacions amb un fotoperíode anormalment llarg. Els habi-tants d’aquests països són, per aquest motiu, molt suscepti-bles a patir alteracions vincu-lades a la manca o l’excés de llum solar. La professora Adan, això no obstant, alerta que també als països mediterranis hi ha persones afectades per la síndrome estacional depres-siva. En estudis portats a terme conjuntament amb Vicenzo Natale i Marco Fabbri, Adan ha comprovat que un gruix im-portant de població d’Espa-nya, Itàlia i altres països amb una variació estacional discre-ta, pateix un percentatge ele-vat d’incidències que no dife-reixen gaire de les de Finlàndia o altres països nòrdics. Segons assegura, “sovint, els símpto-mes no es prenen en conside-ració i la persona afectada, malgrat que no es trobi bé, que estigui més cansada o dormi pitjor, no acostuma a visitar l’especialista, ni tant sols acudeix al metge de capçalera. Aquests individus, que són més sensibles als canvis que la resta, tenen un rellotge biolò-gic que els fa sucumbir en un grau més alt a la reducció o l’ampliació del fotoperíode, encara que sigui mínima”.
Sóc professor del Departa-
ment d’Estratigrafia, Paleon-
tologia i Geociències Mari-
nes de la UB. He participat
en quatre campanyes ocea-
nogràfiques a bord del BIO
Hespérides, en aigües de la
península Antàrtica, amb
una durada màxima d’un
mes i mig, sempre a l’inici de
l’estiu antàrtic, que coinci-
deix amb l’hivern del nostre
hemisferi. En aquesta època,
les temperatures acostumen
a ser d’uns quants graus
sota zero i el sol arriba a
desaparèixer a l’horitzó a
primera hora de la matina-
da, però la llum és present
les 24 hores del dia. Jo tre-
ballo sovint durant el torn
de matinada, de manera que
m’adormo amb els raigs de
sol entrant per la finestra de
la cabina. Resulta graciós
recordar que he arribat a
celebrar el cap d’any amb
llum solar. De tota mane-
ra, el fet de portar a terme
les nostres activitats a l’in-
terior del vaixell fa que els
canvis tèrmics i lumínics
no ens afectin gaire. Patim
molt més el cansament del
viatge per mar des d’Ushu-
aia (Argentina), de tres dies
de durada i amb onades de
fins a 8 metres. El que sobta
quan arribes a Barcelona és
que es faci de nit tan aviat...
José Luís Casamor, investigador a la UB:
“He menjat els raïms de cap d’any amb llum solar”
La falta de llum solar pot afectar els ritmes biològics Sol de mitjanit un cap d’any a l’illa d’Smith, a l’Antàrtida.
© José Luis Casamor, desembre 2001 (GRC Geociències Marines UB)
23
REPORTATGE
Antonio Jiménez, tècnic d’Adif:
“Trigo dos dies a recupe-rar-me del torn de nit”
Sóc tècnic de regulació de trànsit de trens. Des de fa 25
anys, cada setmana canvio d’horari de treball, és a dir, faig
rotativament el torn de matí, el de tarda i el de nit. Els tras-
balsos són nombrosos: l’hora dels àpats varia contínuament
i sovint no coincideix amb la de la meva família, fins i tot
acabo perdent la gana; dormo menys hores i, quan ho faig
de dia, malgrat desconnectar el telèfon i córrer les cortines
per simular que és de nit, qualsevol soroll de l’exterior em
desvetlla; però el pitjor és que després de set nits treballant,
necessito dos dies per recuperar-me del tot. Al meu depar-
tament, gairebé tots patim hipertensió, problemes digestius
i de tipus nerviós, a més del perjudici evident que aquest
ritme ocasiona en les relacions amb la família i els amics. I
és que aquest temps perdut és irrecuperable.
La síndrome estacional de-pressiva es manifesta amb símptomes atípics com ara hipersòmnia, fatiga excessiva i augment de pes, que es pro-dueixen bàsicament durant els mesos hivernals (síndrome estacional depressiva de tipus hivernal). També hi ha un tipus estiuenc de la síndrome, que es caracteritza per emergir durant la primavera i l’estiu. L’edat dels pacients diagnosti-cats clínicament se situa entre els trenta i els quaranta anys, malgrat que els símptomes inicials apareixen aproximada-ment als vint anys. La incidèn-cia en el sexe femení és supe-rior a la del masculí, a raó de 4 a 1. No hi ha una teoria que expliqui la depressió estacio-nal, però les hipòtesis sobre canvis en la fase, l’amplitud de la ritmicitat circadiana i les dis-funcions en els sistemes de neurotransmissió són les més sostingudes, ja sigui per les
dades empíriques com per la utilitat de les respostes tera-pèutiques.
Ser de costums matutins o vespertinsHi ha persones que al matí es mostren enèrgiques i dinàmi-ques, i d’altres que, al contrari, necessiten el pas de les hores per activar-se i arriben al grau màxim de rendiment a la tarda o al vespre. Han estat tipifica-des com a matutines i vesper-tines, respectivament, i segons un estudi dut a terme per Ana Adan amb la col·laboració del professor Vicenzo Natale, de la Universitat de Bolonya, tot indica que l’època de naixe-ment de l’individu és un dels factors decisius a l’hora de definir el seu patró rítmic d’ac-tivitat. Segons Adan i Natale, la durada del fotoperíode o grau d’exposició lumínica durant els primers mesos de desen-volupament del nadó és un element cabdal en el procés d’implantació de ritmes endò-gens circadians i defineix el perfil preferencial rítmic o tipologia circadiana de l’indi-vidu adult. Així doncs, una per-sona nascuda a la tardor o a l’hivern –amb un fotoperíode decreixent i curt– manifestarà una tipologia més aviat matu-tina, mentre que la tipologia vespertina serà més habitual en individus nascuts a la pri-mavera o l’estiu –amb un foto-període creixent i més llarg.
Ser matutí o vespertí depèn de l’època del naixement
24
REPORTATGE
per contrapartida, aquests so-len ser més resistents a les modificacions d’horaris labo-rals o al jet lag i s’adapten millor als canvis estacionals.” Un altre estudi posa de mani-fest que el ritme circadiari matutí o vespertí de les perso-nes també afavorirà o no el
consum de cafeïna, nicotina i alcohol. Segons aquestes recerques, la proporció més gran de consumidors d’aques-tes substàncies s’observa en persones vespertines, la més petita en les matutines, i els subjectes indefinits estan en una posició intermèdia.
Trasbalsats pel ‘jet lag’
El ritme circadiari matutí o vespertí afavorirà o no el consum de cafeïna, nicotina i alcohol
El jet lag és una síndrome rela-
cionada amb els canvis d’horari
sobtats de més de cinc hores.
Aquests canvis d’horari nor-
malment es relacionen amb els
que tenen lloc quan fem un vol
transmeridià que implica el pas
de quatre o cinc fusos horaris. La
principal manifestació es caracte-
ritza per insomni i hipersòmnia,
és a dir la persona afectada no
pot dormir a les hores que desit-
jaria fer-ho i té son a les hores
en què hauria d’estar desperta.
D’altres manifestacions són: alte-
racions gastrointestinals, psico-
lògiques, com ara falta d’atenció
i disminució de la capacitat de
concentració i, en general, dismi-
nució del rendiment tant mental
com físic. Aquesta simptomato-
logia es deu al fet que el rellotge
circadiari tardarà un cert nom-
bre de dies a resincronitzar-se a
un nou horari i durant el temps
que dura aquesta sincronització
l’organisme perd l’organització
temporal interna, el que ano-
menen dessincronització inter-
na. Tot i que el nostre rellotge té
mecanismes per resincronitzar-
se als canvis d’horaris, el reajust
és lent. Les estratègies d’adapta-
ció al nou horari impliquen tenir
en compte diversos factors:
1. La magnitud del canvi d’ho-
rari. Com més llarg és el des-
fasament horari entre el país
d’origen i el de destinació,
més es manifesta la simpto-
matologia del jet-lag i més
dies dura.
2. La direcció del vol: per a
l’organisme resulta més fàcil
adaptar-se a un vol cap a
l’oest que no pas cap a l’est.
3. El temps que el viatger s’està
en el país de destinació i la
necessitat que té d’adaptar-se
o no al nou horari. Cal tenir
en compte que de vegades, si
el trasllat és per a un temps
molt curt, pot ser recomana-
ble que el viatger no canviï
l’horari del país d’origen.
4. La llum brillant del sol pot
ajudar a sincronitzar-se al nou
horari, si es rep en una hora
determinada, que cal determi-
nar atenent als factors anteriors.
Únicament un bon coneixe-
ment del funcionament del
rellotge circadiari permet deduir
quina seria la millor estratègia
per adaptar-se com més aviat
millor a un canvi d’horari.
Trinitat CambrasProfessora del Departament de Fisiologia de la UB
Segons explica la professora Adan: “Els matutins (nascuts a l’hivern o la tardor) són perso-nes que, habitualment, estan més ajustades al cicle llum-foscor ambiental tot i que també en són més depen-dents. Socialment, el matutí està molt més acceptat per-què, entre d’altres coses, sem-pre arriba d’hora a la feina. Però no tot són avantatges, perquè si sotmets el matutí a canvis, com podria ser la mo-dificació del torn laboral o un viatge transcontinental, li costa més d’adaptar-s’hi i és més susceptible a patir altera-cions en l’organisme. En el cas dels vespertins (nas-cuts a la primavera i a l’estiu), que han rebut grans dosis de llum, el seu rellotge s’organit-za amb més autonomia del cicle llum-foscor, fet que pot derivar en un ritme que no s’ajusta a l’ambiental. Ara bé,
Els exàmens al migdia, i l’aeròbic i la concentració a darrera hora de la tarda Quin és el nostre moment de màxim rendiment cognitiu i físic? Hi ha moments del dia que són millors per fer front a l’execució de certes tasques, segons les
25
REPORTATGE
àlgid a darrera hora de la tarda. Pel que fa a la flexibilitat i la contractibilitat muscular, Adan afirma que la franja horària ideal és entre les 18.00 i les 20.00 hores. Amb tot, hi ha diferències individuals en els òptims de rendiment diürn, sobretot en funció de la tipolo-gia circadiana de la persona (matutina o vespertina). El matutí, que es lleva d’hora i se’n va a dormir aviat, presenta els màxims d’activitat durant la pri-mera meitat del dia, mentre que el vespertí, al contrari, s’ai-xeca i se’n va a dormir tard i això fa que els seus màxims es pro-dueixin a darrera hora de la tarda o a primera hora de la nit. Les diferències horàries en els òptims de rendiment entre els matutins i els vespertins depe-nen del tipus de tasca i oscil·len de dues hores a, fins i tot, dotze hores. L’activitat dels individus de tipologia indefinida, a la qual pertany aproximadament el 60 per cent de la població, s’acostuma a situar en una
“El jet-lag pot arribar a impedir-te fer càlculs mentals”
Fa 26 anys que exerceixo la
professió i he passat períodes
de tres anys fent vols trans-
oceànics. El temps em va
ajudant a suportar el jet-lag,
però encara ara dormo poc i
no sempre que vull. El dia que
arribo d’Amèrica estic irrita-
ble i la hipòxia (falta d’oxigen
al cervell) em deixa el cap
emboirat, de manera que em
costa fins i tot sumar. A banda,
tots els ritmes, cicles i biorit-
mes es poden veure afectats.
Una gran part dels meus col-
legues, sobretot les dones,
pateix trastorns hormonals.
En el meu cas, superat el pri-
mer dia després d’aterrar, em
recupero ràpidament.
Blanca Fuertes, hostessa d’Iberia:
posició intermèdia i adaptada a les necessitats sociolaborals. “Si bé és cert que aquestes diferèn-cies són conseqüència de l’orga-nització rítmica del rellotge biològic, es poden fer alguns ajustos si és que l’individu neces-sita complir unes demandes concretes d’activitat, com po-dria ser un torn laboral que l’obli-gui a rendir durant un període horari diferent al de la seva tipo-logia circadiana”, diu Ana Adan.
Una llum d’esperança: la teràpia lumínica La llum és un potent sincro-nitzador rítmic per a l’organis-me, perquè estimula la pro-ducció de substàncies quími-ques que controlen el ritme activitat-descans i també l’es-tat d’ànim. Per aquest motiu, cada vegada està més estesa l’anomenada teràpia lumínica, que està produint resultats francament bons i gairebé no presenta efectes secundaris. Diversos estudis han consta-tat que, per exemple, les sín-dromes de depressió estacio-nal es poden tractar amb luminoteràpia perquè la res-posta al tractament és exacta-ment igual d’efectiva que mit-jançant la prescripció d’un antidepressiu i amb l’avantat-
ge que s’aconsegueix una res-posta més ràpida. L’exposició indirecta a llum artificial bri-llant durant mitja hora al dia també pot millorar la qualitat del son i disminuir la presèn-cia de patologies com, per exemple, les anomenades fase avançada i/o endarrerida del son, que provoca que certes persones desplacin, avançant-lo o endarrerint-lo, el seu cicle son-vigília. Així mateix, la lumi-noteràpia resulta molt efecti-va per tractar l’anomenada síndrome del fer-se fosc, que pateixen certs ancians, sovint amb demència, que quan es fa fosc comencen a delirar, al·lucinar i presentar una con-ducta agitada que fins i tot pot arribar a ser agressiva. Els primers episodis d’aquest trastorn acostumen a coinci-dir amb la tardor i l’hivern, destaca Ana Adan. Al comen-çament, això dura des que es fa fosc fins que s’esgoten i s’adormen, però a mesura que progressa la patologia, la pre-sència dels símptomes pot durar tota la nit. En aquestes persones, una vegada més, la luminoteràpia és una opció molt bona atès que té una efi-càcia comparable a la dels tractaments farmacològics.
habilitats cognitives o físiques que aquestes comportin. Per optimitzar el resultat de les nos-tres activitats diàries, cal conèi-xer quins són els moments de més rendiment i intentar selec-cionar al màxim els horaris òptims per fer-les. Al final del dia, la capacitat de concentrar-se i la d’emmagatzemar informació a la memòria a llarg termini són superiors, mentre que l’hora del dia ideal per fer front a un exa-men es produeix al migdia, quan la memòria del treball i la sensació d’activació i benestar subjectius són millors. Final-ment, la memorització de dades a curt termini és millor fer-la a primera hora del matí. Pel que fa a l’activitat física, també cal diferenciar-hi pics de rendiment en el curs del dia. A tall d’exem-ple, esports com el billar, el golf o el tir, on la precisió és un ele-ment crucial, s’executen més bé a les últimes hores del matí. Al contrari, la força del sistema musculoesquelètic i la potència anaeròbica tenen el moment
Com diu la professora Ana Adan, “cada vegada està més estesa la teràpia lumínica”.
26
REPORTATGE
i a la UB...
BUNIVERSITAT DE BARCELONA
U
Farmàcia
Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle
Biologia vegetal i farmacognòsia general; immunologia; bioquími-ca; nutrició i bromatologia; física aplicada i fisicoquímica; salut pública; matemàtica aplicada; tecnologia farmacèutica; micro-biologia; morfologia i funció del cos humà; toxicologia; fisiopa-tologia; parasitologia; química orgànica, inorgànica i farmacèu-tica; gestió i planificació farma-cèutica; tècniques analítiques; legislació i deontologia; biofar-màcia i farmacocinètica; farma-cologia i farmàcia clínica; anàlisis biològiques i diagnòstic de labo-ratori; pràctiques; pràctiques tutelades (sis mesos).
Medicina
Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle
Continguts bàsics:Bases psicològiques dels estats de salut i malaltia; estat de salut dels aparells i sistemes corporals; epi-demiologia general i demografia
Alguns dels ensenyaments i grups de la UB relacionats amb el reportatge són:
Facultat de FarmàciaCampus Diagonal “Portal del Coneixement”
Avinguda Joan XXIII, s/n08028 BarcelonaTel.: 93 402 13 14www.ub.edu/farmacia
Facultat de Medicina
CasanovaCasanova, 14308036 BarcelonaTel.: 93 403 52 51www.ub.edu/medicina
BellvitgeFeixa Llarga, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 403 47 52
Sant Joan de DéuP. Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues de LlobregatTel.: 93 253 21 30
Facultat de Psicologia Campus Mundet
Passeig de la Vall d’Hebron, 17108035 BarcelonaTel.: 93 312 50 09www.ub.edu/psicologia
Un llibre recomanat
Cronobiología básica y clínica (Edit. Editec@Red, 2006) és una obra dedicada a ampliar coneixements sobre el temps, els cicles i la vida. Està dirigida sobretot a professors, estu-diants i professionals de ciències de la salut i, més en general, a tots els lectors que vulguin conèixer com es manifesten els ritmes biolò-gics a la vida diària, tant en la salut com en la malaltia, i com prevenir les seves alteraciones. Editat per Juan Antonio Madrid i María Àngeles Rol de Lama (Universitat de Múrcia), conté vint-i-sis capítols que cobreixen aspectes bàsics i metodològics de la cronobiologia. Participen en l’obra més de 60 especialistes internacionals, entre els quals hi ha també els investigadors Antoni Díez-Noguera, Trinitat Cambras i Ana Adan, de la UB, i Mikel Urreta-vizcaya i Virgínia Soria, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
sanitària; morfologia, estructura i funcions de l’organisme humà; patologia; medicina legal i toxicolo-gia; medicina preventiva, salut pública, medicina i cirurgia d’apa-rells i sistemes; obstetrícia i gineco-logia; pediatria i psiquiatria.
Psicologia
Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle
Continguts bàsics:Matèries troncals i obligatòries de primer cicle: avaluació psicològica; dissenys experimentals i aplicats; història de la psicologia; mètodes, dissenys i tècniques d’investigació psicològics; processos psicològics bàsics; psicobiologia; psicologia de la personalitat; psicologia del desen-volupament; psicologia social i psico-logia social aplicada i comportament col·lectiu Matèries troncals i obligatòries de segon cicle: ètica; neuropsicologia humana; psicofarmacologia; psico-logia de l’educació; psicologia de la salut; psicologia del pensament i del llenguatge; psicologia dels grups i de les organitzacions; i Psicopato-logia i tècniques d’intervenció i tractament psicològic.
28
notícies
Carlos Cordón Cardó, un dels experts de més prestigi internacional en el camp del càncer, va ser investit doctor honoris causa el 9 de novembre al Paranimf de la UB, apadrinat pel professor Antonio Manuel Ballesta Gimeno, del Departament de Ciències Fisiològiques I i coincidint amb el marc de commemoracions del centenari de la Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona.En el seu discurs, Carlos Cordón Cardó va remarcar que “l’aspecte més gratificant de la meva professió és poder estar al costat del pacient” i també va adreçar unes paraules als estudiants i joves investigadors. “No es deixin portar per la frustració. Atreveixinse a pensar fora del context convencional, encara que només ens eduquin dins la norma, i fins i tot ens sancionin quan ens en sortim. Recordin que seguint el mateix camí mai no
El passat mes de novembre, la Universitat de Barcelona va investir doctors honoris causa dues personalitats d’àmbits ben diferents però que tenen en comú la rellevància internacional en els camps respectius: Carlos Cordón, reconegut mundialment per les seves recerques sobre el càncer, i el músic Jordi Savall, autor d’una tasca cabdal de recuperació de la música antiga catalana i europea, des de l’edat mitjana fins al segle XIX.
La UB investeix doctors ‘honoris causa’ l’oncòleg Carlos Cordón i el músic Jordi Savall
s’ha arribat a nous horitzons.”L’investigador va destacar també, com a fites científiques del seu equip investigador, la caracterització de la glicoproteïna P (Pgp), codificada pel gen de resistència a múltiples fàrmacs (MDR) en teixits humans normals i tumorals, i l’anàlisi del gen del retinoblastoma (RB) i el seu producte codificat (pRB). Cordón Cardó també va parlar de la “patologia de sistemes”, una nova disciplina en què s’integren variables clíniques amb paràmetres histològics, morfometria tissular i cel·lular, i també perfils moleculars. Aquest és un nou concepte que comporta una gestió integral del pacient oncològic, per mitjà de l’estudi del risc, la detecció precoç, el diagnòstic, l’extensió i la resposta al tractament.Carlos Cordón Cardó (Calella, 1957) és membre de prestigioses societats científiques com ara la United States and
Canadian Academy of Pathology, l’American Association for Cancer Research, la International Society of Urological Pathology, l’Association for Molecular Pathology, el National Cancer Institute (NCI) i l’American Association for Cancer Research (AACR), per citarne algunes. Ha estat inclòs en la Llista d’Honor de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) i ha rebut diversos premis i distincions internacionals d’institucions, com ara la Medalla d’Or de l’Acadèmia Mèdica Sueca i el
Premi Ramón y Cajal de l’Spanish American Medical and Dental Society, entre altres distincions.Director de la Divisió de Patologia Molecular del Memorial SloanKettering Cancer Center de Nova York, ha desenvolupat la seva carrera investigadora en aquesta institució de prestigi internacional. És un dels investigadors més citats en la categoria de medicina clínica de l’ISI (Thomson Scientific) i autor de més de cinccentes publicacions entre articles, capítols de llibres i resums.
Carlos Cordón: “L’aspecte més gratificant de la meva professió és poder estar al costat del pacient”
29
notícies
El músic Jordi Savall va ser
investit, el dilluns 27 de no
vembre, doctor honoris causa
per la UB, apadrinat pel cate
dràtic de Literatura Espanyola
Adolfo Sotelo Vázquez en un
acte al qual va assistir el con
seller de Cultura de la Gene
ralitat, Ferran Mascarell. En el
seu discurs, el mestre Savall va
manifestar la necessitat de
“recuperar el meravellós po
der de la música per afrontar
els conflictes i la inestabilitat
del món actual”. Savall va
acompanyar el seu parlament
d’una interpretació musical.
“És veritablement la cultura,
entesa en tota la seva dimen
sió estètica, espiritual i univer
sal, la que ens permet a cadas
cun de nosaltres de revita
litzarnos en el passat per
participar millor en la creació
d’un futur més just i més
humà”, va manifestar Jordi
Savall. També va apuntar que
no s’ha de desprendre la mú
sica de la “dimensió espiritual”.
Si no tenim en compte això, la
música pot esdevenir, fins i
tot, un inhibidor de la nostra
sensibilitat més profunda. “En
cap època de la història de la
humanitat no s’havia escoltat
tanta música com ara, i tam
poc en cap altra època passa
da la barbàrie no havia arribat
a extrems tan generalitzats i
mediatitzats”, va assenyalar.
Savall va acabar la seva inter
venció amb una crida a la
necessitat de donar una bona
educació musical als infants,
ja que, si “passats deu o dotze
anys no hem cantat ni fet
música per a nosaltres mateixos, perdrem per sempre més la capacitat de ser sensibles a l’expressió musical”. “Solament la pràctica d’una activitat musical [...], pot estructurar la personalitat dels joves ciutadans en el sentit d’una obertura de l’esperit, del respecte als altres i del desig de pau”, va afirmar el mestre Savall.Després del seu discurs, Jordi Savall va interpretar les peces musicals següents: Las estrellas de los cielos / Yo m’enamorí d’un ayre (anònim sefardita), Durme, hermosa donzella (cançó de bressol sefardita), Ghazali tal jàhri (anònim marroquí), Apo xeno meros (anònim grec), Lamento di Tristano, Istampitta (anònim italià), Polorum regina (del Llibre vermell de Montserrat), Soleta so jo ací (de Bartomeu Càceres), Romanesca y Passamezzo (de Diego Ortiz) i Sentirete una canzonetta (de Tarquino Merula). Jordi Savall va actuar acompanyat
de la seva esposa, Montserrat Figueras (cant), la seva filla, Arianna Savall (arpa i cant), i Dimitri Psonis (percussió). Savall, per la seva banda, va tocar la viola i la lira d’arc.Jordi Savall (Igualada, 1941) és considerat un dels millors intèrprets mundials de la viola de gamba, un instrument antic que va ser usat especialment entre els segles xvi i xviii, abans de ser relegat a un segon pla pel violoncel. Amb la distinció de doctor honoris causa, la Universitat reconeix la tasca de Jordi Savall en la recuperació, no només de la música antiga, sinó també d’un important llegat de textos catalans i europeus de diverses èpoques, sobretot de l’edat mitjana. Savall ha buscat sempre assegurarse d’emprar versions textuals fiables i que la pronúncia s’acostés al màxim a la de l’època de la peça. Val a dir que Savall ha interpretat sovint composi
Jordi Savall: “La cultura ens permet, a cadascun de nosaltres, de revitalitzar-nos en el passat per participar millor en la creació d’un futur més just i més humà”
cions musicals basades en textos que alhora són objecte de recerca per part d’investigadors de la UB. D’altra banda, ha donat suport a iniciatives de la Universitat, com ara la col·lecció de Textos Medievals Catalans. Finalment, la UB destaca que Savall ha defensat al llarg de la seva trajectòria valors propis de la universitat, com ara l’intercanvi, l’entesa, la tolerància i la pau.
El mestre Savall va remarcar la “dimensió espiritual” de la música
Jordi Savall, a l’esquerra, en un moment de l’actuació al Paraninf de la UB.
30
notícies
La UB i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) impulsaran, amb el suport de Santander, una xarxa internacional d’incubadores universitàries, el nucli inicial de la qual estarà format per la bioincubadora que la UB està creant al Parc Científic de Barcelona i UNINOVA, la incubadora d’empreses de l’USC. La Universitat de São Paulo, la Universitat Catòlica de Xile i l’Institut Tecnològic de Monterrey participen també en el desenvolupament de la nova xarxa, que estarà oberta a noves incorporacions. La iniciativa neix arran d’un acord entre Màrius Rubiralta, rector de la UB, Senén Barro, rector de l’USC, i Emilio Botín, president de Santander, signat el passat 15 de desembre a Santiago de Compostel·la.L’acord recull a més a més el suport de Santander a les universitats promotores de la iniciativa per formar equips multi
Nova xarxa internacional d’incubadores universitàries
disciplinaris amb l’objectiu de facilitar la transferència dels resultats de la recerca a la societat, en especialpel que fa a ciències de la vida. Les tres entitats signants posaran en marxa projectes conjunts amb altres institucions acadèmiques iberoamericanes que permetran la creació de, com a mínim, 100 empreses derivades universitàries (spin-offs) en els propers cinc anys. La Càtedra UNESCO sobre iniciatives empresarials, amb seu a l’USC, funcionarà, a més, com a base per a les activitats que portin a terme les tres entitats amb l’objectiu de formar una nova xarxa de càtedres d’iniciatives empresarials. La UB s’incorporarà a UNINVEST SGECR, que aplega 45 campus, 600 facultats i instituts d’investigació, 500.000 estudiants, 40.000 investigadorsprofessors, 3.300 grups d’investigació i 18 oficines de transferència de resultats d’investigació. Dis
posa, així mateix, d’un capital inicial de 18,5 milions d’euros i rep el suport de grups empresarials de referència i d’entitats financeres públiques –com ara ENISA i Axis, la societat de capital de risc de l’Institut de Crèdit Oficial– i privades, entre les quals es troba Santander, que hi participa a través del seu programa Santander Universitats, amb una aportació de tres milions d’euros.Santander, a través del seu programa Santander Universitats, col·labora des de fa anys amb les dues institucions educatives en el desenvolupament dels projectes acadèmics respectius, entre els quals hi ha diverses iniciatives per al foment de la innovació i de la cultura emprenedora. Així, la UB rep, des de 1997, el suport de Santander per a diverses iniciatives. Gràcies a aquesta col·laboració, que va ser renovada per darrera vegada el passat mes d’octubre, el banc participa en el desenvolupament de projectes d’incubació, valorització, i emprenedoria a través del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera, la Fundació Parc Científic de Barcelona i l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), entitats creades per la UB per facilitar la col·laboració entre la universitat i la societat. Santander, a través del programa Santander Universitats, collabora a més en altres projectes de la UB, com ara el seu campus virtual i el projecte Som UB, per mitjà del qual la Universitat es relaciona amb
tots els membres de la seva comunitat, entre altres activitats.Santander Universitats, el programa que vertebra el Pla de responsabilitat social corporativa de Santander, permet al banc mantenir una aliança estable amb el món universitari. El 2005, l’entitat bancària va destinar l’1,6 per cent del benefici net atribuït –66 milions d’euros– al patrocini de projectes acadèmics, de recerca i tecnològics en suport de l’educació superior a Espanya, Portugal i Iberoamèrica. Les activitats de Santander Universitats es concreten en tres grans àrees d’actuació: els convenis de col·laboració amb institucions universitàries i de recerca, que es pot considerar el projecte fonamental; el mecenatge de la xarxa Universia, nascuda com a conseqüència de l’anterior, i el suport a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, creada per iniciativa de la Universitat d’Alacant, Santander i la Fundació Marcelino Botín.
La UB i la Universitat de Santiago de Compostel·la impulsen aquesta iniciativa amb el suport de Santander
Moment de l’acte de signatura.
31
notícies
La UB, entre les 200 millors universitats del mónLa UB és l’única universitat espanyola present en el rànquing de les 200 millors universitats del món redactat per la revista especialitzada britànica The Times Higher Educa-tion Supplement, en una llista que, per segon any consecutiu, continua encapçalant la Universitat de Harvard (EUA). La UB ocupa el lloc 190 i, respecte de la classificació de l’any passat, escala 50 posicions. La UB i La Sapienza de Roma (197) són les dues úniques universitats del sud d’Europa presents en aquest
rànquing. Així mateix, la UB i la UNAM (en el lloc 74), qualificada com “probablement la universitat més gran del món en nombre d’estudiants”, són les dues úniques universitats de l’àmbit hispanoamericà citades. Les 200 universitats esmentades pertanyen a una trentena de països.L’estudi té en compte diverses variables, com ara el nombre d’estudiants i professors estrangers, les citacions en publicacions científiques, la ràtio d’estudiants per classe i facultat, així com la valoració sub
jectiva (peer review) feta per més de 3.700 professors universitaris de tot el món, enquestats per The Times Higher Supplement, i l’opinió de les persones, empreses i organitzacions que donen ocupació, tant aquelles que treballen a escala internacional com les que tenen una forta implantació en mercats locals.Aquesta tercera edició del The Times Higher Supplement World University Ranking mostra que les institucions capdavanteres mantenen posicions, però amb força
canvis tant al capdamunt com al capdavall de la taula. En aquest sentit, la Universitat de Harvard es manté la primera i l’Imperial College London entra per primer cop al top ten. La Universitat de Cambridge assoleix el segon lloc i la de Yale accedeix al top five per primera vegada. Les universitats americanes copen els deu primers llocs, amb representants del Regne Unit, però les trenta primeres inclouen institucions de la Xina, Austràlia, França, Singapur, el Japó, el Canadà i Suïssa.
Conveni per rehabilitar el Pavelló de la República
L’antiga fàbrica CACI, futura seu universitàriaEl rector de la UB, Màrius Rubiralta, i l’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, van signar el mes d’octubre passat l’acord que permetrà posar en marxa la remodelació de l’antiga fàbrica CACI i convertirla en un centre universitari. A l’edifici s’impartirà docència, concretament formació corporativa i màsters de tipus intensiu, i part de l’espai es destinarà també a residència universitària. El conveni atorga a la UB el domini de l’edifici i estableix alguns terminis i condicions per iniciarne la rehabilitació.
L’edifici té una superfície construïda de 5.400 metres quadrats, distribuïts en sis plantes, que, un cop enllestida la rehabilitació, prevista per a abans del final de 2008, es destinaran a activitat acadèmica, concretament docència de postgraus i màsters, residència universitària, amb més de 80 habitacions per a investigadors visitants de tot Europa i Amèrica Llatina, i a d’altres activitats obertes a la participació ciutadana mitjançant sales polivalents a disposició d’entitats i associacions.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el rector de la UB, Màrius Rubiralta, han signat un conveni de col·laboració per a la rehabilitació i millora del Pavelló de la República.D’acord amb aquest conveni, es faran una sèrie de reformes interiors, exteriors, generals i d’estructura al Pavelló de la República per un valor de prop de 450.000 euros, que seran assumides per les tres institucions. Concretament, es reforçaran els fonaments per poder ubicarhi una nova sala d’armaris compactes que permetin
emmagatzemar els nous fons documentals del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, que dirigeixen els catedràtics del Departament d’Història Contemporània Antoni Segura i Rafael Aracil.A l’edifici s’allotgen el CEHI, fundat el 1949 per Jaume Vicens Vives, i els fons documentals de la Fundació Centre d’Estudis d’Història Contemporània Biblioteca Josep M. Figueras. La reunió dels dos fons va donar lloc a la formació d’una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició.
Identificació i avaluacióEl descobriment d’una molècula que pot donar lloc al desenvolupament d’un nou fàrmac, una nova tecnologia per fabricar nous materials, un nou procés que permet entendre el funcionament d’una malaltia o l’elaboració d’una nova tecnologia que ajudi al desenvolupament de noves maneres de diagnosticar, són alguns exemples de la recerca que actualment fan els investigadors de l’entorn de la UB i que pot resoldre, en aquest cas, algunes de les qüestions relacionades amb la salut. Perquè els resultats d’aquesta recerca esdevinguin un producte concret que beneficiï les persones, l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) coordina el sistema d’innovació del Grup UB, integrat principalment pel mateix AVCRI, els Serveis Científicotècnics de la UB, el Centre de Patents de la UB, el PCB, el Cen tre d’Innovació de la FBG, l’IDIBAPS, l’IDIBELL i la Fundació Clínic, tot el procés de desenvolupament que comença quan l’investigador troba un resultat
La Universitat de Barcelona és líder en productivitat científica a tot l’Estat espanyol i la primera que figura, a més, en el rànquing de producció científica als països iberoamericans. Ara bé, per ser una universitat més competitiva internacionalment, la UB s’ha proposat actualment, entre altres línies estratègiques, de potenciar la transferència dels resultats de la recerca, amb l’objectiu d’impulsar millores socials i la innovació del teixit empresarial. En aquest sentit, la Universitat ja va ser pionera en aquest àmbit amb la creació de la Fundació Bosch i Gimpera i, després, del Centre de Patents, el Centre d’Innovació, el Parc Científic de Barcelona i, com a darrera iniciativa, l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI).
Dels resultats de la recerca... a la seva aplicacióDel coneixement a la societat
Abans de fer difusió d’aquest coneixement –en congressos o publicacions científiques–, l’investigador contacta amb l’AVCRI per poder identificar el projecte que pot ser transferit. En aquesta fase es fa una avaluació inicial a partir d’informacions com ara quina aplicabilitat té, a qui pot interessar o quin valor posseeix. És a dir,
es defineix el projecte de transferència.Des d’aquest moment, l’investigador treballa juntament amb experts en gestió de la recerca, propietat intel·lectual i industrial, i comercialització dels resultats, els quals provenen de l’AVCRI, el Centre de Patents i el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera.
innovador i conclou amb l’aplicació d’aquest descobriment a la societat.El primer pas d’aquest procés de desenvolupament s’inicia, doncs, quan l’investigador ha trobat en la recerca un resultat nou que pot tenir una aplicació pràctica i pot cobrir, d’aquesta manera, una necessitat que fins a aquell moment encara no s’ha resolt.
Ens cal un canvi culturalJosé M. Palacios, director de l’AVCRI
dor s’ha de preguntar “per a què serveixen o poden servir?”, i després s’ha de posar en contacte amb nosaltres. I llavors, de manera conjunta, analitzarem i planificarem el projecte de transferència, que generalment s’inicia amb la protecció de la propietat industrial. La gestió de la propietat intellectual o industrial permet, d’una banda, un millor aprofitament del coneixement que es produeix, cosa que assegura a més un retorn just de la inversió duta a terme. De l’altra, permet el traspàs d’aquest coneixement al sector productiu perquè posteriorment el desenvolupin i el comercialitzin.
La recerca que duen a terme els investigadors del Grup UB és de gran qualitat científica. Entre els seus resultats, n’hi ha molts que porten intrínsecament noves aplicacions que poden resoldre necessitats. En canvi, pocs d’aquests arriben al mercat. Perquè aquestes innovacions arribin al sector productiu i, en definitiva, a la societat, fa falta, en primer lloc, un canvi cultural pel que fa al procés de transferència. En aquest canvi, la presa de consciència sobre la protecció dels resultats de la recerca, a través de patents o altres vies possibles, és un tema clau. És a dir, davant de nous resultats, l’investiga
Un segon aspecte és la possibilitat d’afegir valor al nou coneixement o la nova tecnologia, és a dir, valoritzarlo. Cal, doncs, definir una experimentació, amb la inclusió de noves perspectives d’estudi, noves patents o nous col·laboradors, tant de l’entorn del Grup UB com de l’àmbit privat. Com a conseqüència d’aquest procés, el valor de la recerca augmenta tant per a l’investigador com per a la societat, de manera que el risc disminueix i les probabilitats d’èxit s’incrementen.
32
notícies
Text: Susana Herraiz www.ub.edu/portaltransferencia
gia que s’hagi de transferir.En aquesta fase, l’AVCRI potencia i fomenta la transversalitat entre les diferents àrees de coneixement de la Universitat i les entitats del seu entorn, tenint en compte els recursos i la possibilitat de col·laboració amb altres organitzacions externes que comparteixen objectius o interessos similars, amb la finalitat d’obtenir una prova de concepte o un prototip que en permeti la comercialització en millors condicions i amb més expectatives d’èxit.
ComercialitzacióFinalment, el coneixement o la tecnologia nova poden seguir camins diferents perquè, d’una banda, arribin a la societat i, de l’altra, proporcionin el retorn de la inversió feta en tot el procés
Amb els projectes de transferència:• S’evita que d’altres es be
neficiïn comercialment
d’invencions pròpies.
• S’avança en el desenvo
lupament d’idees aplica
bles, a més d’augmentar
el coneixement científic.
• S’aconsegueix que les
idees aplicables arribin a
ser un benefici social.
• S’obté un retorn de la
inversió feta per poder
continuar investigant, per
contribuir al creixement
econòmic i social.
Dels resultats de la recerca... a la seva aplicacióDel coneixement a la societat
Aquest equip planifica totes les activitats, identifica les necessitats i gestiona els recursos per definir cap a on s’ha d’avançar perquè els resultats de la recerca feta, tant en humanitats i ciències socials com de ciències experimentals, esdevinguin un benefici social.
ProteccióUn dels passos que s’ha de tenir en compte en tot aquest procés és la protecció dels resultats de la recerca, sia mitjançant patents, sia a través d’altres vies com ara el secret industrial o el copyright. Davant del descobriment d’un coneixement o una tecnologia nous, no es tracta solament de publicarlos i posarlos en mans del domini públic, sinó que, en el plantejament dels projectes de transferència, s’ha de procurar
que es puguin utilitzar per, en definitiva, millorar les condicions de vida de les persones. Per aquesta raó, l’AVCRI, a través del Centre de Patents, assessora, analitza i gestiona la propietat intel·lectual i industrial dels investigadors segons la nova normativa que, sobre aquest tema, ha elaborat la UB.
ValoritzacióUn cop protegida, la innovació, si té un gran potencial d’aplicabilitat, entra en fase de valorització. És aquí quan es defineix què s’ha d’afegir en el desenvolupament del projecte per incrementarne el valor i facilitarne la comercialització: per exemple, l’elaboració d’estudis addicionals d’altres disciplines que permetin de reforçar la patent o d’augmentar el valor estimat del coneixement o la tecnolo
cap a la mateixa UB. Per exemple, es poden donar drets a través de llicències a les empreses perquè explotin la innovació o bé aconseguir contractes per aplicarla en altres projectes de recerca o en assaigs clínics. També és possible crear una empresa de nova creació o derivada (spin-off), o una unitat de recerca mixta formada per una empresa i un grup de recerca de la UB per poder desenvoluparla i explotarla, activitats en què el sistema d’innovació del Grup UB ja té experiència a través del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera i el Parc Científic de Barcelona.S’han dut a terme iniciatives semblants en les universitats més importants del món i en els millors dels casos han aconseguit d’obtenir un retorn de la recerca superior a la inversió.
“Ens cal suport per a la transferència del coneixement”Francesc Rabanal, Departament de Química Orgànica
“En el meu cas, duem a terme la transferència d’un nou procés químic per a la síntesi de pèptids, una família de fàrmacs amb una àmplia aplicació terapèutica, com ara el càncer, l’osteoporosi o la diabetis. La transferència de coneixement i tecnologia des dels nostres laboratoris de
millor estratègia per comercialitzar aquest coneixement. L’assessorament de l’AVCRI és clau per definir com s’ha de protegir la nostra invenció i com s’haurà de presentar a les empreses. Ara cal que hi hagi sort!”
recerca als sistemes productius és una etapa primordial perquè la societat rebi el benefici de la nostra feina com a investigadors. No obstant això, aquesta no és un tasca trivial i ens cal el suport de consultors amb experiència, per exemple, per saber quina és la
33
notícies
Text: Susana Herraiz www.ub.edu/portaltransferencia
34
notícies
Lliurada la segona edició dels Premis del Consell SocialEl professor d’Economia Política i Hisenda Pública de la UB, Alejandro Esteller, l’investigador del Departament de Química Física, Sergio Alonso, i l’investigador del Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste (Mèxic), José Manuel Mazón Suástegui, van rebre el 14 de novembre els Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Els guardons es
concedeixen als millors treballs científics derivats d’una tesi doctoral llegida a la UB. En el curs de l’acte es va anunciar que els organitzadors estudien la possibilitat d’ampliar a quatre els guardons en pròximes edicions, afeginthi el Premi Senén Vilaró per distingir la millor iniciativa empresarial sorgida per portar a terme un projecte fruit de la recerca. D’esquerra a dreta, Alejandro Esteller, José Manuel Mazón i Sergio Alonso.
Maria Teresa Casals Senent guanya la desena edició del Premi Claustre de DoctorsPatologia molecular del gen CFTR: fibrosi quística i fenotips relacionats és el títol del treball redactat per M. Teresa Casals Senent i dirigit per Xavier Estivill que ha resultat guanyador de la X edició del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a la millor tesi doctoral. El jurat del Claustre de Doctors també va decidir atorgar un accèssit a la tesi Reducibility of Quasi-
Periodic Skew-Products and the Spectrum of Schrödinger Ope-rators, de Joaquim Puig Sadurní, que ha dirigit Carles Simó i Torres, catedràtic del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB.Dins el marc de les activitats del Claustre de Doctors, el Premi, creat l’any 1997, ha pretès donar a conèixer i potenciar els treballs dels doctorats per la Universitat de Barcelona
i col·laborar així a la difusió del valor social del títols de doctor, màxim grau acadèmic que poden assolir els estudiants formats en la institució universitària. El Premi té una dotació de 4.000 euros que es faran efectius durant l’acte públic de lliurament oficial, que tindrà lloc a la Universitat de Barcelona. La data concreta s’anunciarà amb l’antelació suficient.
Premis Narcís Monturiol Els investigadors de la UB María Casado, Xavier Llimona i Joandomènec Ros han estat guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, un guardó creat el 1982 per la Generalitat de Catalunya. Enguany s’han distingit tretze investigadors destacats per la seva contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya. A més, una de les dues institucions premiades amb la Placa Narcís Monturiol ha estat l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc al Palau de Pedralbes el passat novembre amb la presència de l’aleshores secretari d’Universitats i Recerca, Joaquim Prats, i del director general de Recerca de la Gene ralitat de Catalunya, Xavier Testar.
35
notícies
Les noves facultats de Filosofia i de Geografia i Història han començat ja el seu paper com a elements dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i del barri del Raval.El mes de novembre es va celebrar al nou edifici la jornada La Universitat en el Teixit Cultural del Raval, organitzada per la UB i Foment de Ciutat Vella, que va tractar sobre les noves oportunitats culturals que s’obren al barri amb la nova seu universitària. Entre d’altres activitats, durant la trobada es va fer la presentació de les noves facultats i algunes de les institucions ubicades al Raval: la Universitat Ramon Llull, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Foment de les Arts i del Disseny, la Fundació CIDOB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Liceu i la Fundació Tot Raval. També es va presentar l’estudi Del Xino al Raval, elaborat pel catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB Joan Subirats i pel professor associat de Sociologia de la UAB Joaquim Rius. La jornada es va cloure amb la intervenció del rector de la UB, Màrius Rubiralta, i de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.El mateix mes de novembre van tenir lloc, a les noves facultats, les VII Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) i la I Trobada de les Comissions Temàtiques. Les facultats també
Les noves Facultats del Raval inicien el seu paper a la Plataforma Universitat Cultura del barri
Actualment, una vintena de grups de recerca de la UB fan algun tipus de tasca vinculada a la cooperació universitària al desenvolupament. Aquesta és només una de les dades que mostren fins a quin punt l’acció social i la cooperació inter
nacional són importants dins les activitats de la Universitat de Barcelona. La Universitat ha creat recentment la Plataforma per la Pau i la Cooperació al Desenvolupament de la UB, un entorn de coordinació que acull totes les organit
Deu anys de tasca solidària de la Universitat
Testimonis i víctimes de diferents conflictes del segle XX participen en unes jornades internacionals
“Qui no té memòria no té futur” va ser el títol de les jornades internacionals que van tenir lloc a l’Edifici Històric el passat novembre, en les quals van participar persones que treballen per a la resolució de conflictes als seus països malgrat ser objecte d’amenaces i patir un risc personal. És el cas d’Oksana Chelysheva, periodista i defensora dels drets humans a Txetxènia, o de diferents testimonis dels conflictes dels Balcans. La trobada, organitzada conjuntament per Solidaritat UB i la Fundació Pau i Solidaritat del sindicat Comissions Obreres, va tenir el suport del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat i es va emmarcar en els actes de la Quinzena de Solidaritat a la UB.
zacions i iniciatives de la comunitat UB. Una de les més importants d’aquestes és la Fundació Solidaritat UB, creada ara fa 10 anys, i que té com a objectius canalitzar i impulsar els esforços de la Universitat i de les diferents entitats del Grup UB en aquest sentit. Segons el director de Solidaritat UB, Xavier López, des de la universitat es pot treballar en la cooperació al desenvolupament a partir de les activitats pròpies de la institució, la formació i la recerca, “tant pel que fa a la recerca feta des d’aquí per resoldre problemàtiques d’allà, com a la creació d’equips conjunts d’investigadors, o a l’ajut per a la creació d’infraestructures de recerca en els països del Tercer Món”. A més, en el cas concret de la
UB, Xavier López assenyala que un aspecte positiu és el fet de disposar d’especialistes en pràcticament tots els àmbits i destacar en alguns d’especialment susceptibles d’interès per a la cooperació al desenvolupament, com ara la salut internacional, l’economia del desenvolupament o la preservació del patrimoni, per citarne alguns. Solidaritat UB vol continuar amb les actuals línies de cooperació per al desenvolupament, així com amb una tasca a favor d’una cultura de pau i protecció dels drets humans. En aquest darrer sentit, cal fer esment a la tasca de l’Observatori Solidaritat UB, un espai a internet dedicat a la informació, el debat i l’anàlisi sobre conflictes arreu del món.
van acollir, conjuntament amb Casa Amèrica Catalunya, el Simposi Estat, Regió i Poder Local a Amèrica Llatina. Les jornades, coordinades per la professora Pilar Garcia Jordán, van estar organitzades pel Taller d’Estudis d’Investigacions Andi
noamazòniques de la UB i hi van collaborar la Fundació Casa Amèrica Catalunya, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i la Comissió de l’Agrupació de Recerca en Humanitats de la UB.
36
apunts de ciència
Cascades submarines a la MediterràniaL’impacte dels enfonsaments d’aigües costaneres denses en forma de cascades (cascading) a través dels canyons submarins del Mediterrani nord-occiden-tal al golf de Lleó, al nord de Catalunya, és un dels resultats més espectaculars que revela l’estudi publicat per la revista Nature el 16 de novembre. Pre-senten els resultats els investi-gadors Miquel Canals i Joan Fa-bres, del Grup de Recerca Con-solidat de Geociències Marines de la UB, i Pere Puig i Albert Pa-lanques, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col-laboració amb Xavier Durrieu de Madron i Serge Heussner, del Centre de Formation et de Recherche sur l’Environnement Marin (CEFREM) de Perpinyà.L’enfonsament hivernal d’ai-gües denses en forma de cas-cades és un procés oceano-gràfic conegut des de fa temps en determinades regions oce-àniques. El golf de Lleó és una de les tres úniques àrees del mar Mediterrani on aquest fenomen ha estat observat regularment. Aquest cascading, juntament amb la formació d’aigua densa en alta mar, ori-gina les aigües intermèdies i profundes del Mediterrani occi-dental. “Mentre que els me-canismes que governen el pro-cés en alta mar són relativament ben coneguts, no succeeix el mateix a la zona costanera”, comenta el catedràtic Miquel Canals, investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB i primer autor de l’estudi.
L’origen dels canyons submarinsEls canyons submarins, que sovint enllacen amb cursos fluvials terrestres, són inter-
pretats habitualment com el resultat de processos erosius actius durant una successió d’episodis de baix nivell del mar (fins a -120 metres) al llarg dels darrers centenars de milers d’anys, en el període quaternari. Aquests episodis coincideixen amb les èpoques glacials, l’última de les quals va assolir el màxim grau de fred fa aproximadament 21.000 anys. Actualment, els canyons sub-marins es consideren general-ment inactius, des que el nivell del mar va assolir la cota actual com a conseqüència de l’aug-ment postglacial de les aigües. Els canyons submarins només experimenten reactivacions esporàdiques quan es produei-xen esllavissaments sedimen-taris a la capçalera o als flancs, o amb motiu de grans tempes-tes o arribades massives de sediment procedent de riua-des. Els resultats obtinguts pels investigadors catalans mostren, no obstant això, que
fins i tot en èpoques com l’ac-tual, amb un nivell del mar alt, pot produir-se un elevat trans-port de sediment que erosio-na de manera significativa el llit dels canyons a causa de processos exclusivament hi-drodinàmics.Les descobertes dels investiga-dors aporten una nova visió, de gran transcendència, amb rela-ció a les cascades d’aigua den-sa conegudes en nombroses regions costaneres del món, especialment en latituds altes. L’impacte que exerceixen so-bre la transferència massiva de matèria entre la zona costane-ra i l’oceà profund mai no havia estat demostrada amb tanta claredat. Un últim aspecte, no menys important, és que algu-nes modelitzacions recents indiquen que els enfonsaments d’aigües denses podrien ser afectats –fins al punt de que-dar bloquejats– per l’escalfa-ment climàtic global. Les con-seqüències en la ventilació de
les aigües intermèdies i pro-fundes, el segrest del CO
2 i l’ali-
mentació dels ecosistemes po-drien ser considerables. La recerca, iniciada fa vint-i-cinc anys, és fruit d’una estreta col·laboració entre els grups als quals pertanyen els autors, que han rebut finançament de diferents organismes. L’expe-riment que ha proporcionat els resultats descrits a l’article de Nature ha estat finançat per la Comissió Europea (projec-tes EUROSTRATAFORM i EU-RODORM, del V Programa marc, i projecte HERMES, del VI Programa marc), l’Oficina d’In-vestigació Naval de la Marina dels Estats Units, el CNRS-INSU francès i la Generalitat de Catalunya. La descoberta s’ha presentat el desembre al Fall Meeting de l’American Geo-physical Union (AGU) a San Francisco, un dels fòrums més importants del món en geo-ciències, on participen més de 7.000 investigadors.
© D
avid
Am
blà
s, G
RC
Geo
cièn
cies
Mar
ines
UB
solcs gegants
fons del canyó
capçaleracasc
ades
Profu
nd
itat (m)
-95
-800
37
apunts de ciència
La revista Science va publicar al mes de novembre un treball que demostra que el virus d’Ebola (ZEBOV) és la causa principal de la mortaldat en les poblacions de grans simis, prin-cipalment goril·les i ximpanzés, al santuari de fauna de Lossi, situat al nord-oest de la Re-pública del Congo-Brazzaville i al seu voltant. En un cens de nius que cobria una extensió de 5.000 km2 es dedueix que el ZEBOV ha matat un total de 5.000 goril·les.Aquest estudi ha estat elabo-rat per José Domingo Rodrí-guez Teijeiro, catedràtic del Departament de Biologia Ani-mal de la UB, Magdalena Ber-mejo, investigadora vinculada
Desxiframent de la seqüència genètica de l’eriçó maríPere Martínez Serra, profes-sor d’investigació ICREA al Departament de Genètica de la UB, és l’únic investiga-dor espanyol que ha col-laborat en el desxiframent de la seqüència del genoma de l’eriçó marí, una fita cien-tífica publicada en un arti-cle a la revista Science el
passat divendres 10 de no-vembre. La descodificació de 23.300 gens dels 814 mi-lions de bases nucleòtides dels cromosomes de l’eriçó és obra d’un consorci inter-nacional liderat pel Centre de Seqüència del Genoma Humà del Col·legi Baylor de Medicina de Texas (Estats
Units) en què han participat més de 200 experts de tot el món. L’estudi està patroci-nat per la Fundació Nacional de les Ciències i els insti-tuts nacionals de salut dels Estats Units.Segons l’estudi, el genoma d’aquest invertebrat marí –un equinoderm de la clas-
se dels equinoïdeus– és molt més semblant del que es pensava al de l’ésser humà. La proximitat genè-tica descoberta ara podria convertir l’eriçó en un orga-nisme model per fer estu-dis sobre malalties huma-nes com el càncer o la dis-tròfia muscular.
Guia del consum de peix i marisc segons els efectes per a la salutLa Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la UB i el Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV han dut a terme l’estudi Contaminació química pels aliments més consumits a Catalunya. Avaluació del risc per a la salut de la població associat a la pre
sència de contaminants químics en peix i marisc durant el període 20042005. L’estudi, dirigit per Joan M. Llobet, catedràtic del Departament de Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia de la URV, determina les concen-
tracions de diversos contami-nants en catorze espècies ma-rines fresques, que són les més consumides per la població resident a Catalunya: sardina, tonyina, anxova, verat, empera-dor, salmó, lluç, moll, llenguado, sípia, calamar, musclo, cloïssa i gamba.
L’estudi també determina els nivells dels àcids grassos ome-ga-3: eicosapentanoic (EPA) i docosahexanoic (DHA). A l’es-tudi ara publicat, el salmó, seguit a gran distància pel verat, el moll, el lluç i el cala-mar, van ser les espècies amb nivells més alts d’omega-3.
El virus d’Ebola delma les poblacions de grans simis
a aquest Departament, i Alex Barroso, col·laborador, amb la participació de Germán Illera, investigador associat al pro-grama ECOFAC de la UE, Carles Vilà, professor associat del De-partament de Biologia Evo-lutiva de la Universitat d’Upp-sala (Suècia), i Peter Walsh, investigador d’Antropologia Evolutiva del Max Planck Ins-titute (Alemanya).Els autors de l’estudi han com-provat que el desfasament de l’inici de la mortaldat entre els diferents grups de goril·les veïns estudiats és molt proper a la longitud del cicle de la malaltia de ZEBOV, dotze dies, la qual cosa evidencia que la transmissió de grup en grup
n’ha amplificat la mortaldat. La recerca conclou que la mort de més de 5.000 goril·les a l’àrea d’estudi és un cas únic de pèrdua d’efectius en una població animal en tan poc de temps i alhora evidencia que la transmissió entre famílies incrementa els episodis de mortaldat. Fins ara s’especu-
lava amb la hipòtesi que la transmissió es produïa a tra-vés de diversos focus de con-tagi entre l’espècie portadora del virus (Nature va publicar un article al començament d’aquest any en què assenya-lava la possibilitat que fossin algunes espècies de ratpe-nats) i els goril·les.
Investigadors del Centre Internacional de Recherches Médicales de Franceville (Gabon) a la selva tropical pantanosa del santuari de goril·les de Lossi (República del Congo). Foto: Alex Barroso.
38
notícies
Els secrets de les etiquetes comercialsClaudi Mans, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química, aborda el món del consum i l’etiquetatge de productes al llibre Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa (Ed. Mina). Per mitjà de les etiquetes, l’autor ens parla de curiositats i de diferents aspectes de la ciència de la vida quotidiana vinculats al consum d’aliments i als productes de neteja i cosmètica, roba i sabates.Una etiqueta és una peça de disseny gens trivial: és una de les eines empresarials més importants a l’hora d’oferirnos
dades del producte i la imatge de marca. Pot ser una peça d’informació sanitària o nutricional i tenir instruccions per al reciclatge. També pot ser un objecte artístic, dissenyat per grafistes o pintors famosos, o bé una peça literària curta, a l’estil dels haikus. Encara més, n’hi ha que són peces de col·leccionisme o objectes d’estudi i de catalogació per biblioteques i mediateques (el que es coneix com a ephemer). En els quatre primers capítols del llibre s’analitzen els principals elements informatius
de les etiquetes dels aliments, els productes d’higiene personal i els cosmètics, els productes de neteja i la roba i el calçat. El cinquè i darrer capítol descriu aspectes generals de la retolació i l’etiquetatge, el reciclatge de l’envàs o els diversos símbols dels aerosols. L’apèndix, finalment, conté un glossari sobre el significat de termes habituals a les etiquetes de productes alimentaris (per exemple, llet UHT, conyac VSOP o l’almívar de 30º Brix). A l’interior de les solapes del llibre hi ha tots els símbols citats al llarg de l’obra.
El catedràtic Joan Armengol, Premi Atlas 2005
Joan Armengol, catedràtic i director del Dept. d’Ecologia a la UB, ha estat distingit amb el Premi Atlas 2005 a la categoria de trajectòria exemplar en l’àmbit mediambiental. Els premis Atlas, creats el 1998, són fruit d’un protocol de col·laboració entre la UGT i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per reconèixer les iniciatives exemplars desenvolupades en l’àmbit sociolaboral i respectuoses amb l’entorn.
Presentació de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UBL’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB es va presentar en un acte a les facultats de Física i Química el passat 14 de desembre.El nou Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) concentrarà un gran nombre d’in
vestigadors de l’àrea de la nanotecnologia de diversos departaments de les facultats de Física, Química, Farmàcia, Biologia i Medicina i del Parc Científic de Barcelona. Amb voluntat integradora, el nou Institut proporcionarà cohesió als grups i
les infraestructures de recerca en nanociència i nanotecnologia, i els dotarà de l’organització i visibilitat exterior adequades. Així mateix, permetrà millorar la col·laboració amb els grups d’altres universitats i, especialment, amb l’Institut Català de
Nanotecnologia. A més, facilitarà la relació amb el sector industrial interessat en aplicacions de les nanotecnologies i contribuirà a construir un projecte global que ajudi a vertebrar tot el potencial de recerca nanotecnològica de Catalunya.
Unes mil persones visiten la mostra Exponano
Prop de mil persones, majoritàriament estudiants de secundària, han participat durant els darrers dos mesos de les visites guiades i els debats en el marc de l’exposició “EXPONANO. Més petit que petit: la nanotecnologia a debat” (www.pcb.ub.es/exponano), organitzada pel Parc Científic de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, entre d’altres. “EXPONANO” s’ha desenvolupat en el context d’un projecte
europeu per proporcionar informació, fomentar noves vocacions i estimular el debat entorn de la nanotecnologia i les seves aplicacions a la vida quotidiana. En aquest sentit, s’han obert al públic set rèpliques d’aquesta mateixa exposició simultàniament a Itàlia, França, Estònia, Bèlgica, Alemanya, Suècia i Portugal. La mostra que s’ha pogut veure a Barcelona és una acció del Programa Recerca en Societat, del PCB, i ha estat finançada a més pel Ministeri d’Educació i Ciència, el Departament d’Educació i Universitats
de la Generalitat de Catalunya i el projecte europeu Nano2Life. En el transcurs de la mostra, s’han recollit els diversos parers dels visitants amb l’objectiu de redactar un informe sobre les percepcions del pú
blic. Aquests resultats, juntament amb els obtinguts a la resta de països, es presentaran a escala europea en una conferència a Brussel·les, durant el mes de febrer de 2007 (www.nanodialogue.org).
39
notícies
Amb l’objectiu d’impulsar el vessant informatiu d’Eubràdio, el Vicerectorat d’Estudiants i la direcció de l’emissora, amb l’assessorament del Gabinet de Premsa de la UB, s’han proposat de posar en marxa, durant el primer trimestre de 2007, un butlletí setmanal de notícies que també incorporarà entrevistes amb representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària i un espai de
El rector, Màrius Rubiralta, entrevistat per Àlex Fernández de Castro, director d’Eubràdio, el passat 4 de desembre.
www.eubradio.org potencia els espais informatius
col·laboració amb les associacions d’estudiants. L’elaboració de monogràfics sobre les diferents facultats i escoles de la Universitat, i l’emissió en diferit d’actes destacats que hi tinguin lloc són altres projectes de futur que estudien els responsables de l’emissora.Eubràdio, creada el 1999 per estudiants de la Universitat de Barcelona, ja fa més d’un any que emet els continguts a tra
‘Diario Médico’ premia la recerca biomèdica a la UB“Les millors idees de l’any”, un certamen promogut per la publicació Diario Médico per reconèixer la innovació en el camp de la recerca biomèdica, ha premiat enguany diverses investigacions en el marc de la UB.En l’apartat de política sanitària, ha estat guardonat el Centre de Recerca en Salut Interna
cional de Barcelona (CRESIB), impulsat per la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i els anteriors departaments de Salut i d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. En l’apartat de recerca i farmàcia, un dels guardons ha estat
per a la primera filmació per ressonància magnètica del procés de maduració cerebral en el pas del balboteig a la parla, en què han col·laborat la UB, la UAB i la Corporació Sanitària Clínic (CRC). L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona també han estat reconeguts per la creació de la primera
Unitat de Cirurgia de l’Epilèpsia a Catalunya. En la mateixa categoria, s’ha premiat així mateix el treball científic sobre el control dels lípids en el cicle cellular dels hepatòcits, publicat a la revista Science pels investigadors Albert Pol i Cecília Albor, del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la UB i de l’IDIBAPS.
Conferència de la catedràtica Mercè Durfort en l’homenatge a Ramón y Cajal a l’Ajuntament de Barcelona
En l’acte, marc de presentació així mateix del programa Barcelona Ciència 2007, també hi va participar Joaquim Fuster de Carulla de la Universitat de Califòrnia.Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 Madrid, 1934) va compartir el Premi Nobel de Medicina de 1906 amb l’italià Camilo Golgi pels treballs sobre l’estructura del sistema nerviós. Creador de la teoria de la neurona i de la important escola histològica
de Madrid, el 12 de desembre de 1887 va prendre possessió de la Càtedra d’Histologia i Histoquímica de la UB. “Va optar per la Universitat de Barcelona –va dir Durfort– pel fet que l’ambient científic de l’època li semblava més favorable per a una recerca de qualitat, atès que creia que hi tindria més recursos per durla a terme i per poder publicarla.” Cajal va perfeccionar diverses tècniques d’impregnació argèntica per a l’estudi microscòpic de
les neurones. El 1988 formula el postulat de la teoria neuronal, basat en la individualitat de les cèl·lules nervioses i dels contactes que estableixen entre si, i postula la llei de la polarització dinàmica. Durant la seva estada a la ciutat va crear la revista Trabajos del Laboratorio de Histología de la Facultad de Medicina de Barcelona i va publicar a la Gaseta Mèdica Catalana, la Revista de Ciències Mèdiques de Barcelona i la Gaceta Sanitaria de Barcelona.
vés d’Internet, període durant el qual ha obtingut una mitjana de 1.300 visites setmanals. El web www.eubradio.org ofereix als oients un model de ràdio a la carta amb espais
gravats en format MP3, estructurats en tres blocs temàtics generals: programes musicals, programes no musicals (bàsicament monogràfics) i programes informatius.
“L’etapa barcelonina de Santiago Ramón y Cajal (18871892)” és el títol de la conferència que
va impartir Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, en l’acte d’homenatge presidit per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el 12 de desembre, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Medicina al prestigiós històleg.
40
notícies
Mig segle d’esports a la UB
Corria l’any 1944 quan l’educació física va esdevenir assignatura obligatòria en els plans d’estudi universitaris espanyols, i va ser arran d’aquesta novetat que, el 1952, es va iniciar a l’avinguda Diagonal la construcció de l’anomena
Al llarg de 2007, Esports UB organitzarà tot un seguit d’actes i activitats per commemorar els 50 anys de l’entrada en funcionament de les seves instal·lacions. Lluny de conformar-se a mirar cap enrere, com ara a la pèrdua de patrimoni amb la venda d’espais a prin-cipis d’aquesta dècada, el servei treballa per millorar i ampliar la seva oferta.
lliure, fins a 25 activitats dirigides amb un total de 310 hores setmanals, acull diferents competicions universitàries i partits internacionals, organitza activitats infantils com ara l’escola de tennis i els campus d’estiu i de Nadal i proposa programes d’ajut i de tutorització per a esportistes, a més de crèdits de lliure elecció per als estudiants.Pel que fa a les millores recents o en vies d’entrar en servei, cal esmentar l’ampliació i reordenació de l’espai de la sala de fitness, la instal·lació de quatre pistes de pàdel a l’actual espai
da Ciutat Esportiva Universitària de la Universitat de Barcelona. El 1957, 120.000 metres quadrats d’instal·lacions eren ja una realitat: piscina, frontó, sis pistes de tennis de terra batuda, una pista d’atletisme, dos camps de futbol,
un camp de rugbi i una pista poliesportiva, vestidors, bar i habitatge. Cinquanta anys més tard, les possibilitats d’abonament es troben obertes a un ampli ventall de collectius i el servei s’ha convertit en un dels complexos esportius més grans de la ciutat pel que fa a infraestructura esportiva i en el centre de lleure, esport i salut dels membres de la comunitat universitària.Enguany, Esports UB ofereix, a més de l’aprofitament dels actuals 95.000 m2 d’instal·lacions mitjançant la pràctica
4. Prova d’atletisme el curs 19571958.
5. Joan Antoni Samaranch, en aquella època regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, entre les personalitats assistents a la llotja de la pista d’atletisme a la fi dels anys cinquanta.
6. La tennista Arantxa Sánchez Vicario i l’atleta Javier Moracho durant la consecució d’un rècord Guiness, l’any 1989, que va consistir a celebrar una prova de relleus durant 24 hores seguides i que va concentrar més de 500 corredors i corredores.
1
2 3
4 5
41
notícies
Mig segle d’esports a la UB
poliesportiu i el control automatitzat dels accessos als vestidors de la piscina i la sala cardiovascular. Però els plans de futur (pla director 20072010) són molt més ambicio
d’una nova pista poliesportiva al costat de l’entrada del frontó i, finalment, dotar de control d’accessos les diferents instal·lacions. Són reptes que, quan es facin realitat,
permetran optimitzar els recursos i augmentarne la qualitat, a més d’incrementar les xifres d’abonats, que el curs 200506 van superar els 6.600.
Medaller Campionats d’Espanya Universitaris 1989-2006 Universitats 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 TOT
Barcelona (UB) 21 17 38 30 39 26 45 33 37 48 40 46 26 25 35 34 32 34 1597Politècnica de Madrid 36 37 40 34 29 28 33 26 31 36 25 24 23 22 33 29 22 39 1425complutense de Madrid 31 20 25 30 33 30 39 28 29 27 28 34 27 32 19 24 18 41 1348País Basc 15 22 21 23 22 38 30 30 40 26 23 36 33 26 29 31 26 33 1317oviedo 19 9 22 21 17 23 23 18 23 20 26 30 24 19 18 18 21 35 991València 13 15 11 7 11 15 23 25 20 26 32 19 21 18 18 23 22 34 888UneD 2 12 8 11 11 25 11 15 21 16 24 28 29 19 19 19 20 24 814Granada 25 18 14 19 12 13 13 21 17 23 16 24 11 8 11 25 11 20 766Valladolid 9 16 18 8 9 17 13 21 22 24 18 14 13 7 8 10 10 11 673salamanca 14 16 16 16 12 12 9 13 12 13 17 13 12 8 7 8 6 9 579
1 Entrada a les instal·lacions esportives de la UB per l’avinguda Diagonal a la fi dels anys cinquanta.
2 i 3 Quan es va construir, en els anys cinquanta, la piscina feia 5,5 m de fondària a la part més fonda i tenia una torre de salts de dues palanques de 5 i 10 metres i dos trampolins de 3 metres. Quan es van fer els treballs de climatització, l’any 1998, es van eliminar els trampolins i la torre, que no es podien utilitzar des de feia temps. Actualment, la fondària és de 3,5 metres, tot i que ara les piscines acostumen a tenir una profunditat d’1,60 a 2 metres. Amb la fondària actual, encara s’hi podrien fer salts però amb trampolins de només un metre.
sos i inclouen, entre d’altres, la reordenació de la zona sud i de l’accés per l’avinguda Diagonal, la instal·lació de gespa artificial a l’actual camp de futbol de terra, la ubicació
Rànquing esportiu, d’un total de 67 universitats participants, que lidera la Universitat de Barcelona des que funciona el Comitè Espanyol de l’Esport Universitari (CEDU).
6
42
notícies
Enguany es compleix el cinquanta aniversari de la inauguració de les Llars Mundet a la Vall d’Hebron. L’any 1954, l’empresari i filantrop empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet Carbó, va fer una donació de quaranta milions de pessetes a la Diputació de Barcelona per construir, a partir d’un edifici inacabat de 1927, un complex arquitectònic destinat a tasques socials, on es poguessin traslladar els residents de la vella Casa de la Caritat del Raval. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich, el
Cinquantenari de les Llars Mundet
qual va dissenyar un conjunt d’edificis de caràcter funcionalista, inaugurats el 1957.En la nova institució van arribar a viure mil infants interns, els quals tenien problemes de caràcter social i provenien de famílies desestructurades. A més de l’internat, les Llars Mundet també acollien la residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet. El 1971 es va afegir a aquests espais l’Institut Psicopedagògic, destinat a persones amb disminucions.El 1972, el llavors president de la Diputació, Joan Antoni Sa
maranch, va posar la primera pedra del que aleshores va rebre el nom d’escoles Pando Mundet i residència Serradell Trabal. L’escola parvulari Manuel Pando Mundet es va fer gràcies a la donació del matrimoni PandoMundet, parents d’Artur Mundet. Va ser concebuda com a escola per als nens orfes acollits a les Llars Mundet, però oberta a la vegada als nens del barri. Actualment, porta el nom Els Pins. La residència Serradell Trabal, alçada a partir de la donació de Francesca Trabal, vídua de Serradell, és un edifici de tres pisos concebut inicialment com a residència, en règim d’internat, per a criatures de quatre a deu anys. Actualment l’ocupen dependències administratives de la Diputació.Avui les antigues Llars Mundet estan dividides entre el campus de Mundet i les dependències de la Diputació, amb un complex educatiu i esportiu. La UB va dur a terme tota una tasca de reforma i condicionament d’aquests edificis, des
Un indià obsessionat per la beneficència
prés que li fossin cedits per la Diputació el 1987. Els espais van remodelarse seguint els plànols de l’arquitecte Francesc Labastida i el catedràtic emèrit d’Urbanisme de la UPC Manel Ribas, que precisament havia col·laborat feia més de trenta anys amb l’arquitecte Manuel Baldrich quan aquest va dirigir la construcció de les Llars Mundet.El campus de Mundet està integrat per cinc construccions: l’edifici de Ponent, que acull la Facultat de Psicologia; l’edifici de Llevant, amb els departaments de Pedagogia i Formació del Professorat, i la biblioteca del campus; l’edifici de Migdia, on hi ha les facultats de Pedagogia i Formació del Professorat, i també la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació; l’edifici del Teatre, que acull l’Aula Magna de les facultats de Formació del Professorat i Pedagogia, i la de Psicologia; i l’edifici de l’Administració de Campus. En el recinte també es troba el Palau de les Heures.
De visita a Barcelona el juliol passat, Francesc Domènech Planas (Badalona, 1925), casat amb la néta més gran d’Artur Mundet, Josefina, ens explica que el matrimoni MundetGironella va tenir quatre filles: Josefina, Teresa, Anna Maria i Ramona (Monchi), i un sol fill, que va morir molt jove, als vint anys. Aquesta desgràcia va deixar una empremta fonda al matrimoni, ja que, a partir d’aleshores, va començar a dedicarse a les obres de caritat. Es comenta que el fill, abans de morir, va dir als pares que la seva part de l’herència la donessin a la beneficència. Això va convertir Artur Mundet en un gran filantrop.
En una de les seves visites a Barcelona, l’any 1954, Mundet va llegir a la premsa una queixa del president de la Diputació d’aleshores, el marquès de Castellflorite, pel fet que darrerament no hi havia gaires donacions i que la Casa de la Caritat per a nens desemparats estava abandonada. Artur Mundet es va presentar al marquès i va oferirli un donatiu. Va preguntar quant calia per acabar l’obra i van dirli que vuit milions de dòlars. La seva resposta va ser que ell en donaria la meitat i que l’altra meitat la posés la Diputació. I així va ser.
Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar
tractaments d’aigua
Descompte especial: 10%
Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar
Oblideu-vos de les ampolles d’aigua! Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat
Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família
Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada
Osmosi inversa d’última
generació
Atenció al client: 902 232 444
www.aquaprojects.es
44
notícies
La Fundació Privada P. i P. Pizarroso convo-ca unes beques adreçades a estudiants de Les tituLacions de Medicina, FarMàcia, bioLogia, bioquíMica, PsicoLogia i inFerMeria de La ub. Podran concórrer a aquestes beques els alumnes que estiguin cursant els estudis de grau i que reuneixin els requisits que quedin establerts anualment a la corresponent convocatòria. Per a l’any 2006, la Fundació P. i P. Pizarroso convoca sis beques de 5.000 euros cadascuna.
Sabíeu que...?La PriMera antoLogia Poètica en casteLLà (PubLica-da eL 1605 Per Pedro esPinosa) ha estat objecte ara d’una edició crítica i coMentada a càrrec del professor del Departament de Filologia Hispànica José María Reyes i la professora de la Universitat La Sapienza de Roma Inoria Pepe Sarno. Primera parte de flores de poetas ilustres de España (editorial Cátedra) és un autèntic clàssic de la literatura castellana que reuneix composicions de caràcter tradicional amb les d’autors molt joves en la seva època, com ara Quevedo, Lope o Góngora, que anunciaven les noves tendències barroques.
eL nou PortaL de revistes cientíFiques ub (www.bib.ub.edu/revistes-ub/) recuLL 60 títoLs de revistes cien-tíFiques, 22 de les quals són actualment accessibles a través d’internet. De les 60 publicacions, 29 són editades per facultats, departaments, centres i instituts vinculats a la Universitat de Barcelona, 26 les publica el Servei de Publicacions i Edicions de la UB i cinc són en format digital. El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB ha posat en funcionament aquest portal, que per primer cop permet accedir i localitzar totes les revistes editades a la UB. La Universitat se suma amb aquesta iniciativa al moviment Open Access que promou l’accés gratuït i a través d’internet a tota la literatura creada pels acadèmics.
eL catedràtic eMèrit de La universitat de barceLona jordi sabater Pi ha estat distingit aMb eL 20è PreMi esteve bassoLs “senyor de barceLona”, que reconeix la contribució a la projecció de la ciutat mitjançant la seva tasca, imatge i prestigi social. El guardó, atorgat per l’Associació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fun
dació per al Foment de la Comunicació Àgora, va ser lliurat el passat 24 de novembre en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana. L’etòleg Sabater Pi està considerat com una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural i dels amfibis. D’altra banda, recentment s’ha incorporat a la Memòria Digital de Catalunya part del fons de la col·lecció Sabater Pi del Parc Científic de Barcelona, concretament la col·lecció digital Dr. Sabater Pi. Dibuix naturista. La Memòria Digital de Catalunya és un projecte en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i consisteix en un dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de diversos materials.
L’atri soLar ubicat a Les FacuLtats de Física i quíMica de La ub Produeix 58.110 kiLowatts hora cada any i evita L’eMissió a L’atMosFera de 615 tones anuaLs de co
2. Aquestes són algunes dades obtingudes el primer any de
funcionament d’aquesta instal·lació de 375 m2. Amb motiu del seu aniversari, el passat mes de novembre l’atri solar va ser visitat pel president de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i segon tinent d’alcalde l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. L’Atri solar s’integra en el projecte europeu UnivERsol (Universitats, energies renovables, solar) impulsat per la UB i coordinat pel professor Antoni Lloret, del Departament de Física Aplicada i Òptica.
saber si té soLució La caLvície coMuna o si eLs cosMè-tics Fan MaL a La PeLL són aLgunes de Les Preguntes que es resPonen aL LLibre Salvem la pell (editorial La Campana) publicat pels dermatòlegs i professors de la Facultat de Medicina de la UB Francesc i Ramon Grimalt. Amb un estil divulgatiu i ple de sentit de l’humor, els autors han triat una sèrie de temàtiques relacionades amb la pell i les patologies més freqüents que presenta. Al llarg de l’obra es parla, per exemple, del lligam entre la pell i l’estat d’ànim del pacient (la psicodermatologia). Els autors tampoc no s’obliden de donar respostes a falsos mites (“es poden tornar blancs els cabells per culpa d’una desgràcia?”, “menjar xocolata provoca grans a la cara?”) i d’explicar la base científica dels estigmes sagnants en mans i peus de místics com ara sant Francesc d’Assís o santa Caterina de Siena.
45
PubLicacions
El espíritu del reportajeJaume Vilalta
Aquest llibre és fruit dels vint-i-cinc anys d’experiència de
Jaume Vilalta com a reporter. Defineix el reportatge de tele-
visió i analitza la manera com s’han d’explicar les històries.
Forma part de la col·lecció “Comunicació Activa”, dirigida per
Antoni Mercader Capellà, cap del Departament de Didàctica
de l’Educació Visual i Plàstica de la Facultat de Formació del
Professorat de la UB.
CosmosCarl Sagan
Per primera vegada es publica en català aquesta obra, una de
les més destacades de la literatura internacional de divulgació
científica. Des de la infinitud de l’univers fins al món invisible
dels àtoms, des del naixement de les estrelles fins a l’aparició de
la vida, Sagan aconsegueix transmetre els coneixements d’una
manera entenedora i apassionant.
Per primer cop Publicat en català
La meva família i altres animals, dins la col·lecció “Català fàcil”Gerald Durrell
Aquesta coneguda novel·la tanca la
col·lecció “Català fàcil” d’obres de
la literatura universal, biografies de
personatges populars i assajos sobre
temes de cultura catalana, el text dels quals s’ha simplificat i
adaptat per utilitzar-los en l’aprenentatge del català. A més,
els llibres van acompanyats d’un CD amb la lectura del text.
És el primer cop que es publica una eina d’aquest tipus, força
comuna en l’estudi d’altres idiomes com ara l’anglès, per a
l’aprenentatge del català. La meva família i altres animals explica
amb un toc d’humor les vicissituds d’una família anglesa que
es trasllada a l’illa grega de Corfú.
Guia de Conversa Universitària. Amazic-Català
La col·lecció “Guies de Conversa” posa
a l’abast dels qui arriben per primera
vegada a la UB des de diferents països
una recopilació de frases i vocabulari
per ajudar-los en els primers con-
tactes i per facilitar-los les relacions
personals, perquè l’estada i la convivència amb els diferents
àmbits universitaris els siguin còmodes i senzilles des del
primer moment.
Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la universitat de barcelona: www.publicacions.ub.es
Diàlegs sobre evolució genètica i cultural. Cap a l’home responsableJean Dausset i Macià Tomàs
Aquesta obra confronta els punts de vista
de Jean Dausset, premi Nobel dedicat a la
recerca en biologia, amb Matías Tomás,
un metge format en medicina social que a
través de la professió coneix els efectes de les malalties en els seus
pacients. Incideix en els problemes de la medicina actual i les pers-
pectives de futur i reflexiona sobre el fet que, en el cas de l’home,
la selecció cultural guanya la natural.
Educació. MUNICIPIS i RepúblicaRafael Aracil i Antoni Segura
(coordinadors)
És clarament durant la Segona República
quan convergeixen i culminen tots els
esbossos i avenços iniciats molts anys
abans en matèria educativa. A Catalunya,
i especialment a Barcelona i el seu entorn de municipis, ja des dels
primers anys del segle XX es troben les propostes més avançades de
la renovació pedagògica que consideren l’escola i el seu entorn com
un mitjà per a la formació moral i social de l’individu.
i per als que estan aPrenent català:
Gener
Del dilluns 22 al dissabte 10 de febrer
• Exposició homenatge a José María Valverde, “Imatges i pa-raules”. Al vestíbul de l’Edifici Històric (Gran Via, 585).
Dijous 25
• Petites òperes. Obres de Gae-tano Donizetti, Giuseppe Verdi, Wolfgang. Amadeus Mozart i Charles Gounod. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.
Del dilluns 26 al dissabte 10 de març
• Exposició Filatèlia a la Univer-sitat. A l’Edifici Històric de la UB.
Març
Dijous, 1 de març
• Concert del grup Quartet Image Ensemble. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.
Del dimecres 14 al dissabte 24
• Exposició homenatge al al ca-tedrátic Josep Salvador Jassans. Al vestíbul de l’Edifici Històric.
Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre abril i juny, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.
agenda
Dijous 22 de març
• Concert de l’Orquestra Univer-sitat de Barcelona. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.
Dimarts 27
• Matesfest-Infofest. A la Facultat de Matemàtiques (Gran Via, 585).
abril
Del dimecres 11 al dissabte 14
• Congrés “A share legacy: Isla-mic science east and west”. A l’Edifici Històric.
Febrer
Dijous 8
• Concert de piano de Daniel Blanch, piano. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.
Dijous 15
• Jornada homenatge al profes-sor Antoni Comas. A l’Edifici Històric.
Dijous 22
• Concert del Quartet Versus. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.
Saló de l’EnsenyamentDel 21 al 25 de març, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, es farà el Saló de l’Ensenyament. La Universitat de Barcelona i les institucions del Grup UB hi presentaran la seva oferta educativa.
Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.
�������������
�����������������������������������������������������������������������������������
����������������������������������������������������������
�����
�����
������
�����
���
��������������������������������������������������������������
���������������������������������
��������
�����������������������������������������
��������
�����������������������������������������
��������
����������������������������������������������������� ��������������������
������������������������������������ ����������������������
������������������������������������������� �������������������
������������������������������������������� ��������
���������������������������� ���������������������
�������������������� ���������������������
�������������������������������� ���������������
�����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
��������������������������������������������������
��������������������������������������
����� ���������� ��������� ������ ���������������� ���� ���� ���� � � � � ����� ���� ���� ������������������ � � � � ������������������
����������������������������������������������������������������
����������������������������������������������������������������
������������������������������������������������������������������������
���������������������������������������
�����
�����
������
�����
���
48
SOM ub
Aquestes activitats, suscepti-bles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció, te-nen una tipologia de cursos molt variada, que s’adreça a diversos col·lectius, com ara estudiants que vulguin conèi-xer on treballaran d’aquí a uns anys, estudiants dels darrers cursos interessats a conèixer els processos de selecció de les empreses o titulats inte-ressats a situar-se o reubicar-se professionalment.
Jornades d’Orientació ProfessionalFeina UB, en coordinació amb els centres de la UB, i amb la col·laboració de Porta22 de l’Ajuntament de Barcelona, organitza un any més aquestes
Formació per a la inserció laboral
jornades, adreçades als estudi-ants i titulats universitaris de les diverses facultats i escoles universitàries. Les jornades, que enguany tindran lloc en setze centres, des del desem-bre de 2006 fins al maig de 2007, analitzen la inserció la-boral des del punt de vista de cadascun dels ensenyaments, mitjançant conferències i tau-les rodones que inclouen te-mes com ara els instruments de recerca de feina, els proces-sos de selecció habituals en els diversos àmbits laborals, els perfils professionals més sol-licitats, els serveis d’inserció laboral dels centres, testimonis i experiències de professionals en actiu i exalumnes en el món laboral, etcètera.
Feina UB ha presentat la nova oferta formativa per al segon semestre del curs acadèmic 2006-2007, destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB que estiguin interessades a preparar la transició al mercat laboral i millorar les seves habilitats i competències dins l’entorn de treball.
Una estudiant lliura un currículum a representants d’una empresa en una de les activitats organitzades a la UB.
Novetats a Antics UBAntics UB continuarà, amb vista a l’any vinent, tot un conjunt de projectes i n’impulsarà de nous. En primer lloc, ha començat l’any regalant als socis que ho són des de l’any 2000 una agen-da de la Universitat com a premi a la seva fidelitat. A principi del 2007 es posarà en marxa un nou portal a internet amb tota la informació que pot ser d’inte-rès per als socis, com ara els ser-veis dels quals poden gaudir o un espai d’informació i intercan-vi entre els membres d’Antics UB. D’altra banda, s’ha iniciat una nova línia de col·laboració amb el Departament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts. Com a primer resultat d’aquesta relació, s’ha elaborat un tríptic informatiu nou sobre Antics UB. En un altre ordre d’actuacions, s’ha posat en mar-xa el Grup d’Alimentació, que portarà a terme diverses activi-tats aquest any 2007, com ara un article mensual relacionat amb el món de l’alimentació o un tast de xocolata el proper mes de gener.
Cursos de formació per a la inserció laboralAquest conjunt de cursos i tallers (presencials i virtuals), de temàtiques específiques, molt pràctics i impartits per especialistes, es plantegen amb l’objectiu d’aprofundir en la preparació per accedir al món laboral.• Tècniques de recerca de feina• Com superar entrevistes de
selecció de personal• Com afrontar tests psicotèc-
nics• Com conèixer-te millor: anà-
lisi de competències per al treball
• Com treure profit dels teus coneixements: desenvolupar habilitats personals
• Una comunicació més eficaç per a una feina millor
• Com parlar en públic• Com aprendre a organitzar-
se la feina• Competències per treballar en
corporacions internacionals
Tríptic editat en col·laboració amb el Departament de
Disseny i Imatge de Belles Arts.
Distribució del diari ‘ADN’ a la UniversitatLa UB i l’Editorial Página Cero han signat un conveni per a la distribució del diari gratuït ADN als seus centres.
Dins aquest mateix conve-ni, la Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost en la publicació per
a la difusió dels seus serveis, projectes i activitats, amb l’objectiu de promoure la vin-culació de la UB a la societat.
Per a més informació i ins-cripcions, consulteu el web www.ub.edu/feinaub. Informeu-vos als centres de la UB de la resta d’ini-ciatives per a la inserció laboral que s’estan duent a terme.
49
Pla d’avantatges
Som UBEl carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’Avantatges Som UB.
CAIXA I ASSEGuRANCES
CAIXA CAtAluNyACaixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges finan-cers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’en-titat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.).
SANtANdER CENtRAl HISpANOProtector Som UB, ofereix a la co-munitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, prés-tecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat.
lA CAIXAOfereix múltiples productes finan-cers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera.
SANItAt
ClíNICA dENtAl dAvOSAquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix a tot el col·lectiu Som UB gratuïtat en la primera visita, el 50% de des-compte en neteges bucals i el 20% de descompte en la resta de trac-taments (ortodòncia, endodòncia, extraccions, fundes, ponts, odonto-logia infantil, etc.). Horari continuat de 9.00 a 20.00 hores i servei d’ur-gències les vint-i-quatre hores.
INStItutS OdONtOlÒGICS ASSOCIAtSAquest grup, amb 20 clíniques prò-pies i 260 professionals, ofereix als Antics UB serveis gratuïts (consul-tes, revisions i pressupost, fluorit-
zacions, radiografies intrabucals..), un preu fix de 20 ¤ en extraccions simples, higiene bucal completa i urgències, i el 20% de descompte en la resta de tractaments.
OCI
CAIXAFORuM Ofereix un 50% de descompte en totes les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infan-tils, etc.), com també visites guia-des gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (els divendres de 16.00 a 17.00 h, amb inscripció prèvia).
tEAtRE NACIONAl dE CAtAluNyA (tNC)Durant la temporada 2006-2007 i per als espectacles de les tarifes B i C, els titulars del carnet Som UB podran beneficiar-se d’un 15% de descomp-te en l’adquisició de fins a dues loca-litats per representació, tots els dies. Les localitats es poden adquirir di-rectament a les taquilles del TNC o mitjançant trucada telefònica a Tel Entrada (902 10 12 12).
dIvERSOS
AutOESCOlA FREEdOMAutoescola Freedom ofereix, en el moment de matricular-se, un xec regal de 135 ¤ per a cinc classes pràctiques. Si s’aprova la teòrica abans dels tres mesos des de la ins-cripció, premi a la motivació amb un altre xec regal de 215 ¤, a bescanvi-ar per vuit classes pràctiques.
vIAtGES
bCd tRAvEl BCD Travel, agència de viatges amb un alt nivell de professionalitat i molts anys d’experiència en el sec-tor, ofereix descomptes en paquets
tAStOllEtuM Tastolletum ofereix cursos de tast de produc-tes (vins, xocolata, cervesa i formatge, entre d’altres) i distribueix pro-ductes seleccionats (vins de diferents D.O., olis, melmela-des, patés i salses). El col·lectiu Antics UB gaudeix de descomp-tes especials.
El JOu HOtEl REStAuRANt (***)Situat a Guardiola de Berguedà, en una masia restaurada del segle XVIII, disposa de 21 habitacions, restaurant, sala de lectura, zona infantil, gimnàs, sales de treball i convencions. El col·lectiu Som UB gaudeix d’un 10% de descompte en allotjament i manutenció i un 5% en programacions espe-cials de lleure, així com l’aplicació de tarifa de grup i 50% de descompte en sales i equipaments (dilluns a divendres) per a reunions de treball.
ÒptIquES bOIRA Òptiques amb més de vint anys d’experiència, amb la màxima qualitat i serietat professional. 40% de descompte en muntures i vidres gradu-ats, 20% en audiòfons digitals, ulleres de sol, protecció laboral i lents de contacte, i regal d’unes ulleres de sol per compres superiors a 150 euros. Finançament a mida, tres mesos sense recàrrec i revisions visuals i auditives gratuïtes.
FC bARCElONA - pAlAu blAuGRANA Oferta per als estudiants de la UB d’un 15% de descompte en tots els partits de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala (excepte eliminatòries, semifinals i finals) i 2 x 1 en els partits entre setmana d’ho-quei sobre patins, handbol i futbol sala (excepte finals i semifinals).
Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a
cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub
de vacances per al col·lectiu Som UB, que van des d’un 5% a un 12%, segons la destinació.
vIAtGES bARCElóDescompte del 7% en paquets turís-tics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5% en paquets turístics de la resta de majoristes pre-ferents, tant catàlegs com ofertes.
vIAJES El CORtE INGléSL’agència Viajes El Corte Inglés ofereix preus especials al perso-nal de la UB en tots els productes de vacances.
MERIdIÀ vIAtGES - Club CAtAlÀ dE vIAtGESEl Club Català de Viatges, expert en viatges i itineraris amb continguts pensats des d’una òptica catalana, ofereix un 7% de descompte en la programació del Club Català i un 5% en programacions de majoristes. Oferta adreçada a personal UB i Grup UB, Antics UB i col·lectiu de societat.
50
SOM ub
Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.
Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA
Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: [email protected] - www.ub.edu/somub
Signatura de la persona sol·licitant
........................................., .............. d ............................... de 20.............
Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.
Entitat: Oficina:
Dígit control: Núm. compte corrent:
DaDes BaNCÀRIes
Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges
D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:
Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB
Demaneu el vostre carnet Som UB
Cognoms: Nom:
DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):
Adreça: Població: Codi postal:
Província: Telèfon: Adreça electrònica:
Nom de l’empresa: Càrrec:
Adreça: Població: Codi postal:
Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:
DaDes LaBORaLs
Suma’t a Som UB
Totes aquelles persones, empreses i
institucions que vulguin compartir
els objectius comuns de millora
del coneixement, conservació del
patrimoni públic i enriquiment
de la qualitat de vida de la societat
poden sumar-se al projecte Som
UB de cinc maneres diferents:
• �Patrocini d’algun dels projec-
tes amb causa. En funció de la
quantia anual aportada, es de-
terminen les categories de col-
laboradors i les diferents con-
traprestacions associades.
• Serveis� de� màrqueting� UB.
Canals per dur a terme les se-
somub). Aquestes aportacions
comporten la desgravació fis-
cal corresponent.
• El�pla�d’avantatges permet a
les empreses oferir avantat-
ges als col·lectius identificats
de la UB i el seu Grup: estu-
diants, docents i investiga-
dors, personal d’administra-
ció i serveis, antics alumnes,
societat, etcètera.
• El� programa� de� sinergies�possibilita fer intercanvis en
espècies –de recursos– entre
la UB i les organitzacions,
sense un cost extraordinari.
Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:
Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres
Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB
Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Sí No
...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
DaDes PeRsONaLs
ves accions de màrqueting:
promocions i publicitat als
centres, mitjans de comuni-
cació interns, presentacions a
estudiants i borsa de treball,
etcètera.
• Mitjançant�la�quota�corporativa:
– Oferta per fer membre de
Som UB tot el personal de
l’empresa, com a benefici ex-
traordinari, per tal que aquest
gaudeixi del pla d’avantatges
associat i participi en el pro-
jecte de causa que decideixi.
L’empresa passarà a formar
part de les empreses patroci-
nadores de Som UB.
– Oferir al personal de l’empresa
la possibilitat de formar part
del col·lectiu Som UB i gau-
dir dels avantatges associats.
L’empresa passarà a formar
part del col·lectiu d’empreses
ciutadanes.
• Donacions: les empreses, per-
sones i institucions interessades
a col·laborar amb els projectes
Som UB també es poden afegir
a la iniciativa fent una donació
en línia, mitjançant la pàgina
web de Som UB (www.ub.edu/
...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
���������������������������������������������������������������
��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� �� ����������������������� ����� ������ ��� ���� ��������� ���������� ������������
������������������������������������