UNITAT1

APRENDRÀS A:

• Descriure la unitat d’infermeria i del pacient.

• Descriure les classes de llits, la llenceria i els accessoris més freqüents.

• Caracteritzar les classes de matalassos i l’ús que se’n fa.

• Aplicar les tècniques per arranjar el llit desocupat, ocupat i de postoperats.

ESTUDIARÀS:

• La unitat d’infermeria.

• La unitat del pacient: normes generals.

• El mobiliari i els accessoris de la unitat del pacient.

• El llit hospitalari.

• Els accessoris del llit hospitalari.

• Les tècniques d’arranjament i preparació del llit.

I SERÀS CAPAÇ DE:

Aplicar les tècniques de preparació del llit hospitalari ade-quades a l’estat del pacient, proporcionant els elements i les condicions que garanteixin el seu benestar.

En aquesta unitat

La unitat del pacient.Tècniques d’arranjamenti preparació del llit

7

UNITAT11. La unitat d’infermeria

Cada unitat d’infermeria consta dels elements que es mostren a la Fig. 1.1.

La unitat d’infermeria és el conjunt de departaments i recursos materials relacionats amb el personal d’infermeria, que es disposen per proporcionar les cures necessàries als pacients ingressats en un centre hospitalari. En cada unitat d’infermeria hi ha d’haver un equip d’infermeria format per un supervisor, uns quants infermers i uns quants tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI).

Al control d’infermeria hi ha un sistema elèctric d’intercomu- nicació amb l’habitació del pa-cient. El sistema disposa d’un co-mandament que ha d’estar situat a la capçalera del llit del pacient i de portar un pilot perquè sigui visible en la foscor.

Quan el pacient l’activa, s’encén una llum d’un color determinat (prefixat per l’hospital), que al con-trol d’infermeria s’identifica com una trucada per demanar ajuda.

IMPORTANT 1 Control d’infermeria o de planta: lloc situat en una zona estratègica per facilitar la feina i el control de

les diverses unitats del pacient que té assignades a càrrec seu. Generalment es compon d’un mostrador, un sistema d’intercomunicació amb les habitacions i mitjans informàtics, entre altres recursos.

2 Habitacions dels pacients: espais que inclouen una o diverses unitats del pacient.

3 Zona específica de registre de la informació: àrea on es guarden els fulls d’infermeria, les històries clíniques i altres documents. Se situa en el mateix control o en algun lloc que hi hagi a la vora.

4 Magatzem per a la llenceria: lloc on es guarda la roba de llit i el material net.

5 Magatzem de materials i productes sanitaris: espai on es guarden els materials imprescindibles per cobrir les necessitats assistencials dels pacients.

6 Office: àrea destinada a preparar alguns menjars per als pacients. Sol estar comunicada amb el servei de cuina mitjançant un muntacàrregues.

7 Sala de medicació: lloc destinat a emmagatzemar i preparar la medicació necessària per als pacients de la planta.

8 Sala d’usos múltiples: espai destinat a l’entreteniment dels pacients.

9 Sala d’estar o de descans: àrea destinada al personal sanitari.

10 Sala de visites: lloc disposat, també, amb el mobiliari necessari.

11 Despatxos: espais d’ús divers.

12 Lavabo per al personal sanitari.

13 Lavabo per a les visites: àrea ben identificada per facilitar-ne la localització.

14 Espai o habitació per guardar els dispositius, aparells i equips de mobilització i desplaçament dels pacients. Hi pot haver bastons, crosses, caminadors, cadires de rodes, grues, etc.

15 Espai d’emmagatzematge: zona per guardar, per exemple, el carretó d’aturada i l’electrocardiograma.

16 Habitació destinada al metge de guàrdia.

17 Passadissos: espais que comuniquen els diversos elements de la unitat d’infermeria.

1 13 4

2

2

17

2315

12 6

9 5 7 14

8

10

11

16

Fig. 1.1. Zones que componen la unitat d’infermeria.

8

2. La unitat del pacient: normes generals

En les habitacions individuals, es considera «unitat del pacient» tot el contingut i l’espai físic de l’habitació. S’han de preservar per aïllar els pacients que presenten un estat general greu, pa-tologies infectocontagioses, operats amb risc de ser contagiats, immunodeprimits, amb alguna classe d’alteració psíquica, etc.

La unitat del pacient és el conjunt d’elements estructurals i materials que cada pacient ha de menester durant l’estada al centre hospitalari.

Fig. 1.2. Característiques i condicions bàsiques de la unitat del pacient tipus.

El terra ha de ser antilliscant i no hi ha d’haver zones irregulars.

2,5

m1 ,12 m

L’amplària de la porta d’entrar a l’habitació ha de permetre el pas de cadires, carretons, cadires de rodes, llits, etc.

Es recomana que l’habitació disposi d’un lavabo adaptat o que es pugui accedir a un de la vora.

La pintura no ha de tenir taques ni deterioracions.

Des del llit, s’ha d’arribar fàcilment a l’interruptor del llum, al televisor, al telèfon, etc.

L’habitació ha de ser prou ampla perquè s’hi pugui disposar amb comoditat tot el mobiliari que calgui i facilitar així la mobilitat de l’usuari i la feina del tècnic.

• La distància mínima entre el llit i la paret lateral ha de ser d’1,12 metres.

• En les habitacions de dos o més llits, l’espai mínim entre aquests llits ha de ser d’1,20 metres.

Es recomana disposar d’un comandament o dispositiu elèctric per tancar les persianes.

El sostre ha d’estar, com a mínim, a una altura de 2,5 metres.

9

UNITAT1

Fig. 1.3. Lavabo adaptat. El lavabo de la unitat del pacient ha d’estar adaptat a les seves necessitats: plat de dutxa en lloc de banyera, terra antilliscant i aga-fadors de paret.

A. Característiques de la unitat del pacient tipus

La patologia i l’edat del pacient són factors determinants que cal tenir en compte en l’organització i disposició de la unitat del pacient.

Les mides de l’habitació depenen del nombre de llits. Les dimensions aproximades es poden veure a la Taula 1.1.

El nombre màxim de llits per habitació no ha de ser de més de quatre. L’habitació ha de dispo-sar de prou espai (1,20 m) entre els llits, i 1,12 metres entre el llit i la paret, de manera que es pugui atendre el pacient tant des dels laterals com des del peu del llit, i ha de permetre, a més, el pas d’una llitera i el portalliteres.

El nombre de llits per unitats del pacient varia segons l’hospital, però la majoria és de dos o tres.

La situació ideal és disposar a cada planta, o a cada control d’infermeria, d’habitacions indivi-duals i d’habitacions compartides per fer servir les unes o les altres segons les característiques dels pacients.

En les habitacions amb més d’un llit, cada unitat es pot aïllar mitjançant paravents o cortines per assegurar i respectar la intimitat dels pacients. En les habitacions individuals, es considera «unitat del pacient» tot el contingut i l’espai físic de l’habitació.

La unitat de pacients amb alguna classe de dependència física ha de disposar d’un lavabo adaptat a la seva discapacitat, amb plat de dutxa en lloc de banyera, terra antilliscant i agafa-dors a la paret per facilitar l’ús del vàter, sense que hi hagi risc per als pacients.

Al lavabo també hi ha d’haver un orinal pla o una ampolla per recollir les eliminacions en les condicions de seguretat i higiene més adequades.

B. Altres classes d’unitat del pacient

Cada unitat hospitalària es dissenya tenint en compte la classe de pacients que acollirà. Així, hi ha les unitats següents:

Habitacions Mides

Individuals (1 llit) Al voltant de 10 m2

Dobles (2 llits) Al voltant de 14 m2

Triples (3 llits) Entre 18 i 20 m2

Taula 1.1. Dimensions aproximades de la unitat del pacient.

Fig. 1.4. Característiques específiques d’altres classes d’unitat del pacient.

Unitat de pediatria

S’han de dissenyar i de-corar amb colors i motius que cridin l’atenció del nen i li resultin alegres i atractius (per exemple, escenes de dibuixos ani-mats a les parets).

Unitat de geriatria

En el cas de pacients de-pendents d’una cadira de rodes o d’una altra classe de dispositiu d’ajuda, les habitacions han de dispo-sar de més espai i han de tenir accessos d’entrada i al lavabo adequats perquè hi puguin passar cadires de rodes, carretons, llite-res, grues, etc.

Unitats amb característiques especials

En aquests casos, a causa de les característiques especials dels pacients, cal adaptar tot o part de l’equipament i, a més, han de disposar d’una classe d’utensilis, equips i aparells diferents. Fan fal-ta per proporcionar les cures ade-quades i necessàries als pacients. Per exemple, medicina intensiva, obstetrícia, pediatria, traumatolo-gia i radioteràpia.

10

C. Condicions ambientals

Les habitacions hospitalàries han de reunir un seguit de condicions am-bientals que repercutiran, de manera directa, en l’estat de salut i en l’evolució del pacient. Les condicions ambientals que tenen més reper-cussió sobre el pacient són la il·luminació, la insonorització, la higiene i neteja, i les condicions atmosfèriques.

Condicions d’il·luminació

Les condicions d’il·luminació repercuteixen en el benestar i en l’evolució de la malaltia del pacient. En els centres sanitaris, la il·luminació pot ser de dues classes:

• Llum natural: és la que produeixen els rajos solars; per les seves propietats curatives, desinfectants, tèrmiques, etc., és la més indi-cada per curar i recuperar els malalts (Fig. 1.5). Alguns especialistes consideren que una habitació està ben il·luminada si té un espai de finestres igual, en superfície, a gairebé la quarta part del terra.

S’ha demostrat el valor terapèutic de la llum solar directa, sobretot per reduir la susceptibilitat a malalties com el raquitisme o la tubercu-losi.

A més de la importància que té com a factor essencial de salut, la llum solar aporta il·luminació natural a les habitacions i influeix positivament en l’estat d’ànim dels pacients.

• Llum artificial (il·luminació elèctrica): està dissenyada de manera que es pugui fer servir segons les necessitats. Es pot adaptar perquè proporcioni llum indirecta, com a llum de fo-cus directe per examinar el pacient, com a llum per llegir o com a llum de menys intensitat.

A la nit, hi ha d’haver un pilot d’emergència encès a la paret perquè l’habitació no es quedi a les fosques i el pacient s’hi vegi si s’ha d’aixecar.

Condicions d’insonorització

Els investigadors han demostrat que el soroll ambiental, expressat en decibels (dB), produeix fatiga física i trastorns nerviosos o emocionals. El soroll que es genera en l’entorn hospitalari pot venir de fora o de dins.

• Soroll exterior: n’hi sol haver com a conseqüència d’obres, circulació, sirenes d’ambulàncies, etc., que, a més, poden portar associada la producció de vibracions. Aquests sorolls es po-den pal·liar amb sistemes d’aïllament situats a les finestres, a fi de disminuir la influència que tenen sobre l’estat emocional dels pacients.

• Soroll interior: n’hi ha com a conseqüència del trànsit de gent als passadissos i de l’activitat laboral del centre sanitari. Per evitar la producció de sorolls, és important que el personal sanitari compleixi i faci complir les normes següents (Taula 1.2):

Recomanacions per evitar el soroll

1. Respectar els cartells en què es recomana silenci.

2. Mirar de no parlar gaire alt i de no riure escandalosament.

3. Moderar el volum de la televisió o la ràdio.

4. Controlar l’ús dels telèfons mòbils.

5. Obrir i tancar les portes amb compte, sense cops.

6. Desplaçar el mobiliari suaument i sense arrossegar-lo.

7. Utilitzar calçat de sola flexible o de goma per evitar desplaçaments sorollosos.

8. Fer el transport de llits, cadires de rodes, carretons, suports de degotador, etc., amb compte, mirant de no tocar les parets, els mobles o les portes.

Taula 1.2. Recomanacions per mirar de no fer soroll.

Fig. 1.5. La llum directa del sol és eficaç per augmentar la resis-tència a malalties.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que en les uni-tats del pacient no se sobrepassin els 30 dB. En el següent enllaç trobaràs més informació sobre aquest tema: goo.gl/3goEQb

WEB

11

UNITAT1Condicions d’higiene i neteja

Les condicions d’higiene i neteja repercuteixen seriosament en l’evolució del pacient. L’acumulació d’eliminacions (orina, vòmit, exsudat, femta, etc.) en un ambient semitancat o tancat dona lloc a olors desagradables que tenen conseqüències en el pacient, en el personal sanitari, en altres pacients i en les visites. Això fa que l’entorn resulti incòmode i, des del punt de vista sanitari, acabi sent una possible font d’infecció.

Si el personal d’infermeria considera que l’habitació del pacient no reuneix les condicions d’higiene adequades, ha d’avisar el personal de neteja perquè fregui el terra i netegi els mobles, per evitar així la disseminació de microorganismes.

Quan el pacient és donat d’alta, s’ha de fer una neteja més exhaustiva de la unitat i de tot el material que s’hagi de reutilitzar, ja que cal desinfectar-lo i esterilitzar-lo.

Higiene del llit del pacient

Cada dia s’ha de netejar el marc del llit, i també la resta dels elements habituals de l’habitació del pacient (taula, cadira, butaca, etc.). Quan el pacient és donat d’alta, o és desocupada l’habitació, la neteja s’ha de fer més a fons, sempre segons el protocol hospitalari.

Processament de la llenceria i la roba de llit de la unitat del pacient

Cada vegada que es fa un arranjament amb algun canvi de roba, tant en l’arranjament diari dels llits de la unitat d’hospitalització (que se sol fer a primera hora del matí), com en altres situacions al llarg del dia (per exemple, si el pacient vomita, si evacua accidentalment orina o femta, si té una hemorràgia), la roba s’ha de recollir en bosses de plàstic o de tela (les de tela són reutilitza-bles i cada vegada hi ha més hospitals que les incorporen en els seus protocols) i s’ha de ficar al carretó de la roba bruta (carretons amb diversos compartiments). Després s’ha de transportar fins al servei de bugaderia hospitalària en carretons tancats o s’ha de ficar al transportador pneumàtic, on la netejaran i desinfectaran segons els seus protocols.

En acabat, la roba de llit i la llenceria s’emmagatzemen fins que els zeladors o auxiliars la tornin a portar a la unitat d’hospitalització corresponent. Quan la roba neta sigui a la planta d’hospitalització, els TCAI la guarden a les prestatgeries del magatzem de llenceria.

1. Busca informació a Internet sobre els drets dels pacients i fes-ne una llista. Pots consultar el document Derechos de los pacientes, escrit per Miguel Casares Fernández-Alvés (Tribuna Mèdica).

2. Busca al web del Ministeri de Sanitat (www.msssi.gob.es/) la guia Unidad de enfermería en hospitalización polivalen-te de agudos. Estándares y recomendaciones. En l’apar- tat 6, «Estructura y recursos materiales», llegeix la infor-mació sobre les característiques i la distribució de la unitat d’hospitalització, i fixa’t en les fotografies dels diversos es-pais.

3. Completa el següent procés a la llibreta:

«La llenceria bruta es recull en … a dins l’habitació, i a fora es fica al … . Després es transporta al … . Quan la llenceria neta arriba a la unitat d’infermeria, el TCAI la posa a … .»

4. Com han de ser les unitats destinades als pacients que pre-senten alguna classe de dependència física?

5. Per a quina classe de pacients, prioritàriament, s’han de pre-servar les habitacions individuals?

6. Indica cinc normes per evitar el soroll interior.

ACTIVITATS

A la planta on treballes com a TCAI hi ha vint habitacions:

• Deu són individuals.

• Dotze són dobles.

Quantes unitats del pacient has de revisar a la teva planta?

Claus de resolució

Recorda que la unitat del pacient integra tots els materials que ha de menester cada pacient, no cada habitació. Si totes les habitacions fossin individuals, el nombre d’unitats i habitacions sí que coincidiria.

POSA’T A PROVA 1

Fig. 1.6. Alguns costums senzills que contribueixen a reduir el soroll interior són, per exemple, no parlar gaire alt, restringir l’ús de telèfons mòbils i portar calçat de sola flexible o de goma.

12

Condicions atmosfèriques

Les condicions atmosfèriques que tenen més incidència en el pacient són:

El descens del grau d’humitat afavoreix, generalment, la disse-minació dels microorganismes que afecten el sistema respira-tori.

L’augment del grau d’humitat agreuja les malalties que afec-ten el cor i el sistema circulatori.

Fig. 1.7. Higròmetre.

IMPORTANT

Temperatura

• La temperatura ambient de la unitat d’hospitalització ha d’estar entre 20 i 22 °C, encara que pot variar a les diverses zones de l’hospital. Així, als passadissos ha d’estar entre 20 i 21 °C, a les consultes externes entre 21 i 23 °C, a les sales d’operacions entre 25 i 28 °C, etc.

• Es regula amb els termòmetres o termòstats de què es disposa a les unitats dels pacients, als passadissos, a les dependències especials, etc.

• Molts hospitals disposen de circuits tancats de ventilació que porten incorporat un siste-ma automàtic de control de la temperatura.

• És important que es faci un manteniment i una neteja correctes dels sistemes de control de la temperatura per evitar la contaminació dels sistemes de refrigeració, sobretot per legionel·la.

Humitat

• Els valors del grau d’humitat que es consideren òptims oscil·len entre el 40 i el 60 %.

• Es controla mitjançant l’ús d’higròmetres que es posen a la unitat del pacient, als passadis-sos i a les dependències especials.

• No obstant això, en alguns estats patològics, com certes afeccions respiratòries, un grau d’humitat relativament baix (del 10 al 20 %) resulta més còmode per al pacient.

Ventilació i puresa de l’aire

• La ventilació es fa, normalment, obrint una estona les finestres i la porta. Per renovar l’aire de l’habitació, n’hi ha prou d’obrir la finestra durant 10 o 15 minuts.

• Sempre que es pugui, s’ha de fer durant els procediments de canvi de roba del llit i neteja de l’habitació.

• Ventilant l’habitació, s’eviten els corrents d’aire. És recomanable que es faci servir un paravent perquè l’aire no arribi directament al pacient.

• Als hospitals moderns amb circuit tancat d’aire condicionat o sistemes de climatització, no s’han d’obrir les finestres de les habitacions per ventilar-les, ja que l’aire està en cons-tant renovació i, si s’obrissin, hi hauria descompensacions al circuit de l’aire.

• Les impureses habituals que hi ha a l’aire són gasos, partícules de pols i microorganismes. Les malalties respiratòries es poden disseminar mitjançant aquestes impureses que es propaguen a través de l’aire quan, per exemple, esternudem, parlem o tossim.

• A les habitacions, els pacients han d’estar protegits contra la infecció mitjançant l’aplicació de tècniques d’aïllament, alliberament de la pols, bona ventilació i espai ample entre els llits.

Taula 1.3. Condicions atmosfèriques més favorables a la unitat del pacient.

7. Simuleu per parelles una situació en què un pacient s’adre- ça al control d’infermeria per demanar com es podria orientar a la nit i per saber com es podria haver comunicat des de l’habitació. L’atén la TCAI, que respon a les seves preguntes.

Presteu una atenció especial al tracte al pacient i a les es-tratègies per mirar de no fer sorolls.

8. Relaciona les dues columnes.

1. Temperatura de la unitat del pacient. a) 25-28 ºC.

2. Temperatura del passadís. b) 20-22 ºC.

3. Temperatura de la sala d’operacions. c) 40-60 %.

4. Humitat. d) Decibels.

5. Soroll ambiental. e) 20-21 ºC.

ACTIVITATS

13

UNITAT13. Mobiliari i accessoris de la unitat del pacient

El mobiliari que ha de formar part de la unitat del pacient varia depenent de si es tracta d’unitats especials (de cures intensives o UCI, coronàries, de diàlisi, etc.) o d’unitats d’hospitalització ge-neral (de Medicina Interna, de Cirurgia General, etc.).

En l’àmbit hospitalari, les tasques de neteja i higienització de mobiliari i superfície corresponen al servei de neteja, però la supervisió de la correcta higienització la fa l’equip d’infermeria de cada servei o departament.

Prevenció de riscos laborals a la unitat del pacient

El disseny de la unitat del pacient, a més de facilitar l’acomodació i la permanència dels pa-cients, ha de permetre que els professionals facin la seva feina amb seguretat, prevenint riscos com, per exemple, els que estan relacionats amb la postura. Per fer-ho:

Fig. 1.8. Mobiliari i accessoris de la unitat del pacient. Es contribueix al descans si l’habitació està neta, no hi ha males olors, ni sorolls, ni estímuls molestos, i té unes condicions ambientals apropiades.

Paperera o galleda: se sol posar a dins el lavabo i es fa servir per recollir el rebuig (escombraries, papers, etc.) generat pel pacient (que no sigui sanitari ni biològic). Porta una bossa de plàstic a dins per facilitar-ne la recollida i neteja.

Taula del llit: serveix per posar-hi a sobre les safates del menjar. Pel dis-seny especial que té, permet regular l’alçària, adaptant-la al pacient, de manera que pugui menjar mig incor-porat i amb més comoditat.

Paravent o cortinetes: es fan servir per separar en àrees les habi-tacions compartides; així es manté i es preserva la intimitat dels usuaris.

Armari: s’utilitza per guardar la roba i les pertinences del pacient, i una manta de recanvi per si li fa falta. Hi sol haver penjadors.

Tauleta: se situa al costat del llit, de manera que el pacient hi pugui accedir fàcilment per agafar qualsevol objecte o estri que hagi de menester.

En molts centres sanitaris, es fan servir models de tauletes extensibles i d’alçària i posició regulables, que alhora poden transformar-se en una taula au-xiliar per posar-hi les safates del menjar i adaptar-se al pacient per afavorir que estigui còmode.

Llum: generalment està fixat a la paret perquè no ocupi espai. Es fa servir en exploracions, per llegir o com a llum indirecta. Per evitar riscos d’accident, no s’utilitzen llums a les taules.

Llit: segons el grau de dependència de l’usuari, pot ser que el llit sigui el lloc on s’estigui la major part del dia. Per tant, ha d’estar en perfectes condicions, proveït de la llenceria necessària i ha de disposar dels accessoris adequats a cada usuari.

Les dimensions del llit solen ser d’1,90 a 2 metres de llargària i de 90 centímetres d’amplària. L’alçària és de 70 centímetres fins al somier per facilitar l’accés i la manipulació.

Al llit s’hi ha de poder accedir per tres costats.

Cadira o butaca: es fan servir com a lloc de descans per als pacients independents i per a la mobilització dels dependents. Solen disposar de braços i reposapeus; també poden portar un dispositiu regulable per posar-hi la safata del menjar.

Es posen al costat del pacient, a l’altre cantó de la tauleta i a la vora de la capçalera del llit, perquè s’hi pugui asseure fàcilment sense haver-se de desplaçar.

Sempre que l’espai ho permeti, s’ha de disposar d’una cadira o butaca per a l’acompanyant, i ha de tenir les mateixes característiques.

• El llit s’ha de posar de manera que s’hi pugui accedir fàcilment per tres dels costats i facilitar així la feina del personal sanitari (canvis posturals, rentar el pacient, aplicar-li cures, etc.).

• Les distàncies estàndard per als llits han de ser d’1,20 metres entre llit i llit, i d’1,12 me- tres, com a mínim, des del llit fins a la paret.

• La capçalera del llit ha d’estar en contacte amb la paret.

• El llit no s’ha de situar mai a sota d’una finestra ni tampoc massa a la vora d’una porta (perquè no impedeixi entrar a l’habitació o al lavabo).

El mobiliari i els accessoris que formen part d’una unitat del pacient tipus són els que es recu-llen en la figura següent:

14

Funcions de l’auxiliar d’infermeria en relació amb la unitat del pacient

Quan un pacient ingressa a l’hospital, l’auxiliar d’infermeria és el professional que s’encarrega de rebre’l, de manera que ha de tenir en compte un seguit de qüestions que l’ajudin a instal·lar-se i adaptar-se al medi hospitalari. Les tasques que ha de tenir en compte el TCAI són:

Tasques generals en relació amb la unitat del pacient

1. Cal rebre el pacient quan ingressa a la unitat d’hospitalització, adreçant-s’hi pel seu nom i tractant-lo amb respecte.

2. Cal recollir la documentació relacionada amb l’ingrés i com-provar que hi consten totes les dades que fan falta.

3. Cal emplenar les etiquetes del control d’infermeria amb les dades del pacient (si és previst en els protocols de l’hospital).

4. Cal acompanyar-lo fins a l’habitació o unitat del pacient que li hagi estat assignada, explicar-li si és individual o comparti-da i deixar-lo instal·lat còmodament.

5. Cal explicar-li les normes d’ús de tots els equips, materials i dispositius que formen part de la unitat del pacient (llum, climatització, timbre de trucada, etc.).

6. Cal ensenyar-li on hi ha els serveis comuns per a tot el per-sonal: telèfon, sala de televisió, capella, sala d’usos múlti-ples, etc.

7. Cal informar-lo sobre les normes de l’hospital en relació amb:

- Els horaris de visita: del metge, dels familiars, dels amics, etc.

- L’horari de menjars i menús disponibles per triar.

- El servei de neteja.

- L’ús del telèfon i la recepció de trucades de l’exterior, i l’ús del televisor o la ràdio.

- La prohibició de fumar.

- Altres serveis de què disposa l’hospital.

8. Cal responsabilitzar-se de fer que tot el material de la unitat del pacient estigui complet.

9. Cal assegurar-se que el mobiliari està en perfectes condi-cions d’ús.

10. Cal comprovar que funcionen correctament els sistemes de ventilació, de comunicació amb el control d’infermeria, de llum, d’aigua, etc.

L’Adela té seixanta-un anys i fa tres dies que l’han operada d’una resecció transversa de còlon a causa d’un carcinoma que li van detectar fa un mes. La recuperació és favorable, de manera que li han anat retirant els calmants de mica en mica. Quan aquest matí ha notat dolors intensos a l’abdomen, s’ha espantat molt i ha tingut un atac d’ansietat.

a) Com pot ajudar el TCAI a aquesta pacient?

b) Quina norma relacionada amb les funcions del TCAI no s’ha complert?

Claus de resolució

Després de llegir de manera entenedora el cas pràctic que et plantegem, repassa els continguts de l’Apartat 2 (sobretot les normes generals en relació amb la unitat del pacient) i respon a la llibreta. Després podeu fer un col·loqui a classe.

POSA’T A PROVA 2

9. Al Servei de Medicina Interna de l’hospital, ha d’ingressar un pacient de quaranta-cinc anys per sotmetre’s a un seguit de proves diagnòstiques per descartar un carcinoma gàstric. Indica quines de les següents activitats són competència del TCAI i quines d’altres professionals (metges o infermers).

a) Rebre el pacient.

b) Fer-li un sondatge vesical.

c) Acompanyar-lo a l’habitació.

d) Fer-li una endoscòpia.

e) Administrar-li sèrum.

f) Recollir la seva documentació.

g) Explicar-li les normes de l’hospital.

h) Fer-li una punció venosa.

i) Mirar-li la pressió arterial.

j) Informar-lo sobre les pautes d’ús dels serveis.

k) Fixar-se en canvis d’actitud.

ACTIVITATS

15

UNITAT14. El llit hospitalari

Acaba sent una cosa pròpia del pacient, que li procura comoditat, seguretat, son, alleujament del dolor, etc. A més, facilita l’acompliment de les diverses tècniques sanitàries. Per això ha d’estar en perfectes condicions de conservació i proveït de tota la roba de llit que calgui.

4.1. Característiques del llit hospitalariÉs important que els llits compleixin els requisits següents:

• Han de ser articulats, amb un pla d’alçària regulable.

• Han de ser fàcils de manejar i desplaçar, de manera que estan proveïts de rodes i sistema de frenada.

• La font de llum no ha de ser al seu davant.

• En general, els llits estan fets de tubs buits que es poden rentar còmodament per facilitar-ne la neteja i desinfecció.

Algunes de les característiques dels llits hospitalaris són:

Quan un pacient ingressa en un hospital, experimenta un seguit de sensacions negatives que li poden afectar l’estat emocional i l’evolució de la malaltia.

El TCAI l’ha de tractar amb res-pecte, mirant que aquestes sen- sacions li siguin tan poc traumàti-ques com sigui possible. Així, ha d’estar sempre en disposició d’es- coltar tant els missatges verbals com els no verbals.

IMPORTANTEl llit hospitalari és el lloc on descansarà el pacient durant l’estada hospitalària i on potser passarà, segons la malaltia que tingui, la major part de les hores del dia.

Fig. 1.9. Components d’un llit hospitalari.

El somier és un suport d’una o diver-ses peces sobre el qual recolza o es carrega el matalàs en el llit.

Sol estar compost d’un, dos o tres seg-ments mòbils, que poden canviar de posició quan són accionats, normal-ment amb un comandament elèctric o, en els que tenen accionament me-cànic, amb una manovella.

Les dimensions del llit solen ser:

• De 90 a 105 centímetres d’amplària.• D’1,90 a 2 metres de llargària.• 70 centímetres d’alçària (sense ma-

talàs).

Solen estar equipats amb rodes mòbils a cada pota i amb un sistema de frenada per bloquejar-les, la qual cosa facilita el desplaçament, tant cap a dins la unitat en què està ingressat el pacient com a l’hora de traslladar-lo d’un servei a un altre.

Segons la finalitat que tenen, hi ha llits que poden tenir els ac-cessoris següents:

• Sistema electrònic per regular l’alçària.• Control remot per posar el llit en posicions diferents.• Altres elements, com un triangle, barres de tracció, pesos

i corrioles.

El matalàs més utilitzat és, generalment, el de làtex, d’una sola peça i semi- rígid, amb reforços laterals que serveixen de suport al cos. No obstant això, hi ha altres classes de matalassos que es fan servir en situacions especials (ve-geu l’Apartat 4 d’aquesta unitat). El matalàs se sol cobrir amb una funda semi- permeable i flexible per protegir-lo de les possibles secrecions del pacient.

La roba de llit ha de ser prou am-pla per lligar-la correctament al matalàs. També ha de ser resistent a les rentades freqüents, però no rasposa.

Baranes de subjecció incorporades

16

4.2. Classes de llits hospitalaris

Fig. 1.10. Llitera d’exploració rígida i llite-ra d’exploració articulada.

Fig. 1.11. a) Llit metàl·lic de somier rígid; b) llit articulat; c) llit ortopèdic, trauma-tològic o de Judet.

c)

a)

b)

Classe de llit Característiques

Llit metàl·lic de somier rígid

Consta d’un somier rígid, sense articulacions. En alguns models es pot aixecar la part del cap amb una manovella. En l’àmbit hospitalari gairebé ja no s’utilitzen perquè no faciliten els canvis posturals.

Llit articulat És el que es fa servir als hospitals, i consta d’un somier metàl·lic arti-culat, format per dos, tres o quatre segments mòbils que s’accionen o bé amb una manovella situada al peu o als costats del llit, o bé amb automatismes. En els llits motoritzats, la mobilització es fa a partir d’un comandament elèctric.

Cada articulació permet dividir el llit en dos segments; per tant, el llit amb dues articulacions té tres segments, i el llit amb tres articulacions, quatre. En el de tres, el segment superior fa de suport del cap i l’esquena; el central, de la pelvis, i l’inferior, de les extremitats inferiors. En el de quatre s’hi diferencia una possibilitat de mobilització més: o bé al cap o les espatlles, o bé als genolls. Aquesta classe de llit facilita l’acomodació del pacient i els canvis posturals.

Llit ortopèdic, traumatològic o de Judet

Consta d’un marc, anomenat marc de Balkan, que subjecta unes vare-tes metàl·liques situades a sobre del llit per acoblar unes corrioles que, mitjançant cordes, fan de suport de diversos sistemes de pesos. També està proveïda d’un estrep, anomenat també triangle de Balkan, que permet al pacient moure’s una mica per incorporar-se o canviar de po-sició. Per fer la tracció, un dels extrems s’aplica al pacient, i a l’altre s’hi posen els pesos.

La tracció és una tècnica terapèutica que aplica forces sobre un os, un múscul o una articulació. Pot ser cutània o esquelètica. En la primera, la força s’exerceix sobre la pell, i en la segona, sobre els ossos, a partir de claus quirúrgics, filferros, etc. Els objectius d’aquesta tècnica són alinear una extremitat fracturada, evitar deformacions en cas de paràlisi i alleu-jar el dolor d’un traumatisme osteoarticular (fractura, luxació, etc.). Es fa servir, sobretot, en traumatologia, amb pacients que tenen fractures, luxa-cions, paràlisis de les extremitats, politraumatismes, etc.

Taula 1.4. Classes de llit del pacient (continua).

Hi ha diverses classes de llits, que s’adapten a les necessitats específiques dels pacients. En general, se’n poden distingir dos grups: les lliteres d’exploració i els llits de descans.

A. Lliteres d’exploració

Serveixen per explorar i transportar el pacient. S’utilitzen als consultoris dels hospitals, als cen-tres de salut, etc. Abans de posar-hi el pacient, s’han de cobrir amb un llençol, que s’ha de canviar després d’haver-lo fet servir. Les lliteres d’exploració poden ser:

• Rígides: tenen una estructura de tub metàl·lic buit sobre la qual s’assenta un matalàs de base rígida, recobert de pell o d’un material semblant que sigui fàcil de rentar. Poden portar rodes per facilitar-ne el desplaçament i un sistema de frenada per bloquejar-les.

• Articulades: encara que el més habitual és que tinguin una sola articulació situada al cap- çal (que es pot elevar fins a 90 graus respecte al pla del llit), avui dia hi ha lliteres amb diver-sos punts d’articulació.

B. Llits de descans

Aquests llits estan destinats a pacients que s’han d’estar a l’hospital una llarga temporada. Les principals classes de llits de descans són les que hi ha a la Taula 1.4.

17

UNITAT1

Classe de llit Característiques

Llit electrocircular o circoelèctric

Està format per dues armadures metàl·liques circulars unides entre si per un pla rígid que gira al voltant d’aquestes armadures.

El llit pot adoptar qualsevol posició: horitzontal, vertical, inclinada en tots els angles i de cap per avall. A més, està proveït d’un interruptor que permet un moviment lent en sentit circular i que pot manejar el pacient mateix.

S’hi poden acoblar suports per als peus, baranes laterals, cintes de sub-jecció i qualsevol element que faciliti els canvis de pressió a la superfície corporal per evitar així les úlceres per pressió.

Es fa servir en pacients amb grans cremades, amb politraumatismes o amb lesions, és a dir, en casos d’immobilització durant llargues tempo-rades.

Llit Roto Rest® És un llit de levitació mecanitzada amb un matalàs que té un flux con-tinu d’aire entre unes boletes o esferes que, a més de la flotació amb la disminució de pressions, fan un massatge al pacient.

Prevé les úlceres per pressió. Es fa servir en pacients amb grans cremades.

Llit d’esferes fluïdificat, Clinitron®

És un llit que manté el pacient subjecte, però girant constantment, de manera que distribueix els punts de pressió. Permet girs i canvis de po-sició laterals i longitudinals.

Per a aquesta classe de llits es fan servir armadures o subjeccions late-rals, del cap, dels peus i per girar, i també coixinets amortidors. S’utilitza per prevenir les úlceres per pressió.

Llit de sedestació, Gatch

Permet l’elevació des de l’horitzontal del pacient fins a la posició d’assegut, i també l’ajustament a la zona de sota els genolls. Sol disposar d’una ma-novella manual.

Cada vegada es fa servir menys en l’àmbit hospitalari per les lesions d’esquena que pot causar en els auxiliars el maneig manual d’aquest llit.

Incubadora Es fa servir per mantenir els nounats prematurs en un ambient adequat de temperatura i humitat amb la finalitat d’assegurar les seves condi-cions de vida. Permet manipular el nadó des de fora mitjançant uns dis-positius a manera de guants o portes.

La humitat, la temperatura i la concentració d’oxigen es poden regular amb precisió.

Permet monitorar el nadó (freqüència cardíaca, freqüència respiratòria i temperatura), i també connectar-lo a un respirador, fer-li l’aspiració de secrecions si cal, utilitzar la unitat nebulitzadora, aplicar-li el llum de llum blava (hiperbilirubinèmia), etc.

La cambra on es posa el nadó és de material transparent, la qual cosa facilita tant l’aïllament com el control i l’observació de l’infant. Se sol situar a sobre d’un moble metàl·lic, amb compartiments que permeten guardar el material que cal per a les cures.

Hi ha incubadores proveïdes de rodes que faciliten el desplaçament en els casos en què sigui adequat, i n’hi ha que fins i tot van equipades amb tot el material que fa falta per fer vigilància intensiva.

Taula 1.4. Classes de llit del pacient (continuació).

10. Entra al web www.dailymotion.com i busca el vídeo Unidad de prematuros, de Do-cumentos TV. Analitza les característiques de les incubadores que hi surten.

ACTIVITATS

Fig. 1.12. a) Llit electrocircular o circoelèc-tric; b) Roto Rest®; c) Clinitron®; d) Gatch; e) incubadora.

e)

c)

b)

a)

d)

18

5. Accessoris del llit hospitalari

Fig. 1.13. Matalàs antiescares o alterna-ting. A més dels esmentats, hi ha ma-talassos de molles (si bé cada vegada es fan servir menys), d’aigua (utilitzats per prevenir les úlceres per pressió, i no gaire usats, tampoc) i d’aigua amb bo-les de p oliuretà (que es posen a sobre del matalàs i permeten reduir el volum d’aigua necessari).

5.1. Coixins i matalassosEl coixí sol ser d’escuma, tou i baix, destinat a facilitar els canvis posturals i l’acomodació del pacient. En general, hi ha més d’un coixí per pacient.

Els matalassos poden ser de diverses formes i estructures. Els models de matalassos o de fundes de matalassos tenen com a objectiu contribuir a prevenir les úlceres per pressió. Els més importants són:

• Matalàs de làtex: avui dia es fa servir cada vegada més perquè constitueix una bona base per al repòs del pacient.

• Matalàs d’escuma: cedeix més fàcilment al pes del cos. Pot ser d’una peça o estar seccionat en blocs (de 40 a 50 blocs). Afavoreix la comoditat i l’acoblament del pacient, reparteix la pressió del cos i evita un excés de fricció i fregament a la pell.

• Matalàs de goma, amb tubs o cel·les: s’omple d’aire i es posa a sobre del llit. La finalitat, igual que els altres, és evitar les úlceres per pressió.

• Matalàs d’esferes fluïdificat: està format per esferes de vidre molt fines que es mantenen en moviment gràcies a l’aire insuflat entre elles, la qual cosa permet repartir la pressió que exerceix el pes del cos del pacient i experimentar així la sensació d’estar surant.

• Matalàs antiescares o alternating: consta d’un seguit de tubs pneumàtics que s’inflen i es desinflen amb alternança mitjançant el funcionament de dos motors. Mentre els tubs de nombre parell estan inflats, els de nombre imparell estan desinflats, i cada quatre minuts s’inverteix automàticament el cicle. Aquesta classe de matalàs, com que desplaça els punts de suport, evita la pressió i, a més, fa un massatge continu.

5.2. Roba de llitLa llenceria del llit hospitalari està formada per aquests elements:

Es consideren accessoris tots els elements (incloent-hi el matalàs) que es poden posar al llit per facilitar l’estada, la higiene, la comoditat i el benestar del pacient.

Fig. 1.14. Roba de llit.

Funda del matalàs: coberta impermeable i ajustable en les quatre cantonades que protegeix el matalàs de la humitat i la brutícia procedents d’eliminar secrecions del pacient.

Manta: sol ser d’un color clar. El teixit ha de resistir les rentades freqüents i no ha de pesar gaire. Ha d’abrigar sense pesar. Es doblega per l’amplada.

Funda del farciment i coixinera: són de cotó o d’un material semblant. La funda del farciment està directament en contacte amb el farciment mateix i es tanca amb una cremallera o un altre sistema. La coixinera es posa a sobre de la funda del farciment i s’ha de canviar sempre que calgui (com a mínim, una vegada al dia).

Cobrellit o vànova: és la peça que cobreix els llençols i la manta. Ha de ser resis-tent a les rentades i de co-lors clars. Generalment és blanc. Es doblega per l’am-plada i amb el costat dret cap a dins.

Travesser: és del mateix tei-xit que els llençols. Es posa al mig del llit, a l’altura de la pelvis. També es pot fer ser-vir per desplaçar el pacient cap a la capçalera del llit, quan ha lliscat.

Avui dia, cada vegada es fan servir més travessers d’un sol ús.

Llençols: generalment són de cotó o d’un material semblant. Cada vegada es fan servir més els punts ajustables. En serveis com urgències, diàlisis o con-sultes, se solen utilitzar llençols d’un sol ús. Hi fan falta un llençol de sota i un de sobre.

• El llençol de sota es doblega per la llargada, amb el dret cap a dins.

• El llençol de sobre es doblega per l’amplada, amb el revés cap a dins.

19

UNITAT15.3. Accessoris de llit

En aquesta categoria s’hi inclouen:

Barana o reixa de seguretat

Protectors de baranes

Falques topall Fèrula antirotació

És un protector metàl·lic o de plàstic que es posa a cada costat lliure del llit per evitar que el pacient caigui. Pot abastar tota la llargària lateral del llit o només la meitat superior. Té un mecanisme que permet fer-la baixar per facilitar l’accés al pacient sense treure-la.

Solen ser bosses de polietilè in-flades d’aire, coixins, etc. La fun-ció que tenen és evitar que els pacients es lesionin. També se’n diu sentinelles de llit.

Són peces triangulars embuata-des que serveixen per mantenir l’estabilitat del pacient o d’algun segment del cos. Es pot obtenir el mateix resultat amb coixins, llençols o tovalloles doblegades.

Consta d’una superfície exterior de plàstic dur i un interior embuatat en què es fica el peu, que es manté im-mobilitzat i en posició correcta. Evita la flexió plantar i el peu en pèndol.

Arc de protecció o arc de llit

Suport de degotador Suport de bossa de diüresi

Estrep o «triangle de Balkan»

Manté el pes de la roba del llit i evita així que fregui i exerceixi pressió sobre el pacient. Quan s’instal·la, cal tenir en compte que la roba de llit ha de menes-ter més folga per cobrir el pacient fins a les espatlles.

Pot ser portàtil o adaptable al llit. Consta d’un tub metàl·lic buit la part superior del qual s’acaba amb dos petits penjadors on es posen les solucions que es per-fondran. L’alçària és regulable.

Es fa servir per subjectar la bossa de diüresi i mantenir-la penjada a sobre del somier o a la vora del llit.

Permet que el pacient faci petits des-plaçaments corporals a dins el llit, com moure’s, incorporar-se o canviar de posi-ció. Es fa servir en pacients paraplègics i en casos d’estades llargues al llit amb limitació de la mobilitat.

Taula 1.5. Accessoris de llit.

11. Relaciona els termes de les dues columnes.

1. Escaletes de llit.

2. Falques topall.

3. Arc de protecció.

4. Fèrules antirotació.

a) Mantenir l’estabilitat.

b) Evitar el pes de la roba.

c) Evitar la flexió plantar.

d) Facilitar desplaçaments.

12. Actualment, cada vegada es fan servir més els xopadors amb travesser incorporat que en faciliten la subjecció al matalàs i protegeixen la pell del pacient. Busca a Internet informació sobre aquesta classe de xopadors i com es col·loquen.

13. Per què et sembla que la col·locació del llit té a veure amb la prevenció de riscos laborals del TCAI?

ACTIVITATS

A la unitat d’hospitalització de Medicina Interna hi va ingressar l’Andreu, un avi que pateix de demència i que està en estudi diagnòstic. Ahir a la nit no va dormir gairebé gens, es va aixecar unes quantes vegades i, en una d’aquestes vegades, va caure. Avui el metge ha prescrit que li administrin sèrum fisiològic i li insereixin una sonda vesical. En la seva situació, quins accessoris serien els indicats?

Claus de resolució

Repassa l’Apartat 4 i tria els elements que et farien falta per dur a terme les instruccions del metge.

Després comenta-ho a classe amb el grup i el professor.

POSA’T A PROVA 3

20

6. Tècniques d’arranjament i preparació del llit

Els objectius de l’arranjament del llit són (1) preparar el llit en condicions d’higiene i comoditat per al pacient i facilitar així el moviment, el descans i el son, i (2) contribuir a la tranquil·litat psicològi-ca creant un medi pulcre, impedint la contaminació i evitant tensions al pacient, als professionals sanitaris i a les visites.

Per tant, és important mantenir el llit net i sense arrugues perquè el pacient hi estigui còmode i s’hi pugui moure sense sensació d’angoixa. Des del punt de vista psicològic, el descans es veurà afavorit amb intervencions del personal d’infermeria que disminueixin l’ansietat.

6.1. Normes generalsA l’hora d’arranjar el llit s’han de tenir en compte unes normes generals i saber els procedi-ments concrets que es fan servir en cada situació.

Normes generals en relació amb l’arranjament del llit

• Cal que la roba de llit es canviï al matí, després del bany o la toaleta del pacient, i també sempre que es taqui o es mulli.

• Abans de començar la tècnica d’arranjament del llit, cal tenir a punt tot el material necessari.

• En cas que es preparin diversos equips per refer més d’un llit, cal fer servir un carretó de roba neta, amb tots els equips que facin falta, i un altre de roba bruta, en el qual s’ha de dipositar la roba del llit i la llenceria que s’ha retirat, directament a cada box, o a partir de bosses de plàstic o de tela —que són reutilit-zables— en un únic espai del carretó.

• Per evitar que aquests carretons serveixin com a vehicle de transmissió dels microorganismes d’un pacient a un altre, cal deixar-los al passadís, a la porta de les habitacions.

• Cal fer la rentada higiènica de les mans abans i després de dur a terme el procediment. Després cal posar-se els guants.

• Cal explicar el procediment al pacient i demanar-li que hi col·labori.

• Quan no estigui contraindicat, cal posar el llit en posició horit-zontal.

• És absolutament essencial que la funda del matalàs, el llençol de sota i el travesser no tinguin arrugues, ja que poden produir molèsties i afavorir l’aparició d’irritacions i úlceres per frega-ment o pressió.

• Cal que el llençol de sobre, la manta i el cobrellit tapin el pa-cient fins a les espatlles. S’han d’ajustar a sota del matalàs, a la zona dels peus, sense ficar-los ben endins pels costats.

• Cal que la roba de llit bruta no entri en contacte amb l’uniforme de l’auxiliar ni amb la roba neta. També cal dipositar-la directa-ment a la bossa que hi ha a dins de l’habitació o al carretó que hi ha a la porta, però no s’ha de deixar mai a terra o a sobre d’un altre llit o una cadira de l’habitació.

• No s’ha espolsar la roba de llit retirada, perquè cal evitar la dis-persió dels microorganismes i la formació d’aerosols.

• Cal que l’arranjament del llit es faci de pressa i amb preci- sió, però mirant de no fer moviments bruscos quan el pacient hi és.

• Quan calgui, s’ha de fer servir un paravent per preservar la inti-mitat del pacient.

6.2. Procediments d’arranjament del llitDescrivim els procediments apropiats per preparar un llit segons que es donin les situacions següents:

• Llit tancat: és el llit de l’hospital que queda buit fins a l’admissió d’un nou pacient; el pot fer un sol TCAI.

• Llit obert: és el llit que correspon a un pacient ingressat que l’ocupa, però que es pot aixe-car; el pot fer un sol TCAI.

• Llit ocupat: és el llit en què hi ha el pacient a dins quan s’arregla; el fan dos TCAI.

• Llit de postoperats: és el llit que es prepara per rebre un pacient que ha estat operat.

Fig. 1.15. a) Roba neta; b) carretó de roba bruta, que no s’entra mai a l’habitació, sinó que es deixa a fora, al passadís, per evitar la disseminació de microorganis-mes.

a)

b)

Fig. 1.16. a) Llit tancat; b) llit obert, amb obertura en punta; c) llit obert, amb obertura en plec.

a) b) c)

21

UNITAT1A. Llit tancat

Si al llit hi ha hagut un pacient in-fectocontagiós, s’ha de fer servir una bossa especial per a la roba bruta, d’un color determinat, se-gons les normes hospitalàries de tractament d’objectes contami-nats.

PREVENCIÓ DE RISCOS

Procediment 1. Arranjament d’un llit tancat

Recursos materials

Funda del matalàs sense protector (s/p), llençols de sota i de sobre, travesser o xopador de cel·lulosa s/p, manta s/p, cobrellit, coixinera, farciment, carretó de roba neta i bruta, bossa de plàstic o tela per a la roba bruta i guants d’un sol ús.

Protocol d’actuació

1. Cal rentar-se les mans i posar-se els guants.

2. Cal posar en una cadira tot el material necessari en ordre invers al que es farà servir; és a dir, farciment, coixinera, cobrellit, manta, llençol de sobre, travesser, xopador, llençol de sota i funda del matalàs.

3. Cal frenar les rodes del llit i posar-lo en posició horitzontal.

4. Cal treure el cobrellit i la manta. Si s’han de tornar a fer servir, cal doblegar-los a l’altura adequada per tenir una posició ergonòmica. S’ha d’arraconar el xopador, si n’hi ha.

5. Cal retirar la roba bruta, peça a peça, sense espolsar-la, i doblegar-la o enrotllar-la i ficar-la a la bossa. El llençol de sobre s’ha d’enrotllar cap a dins, i el de sota, cap a fora, per evitar la part que ha estat en contacte amb el pacient.

6. Cal estendre la funda del matalàs i fixar-la.

7. Cal posar el llençol de sota de manera que el dret del llençol quedi cap amunt. S’ha de deixar la llargària adequada per fixar el llençol a sota del matalàs, primer la capçalera i després el peu, amb les cantoneres en biaix, i ficar-l’hi pels laterals.

8. Cal situar el travesser al terç mitjà del llit, centrar-lo i, si fa falta, ficar-lo ben endins pels dos laterals del matalàs. Si també cal, s’hi ha de posar a sobre el xopador. Tant l’un com l’altre han de quedar ben estirats i sense arrugues.

9. Cal posar el llençol de sobre centrat i deixar el revés del llençol cap amunt. També cal ficar ben endins del matalàs la part inferior i deixar les cantoneres per fer-les juntament amb la manta i el cobrellit (encara que també es pot fer peça a peça). El llençol es pot posar en sentit longitudinal o transversal (del cap als peus). Es pot posar com el llençol inferior.

10. Cal posar la manta de manera que la part superior quedi a l’altura de les espatlles, a uns 20 centímetres de la capçalera del llit.

11. Cal posar el cobrellit 10 centímetres per sobre de la vora superior de la manta, centrar-lo i ficar a sota de la manta la part superior del cobrellit. Després s’ha de tornar a plegar el llençol superior sobre la manta i el cobrellit per fer la gira. Cal ficar-ho ben endins del peu i fer les cantoneres. El llençol de sobre, la manta i el cobrellit han de penjar a la mateixa mida als costats del llit i no s’han de ficar a sota del matalàs.

12. Després de comprovar el bon estat del farciment del coixí, cal posar-hi la funda i, a so-bre, la coixinera, que s’ha deixar a la capçalera del llit.

13. Cal comprovar que la roba del llit queda ben estirada, endreçar l’habitació i comprovar que el timbre funciona.

14. Cal retirar la roba usada i portar-la a l’habitació de la roba bruta o seguir el procediment establert.

15. Cal treure’s els guants i tornar-se a rentar les mans.

Fig. 1.17. El cantó en biaix: es fica ben endins del matalàs el llençol de sota i s’aixeca amb l’altra mà a uns 25 o 30 centímetres de l’extrem ficat. Després es deixa caure aquesta part del llençol i es fica tota ben endins del matalàs, estirant-la bé.

Fig. 1.18. a) Col·locació del travesser a la zona mitjana del llit; b) col·locació del llençol de sobre en sentit transversal, de la capçalera al peu del llit.

b)

a)

22

Procediment 2. Arranjament d’un llit obert

Objectiu: arranjar correctament un llit ocupat per un pacient que es pot aixecar.

Recursos materials

Els mateixos que en la tècnica descrita per al llit tancat, però en aquest cas s’hi ha d’afegir el pijama o camisa de dormir i la bata per al pacient, i una o dues tovalloles per a la higiene per-sonal.

Protocol d’actuació

El procediment es fa seguint els passos descrits per al llit tancat, però s’han de tenir en compte algunes diferències:

1. Després de posar el llençol de sobre, s’aconsella deixar espai per als peus del pacient. Una de les maneres d’aconseguir-ho és fer un petit plec o doblec en sentit transversal a l’altura del peu del llit. Aquesta és una mesura de comoditat perquè afegeix espai addicional per als peus.

2. Si el pacient ha de tornar a ocupar el llit, se li ha d’obrir, de manera que no li costi ficar-s’hi. Hi ha diverses maneres d’obrir el llit:

a) En punta.

b) En plec o ventall.

c) De dalt a baix.

B. Llit obert

Fig. 1.19b) S’agafa tota la roba superior de llit (llençol de dalt, manta i cobrellit) i es formen petits plecs fins a arribar al peu del llit, de mane-ra que la gira sigui accessible i quedi mirant cap a la capçalera.

b) En plec o ventall

Fig. 1.19a) Es dobleguen l’extrem superior del llençol de dalt, la manta i el cobrellit pel costat per on es ficarà el pacient en sentit diagonal al llit.

a) En punta

c) De dalt a baix

Fig. 1.19c) Es doblega tota la ro- ba superior fins al peu del llit (de manera que quedi oberta) i, després, es torna la gira cap a la capçalera.

23

UNITAT1C. Llit ocupat

Per fer un llit ocupat, el procediment que cal seguir és diferent, i depèn del grau de col·laboració del pacient. Perquè no hi hagi una dissemi-nació de microbis, és completament necessari evitar el contacte del llit amb l’uniforme.

Hi ha diverses maneres de posar el pacient per refer-li el llit mentre hi és. És important fer servir en cada moment la que li ofereixi més seguretat i comoditat, i alhora la que sigui més fàcil d’executar per als TCAI.

La tècnica d’arranjament del llit ocupat s’ha d’adaptar a les condicions particulars de cada pacient. En general, s’han de seguir les pautes que es detallen tot seguit:

• Les dades del pacient que es poden observar mentre es duu a ter-me la tècnica s’han d’anotar al full d’evolució, al llibre d’observacions d’infermeria o al registre informàtic específic.

• No s’ha d’espolsar la llenceria bruta. S’ha de retirar del llit formant un embalum compacte i s’ha de ficar directament a la bossa de roba bruta; no es pot deixar mai a terra.

• Durant l’arranjament del llit, cal fixar-se en el pacient.

• Per a pacients que, per la seva patologia, s’han d’estar en posició de Fowler (per exemple, traumatològics i cardíacs), el canvi del llençol de sota s’ha de fer de dalt a baix, de manera que el pacient queda assegut al llit en lloc de fer-ho en decúbit lateral.

• S’ha de mobilitzar el pacient tan poc com es pugui per evitar cansament i molèsties tant per a ell com per al personal sanitari.

• Si l’habitació és compartida, cal fer servir paravents o cortines per preservar la intimitat del pacient.

• Si el pacient té diversos dispositius terapèutics, el procediment l’han de fer l’auxiliar, el per-sonal d’infermeria i el zelador.

• Perquè la roba de llit quedi centrada, s’ha de fer coincidir el centre de la roba amb el centre del matalàs, i unir els dos cantons formant una punta.

En aquest apartat veurem l’arranjament del llit ocupat fet per dos TCAI.

Procediment 3. Arranjament d’un llit ocupat

Objectiu: arranjar correctament un llit ocupat per un pacient que no es pot aixecar.

Recursos materials

Els mateixos que per al llit tancat, als quals cal afegir un pijama o camisa de dormir, una o dues tovalloles per a la higiene personal i una bata per cada TCAI (opcional).

Si l’habitació és compartida, s’ha de fer servir un paravent.

Protocol d’actuació

En general, el procediment es fa seguint els mateixos passos descrits per al llit tancat, però s’han de tenir en compte algunes diferències.

1. Cal preparar l’equip necessari i, després de rentar-se les mans, portar-lo a l’habitació del pacient i deixar-lo a sobre d’una cadira, tal com s’ha descrit per al llit tancat.

2. Cal rentar-se les mans i, si fa falta, posar-se els guants i la bata.

3. Cal saludar el pacient, informar-lo de la tècnica, demanar-li la col·laboració i preservar la seva intimitat (tancar finestres i portes).

4. Cal protegir el pacient de possibles caigudes i posar el llit en horitzontal, si no està contraindicat.

Fig. 1.20. Pacient mobilitzat amb una grua. Les grues o elevadors són mètodes mecànics que permeten mobilitzar el pacient per fer-li la toaleta o per arranjar el llit.

A vegades, els dibuixos que por-ten serigrafiats els llençols en sentit longitudinal amb el nom de l’hospital ens serveixen de referència per posar-los centrats al matalàs.

CLAUS I CONSELLS

(continua)

24

Procediment 3. Arranjament d’un llit ocupat (continuació)

Cadascun dels TCAI s’ha de situar a un costat del llit i ha de seguir, simultàniament, aquests passos:

5. Cal afluixar la roba de llit i retirar el cobrellit i la manta acos-tant les vores superiors i inferiors.

6. Cal ficar la roba de llit retirada a la bossa de roba bruta. Si s’ha de tornar a fer servir, cal doblegar-la i posar-la a la cadira.

7. Si el llençol de sobre no és brut, cal afluixar-lo i deixar-lo a sobre del pacient o posar-hi una manta de bany que el substitueixi. No s’ha de deixar mai el pacient sense abrigar.

8. Si es posa la manta de bany, cal retirar el llençol de sobre llis-cant d’espatlles a peus i, alhora, estendre la manta de bany.

9. Cal retirar el coixí passant el braç dret sobre la cara del pa-cient fins a sota del coll, canviar la funda i posar-la a la ca-dira.

10. Cal posar el pacient en decúbit lateral a prop d’una de les vores del llit de manera que quedi subjecte per un dels au-xiliars o se subjecti ell mateix a la barana.

11. Cal que l’altre auxiliar emboliqui la roba bruta (travesser, xo-pador i llençol de sota) i la retiri fins a l’esquena del pacient sense tocar la part que hi ha estat en contacte.

12. Cal estendre al llit el llençol de sota net sense espolsar-lo, fer-lo anar cap al centre del llit i fixar-lo a sota del matalàs.

13. Cal posar el travesser al terç mitjà del llit, fixar-lo a sota del matalàs i recollir la resta a prop del cos del pacient. Si fa falta, cal posar el xopador.

14. Entre els dos auxiliars, cal girar el pacient cap al costat con-trari, de manera que quedi ajagut a l’altra vora del llit.

15. Cal que el segon auxiliar retiri la llenceria bruta, la fiqui a la bossa i la canviï.

16. Cal posar el pacient en decúbit supí i, si no s’ha posat el coixí abans, fer-ho ara.

17. Cal estendre el llençol de sobre al cim del pacient i alhora retirar el que s’ha fet servir per tapar-lo.

18. Cal ajustar el llençol de sobre a sota del matalàs amb folga per no pressionar els peus i posar la resta de la roba tal com s’ha descrit en el llit obert.

19. Cal deixar el pacient en una posició còmoda i que pugui arribar amb facilitat al timbre i als objectes personals.

20. Cal recollir el material, treure’s els guants, rentar-se les mans i comunicar les possibles incidències.

S’ha d’afluixar el llençol de sobre per la zona dels peus.

S’ha de posar l’usuari en decúbit lateral a sobre del llençol de sota net.

S’ha de retirar el travesser, el xopador i el llençol de sota.

S’ha d’estirar el llençol de sota i el traves-ser, i s’han de ficar ben endins a sota del matalàs.

S’ha de posar el llençol de sota net.

S’ha d’acomodar l’usuari.

25

UNITAT1D. Llit de pacients postoperats

14. Prepara els recursos materials i practica els procediments descrits. Anota a la llibreta les observacions o qüestions que cal tenir en compte en altres repeticions de la pràctica.

15. El llit 323-B avui ha quedat desocupat, ja que han donat d’alta l’Antoni, un pacient adult que l’ocupava. Què ha de fer el TCAI?

16. El pacient que comparteix habitació amb l’Antoni pot aixe-car-se a fer passejades curtes i estar-se assegut a la butaca. Quina classe d’arranjament de llit li correspon?

17. La Pilar serà intervinguda de nòduls en una corda vocal, de manera que li faran anestèsia general. Acaba de venir un zelador a buscar-la i anirà caminant a la sala d’operacions. Abans d’acabar la intervenció, el zelador va a arreglar-li el llit per portar-la des de la taula quirúrgica. Com convé que l’hi prepari?

18. En Francesc és un pacient enllitat amb una tracció esque-lètica, i s’ha d’estar al llit. En una situació com aquesta, com li han de refer, el llit? Busca més informació en l’enllaç se-güent: goo.gl/k4CKq3

ACTIVITATS

Procediment 4. Arranjament d’un llit de pacients p ostoperats

Objectiu: arranjar correctament un llit que ha de rebre un pa-cient acabat d’operar o anestesiat.

Recursos materials

Els mateixos que per fer el llit tancat, incloent-hi, a més, un drap de camp o un travesser per a la capçalera del llit i, si cal, un xopador.

Protocol d’actuació

1. Després de preparar l’equip, cal rentar-se les mans i posar-se els guants.

2. Cal posar la roba inferior del llit (llençol, xopador i travesser), segons la tècnica descrita per arranjar el llit tancat o el llit obert.

3. Cal estendre el llençol de sobre, la manta i el cobrellit (tal com es descriu per al llit tancat) sense ficar a sota del mata-làs ni la roba dels peus ni la dels laterals del llit.

4. Cal fer la gira de la capçalera i la del peu del llit doblegant el cobrellit sobre si mateix, després la manta i finalment el llençol de sobre.

5. Cal treure el coixí, amb la coixinera i la funda del farciment canviades, i posar-lo a sobre d’una cadira (no s’ha de posar mai a sobre del llit).

6. Cal preparar el paquet quirúrgic amb la roba que taparà el pacient (llençol de sobre, manta i cobrellit). Hi ha diverses maneres de fer-ho:

a) En general, es doblega la roba superior (en plecs o en forma de ventall) des de la gira fins al peu del matalàs, o des d’un costat del llit cap a l’altre, deixant lliure aquell pel qual es ficarà el pacient. Es pot deixar doblegada així sobre un costat o sobre el peu del llit (vegeu les Fig. 1.18 b i c).

b) També es pot obrir en triangle o punta. S’agafen els extrems de cada gira (cap i peus) i es pleguen a sobre del centre del llit, formant un triangle. S’agafa la punta del triangle i es do-blega cap al costat obert del llit.

7. A la part alta del llit, on el pacient posa el cap, cal estendre el drap de camp i un xopador doblegat. El coixí no s’hi posa per evitar la broncoaspiració, en cas que vomiti.

8. Quan es passa el pacient al llit, cal desdoblegar el llençol de sobre, la manta i el cobrellit. Després cal fer un doblec a l’altura dels peus per deixar espai i ficar-ho a sota del mata-làs, amb les cantoneres en biaix.

9. Cal posar les baranes de seguretat, si el pacient ho reque-reix.

L’objectiu general és proporcionar un medi net i còmode, i facili-tar el trasllat del pacient des de la taula d’operacions, o la llitera, fins al llit.

El llit ha de ser a la unitat del pacient, a la sala de reanimació postquirúrgica o habitació de despertar, etc. Ha d’estar en posi-ció horitzontal. A més, a l’habitació s’hi han de preparar els sis-temes que es prevegi, o que se sàpiga, que haurà de menester el pacient.

El llit de pacients postoperats, anomenat també llit d’anestèsia o quirúrgic, és el que es prepara per rebre un pacient que ha estat operat o qualsevol persona que hagi estat anestesiada.

Fig. 1.21. Obertura en triangle d’un llit de pacients postoperats.

SÍNTESI La unitat del pacient. Tècniques d’arranjament i preparació del llit

26

Unitat del pacient

Condicions ambientals

• Atmosfèriques: temperatura, humitat, ventilació

• Il·luminació: llum natural o artificial• Sorolls: externs i interns• Higiene i neteja

Funcions de l’auxiliar d’infermeria

• Rebre el pacient quan ingressa a la unitat d’hospitalització• Recollir la documentació clínica del pacient• Acompanyar el pacient a l’habitació• Explicar al pacient les normes de l’hospital• Donar suport al malalt i al seu entorn familiar

Mobiliari • Llit, accessoris, tauleta, butaca, armari, paravent, etc.

De descans: articulat, Clinitron®, Gatch, incubadora, Roto Rest®, electrocircular, traumatològic, etc.

D’exploració: rígids i articulats

Materials o equips• D’ús habitual: got, palangana, falca, termòmetres, etc.• D’higiene personal: esponja, tovallola, pinta, cremes, etc.

Unitat d’infermeria• Conjunt de departaments i recursos materials relacionats amb el

personal d’infermeria• Objectiu: proporcionar cures d’infermeria als pacients

Llit hospitalari

Característiques: metàl·lic, articulat, amb rodes, sistema de frenada

Accessoris: coixí, matalàs, llenceria, barana, arcs, etc.

Classes

Tècniques d’arranjament

Normes generals d’arranjament

Procediments específics: llit tancat, obert, ocupat i de postoperatori

Tècniques d’arranjament i preparació del llit

TEST DE REPÀS UNITAT1

27

1. Del conjunt format per l’espai de l’habitació, el mobi-liari i el material que s’hi fa servir se’n diu:

Unitat d’infermeria.

Sala d’hospitalització.

Unitat del pacient.

2. La temperatura ambiental recomanada per a la uni-tat del pacient és:

De 20 a 22 °C.

De 27 a 29 °C.

De 15 a 20 °C.

3. Dins les condicions atmosfèriques no s’hi inclou:

La humitat.

El soroll exterior.

La ventilació.

4. Les dimensions del llit, pel que a fa la longitud, poden variar:

De 2 a 3 metres.

D’1,90 a 2 metres.

D’1,80 a 1,90 metres.

5. Del llit que pot adoptar qualsevol posició, que gira en sentit circular i que es fa servir per a lesionats medul·lars se’n diu:

Electrocircular.

Traumatològic.

Roto Rest®.

6. Del llit mecanitzat que té un flux continu d’aire entre les esferes se’n diu:

Pneumàtic.

D’esferes fluïdificat.

Gatch.

7. Un lesionat medul·lar que hagi de provar la posició de sedestació ha de fer servir un llit de:

Foster.

Gatch.

Clinitron®.

8. Quins accessoris són imprescindibles perquè el pa-cient pugui fer petits desplaçaments al llit?

Falques topall.

Un arc de protecció.

El triangle de Balkan.

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

9. Per evitar caigudes del pacient enllitat, com a acces-sori es fa servir:

L’arc de llit.

L’estrep o triangle de Balkan.

Les baranes o reixes de seguretat.

10. Si volguéssim mantenir l’estabilitat corporal del pa-cient en una posició de decúbit lateral, com a acces-soris de llit podríem utilitzar:

Coixins.

Un arc de llit.

Les respostes a i b són correctes.

11. És fals que, en l’arranjament de llit, s’hagi de:

Posar el carretó de roba bruta al costat del llit.

Preparar abans tot l’equip necessari.

Canviar el llit al matí.

12. Del llit on hi ha un pacient, però que no l’ocupa a l’hora de fer-lo, se’n diu:

Obert.

Ocupat.

Tancat.

13. En quin procediment d’arranjament del llit hospitala-ri el TCAI podria requerir la col·laboració del zelador?

En el de llit obert.

En el de llit ocupat.

En el de llit de pacients postoperats.

14. En la tècnica d’arranjament del llit, la diferència entre la de llit tancat i llit obert és la següent:

S’afegeixen a l’equip el pijama o camisa de dormir, la bata i les tovalloles.

Es deixa obert encara que no hi hagi el pacient.

No hi ha cap diferència.

15. En el llit de pacients postoperats:

No s’hi han de posar mai reixes o baranes.

S’hi posa el coixí.

S’hi posa un drap de camp.

16. Del llit de pacients postoperats també se’n diu:

Quirúrgic.

D’anestèsia.

Les respostes a i b són correctes.

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

a

b

c

COMPROVA EL TEU APRENENTATGE

28

Descriure les característiques de la unitat del pacient i de les condicions ambientals

1. Observa la següent fotografia i respon:

a) Indica el mobiliari i els accessoris de la unitat del pacient i del llit que hi veus. N’hi falta cap?

b) Assenyala a la llibreta com són les condicions ambientals que perceps a la fotografia. Són adequades? Raona la res-posta.

2. Descriu les característiques més significatives d’una unitat pediàtrica.

3. Indica quines han de ser les mides de les habitacions hospi-talàries d’un, dos o tres llits.

4. Quina temperatura mitjana hi ha d’haver als passadissos, les sales d’operacions i les consultes externes?

Descriure les classes de llits, la llenceria i els accessoris més freqüents

5. Indica les dimensions d’un llit hospitalari estàndard.

6. En quina classe de situacions o pacients es fan servir els llits articulats?

7. Assenyala quatre classes de llits diferents que hi pot haver en el medi hospitalari.

8. Indica per a què es fan servir el llit Roto Rest®, el llit d’esferes fluïdificat i el llit de sedestació.

9. Fes una hipotètica conferència en grup: imagina’t que ets un TCAI amb força experiència professional que ha de fer una xerrada-col·loqui sobre les classes de llits. Dividiu la classe en dos o tres grups i feu les conferències correspo-nents.

10. En grup, imagineu-vos una o diverses situacions clíniques en què calgui fer servir algun dels accessoris descrits a l’Apartat 2 d’aquesta unitat. Descriu-les a la llibreta.

11. Identifica la roba de llit de la figura següent:

12. En quina classe de pacients se sol fer servir el triangle de Balkan?

13. Especifica què són les fèrules antirotació i indica per a què es fan servir en el medi hospitalari.

Caracteritzar les classes de matalassos i l’ús que se’n fa

14. Enumera les classes de matalassos que es poden fer servir al llit hospitalari.

15. Per parelles, determineu quins són els atributs concrets de cada classe de matalàs i les seves indicacions.

16. Els matalassos s’inclouen en les «superfícies especials de maneig de pressió» per prevenir les úlceres per pressió. Uti-litzant el següent enllaç, respon: com classifica les superfí-cies de suport?; en quin grup inclouries els llits electrocircu-lar i de Gatch? goo.gl/1LJxNX

Aplicar les tècniques d’arranjament del llit desocupat, ocu-pat i de pacients postoperats

17. En grup, reuneix de manera consecutiva els equips necessa-ris per fer els procediments d’arranjament del llit.

18. Exposa les diferències entre els diversos equips preparats.

19. Revisa en la guia Acogida al nuevo trabajador del Servicio de Traumatología del Hospital Infanta Cristina (Àrea de Sa-lut de Badajoz) les tasques que tinguin a veure amb el llit o la llenceria de cada torn de treball hospitalari.

20. Aplica les tècniques d’arranjament del llit desocupat, ocu-pat i de pacients postoperats.

21. Per parelles, feu els procediments d’arranjaments de llit tan-cat, obert i de pacients postoperats. Amb l’ajuda d’un com-pany, refeu també l’ocupat.

22. Quins riscos identifiques per refer un llit ocupat? Enumera les precaucions que s’han de tenir en compte a l’hora de fer-ho.

23. En grup, compartiu situacions conegudes de benestar del pacient, o no, durant l’arranjament del llit que fan els TCAI.

24. Feu un joc de rols: trieu alguna de les escenes de l’activitat anterior, representeu-la i repetiu-la després amb les correc-cions que calguin del rol professional.

PRÀCTICA FINALUNITAT1

29

La Sara acaba de ser contractada com a TCAI a l’Hospital de Terol, on resideix.

S’estarà a la sala de cirurgia, encara que la direcció d’infermeria li ha dit que els caps de setmana haurà d’anar a reforçar altres sales d’hospitalització, per descansos del personal.

Avui repassa alguns procediments a casa seva per estar més tranquil·la i preparada per començar a treballar (encara que sap que podrà comptar amb l’ajuda dels companys i de la superviso-ra); recorda que li van ensenyar una norma que diu que no s’ha de fer allò que no se sap fer, sobretot quan impliqui riscos per al pacient.

Arriba el seu primer dia de feina i a la planta, en el canvi de torn, li diuen que hi ha tots els llits ocupats: catorze llits oberts, tres llits amb pacients enllitats i tres pacients que tindran l’alta hospitalària al migdia, després de la visita mèdica i de recollir l’informe d’alta.

1. Què és el primer que ha de tenir en compte la Sara?

2. En quins punts o normes relacionats amb l’arranjament dels llits s’ha de fixar?

3. Si en un llit obert el pacient sol·licita ajuda per ficar-s’hi, què ha de fer la Sara?

Cas pràctic

1. Completa a la llibreta les següents frases amb els termes adequats:

a) Les dimensions del llit solen ser: de 90 a 105 centímetres d’ … ; d’1,90 a 2 metres de … ; 70 centímetres d’ … .

b) La llenceria de llit s’envia a la bugaderia hospitalària a través de … o … .

2. Del següent enunciat, tria l’opció correcta de les tres que es plantegen:

El matalàs del llit hospitalari se sol cobrir amb una funda … :

a) Impermeable.

b) Semipermeable.

c) Permeable.

3. Relaciona els termes de les columnes següents:

1. No hi ha cap pacient assignat al llit.

2. El pacient que ocupa el llit hi és a dins, no s’aixeca.

3. El pacient assignat al llit ara és la sala d’operacions.

4. No hi ha pacient al llit; passeja amb els familiars pel passadís de la planta d’hospitalització.

a) Llit obert.

b) Llit tancat.

c) Llit ocupat.

d) Llit de postoperats.

4. Relaciona amb fletxes els conceptes de les dues columnes següents:

1. Matalàs. a) D’escuma, tou i baix.

2. Coixinera. b) Alternating.

3. Llençol de sota. c) A sobre de la funda del farciment.

4. Farciment. d) De cantoneres ajustables.

5. Llençol de sobre. e) Protegeix el matalàs.

6. Funda del matalàs. f) Travesser.

7. Arc de llit. g) Evita el peu en pèndol.

8. Fèrula antirotació. h) Ajuda a mobilitzar.

9. Estrep. i) Evita el pes dels llençols.

5. Identifica en la il·lustració següent:

a) El control d’infermeria.

b) La zona específica de registre d’informació.

c) La sala per a visites.

d) La zona de descans.

Conceptes