UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA I MERCAT

EN AQUEST TEMA TRACTAREM DE RESPONDRE A PREGUNTES COM… Perquè unes VANS són més cares que unes Mustang?

Perquè si augmenta el preu del pernil salat augmenta el consum del fuet?

Perquè BALE costa 100 milions d’Euros?

Perquè David Gueta fa els concerts al Palau Sant Jordi si al Fòrum hi cap més gent?

EL MERCAT Tradicionalment era el lloc físic on es

compraven i venien bénsPerò fa temps que aquestconcepte ha quedat desfasat...

EL MERCAT Tot aquell mecanisme que permet posar en

contacte compradors i venedors, mitjançant el qual es fixarà un preu i una quantitat d’intercanvi.

El mercat sempre tindrà: un producte, un venedor (o oferent) i un comprador (o demandant)

Dos tipus de mercats: Béns i serveis: intercanvi de productes i serveis a

canvi de diners Factors: intercanvi de terra, treball i capital a canvi de

lloguers, salaris i interessos

EL MERCAT: LA DEMANDA I L’OFERTA

Les dues forces principals que actuen en qualsevol mercat són la Demanda i l’Oferta.

En les economies capitalistes són les lleis de l’oferta i la demandanles que determinen els preus dels productes.

Però com veurem més tard, no sempre el joc és net.

ELS PREUS

Formació: regateig entre compradors i venedors intercanvi

Mitjançant l’oferta (el que ofereixen els productors) i la demanda (el que volen els consumidors) es fixen els preus

No obstant això els preus també estan condicionats per modes, posicions de poder de les empreses,...per tant no són del tot lliures.

Són l’essència de les economies de mercat: dónen informació i coordinen les decisions de productors i consumidors.

Actualment, allò que ens facilita l’intercanvi són els diners.

LA DEMANDA

Quantitat d’un bé que un consumidor desitja i pot adquirir

a un preu determinat.

Demanar: disposició a comprar desig + recursos per a

comprar-la. Intenció.

Distingirem dos tipus de demanda: Individual: quantitat d’un bé que està diposada a adquirir un

únic consumidor

Demanda Agregada: quantitat d’un bé que estan disposats a

adquirir la totalitat de consumidors d’una economia.

LA DEMANDA

De què depen? Diversos factors... Preu: com més alt és le preu menys quantitat

d’un bé es vol adquirir. Llei de la demanda: relació inversa que hi ha

entre el preu d’un bé i la quantitat demandada: Si augmenta preu d’un bé, baixa la quantitat

demandadad Si disminueix preu d’un bé, augmenta quantitat

demandada

FACTORS CONDICIONANTS DE LA DEMANDA

1) Preu del bé en qüestió (Px)

2) Preu d’altres béns relacionats (Py)a) Béns complementaris

b) Béns substitutius

3) Renda del Consumidor (Y)a) Béns normals

b) Béns de luxe

c) Béns inferiors

4) Preferències o gustos del consumidor (G)

1. PREU DEL BÉ (PX)

Existeix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat que s’està disposat a comprar per part d’un consumidor. Perquè? Efecte substitució: incidència d’un canvi en els preus

relatius: quan un bé o servei s’encareix relativament tendeix a ser substituït per altres béns més econòmics.

Efecte renda: incidència d’un canvi en la renda real en els consumidors: increment dels preus disminueix la capacitat adquisitiva dels consumidors (pot comprar menys quantitat de béns) i per tant reduiran el seu consum d’aquest bé.

2. PREU D’ALTRES BÉNS (PY) Béns Substitutius: un d’ells pot ser utilitzat i consumit en lloc de l’altre.

L'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors demanin

més de l'altre bé.

Ex. (mantega i margarina). Si augmenta preu mantega, augmenta consum

margarina

Si augmenta Py (preu bé y) augmenta quantitat bé x.

Béns complementaris: un bé que depén de l’altre, van en parella. Dos

béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors

demanin menys de l'altre bé.

Ex. (pilotes i raquetes de tennis). Si augmenta preu raquetes, baixa quantitat

que es demanda de pilotes de tennis

Si augmenta Py (preu bé y) disminueix quantitat bé x.

3. LA RENDA DISPONIBLE DEL CONSUMIDOR Depenent de la renda dels consumidors es poden

donar dos tipus de béns:1) Normals: aquells que s’incrementa la seva

demanda quan augmenta la renda del consumidor. Dins dels normals distingim:

1) De primera necessitat: augmenten en menor proporció a l’augmentar la renda (pa, llet,...)

2) De luxe: augmenten en major proporció en augmentar la renda (joies, iots,...).

2) Inferiors: són aquell que en augmentar la renda del consumidor, disminueix el seu consum. (mortadel·la)

4. GUSTOS O PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR Quan un bé sigui preferit a un altre per un consumidor,

la seva quantitat demandada augmentarà.

De vegades els nostres gustos o preferències venen determinats per la moda i/o per campanyes publicitàries que volen influir en els nostres gustos o desitjos.

FUNCIÓ DE DEMANDA

Podem expressar la quantitat demandada d’un bé en forma de funció:

Qx = f(Px, Py, R, G)

Per tant la demanda és la quantitat d’un bé X que els consumidors estan disposats a comprar i que dependrà del seu preu, el preu dels béns relacionats, la seva renda i els seus gustos.

CLÀUSULA «CETERIS PARIBUS» La fem servir en economia per simplificat

Ceteris Paribus: indica quina és la variació de la variable depenent (Qx) quan variem una de les variables independents (Px, Py, Y, G) mantenint la resta de variables independents constants

Funció demanda preu: Qx = f(Px, Py, Y, G) Funció demanda renda. Qx = f(Px, Py, Y, G) Funció demanda creuada Qx= f (Px, Py, Y, G)

*on les variables en vermell vol dir que romanen fixes

FUNCIÓ DEMANDA INDIVIDUAL

Preu Quantitat Demandada

P1= 10 Qx1 = 8

P2= 15 Qx2 = 6

P3 = 20 Qx3 = 3

P4= 25 Qx4 = 0

REPRESENTACIÓ GRÀFICA: LA CORBA DE DEMANDA

LA DEMANDA AGREGADA És la suma de les demandes individuals La corba de demanda de mercat s’obté sumant

horitzontalment les corbes de demanda individual. És a dir, sumem les quantitats demandades per tots els consumidors del mercat.

DEMANDA AGREGADA

Preu Quantitat Demandada

Consumidor 1

Quantitat Demandada

Consumidor 2

Quantitat Demandada

Consumidor 3

D.Agregada

p=10 8 5 7 20

P=15 6 4 5 15

P=20 3 3 4 10

P=25 0 2 2 4

DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA DE DEMANDA Distingirem 2 moviments: Moviments al llarg de la corba ’anomena la variació en

la quantitat demandada: com varia la D en variar el preu del bé

Desplaçaments de la corba Quan varia algun dels factors de la demanda que no és el preu. Canvis en: a) la renda, b) el preu de béns relacionats c) les preferències dels consumidors.

A) VARIACIONS EN LA RENDA DEL CONSUMIDOR

1. Béns normals Si augmenta la renda s’incrementa la

quantitat demandada. Per tant desplaçament cap a la dreta de la corba.

Si disminueix la renda, disminueix la quantitat demandada. Desplaçament cap a l’esquerra.

A) VARIACIONS EN LA RENDA DEL CONSUMIDOR

1. Béns inferiors Si augmenta la renda disminueix la quantitat

demandada. Desplaçament cap a l’esquerra. Si disminueix la renda, s’incrementa la quantitat

demandada. Per tant desplaçament cap a la dreta de la corba.

B) VARIACIONS EN EL PREU DE BÉNS RELACIONATS (PY) Si el és complementari Si augmenta Py, la quantitat demandada del bé x (Qx)

disminueix, la qual cosa representa un desplaçament cap a l’esquerra de la corba de demanda, ja que per al mateix nivell de preus es consumirà menys del bé x

Si disminueix Py, la quantitat demandada del bé x (Qx)

augmenta, la qual cosa representa un desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda.

B) VARIACIONS EN EL PREU DE BÉNS RELACIONATS (PY) Si són substitutius: Quan augmenta Py, augmenta la quantitat demandada

(consum) del bé x. Desplaçament cap a la dreta

Si disminueix Py, disminueix consum del bé x, ja que Px és constant i el preu del producte Y disminueix. Desplaçament cap a l’esquerra.

C) VARIACIÓ EN LES PREFERÈNCIES O GUSTOS Quan hi ha un augment en la preferència d’un bé,

augmentarà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a la dreta.

Quan hi ha una disminució en la preferència d’un bé, disminuirà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a l’esquerra.

PRACTIQUEM

Ex.1 Confecciona la corba de demanda de mercat d’un bé amb 3 consumidors si saps que per a un preu P1 demanden 5, 10 i 20 unitats i per a un P2: 10, 15 i 30 unitats.

Ex.2 Indica si són vertaderes o falses les següents afirmacions. Justifica la resposta.

a) Si disminueix el preu d’un bé també ho fa la demanda de tots els béns complementaris.

b) Si disminueix el preu d’un bé normal el consumidor demandarà més quantitat.

PRACTIQUEM Ex. 3. indica quins moviments es donaran en la demanda

de jocs tradicionals en aquestes situacions. Representa-ho gràficament.

a) S’incrementa el preu dels jocs d’ordinadorb) Les preferències pels jocs tradicionals disminueixenc) Es dóna una reducció en el preu dels jocs educatius

tradicionals.

...SEGUIM PRACTICANTEx. 4 Esmenta un bé complementari i un substitutiu per aquests béns: a) consola de videojocs; b) Reproductor DVD; c) Lentilles; d) Fulles d’afaitar; e) llibreta amb fulls quadriculatsEx. 5 Indica quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de demanda del cafè com a conseqüència dels moviments següents. Representa-ho gràficament:

1) Augment del preu del cafè2) Disminució del preu del té3) Augment del preu de la llet4) Augment de la renda disponible5) Campanya publicitària en favor del cafè

L’OFERTA

És la quantitat d’un bé o servei que s’estaria disposat a oferir al mercat.

L’oferta individual recull les diferents quantitats que un productor està disposat a produir i oferir a cada preu.

L’oferta agregada (S.A): quantitat d’un bé que estan disposada a oferir al mercat la totalitat d’empreses d’una economia.

L’OFERTA Llei de l’oferta: expressa la relació directa que hi ha

entre el preu i la quantitat oferta. Quan augmenta el preu, els productors (empreses) estan disposades a vendre una major quantitat de producte.

Aquest supòsit està basat en el fet de que en l’economia lliure de mercat, l’objectiu fonamental és obtenir beneficis. I el preu relatiu d’un producte respecte als altres és el que determina els beneficis.

L’OFERTA De què depèn?

Del preu del bé (Px) Del cost dels factors productius (Cf) De la tecnologia (T) Del nombre d’empreses que actuen en aquest mercat (z) El preu d’altres béns relacionats Py De les expectatives empresarials € ...

Funció d’oferta: Qx=f(Px,Cf,T,z,E, Py...)

SUPOSEM UNA TAULA D’OFERTAPreu ordinador portatil

Quantitat Oferta per HP

Quantitat oferta per Mac

Oferta Agregada

100 1 0 1

200 3 1 4

300 5 2 7

400 8 3 11

500 10 5 15

600 12 8 20

L’OFERTA: DIBUIXEM-LA A LA PISSARRA

OFERTA AGREGADA Quantitat total de béns que estan disposades a oferir la

totalitat d’empreses d’una economia per a cada preu del bé.

Els factors que influeixen en l’oferta agregada són els mateixos que influeixen en l’oferta individual.

Qxs= f( Px, Wi, T, E, Py, z)

L’OFERTA AGREGADA A nivell d’oferta agregada els moviments que es poden

donar són: al llarg de la corba (variació en la quantitat que s’ofereix) o desplaçaments de la corba (quan es modifiquen factors diferents al preu)

MODIFICACIONS DE LA CORBA D’OFERTA

1. Moviments al llarg de la corba: es dóna quan varia o es modifica el preu. La relació que es dóna entre el preu i la quantitat oferta és una relació directa: a major preu, més quantitat s’oferirà.

2. Desplaçaments de la corba: es poden donar quan es modifiquen les variables que no són el preu del bé.

MODIFICACIONS EN EL COST DELS FACTORS (CF) Si augmenta el cost dels factors (salaris, capital)

augment dels costos. Per tant per a cada preu el benefici de l’empresa caurà disminueix quantitat oferta desplaçament cap a l’esquerra.

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES Innovació tecnològica: o bé incrementem producció

amb utilitzant mateix nombre de factors; o bé mateixa producció amb menor nombre de factors.

En ambdós casos es produeix reducció de costos Empresa disposada a oferir major quantitat desplaçament cap a la dreta.

EXPECTATIVES (E) Quan les expectatives de venda augmenten també

augmenta la quantitat que està disposada a oferir una empresa. (Desplaçament cap a la dreta).

Si les expectatives de venda són negatives: desplaçament cap a l’esquerra.

PREU D’ALTRES BÉNS Relació inversa si augmenta el preu d’altres béns (Py)

pot fer que l’empresari del bé x deixi de produir aquest bé i es dediqui a produir altres béns. En aquest cas es produirà un desplaçament cap a l’esquerra.

L’EQUILIBRI DE MERCAT L’oferta i la demanada agregada coincideixen en un punt

anomenat «punt d’equilibri». El punt d’equilibri es dóna quan per a un preu donat,

coincideix la quantitat oferta i la quantitat demandada

Aquest punt d’equilibri està format per : Qe i Pe

L’EXCÉS D’OFERTA

A part del punt d’equilibri es poden donar dues situacions:

1. Excés d’oferta2. Excés de demanda

Vegem-ho a la pissarra

EXCÉS D’OFERTA

El preu que es dona al mercat és major que el preu d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és major que la quantitat demandada.

P1>Pe Qo>QD

L’excés d’oferta o excedent és la situació en la qual la quantitat oferta és més gran que la quantitat demandada.

L’EXCÉS D’OFERTA. Segons la teoria de l’economia de lliure mercat el mercat

s’autoregula.

Llavors quan hi hagi un excés d’oferta, els preus tendiran a baixar.

Hi haurà un moviment al llarg de la corba d’oferta fins arribar al

punt d’equilibri. És a dir les empreses hauran de reduir el preu.

A mesura que es redueix el preu, les empreses que tinguin

majors costos hauran de tancar i per tant baixarà la quantitat

oferta.

Paral·lelament també es donarà un moviment al llarg de la corba

de demanda cap al punt d’equilibri.

EXCÉS DE DEMANDA

El preu que es dona al mercat és major que el preu

d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és menor que la

quantitat demandada.

P1<Pe QD>QO

L’excés de demanda o escassetat és la situació en la qual

la quantitat demandada és més gran que la quantitat

oferta.

L’EXCÉS DE DEMANDA

L’excés de demanda suposarà un moviment al llarg de la corba de

demanda (cap a dalt) fins a arribar al punt d’equilibri.

Per tant es donarà un augment en el preu, la qual cosa farà que la

quantitat oferta sigui cada vegada més gran i la quantitat

demandada cada cop més petita.

PREU D’EQUILIBRI

Cal tenir en compte que l’Oferta i la Demanda sempre estan canviant.

Que passa quan no coincideixen la Quantitat Demandada i la Quantitat Oferta? Procediment d’acostament (pressió sobre els preus), mitjançant el regateig, que permetrà igualar ambdues quantitats a un preu de mercat.

Vegem-ho a la pissarra...

EXEMPLE DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ EQUILIBRI DE MERCAT

PREU Q Demandada Q Oferta

50 90 180

40 100 160

30 120 120

20 150 70

10 200 0

PRACTIQUEM Determina quin seria l’equilibri de mercat d’un bé

qualsevol en les següents situacions:a) Es produeix un augment en les expectatives de vendesb) Es dóna una reducció en els costos laboralsc) Hi ha un augment de la renda dels consumidors i el bé

és normald) Es dóna una millora tecnològicae) Es dona un augment de la renda del consumidor i el bé

és inferiorf) S’incrementa el preu del bé en qüestió

PRACTIQUEM MÉS

Determina i representa que succeirà en l’oferta i/o la demanda de bolígrafs en les següents situacions. (Fes primer l’oferta i després la demanda).

a. Augmenta el preu dels bolígrafsb. Augmenta el salari dels treballadorsc. Millora la tecnologia productivad. Es posen de moda els treballadors de punta fina.e. Augmenta el preu del típpex.f. Hi ha un augment en la renda del consumidor

L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA És un concepte molt important per a les empreses, donat que

relaciona els canvis en el preu amb els canvis en la quantitat demandada.

Per tant determina com actuaran les empreses amb els preus dels seus productes.

Pot una empresa pujar el preu per obtenir + beneficis? Fins quin punt ho pot fer?

PREGUNTES PRÈVIES Quan pagarieu com a màxim per una relaxing cup of

cafè amb llet? Perquè creieu que les entrades per veure un Barça-

Madrid poden arribar a vendre-les per 400 € Quant creieu que estaria disposat un fumador a pagar

pel seu paquet de cigarretes? 5 €? 8 €?

L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA Com hem vist la quantitat demandada varia amb el preu,

però no sempre ho fa amb la mateixa intensitat.

L’elasticitat-preu de la demanda ens indica el grau en que varia la quantitat demandada d’un bé davant de les variacions en el preu.

És a dir, mesura la sensibilitat de la quantitat demandada quan hi ha alteracions en el preu.

L’ELASTICITAT-PREU DE DE LA DEMANDA S’expressa com a quocient entre la variació de la

quantitat demandada del bé, per una variació del preu. S’expressa en tant per cent.

Ep

El resultat sempre té signe negatiu (perquè el pendent de la corba de demanda té signe negatiu). Tanmateix s’expressa en termes positius.

L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA L’elasticitat-preu de la demanda pot ser:

Ep>1 Elàstica Ep= infinit Perfectament elàstica Ep<1 Inelàstica Ep=0 Perfectament inelàstica Ep=1 Elasticitat unitària

DEMANDA ELÀSTICA Ep>1 És aquella situació on la variació percentual de la quantitat

demandada és més gran que la variació percentual del preu.

És a dir, les quantitats demandades són molt sensibles a alteracions en els preus. Per tant una petita variació en el preu fa variar més la quantitat que es demanda.

Es dona en els béns de luxe, dels quals no ens costa tant prescindir

DEMANDA INELÀSTICA Ep<1 És aquella situació on la variació percentual de la quantitat demandada

és més petita que la variació percentual del preu.

Es dona en els béns de primera necessitat (pa, tabac o aquelles coses imprescindibles)

DEMANDA D’ELASTICITAT UNITÀRIA Ep = 1 La variació percentual de la quantitat demandada és

igual a la variació percentual en el preu.

DEMANADES D’ELASTICITAT I INELASTICITAT PERFECTES Elasticitat perfecte: Ep= infinit Inelasticitat imperfecta: Ep=0

EXEMPLE PRÀCTIC DE CÀLCUL D’ELASTICITATS

Una empresa dedicada a la venda de caramels ven 100 unitats a 5 euros. Si redueix el preu a 3 euros en ven 180. Com és l’elasticitat-preu de la demanda de caramels?

90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 1900

1

2

3

4

5

6

Demanda caramels

Demanda carmels

EXEMPLE PRÀCTIC DE CÀLCUL D’ELASTICITATS1er Pas. Posem els valors. Recordem que la variació de la quantitat és : (Q inicial – Q final)/ Q inicial. En el nostre exemple la quantitat inicial és 100 i la quantitat final 180. En el cas dels preus es fa el mateix. (P inicial – P final)/P inicial . En el nostre cas el preu inicial és 5 i el preu final és 3.

Ed= (100-180)/100 /(5-3)/5

Ed = 80/100 /2/5

Ed = 0,8/0,4

Ed= 2>1 Demanda elàstica

PRACTIQUEM

1. La quantitat que es demana d’un producte determin al mercat és de 26200 a un preu de 650 u/m. Si el preu passa a ser de 585 u/m la quantitat demandada és de 30130. Determina l’Elasticitat de la demanda.

Ed=

Ed= -015/0,1Ed= - (-1,5) = 1,5 Demanda Elàstica perquè major que 1

26200-3013026200650−585650 

ALGUNS FACTORS QUE PODEN INFLUIR EN L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA Tipus de necessitats: primera necessitat: inelàstica.

Luxe: elàstica L’existència de béns substitutius. (Exemples: Oli d’oliva) Importància del bé en termes de cost (un llapis).

ALTRES DOS TIPUS D’ELASTICITAT DE LA DEMANDA:

1. Elasticitat renda: indica la variació en percentatge de la quantitat demandada, quan varia percentualment la renda.

2. Elasticitat creuada de la demanda: indica la variació en percentatge de la quantitat demandada d’un bé en varia percentualment el preu d’altres béns.

PRACTIQUEM UNA MIQUETA MÉS Si Dx i Ox representen la demanda i l’oferta del bé x, i el

preu d’aquest és Px, donades les següents funcions Ox= 500 + 50Px Dx= 5500-150Px

a) determina el preu d’equilibri i la quantitat d’equilibri:b) Què passaria si el preu fos = 18c) Què passaria si el preu fos = 30

Representa-ho.