UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa...

4
AMU»taMUH^gPO*«2- N.» 57 Dleeebte 29 Novembre 1»24 15 CtS. SETMANARI SOCIALISTA SENSE EDUCACIÓ PREVIA NO HI POT HAVER LXIBtRTàT. GABRIEL ALOMAR Micció: Guarôii, H, pril. • BARCitOfM DEFININT POSICIONS El .Sr. Labaro ve, contestant a un article meu que ha tj^ra fiçría jprtuna, insinua una al·lusió a l'«Unió So- cialista de Catalunya» recordant-li el deure de l'examen de conciencia. El méu crit d'alarma no obeía a altre mo- viment espiritual que a l'imperatiu categòric d'un detin- gut examen de conciencia... '^r^feé: els articles del Sr. Landrove, que el nostre col- iga diari de Madrid sembla adoptar com a criteri oficial del partit socialista, senyalen precisament en el socialis- me una divergència en la qual nosaltres necessitem fixar M la nostra posició, per a les responsabilitats de cadas- iÉ$ r <ïayai:it el pervenir. Tothom compendrà els motius en que fonamentem la nostra actiíut excepcional enfront de l'actual govern d'Espanva. Nosaltres, que no hem perdut el sentit de la radapio entre els valors polítics, per reprobables que r ,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl- Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti- ques sotmeses poc o molt a l'intervenció protestatària del p0ble i les que es sustreuen a tot diàleg per la raó matei- xa, de l'origen de llur poder. ''*" Però en aquest moment la nostra intenció no és in- sistir sobre temes impossibles de tractar. Ben al contrari. El que volem consignar no és, no pot ésser, l'intensitat de la nostra impulsió negativa davant la situació present d'Espanya; sinó l'emoció que l'hora actual infon en la t|$$$a sentimentalitat de socialistes. I sense cap vanitat inoportuna i enutjosa, voldríem recabar per a nosaltres, en>1a generosa pugna d'ideals i de conducta que ara s'ini- da entre companys, l'interpretació pura de la conciencia socialista. Que ningú no vegi en nosaltres intenció de s;enißrar disparitats en la comunió fraterna, sinó l'apel·la- ciójí l'ideal contra els errors possibles, i sempre gene- rosos, de la conducta. Situats a Catalunya, que és avui el camp d'experi- i$ej%Çío, més instructiu d'Iberia, nosaltres som arribats a l&Kç socialista com a la confluència dels dos camins de iHfeertat: la llibertat individual o política, i la llibertat col- lectiva, en les seves formes atanyents a les agrupacions »ociáis i a les ètniques. "'Per. a arribar a la consecució total de la nostra aspi- ració, imaginem la lluita civil com un debat amb els po- ders; com una antinòmia entre l'Esdevenir i l'Estat. Que- da clar, doncs, que pressuposem la possibilitat d'aqueix diàleg, d'aqueixa disputa interventora i creadora. Reca- b^ra unjícame;it, dels Poders contra els quals haguem de lítajtar, u^ mínimum de garanties) per a expandir i difon- dre la nostra sentimentalitat, plens de fe en l'eficàcia ma- teixa de la nostra paraula, IÇpm a lliberals de la llibertat política, estem dispo- sate' a sustftuir aifjb el nostre esforç, als partits encarre- g^Jirejçtaj^ent^e sQstenir-la í reclamar-la, quan aquei- jçgSf fences jd«alleixin o traicionin llur nom. Com a llibe- rals de la llibertat ètnica, posem com a terme de gradació en r tí nostre criteri davant els governs la consideració a çïÉ&fefe*^ ^^Qb^.Çqm a Uj^er,a> <fcla irrtet social, m per .al proletariat la conciencia d'un futur destí hegeaiïpnic per a la noya plasmació total de la ciutadania. I' c ho sabem comprendre que es parli d'un Aspecte F>f|cjal t d$:'tó Açrfat, slnse.lon^eiif^-lp.enlapefcepcio siffiúflanift.dento^elsi .altres. ,Asnb ^quests títols veníem a encarnar, modestament, una forma ideal de socialisme. Amb aquests títols també, posem la nostra conducta davant el pas efímer de les po- testateiWsíèrtques, I creiem qu'els nostres lectors podran j^karja, gradació de la nostra bel·ligerància davant els poders d'ahir i els d'avui, en relació a la font popular o extrapópttlar de llur sobirania. CAIREL AkQMAR. La nostra veu. .. ,„„ „ ... T-, í i^ rr^r *'' '•• ^ *-*n r* •' ,, 10. nostra crida als homes de tots els camps de l'obre- rwm« demanant el seu parer sobre la transcendental qües- tióüdricKFjront Untó» ha trobat pn ; anij)Jí§siin re,s,s0, Més deiírea^aesos fa que els artícle§,plpuiç|i a dojo damunt la nostra taula de redacció. i'hoBauesArribada però, deque JUSTICIA SOCIAL hidagta també la seya paraula. Altrament, l'acreditat dia del íjudiciïdarser trobaria potser encara als obrers de la nostea^erra discutint normes i principis... i tant ben di- vicfêteiflom fins ara. T no és qjie^fractèm de cíoure la nostra campanya per a l'unió de la fgrolía proletaria: fou començadaamb l'aparició de JUSTÍCIA SOCIAL i no la donareç* per finida fins que, hagi arielat entre nosal- tres aqu«U intel·licent i humà eçperít de aerm^nor indis- pensable per à tòta obra eficaçmenírenovadora i sense el Els pervinguts —Es una marca nova: no /a ||ens de soroll. —Ah; així no em convé; fo vull un auto que f assi força soroll. qual els obrers d'aquí no fait altra cosa que denunciar la que es podria anomenar llur«inconsdència de classe». Sabem per endavant les .dificultats enormes que de moment s'oposen al triomf de le«'nostres aspiracions. En cap cosa son els homes tan conseqüents com en l'error; sovint, les anomenades «lliçons de l'esperiència», servei- xen més aviat per a entoçudir-los que no pas per a escar- mentar-los. I és que potser, més que d'una qüestió de ciència, es tracta aquí d'una tíüestió d'ètica; més que d'un problema racional es tracta d una geia. La fretura majjornable d*fina total organització de les forces obreres, és tant evident que ningú no s'atreveix a negar-la de pla. El que hi hak és que en el moment de con- dicionar-la molts pobres d'esperit, alletats tota la vida en les mamelles del sectarisme, tus veuen que el marc esqui- fit en que voldrien encerclar-ía és absolutament incapaç per mantenir-la. Malfieu-vos 4é les etiquetes; lliberals o lli- bertaris de nom, aquests honffcs tenen l'ànima del bergant Procuste. Ells tenen la veritat absoluta i definitiva; si no voleu passar pef seu adreçador, sou uns traidors o uns venuts al capitalisme. I, bé; és inútil que tractin* d'enganyar-se a ells ma- teixos. Els fets parlen amb major contundencia que tots els sofismes. L'organització obrera catalana no és avui al- tra cosa que un mite, un fantasma, 'un nom sense cap realitat. I mentre els que podrien canviar l'actual estat de coses, s'entestin en mantenir les mateixes normes, tàcti- ques i procediments que-han dut a l'actual desastre és impossible que es produeixi cap reacció salvadora. Els esperits tenen ara les ales obertes i la bandera sindical que vulgui aplegar tots els obrers conscients haurà de te- nir els plecs molt amples. Per això, considerant les reali- tats del moment, la manca d'una veritable educació sin- dical dels nostres medis, l'aferrissament de les passades lluites i el ròssec de passions que han deixat arreu, creiem indispensable que tots í cada u sapiguem renunciar ,a les nostres peculiars característiques diferències i cerquem amb el criteri de màxima amplitud possible el pla de con- vergència. En aquest sentit, í a fi que el front únic dels treballadors catalans pugui arribar a assolir la realitat desitjada, com unes amples bases constituents, proposem a tots els sectors obrers vulguin adoptar per la recons- trucció dels estols organitzats les següents directrius: PRIMERA: Sindicats d'Indústria constituïts 3 fas? democràtica, és a dir, un sol sindicat per cada bran- ca industrial, sense monopplis 4 e giW* clandestinitats tèrboles ni poders irresponsables.. SEQON^: jnter-vencJoMsnje politic en tot allò que afecti directament a la vida proletària, com són ara qües- tions d'higiene, instrucció, educació, subsistències, orga- nització ael treball, habitacions obreres, .etc. i TERCERA: Aplegament dins una mateixa, organit- zació dels sindicats d'Oficis manuals i <?@ p#Qfess.ioii$ lliberals, conservant però totalment y-estructura d'aquells organismes (si el seu, ingpés pedes ésser voluntària- ment assçjlit) que per la seva actuació hagin demostrat posseir capacitat i eficàcia, com sóii ara, per exemple, la «Federació de Dependents de Catalunya», el «Sindicat de Tècnics», etc. No cal dir, demés, que els orgue.ns periodístics que l'organització acordés sostenir sTíaurierç de consagrar exclusivament'a l'educació siijdical i humanja, 4e ïpts els obrers adb^ts, manj£njnj-$e fóra de tot partidisme, in- formant-se solament dels principis de lluita de classes i de transformació del règim capitalista que són normatius del Socialisme i comuns als idearis socialista, anarquista i comunista. Aquesta és la veu sincera i generosa de JUSTÍCIA SOCIAL. Ara, els treballadors tenen la paraula. Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboració f|e tots çjs homes d'idealitat generosa. Dels articles sig- nats en són responsables llurs autors. -» f- v,» , ' t i - . ».-, <. \ ' ,*~ Jv H : t i ! • . > • .' f" . V t f • "' i RESPOSTES A L'ENQUESTA UNITAT DE PRINCIPI Desde Itarg temps que ens venim fent, entre altres, la se- güent pregunta. Perquè nosal- tres els obrers—s'entén manuals i intel·lectuals alhora—no tenim de buscar quelcom dintre el res- pectiu ideari que cada ú profes- si, que ens sigui comú a uns i a altres, és a dir, a tots els que militem dintre de les diferentes modalitats ideològiques de l'o- brerisme nostrat, i que avui es- tem dividits i subdividits amb una sèrie de sectors, agrupa- ments i capelletes que la seva atomització fa encara més estè- ril? No ens seria possible, si tots tinguéssim la necessària comprensió i alhora tina gran dossi d'amor veritable al que propaguem, de cercar amb dalit d'èxit tot allò que uns i altres tenim com el màxim anhel? Es que dintre les nostres respecti- ves ideologies no hi ha punts de coincidència; no hi ha ratlles covergents, no hi ha en la im- mensa majoria dels cassos, pen- saments comuns i fins senti- ments concordants? Per què, doncs, si tenim unitat de pensa- ment i de sentiment ens empe- nyem en restar separats, disso- ciats; perdent el temps, preciós, que ens manca per fer obra po- sitiva, obra de construcció uns cops, de consolidació els altres; però sempre més pràctica, més convenient que no la que fem ara, de més alt, però que de molt més alt interès pel nostre prin- cipi bàsic, de la estructuració d'una societat nova, més justa, més del nostre temps i del nos- tre poble, ço és, més equitativa; en la que preveiem la suprema afirmació de l'home en la seva més completa plasmació, sobi- rana, de la seva execelsitüt d'ho- me-déu i nome-rei alhora. Jo crec que si tots plegats, amb bona fe i amb bona volun- tat ens ho proposàvem, reixi- riem, perquè en trobaríem molts de punis en els quals uns i altres coincidim, és a dir, en els quals estem tots de complet acord, sense la més petita ombra de discrepància, sinó tot al contra- ri, Per quina inconprensible mala voluntat no ens agerma- nem, doncs no fem un bloc en la ma cisa resistència la qual vagin a estrallar-se les escome- ses de la burgesia? Perquè tots plegats a una no deixem per al- tres moments més oportunts la tasca de partit, d'agrupament, de capella, de colla; i ens po- sem a treballar de fort i de ferm en aquesta nova creuada de germanament de classe, de ço- munitaide pensament i de solida ritat de sentiment? Es que enca- ra no ha arribat l'hora d'arri- mar per inútils tots aquests tò- pics corrents i vulgars, de les dretes i les esquerres, dels poli- tics, a.poUtics i antipolitics, amb les antigues acepcions del mot política. Per ventura hi ha algú que cregui possible avui ja, una doble actuació contraposada, com havíem vist, d'avançats en política i alhora rerassegats en les lluites de classe; o bé, al re- vés, d'avençats en les lluites de classe que actuaven de rerasse- gats en política, i fins la inver- semblant i paradoxal feta d« alguns apolítics que feien «polí- tica de conveniència» i la enca- ra més inexplicable actuació dels avançats de classe i com a íals antipoHtics, fent el joc polí- ticament parlant als elements de màxima significació retarda- taria políticament i econòmica- ment considerats? Avui creiem que això ja no serà possible; creiem que ja s'ha acabat el ju- gar amb dos jocs de cartes. Els partits burgesos com a tais, en l'aspecte d'atreure's els obrers, ja han caducat. Les que aquí es deien democràcies—que no eren tais—ja han fet a tots; la lluita ipoderna, la lluita d'ara, no ha d'ésser de partît en l'aspecte po- Ijític i de classe en l'aspecte eco- nòmic; ha d'ésser conjuntivamen' declasse,tant en l'aspecte polític o de ciutadania, com en l'aspecte econòmic o de millorament de les condicions morals i mate- rials del productor. Ja ei hora que s'hagi acabat l'inexplicable dualisme de ciutadà i productor en divergència, combatint com a ciutadà el que s'afirmava com a productor o, a la inverta, pro- testant com a productor del que es feia com a ciutadà. Avui ja no existeix aquesta discrepància ni aquesta divisió, avui el ciuta- dà sentint-se productor alhora i el productor alhora sentint-sc ciutadà han creat l'unitat que ens mancava, i en lloc de lluitar en dos fronts distints i de vega- des contraposats, lluitarà en un sol front, el front únic, i empra- rà el mateix la lluita política que la econòmica, i el mateix aquesta que la lluita social. Perquè la lluita assoleixi la màxima eficàcia és necessari que prèviament hi hagi un pla coordinat, un comanament tan enèrgic com dúctil, tan previsor com comprensiu. Deixem les divergències a re- co com llast inútil que ens priva de mouren'ns a la mida de les nostres conveniències i ens fa retardar l'assoliment del que són els nostres grans anhels, els nostres grans desitjós; lliu- rem-nos de coses innecesàries o de coses supèrflues; res de destorbs. Fem via alegres, però enèrgics per a assolir un èxit fa- laguer, que no ens deturia en la nostra marxa ni les escomeses dels enemics ni les possibles traidories dels que concientment o inconcienhnent els hi facin el joc. Que la nostra convicció ens enpengui vers els viaranys de la lluita. Homes lliures, homes con- cients del vostre deure, avant, al pas que ens permetin les cir- cumstàncies, a petits passos o a grans gambades, però , avant sempre, que també poc a poc es va lluny i no sempre el que més corre és qui arriba primer a la fita desitjada. Ja hem assolit el nostre primer èxit al poguer trobar una ratlla convergent on podem trobar-nos tots junts en perfecte agermanament. Assoli- da la unitat de principi 'ens se- rà una tasca molt més fàcil i Çlanera la que vindrà després, ot és qüestió de treballar amb fe i bona voluntat, tindré tan d'entusiasme i constància com comprensió i tolerància. Per a lograr l'emancipació del pro- ductor com a tal, és a dir, com a creador únic • de riquesa, i amb dret a disfrutar de tot quant la naturalesa li dona prò- digamení i de tot quant ell crea amb la seva inteligencia i el seu esfçrç t°t s &$ mitjans són bons amb tal que acelerín l'ho- ra de l'equitat ide Ja JUSTÍCIA SOCIAL. Joan Franc En «I núntOTO pròxim publicarem I» nata tramesa pel com- pany Prieto a l'Agru- Rgcló Socialista de Bilbao explicant el» motiu» de la »«va diral·ló del càrrec de vocal a la C. E. del C. N. d«! Partit Socia- lista Espanyol. L'excé» d 'original ens obliga a deixar per a la pròxima edl- clò el comentari d'al- tre» question» d'ac» tualitet.

Transcript of UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa...

Page 1: UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti-ques sotmeses poc o molt a l'intervenció

AMU»taMUH^gPO*«2- N.» 57 Dleeebte 29 Novembre 1»24

15 CtS. SETMANARI SOCIALISTA

SENSE EDUCACIÓ PREVIA NOHI POT HAVER LXIBtRTàT.

GABRIEL ALOMAR

Micció: Guarôii, H, pril. • BARCitOfM

DEFININT POSICIONS

El .Sr. Labaro ve, contestant a un article meu que hatj^ra fiçría jprtuna, insinua una al·lusió a l'«Unió So-cialista de Catalunya» recordant-li el deure de l'examende conciencia. El méu crit d'alarma no obeía a altre mo-viment espiritual que a l'imperatiu categòric d'un detin-gut examen de conciencia...

'^r^feé: els articles del Sr. Landrove, que el nostre col-iga diari de Madrid sembla adoptar com a criteri oficialdel partit socialista, senyalen precisament en el socialis-me una divergència en la qual nosaltres necessitem fixarM la nostra posició, per a les responsabilitats de cadas-iÉ$r<ïayai:it el pervenir.

Tothom compendrà els motius en que fonamentemla nostra actiíut excepcional enfront de l'actual governd'Espanva. Nosaltres, que no hem perdut el sentit de la

radapio entre els valors polítics, per reprobables quer,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti-

ques sotmeses poc o molt a l'intervenció protestatària delp0ble i les que es sustreuen a tot diàleg per la raó matei-xa, de l'origen de llur poder.''*" Però en aquest moment la nostra intenció no és in-sistir sobre temes impossibles de tractar. Ben al contrari.El que volem consignar no és, no pot ésser, l'intensitatde la nostra impulsió negativa davant la situació presentd'Espanya; sinó l'emoció que l'hora actual infon en lat|$$$a sentimentalitat de socialistes. I sense cap vanitatinoportuna i enutjosa, voldríem recabar per a nosaltres,en>1a generosa pugna d'ideals i de conducta que ara s'ini-da entre companys, l'interpretació pura de la concienciasocialista. Que ningú no vegi en nosaltres intenció des;enißrar disparitats en la comunió fraterna, sinó l'apel·la-ció jí l'ideal contra els errors possibles, i sempre gene-rosos, de la conducta.

Situats a Catalunya, que és avui el camp d'experi-i$ej%Çío, més instructiu d'Iberia, nosaltres som arribats al&Kç socialista com a la confluència dels dos camins deiHfeertat: la llibertat individual o política, i la llibertat col-lectiva, en les seves formes atanyents a les agrupacions»ociáis i a les ètniques.

"'Per. a arribar a la consecució total de la nostra aspi-ració, imaginem la lluita civil com un debat amb els po-ders; com una antinòmia entre l'Esdevenir i l'Estat. Que-da clar, doncs, que pressuposem la possibilitat d'aqueixdiàleg, d'aqueixa disputa interventora i creadora. Reca-b^ra unjícame;it, dels Poders contra els quals haguem delítajtar, u^ mínimum de garanties) per a expandir i difon-dre la nostra sentimentalitat, plens de fe en l'eficàcia ma-teixa de la nostra paraula,

IÇpm a lliberals de la llibertat política, estem dispo-sate' a sustftuir aifjb el nostre esforç, als partits encarre-g^Jirejçtaj^ent^e sQstenir-la í reclamar-la, quan aquei-jçgSf fences jd«alleixin o traicionin llur nom. Com a llibe-rals de la llibertat ètnica, posem com a terme de gradacióenrtí nostre criteri davant els governs la consideració açïÉ&fefe*^^^Qb^.Çqm a Uj^er,a> <fcla irrtet social,

m per .al proletariat la conciencia d'un futur destíhegeaiïpnic per a la noya plasmació total de la ciutadania.

I'cho sabem comprendre que es parli d'un AspecteF>f|cjalt d$:'tó Açrfat, slnse.lon^eiif^-lp.enlapefcepciosiffiúflanift.dento^elsi .altres.

,Asnb ^quests títols veníem a encarnar, modestament,una forma ideal de socialisme. Amb aquests títols també,posem la nostra conducta davant el pas efímer de les po-testateiWsíèrtques, I creiem qu'els nostres lectors podranj^karja, gradació de la nostra bel·ligerància davant elspoders d'ahir i els d'avui, en relació a la font popular oextrapópttlar de llur sobirania.

CAIREL AkQMAR.

La nostra veu... ,„„ „ ... T-, í i^ rr^r *'' '•• ^ *-*n r* •'

,, 10. nostra crida als homes de tots els camps de l'obre-rwm« demanant el seu parer sobre la transcendental qües-tióüdricKFjront Untó» ha trobat pn ; anij)Jí§siin re,s,s0, Mésdeiírea^aesos fa que els artícle§,plpuiç|i a dojo damunt lanostra taula de redacció.

i'hoBauesArribada però, deque JUSTICIA SOCIALhidagta també la seya paraula. Altrament, l'acreditat diadel íjudiciïdarser trobaria potser encara als obrers de lanostea^erra discutint normes i principis... i tant ben di-vicfêteiflom fins ara. T no és qjie^fractèm de cíoure lanostra campanya per a l'unió de la fgrolía proletaria: foucomençadaamb l'aparició de JUSTÍCIA SOCIAL i nola donareç* per finida fins que, hagi arielat entre nosal-tres aqu«U intel·licent i humà eçperít de aerm^nor indis-pensable per à tòta obra eficaçmenírenovadora i sense el

Els pervinguts—Es una marca nova: no /a ||ens de soroll.

—Ah; així no em convé; fo vull un auto que f assi força soroll.

qual els obrers d'aquí no fait altra cosa que denunciar laque es podria anomenar llur«inconsdència de classe».

Sabem per endavant les .dificultats enormes que demoment s'oposen al triomf de le«'nostres aspiracions. Encap cosa son els homes tan conseqüents com en l'error;sovint, les anomenades «lliçons de l'esperiència», servei-xen més aviat per a entoçudir-los que no pas per a escar-mentar-los. I és que potser, més que d'una qüestió deciència, es tracta aquí d'una tíüestió d'ètica; més que d'unproblema racional es tracta d una geia.

La fretura majjornable d*fina total organització de lesforces obreres, és tant evident que ningú no s'atreveix anegar-la de pla. El que hi hak és que en el moment de con-dicionar-la molts pobres d'esperit, alletats tota la vida enles mamelles del sectarisme, tus veuen que el marc esqui-fit en que voldrien encerclar-ía és absolutament incapaçper mantenir-la. Malfieu-vos 4é les etiquetes; lliberals o lli-bertaris de nom, aquests honffcs tenen l'ànima del bergantProcuste. Ells tenen la veritat absoluta i definitiva; si novoleu passar pef seu adreçador, sou uns traidors o unsvenuts al capitalisme.

I, bé; és inútil que tractin* d'enganyar-se a ells ma-teixos. Els fets parlen amb major contundencia que totsels sofismes. L'organització obrera catalana no és avui al-tra cosa que un mite, un fantasma, 'un nom sense caprealitat. I mentre els que podrien canviar l'actual estat decoses, s'entestin en mantenir les mateixes normes, tàcti-ques i procediments que-han dut a l'actual desastre ésimpossible que es produeixi cap reacció salvadora. Elsesperits tenen ara les ales obertes i la bandera sindicalque vulgui aplegar tots els obrers conscients haurà de te-nir els plecs molt amples. Per això, considerant les reali-tats del moment, la manca d'una veritable educació sin-dical dels nostres medis, l'aferrissament de les passadeslluites i el ròssec de passions que han deixat arreu, creiemindispensable que tots í cada u sapiguem renunciar ,a lesnostres peculiars característiques diferències i cerquemamb el criteri de màxima amplitud possible el pla de con-vergència. En aquest sentit, í a fi que el front únic delstreballadors catalans pugui arribar a assolir la realitatdesitjada, com unes amples bases constituents, proposema tots els sectors obrers vulguin adoptar per la recons-trucció dels estols organitzats les següents directrius:

PRIMERA: Sindicats d'Indústria constituïts 3 fas?democràtica, és a dir, un sol sindicat per cada bran-ca industrial, sense monopplis 4e giW* clandestinitatstèrboles ni poders irresponsables..

SEQON^: jnter-vencJoMsnje politic en tot allò queafecti directament a la vida proletària, com són ara qües-tions d'higiene, instrucció, educació, subsistències, orga-nització ael treball, habitacions obreres, .etc. i

TERCERA: Aplegament dins una mateixa, organit-zació dels sindicats d'Oficis manuals i <?@ p#Qfess.ioii$lliberals, conservant però totalment y-estructura d'aquellsorganismes (si el seu, ingpés pedes ésser voluntària-ment assçjlit) que per la seva actuació hagin demostratposseir capacitat i eficàcia, com sóii ara, per exemple, la«Federació de Dependents de Catalunya», el «Sindicatde Tècnics», etc.

No cal dir, demés, que els orgue.ns periodístics quel'organització acordés sostenir sTíaurierç de consagrarexclusivament'a l'educació siijdical i humanja, 4e ïpts elsobrers adb^ts, manj£njnj-$e fóra de tot partidisme, in-formant-se solament dels principis de lluita de classes i detransformació del règim capitalista que són normatius delSocialisme i comuns als idearis socialista, anarquistai comunista.

Aquesta és la veu sincera i generosa de JUSTÍCIASOCIAL. Ara, els treballadors tenen la paraula.

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióf|e tots çjs homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors.-» f- v,» , ' t i - . ».-, <. \ ' ,*~ Jv H: t i ! • . > • .' f" . V t f • "' i

RESPOSTES A L'ENQUESTA

U N I T A T D E P R I N C I P IDesde Itarg temps que ens

venim fent, entre altres, la se-güent pregunta. Perquè nosal-tres els obrers—s'entén manualsi intel·lectuals alhora—no tenimde buscar quelcom dintre el res-pectiu ideari que cada ú profes-si, que ens sigui comú a uns i aaltres, és a dir, a tots els quemilitem dintre de les diferentesmodalitats ideològiques de l'o-brerisme nostrat, i que avui es-tem dividits i subdividits ambuna sèrie de sectors, agrupa-ments i capelletes que la sevaatomització fa encara més estè-ril? No ens seria possible, sitots tinguéssim la necessàriacomprensió i alhora tina grandossi d'amor veritable al quepropaguem, de cercar amb dalitd'èxit tot allò que uns i altrestenim com el màxim anhel? Esque dintre les nostres respecti-ves ideologies no hi ha puntsde coincidència; no hi ha ratllescovergents, no hi ha en la im-mensa majoria dels cassos, pen-saments comuns i fins senti-ments concordants? Per què,doncs, si tenim unitat de pensa-ment i de sentiment ens empe-nyem en restar separats, disso-ciats; perdent el temps, preciós,que ens manca per fer obra po-sitiva, obra de construcció unscops, de consolidació els altres;però sempre més pràctica, mésconvenient que no la que femara, de més alt, però que de moltmés alt interès pel nostre prin-cipi bàsic, de la estructuraciód'una societat nova, més justa,més del nostre temps i del nos-tre poble, ço és, més equitativa;en la que preveiem la supremaafirmació de l'home en la sevamés completa plasmació, sobi-rana, de la seva execelsitüt d'ho-me-déu i nome-rei alhora.

Jo crec que si tots plegats,amb bona fe i amb bona volun-tat ens ho proposàvem, reixi-riem, perquè en trobaríem moltsde punis en els quals uns i altrescoincidim, és a dir, en els qualsestem tots de complet acord,sense la més petita ombra dediscrepància, sinó tot al contra-ri, Per quina inconprensiblemala voluntat no ens agerma-nem, doncs no fem un bloc enla ma cisa resistència la qualvagin a estrallar-se les escome-ses de la burgesia? Perquè totsplegats a una no deixem per al-tres moments més oportunts latasca de partit, d'agrupament,de capella, de colla; i ens po-sem a treballar de fort i deferm en aquesta nova creuada degermanament de classe, de ço-munitaide pensament i de solidaritat de sentiment? Es que enca-ra no ha arribat l'hora d'arri-mar per inútils tots aquests tò-pics corrents i vulgars, de lesdretes i les esquerres, dels poli-tics, a.poUtics i antipolitics, ambles antigues acepcions del motpolítica. Per ventura hi ha algúque cregui possible avui ja, unadoble actuació contraposada,com havíem vist, d'avançats enpolítica i alhora rerassegats enles lluites de classe; o bé, al re-vés, d'avençats en les lluites declasse que actuaven de rerasse-gats en política, i fins la inver-semblant i paradoxal feta d«alguns apolítics que feien «polí-tica de conveniència» i la enca-ra més inexplicable actuaciódels avançats de classe i com aíals antipoHtics, fent el joc polí-ticament parlant als elementsde màxima significació retarda-taria políticament i econòmica-ment considerats? Avui creiemque això ja no serà possible;creiem que ja s'ha acabat el ju-gar amb dos jocs de cartes. Elspartits burgesos com a tais, enl'aspecte d'atreure's els obrers,ja han caducat. Les que aquí esdeien democràcies—que no erentais—ja han fet a tots; la lluitaipoderna, la lluita d'ara, no had'ésser de partît en l'aspecte po-Ijític i de classe en l'aspecte eco-

nòmic; ha d'ésser conjuntivamen'declasse,tant en l'aspecte político de ciutadania, com en l'aspecteeconòmic o de millorament deles condicions morals i mate-rials del productor. Ja ei horaque s'hagi acabat l'inexplicabledualisme de ciutadà i productoren divergència, combatint coma ciutadà el que s'afirmava coma productor o, a la inverta, pro-testant com a productor del quees feia com a ciutadà. Avui jano existeix aquesta discrepànciani aquesta divisió, avui el ciuta-dà sentint-se productor alhora iel productor alhora sentint-scciutadà han creat l'unitat queens mancava, i en lloc de lluitaren dos fronts distints i de vega-des contraposats, lluitarà en unsol front, el front únic, i empra-rà el mateix la lluita políticaque la econòmica, i el mateixaquesta que la lluita social.

Perquè la lluita assoleixi lamàxima eficàcia és necessarique prèviament hi hagi un placoordinat, un comanament tanenèrgic com dúctil, tan previsorcom comprensiu.

Deixem les divergències a re-co com llast inútil que ens privade mouren'ns a la mida de lesnostres conveniències i ens faretardar l'assoliment del quesón els nostres grans anhels,els nostres grans desitjós; lliu-rem-nos de coses innecesàrieso de coses supèrflues; res dedestorbs. Fem via alegres, peròenèrgics per a assolir un èxit fa-laguer, que no ens deturia en lanostra marxa ni les escomesesdels enemics ni les possiblestraidories dels que concientmento inconcienhnent els hi facin eljoc. Que la nostra convicció ensenpengui vers els viaranys dela lluita.

Homes lliures, homes con-cients del vostre deure, avant,al pas que ens permetin les cir-cumstàncies, a petits passos o agrans gambades, però , avantsempre, que també poc a poc esva lluny i no sempre el que méscorre és qui arriba primer a lafita desitjada. Ja hem assolit elnostre primer èxit al poguertrobar una ratlla convergent onpodem trobar-nos tots junts enperfecte agermanament. Assoli-da la unitat de principi 'ens se-rà una tasca molt més fàcil iÇ lanera la que vindrà després,

ot és qüestió de treballar ambfe i bona voluntat, tindré tand'entusiasme i constància comcomprensió i tolerància. Per alograr l'emancipació del pro-ductor com a tal, és a dir, coma creador únic • de riquesa, iamb dret a disfrutar de totquant la naturalesa li dona prò-digamení i de tot quant ell creaamb la seva inteligencia i elseu esfçrç t°ts &$ mitjans sónbons amb tal que acelerín l'ho-ra de l'equitat ide Ja JUSTÍCIASOCIAL.

Joan Franc

En «I núntOTO pròximpublicarem I» natatramesa pel com-pany Prieto a l'Agru-Rgcló Socialista deBilbao explicant el»motiu» de la »«vadiral·ló del càrrec devocal a la C. E. delC. N. d«! Partit Socia-

lista Espanyol.

L'excé» d 'originalens obliga a deixarper a la pròxima edl-clò el comentari d'al-tre» question» d'ac»

tualitet.

Page 2: UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti-ques sotmeses poc o molt a l'intervenció

JUSTICIA S O C I A L }- .•,5^-O.Ï^'- -.Ír!ttJÍ¿*lMf'fcift&

CRONICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalXina trasbalçada

En la nostra crònica del 25 d'octubre deixàvem al general LuYung-siang completament batut i escapat al Japó i el feude—la

Srovíncia de Txelciang-—en çosessió de les tropes del Govern cen-•al a les ordres de wu Pei-m. Aquest concentrava les seves for-

ces contra el tvxun de Manxúria, Txan Tso-lin, i es vesllumava lasotmissió completa de totes les províncies xineses a l'autoritat delParlament i del President de Peidn.

Però, parlant de Xina en aquestes mateixes columnes, dèiem enla crònica del l,er ée març:—«L'anterior President, Li Yuan-hung,va dimitir en juny de l'any passat i va fugir a Tientsin perseguitper aquestes forces (tes de Wu Pei-fu) més o menys regulars. Espossible que la presidència de Tsao-Kun tingui la mateixa fi.»—Ina resultat que no vàrem equivocar-nos. Quan la presidència deTsao-Kun semblava més consolidada, quan el partit Txili tenia as-segut ada la seva preponderància i Wu Pei-fu es preparava formal-ment a reunificar la Xina per la força, un grupet de generals pre-sidits per Feng Yu-siang—conegut pel general cristià—armaren uncomplot, trairen la causa del partit de Txili i giraren llurs tropescontra el govern de Pékin.

La vetlla del 22 d'octubre el general Sun Yeh que comanava la15.a brigada a Pékin, va posar-se d'acord amb Peng Yu-siang i al'endemà les tropes d'aquest entraven seme dificultat a Pékin i de-posaven al President de la República, Tsao Kun, al Primer minis-tre, Dr. Yen, empresonant a altres ministres que intentaren unalleu ressistència al cop d'estat. Una ordre del dia signada pelscaps de la traició triomfant deia:

«Es molt sensible que les tropes destinades a mantenir l'ordre,es trobin compromeses en lluites intestines que arruinen la nació.Des de 1911 hi ha hagut a Xina moltes guerres injustificades. Siles autoritats guvernamentals haguessin consciència de llur deure,haurien recomanat la pau, met després que hagueren esclatat leshostilitats a Kiangsu, la totalitat de les forces nacionals han sigutmovilitzades i milers de vides humanes s'han sacrificat. Per quècombatem i qui és el nostre enemic? Cap persona nada podrà con-testar aquesta pregunta. En el curs d'aquest any hem conegut l'hor-rible flagell de l'aixut i de les vastes inundacions. I encara ensobliguen a seguir lluitant! Nosaltres tenim el propòsit de crear unexèrcit nacional consagrat per enter al bé del poble. Els homesmés escullits i el país tot enter haurien d'ajudar-nos a l'assolimentd'aquest fi.»

La intenció dels sediciosos triomfants era la de cridar al tuxunde Manxúria, Txang Tso-lin, al propi Wu Pei-fu, a Sun Yat'sen i atots els generals de partit i d'influència i veure si podia concertar-se una pau i unió durables. Amb aquest objecte, en 31 d'octubrefou constituït un Ministeri sota la presidència de Huang Fu, el quals'ha reservat les carteres d'Educació i de Comunicacions; el Doc-tor C. T. Wang les d'Afers extrangers i Finances, Wang Yung-xiang, la de l'Interior; el general Li Xu-tseng, la de Guerra; l'almi-rall Tu Txi-kuei. la de Marina: Txang Yao-tseng, la de Justicia iWang Naiping les de Comerç i Agricultura. Aquest darrer i el Mi-nistre de l'Interior són partidaris de Txang Tso-lin; el President i• I Dr. Wang són partidaris de Feng Yu-siang i el Ministre deMarina ho es de Wu Pei-fu. Els demés no formen en cap partit.Com es veu, s'ha prescindit de An Fu, cap de les darreres forcesu e Txekiang.

Wu Pei-ïu no podia resignar-se a reconèixer l'autoritat d'a-qnells que, amb llur defecció, l'havien entrégala mans dels seusrivals. Durant molts dies va intentar ressistir al capdill de Manxú-ria, Txang Tso-lin, el qual de la defensa va passar a l'atac, però lapressió de les forces d'aquest i les del general «cristià» varen ferinútil l'empresa fins que el gros del seu gran exèrcit va rendir-se aFong Yu-siang, prop de Tientsin, el dia 3 de novembre. Des d'a-leshores la posició de Feng Yu-siang ha anat fent-se més seguraí després de la Conferència cel'lebrada a Tientsin el 12 de novem-bre amb Txang Tso-lin sembla que s'ha establert un bon acord ique els dos antics enemics s'han avingut del tot per a restar elsamos de tot el Nord de Xina.

Una fasse de tot aquest trasbalçament ha sigut l'ocupació perles forces de Feng Yu-siang del palau del ex-emperador, HsuanTung, el que ha sigut réduit a la categoria de simple ciutadà escur-sant-li la subvenció que tenia atorgada de quatre milions de dollarscada any, fins a cinc cents mil. Aquest infeliç que va néixer en fe-brer de 1906, va succeir en el trono al seu oncle Kuang Hsu, en 14de novembre de 1908, abdicant en 12 de febrer de 1912. A la edatde sis anys, doncs, havia ja omplert el cicle de la seva història comemperador i havia clos el regnat de la dinastia manxú que haviadominat la Xina des de 1644. En 1917 va ferse una temptativa derestauració nomenant-lo regent i virrei de la provincià de Txili,però l'intent va fracassar i va tornar al seu retir en el qual no hafet res de notable llevat de posar-se el nom d'Enric—per a assem-blnr-se als monarques occidentals—tallar-se la cua i casar-se enprimer de desembre de l'any passat. Es sensible que després deposar-se noves obligacions hagi de sufrir la desconsideració deveure réduit el modest subsidi que disfrutava.

Aquests dotze anys de República han sigut per a Xina un con-tinuat martiri. Es clar que això nomé:> pot pendre's dintre de lamés estricta relativitat dels termes, car no hem de creure que lamonarquia proporcionés als xinesos ventatjes superiors a les del'agitat règim republicà que are disfruten. El lector recordarà quedurant la primera etapa de la República, Yuan Xi-kai, el cèlebredictador, tenia la pretensió de restablir el règim monàrquic erigint-se ell mateix emperador. La reva mort, en 1916, va restablir la si-tuació, fins que el general Txang Hsun veí intentar, en 1917, la re-posició del jove emperador Hsuan Tung ço que varen impedirTuan Tri-jui i els caps militars de Peiyang. Desprès, en 1920, TuanTxi-jui i els seus adherents de An Fu foren batuts per Wu Pei-fu iTxang Tso-lin. En 1922 Txang Tso-lin fou poc menys que anor-reat per Wu Pei-fu i Feng Yu-siang, reduínt-se a Manxúria a on.-•'ha refet en tots sentits fins que Ja defecció de Feng Yu-siangl'ha posat en condicions de vèncer a Wu Pei-fu. Descontem encareles facècies de Sun Yat-señ i del seu partit de Canton anomenatüo-min-dan, les lluites amb els extran^'.ers i les faccions dirigidespels tuxuns ï sub-íuxuns de cada provincià que han mantingutguerra constant a tots els indrets de la vasta i populosa República.

Avui deixem a Feng Yu-siang i a Txang Tso-lin triomfants,amb Tuan Txi-jui més o menys segur a la Presidència de la Repú-blica. Aquest fora acceptat per Wu Pei-,fu (que l'havia foragitat delcap del Ministeri) a condició que es st -parés del general cristiàFeng Yu-siang. í com que això no es c onsegueix, tenim la Xinamés divida que mai entre la nova situadlo de Pékin i la nomenadaaliança de Yangtze que compren les vui t províncies de Kiangsu,Txekiang. Fukien, Hupe h, Honan, Kiangsi, Anhwèi i Xensi ambWu Pei-Fu al devant el qual és molt pass ible que continui tenint lamarina de guerra adiete i que es sumi les provincies de Hunan iSzechwan. Tofa la Xina; central està clorxs, virtualment en contradel nou Govern de Pékin i si en aquest comencen a apuntar diver-gències, com ja s'anuncia, no serà cap extranyesa que la novaaliança de Yangtze trio mfi sobre Peki a i veiem una vegada més latruita girada. Són les v entatges d'un .règim militar que la passivi-tat del poble fa possible i que flagella molt més el pais que la se-cada i tes vastes inund acions. \

M. Serra i Moret.

L'eficàcia ds les revolucionsEl j diàleg entaulat entre el

company Mira i nosaltres noté lluc, com diu ell, entre unguerrer i ua pacifista. El nos-tre company forma part d'unexèrcit que{|víu en plena batallai que aspira a la victòria. Elnostre amic col·labora amb to-tes les seves forces a lajmarxasempre progressiva d'aquestexèrcit. El nostre estimat amicno és doncs tant pacifista comell vol fernos creure. Som sol-dat d'unes mateixes files. Enssepara, això sí, la qüestió de Intàctica. Tenim punts d'obrir es-tratègics de diferenta escola.

Per a ell, adversari [sistemàticde totes les revolucions pretèri-tes i futures, l'evolució com atàctica és la salut del poble, ésel salvament de la civilització,és el progrès que paulatinamentperò segurament segueix la se-va marxa, mentres que la revo-lució no és ni pot ésser mai al-tre cosa, que molta trencadissa,tant sorollosa com inútil que vea pertorbar o interrompre lanormalitat d'aquella evolucióserena i contínua.

Per a nosaltres, l'evolució ésla carretera llarga, tortuosa, pe-sada, interminable. Es la pols,el fang, el sofriment de fam i deset; els peus que s'inflen i quesagnen de la llarga caminada.La revolució és la drecera.

Amb veritable interès espe-rem que sobre el nostre plaste-jat diàleg vingui l'opinió delsamics de la «LE S. de C.» Ente-nem, però, que la qüestió deuésser presentada altrament quecom la planteja el company Mi-ra.

Ell diu: La revolució no és«necessaria», l prêté que entornd'aquesta afirmació, indiscutiblei indiscutida, giri una discussió,cosa completament impossible,car tots hi estem d'acord. Es comsi jo digués: Per anar a Gironano és «necessari» el tren. Nocrec que ningú vingui a contra-dir-me car tots sabem que a peutambé hom pot anar a Girona,La necessitat de tren és relativa,com ho és la de la revolució. '

L'evolució i la revolució ensporten a un nou règim social.Quin sistema ens hi portaràmés depressa?

Aquest és el punt discutiblei sobre d'ell insistirem un altrejorn.

Per ara, encare que revoludo-nistes cpnvençuts, hem de ferevinent al amic Mira que nosom, com ell prêté fer-nos, par-tidaris d'una tesi «convulsionis-ta». No preconitzem la revo-lució com a tal, sinó com amitjà de transformació social.No ens atrau l'estètica de*la barricada, ni la lluor trà-gica de l'incendi, ni la músi-ca dels trets, ni la poesia de lesproclames sedicioses, sinó elresultat que d'aquest estat tran-sitori deu sortir-ne. El que de-femsem és la revolució quearriba a terme i que dona allum una nova humanitat, no la«intentona», el moti popularsense finalitat clara, i únicamentcapaç de donar al món un fetussense cap condició de vida.

La revolució, per nosaltres,no és, com deia l'amic Mira enson primer article, una pertur-bado de l'evolució social o po-lítica de un poble, sinó una ac-celeració de la mateixa, un pasde gegant per saltar d'un cop, oper a aixafar violentment, elsobstacles que constantment s'o-posen a la marxa del progrés.No és la convulsió nerviosa nila crisi d'histerisme pasatjera,després de la qual la vella si-tuació torna, més ferma quemai, i queden sols per terra lesvíctimes inmolades, sinó quemolt sovint és, i en teoria téd'ésser sempre, la crisi curativa,tant desijable medicalment conisocialment, que assenyala la fide un estat patològic.

Al món hi han hagut revolu-cions i paròdies de revolucions.L'amic Mira, per a defensar laseva tesi evolucionista, mitjan-çant el mateix sistema del frareconspicu amb qui vé a compa-rar-me, recull les segones i obli-da les primeres. Com exemplede revolucions posa les trabetesentre polítics i generals, els«pronunciamientos», subleva-cions i lluites civils, eminent-ment personalistes, que tants'han repetit a Venezuela, aMèxic i a l'Ecuador durantaquests darrers anys. Nega encanvi la revolució de la .queparteix tota la prosperitat d'a-

quell país. Nega tradició revo-lucionaria dels Estats Unitscreats no-res-menys sota l'in-fluència directa de l'Anglaterrapost-revolucionària.

En quant a la Revolució Fran-cesa, malgrat l'opinió del nostredilecte amic, que la posa al ni-vell de les revolucions mexica-nes i demés, creiem nosaltresque fou quelcom més que unasèrie de masacres, execucions idiscursos, encare que darrerad'ella pugés Napoleón i tornes-sin els Borbons. La reacció po-dé efectivament restaurar sobreel tron de Sant Lluís un homede carn i ossos, però ni podéestabilitzar-U, ni peide rodejar-lode l'aurèola l'antiga realesa;del vell prestigi que la sostenia.Tot aixp eren coses mortes aFrança i casi a tot el món. LeshaviaCmort ' el "poble; de París,atacant i apoderantse de la Bas-tilla real; els habitants de Va-rennes detenint a Lluís XVI fu-gitiu j[i disfreçat; les dones delsmercats arrancant a la famíliareal del palau de Versalles pera portar-la a les Tuileries, elsconvencionals decretant el pro-cés del rei, desterrant tota lavida de baixes intrigues de lacort, i enviant a Lluis Capet ala guillotina. Les havia mortesla Revolució.

No m'atreveixo a fer comen-taris sobre Espanya. Però jaque l'amic Mira posa exemplesd'alguns pobles sense revolu-cions, com Suècia i Dinamarcajo n'hi afegiré un altre: Rússiaabans de 1905. Desde aquellany Rússia entrà en un períoded'agitació revolucionària. L'efi-càcia d'aquesta agitació no crecque ningú la combati malgrat eltriomf i els defectes del leninis-me que ha vingut a convocar-la. No en parlaré, però ara; po-so sols l'exemple en 1904. A l'uncostat Rússia, la pacifica, la ca-llada, la que va evolucionantdesde fa dos o tres segles sotael poder de feudalisme i l'impe-ri dels Zars; a l'altra costatFrancarla nació esculpida pelsartífex de l'ensurecció i de caprevolta; el poble revolucionaridesde 1789 fins a 1799; revolu-ctenaria¡en juliol de 1830; revo-luçionàrin en 1848; revolucionà-ri| encare en 1871...

On era el progrès i la civilit-zació, a Rússia o a França?

F. Montanyá

Podem anunciar alsnostres lectors quemolt aviat tindrà llocla transformació ra-dical de l'organitzacióde la Mancomunitat.

Idees d'ara*;>

lli ü» de "La Baia"•«La Batalla» ens ha dedicat

dos solts, en diferents setmanesatacant-nos durament per ha-ver publicar a les columnes deJUSTÍCIA SOCIAL un articlede Diogenes i un altre d'Aracilsobre el Front Únic Obrer. Ig-norem si els companys redactorsde «La Batalla» no saben llegiro bé només volen llegir el queels convé

Des del primer número hemfet constar que dels articles sig-nats en són responsables úni-cament els seus firmants. A mésa més, al peu d'aquests articlesper la mateixa raó que eren tèr-bols i dubtosos, hi posàrem unesnotes de redacció dolent-nosdelsarticles que per gentilesa única-ment publicàrem. A «La Batalla»això els constava, car si llegi-ren els articles haurien de llegir'per força les dues notes de re-dacció.

Aquest número hapassat per la cen-

sura militar.

Reformisme i revolució• : ' ' • ' , T «,/'

' ' ' • rfltìf."'

El'Dr. Mira'ha¥iniciaf ert aquesjés mateixes plane!»tiÜífesiódel següent ferma: Evolució o revolució social? declarant-se parti-dari absolut de l'evolució.

Jo començaré declarant ,<ju*~a priori aquesta» qüestió O6 »ttfctexistir entre homes lliberals i per tant entfê nu'Saltres, Ni evolucióni revolució, com a lactuca exclusiya, puix segpqs el moment po-dem ésser reformistes o revolucionaris1. No'tílMpVr tant antitesisentre aquets dos mots si els apliquem a la actuació d'un partit od'una actuació car molts precedents ens diuen que aquesta actua-ció pot èssernvariable. " - „ «i|

En aquest pünt.escafí coniparar eî cos «o'eíaíílftb\t1^íi0saiel'individu. El mateix Doctor Mira,^üç es metfl^'lpie -nrás jijó, qaejo, podria dir-me si entre els seus col·legues, $« po^sibte ^¿aíhagin que creguin únicament amb els erectes de la cirurgia o d'al-tres que en qualsevol trastorn fisiologie abominin en absolut lespràctiques quirúrgiques. Crec que això tío es possible mentres elsmetges avant posin la salut de í'organisitte a l'inclinaéio pels dife-rents sistemes facultatius. - v e : <

Però hi ha temperaments de moltes menes. I aixjs ço» hi podenhaver metges destralers—perdoneu l'«xpressjó—i d'altres q«« perno intervenir deixen què el malaltes mori 'ppqrft, de la mateixamanera hi han homes que mes que ei) la salut de la societat petí-sen en la revolució i d'altres qu« diént-se conservadors i enemicsde tota mena de trontoll, preferéixeri deixar tranquilamenteîs'relî-•dus infectes d'una societat degenerada espejant que ks costs evé»-lucionin. - , ' i,r

El Doctor Montanyá ha dit moll bé: «Per nosaltres, \a tessi evo-lucionista a outrance, sostinguda pel Dr. Mira, es inacceptable enabsolut. Ni corn a catalans ni corn a socialistes podem àvenir,-nosa la idea d'esperar els resultats d'aquesta evolució. Evidenínent siprescindim de judicis a priori, que ja hem dit que no podien fer?-se, i mirem l'imperantiu del moment, els teiijps d'ara no ,$OR.$%$per a pensar en el franciscanisme evolucionista del Dr. Mira,; , ,

Però si avui hi ha quelcom que ens apasiona mes que 1'evpÍu-cionisme, no podem pas nosaltres en quant som socialistes ï inter-vencionistes, esperar-ho tot absolutament tot, de la revolució. Al-tra cosa fora negar la nostra essència política. , , ; .«

Encara que el Dr. Mira no s'ho pensi, la seva tessi és d'ufftÇ'e.B-servadurisme fonamental i perillós. El Dr. Mirà tot ho espera deia'força de les idees i de la cultura, considerats corn a mitjans d'unaevolució activa. Ohi si l'imperi de l'Intel·ligència estigués dotatd'un poder prou efectiu dintre la societat, fora inmoral no ésserevolucionista. Però l'Intel·ligència té els seus enemics a la dreta ia l'esquerra. Hi han moments, tothom ho sap, en que les idees i lacultura i fins la llibertat sou combatudes: que fer en aquests raó-,ments, si veritablement hi han homes idealistes i lliberals? Tot elque volgueu menys dissertar sobre l'evolució que vol dir impo-tència. . ' , r > «

Derivem la tessi del Dr. Mira vers la política internacionaLPau0 guerra direm. Pau, està clar .Però no n'hi pas prou en que un.po-ble sigui pacifista perquè les relacions amb els altres pobles es d^?,senrrotllin armonícament. La pau l'han de volguer tots àlfloraj'Per això, encara que un poble sigui pacifista—-i precisament !peraquest motiu—si té algun perill no es desarma pas aixis com aixis. vEl que fa és acudir a la Societat de les Nacions per a que en íofccas, el desarmament sigui general. : . ;

El D'r. Mira, per aguantar la seva tesi declara l'inutilitat de, laRevolució Francesa la qual cosa és un error greu i que ningú gb-¡saria sostenir,car el que la Revolució va enderrocar—diguis;el quesvulgui—no va ésser pas ni serà mai mes restaurat. La Revolado 'altrement va tenir una trascendencia enorme per tota l'Humanitat,àdhuc per aquells pobles avui subjectes tamporalment a les fúries;-atàviques. Que després de la Revolució francesa va operar-s,e unaevolució es evident, però d'aquesta evolució posterior no s'en pottreure la conseqüèncio que la Revalucíó fos inútil sinó tot el con-trari; la Revolució era el salt necessari sense el qual no s'hauriapogut destruir, tot allò que després poc a poc amb totes les acr?cions i reaccions naturals, es va anar substituint. : ; j,

Els articles del Dr. Mira donen l'impresió d'haver sigut escrit|¡sota l'obsessió de la Revolució rusa. Es tant el seu horror pef Jaquesta revolució que se sent impulsat vers una aversió'general1

per totes les revolucions. I aquesta generalització naturalment, no»aconsegueix fonamentar-la de cap manera, •••<• ; i i

En un d'aquets articles és treu com argument el següent: «Per-meteu que compari els drets de l'obrer a Espanya, Portugal, Fran',ça, Italià, Mèxic, Perú, etc. i a Suècia, Dinamarca, Anglaterra; Bel-( .gica i Nordamerica. Els primers paisos exhibeixen tota una histò- •ria de revolucions, els segons, «en canvi» han fet ràpidament -laseva evolució social». Això no és un fort argument. En primer Hbc¿aquesta afirmació tan senzilla es d'una exactitud molt diteutibh?.,Però àdhuc acceptant-la com a bona, cal observar que Dr. Mira*compara dos grups de pobles entre els quals precisament eXísteíx;una diferencia molt característica. Aixis el primer prap és predo-'*minanmeiït de paisos de raça anglo-saxona i el segon ei devises«de raça llatina. No cal pas ponderar l'influencia que en Içj gaerjsesi1 revolucions i en general e,n tota mena de fenòmens soçials;hi: te-nen els factors clima, latitud, raça, etc. per no esmentar res mes, ,que els naturals, que s*otì els que'perduren a travéa de tòtó élirtemps. El mateix Dr. Mira, que com sabem tots,'ha fet sénoros"estudis d'psicologia experimental, amb mes elements de judici "queno pas jo, pot constatar el que dic, que al cap de vall no son. «eaimes que problemes de psicologia col-lectiva. <• ; H <

Marins Vidal i

< i" D I V U I T P O E M E S

de Jaume Rosqüèllas i Alessàn

Editat per En Joan Merli i il-lustrât amb un dibuix d'En Jau-me Guardia, E» Jaume Rosque-llas i Alessàn ha donat a llum elseu primer llibre, per nom«Divuit poemes».

Es una obra primicera, plenad'influències dels poetes cata-lans i sense una gran originali-tat ni una gran riquesa de rimesi ritmes. No obstant, el llibre és

Els nostres lectors sabran compendre elsmotius que ens ímpídeíxen de rememo-rar avui, com caldria, la í desaparició delnostre plorat amic en Francesc tayret.

ben discret. Un, prof und sentiament (vegi's el poema «El casaldels meus avis»,) una vigoria es-timable (vegi's el «Cant a lavinya») i una subtilesa í pKdtW*d'imatges (vegi's l'«Oda al mar-.xant») «ns rebeleii^uitó-tempera-raent d'artista i un* futura ma-duresa.

•• " '•••'-' - 'I&T.mifm—^**a*mm**^~a*u***»U*+*mtii!.

En realitat, jo posfeifta-ïcom a únic precepte'm1;'tot home civilitzat el fer arealment feliç duranl savida quan menys a cittì niésser; dejla mateixa ma-nera que hauria imposatper llei Ca tot terrassa5

plantar durant sa vida« >•> >un arbre, si més no,; en " ;

vista de la progressiva • •¡ desaparició de boscos a*•"> >

•,:•. , - . , = f iáss ia . ^ • . • ¡<ü .^uf · i jDOSTOIEVSKY

Page 3: UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti-ques sotmeses poc o molt a l'intervenció

W **r««lfcf» «VI»* ' J U S T Í C I A S O C I A L

En el número 184 de «Catalu-nya Social», corresponent al dia8 de novembre, amb el títol de«A la joventut catòlica», hi haun article del Sr. J. Civera i Sor-nmni et» «1 "goal s'excita a farfo-ventut catòlica a lluitar contra

ila masonería; fittla aTfcintçl·lee-tuatä spattydté d'estíuerrtf d«pensar amb el cervell deh secta-ris francesos, «tjue—diu—prete-nen enHuernar aîs' incautes af-'borâWí1a bandera i-ebregada de'l'anticlericalisme». Es queixadels estralls de la" sensualitat,que fa perdre l'esperitualitat deJa libsflfa joventut, i oh para-(doxa! el Sr. Civera, encara nodeu haver observat que aquestajovedtWfS&' luWiâm la" catòli-ca, és la aue .soílaWÍ <3* les Es-glésies i fins en els temples es- ;guárdenles donzelles amb mi-radej,Iciscjves i llencen paraulesabjectes contra la puresa feme-'nil. Que no sap1 el Sr. Civera,qua tef ¿ridicules corapanyíesdecofflcf'aficionats de ks" socie-tats catòliques, han de suprimirles dones que entren en lesobresjl Per quà^aiJÉa? Es que noes veuen forts per a saber-se do-minar? Es que tal volta no les^sabrien respectar?

El Sr. Civera es contradiu ;Ílastimosàmejit: «la joventut .ca-tólica, que és la més selecta i lamés estudiosa, malgrat diguin elcontrari els Seus detractors/ hade prepirar-se a repel·lir .l'a*

Sressió dels enemics sempiternse l'espeitnlàlitat cristiana» i

més avaU posa: «Les nostres en-titais no e,S distingeixen pas perla seva acció cultural. La nostrajoventut ha d'ésser piadosa, pe-rò ha d'ésser també culta.» Enque quedem Sr. Civera: «son lesmés cultes, i estudioses» o bé«no es distingeixen pas per la¿seva acció cultural?»... Es la-ímenta que les societats catòlifque,s,tenen grans sales de cafè ibillars, i apenes biblioteca. Enllurs centres tan sojs, «s'hido-ípen conferències en temps dequaresma.» ,

Després afegeix: «La premsa;per dintre està podrida. Excep-tuant un nombre reduït de dia-ris, la gran majoria és inspiradaí dirigida per homes que no sónni han estat inaii catòlics,,» Des-prés: «El que ha" d'interessar ésel contingut-esptritual del diari.Meatres no «sostinguem diarisles màquines' dels qtíals, àdhuc,,trepidin en catòlic, no esperemgran cosa de la premsa. Per beninformats que siguin, bandegemels periòdics que no són ¡altra

cosa jj^*rà|ft^ ^frantilique no han ;»abwli;itJtíí 4efençarun ideal noble.» Per el Sr. Cive-ra,,es veu clarament que tot a-quelï periòdic que ho sigui re-ligiós, sinònim de burgès i reac-cionari, és una empresa mercan-til. Igualment es queixa d'agues-tafaisó. «Ahi si tinguesjm unnucli de.jpves. ardits «pe.tíredi-quessin* là veritat al, jíobfel No,veiem com actuen els nostresirdversartst^ <ioncs, Sr. Civera,que,ia l'h,anj)grduda aauellajo-v| |Én|%iriraaif|ult|(|?)...

Vol dir,,Sr. Civera, que «i ve-''rtrat allò de: «Do'òèm loiportàn-cia a la depuració de la llengua,a la literatura, a la ciènqar il'esperit, germans, què no us in-íeresa? Què«en fatem d'una Ca-talunya; culta, ^¿^fcatetiana,?De 'què ens servirà tenir joveserudita i calteS/feuno pòrteti ¿ri-

"cesa dins del pitia flama de laFe?» ,, _ „ . . ( . V. «Salvem, doncs, l'éspíntua-

Wat flé là'Jloaèfà tetes* Sí vo-lem, ,que cl, nostre» poble sjgoígran, nq ha d/ejçisíir Vactual de-sequilibri èhrre 'Hhlel'ligiricia il'esperit». Pensi, Sr. Civera, queprecisament perquè, «no ha d'e-xistir l'actual .dffieíBïiUlrri entrela intejföföft }tÌÌ*it» emdoldria veure la Catalunya queell desitja. La religió cristianaestableix clases^líssifica els és-sers humans segons la ,<jüanti-tat de metall gué posèeijéen, es-sent això la càusa del desequi-librí actual. Trèiem la hinobledivisió de rics; i pobres 'i veuremcom desapareix aqiïéSI »àïeria-lisiae desesperadpr;, l a^tpestselements secundaris 'que vo^tésemblaré anometiiva amb fensenHt.d<dpectiu,ten«h toit, ellsmés importància que el catolicis-me. No na petisat mài eh la im-M>j$n£$a devia depuració^eílallengua, que és ranima d'un po-blej ï* veu de la rac«, lá'pedrafonamental de totes les manifes-tjiclgns que donen, .vitalitat aO'aquest poble? I la Ciència,àqujftjfi (ptii&iit admlràMi!quedigrçififa a; l'home, que, fa -queavui ens diguem civilitzats, i, queha ensenyat a np^sser catòlics,que ens na tret aquesta por ig-no.fiW<ií ndiCPte. ^^«»! l

ellfiple hmkWa? De mei,per a'que la nostra pàtria sigui,gran, no és potser indispensa-,ble,que sigui catòlica, apostòli-ca i romana...

Finalment» dint «Si volem que'íes nostres propagandes tinguineficattariïenr de prémcàr amBl'exemple,, ..Np podem, predicarllura i donar fum»... Això, aixòés el que tenen de fer, les espi-/r, ••-"• *"•*• 'f. ••. í - •:'••*- '£'• f" ""

rituals i cultes joventuts catòli-ques.

Estem d'acord amb el Sr. Ci-vera sobre el de la sensualitati la virtut. Veritablement «elssensuals van pel món arroce-gant cadenes.» També estem deacord amb aquell paràgraf quedití: «Un jove catòlic hauriad'ésser una mena de flama quedonés escalf i vida a tots aquellsque espiritualment són orbs.»Això ve a demostfar que la jo-ventut catòlica n0 és aquest mo-del tan perfeccionat que voliafer-nos veure el Sr. Civera, Sinóque ens demostra tot el contrari:«Un jove catòlic hauria d'ésser...prova evident, de que no ho és.

Amb el que no estem confor-mes, es amb l'últim punt i apartdel seu enteï-nidor article:«Aban-dona la inèrcia, joventut catòli-ca, i fes voleiar damunt les mul-tituts la bandera flamejanta del'espiritualitat cristiana.» Aliasitambé té inèrcia la! joventut ca-'tòlica. Nosaltres que ens la figu-rarem tan activa! Correu, féuvoleiar la vostra bandera d'espi-ritualititat cristiana, no fos casque treballant humils en l'ombra,desprès vingués la «masonería,aq»esta força1 òrbita i jnjsfwio-sa que sotja constantment en les.tenebres, com l'esperit maligne,pretén ferir els ¿ostres pits ambla llança innoble de la calumniai del greuge.» h| <

Jordi Revoltos.

ECOS I COMENTARISUna relUiofcdft UmentAbl*

Oojpton:¿*«Él Socialista»!', «No todo e« auceptible »e sertildu-éldo al eat alan. Por ejemplo, la natu-raleza da Prieto. Priego es> ai^BTÍtao.y por 'gradei que sean los esfuerüoe ,que cu Barcelona se hagan, uiwfro rcompañero—acertado o desacertado *ea BU dimisión—sigue sisado asturi-ano, dato fvjïcitnte para tenerlo 'porMyibrt insobornatley,, ettíero. Sf«nlugar dé 'haber nacido mi Asturias,Prieto huvlera nocido eafalQn ,auüsiendo de igual potente complexiónmoral, hubiera tenido inanidad <fr \0;tras apoyaturas para denunciarti). Ino quiere decir esto, hacemos las us-naturales excepciones en honor* delos que las merecen, que todo catalántía »otpétfioso, no, décimo*, itcam'eti-ie, que (odas lo» to$ptckosos ton,- otta'lane». »

Fins « hores d'apa no hem vist ö»|*rectificació d'aquesta tristísima etï»~galada. Be cap manera podem creureperò que aquestes ratlles tratìuenjttel criteri de la redacció del col·legai molt menys el dels homes selecte«del socialisme espanyol. Com queda-ria el pobre internacionalisme!

MtMenlim*Uns catalana d'America, k u n ofert

quatre milions per Ä construir unteatre a la nostra ciutat, on represen-tar-hi obres catalanes.

No hi tonim res que dir, però hihan obres de cultura de necessitatmés apremian!. Hi han escoles i pro-fessors i alumnes que bé mereixenl'atenció dels mescenes i no obstantporten una Tida plena de promesesbrillants i de dificulteis econòmiques.

Aquesta catalans d'Americà sónmolt teatrals, molt «americanos».

En canvi els altres catalans esperensegurament la Rifa de Nadal, per afer alguna, cosa.

Mói revUUtMContinua entre nosaltres la febre

de, fer reristetes. De revistetes, entenim quatre o ciac i encara es fanla llesca mútuament per ftsser menys;però en canvi les roylstetes surtencom bolets. Cada revista d'aquelles téperò menys consistència que un bo-let. «L'Avançada» «L'art noveil» «Jo-vent Huit» «Jovent d'ara» «La Veu delá Bordeta» «Prisma» etc. Cal reteniraquests noms, perquè desapareixerandesseguida.

ATUÍ els catalans així que complei-xen nou o deu any tots fan la sevapremsa. Podrien anar a pendre l'airede moutauya, però ho, tots firmencoratjosament a les planes de qualse-vol revisteta idiota. Sembla eom si laiçòsa més important sigui que la gentescrigui sense arribar a llegir.

Aquí no llegeix ningú, per aixòaquesta mainada que avui fa versosximples, arribarà a ésser gran i no¡podrà escriure una lletra mitjanamentcorrecta.

Herr» l Höret «omf*r«aolut, una conferència d'En SerraiMoret,«empro té per nosaltres un interèsúnic. Malgrat ésser el nostre estimatcompany un dels catalans més emi-nents d'avut cal observar la senzillesade la seva vida. I qui diu la seva vida<Jiu la seva paraula.

Quan on Serra í Moret parla, de capi volta observareu la correcció i ele-gjmcla del seu verb. No transigeixmai, 4avant de cap auditori; la seva.formació espiritual britanitzant U do-na la norma en tot moment. Però el.Ootapany Serra, demés de la seva cla-» Intel·ligència té aquella flama in-»rior d'home del Mediterrà, aquellaflama que és l'inquietud del seu ic^ea-MKbe. Per això la seva paraula, pal-•$it»nt i cenyida, és com la forma ci-lellada de la seva passió.

¿t conferência que fa alguns dies vadowwdesde la tribuna de l'AtenenSocialista sobre «La V Conferència d,ela Societat de les Nacions» serví per-què els saus admiradors i amics tin-jruessin una nava ocasió de manifes-tarli elg seus sentiments de cordiali-tat Ï de compenetració espiritual,—MC. V.

PESOMBREQuan'l'hora matinal penetra dins el cosi en l'esperit difon sa dolça placidesa;quan mes adormicent cau sobre el meo repôsaquell lletarg de son que amb res es desperesa;

quan logra el meu respir rendir-se acompasaati es calmen el» neguits que formen m'existèneia,i em trobo immovument, el front asserenat,i esmortuit el foc sagrat de ma consciència;es Ossiau. oh déus, qui tan terriblements'infiltra dintre mí i arrebatant ma pensa,

s'endú mon pensamentvertiginós llençant-lo per l'immensa

fatalitat del vent....Arran la selva, endut d'ignots boscatges,una força invisible em va absorvint;el vent i jo brinquem tots els fullatgesigual que un monstre que passes brunzintEnllà d'enllà corrent per cels i tems,ratxa del mar que enlloc troba consol,traspasso rius, ciutats, planee i serrascreuant el »on d'un pol a l'altre poi.Domino al fi tota una gran planariad'una terra enllumada tristement,on no s'hi sent ni un clam, ni una cantoria,on no «c perceb ni un rastre de viren!..Blanca la neu, com tn extens sudari,l'ha emmantellat de gebre i desconhort,com si un repòs en ella milenaril'hagués sumit en un repòs de mortL'aire glassat s'em filtra a les entranyes,mentre que lenta s'aturat la nit.Atravessant pausat plans i muntanyessoc apenes un núvol condormit..,.I veig una fantàstica filera,espectral d'esperits que va avançant,lassa seguint una missió postreraque altre fi no coneix que cegui avant.Porten davant agonitzant i tristablanca una verge de cabell llençat,que du la fam dins l'apagada vista,i la mort dins son pit estossegat.Són els damnats llençats als precipicispel flagell miserable del Destí;mai la justícia els ha mirat propicis,ni mai l'Humanitat aprdp de si.

Cerquen l'escalf d'un sol de primaveraea un pals llunyà que no existeix,

Iue enllà d'enllà els fa veure la quimerae viure un món que els crida i sedutix.

En va segueixen tristos eixa via,segles i segles fa...l Gerd «1 camí,van caient o seguint balbs l'agoniadel romiatge aqnell que no te fil...Una campana es plany adolorida,com sortint del silenci d'un fosar,i els espectres de mort i de la vidaun instant es deturen a pregar..,.Aterrat m'esperii també es deturai sento en mi un profond esglaiament...i poc a poc el somni es transfigurai desperto corprès d'abatiment.

Prances«

I

VI!''.Fulletons de JUSTÍCIA SOCIAL

29 dtnovcoÜM* t9M

|L P E O A T I I JA la presó hi ha un home. Sobre ía

•èva testa gravita el pes d'una mort.Aldeforarla.iirbs,ypl^ub-leia,el té

oblidat, Els seus mateixos companystfnfteUftrf. i «lli«! a»nvi, tova. ,«»més, dtlt*r d<i la «¡16, del soil,<§ l'ai-re, de la llibertat estimada,

? Una mort! Quin pes, el d'una mortiLa saiïglael cadàver1^ bullent "í. 'íojia,Éínfastlgueja a là • míiltitud, fòthomclapa venjan,ça. , ¿

Mei, quan es mata una il·lusió, Quan••omple/í d'ajjiaígff ;*$^jPuJrçrlt^ ;Qj(èpassa?' Qui acusa?

Ees. Ningú. '""'

'* .*Bn^ic Saus (a) «Bl Pensati«», eljove

«mpreson^ti Kin ¿Ï?f|r. Bí4f|us pa-rps eretí'ioiírert, fotàtma Ttdarlnten-•a de treball nò els havia elevat dellndigèócla.: D'InAtit, Í*tíÉir!c havia sigut un mo-

4el de bondat, un noi pacient, unexemple per tots els nois de la colò-nia. L'havien enviat a l'escola i natu-ralment també fou un exemple pertots els seus companys que s'el mofa-ven i li tenien ràbia.

• Ja adolescent, el posaren a treba-llar, era un xicot tímid, no gofas»alvear elften« de terra, era sovintvictìmà de les bromes dels altresobrers, més forts i més agosarats.

Posseïa sobre ells, però, una deli-cadesa i una distinció especial. Teniauna sensibilitat »finada. Havia llegitniolt. Estimava la vida, I al *ms dejtons ea sentia feliç, gairebé sense go.sardir-stio.

Un dia es fixà en una noia; n'Haviavist de noies, a la mateixa inclussiu,1 mal n'havia fet cabal. Però aquell diaei fixa amb els seus ulls, bells, blaus,pnrs/que aeafUfcren ambla seva indLferènel«. Harta tingut te revelació del'eterna raó de la natura. L'atracció"detawxji. Bar tj sentit U,., 4,91«» fijrftKnsCOf. - • ; _ • ' • : " '"'• -

El seu apocament feu que aquellsontiriïent no es revelés. L'estimà 1amaga là seva amor. De tant en tantsolia seguir-la, mirar se-la, després larevivia.

Atópasíàumpltedetemps fins queun dia la noia estimada desapareguédel poblet. Més tard, els. comentarisde la gent, arrivare n crudelment alaseus oïts. La rtalttat se 11 presentavaclara. El lili del seu patró sa l'havia.endut a ciutat, . >

* . • . • .• • > • > • • • •• r • • - •

Passà^uBany.El tarannà de l'Enric era visible-

ment canviat. S'havia tornat taciturn,místic. Bis seus companys el moles-taven, Estimava, la solitud, :

fia aquesta època comançà a llegirteoriteants socialistes 1 anarquistes,Seguiment, però, que havl» viscutsotmès, a aque§^ misticisme pacífic,sense cap trascendencia, si un dia, nohaguessin' trobat estabellada la donaa quí estimà,

Si, aquella noia que havia sigut ob-gecte de iotes les Il·lusions de l'Enricl la qual seguía vivint dins el seu cor,s'havia llençat del pont i amb ellahavíà níort l'Infant que portava a les.

, entranyes.No havia deixat res escrit, Segura-,

ment el món 1 la gent 11 Interessavenben poc. Per demés, els motius espresentaven ben clars,

Això fou uúa ferida de mort perl'Enric. ES sentí trasbalsat. E» sentíl'home més Infeliç, el més dissortatdel món, Recordava Insistentment

, aquella fàbrica que un tems haviabres8u]%t l^^pva joia, al fer-se home,al notar-se útil a la. seva família, alguanyar les primeres monedes a can-vi del seu treball, 1 que ara assolial'aspecte d'una presó {nfernalmentdantesca.

Allà dins, centenars d'homes, dedones, d'infants, sofríen la torturad'una vida sense esperança, de treballabsurdament Igual, això dia darreradia, any darrera any; dels dotze finsals seixanta, deixant morir el diesriolers, plens de sol; sense un esplai;

'esperant l'hora d'e^llitar-a« per a l'en-

demà descansats poguer treballar mi*llor.

I tot això per la felicitat, per la dis-bauxa d'un home rlquísslm, al qualmal res havia sigut negat, al qual resmancava 1 el qual encara no satisfet 'els robava fins l'última gota d'espe-rança, l'estimada, l'únic raig de sót^'l'única il·lusió que'entrava en la sev«vida.

Llençà una malldeocló a la burge-sia. Renegà fort, contra la terra i elcel, contra tot el que l'anique^Va Va'cabà plorant, rabiós, senttht-se iïn*potent. Per primer cop en el seu pitgerminava l'odi, :

Pesprés, pop a poc, una ido« anaprenent forma. Un dia totes^ aquestesdiferències desapareixerien, un dia.aquestes fàbriques s'ensorrarien 1 uncrit ressonaria de part a part del món,81 no, a on seria la justícia 1 què seriael món?

un cadàver venia d'ésser enterrat lclamava venjança!

pugí del poble cercant ambientmillor, La passivitat estava renyidaamb la seva pressa de fer coses, 4*lluitar, de vèncer,

El pqblet torrat, amontonat, deixantsobressortlr el campanar gràcil, sím-bol de tota una tradició, li semblà fe-liç en la seva Inconsciència, LI donàuna darrera mirada, Tot el seu passatrestava allà. Totes les seves Il·lusionierep mortes i en neixia una de nova;*una societat millor,: • •* *

Feia dos mesos que vivia a ciutat.El primer enllurnament havia des-

aparegut, ja res U deia la vida fàcil,el plaer a bon preu. Ja era un de tantsque formaven a les rengleres del tre-ball. Ge nou 1» seva vida semblavapendent d'un deure Ineludible; sobrela seva consciència sentia gravitar lafelicitat del món, dels que gemega-ven, dels que susplraven, delí queanhelaven viure.

En aquest exèrcit enome del treball,hi trova totes lei graduacions. Adéstrobava l'home amant d'Ideal, con-clent, posant tota un» vida a disposi-ció de l'Ideal. Adés trobava, la «é« ei-

xorca Indiferència, la més absurdaUiibecilltat, l'home feliç del seu estat,U«ttm d'esclau.•Cerò, l'Enric radiant de Joventut,

jeve d'esprit, jove d'experiència, tfen-dlnzà dins aquest camp, cercant uncompany, cercant un home. '

I trobà companys, gent que parla-va, que comentava a tort 1 a dret,gent extremista en tot el vast signl-float que a aquest mot pot donar-se,

ss Als prime» temps estava admirat,; sovint no comprenia moltes d'aque-ll«» coses, vela eïs sens companysagegantats, valents 1 intel·ligent!.Besprés vingui el dubte i després eldeiengany, Cap d'ells faria res.

Això U passava cada vegada que denou, ell sempre verídic, sempre dis-posat a tot, posava confiança a un al-tre grup ple sempre de promès» tprojectei grans.

Amb aquest règim de vida kau pas-sat mèi anys. Ha oblidat els sentimen-talismes d'antany. Ha oblidat «quelladona que havia estimat, ara aquellaamor e» per ell una criaturada, Ra co-negut lei cariciei d'altrei dones, l'ar-ièucla sensual, la disbauxa. Aquelladana ja no és per ell res. Ss lluny,molt lluny) mal 1 pensa, no en parlaa ningú.

Té la febre de la revolta, nit 1 alapensa amb aixecaments; aixecaments

• que no arriben, que no passen de laseva Imaginació. li sent turmentat,pie de delfici de tant esperar una co-sa que mai acabava d'arribar, una co-sa que potser mal vindria.

Tothom somnia, tothom vol que pas-sin coïes, que el món avencl, peròcom ei tracta de quelcom de positiu,del més petit sacrifici, tothom es fafonedís. Sempre queden els mateixos,els que el mon qualifica de fanàtics.

Així pensava l'Enric alguns anysdesprés de la vlaguda a ciutat.

** •

I vingué una època en que elsobrers del món semblaven aixecar-seaom un sol home i semblava que el¡món prenia una nova ruta.

La Bandera Roja onejava triomfanten el gran Imperi moscovita,

Aquell lema «obren uni»-vo«» eraja una realitat. La massa obrera organitzada era com una bola immensaque començava a oscil·lar amenaçantdespendre's, aixafant tot el que s'opo-sés al seu pas.

En aquella hora sonaren els primerstrets. Sobre els carrers de la ciutat lasang començava a vessar. En aquellahora la burgesia es preparava per opo-sar-se al pas de la destrucció delíseus Interesso!. Contra la vag*, el lo-kaut. Contra tota aspiració, la nega-«10. Era la guerra de ciaiiM a l'*xtr*mmés repugnant; d'una 1 altra bandaqueia k getti. La Inquietat en unprincipi sembla penetrar en tots «li«ori, però ben aviat la Indiferència,una glacial Indiferència absorvi lagra« ciutat.

En aquesta època de terrorismes icontraterrorlimei trobem al nostrehome habitant un pii modestisilmdel carrer de l'Aurora.

La serà presència ui hauria deixat»tonili.

A on »n aqnell Enric muntanyenc,d'ulli transparents, de somriure bon-dadós? t on era aquell home humil 1tímlt?

Que lluny era d'aquell home del ca-rrer de l'Aurora. La seva mirada em-profundida, entristida, tenia certa va-guetat, cert aire de follia. Ja no som-reia 1 ui seu front ea dibuixava unaarruga. Anava desafaitat. Li havientret un motiu: «El Pensatln», que 11esquela, perquè era un constant preo-cupat.

Produint la sensació d'un total oblitde la personalitat, era com nn engra-natge d« la màquina gegantina. Sen-tia amb el dolor més profund totes leiferides qu« es produïen a la organit-zació que ara era sang de la sevasang.

La seva vida havia estat de dolor.Havia desitjat amb gran anhel la re-volució social. Les seves il·lusions,els seus somnis un a un havien calguti ell continuava somniant, cada ve-gada amb més desig, cada vegadamel apassionat.

En la seva testo bullien mil idees

contradictòries. Parlava de fraternitatParlava de la brutalitat de la pena d«mort. I en canvi havia d« oeMar ellmitjans de lluita en la violència, enla Intolerància, en 1» impomicio. Óre»realitats poderotes de limita, feleasagnar el seu cor gram i noble, ptròla sang de l'últim eompa»y_ eajfutfeia callar totes leí fíleles de' U imànima. Al seu davant solament •'obri«un camí: venjar. Daa mort vall» ttaàmort.

Una nit, una nit d« teat*«, IM prwper la policia, acabava d« »aterí Ai-tava la piitela a la ma. La «altitudIntentaba linxar-lo. Rebé trattata,«!magullaren. A la fl la policio scapolal l'empresonaren.

• mI allà està Mperan! le «amtiMÍ*»

allà està entre reïx» i nix» mA ottamica d'orgull d'hat«* fet qaeirott, dahavene dMeucaalMt, «tenir* «liMUI companys, •)• dolgo« i MttU*garlalrei entre got t got feat l'«tof 1

"de la seva bravala.Noe»sentarrep«Btlt. Crtu |w* «Ì

que ha fet algú h« havia d* fe». Cm«que havia d'ésser. I ell h« ha frt.

D'aqueita guita, aquell nel 4« mun-tanya havia trencat ona vida qu« stn\-blava feta per la placidesa, p«r furor1 la llar, Una vida feta sense inci-dents, una vida tal com la f n« ttl» al-tre» minyons del poblet havien N-guit.

Ara està a la presó i sobr« la setatesta gravita «1 pes d'una mort. P«feixuc, pes enfastlgajador q«« fa arru-far el nas a la multitud, mmtrei d«"mana ua escarment «xeniplar. ÜB»mort val una vida. v

Una mort val una vida... 1 la mortd'una Il·lusió, amici, no é» mel ew»que una mateixa vida?

Però qui penn» amb l'inviali)!«? Quiacusa en aquest calf

In d'B*t«tti.

Page 4: UNITAT DE PRINCIPI · 2019-01-16 · r,e$ po admetem la teoria en que el Sr. Landrove vpl-Óa confondre sota un mateix anatema les formes políti-ques sotmeses poc o molt a l'intervenció

.4 Pifia» *f§*li«IUWffii» '¿>j»>wrtg»Mtv

i i la 1 te te I.Conferència del comppny Serra i Moret

La disertado que En Serra iMoret va dirigir des de la tribu-na de l'Ateneu Socialista, comtotes les disertación«, com totsels discursos d'aquest estimatcompany, haurien d'ésser publi-cats integres perquè els nostreslectors en poguessin copçar totel seu valor, car les seves pero-racions tenen una unitat i unaprecisió que és impossible deconservar en una breu informa-ció, com la que venim obligats afer. Donarem, doncs, els puntsmés sobressortints de la confe-rència.

Precipitadament ha sorgit unaopinió—digué el conferenciant—entestada en proclamar el Ira-,cas de la V assemblea de la S. deles N. Es l'opinió dels impacientso dels reaccionaris. Els un* per-què, esperaven de la S. de Ics N.la solució ràpida de tots els pro-blemes que ha deixat plantejatsla post-guerra i els altres parla-ven de fracàs, perquè el seu es-perit no desitjava altra cosa.

Però hi ha una llei biològicaque regula d'una manera fatal eldesenrotllament de tots els or-ganismes, • la qual també estàsubgecte la S. de les N. Tot* vi-da té els seus moments i no éslícit demanar fruits madurs quinl'arbre s'acaba de plantar. Per aconvencé'ns que la S. de les N.no ha fracassat, cal que miremendarrera per a veure la via queha fet. Fou un somni del granMarx el que prengué forma via-ble en els 14 punts Wilson, i elque s'ha anat consolidant pos-teriorment, de mica en mica,amb una gran cura i un granidealisme, car aquesta era runi-ca manera d'anar endavant id'evitar que l'obra novella esr'esfés en un moment de precipi-tació.

Cal veure la magnitud d'a-questa obra per a c«Mnpendre eltemps qu« necessita per a rea-litzar-se plenament. I a nosaltresinternacionalistes, en tant quesom socialistes, ens pertany elgoig d'aquesta magna realitza-ció, però també hem de tenirclara consciència de les dificul-tats que caldrà vèncer. Cal, so-bre tot, que sapiguem donar elseu just valor al nostre interna-cionalisme, que no va pas vers lacreació d'un sol estat en tota laterra, sinó que cerca la unitatdintre la diversitat de nacions,que és l'encís del món, la gràciade la terra.

Es precisament per l'estat dela política interior de cada paísen relació amb les doctrines so-cialistes que es fa més o menyspossible l'èxit de la S. de les N.Eníre França i Anglaterra pro-bablement no hi hauria haguttanta cordialitat com hi va ha-ver en la Conferència de Gine-bra si Herriot i Mac Donald,que tenien darrera d'ells els so-cialistes francesos i anglesos, nobadessin governat els seus res-pectius països.

Qüestions tan importants comla de l'arbitratge i la del desar-mament de les nacions que erenels punts capdals que sTiaviende discutir durant la V Confe-rencia, no podien pas resoldre'sfàcilment. La determinació del'estat agressor no era pas cosasenzilla de definir. No obstant,els homes que anaren a Gine-bra, més segurs de la seva feque dels resultats immediats dela Conferència, treballaren ambtot l'entussiasme.

I aquests resultats immediats,dg que parlem, no podrem to-car-los encara entre altres cau-ses, per la composició incom-plerta de la S. de les N. A Gine-bra s'hi debaten problemes d'al-guns estats mentres aquests noformen part d'aquell organisme.En la V. Conferència hi han tin-gutfrepresenció 52 nacions. Lesabsències, per tant, eren nom-broses, però no pas totes de lamateixa importància, car la S.de ks N, pot prescindir de certsestats pero en canvi necessita,necessita que entrin a formar-nepart Turquia, Estats Units i Rús-sia i sobre tot Alemanya, per-què la S. de les N. no podriaviure sense Alemanya,

Malgrat la trascendencia queen tot cas hauria tingut la Con-í ència d«1 Ginebra, el protocolde la r.iateixa no serà pas ratifi-cat pels diferents països.

Perquè la S. de les N. tinguiautoritat, cal que els estats re-coneguin eh se» s falis i els aca-

tin llealment. Anglaterra ha do-nat ja l'exemple en un cas enque aquest fall li era desfavora-ble. No obstant cal registrarcom un greu inconvenient, per-què l'esperit d'equitat presidei-xi els acords del Consell de la S.N. el fet de que aquests es pre-nen per majoria i en les vota-cions es troben en un mateix ter-reny d'igualtat les nacions po-deroses, de molts milions d'àni-mes, que han regit materialmenti espitualment durant segles isegles l'humanitat, que les na-cions petites i tot just consti-tuïdes en estat. Així França téun sol vot, el mateix que Albà-nia.

Un altre problema importants'hanfia de tractar a fons en laV Conferència. Era el problemade les nacionalitats, i de les mi-nories nacionals o de raça, queviuen dintre les fronteres d unestat que els oprimeix la sevavida. L'encarregat de defensaraquesta ponència era el repre-sentant de Polònia. Però comque la política exterior dels es-tats és conseqüència de la sevapolítica interior, poca cosa po-drà esperar-se de Polònia enaquest aspecte, car es tractad'un estat, que semblant oblidarel que va sufrir sota el jou deRússia, principalment, ha impo-sât actualment el terror blancals importants nuclis nacionals(ukranians, russos blancs i ale-manys) tancats entre les sevesfronteres, més o menys conven-cionals. Polònia sent més unapolítica imperialista que unapjblíttea socialista; això vol dirfins a quin punt pot esperar-sed'ella una aportació efectiva ala pau de l'humanitat.

Finalment. El dia que tots elsestats d'Europa sotmetin les se-ves decisions a un arbitratgeinternacional, no serà possiblela tragèdia encara palpitant deGeòrgia, aquest poble màrtir,que en la mateixa hora que ai-xecava la seva veu a Ginebri,sofria els horrors d'una invasiódevastadora dels exercits deRússia.

En acabar de parlar el nostrecompany fou molt aplaudit i fe-licitat.

DE COL·LABORACIÓ

Més enllà de l'ídemEm sap greu que certos coses si-

guin dites; però em sap molt mésgreu eucara que siguin escrites, i queho siguin en català. Ara—ja fa algúntemps—el senyor Rovira i Virgili—quejo admiro com historiador 1 com-padeixo vivament com a polític—s«les ha agafades amb la fiúisia dels So-viets, segurament per a distreure elseu temperament combatiu f?), ja queno pot combatre la «vieja política».

Em sembla quo el famós líder de la.no menys famosa Acció Catalana,,va oquivocar-se un títol; el famós líderde la no menys famosa Acoló Cátala-,na, constava com a «home d'esquerra»en el Consell Central del partit. Arahem vist tots que l'esquerra que de-fensava ell no era més que un títolcircumstancial per tapar les aparien-cias; i, si bé això no és censurable,deurien procurar els homes ¿'«esquer-ra» d'Acció Catalana no deixar veureei llautó tan fàcilment.

Em refereixo a les informacions atotes llums tendencioses que sobre elcas Geòrgia ha engiponat «La Publi»,als sous pacients llegidors. Per lo vist,això do que els Soviets assassininobrers, pagesos i intel·lectual» geor-giana que defenseu sa Pàtria, semblamolt pia als nostres Estevets. Segura-ment obliden que la F. R. S. S. vaconcedir una àmplia independènciafollerai a tots els territoris que consti-

tulan UBftjtnitat ètnica dintre l'ex-imperi dels tws. Sense cw,xtrülïuo(l-cialrucut les noticies rebudes, «cageni tan sols publicar els telegrames delea agències rugies—així ho demanala més elemental imparcialitat i bonradesa periodística—1 molt temps des-prés encara d'haver cessat la campa-nya anti-soviètlca, àdhuc en ela diàriamés «independientes» i reaccionaris,l'orgue d'Acció Catalana segueix en-viant notleits i escrivint articles par-lant de ¿'«Imperialisme bolxevic», del«terror roig» i altre« coses per l'istll.

81 jo estès convençut que veramentei tracta d'una insurrecció nacionalper la part del poble, o tant sola d'unnucli dol poble, seria el primer a com-batre aquest acte dels Soviets, quealeshores cauria totalment fora de IMseves doctrines internacianals sobreel dret de les nacionalitats. Però hemsembla que el poble de Geòrgia no ésprecisament la «Georgi» PetroleumÇo.» sinó tot el «ontrari. Això de queuns senyors accionistes nerdamèrl-cans decideixin recuperar a tota coit*uns pous de petroli, que avui hancal-§ ut en mans de la, a desgrat de tot,gloriosa Revolució Bussa, i per con-segulr-ho armin una partida de lladrei1 els enviïn a lei muntanyes de Geòr-gia a fer «agitació patriòtica», estàmolt malament, però a peqar de tot éslògic. El que sembla estrany ei queun periòdic tan lerlói—1 no és broma—com la abans nostra «Publicitat»,que es diu lliberal, republicana, so-cialista i no sé quantes coïes mèi, esfaci ressò d'aquestes bestieses i ei tor-ni solidària—no se si de grat o perforça—dels banquers de Wal Street,que—com recordarà molt bé la «Po-bli»—quan necessiten eobrar els in-teressos d'un emprèstit nò tenen capescrúpol en enviar l'esquadra del seuestat a esclavitzar pobles com la Do-minicana i Puerto Ric« entre altres.En el bon tempi,—això fa més d'unany—la aleshores encara nostra «Pu-blicitat« combaté amb molta energiaaquesta mena d'imperialisme que pó.dríem anomenar financier dels nord-amerlcans; ara s'estima més ajudar-lomoralment fent-li una propagandagratuita que sembla pagada. Es yea,que el combatir l'estat espanyol—ve-'ritable enemic seu, si són el que esdeien—no és tan necessari com comv 'batir l'estat Revolucionari Rus quesegurament—Mare de Déu!—el vjngran perill per la Nació Catalana, i,sobre tot, pel «nacionalisme integral»,dels nostres ex-alxerits ex-Estevets^

Potser s'em dirà que en tota dicta-dura, epe que aquesta sigui del pro-letariat, una cosa, són els principiï in-ternacionals i una altra els actes injtah,riors. Bé: acceptem que la Russi«Obrera ¿s militarista; si ho és, per quèos dedica a sotmetre a Geòrgia tansola? Per què respecta la independèn-cia d'Ucrània, de Letónia, de Turquea«tan, de Sibèria, i de tants altres po-bles? Si tots aquests països, que tenenun sentit nacional molt més desvet-llat que no pot tenir Geòrgia, es tro-ben plenamoat satisfeta en tot ço qu«es refereix a la seva personalitat na-cional, reconeguda 1 respectad* perla Federació, ¿és lògic suposar queGeòrgia, la petita Geòrgia, demaniLlibertat?

Crec més aviat que tot plegat és unjoc del capitalisme nordamerlcá con-tra «oi perill comunista» que segura-ment els treu el són. En efecte, el ca-ràcter de la revolta permet creure queno és més que un detall de la formi-dable lluita entaulada a tot arreu en-tre el proletariat militant 1 el capita-lisme. La Nació Obrera té uns enemicsque la volen aixafar, i per aasolir-ho,no sentint-se prou forts, oposen unabanda de pUtolqrs toíernacionals, re-presentants de la burgesia—interna-cional també—a la seva força. Es na-tural que la Rússia dels Soviets «uruaviat d'aquestos perills .de reacció,car si la burgesia intejíoaelonal, re-presentada p«r la de. la més importantnació capitalista dei món, ei ve» for-çada a acudir a aquestos medii, Uresten beu poques probabilitat« detriomfal poiar enfrout les dues for«ces: La Rússia Obrera, defeaiora della Llibertat dels homes i dels pobles,per un cantó, 1 el capitalisme, inter-nacional, opressor l militarista, per unaltre. Comprenc molt bé, que la, «Pu-

Edicions de JUSTICIA SOCIALEn vista de l'èxit assolit entre els nostres lectors, de la mag"

níFica prosa del gran Màxim Gorki COMPANY!, publica-da ia unes setmanes com a fulletó del nostre setmanari, la redac-ció ha cregut oportú fer un tiratge apart de la dita obra.

Amb COMPANY] de Màxim Gorki, doncs, inauguremles EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL.

Les EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL, després de COM-PANY] de Màxim Gorki, publicarà altres obretes que anun-ciarem des d'aquestes pàgines.

COMPANY] de Màxim Qorki ha sortit ja.Amics, adquiriu el primer número de les 'EDICIONS 09 JUSTÍ-,

CIA SOCIAL.

ibj» defensi,»J capitaliïm», te»int encompte el caràcter comercial quà da-rrerament ha pres .el periòdic Çuna

, manera molt marcada. K! que no com-prenc és quo al mateix tempi ei diguilliberal. De totes formes, ja eatemacostuoyit» A que_q uan ell floatroi in -tel'lectuals del plíi de l'O« diuen queyo^eitaf^decara al món» eu r »||-taitè|^nBecarà alei n^w.^tó*»rSB«molt natural. Ara, q«« ^erp||tóno(

>M» ir?w $mtoiï$fa wd e ltracj^ 4frtfajl4Qr enrampo,

I^rou. í, a^brejto^erii^njt-mp elBflnj^or flDjrir»4 Virgi^ i dam^i *bo-

(pifp d^eB^^çw^jd'AccW.tíatajaRa; Noas pojun amb la, Rússia dels SoTiflta.Quplw , !!»/! Vlr^l^-ía«-mtr^t^tórlfdór l cqmDadit.pplítU!—ei dedlquia, escriure Ij^istòrla d'unaaltra Kjtcio.eic.lan, i que leguelxltraçat .»flpjb, 'Ía ipTi, reconegui»mutria ef# nro^emei tor^acíonali,qua ja bi ,té, ( traça en això; i que se-fu«}xl puWicant les seves cròniquese0i aque|tr . *eufpip«^»Trjto, ,|»n|-bé ho creia—tani b«n fet i tan beoconfeç^ajt, p^rujonae àpjma,, queei diu «La Publlcitat>.

Emili Barrera

?**f 01 W fli «HO li-

li «lit miai pii U

Als suscrlptora de foraHI manteniment d'un

periodic com el nostrecomporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTÍCIA SO-CIAL'Preguem a tots, viva-

ment, vulguin ajudar aT èxit de la nostra obra re-mesant-nos Timport de les

\ stiscrípdons que s ' ensánren.

CoRfwèncIüDemà diumenge, al Vendrell, «1

nostro arato Muntanya, president deSecció d'Estudiï ¿e la «U.' S.0de C.»,donarà un» conferencia pública de-senrotllant e! tema «La stnil« a Ca-talunya» *

Aquesta forma part de un olcl«d>cíes culturali organitzat per la coo-

'perativa €La Reformat.

tt MÉH «níismal!£ , flfgffggf, ajs ¿wtot?

corresponsals que les li-quidacions ¿eyen &*$&'csr~les cada fi depès. Alsnegligents que no hoefecr¿H/¿ efe ¿irärtm, cwfe-gant-los una pesseta perles despeses.

No admetent „xetotns 4epaper, fer això facturem^mmi^ß^^.

,(- , i • r»- r 'i-m^v<Jtia.p.tttat*, rebudes amb ^ejtinaqió

a les, femllie» dels obVers-estudiantsdarrerament dflt^pguts:' N. O, lft|t^8.-J. Bf ^pteg.--^ 0.

5 ptea.-^: >C. ' 6.. 10 ptea,-;P, A, 5,-T. Kf:5 pteg,—R.C. p utoii.-rJ. C. 5ptes^-À. P. 6 ptes. .Tptai Mi ptas.

Company; 81 sentiu les in-fliEÄ/aiw.Äi^liWiliconéteió > iwmaM dels opri-

mits, propagueuJ U S T I C I A SOCIAL

periòdic socialista cataJà,

kl^MBiM H»ti*m* J*» •- •-•»•*rara HOM iraní p»C H A R L E S Gití!Versió castellana de'/. Cardà

Preu: 1150 Pteif

Iral·FHKttf·TuilliI. S A L A S AH í1'

Preu: 0'16 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Acció Cooperatiti*Encàrrecs: Aurora, 11 bis.

Noves i documents

De venda: als quioscs. Comandei: a laBadia, de Reus. Preu: DEU CENTS.

llibreria <fßn Mar&ù

ESPAÑA.-Bla mia«» d'Altari«».Després de l'acte grandiós celebrat

a la Casa del Poble de Madrid el dia13 d'aquest mes, ja no hi havia duptequè'ls miners asturians sabrien posarben alt llur nom en la lluita què'ls hiplantejava l'anunci oficial dels pa-trons de retirar els 50 cèntims diariide plus que feia alguna mesos que co-braven il no's resignaven a treballaruna hora mes diària. Les conclusioniaprovades en el míting de Madrid son

, una, demostració incontestable de queell obrera no tenen la culpa de l'aug-ment del preu dal carbó ja que la pro-ducció mitja per obrer que en 1914era de 138 tones, ha arribat a 138 enen 19231 s'espera que armarà a 145en 1924, mentre que a l'hora presentel promig dels jornals es de 8.77 pes-setes diàries, quantitat Insuficientper al sosteniment de una família do-nat el cost actual de la vida. La rebai-xa de talaris proposada pels patronihauria reduït els ingressos de l'obrera la insignificant suma de 140 pesse-tg| mensuals.

Malgrat aquests antecedents colpi-! dftrg, l'enteatament patronal va pro-I vopar la yaga general a tota la concan^nefa, la qual amb lames parferaunanimitat 1 correcció s'ha njant)n-g/jt ¿ni que, el dia 21, <afnq ía inter-v||Bció!d»í Gpyernador, va flp.nyßajtr-s£|, en mantenir p\ lubiidi', d^pï, 50cèntims fins el mea,de gener mentrees busca una solució definitiva al po-blema huiler. El 22 de novembre ja'sva rependre el treball a tdta la concallevat de les mines do Comï|les a onper no haver-se alterat lei condicionitampoc s'havia plantejat la yaga.

La solució no es mes que un petitaplacament, però runanitnitat i dis-ciplina obrere« en aquests ' momentasón per elles soles una gran victoria.Una col·lectivitat ben unida i ben di-rigida pot confiar en una ¿¿lució de-finitiva i satisfactoria. Sí així no fps,nlalgrat la mòlta raó qù'e as{ste;x alsnostres gèrmens d'Asturies, J^ur cau-sa .és de una tkj naturaleza que qual-»éyol debilltìS, ' íejeclíf ó' tofg.pot portar-los a la completa ruína.

Confiem sabran mantenir-ie flni a lafl 1 senyalar un exemple a tota ellobrers peslnsular en aquestas boreaamarguei.ALKMAN YA.-Ua» Vtotwl» M«U-

Lei eleccioni celebrades el dia 9 denovembre per a la renovació ordina-ria de la Dieta de Anhalt senyalenuna victòria pels soelallstes •!• qualirepresenten ara la mèi forta minoríade la Cambra. Veus aquí eli vots ob-tinguts en aquestes eleecioai compa-rant-los amb leí anteriora:

AiUrUf

Socialistes. . 78.000 64.000Demòcrates . 13.000 6.000Comunistes , 11.000 16.000Centristes . . 2.400 2.000Racjstes. . . 1.200 7.900Nacionalistes . 61.400 64.500Com ei veu, ela extremistes—na-

cionalistes i comunistes—van perdentterreny a Alemanya, 1 és moltble que en lei eleccions del 7 de dè-sambre Sufrirán una considerableminva de vots a tota la Republicà Í, ja,,coniegüent minva de llur represen-tació en el Reichstag. A la Dieta ^ J

Anhalt, amb arreglo a la votació' otinguda corresponen a c ' !

Hocé' ; '*

%«t»jíítet. .;flem^atef .flomunistol .ílaciíitai . .NatfonaUites

153*1

U

|| jtri<^

t*148

16GRAN BRETANYA,-»» »ârlmaiwt.

• • . ,, l'*?, ,,., . . . . < „ - . ITerminades totea leí operación!

electorals, el Parlament^qupda défini- 't^vàmeht compost jpeir «è cqnsèrvaVdors (413 unionistes i 6 constuciqha-listes), 151 socialistes, 40 lübe^ls i 5d'altres partita. La'majoria unionistaeíclussivftment sobre tots e}a aitrea'partits plegats—incjoaos eli co^stitu- 'clonallstes-és de 21Í diputats ¿o quevóí dir äue tenen mèi |e"' doi' 1-^1

.i 'fc 3L f- ^ 'TOi^f t ^ ^ r * ' V n .^'o-deíPariament. ''ETslsóclafistei t

amb la mirice ti'

de Jgas, Og;m ,qu«espasa ipí Sonat

•la seuípre creixent ^aÄ so-cialistes, é« d'esperar <qne en le» elec-cions parcial» que ei produeixin,, le··«coses quedaran un el mateix .M(atque lei, baa deUadei lei eleccjpus«•Aerali.

' Mf"™ fflF VT í1^* ' '

iTngriîHTfl'rr'n «r '«irriTOi

SPHANAß! SOCIALISTA

2.,1 èpocaCIÃNCIES - LITERATURA - ARTS

RBDtCCIÔ:

r^Ml*!_™.j_·PF**ffPfi ? ijffffi'';;'^yifffiBSr

ARMINiSÍRACió:

mnniiiíí,mrei,a.ii«REDACTORS i COL·LABORADOR»

Oabj-Jç! Ajornar-Serra 1 "'''"•'rIpfcp Comappsada - Alfoi

'iSaVVOr. -XspèMlrô^''for'de Domèüc-J. Carner,Ri-batta - .J;-îUore» l Artig«*Dr. Emili Mir« - Vlcen» VIUrwuiDr. Joaquim Xirau - France«: X.Casal»-«Apa, - Rowend L·l«te*Dr7 Muntanya - Francete Vltado-mat - Sara Lloret» - Manuel Oalí»"GaMríc, - Mqriui VkW-FerranCuito - B. Farré - Jpiep Ricart 1Sala - Maiiud »¡corèa - Jo*ep M.Pou I Sabater - J. Recaicn* 1 Mer«cada - Rafael Campat«!»'- Fran-cesc Gandia •• Dr. Jotep Amore»Emili ¡SÍKta - «Chum. - P- Calla-das - losef» M' de Sucre - J. Rou-re I Torrent - Manuel Alcantara 1Outart - Dr. Coime Bofa - IgnariIglgMas - Roc Otubjart - Puig Pit«(•des - Joan Franjo** - BalaguéBare - R. Rafou Camí - JaumeCardai -}. Dtíràn I Guardia - Iban

Forment

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafaël Ra-

mi», França >'loan Cöoiöra*—AwMáfaa !Carleta. .Ootewü-AÍte |René Lvr.-AWítfar I_. „.~ - . T> £ -' • ff '• »JiffirVajf.—Ralla

iOvÜtxo-Madrld

, ' IJS D'ApO«A|J8N|; j _ 'ÇatatffjyaJfrfiYittciitt,-

tM|Mtti%?WDttf,,..Wg«W,4'JBplt* *U-nMI, «sto.

totWjKf:Ml««ay, fií.f»«.Un «uf, KHOpttc.

JUSTICIA SOCIAL és túnicptrtódicsocialisti me es pablict a Caía-fynya. Tealu «1 deueetfaittdañlo*

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment g là téíat&éatTadmSmistraeíó, o bé trametent/jflfporf «6 FMDQB&iotttt'ä'fävOn*'p|w«ÄÄfiÄcnr' K

Obrers del campíLlegiu i propagueu

*• > • • ri'm^**

"LA TERRA"SETMANARI POI B

toiTAWi DB "¿¿ ó,#jyuk- ;•..WWWM wwp«4»<,,

St y*Hica etnia dittati*. 16 Qii.f

WtóílltólilrHífc'WK.Ill/•ABOBÍOÍá ' ' ' ' '

•"^ íDIíil^-Lüïrl'-ig'fS

WWfcrJtarfAAMf AM ÌAifi^TWrTA" yf'W*,-f~ •f trafitti it CaArt^M «Joctríiml^!«9W4f>9P: 'J5W 'fioopípifti« a

, i a Bsoanva ;' . * i t ilJTIBT Vf:'*! . ' M . ' î t - H Ï W K Ï - . ,

.•pjAwsiewtt-j»».--.:»»9 ÇQ9BSWÍ0. i

APAREIX CADA, QUItíZí^A. i

Suscrípcfá apyal: 4ftttt.\.

tifi-?rit« .'-tMi

•mimimr^pig^vmmm^ifm

, :%^W^t 4 SlW«»*^«,*»^ *«T*coMl'

d4)iwawia! • ; :¡0|„ ,C«m«lM«m4 M* i<«)*WAi«datada i laborar «jab (lu>Q(4*P n

•.¡limi IHW U^voiijMvt ittw* i

' . . Coif^JWPfÜWlOíV.Í'JlMdC^o- '- W^^i^r' i iSWä i f WB M^^WHPlWM^OTI

.iitwm» MartriiatTjrtiamop tt

»H

-SZÜ


Competències socioemocionals i salut en educació social › download › pdf › 132357399.pdf · en la seva complexitat, però, de vegades, correm el risc de confondre una determinada

Competències socioemocionals i salut en educació social › download › pdf › 132357399.pdf · en la seva complexitat, però, de vegades, correm el risc de confondre una determinada

óa,Vanesa...empleado a veces en las obras de arte contemporáneo donde se difuminan los límites entre lo real y lo imaginario. A continuación, se realiza un estudio de mercado de

óa,Vanesa...empleado a veces en las obras de arte contemporáneo donde se difuminan los límites entre lo real y lo imaginario. A continuación, se realiza un estudio de mercado de

Presentación de PowerPoint Caip/Articulo 11/Actas 2013... · 2018-10-26 · punto no. 3- lectura dec acta de la sesion anterior. se óa cectura al acta 56 correspondiente a la scsion

Presentación de PowerPoint Caip/Articulo 11/Actas 2013... · 2018-10-26 · punto no. 3- lectura dec acta de la sesion anterior. se óa cectura al acta 56 correspondiente a la scsion

-lM,.,m-, - COFECE·vehiculo nuevo 2017 tipo sedan sentra aovance, 4 puertas, 5 pasajeros, 4 cilindros, transmision unidad 2 )(tronic cvt, dlreccion ~st!Óa electricamente sensible

-lM,.,m-, - COFECE·vehiculo nuevo 2017 tipo sedan sentra aovance, 4 puertas, 5 pasajeros, 4 cilindros, transmision unidad 2 )(tronic cvt, dlreccion ~st!Óa electricamente sensible

Lambert - Otsiera · 2017. 10. 9. · Era una vegada un cigonya despistada que un bon dia es va confondre en el repartiment i, ves per on que en Lambert, un preciós cadell de lleó,

Lambert - Otsiera · 2017. 10. 9. · Era una vegada un cigonya despistada que un bon dia es va confondre en el repartiment i, ves per on que en Lambert, un preciós cadell de lleó,

Universitat Jaume Iujilliurex.uji.es/ujilliurex17/montalva_ujilliurex17.pdf · 2017-05-11 · El mateix que per als clients Ileugers No sha de confondre amb Arduino o Raspberry-zero.

Universitat Jaume Iujilliurex.uji.es/ujilliurex17/montalva_ujilliurex17.pdf · 2017-05-11 · El mateix que per als clients Ileugers No sha de confondre amb Arduino o Raspberry-zero.

GESTIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO. USO Y DEFENSA …...GESTIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO. USO Y DEFENSA DE LAS CARRETERAS. José Enrique Pardo Landrove Jefe del servicio de seguridad vial

GESTIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO. USO Y DEFENSA …...GESTIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO. USO Y DEFENSA DE LAS CARRETERAS. José Enrique Pardo Landrove Jefe del servicio de seguridad vial

La Bandera de los Andes - Mendoza€¦ · La Bandera de los Andes VIERNES 19 DE ABRIL 2013 L Ilustración/Marcelo Marchese. Algunos investigadores dan como fóonfec-óa el mes de

La Bandera de los Andes - Mendoza€¦ · La Bandera de los Andes VIERNES 19 DE ABRIL 2013 L Ilustración/Marcelo Marchese. Algunos investigadores dan como fóonfec-óa el mes de

0 llibret ocells filmació - sjdespi.net · Mides: 40-42 cm Pes: 360 g No s’ha de confondre amb els coloms domèstics,tan abundants a les nostres places. Conèixer i estimar Sant

0 llibret ocells filmació - sjdespi.net · Mides: 40-42 cm Pes: 360 g No s’ha de confondre amb els coloms domèstics,tan abundants a les nostres places. Conèixer i estimar Sant

Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat ... no sexistaCATweb,0.pdf · concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.1 1. Cal no confondre aquesta

Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat ... no sexistaCATweb,0.pdf · concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.1 1. Cal no confondre aquesta

RADIO BARCELONA - ddd.uab.cat · Campanadas y Servicio Meteorológico Nacional. Bisco del radioyente. Boletín informativo. ... al servicio de España y de su Caudillo Fran ... d-óa.

RADIO BARCELONA - ddd.uab.cat · Campanadas y Servicio Meteorológico Nacional. Bisco del radioyente. Boletín informativo. ... al servicio de España y de su Caudillo Fran ... d-óa.

GERARDO LANDROVE DIAZ de Derecho Penal Universidad de Murcia.

GERARDO LANDROVE DIAZ de Derecho Penal Universidad de Murcia.

iianfQ óa GOñDuoío t¡ Ó3 fiíarza. yii> ií.íi á i;iK ' díí ...

iianfQ óa GOñDuoío t¡ Ó3 fiíarza. yii> ií.íi á i;iK ' díí ...

¬æY ¬∏dG ≈°VQ ø«°ùëdG ΩÉeE’G OÓ«e · øY ≈ahh áæédG ≈æ∏NOCGh ≈d ôØZ ∂dP ≈dEG ¢SÉædG ´ô°S CÉa ,¿Óa ádÉØc,¿É˘˘ª˘˘jE’G º˘˘¡˘˘«˘˘˘∏˘˘˘Y

¬æY ¬∏dG ≈°VQ ø«°ùëdG ΩÉeE’G OÓ«e · øY ≈ahh áæédG ≈æ∏NOCGh ≈d ôØZ ∂dP ≈dEG ¢SÉædG ´ô°S CÉa ,¿Óa ádÉØc,¿É˘˘ª˘˘jE’G º˘˘¡˘˘«˘˘˘∏˘˘˘Y

GERARDO LANDROVE DIAZ - Blog UCLMblog.uclm.es/cienciaspenales/files/2016/11/7_eficacia...2016/11/07  · das, es preciso (art. 340) que el delito cometido sea grave -en la actualidad,

GERARDO LANDROVE DIAZ - Blog UCLMblog.uclm.es/cienciaspenales/files/2016/11/7_eficacia...2016/11/07  · das, es preciso (art. 340) que el delito cometido sea grave -en la actualidad,

PLA LECTOR creix amb bromera · És molt fàcil confondre Antonieta amb altres marietes. Quan Antonieta era menuda i es perdia la trobaven de seguida. Per al grill, Antonieta és

PLA LECTOR creix amb bromera · És molt fàcil confondre Antonieta amb altres marietes. Quan Antonieta era menuda i es perdia la trobaven de seguida. Per al grill, Antonieta és

A P U N TC E SB...Departamento de Educación Física del IES La Arboleda Página 2 T em a1 .L s cu l id fí báC o npt y óA P U N T E S D E 2º D E E S O 1.2.-LA RESISTENCIA. CONCEPTO

A P U N TC E SB...Departamento de Educación Física del IES La Arboleda Página 2 T em a1 .L s cu l id fí báC o npt y óA P U N T E S D E 2º D E E S O 1.2.-LA RESISTENCIA. CONCEPTO

SUMARI - Xarxa Espirulina · 2014. 1. 3. · Arthrospira platensis” (no confondre amb el cianobacteri marí anomenat científicament “Spirulina Subsalsa”). Viu de la fotosíntesis

SUMARI - Xarxa Espirulina · 2014. 1. 3. · Arthrospira platensis” (no confondre amb el cianobacteri marí anomenat científicament “Spirulina Subsalsa”). Viu de la fotosíntesis

LOS “DESAPARECIDOS” Gerardo Landrove Díaz Catedrático de … · 2016. 10. 10. · 7 Vid. al respecto: E.L. DUHALDE, El Estado terrorista argentino, Arcos Vergara, Barcelona,

LOS “DESAPARECIDOS” Gerardo Landrove Díaz Catedrático de … · 2016. 10. 10. · 7 Vid. al respecto: E.L. DUHALDE, El Estado terrorista argentino, Arcos Vergara, Barcelona,

EN XIFRES NO S’HA DE CONFONDRE AMB · 2014-08-18 · Primera sessió del Tribunal 18 de setembre de 1959 El Tribunal adopta el seu Reglament 14 de novembre de 1960 El Tribunal dicta

EN XIFRES NO S’HA DE CONFONDRE AMB · 2014-08-18 · Primera sessió del Tribunal 18 de setembre de 1959 El Tribunal adopta el seu Reglament 14 de novembre de 1960 El Tribunal dicta