UNITAT 8: L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES:

EL CRAC DEL 29.

IPM / HMC BatxilleratJordi Manero

Els feliços anys 20.

EUA:

La gran guerra i les seves conseqüències: pèrdues humanes i materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...

Incrementa moltíssim la producció industrial:

Material bèl·lic durant la guerra.

Després, material per reconstruir Europa.

Gran creditor d’Europa:

Préstecs durant la guerra.

Préstecs per reconstruir.

EE.UU primera potència econòmica

mundial.

Increment exportacions.

Europa:Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa el Ruhr (1923).

Greus dificultats en la immediata postguerra.

La tensió augmenta.

Pacte de Locarno, 1925:

Alemanya accepta noves fronteres i es renegocien les reparacions de guerra (Pla Dawes).

Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva.

Recuperació europea supeditada als EUA.

EUA:

Aquesta situació origina:

Prosperitat. Gran productivitat.

Gran poder adquisitiu de la població.

Europa: Forta dependència econòmica respecte EUA.

“Feliços anys vint”.

Època de prosperitat econòmica.

Època de conservadurisme polític.

Època de conflictes socials i culturals.

EUA:

Època d’efervescència cultural.

Època de prosperitat econòmica.

Confiança en el sistema. S’ha de viure el present.

Desenvolupament de la societat de consum.

Publicitat.

Compra a terminis.

Préstecs al consum.

L’electrificació de les llars portarà a un boom dels

electrodomèstics.

Gran especulació borsària.

Força de l’automòbil, (es converteix en una indústria destacadíssima).

Força de la construcció.

L’automòbil comportà canvis

residencial i urbanístics.

Època de conservadurisme polític.

La societat nord-americana és políticament conservadora:

Harding (1920-24).Coolidge(1924-28).Hoover (1928-32).

Presidents republicans:

Fomenten el Nacionalisme.

Volen l’aïlllacionisme respecte d’Europa.

Cerquen influència en Amèrica Llatina (Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)

Estimulen el proteccionisme.

“Pati del darrere”

Vota republicans / Accepta persecució sindicats.

Època de conflictes socials i culturals.

Als EUA es comença a gestar la societat del consum:

“American way of life”

Predomini classe mitjana.

Consum massiu (publicitat).

Uniformitat de gustos.

Incorpora noves tecnologies.

La societat és molt conservadora i nacionalista.

Pateix importants tensions:

Conflictes racials.

Fonamentalisme religiós.

Moral restrictiva.

Conflictes racials.

Segregació racial:

Molta immigració:

Reduir arribada d’immigrants (sistema de quotes).

1915, Ku-Klux-Klan:

Qui són els autèntics americans? WASP:

Minoria negra sobretot discriminada.

Més discriminació i el racisme.

Anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants.

White Anglo-Saxon Protestant.

Sobretot minoria negra i immigrants.

El “darwinisme social” justificava les diferències racials i de riquesa.

Puritanisme: Lectura literal de la Bíblia.

Influeix ciència i ensenyament

(el creacionisme negarà Darwin, prohibit

en algunes escoles)Oposició al Modernisme.

Tot i l’augment global del nivell de riquesa de la població, també augmentaren les desigualtats:

El 1929, l’1% dels rics tenia una riquesa equivalen a la del 42% més pobre.

Fonamentalisme religiós.

Moral restrictiva. Puritanisme tindrà gran força política.

Prohibició de les begudes alcohòliques: Es vol preservar la societat de l’alcohol

Llei Seca:

Contraproduent: Augmenta delinqüència.

No tothom hi estava d’acord.

Època d’efervescència cultural.

Sinclair Lewis.

Grans literats:

Scott Fitzgerald. Hemingway.

“Feliços anys vint”:

Més desigualtat social:

Massa endeutament de famílies i productors.

Als EUA s’inicien alguns problemes econòmics:

Els salaris pujaren molt poc.

Hi ha sectors econòmics amb dificultats:

Agricultura: Creix menys que la indústria. Preus agrícoles baixos (sobreproducció).Baix nivell de vida (èxode rural).

Indústria: Sobreproducció dificulta les vendes.

Borsa: Bombolla especulativa.

El crac del 29 i la depressió dels anys 30.

Sobreproducció:

A nivell internacional:

Producció americana més europea.

Dificultats per vendre: Baixada de preus i més atur.

Malgrat tot:Les empreses no aturen la producció.

Augment dels estocs.

Desequilibris en el sistema de relacions monetàries internacionals.

Dificultats convertibilitat monedes en or.

Els deutes i els crèdits provoquen l’emissió massiva de paper moneda.

EUA tenen massa reserves d’or.

Inflació i crisi (Alemanya).

Proteccionisme en el comerç internacional.

Finalment, esclatà el crac del 29.

Fallida de la Borsa de Wall Street (Nova York). 24 d’octubre de 1929

Dijous negre.Venda massiva d’accions.

Els preus es desplomen.

Inici d’una depressió econòmica que durà tots els anys 30.

La fallida de la borsa implica tota la resta de l’economia.

Crisi sistema bancari.

Molts bancs han invertit en borsa.

Molts inversors particulars han demanat préstecs.

No els podran tornar.

Estalviadors retiren dipòsits.

Bancs esgoten liquidesa.

Perden la inversió.

Tancament massiu de bancs

(uns 5.000).

La crisi del sistema bancari provoca la caiguda dels préstecs tant a empreses com a particulars.

Crisi industrial. La crisi fa baixar el consum.Es tanca l’aixeta del crèdit.

Tancament massiu d’empreses

(més de 100.000).

La crisi econòmica comportarà una important crisi social.

L’empobriment generalitzat i subconsum.

Es dispara l’atur.

13 milions d’aturats, 25% població activa.

La crisi s’expandeix arreu del món.

Enfonsament del comerç internacional.

Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina.

Enfonsament dels bancs europeus.

Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances

1929-1932, a nivell mundial:

- Pèrdua 50% preu primeres matèries agrícoles.

- Reducció producció industrial, 40%.- 30 M de treballadors a l’atur.- Reducció del comerç exterior en 2/3.

La brutal recessió, significà la crisi de les democràcies i l’augment dels Totalitarismes.

A Europa, la por a les revoltes socials ocasionà la instauració de molts règims autoritaris.

Per solucionar la crisi:

Quines eren les seves veritables causes?

La lluita contra la crisi.

Fallida borsa Wall Street.

Crisi economia EUA.

Crisi economia Europa.

El crac del 29 generà la crisi del anys 30.

Liberals: Típica crisi del capitalisme.

Marxistes: Mostra que el capitalisme no funciona.

Keynesians: Desequilibris entre producció i consum.

Monetaristes: Problemes amb el patró or.

Gran depressió.

Actualment, es destaquen com a causes:

Sobreproducció de mercaderies:

Especulació de capitals:

Desequilibris monetaris:

Genera estocs.

Baixen les inversions productives i el consum.

Dòlar massa fort fa que no funcioni el patró or.

En un principi, el govern de Hoover considerà que la crisi era típica del sistema:

Aplica polítiques tradicionals:

Proteccionisme i devaluacions monetàries.

Les polítiques tradicionals no funcionen:

Cal cercar alternatives:

Keynesianisme (JM. Keynes).

Hoover perd les eleccions de 1932.

Nou president demòcrata: FD. Roosevelt (1933-1945).

Aplica.

Cal una intervenció i direcció estatal en matèria econòmica.

La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners (1936).

Les crisis no són passatgeres.

La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.

Keynesianisme(JM. Keynes).

L’Estat fa obres públiques:

A la pràctica:

Dèficit i deute públic.

Més activitat econòmica.

Ocupació.

Més consum.

Més impostos.Elimina.

Recull les teories de keynes en el seu New Deal (1933-1938).

FD. Roosevelt (1933-1945).

Totalment en contra de les teories tradicionals nordamericanes.

En part anul·lat pel Tribunal Suprem.

Intervencions econòmiques.

L’Estat intervé en els tres sectors econòmics causants de la crisi (agricultura, finances, indústria).

Intervencions socials.

L’Estat desenvolupa una important política social.

New Deal (1933-1938).

Millora la situació econòmica.

Nova organització bancària controlada per la Reserva Federal.

Intervencions econòmiques:

Sector financer:

Increment del crèdit públic, per estimular la inversió.

Control de la massa monetària.

Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%).

Agriculture Adjustment Act.

Sector agrícola:

Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions).

L’Estat impulsa grans obres públiques.Sector industrial:

L’Estat impulsa polítiques d’ocupació.

L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social.

Intervencions socials:

Reduir l’atur i augmentar els nivells de renda de la població.

Polítiques d’ocupació, disminució jornada laboral.

Fixació salari mínim, subsidis d’atur...

Inici de l’actual Estat del Benestar

El New Deal millora la situació econòmica. Ara bé, la recuperació definitiva es produirà amb la IIWW.

Roosevelt va saber controlar una conflictivitat social molt destacada.