El crac del 29El crac del 29

1919 1939

1929Crac

Època de depressióeconòmica

Època de prosperitateconòmica

AntecedentsAntecedentsEls feliços anys 20Els feliços anys 20

La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van

convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial

Les despeses financeres de guerra i les necessitats de reconstrucció d’Europa

Demanda de préstecs i de producció americana

Va provocar una

Dependència econòmica d’Europa respecte els EE.UU.

Que va crear una

A causa de

LA PROSPERITAT AMERICANA

I va potenciar

Gran ProductivitatGran poder adquisitiu de la població

La situació econòmica

Prosperitat americana

EUA, anys 20, gran bonança econòmicaCreixement molt més ràpid que Europa.Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura)Inversions capital americà i exportacions a Europa Desequilibri països industrialitzats i exportadors d’aliments i primeres matèries.

Els Feliços Anys 20Boom econòmicConservadurisme políticEfervescència culturalConflictes socials i racials

Viure el presentConfiança en el sistema

Comprar a terminis

Consumisme i abús del crèdit

Endeutamentde consumidors i de productors

La prosperitat els portava a

Demanant crèdits als bancs

Això provocava un

Agreujat per l’especulació borsària

Entre 1925 i 1929Enriquiment ràpid i especulatiu

Semblava que tot anava bé, però...

Els Feliços Anys 20

Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum.

Empire State Building, 1931

Chrysler Building, 1930

Nova York als anys 30

Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20

La renda no es distribuí equitativament, els salares van créixer molt poc.

Producció americana + producció europea

Superproducció Baixen preusBaixa produccióAugmenta atur

Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals

Dificultats convertibilitat monedes en or

Inflació (Alemanya) crisi

provoca

Els deutes i els crèdits provoquen emissió paper moneda

Superproducció de 1920-1921

SUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundial

Des de 1925

Les empreses no aturen la producciói els governs no intervenen

Augmentar demanda PublicitatPublicitati més crèditsi més crèdits

A la producció americana cal sumar l’europeaMalgrat això

amb

endeutamentAixò provoca més

Només pensen en

Tot i això, existien problemes en l’economia nord-americana

Als EUA regnava

l’optimisme

L’agricultura.Creix menys que la indústria. Els preus agrícoles són baixos (superproducció)Baix nivell de vida (èxode rural)

Estancament comerç internacional.Proteccionisme.Perill sobreproducció industrial

Sectors industrials amb problemes.Crisi indústria tradicional. Mineria del carbó. Sector naval.

Especulació borsària.Bombolla especulativa

La publicitat

Final de la guerra:Ruïna europea ienriquiment dels EE.UU.

1920 - 1921Crisi de superproducció

1922 comença a millorar la situació econòmica

“Els feliços anys vint”

especialment als EE.UU ““Prosperitat americana”Prosperitat americana”

S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària

1919 1929CRAC

Endeutament de productors i consumidors

SuperproduccióSuperproducció

Com a resum de la situació econòmica

La situació políticaSocietat nord-americanapolíticament conservadora

(Republicana)

Fomentarà el Nacionalisme.Fomentarà l’aïlllacionisme respecte d’Europa.Estimularà el proteccionisme.Es centrarà en Amèrica Llatina (Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)

Harding (1920-24), republicàCoolidge(1924-28), republicàHoover (1928-32), republicà

La situació socialPredomini classe mitjanaUniformitat de gustosConsum massiu (força publicitat)

Als EUA comença a gestar-se la

societat del benestar

American Way of Life

Societat nord-americana

- Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe).- En transformació.- Molt conservadora.- Molt nacionalista.- Pateix importants tensions.

Societat nord-americana pateix importants tensions

Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot discriminada)Molta immigració (creix la discriminació i el racisme)

Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes)1915, neix el Ku-Klux-Klan (anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants) 1920, procés Sacco-Vanzetti

Qui són els autèntics americans? WASP

Conflictes racials

Puritanisme (moral protestant)Lectura literal de la Bíblia Influeix ciència i ensenyament (el creacionisme negarà Darwin)Oposició al Modernisme

Fonamentalisme religiós

Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta.

Llei Seca, prohibició de les begudes alcohòliques es vol preservar la societat de l’alcohol

contraproduent - Augmentà criminalitat (gangsterisme, contraban)

Moral restrictiva

D’Europa començaren a immigrar famílies senceres a EE.UU., com aquests eslaus.

La immigració començà a controlar-se, i a prohibir-se en molts casos.

Una reacció puritana als EE.UU. provocà l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i la delinqüència.

Fitxa policial d’AlCapone

El Crac del 29El Crac del 29 i la Gran Depressió i la Gran Depressió

El crac de 1929

Els inversors particulars

L’estalviador retira els dipòsits del banc

No hi ha més préstecs ni a consumidorsni a productors

Crisi bancària

Fallida de la borsa

Empreses i bancshan invertit en borsa

Els bancs esgoten liquidesa

Les fàbriques tanquen

Augmenta l’atur

Perjudica a

Molts d’ells són

Deutors de crèdits que no podràn tornarEn aquests moments d’incertesa

Això provoca que

provoca

Sense ajudes

24 0ctubre 1929dijous negre

Acció i Borsa de Nova York, a Wall Street. Banc de l’època

Imatges de la Borsa de Nova York i Wall Street el 1929

Wall Street després de la caiguda de la Borsa. A dalt estalviadors retirant els seus diners. A baix cotxes en venda.

L’augment de l’atur

Descens del consum Caiguda dels preus (32%)

L’empobriment generalitzat incrementa el subconsum

S’atura la inversió industrial

100.000 empreses5000 bancs

(-40%)

provoca

provoca

Baixa la producció mundial

tanquen

Entre 1929 i 193213 milions d’aturats25% població activa

http://www.youtube.com/watch?v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria.com/entreguerras/consecuenciassociales.htm

Conseqüències socials de la crisi:

Augment de l’atur i misèria generalitzada

Hooverville a dalt, família de Califòrnia a baix. Aturats i emigrants a la dreta.

La crisi s’expandeix arreu del món

Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances

Enfonsament del comerç internacional

Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina

Enfonsament dels bancs europeus

A causa de

provoca

El crac de 1929 als EUA

Fallida de la borsacrisi borsària

Fallida de molts bancscrisi financera

Tancament de moltes indústriescrisi industrial

Crisi social

Crisi economia

nord-americana

S’extendrà arreu del món

La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi

Fet de més transcendència econòmica de la primera meitat del segle XXCrac del 29

Per què es va produir?

Liberals. És la típica crisi capitalista.Marxistes. És la mostra que el capitalisme no funciona.Monetaristes. Problemes amb el patró or.Keynesians. Desequilibris entre la producció i el consum.

Actualment, destaquem tres causes:1. La sobreproducció de mercaderies.

Massa oferta, poca demanda. Estocs.2. Especulació de capitals.

Baixen les inversions productives i el consum.Els préstecs passen a ser especulatius, no productius

3. Desequilibris monetaris.El dòlar és una moneda massa forta.Els EUA controlen la major part de l’or mundial.El patró or no funciona.

La lluita contra la crisi

Polítiques tradicionals Com són

El proteccionisme i les devaluacions monetàries

Primer s’apliquen

Després les

Teories keynesianes

Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica.

La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

J. M. Keynes

Segons aquestes teories: Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners (1936)

Les crisis no són passatgeres.

La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.

Teories keynesianes

Inversió estatal(obres públiques)Finançada perdèficit pressupostari

Creació d’ocupació

Augment de larenda familiar

Creix el consumde les famílies

Augmenta laproducció

Augmentdels impostosindirectes

Augment dels impostosdirectes

Augment en elsingressos estatals

Equilibridel dèficitdel pressupost

La lluita contra la crisi

El New Deal

Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45)

El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos

Aplica es basa en la Intervenció estatal

Teories keynesianes Inspiraren el New Deal(1933-1938)

New Deal(1933-38)

Va en contra de la tradició econòmica nord-americana, per això part quedarà anul·lat pel tribunal suprem dels EUA

l’Estat intervé en els tres sectors econòmics causants de la crisi (agricultura, finances,

indústria)

l’Estat desenvolupa una important política social

Intervencions econòmiques

Intervencions socials

Intervencions econòmiques

Sector Financer

Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal.Increment del crèdit públic, per estimular la inversió.Control de la massa monetària.Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%)

Sector Agrícola

Agriculture Adjustment ActPujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions)

Sector Industrial

L’Estat impulsarà grans obres públiques (crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority)

Les obres públiques fomentaran el sector industrial

Reduir l’atur (disminució jornada laboral)

Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)

Intervencions socials

L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social

és l’inici de l’actual Estat del Benestar

es vol lluitar contra l’atur i augmentar els nivells de renda de la població

New Deal (1933-38)

sobretot tres grans característiques

intervenció estatal

pujada de preusestímul del

consum

la crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia

ara bé

la recuperació definitiva de l’economia nord-americana no arribarà fins la Segona Guerra Mundial

El New Deal: Obres públiques