8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

1/37

1. Les etapes de la industrialitzaci

1. Les etapes de la industrialitzaci1.1. Inici de la industrialitzaci a Espanya

La primera industrialitzaci va comenar a la Gran Bretanya a lesltimes dcades del segle XVIII i es va estendre per alguns

passos europeus durant el segle XIX.El desenvolupament de la indstria fins al 1900 A Espanya, la industrialitzaci va comenar tmidament a partir

del 1830 grcies a inversi estrangera en el ferrocarril i mineria ials capitals repatriats de Cuba i les filipines.

El procs industrial es va localitzar preferentment al nord i nord-

est peninsular basat en dos grans motors: Lexplotaci i el comer del ferro de Biscaia i del carb a Astries:

desenvolupament de la siderrgia i de la indstria mecnica. El desenvolupament de la indstria txtil del cot a Barcelona i de

la llana a Sabadell, Terrassa.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

2/37

1.2. La indstria espanyola fins al 1939

Acceleraci del desenvolupament industrial durant el1r ter del s.XIX grcies al creixement demogrficms gran que va proporcionar m dobra abundant ibarata.

Durant la Primera Guerra Mundial la indstria txtil ila indstria espanyoles van trobar un bon mercatentre els passos belligerants. Acabada la guerra, laindstria va passar per una etapa de recessi quesagreuj amb la crisi econmica mundialas dels anystrenta, la Gran Depressi, i es van enfonsar lesexportacions espanyoles, sobretot les siderrgiques.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va provocaruna profunda reculada en leconomia, perqu es vandestruir la majoria dels mitjans de producci,especialment indstries i infraestructures.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

3/37

1.3. Lestancament de la indstria espanyola(1939-1959)

Desprs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) els estats democrtics van sotmetreEspanya a un allament poltic i econmic. La

resposta de la dictadura franquista va ser laimposici duna poltica dautarquia(autoprovement i reducci intercanvis amblexterior).

Dificultat dimportaci de matries primeres,impossibilitat de modernitzaci tecnolgica.Indstria que proveeix mercat molt limitat.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

4/37

1.4. Espanya es converteix en un

pas industrial (1959-1974)

1959: Pla dEstabilitzaci: Fi de lapoltica autrtica i la liberalitzaci deleconomia espanyola fins al momentmonopolitzada per lEstat.

Obertura dEspanya a lexterior ambajuda dEUA que volen integrar

Espanya en el bloc capitalista enfrontel bloc comunista.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

5/37

Canvi de la poltica industrial

- Gran creixement econmic a partir de la liberalitzaci:eliminaci de barreres aranzelries i increment delexportaci.

- Sectors exportadors: Indstries de bens de consum: calat, cuiro, suro,

moble, paperera, editorial Indstries bsiques: cautx ( neumtics),

maquinria, mineria i i.naval

- Liberalitzaci = perode de gran expansi econmicamundial. Creaci de grans multinacionals.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

6/37

1.5. La localitzaci industrial

fins al 1975

- Les indstries es situen a zones on trobenels factors necessaris per desenvolupar-se

Factors socials : Classe empresarialorganitzada i m dobra barata i pocconflictiva

Factors espacials : Proximitat de lesprimeres matries, disponibilitat denergia,proximitat del mercat.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

7/37

Distribuci territorial de la

indstria espanyola

Catalunya: La burgesia enriquida inverteix capital en la producci de filatsi teixits de llana i de cot per proveir el mercat espanyol.

Pas Basc: Classe empresarial industrial enriquida a partir de lexportacide ferro a Anglaterra. Beneficis de lexportaci reinvertits en el

desenvolupament de la indstria siderrgica (Bilbao) i posterior indstriamecnica.

Astries: Importants jaciments de minerals. La proximitat al mar i portspermet lexportaci. Desenvolupament de la indstria siderrgica de capitalfrancs.

Madrid: Lrea industrial de Madrid es va veure afavorida per factors de

localitzaci vinculats a la capitalitat de lEstat com la proximitat a llocs dedecisi, existncia dun mercat urb important i la disposisci de m dobraabundant i barata procedent de lemigraci rural.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

8/37

1.6. La indstria espanyola del

1975 al 1985

A partir del 1974: crisi i disminuci de beneficis ambgran inflaci i atur.

La crisi mundial del model fordista

Els empresaris van accedir a les peticions delstreballadors. Augmenten els salaris i baixen elsbeneficis.

Crisi energtica. LOPEP ( Organitzaci de PassosExportadors de Petroli) va augmentar el preu del

petroli conseqentment els productes es van encarir. NPI (Nous Passos Industrials) competien en el

mercat internacional amb productes a millor preu.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

9/37

La crisi industrial a Espanya

Van coincidir tres factors que retardaren lesmesures econmiques per fer front a la crisi:

La crisi mundial Una situaci deficient La crisi poltica del final de la dictadura i la

transici a la democrcia.

De 1975 al 1980 es van perdre ms de vuit-cents llocs de treball i els nivells datur vaser els ms alts dEuropa.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

10/37

La reestructuraci de la

indstria espanyola

Durant els primers anys de la dcada dels vuitanta esva promoure el desenvolupament industrial amb lacreaci de lInstitut de la Petita i Mitjana Empresa

Industrial (IMPI) i es van facilitar crdits per a novesempreses. Tot i aix, calia una reforma en profunditatja que lIPI tenia una clara tendncia descendent.Per lautntica reforma industrial va comenar ambun Decret Llei de reconversi industrial de juny de1981 i continu el juliol del 1984 amb la Llei per a lareconversi industrial i la reindustrialitzaci.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

11/37

La reestructuraci de la indstria

espanyola

Les mesures ms dures:

Reconversi dels sectors menys productius: Siderrgia-indstria de lautombil

Eliminaci dempreses amb demanda insuficient comindstries de lnia blanca delectrodomstics i les txtils ide calat

Per reduir la despesa del petroli es foment lexplotaci decarb i es va augmentar la capacitat de les hidroelctriquesi trmiques. Es van pactar jubilacions anticipades perfacilitar el sanejament de leconomia de les empreses.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

12/37

2. El model actual de

desenvolupament industrial

2.1. La dimensi i la localitzaci de lesempreses industrials

Les empreses internacionals tenen uns

objectius clars: augmentar index de prducciindustrial, mantenir la competitivitat en un mndintercanvis globalitzats i oferir productesdltima generaci.

Per aconseguir-ho s fonamental tenir cientcs i

tcnics molt preparats i una considerableinversi en R+D (ndex que mesura la inversien recerca i desenvolupament en relaci alproducte interior brut)

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

13/37

2.1. La dimensi i la localitzaci de

les empreses industrials

Decau la importncia de la localitzaciprop dels recursos naturals mentreque es prioritza el baix cost laboral:aquelles empreses situades en zonesno competitives perqu la m dobras cara es traslladen a passos menys

desenvolupats amb un elevat nombrede treballadors molt poc remunerats.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

14/37

2.2. El canvi tecnolgic i cientfic

Les noves tecnologies i la telemtica hansuposat duna banda, el naixement dunnou sector industrial amb la introducci

de nous materials aplicats aldesenvolupament de la microelectrnica(fibra ptica) i de les TIC (tecnologia de lainformaci i la comunicaci) i, de laltra,

han provocat una autntica revoluci enels sistemes de producci industrial,perqu:

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

15/37

2.2. El canvi tecnolgic i cientfic

Automatitzen els processos productiusgrcies als robots que pinten, carreguen,manipulen i sautoreparen en cas

davaria. Permeten controlar levoluci de lesempreses des de qualsevol lloc del mn.

Detecten instantneament levoluci de lademanda i aix poden reajustar laproducci de seguida.

Faciliten la fragmentaci dels processosproductius i la seva dispersi geogrfica.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

16/37

2.3. Lempresa industrial i la

planificaci

Els canvis tecnolgics que han representat lesfacilitats en les comunicacions i les novestecnologies de la informaci permeten dunabanda fluxos immaterials de capital i dinformaci

que sencreuen a les xarxes cada vegada msdenses i complexes que abracen tot el mn. Els centres destudi apleguen investigadors i

empreses en parcs tecnolgics amb tota mena defacilitats, en els quals tcnics qualificats ideenprocessos innovadors i creen nous productes.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

17/37

2.4. Els canvis en la contractaci

laboral

Les indstries que necessiten molta mdobra poc especialitzada es desplacencap a passos en via de desenvolupament,on aconsegueixen avantatges fiscals, ambprou feines hi ha drets laborals i elssalaris sn ms baixos.

Daltres empreses sestimen ms redur lam dobra i augmenten la inversi entecnologia avanada i la contractaci detcnics qualificats en disseny, control dequalitat, mrqueting.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

18/37

2.5. Lorganitzaci de lempresa i de

la producci

El capital industrial es concentra isinternacionalitza per mitj de fusidempreses o de compra dunaempresa per una altra. Daquestafusi es forma un entramat dens degrans empreses multinacionals.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

19/37

La fragmentaci i la dispersi de la

producci

Les empreses multiplanta divideixen laproducci en diversos establiments devegades situats en diversos passos, els

quals sespecialitzen en la fabricacidalguns components o en modelsespecfics.

Les empreses tendeixen a una producci

globalitzada : procs de deslocalitzaci iexternalitzaci de processos i de serveisque poden subcontractar.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

20/37

La diversificaci dels productes

Hi ha grans empreses globals que venen els mateixosproductes estandaritzats, fabricats en srie iorientats al consum massium promocionats ambcampanyes publicitries molt insistents.

Altres empreses tecnolgicament molt avanades,tenen una producci flexible: es fixen en quinproducte t ms demanda i fabriquen dacord ambaquesta demanda perqu disposen dun centre de

maquinatge que canvia el producte que es fabricareprogramant lordinador.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

21/37

3. La indstria espanyola i la Uni Europea

3.1. La integraci dEspanya en la CEE

1985: Espanya signa un procs dadhesi a laComunitat Econmica Europea (CEE). Aix es traduiren una modernitzaci de la indstria. Europa serlelement dinamitzador de leconomia espanyola ja queEspanya ser receptora de recursos procedents del

pressupost comunitari. Ampliaci i modernitzaci de projectes

internacionals de recerca. Millores adreades aaugmentar la productivitat de les empresesespanyoles.

Progressiu liberalisme imposat per la Comunitatamb privatitzaci progressiva de les empresespbliques. Lestat sanej indstries amb gransinversions i desprs les va privatitzar.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

22/37

Les poltiques mediambientals ilactivitat industrial

La Uni Europea est compromesa amb lespoltiques mediambientals i exigeix als Estatsmembres que controlin la contaminaci del medi iles emissions de CO2. La indstria espanyola

continua essent molt contaminant.

Poltiques ambientals: Avaluaci dimpactesambientals, promoci de laplicaci detecnologies netes (indstria verda) i proposa

auditories mediambientals i operacions derehabilitacions.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

23/37

3.2. Les directrius industrials de la

Uni Europea en lactualitat

En el context de globalitzaci econmicala indstria europea t problemespreocupants com la desacceleraci de la

seva productivitat, la competncia denous passos emergents en els sectorstradicionals i en els sectors dinnovaci ide tecnologia de la informaci i la

comunicaci TIC. Aix explica laprogressiva deslocalitzaci dempresesfora de la UE.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

24/37

Per ser ms dinmica la indstria europea necessita: Agment continuat i sostenible de la productivitat a base

dinnovaci i esperit empresarial. Professionals ms ben preparats amb una formaci

equiparable a la dels EUA i Jap. Ms inversi en R +D i aconseguir un nombre ms gran

de patents europees. Ms indstries dalta tecnologia al seu territori Facilitar la deslocalitzaci interna cap als nous passos de

la UE amb costos laborals inferiors i aix evitar ladesindustrialitzaci europea.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

25/37

4. El teixit industrial espanyol

El teixit industrial ha passat dunpaisatge de nuclis allats amb pocaconnexi entre s, a un paisatgeindustrial amb eixos connectats.Levoluci ha de continuar davantdels reptes de lampliaci de la UE ila globalitzaci, ja que tots dosmostren

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

26/37

4.1. Dun model nuclear a un teixit

industrial ms difs i interconnectat

Model basat en un teixit industrial previ amb nuclisindustrials i eixos industrials que tendeixen a crixer i aformar veritables rees metropolitanes (Madrid i Barcelona).Les aglomeracions industrials garanteixen lexistnciadinfraestructures bsiques, tendncia a la formaci dreesmetropolitanes com Barcelona o Madrid. Laglomeraci

daquestes activitats atreu les indstries i serveis auxiliars,com la construcci, la restauraci, la publicitat Com aresultat daquest procs, les activitats industrials es vandisseminant al voltant de la ciutat, i creen un espai urbdifs, on es multipliquen els polgons industrials i les nausdemmagatzematge i de redistibuci.

Dispersi dalgunes indstries a causa del preu del slindustrial tot abandonant lespai urb i installant-se al llargdeixos de comunicaci per mantenir laccs a la ciutatcentral.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

27/37

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

28/37

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

29/37

4.3. Els sectors industrials a

Espanya

La indstria sagrupa en: Sectors industrials madurs: Intensitat tecnolgica

baixa i poca demanda. Metallrgia, indstria

alimentria, txtil, calat Sectors dinmics: Tecnologia mitjana i bones

expectatives de mercat i sectors. Indstria delautombil i sector qumic ( refinatge de petroli,plstics, fibres sinttiques, productes farmacutics)

Sectors punta: Tecnologia mitjana: Altatecnologia amb una demanda creixent. Tecnologiesde la informaci, automatitzaci, biotecnologia

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

30/37

4.4. Situaci actual de la indstria

espanyola

La entrada a la UE (1985) va suposar un procs demodernitzaci productiva, tot i que va haver de superarun perode de crisi a partir de 1990-93. A mitjan anysnoranta ja est recuperada.

La indstria ha tingut bon ritme de creixement devendes, producci i demanda malgrat que va perdentimportncia dintre del conjunt de lactivitat econmicaa causa de la terciaritzaci de locupaci.

2007 crisi financera als EUA que afecta leconomiamundial. A la UE sha iniciat una tendncia baixistageneral que a Espanya es reflecteix amb una recesside la cartera de comandes, un augment destocs i unadesacceleraci de locupaci.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

31/37

Els reptes de la indstria espanyola

LInstitut de Petita i Mitjana Empresafomenta la innovaci de la PIME i lacollaboraci tecnolgica entre elles.

La productivitat industrial s inferior ala UE fet que incrementa el cost laboral.Cal invertir ms en TIC.

El nivell dintensitat tecnolgica sbaix i el percentatge dinversi en R+D

insuficient. Cal dedicar un percentatgems elevat al PIB i fomentar aix laformaci tcnica laboral.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

32/37

Conseqncies de la incorporaci de nous

estats a la UE

La incorporaci de nous passos de la UEafecta la indstria espanyola. Aquestspassos sn ms prxims al gran eix

industrial europeu (passos nrdics,Alemanya, Itlia), la m dobra msbarata i la productivitat i qualificaci enalta tecnologia ms grans. A ms la

inversi de capital estranger ha perms laimplantaci dempreses dalta tecnologia(creix el seu potencial industial a la UE)

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

33/37

4.5. Els espais industrials espanyols

en un mn global.

Globalitzaci econmica = Xarxa industrial formapart duna xarxa de producci a nivell mundial.

Economia globalitzada que potencia ladeslocalitzaci cerca de menys costos laborals ide les millors condicions fiscals i tcniques.

Augment de la taxa datur i la prdua de llocs detreball del sector secundari que cada vegada ms

tendeix a terciaritzar-se.

5 El sector de la construcci

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

34/37

5. El sector de la construcci

5.1. La importncia del sector de la construcci

en leconomia espanyola

1998-2007: Gran creixement en elsector de la construcci. Alhora queaugmentava loferta dels habitatgestamb els seus preus van pujar demanera imparable.

Expectatives irreals que el preu delhabitatge pujaria indefinidament, elsguanys enormes que sobtenien amb

lespeculaci immobiliria, subsidis pblicsdestinats a la compra dhabitatges i accsfcil al crdit amb interessos molt baixos.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

35/37

5.2. La crisi de la construcci

2007: Crisi financera mundial haprovocat el final de lanomenadabombolla immobiliria i la sobtadadesacceleraci del sector de laconstrucci, la qual ha agreujatsensiblement la situaci dEspanya

davant la profunda recessi que afectaleconomia mundial. Aix ha provocatatur i endeutament de famlies.

6 La indstria a Catalunya

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

36/37

6. La indstria a Catalunya

6.1. La indstria catalana en el conjunt de lEstat

espanyol

La indstria catalana mant elprimer lloc en el conjunt de lescomunitats autnomes, no obstant

no s aliena a les conseqncies deglobalitzaci. Impacte de ladelocalitzaci dindstriestradicionals especialment la txtil

que sha vist afectada per lacompetncia mundial principalmentdels passos asitics.

8/13/2019 Unitat 6. La reestructuraci dels espais industrials

37/37

6.2. Canvi en el model industrial

Catalunya ha transformat el seu modelindustrial basat en els treballadors ambbaixos costos salarials per un nou modelbasat en les tecnologies ms avanades ila innovaci.

El nou model industrial respon a lanecessitat dadaptar-se a una Europa msintegrada i un mn ms globalitzat. La

globalitzaci ha emps les empreses alocalitzar els seus establiments en llocsamb una m dobra ms barata.