Estudi poligons industrials Antena Viladecans

ESTAT DE LA SITUACIÓ

I POTENCIALITATS

DELS POLÍGONS

INDUSTRIALS DE

L’ÀMBIT DE L’ANTENA

LOCAL VILADECANS

ANTENA VILADECANS

Estat de la situació i potencialitats dels polígons industrials de l’Àmbit de l’Antena Local Viladecans

Projecte d’estudi realitzat dins del marc de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans

de Barcelona (IERMB) i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC)

Març de 2011

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Direcció de l’estudi:

Josep Maria Cabré (UPIC)

Autors:

Carles Donat (IERMB)

Albert Cónsola (IERMB)

Cartografia:

Francesc Coll (IERMB)

Supervisió lingüística:

Ampersand

Direcció editorial:

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició:

Anglofort, S.A.

Impressió:

ISBN: 84-95829-82-7

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

3ÍNDEX

Índex

5 PRESENTACIÓ

7 1. INTRODUCCIÓ

11 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA VILADECANS

13 Característiques territorials, socio-demogràfiques i del mercat de treball

19 Projectes i actuacions estratègiques

23 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:

EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES

25 Evolució dels polígons d’activitat econòmica a l’Antena Viladecans

29 Localització i característiques dels polígons d’activitat econòmica a l’àmbit

de l’Antena Viladecans

33 Begues

40 Castelldefels

52 El Prat de Llobregat

79 Gavà

100 Sant Boi de Llobregat

125 Sant Climent de Llobregat

132 Viladecans

147 4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

149 Infraestructures i serveis de Transport Públic Col·lectiu

156 Pautes de mobilitat

165 5. DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES

167 Mobilitat

164 Els serveis en els polígons

172 Relacions entre els agents

173 Llistat d’entrevistats

175 6. CONCLUSIONS

180 Epíleg

186 Bibliografia

Presentació

L’any 2008 es va inaugurar l’Antena Local de la Cambra de Comerç de Barcelona a Viladecans. La

seu de l ‘Antena es troba situada dins l’Edifici de Can Calderon de Viladecans, tenint com a àmbit

d’influència els municipis de El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Begues, Gavà, Sant

Climent de Llobregat, Castelldefels i Viladecans.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha mantingut des de sempre el compromís d’impulsar les

actuacions necessàries en el territori per tal de garantir el seu desenvolupament econòmic i social.

Aquest desenvolupament dependrà de la capacitat que tinguem, totes les institucions i agents

implicats, de crear les condicions de competitivitat apropiades per generar nova activitat econòmi-

ca i incrementar la productivitat de les empreses.

Actualment, l’Antena de Viladecans, és un referent per al món empresarial gràcies a les activitats i

serveis que es presenten des de la mateixa. Les empreses poden fer tots els tràmits pertinents,

rebre assessorament empresarial, assistir a jornades o a activitats formatives. Una de les funcions

fonamentals de l’Antena és l’Observatori Econòmic Local, constituït per agents empresarials, polí-

tics i socials de l’àrea d’influència de l’Antena. El seu objectiu principal és detectar les necessitats,

la situació i les problemàtiques especifiques del teixit empresarial i així, de forma progressiva, deter-

minar les possibles línies i estratègies d’actuació futures.

Una de les actuacions sorgides de l’Observatori ha estat l’elaboració d’aquest estudi, mitjançant el

qual la Cambra ha volgut impulsar la reflexió sobre la situació i potencialitats dels polígons indus-

trials de l’àrea d’influència de l’Antena de Viladecans.

El treball s’ha desenvolupat combinant, per un costat, les entrevistes amb els ajuntaments implicats

i amb els agents locals i, per l’altre, amb un treball de camp que ens ha portat a visitar sobre el ter-

reny un total de 41 polígons, identificant les potencialitats de cadascun d’ells, posant-los en relació

amb el conjunt del territori i extraient un seguit de conclusions que han de ser útils per al futur dels

polígons d’aquesta demarcació.

Miquel Valls i Maseda

President de la Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona

5PRESENTACIÓ

1. INTRODUCCIÓ

9INTRODUCCIÓ

Introducció

En les darreres dècades s’estan produint grans canvis en l’estructura econòmica: la terciarització de

la base econòmica, la fragmentació dels processos de producció, l’obertura de les economies dels

Estats i l’augment de les relacions comercials, són alguns dels processos més destacats que

defineixen aquests canvis.

Aquests processos, malgrat que tenen una naturalesa global, també tenen una clara incidència local,

tant pel que fa als mecanismes mitjançant els quals els sistemes productius locals s’adapten a les

noves condicions, com pel que respecta a les noves oportunitats que aquests reptes plantegen.

Els polígons industrials, en tant que espais especialitzats en activitats econòmiques, són un dels

àmbits on aquests processos es materialitzen amb més força. Així, els polígons, tradicionalment

considerats com a espais marginals on s’hi localitzaven activitats contaminants i incompatibles amb

altres usos, han evolucionat cap una concepció més integradora amb l’entorn i el medi, on s’hi

localitzen activitats cada cop més diverses, fins i tot en alguns casos compatibles amb usos

residencials.

El canvi en la concepció dels polígons es troba reflectida en observar les activitats que s’hi localitzen

i el nivell de qualitat urbana amb que es desenvolupen les promocions més recents. Tanmateix, en

el casos d’alguns polígons més antics, s’aprecien dificultats per engegar processos de regeneració

de l’espai i de l’entorn, que els dotin d’unes característiques més urbanes i menys marginals. Un

repte, aquest, que sens dubte s’emmarca en l’àmbit de la promoció econòmica i urbana que ha de

guiar les actuacions dels propers anys.

Juntament amb les actuacions adreçades a la millora de l’entorn dels polígons, en els darrers anys

prenen força aquelles accions encaminades a la millora dels serveis, tant els adreçats a les empreses,

com els adreçats a les persones que hi treballen. En aquest sentit, les dimensions de les empreses

que es localitzen als polígons fan, en la majoria de casos, inviable engegar accions aïllades, i pren

importància la idea de l’associacionisme i la prestació de serveis conjunta com a instrument d’acció,

sempre des d’una perspectiva de concertació entre els agents implicats.

Les infraestructures de comunicació i la mobilitat també són un element clau pels polígons d’activitat.

Per una banda, la proximitat a la xarxa viària principal millora el transport de mercaderies, i l’existència

de transport públic col·lectiu permet que els treballadors puguin fer ús d’aquests mitjans.

Qualitat de la urbanització i de l’entorn, serveis a les empreses i als treballadors, bona accessibilitat

en tots els modes de transport per a les persones i per a les mercaderies, tot plegat en un marc de

concertació entre agents i institucions. Són aquests els principals elements que permeten a les

empreses localitzades als polígons augmentar la seva competitivitat. L’objectiu de la proposta d’estudi

que aquí es presenta es fer una diagnosi de la situació dels polígons de l’Antena Local Viladecans

en relació a aquests factors, detectant les principals potencialitats del territori.

El treball s’estructura en 5 apartats. En el primer, es contextualitza l’àmbit d’estudi a partir d’una

descripció de les característiques territorials, socio-demogràfiques, del mercat de treball i dels

projectes estratègics en marxa. En el segon apartat, s’entra ja a tractar de manera especifica els

polígons d’activitat econòmica, definits com a àrees de més de 0,5 hectàrees amb usos industrials,

terciaris, comercials i/o mixtos. Primer es realitza una anàlisi de l’evolució històrica dels espais

productius a l’àmbit de l’Antena. En segon lloc, es realitza un descripció del conjunt de polígons amb

una visió supramunicipal. I per últim, es baixa en el detall per descriure les principals característiques

dels polígons de cada municipi. En el tercer apartat es realitza una anàlisi de la mobilitat. Primer es

descriu la xarxa viària i la del transport públic col/lectiu per després continuar amb una anàlisi de la

mobilitat generada. L’encreuament de tots dos elements, oferta i demanda, permet treure conclusions

sobre la mobilitat als polígons de l’Antena. En el quart apartat es presenten els resultats de les vint

entrevistes realitzades a les administracions, empreses i altres agents de l’Antena. Els continguts

s’agrupen en tres grans eixos temàtics: la mobilitat, els serveis als polígons i les relacions entre els

agents. Per últim, en el cinquè apartat es presenten les conclusions del treball.

ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS10 INFRAESTRUCTURES

2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Característiques territorials,socio-demogràfiques i del mercat de treball

El territori de l’Antena Viladecans

L`àmbit de l’Antena Local Viladecans està localitzat a pocs quilòmetres al sud-oest de la ciutat de

Barcelona, en la zona del delta del riu Llobregat. Aquest territori es troba al bell mig de l’àrea central

de la regió metropolitana de Barcelona, una de les principals aglomeracions europees, que compta

amb 5 milions d’habitants. L’Antena està formada per 7 municipis del marge dret del riu: Sant Boi de

Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues

(vegeu figura 1). En total sumen una extensió de 178,2 km2 i hi viuen 327.459 persones (el 36,3%

de la superfície del Baix Llobregat i el 41,3% de la població). Les principals especificitats que el

diferencien de la resta de la comarca se’n deriven del seu emplaçament en relació al continu urbà

barceloní i de les característiques socio-ambientals.

13L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Figura 1Detall de la situació i delimitació dels municipis de l’àmbit de l’Antena de Viladecans

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic 1:50.000

Tot i aquestes característiques comunes, a dins del territori de l’Antena Local Viladecans es poden

distingir 2 àmbits geogràfics molt diferenciats: per una banda, la plana deltaica, on es localitzen 5 dels

municipis estudiats (El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i on es concentra el gruix de

la població i de l’activitat econòmica. En segon lloc, els vessants del Massís del Garraf on es troben

els municipis de Begues i Sant Climent de Llobregat, i també algunes de les urbanitzacions de Gavà,

Viladecans i Castelldefels que també s’emplacen en el pendents de la serralada.

El Baix Llobregat, i en concret la zona de la llera del riu i de l’estret de Martorell ha esdevingut

històricament un dels principals corredors d’accés al litoral des de la Catalunya interior. Moltes de les

principals infraestructures viàries i ferroviàries segueixen aquest traçat de nord a sud fins a endinsar-

se en el continu urbà (A-2, AP-2, línia FGC de Barcelona a Martorell i Igualada, línies de Rodalies, de

llarg recorregut, i més recentment l’AVE). Aquestes infraestructures es connecten amb el territori de

l’Antena, sobretot pel que fa a la xarxa viària (C-31, C-32, C-31c), i el doten d’una gran accessibilitat

en el conjunt del territori català. Al mateix temps, uneixen amb la ciutat de Barcelona, passant

per Cornellà, Esplugues i L’Hospitalet, afavorint el procés d’integració metropolità tant pel que fa al

mercat de treball com residencial. Juntament amb les infraestructures que faciliten l’accessibilitat

interna, a l’àmbit de l’Antena es localitzen els dos principals nodes de connexió de Catalunya amb

l’exterior: el port i l’aeroport. Es tracta de dos equipaments d’interès general que segueixen lògiques

que van més enllà de l’àmbit de l’Antena, però que interactuen amb l’entorn, condicionant el seu

desenvolupament i dotant-lo d’avantatges.

El municipi del Prat de Llobregat està situat geogràficament en aquest àmbit, entre la desembocadura

del riu i les instal·lacions aeroportuàries. Es tracta d’un municipi amb una tradició agrícola i que

abastia de productes frescos la ciutat de Barcelona fins a la primera meitat del segle XX. A partir

dels anys cinquanta experimenta un creixement urbanístic i industrial amb la construcció de polígons

i la ubicació de grans empreses que es traslladen als afores de la ciutat de Barcelona. Durant la

primera dècada del segle XXI, es planifiquen diverses infraestructures que s’han d’ubicar en el

municipi i que donen servei a nivell metropolità: depuradora i dessaladora del riu Llobregat, la nova

terminal T1 de l’aeroport, l’estació intermodal de ferrocarril, la prolongació de diverses línies de metro,

el soterrament de la C-31 al seu pas pel municipi, etc. A més, està prevista l’expansió urbana del

municipi cap al nord-oest (El Prat-nord).

Deixant el nucli de El Prat, en sentit oest, es pot trobar una gran franja agrícola encaixada entre la

C-31 i la C-32 que inclou part dels termes municipals de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi,

i que té continuïtat riu amunt on s’estreteix. Aquesta zona forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat,

figura que protegeix aquest espai de les dinàmiques urbanitzadores. Juntament amb la funció agrícola,

el Parc realitza una funció important com a connector entre el sistema d’espais lliures metropolità, així

com una gran tasca d’educació ambiental. Des del punt de vista paisatgístic confereix a l’àmbit de

l’Antena unes característiques específiques, molt excepcionals en un context fortament urbanitzat.

Més enllà dels límits del Parc Agrari es troben els nuclis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà

i Castelldefels. Els tres primers municipis tenen en comú que provenen d’una tradició agrària que amb

el pas del temps, i com ha passat amb el Prat de Llobregat, ha perdut pes en favor del sector

industrial i de serveis. Tanmateix, cadascun d’aquests municipis ha evolucionat de forma diferent

amb unes especificitats pròpies que li permeten tenir entitat pròpia i distingir-se de la resta de

municipis de la demarcació.


En els vessants del Massís del Garraf, a l’oest de l’àmbit d’estudi, es localitzen els municipis de Sant

Climent de Llobregat i de Begues. Són els municipis de l’Antena amb menor població. Ambdós tenen

una forta tradició agrícola i forestal i estan relativament aïllats i mal comunicats amb la plana litoral

per la qual cosa s’han mantingut al marge de les dinàmiques urbanitzadores.

Característiques sociodemogràfiques

Pel que fa a la població, a l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans l’any 2009 viuen 327.459 persones,

el que suposa el 41,3% de la població total de la comarca del Baix Llobregat i el 4,3% de la de

Catalunya (vegeu taula 1). El municipi de Sant Boi, amb aproximadament 82.500 habitants, és el que

té més població dels set municipis de l’Antena. A continuació el segueixen Viladecans, El Prat de

Llobregat i Castelldefels amb una població entorn els 63.000 habitants. Gavà té una població d’uns

46.000 habitants i, finalment, Begues i Sant Climent són els nuclis amb menys població (6.200 i

3.800 habitants, respectivament).

En el període de 1998 a 2009 a l’àmbit de l’Antena s’ha experimentat un creixement de població del

16,0%, per sota del increments mitjans de la comarca del Baix Llobregat (21,2% d’augment) i de

Catalunya (increment del 21,6%). L’evolució del conjunt de l’àmbit amaga, però, grans diferencies

entre municipis. En aquest sentit, cal destacar els increments, més que significatius, en Begues

(75,2%), Castelldefels (50,7%) o Sant Climent de Llobregat (39,0%), tots ells per sobre de la mitjana

de la comarca i de Catalunya.

Altre aspecte a considerar és el pes de la població estrangera, en un moment en el qual sembla que

s’hagi aturat el flux dels nouvinguts. El pes de la població estrangera l’any 2009 és força semblant

a tots els municipis a excepció de Castelldefels on hi té un pes molt destacat, i a Sant Climent, on

és més baix. Com es pot observar a la figura 2 Castelldefels té una elevada concentració de població

immigrant amb un 23,1% sobre el total de ciutadans, molt superior a la mitjana de l’àmbit d’estudi

(12,4%), de la comarca del Baix Llobregat (11,9%) i del conjunt de Catalunya (15,9%). Castelldefels

concentra un elevat percentatge de població procedent de països membres de la UE, així com de


Variació %

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1998-2009

Begues 3.580 3.838 4.189 4.553 4.775 5.023 5.284 5.470 5.699 5.898 6.078 6.271 75,2

Castelldefels 41.194 43.307 45.091 46.786 48.982 52.405 53.964 56.718 58.663 58.955 60.572 62.080 50,7

Gavá 38.813 39.214 39.220 39.619 41.162 42.304 43.242 44.210 44.531 44.678 45.190 45.994 18,5

Prat de Llobregat, el 62.514 62.773 62.956 63.139 63.112 63.312 63.148 63.190 63.069 62.663 62.899 63.418 1,4

Sant Boi de Llobregat 78.632 79.050 79.337 79.463 80.041 80.738 80.636 81.181 81.368 80.727 81.335 82.428 4,8

Sant Climent de Llobrega 2.719 2.866 2.950 3.042 3.140 3.233 3.366 3.443 3.516 3.631 3.676 3.779 39,0

Viladecans 54.840 55.575 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168 61.718 62.573 63.489 15,8

Antena Local Viladecans 282.292 286.623 289.855 293.734 299.425 306.358 309.673 315.255 318.014 318.270 322.323 327.459 16,0

Baix Llobregat 654.958 666.173 678.724 692.260 710.612 730.111 741.024 757.814 767.967 771.516 781.749 793.655 21,2

Catalunya 6.147.610 6.207.533 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 21,6

Font: Idescat, padró continu de població

Taula 1Evolució de la població dels municipis de l’Antena Local Viladecans (1998-2009)


l’Amèrica del Sud. Els municipis de Gavà, Sant Boi, Viladecans, El Prat de Llobregat i Begues tenen

un pes dels estrangers similars als que es donen pel conjunt de l’àmbit de l’Antena, al voltant del 10%.

Finalment, a Sant Climent de Llobregat la població estrangera tan sols representa el 3,3% del total

de residents.

Pel que fa a l’estructura de la població de la demarcació cal destacar que és similar a la de la comarca

del Baix Llobregat i sensiblement més jove que la de Catalunya (vegeu figura 3). La població més jove,

la que té de 0 a 14 anys representa el 16,1% del total, i la de les edats compreses entre els 15 i els

64 anys, on es concentra la població en edat de treballar representa el 70,6%. Per últim la que té de

65 anys en endavant suposa el 13,3%. Per municipis Castelldefels té el percentatge major de població

en edats laborals (el 72,2% té de 15 a 64 anys). La resta de municipis es mouen en valors molt

semblants, al voltant del 70%. Les principals diferències es donen, doncs, en els extrems. En el tram

d’edat de 0-14 Begues i Sant Climent de Llobregat concentren entorn del 20% de la població total,

molt per sobre de la mitjana de l’àmbit (16,1%), del Baix Llobregat (16,4%) i de Catalunya (15,2%).

Castelldefels i Viladecans també tenen un pes de la població jove lleugerament superior (17% i 17,1%,

respectivament). Per contra, els municipis de El Prat de Llobregat (14,6%) i Sant Boi de Llobregat

(15,1%) presenten una estructura de població amb menys pes dels joves. Finalment, el percentatge

del grup de 0-14 en Gavà (16,3%) és el més similar al de l’Antena. Pel que fa a la població més gran

destaca Sant Boi i el Prat, on el 15% i el 14,7%, respectivament té 65 anys i més. Sant Climent (12,4%),

Castelldefels (10,8%) i, sobretot, Begues (9%), són els municipis on hi ha menys gent gran.

Altre dels elements analitzats està relacionat amb el capital humà, en concret al nivell d’estudis de la

població. Si s’atén a les dades del cens del 2001 (figura 4), les darreres que permeten desglossar la

població municipal segons el nivell d’estudis, s’observa com el pes de la població sense estudis

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Font: Idescat, Padró continu de població 2009

91,876,9

87,9 90,2 90,1 96,7 91,0 87,6 88,1 84,1

8,223,1

12,1 9,8 9,9 9,0 12,4 11,9 15,93,3

Begue

s

Castelld

efels

Gavà

Prat d

e Llobr

egat, e

l

Sant B

oide

Llobr

egat

Sant C

limen

t de Llo

breg

at

Vilad

ecan

s

Anten

a Loca

l Vila

deca

ns

BaixLlo

breg

at

Catalu

nya

Espanyola Estrangera

Figura 2Distribució de la població per nacionalitat. 2009

(16,9%) és superior a la de la comarca (15,8%) i sobretot a la del conjunt de Catalunya (13,7%). Per

l’altre extrem, la que té estudis universitaris (9,4%) és inferior tant a la de la comarca (10,3%) com,

sobretot, a la mitjana catalana (12,8%). Únicament les poblacions de Castelldefels, Begues i Sant

Climent de Llobregat presenten uns nivells d’instrucció superiors als de Catalunya. A Begues, gairebé

el 20% de la població tenia estudis universitaris i tan sols el 7,4% no tenia estudis. A Sant Climent


Begues

Castelldefels

Gavà

Prat de Llobregat, el

Sant Boi de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Viladecans

Antena Local Viladecans

Baix Llobregat

Catalunya 15,2

16,4

16,1

17,1

19,1

15,1

14,6

16,3

17,0

21,2

68,2

69,9

70,6

70,6

69,6

69,9

70,7

69,9

72,2

69,8

16,5

13,7

13,3

12,4

11,3

15,0

14,7

13,9

10,8

9,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més

Font: Idescat, Padró continu de població 2009

Figura 3Distribució de la població per grans grups d’edat. 2009

Begues

Castelldefels

Gavà

Prat de Llobregat, el

Sant Boi de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Viladecans

Antena Local Viladecans

Baix Llobregat

Catalunya

0% 20% 40% 60% 80% 100%10% 30% 50% 70% 90%

Font: INE, Cens de població i habitatges 2001

13,7

15,8

16,9

17,2

9,2

19,2

18,3

15,5

13,0

7,4

51,8

51,0

51,1

52,8

53,0

52,0

53,8

52,3

43,3

43,2

21,7

22,9

22,6

22,6

26,8

21,6

20,6

22,0

26,8

29,8

12,8

10,3

9,4

7,4

11,0

7,1

7,2

10,3

16,9

19,7

Sense estudis Estudis Obligatoris Estudis Mitjans Estudis Universitaris

Figura 4Nivell d’instrucció de la població. 10 anys i més. 2001

l’11% i el 9,2%, respectivament, i a Castelldefels el 16,9% i el 13%, respectivament. Per contra, Sant

Boi, El Prat i Viladecans, són els municipis amb un nivell d’instrucció més baix. Gavà es situa en una

posició intermèdia.

Mercat de treball

Pel que fa al mercat de treball, l’àmbit de l’Antena Viladecans s’ha caracteritzat els darrers anys per

tenir una evolució lleugerament més positiva que la del conjunt del Baix Llobregat i de Catalunya, tant

pel que fa a la desocupació com sobretot al nombre d’afiliats. A les darreries del 2009 el nombre

d’afiliats a l’àmbit de l’Antena era de 105.833, 10.000 menys que dos anys abans però encara amb

valors semblants als del 2005. L’atur es situava al mateix mes de desembre de 2009 en 26.010

persones que no tenien feina.

Si s’atén a la distribució per sectors de l’ocupació (vegeu taula 2) es pot observar el pes del sector

serveis a l’àmbit de l’Antena amb un percentatge que supera el del conjunt de Catalunya (73,3%) i

sobretot el de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). La indústria és el segon sector en importància

pel que fa a l’ocupació a l’Antena (14,6%). En aquest cas el pes és inferior tant al que es dona pel

conjunt de la comarca (20%) com a Catalunya (16,6%). També cal destacar el pes que té la construcció

a l’àmbit de l’Antena i en la comarca (10,4% en tots dos àmbits), molt per sobre del conjunt de

Catalunya (8,9%). Per últim, el sector primari té una presència molt reduïda pel que fa a l’ocupació.

Els municipis on hi ha un pes major de la població ocupada en el sector serveis són Castelldefels

(80,9%), i el Prat de Llobregat (80,3%). Segueixen, tot i que a una distància de gairebé deu punts,

Begues (71,7%), Sant Boi de Llobregat (71%), Viladecans (70,5%) i Gavà (68,3%). En darrer lloc

hi ha Sant Climent (48,7%). Per la seva banda, els municipis amb més ocupació industrial són

Sant Climent (31,4%), Gavà (19,2%) i Sant Boi (16,9%). Els municipis amb més pes de la

construcció són Viladecans (15%), Begues (14,8%) i Sant Climent (14,6%). Pel que fa a

l’agricultura, destaca el pes d’aquestes ocupacions als dos municipis petits, sobretot a Sant

Climent on arriba al 5,3%.


Taula 2Població ocupada. Desembre de 2009

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Afiliats

Begues 1,2 12,3 14,8 71,7 1.129

Castelldefels 0,1 7,4 11,6 80,9 14.151

Gavá 0,5 19,2 12,0 68,3 14.527

Prat de Llobregat, el 0,1 13,9 5,7 80,3 34.304

Sant Boi de Llobregat 0,2 16,9 11,9 71,0 25.606

Sant Climent de Llobregat 5,3 31,4 14,6 48,7 .898

Viladecans 0,3 13,9 15,4 70,5 15.218

Total Antena Viladecans 0,3 14,6 10,4 74,7 105.833

Baix Llobregat 0,2 20,0 10,4 69,3 273.959

Catalunya 1,2 16,6 8,9 73,3 3.001.191

Font: Departament de treball, a partir dels afiliats al règim general i autònoms

Projectes i actuacions estratègiques

A l’àmbit de l’Antena s’estan desenvolupant un conjunt d’actuacions i projectes estratègics que

tenen vinculació amb els polígons d’activitat econòmica, bé perquè tenen una incidència directa en

la planificació i gestió d’aquests, o bé perquè considera a aquests espais com a elements clau per

a la millora de la competitivitat del territori. En aquest apartat es presenten de manera resumida

aquests projectes estratègics.

Clústers

S’entén per clúster una concentració geogràfica de companyies interconnectades, proveïdors

especialitzats, empreses de serveis i institucions associades (Institute for Strategy and Compe-

titiveness. Harvard Business school, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).

Aquestes interrelacions incrementen la productivitat, milloren la capacitat d’innovació i estimulen la

formació de noves empreses (Porter, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).

Segons Porter (1990), els determinants de la competitivitat dels clústers es poden organitzar en

quatre grans blocs: les condicions dels factors, les condicions de la demanda, els sectors de suport

i relacionats i, finalment, l’estructura del sector així com l’estratègia i rivalitat de les seves empreses.

Les característiques dels polígons d’activitat econòmica, les infraestructures de mobilitat, els centres

de recerca i tecnològics, i el suport de les organitzacions públiques i privades, entesos com factors

de competitivitat, són, doncs, elements a tenir en compte.

El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 identifica 17 focus o sectors. Un d’ells és el

sector de la mobilitat, altre el de la Salut. Dins del sector de la mobilitat, el programa ACC1Ó de la

Generalitat de Catalunya ha identificat 7 clústers: Clúster automoció, Clúster motocicletes, Clúster

Aerospacial de Catalunya, Clúster Carrossers de Catalunya, Clúster ferroviari de Catalunya, Clúster

Marítim de Catalunya i Clúster 6M, sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat. Tots set clústers tenen

presència a l’àmbit de l’Antena Viladecans, fins i tot, alguns d’ells estan liderats per empreses i

ajuntaments d’aquest territori i reben el suport de les administracions locals i associacions empresarials.

El Clúster 6M té com agents dinamitzadors als Ajuntaments de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant

Boi i El Prat de Llobregat. L’objecte del clúster són les tecnologies i sistemes de mobilitat aplicades

a àmbits com: TIC’s, Fotònica, Logística, Geomàtica, Aeronavegació i Telemàtica. Es calcula que

actualment hi ha una gran demanda en aquest sector i que en el futur creixerà. A l’àmbit de l’Antena

hi ha centres de recerca especialitzats en aquestes camps (Parc Mediterrani de la Tecnologia de la

UPC) i altres espais adreçats a la instal·lació d’empreses i agents del sector (Parc de Negocis de

Viladecans, Parc Aerospacial i de la Mobilitat).

En el sector de la Salut el programa ACC1Ó identifica 3 clústers: El clúster BIOTEC, el clúster

Tecnologies Mèdiques i el clúster Salut de la Conca de Ripoll i Terrassa. El clúster BIOTEC té



presència a l’àmbit de l’Antena, sobretot al municipi de Sant Boi de Llobregat, que s’ha incorporat

al Fòrum de BioRegió de Catalunya (Biocat). El sector de la Biotecnologia representa un ampli conjunt

de tecnologies relacionades amb la biologia molecular i cel·lular, la bioquímica, la immunologia, la

bioenginyeria i la bioinformàtica. Aquest conjunt de tecnologies és un ventall d’eines d’aplicació en

diversos sectors com el farmacèutic, la medicina, l’agroalimentari, el sector químic i el mediambiental.

La implicació de Sant Boi en aquest projecte està lligat a l’aposta del municipi per consolidar-se com

un referent a nivell estatal i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària. L’àmbit de l’Antena

disposa d’espais, centres de recerca i Parcs Tecnològics per desenvolupar el sector Biotec com són

l’Hospital de Sant Boi i el Parc Mediterrani de la Tecnologia.

Per altra banda, la associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) lidera el Clúster de Logística.

BCL és una plataforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona,

l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. El seu objectiu és consolidar

Catalunya com la gran plataforma del sud d’Europa. A l’àmbit de l’Antena es localitza algun dels

principals pols logístics com són l’aeroport i la ZAL (tots dos al Prat de Llobregat), a més del port de

Barcelona. Alguns dels polígons d’activitat econòmica estan estretament vinculats a la logística,

(Prologis Park de Sant Boi de Llobregat), i també a l’accessibilitat internacional que dona la proximitat

a l’aeroport (polígon Mas Blau).

Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat. Delta BCN

Barcelona Economic Triangle forma part del programa Invest in Catalonia de la Generalitat de

Catalunya. Amb aquest nom es recullen tres grans àrees de la regió metropolitana de Barcelona que

són motors d’activitat i que formen un gran triangle. Cadascun dels vèrtex (Àrea del Llobregat, Àrea

del Besòs i Àrea del Vallès) és una àrea d’activitat econòmica consolidada, amb importants projectes

en marxa i amb moltes oportunitats d’inversió.

Les principals potencialitats que es destaquen en l’Àrea Llobregat són la proximitat al port, a

l’aeroport, a la ciutat de Barcelona, a la Fira de Barcelona i a la Zona Franca (com a gran reserva de

sòl per a activitats de la indústria del coneixement). També es destaca la presència de centres

universitaris, centres tecnològics i centres de recerca.

En l’Àrea del Llobregat es destaquen dues grans zones i quatre parcs empresarials:

• Delta BCN. Amb tres actuacions estratègiques: Parc de Negocis de Viladecans, Parc Aerospacial

i de la Mobilitat, Parc Mediterrani de la Tecnologia.

• BZ Barcelona Zona Innovació, amb l’actuació estratègica del mateix nom.

En l’Àrea del Llobregat es destaca la Tecnologia i la mobilitat com a motors de desenvolupament i

s’apunten els següents sectors econòmics: aerospacial, alimentació, mobilitat, biotecnologia, òptica

i fotònica.

Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat(INNOBAIX)

L’Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat es va constituir el 3 de novembre de 2009.

Innobaix està impulsada pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat i té per objectiu

liderar la transformació de la comarca i el seu model a través de la innovació, el coneixement i l’esperit

emprenedor. En formen part, a banda dels Ajuntaments, empreses, agents socials i altres agents del

territori.

Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmici la cohesió social de la comarca del Baix Llobregat

El Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca del Baix

Llobregat és un acord signat el desembre del 2009 per les institucions que formen el Consell


Figura 5Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat

Font: Generalitat de Catalunya. Programa Invest in Catalonia

Econòmic i Social del Baix Llobregat: Consell Comarcal, PIMEC Baix Llobregat, CCOO del Baix

Llobregat i UGT del Baix Llobregat.

El Pacte recull 47 mesures agrupades en tres àmbits: Mesures per al desenvolupament econòmic i

social i la garantia de la cohesió social de la comarca; Mesures per a la millora de la capacitació,

l’ocupabilitat i les condicions laborals de les persones; Mesures per a la dinamització del teixit

empresarial i la qualitat de l’ocupació. El Pacte és el marc estratègic de concertació entre els

ajuntaments de la comarca i els actors econòmics i socials més representatius.

Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació formada per institucions

públiques i privades vinculades al desenvolupament econòmic i a la promoció de l’ocupació.

Actualment són socis ordinaris del Pacte Industrial quatre ajuntaments de l’àmbit de l’Antena (Gavà,

El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans), organitzacions empresarials i organitzacions

sindicals.

L’associació va néixer a finals de 1997, fruit d’una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità amb

la voluntat d’agrupar en un espai comú de treball i de debat, els principals agents implicats en la

dinàmica econòmica, la formació i l’ocupació a la regió metropolitana.

Entre les línies de treball del Pacte n’hi ha que afecten als polígons d’activitat econòmica com el

SIMAE (Sistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació). També destaquen les

anàlisis i propostes realitzades pel que fa a la mobilitat i la gestió dels polígons.


3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICADE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALSCARACTERÍSTIQUES

Evolució dels polígons d’activitat econòmicaa l’Antena Viladecans

El moment de major creixement del sòl destinat a activitats econòmiques a l’àmbit de l’Antena

Viladecans és un procés relativament recent, centrat sobretot en la dècada dels anys vuitanta i

noranta. Abans, però, ja hi havia espais dedicats a la industria segregats dels nuclis urbans (el que

s’entén per polígon industrial).

Els primers polígons estan molt vinculats a alguna gran empresa. L’any 1930 aquesta forma

d’ocupació de l’espai està concentrada en quatre punts: El primer d’ells a les fàbriques de La

Papelera (instal·lada l’any 1917) i de La Seda (l’any 1926) al Prat; el segon a la zona que ara es coneix

com polígon Fonollar-sud, al marge esquerre de la riera que porta aquest nom; el tercer a Gavà amb

l’empresa Roca Radiadores S.A, instal·lada el 1917 al polígon que ara s’anomena La Roca; i el quart

amb l’empresa Roncalla a Castelldefels. Vint anys després, el 1950, l’espai dedicat a la indústria ha

variat poc, amb el creixement del polígon de la seda i algunes naus més als polígons de Fonollar sud

i de la zona al sud del nucli de Gavà.

25ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Figura 6Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1950

Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità


Entre els anys seixanta i setanta del segle XX les activitats industrials creixen a un ritme més

intens.

És un període de gran augment demogràfic a la regió metropolitana de Barcelona que es veu

acompanyat també de processos d’ocupació del sòl per usos industrials en els entorns dels

municipis. A la figura 7 es pot observar com en l’àmbit de l’Antena es produeix un fort creixent al

voltant dels punts originaris, al que ara es coneix com Sector Centre de Gavà, als polígons de

Fonollar-sud i al de la Seda al Prat (ara descatalogat com a polígon i en procés de transformació

d’usos). A més, hi ha nous creixements al polígon Fonollar nord de Sant Boi que pràcticament

assoleix la seva configuració actual, al polígon Salines, a l’entrada a Sant Boi des de la carretera del

Prat i al polígon Sales. Els polígons Enkalene i Mas Mateu al Prat també adquireixen la seva ocupació

màxima, i al Fondo d’en Peixo, a Ca l’Alaió i al polígon Pratenc s’instal·len les primeres naus. Aquests

processos d’ocupació de l’espai per activitats industrials situarà a aquests municipis en unes

condicions de cert equilibri entre les funcions residencials i productivoindustrials. Unes caracte-

rístiques que els allunyarà de l’especialització residencial i de convertir-se en «ciutats dormitori» (Font,

A.; Llop, C.; Vilanova, J.M, 1999, p. 76).



El major creixement del espais industrials a l’àmbit de l’Antena es produeix a la dècada dels vuitanta

i dels noranta del segle XX. El fort creixement de les dècades anteriors referma la necessitat de

directrius normatives d’ordenació del territori. La recuperació de la democràcia i les primeres

eleccions municipals donen peu a la seva aplicació. Sobre la base de les primeres industries, el Pla

General Metropolità (PGM) del 1976 proposa una ordenació dels espais d’activitats econòmiques

que dona lloc al mapa de polígons actual. Així doncs, el període de major creixement dels polígons

es realitza en un marc territorial de referència definit pel PGM i amb uns ajuntaments democràtics

preocupats per l’urbanisme.

A principis dels noranta, a més dels polígons que estaven ocupats per una empresa (La Roca a Gavà,

Sector Urgoiti-Ponsich i Enkalene al Prat), les primeres àrees on s’havia instal·lat la indústria ja estan

gairebé plenes (vegeu figura 8): Sector Centre a Viladecans, Fonollar sud, Fonollar Nord i Salas a

Sant Boi; Fondo d’en Peixo, Polígon Pratenc i Mas Mateu al Prat. A més, s’inicia la urbanització de

nous polígons (sector est de les Massotes, Sector el Regàs, Barnasud a Gavà; Camí Ral a

Castelldefels i Gavà; Can Calderon a Viladecans i Sant Boi; Abat Oliva a Sant Boi; Estruch i Mas Blau

I al Prat) que en pocs anys estan pràcticament ocupats.





A començaments del segle XXI la major part del sòl exclusivament industrial de l’àmbit de l’Antena

està exhaurit. És el període en el qual es promouen noves tipologies d’espais productius. El primer

de tots és el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), que inicia la seva urbanització el 2001. També

Gavà Park a Gavà, que actualment està ja gairebé tot edificat; el Parc de Negocis de Viladecans, on

la part industrial ja està construïda i la fase 1 de la part d’oficines també, i per últim el Parc Aerospacial

i de la Mobilitat, també a Viladecans, on la primera fase de la urbanització s’ha finalitzat a les darreries

del 2010. Juntament amb el desenvolupament de noves tipologies de polígons també s’estan

produint processos de renovació urbana en àrees industrials o que tenien aquesta qualificació i que

estan transformant-se per barrejar altres usos (comercial, residencial, terciari...). Aquest és el cas de

l’àrea nord del Prat i que afecta als polígons de Sector Urgoiti-Ponsich, Centre Direccional-Prat Nord,

Ca l’Alaió i Enkalene.

Localització i característiques dels polígonsd’activitat econòmica a l’àmbit de l’AntenaViladecans

A l’àmbit de l’Antena Viladecans hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfície

total de 1.540 hectàrees. Això representa el 42% de la superfície de polígons que hi ha a la comarca

del Baix Llobregat i el 10% del total de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta, doncs, d’un

àmbit que disposa de sòl per a activitats econòmiques i on, a més, encara hi ha peces de sòl

pendents d’executar o en procés de transformació.


Figura 9Localització dels Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans

Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000

Dels 41 polígons, 15 es troben en El Prat de Llobregat, que és el municipi amb més sòl destinat a

aquests usos (870,5 ha) . En el Prat els polígons estan localitzats entre la C-31 i el teixit urbà, per una

banda (Polígon Ca l’Alaio, Polígon Enkalene, Mas Blau...), i a les proximitats del riu, per altra (Polígon

Estruch, Poligon Pratenc, ZAL...). Cal destacar, en aquest municipi el desenvolupament del Prat-

Nord (Centre Direccional) com un espai mixt d’usos residencials i d’activitats. A Sant Boi, el segon

municipi amb mes sòl destinat a polígons, els 8 que n’hi ha sumen 241 ha. Segueixen Viladecans i

Gavà, amb 177,1 ha i 157,7 ha, respectivament. Castelldefels compta amb 3 polígons que ocupen

83,3 ha. Els polígons dels municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels es localitzen a

l’espai entre la C-32 i la C-245 (vegeu figura 9). En alguns casos els polígons són compartits entre

dos municipis com és el cas del Polígons Can Calderon entre Sant Boi i Viladecans, La Roca entre

Gavà i Viladecans, i El Recinte industrial Pla de Carat, Sector indústria Resintex i Camí Ral, tots tres

entre Gavà i Castelldefels (vegeu taula 3). Per últim, als municipis de Begues i Sant Climent de

Llobregat hi ha dues petites zones d’activitats que ocupen 5,6 ha i 5,4 ha, respectivament.

La superfície mitjana per polígon és de 38,6 ha., que és pot considerar gran en el context metropolità

i català. Per exemple a la comarca del Baix Llobregat la dimensió mitjana és de 24,3 ha. i a la regió

metropolitana de 21,9 ha. Aquesta és una de les peculiaritats de l’àmbit de l’Antena Viladecans i un

element que en termes generals es pot considerar positiu. De fet, tal i com s’ha constatat en altres

estudis realitzats a Catalunya, la dimensió dels polígons és un factor que facilita les economies

d’escala a l’hora de gestionar-los, també per a la instal·lació d’equipaments i serveis, i per millorar la

seva accessibilitat1. La dimensió dels polígons, a més, es veu potenciada pel seu emplaçament. Com

s’observa a la figura 6, els polígons de l’Antena presenten en molts casos continuïtat entre ells la qual

cosa configura grans àrees d’activitats econòmica que venen a reforçar la possibilitat del sorgiment

de les economies d’escala que s’han apuntat més amunt.

Aquests trets (grandària dels polígons i agrupació en grans àrees d’activitat) no són fruit de l’atzar,

ans al contrari, són el resultat d’un procés de planificació supramunicipal i de gestió urbanística, que

té com a punt de referència el Pla General Metropolità aprovat l’any 1976. Com s’ha pogut constatar

en altres àmbits de Catalunya, l’absència d’aquestes característiques és un dels principals factors que

minven l’eficiència dels espais productius. Doncs bé, a l’Antena Viladecans, aquestes característiques

hi són presents, i en termes generals es poden considerar com a factors territorials que milloren la

competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.

Altre dels resultats que se’n deriven de la planificació urbanística vigent és la proximitat entre els

polígons i el teixit residencial, un element que en el context actual es pot considerar també com un

factor de competitivitat. Durant moltes dècades les activitats industrials s’han caracteritzat per la

seva incompatibilitat amb els usos residencials. Soroll, contaminació, transit de vehicles pesants,

riscos per a la salut en general, eren característiques associades a l’activitat industrial. En con-

sonància amb aquest tipus d’indústria els processos de planificació tenien com a principal objectiu

la separació entre espais productius i residencials.

Aproximadament des de la dècada de 1980 s’han produït un conjunt de processos que han

transformat les activitats productives (fragmentació dels processos de producció donant lloc a una

externalització i terciarització de funcions dins de les empreses industrials, relocalització d’activitats

en el territori metropolità i també a nivell mundial, flexibilització de la producció orientada a la

demanda, etc.). Sense voler entrar amb més detall amb aquests canvis i amb d’altres que es


1. Vegeu Miralles, C., Donat, C. (2007); Illa, D., Cónsola, A., Donat, C., Medina, T. (2009) (2010).


Nom polígon Municipi 1 Municipi 2 Superfície (ha)

Petita Indústria Begues 3,3

Zona Industrial la Barceloneta Begues 2,4

Parc Mediterrani de la Tecnologia Castelldefels 34,4

Recinte Industrial del Pla de Carat Gavá 4,4

Sector Industrial Resintex Gavá (3,2) Castelldefels (4,6) 7,8

Camí Ral Gavá (36,1) Castelldefels (44,3) 80,5

Gavá Park Gavá 11,2

Sector Industrial Camí del Regás-AGIP ESPAÑA, S.A Gavá 2,5

Sector Les Parets Gavá 7,0

Polígon Industrial Massotes Gavá 35,9

La Post Gavá 37,2

Sector Industrial El Regás Gavá 15,2

La Roca Gavá 5,0

Centre Direccional El Prat 114,5

Polígon Mas Mateu El Prat 33,4

Polígon Enkalene El Prat 26,0

Polígon Ca l'Alaio El Prat 13,7

Polígon Fondo d'en Peixo El Prat 13,0

Sector Urgoiti-Ponsich El Prat 15,0

Polígon Estruch El Prat 33,1

Polígon Cal Saio El Prat 4,9

ZAL-Prat El Prat 157,3

Polígon Pratenc El Prat 63,6

Parc Tecnológic de l'Aeroport i Ciutat Aeroportuária El Prat 323,1

Zona Ribera Baixa El Prat 4,0

Ciutat Esportiva del RCD Espanyol-Districte la Ribera El Prat (8,5) Cornellá (13,6) 22,0

Parc de Negocis Mas Blau II El Prat (35,5) Sant Boi (6,3) 41,9

Parc de Negocis Mas Blau I El Prat 25,0

Polígon Can Calderon Sant Boi (29,7) Viladecans (21,7) 51,4

Polígon Prologis Park Sant Boi 31,7

Polígon Bullidor-Fonollar Sud Sant Boi 44,5

Polígon Salas Sant Boi 27,3

Polígon Fonollar Nord Sant Boi 22,7

Polígon Abat Oliva Sant Boi 5,4

Sector Comercial Alcampo Sant Boi 29,1

Polígon Salines Sant Boi 44,3

Roquetes SantCliment 3,1

El Salom SantCliment 2,3

Parc Empresarial d'Activitats Aerospacials i de la Mobilitat

(Ca n'Alemany) Viladecans 51,8

Sector Centre Viladecans 70,8

Parc de Negocis de Viladecans Viladecans 32,7

Subtotal Begues 5,6

Subtotal Castelldefels 83,3

Subtotal Gavá 157,7

Subtotal El Prat 870,5

Subtotal Sant Boi 241,0

Subtotal Sant Climent 5,4

Subtotal Viladecans 177,1

Total Antena Local Viladecans 1540,7

Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya

Taula 3Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans


poguessin afegir, la principal conseqüència territorial d’aquestes dinàmiques és que moltes de les

activitats productives han deixat de ser incompatibles amb el teixit residencial. F¡ns i tot, la localització

de l’espai de treball en un entorn on es pugui gaudir dels serveis i equipaments urbans però també

de l’intercanvi entre els residents i de la bona accessibilitat, resulten factors decisius. Doncs, de nou,

aquesta característica es pot trobar a l’Antena Viladecans on la majoria dels polígons estan agregats

als nuclis residencials (vegeu figura 10).

S’ha vist en aquest apartat una descripció general dels polígons de l’àmbit de l’Antena Viladecans,

posant èmfasi en el territori en conjunt. A continuació es presenten els polígons d’una manera detallada.

Primer, es fa una descripció a nivell municipal i a continuació s’entrà en cadascun dels polígons.

L’anàlisi dels polígons consta de tres parts.

• En la primera es descriuen els principals trets pel que fa a localització del polígon, descrivint el

seu emplaçament al terme municipal i les distàncies al centre de la ciutat de Barcelona, a l’aeroport

i al port, que com s’ha vist són les infraestructures que connecten l’àmbit de l’Antena a nivell

mundial. La descripció s’acompanya d’un mapa de localització del polígon.

• En la segona part es presenten les característiques generals relatives als següents temes: la

superfície, la disponibilitat de sòl, l’antiguitat, les empreses localitzades i els treballadors que hi ha,

les branques d’activitat d’aquestes empreses, serveis i, per últim, l’existència o no d’alguna

associació que representi a tot el polígon.

• En la tercera part s’analitza l’estat general del polígon en tres grans àmbits: accessibilitat (en

vehicle privat, en transport públic col·lectiu i en modes no motoritzats), estat de la urbanització

(vialitat, pavimentació, voreres) i senyalització (interna amb els carrers i les senyals de circulació

i externa per accedir-hi). En alguns punts s’apunten propostes d’actuació.

Figura 10Antena Viladecans. Grans àrees d’activitat agregades al teixit residencial

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic de Catalunya 1:50.000; UPIC, Mapa àrees industrials de Catalunya i IERMB, (2011),

Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya

33BEGUES

BEGUES

Begues té dos polígons d’activitat econòmica: Zona Industrial Petita Indústria i Zona Industrial

Barceloneta, que van ser creats amb l’objectiu d’ordenar i oferir un espai als petits tallers i empreses

ubicades dins del nucli urbà. Tanmateix també s’han instal·lat algunes altres empreses de fora de

Begues atretes per uns preus de lloguer i de compra de naus industrials més baixos que en altres

indrets propers. Amb aquests dos polígons, el municipi ha exhaurit el sòl industrial i no hi ha

possibilitat de creixement amb el planejament vigent. Els dos polígons ocupen una superfície total

de 5,6 ha.

A Begues no hi ha aparcament condicionat per a vehicles pesants ni tampoc es disposa d’un cens

actualitzat de les empreses del municipi. Pel que respecta a l’associacionisme empresarial, hi ha

l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) que promou l’associacionisme i la

realització d’accions conjuntes de promoció del comerç i del teixit industrial del municipi.

Figura 11Localització dels polígons d’activitat econòmica de Begues


PETITA INDÚSTRIA

LOCALITZACIÓ

El polígon «Petita indústria» de Begues està localitzat a tocar de la BV-2041, entre el teixit residencial

i aquesta infraestructura, que connecta el municipi amb la resta del territori de l’Antena. La distància

a la ciutat de Barcelona és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de

29,5 km.


Figura 12Localització del polígon «Petita indústria»


CARACTERITZACIÓ GENERAL

El polígon «Petita indústria» té una superfície de 3,3 hectàrees, el que representa el 58% de la

superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.

El polígon és de recent construcció (any 2004). L’any 2007 hi ha 15 empreses on predominen tres

branques d’activitat: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció; i Indústria de fusta

i suro1. No hi ha cap associació de tot el polígon.

ESTAT GENERAL DEL POLÍGON

Accessibilitat

El polígon Petita Indústria té accés des de la BV-2041, carretera que connecta amb els altres

municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la línia 902 (Gavà-

Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. El polígon Petita Indústria té la parada de bus més

propera a uns 400 metres.

35BEGUES - PETITA INDÚSTRIA

Figura 13Ortofotomapa del polígon «Petita indústria»

Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya

1. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.


Urbanització

L’estat del polígon és correcte pel que fa als elements de l’espai públic: voreres, asfalt. No presenta

problemàtiques relacionades amb l’apar-cament.

Senyalització

La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les

empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulación ben visibles. La senyalització

externa és bona.

Figura 14. Polígon «Petita indústria»

ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA

LOCALITZACIÓ

La Zona industrial la Barceloneta està localitzada a l’oest del nucli urbà de Begues, entre la ronda sud

del municipi i l’antiga carretera que passa pel centre del poble. La distància a la ciutat de Barcelona

és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de 29,5 km.

37BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA

Figura 15Localització de la Zona industrial la Barceloneta



La Zona industrial la Barceloneta té una superfície de 2,4 hectàrees, el que representa el 42% de la

superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.

El polígon es va començar a construir l’any 1982. L’any 2007 hi ha 5 empreses corresponents a dues

branques d’activitat: comerç, reparació d’equips i articles; construcció2. No hi ha cap associació de

tot el polígon.


Accessibilitat

El polígon Petita Indústria té accés des de la carretera BV-2411. Des d’aquí, per la BV- 2041 connecta

amb els altres municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la


Figura 16Ortofotomapa de la Zona industrial la Barceloneta



línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. La parada d’autobús està situada

just davant del mateix polígon. Aquest polígon permet l’accés en bicicleta, ja que disposa d’un carril-

bici que connecta el centre del municipi amb aquesta zona.

Urbanització

L’estat del polígon és correcte pel que fa a les voreres i a l’estat de la pavimentació. No presenta

problemàtiques relacionades amb l’aparcament.

Senyalització

La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les

empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulació ben visibles. La senyalització

externa és bona.

39BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA

Figura 17. Zona Industrial (La Barceloneta)

A Castelldefels hi ha 3 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície de 83,3 hectàrees.

Dos d’aquests polígons són compartits amb el municipi de Viladecans (Cami Ral i Sector Industrial

Resintex), mentre que el Parc Mediterrani de la Tecnologia, de 34,4 ha., està integrament localitzat

al municipi. El polígon Cami Ral té una extensió total de 80,5 ha., de les quals 44,3 estan a

Castelldefels. El Sector Industrial Resintex té una superfície total de 7,8 ha, de les que 4,6 ha. estan

a Castelldefels.

Entre les principals línees de promoció econòmica del municipi que afecten a l’activitat dels

polígons cal destacar la del centre de suport a l’economia La Guaita (Carretera de la Sentiu, 1;

Tel. 936 352 575; [email protected]). Es tracta de la institució que planifica i

desenvolupa serveis, programes, fires, activitats diverses de dinamització econòmica, per tal que els

actors socioeconòmics del municipi s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions que es

produeixen en el món del treball i de l’economia. Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial

local cal destacar que la Federació de Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot

agrupant el col·lectiu de comerç i d’empresa sota un mateix grup.


CASTELLDEFELS

Figura 18Localització dels polígons d’activitat econòmica de Castelldefels


CAMÍ RAL

LOCALITZACIÓ

El polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies de

tren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i les

urbanitzacions del litoral. El polígon està proper al nucli urbà i també al Parc Mediterrani de la

Tecnologia, que es troba més al sud. La distància a la ciutat de Barcelona és de 21,5 km, a l’aeroport

del Prat de 11,4 km i al port de Barcelona de 18,6 km.

41CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL

Figura 19Localització del polígon Camí Ral



El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 44,3 ha. estan al terme

de Castelldefels. Això representa el 53% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques

a aquest municipi.

El polígon es va iniciar el 1991, ara fa vint anys, tot i que s’ha anat emplenant d’activitats durant tot

el període. Actualment hi ha un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Va estar promogut des de

l’Incasòl amb l’objectiu de poder ubicar-hi la petita indústria i tallers que estaven situats dins del nucli

urbà, tot i que al llarg del temps també ha anat atraient altres tipus d’activitats. Actualment destaquen

dues branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció i manufactures3.

No hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan constituïts com a junta

de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les despeses pròpies de

manteniment de l’edifici. El polígon disposa d’una àrea comercial (Ànec Blau), d’hotels i d’un centre

de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera de camions.


Accessibilitat

El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 (sortida 46) i des de la C-245 per l’Avinguda del

Canal Olímpic.


Figura 20Ortofotomapa del polígon Camí Ral



Hi ha una bona permeabilitat entre les zones comercials i el polígon. És possible l’accés a peu ja

que les voreres estan en bon estat i hi ha passos de vianants.

Les línies d’autobús interurbà que passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen parada

en un dels extrems del polígon Camí Ral, de manera que deixa sense servei gran part d’aquest.

Propostes: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.

Urbanització

L’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. La vialitat de

la zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles també és excel·lent. L’amplada dels carrers és bona.

Senyalització

La senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i la

senyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és molt

bona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.

43CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL

Figura 22. Senyalizació al polígon Cami Ral

Figura 21. Estat de la urbanització del poligon Camí Ral

PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA

LOCALITZACIÓ

El Parc Mediterrani de la Tecnologia està localitzat al sud-est del terme municipal de Castelldefels.

Entre l’espai que hi ha entre la C-32, el Canal Olímpic i les urbanitzacions del litoral. Dista 21,5 km

de Barcelona, 11,4 km de l’aeroport i 18,6 km del port.


Figura 23Localització del Parc Mediterrani de la Tecnologia



El polígon Camí Ral té una superfície total de 34,4 hectàrees, el que representa el 41% de la superfície

actual i prevista per a activitats econòmiques a aquest municipi.

El Parc va entrar en funcionament l’any 2001 i des d’aleshores ha anat creixent. És un parc tecnològic

impulsat des de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Llobregat,

Ajuntament de Castelldefels i Universitat Politècnica de Catalunya amb l’objectiu de concentrar en un

espai empreses d’alt valor tecnològic, facultats universitàries i centres de recerca.

El Parc està gestionat des d’una gerència, que és la figura encarregada del manteniment i promoció

dels espais. Encara hi ha sòl i espais disponibles que es poden adaptar a les necessitats de les

empreses. L’any 2010, segons dades facilitades per la gerència del parc, n’hi havia 16.

El Parc té tots els serveis i equipaments propis d’un centre d’aquest tipus: Residències d’estudiants

i personal investigador; restauració, serveis de manteniment, jardineria i seguretat; internet d’alta

capacitat; laboratoris d’anàlisi i assaig; biblioteca; sales d’actes i reunions.


Accessibilitat

El Parc Mediterrani de la Tecnologia té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 per l’Avinguda

del Canal Olímpic. Des d’aquesta avinguda també té connexió amb la C-31.

Tot i La distància respecte l’estació de Renfe, el camí per anar a peu es troba ben urbanitzat la qual

cosa facilita l’ús del transport públic. A banda del transport ferroviari, també hi ha connexió amb

autobús: La línia L95 (Ronda Universitat – Castelldefels) té parades properes al PMT.

45CASTELLDEFELS - PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA

Figura 24Ortofotomapa del Parc Mediterrani de la Tecnologia


Urbanització

L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a l’estat de les voreres, a les zones verdes i espais

d’ús públic, com als carrers. El trànsit de vehicles està limitat i hi ha un aparcament a l’entrada del

Parc.

Senyalització

La senyalització interna és correcta. En localitzar-se tants centres i facultats es troba a faltar una

millor indicació a dins del recinte. Tanmateix disposa d’un planol de localització a l’entrada.


Figura 25. Entrada al Parc Mediterrani de la Tecnología

Al Prat de Llobregat hi ha 15 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície total de 870,5

hectàrees, configurant-se com el municipi amb més sòl destinat a activitats econòmiques de l’àmbit

de l’Antena. El polígon més gran és el del Parc Tecnològic de l’Aeroport i la Ciutat Aeroportuària

(323,1 ha), tot i que la part més propera al polígon Mas Blau està pendent d’executar. Segueix la

ZAL-El Prat (157,3 ha) i el Centre Direccional (114,5 ha.). Aquest darrer espai ha estat objecte d’una

transformació en els seus usos adaptant-los per a la localització d’activitat econòmica de manera

combinada amb usos residencials. Els polígons Enkalene i el sector Ugoiti-Ponsich estan en fase de

renovació.

El Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat està situat al polígon Estruch (C/ Moreres,

48; Tel. 934 786 878). Aquest centre és l’instrument municipal per a portar a terme polítiques de

desenvolupament econòmic adreçades al foment de l’activitat empresarial, la creació de noves

empreses, la qualificació de recursos humans i la seva inserció en el mercat de treball. El centre

disposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i assessorament a

emprenedors, creació d’empreses, d’un Servei de Creació i Consolidació d’Empreses i d’un Servei

Local d’Ocupació.

47EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC

EL PRAT DE LLOBREGAT

Figura 26Localització dels polígons d’activitat econòmica de El Prat de Llobregat


Una de les activitats que en destaca per la seva incidència en la promoció i el coneixement de

l’activitat dels polígons és la realització del Mapa de l’Activitat Econòmica des del 2004 que

s’actualitza bianualment. A més, l’Ajuntament disposa d’un cens d’empreses actualitzat que es pot

consultar des de la pàgina web. Des de l’Ajuntament també es fomenta la posada en valor dels actius

agrícoles i naturals del territori i es desenvolupen polítiques de promoció i foment de l’activitat

econòmica adreçades -prioritàriament- als sectors industrials de més valor afegit, la logística i el

comerç a l’engròs. Entre aquestes actuacions de promoció cal esmentar el Primer Fòrum Delta de

l’Emprenedoria (realitzat al Prat a la primavera del 2010 i que tindrà una continuïtat bianual), els

Premis Delta a les millors iniciatives empresarials, les Jornades del Clúster 6M (Sistemes de Suport

a la Mobilitat), i les Trobades de les associacions de comerciants del delta (trobada anual, setena

edició).

Pel que fa a l’associacionisme del teixit productiu, cal esmentar a l’Associació d’Empresaris del Prat

(ACIP), que promou la interlocució del món empresarial amb l‘ajuntament i la realització de campanyes

informatives, conferències, seminaris i sessions de treball adreçades als seus associats i al conjunt

del teixit empresarial del municipi.



POLÍGON PRATENC

LOCALITZACIÓ

El polígon Pratenc es troba emplaçat al sud-est del municipi del Prat, a tocar de la Zona Franca i de

la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques). Dista 12,5 km de Barcelona, 7 km de l’aeroport i a poca

distància del port.

Figura 27Localització del polígon Pratenc




El polígon Pratenc té una superfície de 63,6 hectàrees, el que representa el 7,3% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques al Prat. És un polígon força antic que data del 1969, però on s’hi

concentra molta activitat.

L’any 2008 hi havia 31 empreses4 amb 3.080 treballadors. Les activitats predominats formen part

d’alguna de les següents branques: activitats afins al transport i l’emmagatzematge; indústria

alimentària; indústria química5. Al polígon hi ha l’Associació Administrativa de Cooperació del polígon

industrial Pratense que exerceix d’interlocutora entre els associats i les administracions. El polígon

Pratenc disposa d’un aparcament de vehicles pesants gestionat per l’empresa municipal Prat Espais.

També té a prop el Centre de Serveis de la ZAL.

Accessibilitat

El polígon Pratenc disposa de dos accessos pel trànsit viari des del Carrer 6 de la Zona Franca. Des

d’aquí es connecta amb aquest polígon, la ZAL i el port, per una banda, i també amb el nucli urbà

del Prat i amb la C-31, per altra. També disposa d’accés a la ZAL-El Prat, tot i que en aquest punt

l’estat del paviment presenta deficiències greus.

Pel que fa al transport púbic col·lectiu, el polígon està servit per la línea Pr4, que connecta amb

l’estació de Renfe el Prat amb una freqüència de pas de 30 minuts de dilluns a divendres. Hi ha

projectada una estació de la L9 del metro que es preveu que entri en funcionament el 2012.

Figura 28Ortofotomapa del polígon Pratenc


4. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat

5. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat

Urbanització

En termes generals l’estat d’urbanització dels carrers és correcte, tant pel que fa la pavimentació com

a les voreres, amb algunes incidències molt puntuals en les zones amb major trànsit de vehicles

pesants i en l’accés directe a la ZAL-Prat. L’amplada dels carrers també és adequada en tot el polígon

el que permet una bona maniobrabilitat. No hi ha problemes d’aparcament al carrer.

Senyalització

Com succeeix a tot el municipi, el polígon Pratenc disposa d’un plànol i un llistat de les empreses del

polígon en el seu accés.

La senyalització dels carrers és correcta, tot i que en alguns punts hi ha dificultat per veure el

nom dels carrers. La senyalització horitzontal i la vertical també és correcta, encara que en alguns

llocs aquesta última està molt desgastada. Pel que fa a la

senyalització externa, en tots dos accessos està indicat el nom

del polígon.

Proposta: Millorar la senyalització dels carrers, sobretot als

encreuaments.


Figura 29. Aparcament vehícles pesants Figura 30. Vista del carrer número 100

Figura 31. Plànol del polígon Pratenc i directori d’empreses

ZAL-PRAT

LOCALITZACIÓ

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)- Prat està localitzada a la façana costanera del municipi, a

tocar de la ZAL localitzada al terme de Barcelona. Tots dos polígons formen una mateixa entitat

econòmica i de gestió. Dista 11,3 km del centre de Barcelona, 11,5 km de l’aeroport i està a tocar

del port.


Figura 32Localització de la Zona d’Activitats Logístiques


53EL PRAT DE LLOBREGAT - ZAL-PRAT


La ZAL-Prat té una superfície de 157,3 hectàrees, el que representa el 18% del sòl actual i previst

per a activitats econòmiques al Prat. Es tracta d’un polígon de recent construcció (data del 2005),

que forma part del pla d’ampliació del port.

El 2007 hi havia censades 30 empreses dedicades a la logística amb 2.317 treballadors6. La Zona

d’Activitats Logístiques és gestionada per CILSA qui ofereix espais diversos com oficines, naus

industrials, etc. i s’encarrega dels serveis que puguin necessitar les empreses a nivell de telecomu-

nicacions, missatgeria, etc. El polígon disposa d’un centre de serveis (Service Center), de caràcter

multifuncional que constitueix el centre neuràlgic de la plataforma i disposa de serveis d’oficines,

restauració, sales de conferències, agència de viatges, llar d’infants, entre d’altres.

Figura 33Ortofotomapa de la Zona d’Activitats Logístiques


6. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.

Figura 34. Centre de serveis dela ZAL


Accessibilitat

La ZAL-El Prat disposa d’acces pel trànsit viari des del Carrer 6 de la Zona Franca. Des d’aquí es

connecta amb aquest polígon, la ZAL-Barcelona i el port, per una banda, i també amb el nucli urbà

del Prat i amb la C-31, per altra. També disposa d’accés al polígon Pratenc.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, ZAL-Prat és accessible mitjançant 3 línies de bus (Pr4, 110

i 21), però només una d’aquestes té l’origen a El Prat de Llobregat, la resta tenen origen a l’Hospitalet

de Llobregat i a Barcelona. Està previst que la ZAL-Prat disposi d’una estació de metro de la L9

quan entri en servei el tram fins a l’aeroport l’any 2012.

Urbanització

L’estat de la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques és molt bona tant pel que fa a la

pavimentació com a les voreres. El disseny de la vialitat i l’amplada dels carrers està dissenyat per a

que hi hagi trànsit de vehicles pesants, la qual cosa permet una molt bona maniobrabilitat. Hi ha

disponibilitat d’aparcament tant pels vehicles dels treballadors com pels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització interna, tant pel que fa al nom dels carrers com a les senyals horitzontals i verticals

de circulació és excel·lent. La senyalització externa per accedir al polígon també és molt bona.


POLÍGON ESTRUCH

LOCALITZACIÓ

El polígon Estruch està localitzat a l’est de El Prat, entre el teixit residencial, la via de ferrocarril i el

riu Llobregat. Dista 9,6 km de Barcelona, 7,7 km de l’aeroport i 10,7 km del port.

55EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ESTRUCH

Figura 35Localització del polígon Estruch



El polígon Estruch té una superfície de 33,1 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i previst

per a activitats econòmiques a el Prat. Consta de dos sectors separats per la ronda de Ponent. Al

sud hi ha les instal·lacions de l’empresa Nissan i en l’altra peça del polígon hi ha diverses empreses.

Es un polígon proper al teixit residencial i també força antic. Data de l’any 1972.

L’any 2008 hi havia 72 empreses7, amb 1.422 treballadors. La majoria de les activitats són de les

següents branques d’activitat: comerç i reparació d’equips i articles, transport i emmagatzematge i

comunicacions; altres indústries: metall, automoció, química8. El Centre de Promoció Econòmica del

Prat es troba en aquest polígon (Carrer Moreres, 48). No hi ha cap associació de totes les empreses.


Figura 36Ortofotomapa del polígon Estruch


7. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat


Figura 37. Centre de Promoció Econòmica al polígon Estruch


Accessibilitat

A banda dels carrers que uneixen amb el teixit residencial del Prat, el polígon Estruch té els accessos

principals des de la Ronda de Llevant, des d’on connecta amb la C-31 i amb la Zona Franca.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies de bus urbà i interurbà donen servei al polígon,

amb unes freqüències de pas relativament correctes.(65, 165, L10 i L78). El polígon és accessible

en bicicleta a través de la xarxa bicicarrers, però no disposa d’aparcament per bicicletes dins del

polígon.

Urbanització

L’estat de la urbanització pel que fa a l’asfalt i a les voreres és força bo. Els carrers són de dos carrils,

un en cada sentit, cosa que fa que en alguns punts sigui una mica estret pel trànsit de vehicles

pesants. En general, no hi ha problemes d’aparcament, excepte en el carrer Moreres, on és més

dificultós i on s’hi poden trobar vehicles aparcats en doble fila, la qual cosa dificulta la circulació i la

maniobrabilitat.

Senyalització

La senyalització al polígon és força bona, tant la d’indicació dels carrers, com la vertical i horitzontal

per a la circulació. El polígon disposa d’un plànol i un directori d’empreses a l’accés. La senyalització

externa per arribar-hi també és bona en tots els accessos principals.

57EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ESTRUCH

Figura 38. Carrer del poligon Estruch

Polígon Cal Saio

LOCALITZACIÓ

El polígon Cal Saio està integrat en el nucli urbà de El Prat. Dista 9,8 km de Barcelona, 11 km de

l’aeroport i 6 km del port.


Figura 39Localització del polígon Cal Saio



El polígon Cal Saio té una superfície de 4,9 hectàrees, el que representa el 0,5% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques a El Prat. Es tracta d’un espai d’activitats econòmiques antic.

La seva construcció data del 1972.

L’any 2008 hi havia 15 empreses localitzades9, majoritàriament petits tallers industrials i indústria de

fusta i paper. No hi ha cap associació que representi a totes les empreses del polígon.

El polígon Cal Saio es beneficia de la proximitat als serveis i comerços urbans. A més, el Centre de

promoció econòmica del Prat està molt a prop, en concret, al carrer Moreres 48 del polígon Estruch.


Accessibilitat

Com s’ha vist, el polígon Cal Saio es troba integrat en el teixit residencial del Prat. A banda de les

possibilitats d’arribar pels carrers urbans del municipi els principals accessos estan en la ronda de

Llevant, passant pel polígon Estruch.

Pel que fa al transport pçublic colectiu, l-accessibilitat en autobús es bona: diverses línies de bus urbà

(Pr1, Pr2 i Pr3) i interurbà ( 21, 65, 165) tenen parada al polígon, tot i que amb unes freqüències de

pas d’uns 20-25 minuts aproximadament. L’estació de ferrocarril del Prat està a uns 15 minuts

caminant.

59EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon CAL SAIO

9, Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.

Figura 40Ortofotomapa del polígon Cal Saio


És accessible en bicicleta a través de la xarxa de bicicarrer del Prat. El polígon té un aparcament A

més, en trobar-se a tocar de la trama urbana el polígon és accessible caminant.

Urbanització

L’estat de la urbanització pel que fa a l’asfalt dels carrers és correcte. En general no hi ha problemes

d’aparcament, tot i estar a prop del nucli urbà.

Senyalització

La senyalització interna del polígon és bona tant pel que fa al nom dels carrers com a la senyalit-

zació vertical i horitzontal. La senyalització externa, tot i trobar-se enmig del teixit residencial

també és bona. El plànol i el directori de les empreses es troba en els accessos des de la ronda de

Llevant.


Figura 41. Carrer del poligon Cal Saio

POLÍGON FONDO D’EN PEIXO

LOCALITZACIÓ

El polígon Fondo d’en Peixo es localitza al centre del municipi del Prat, a tocar del teixit urbà i

colindant amb la via del tren, el polígon Enkalene i el polígon Ca l’Alaio. Dista 10,4 km de Barcelona,

5 km de l’aeroport i 10,3 km del port.

61EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon FONDO D’EN PEIXO

Figura 42Localització del polígon Fondo d’en Peixo



El polígon Fondo d’en Peixo té una superfície de 13 hectàrees, el que representa l’1,5% del sòl actual

i previst per a activitats econòmiques al Prat. La seva proximitat al teixit residencial és la principal

característica d’aquest polígon per la qual cosa pot gaudir de molts serveis urbans.

La construcció del polígon data del 1984 i l’any 2008 hi havia 68 empreses10 que donaven feina a

970 treballadors. La majoria d’activitat són petits tallers i indústries manufactureres de les següents

branques: comerç i reparació d’equips i articles; indústria química; altres indústries: metall11. No hi

ha cap associació empresarial de tot el polígon.

El polígon està situat a tocar de la trama urbana, per la qual cosa disposa de serveis diversos tot i

que no estan ubicats dins del polígon: restauració, oficines bancàries, etc.


Accessibilitat

A banda dels carrers que venen des del teixit residencial els principals accessos del polígon estan

en l’Avinguda del Remolar, des d’on connecta amb la C-31.


Figura 43Ortofotomapa del polígon Fondo d’en Peixo


10. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.


Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies de autobusos urbans i interurbans donen servei

al polígon (Pr1, Pr4, L10, L78 i 21). L’estació de ferrocarril de Renfe de El Prat està molt propera i

permet un accés a peu al polígon. Pel que fa als mitjans no motoritzats, la proximitat al teixit urbà

permet accedir al polígon a peu. També arriba la xarxa de bicicarrers del municipi.

Urbanització

La urbanització pel que fa a la pavimentació dels carrers i a l’estat de les voreres és força bo. Hi ha

disponibilitat d’aparcament per a vehicles privats. Alguns carrers de l’interior del polígon són estrets

per la circulació en dos sentits, la qual cosa pot dificultat la maniobrabilitat dels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització, com succeeix a tot el Prat, és força bona. El plànol del polígon amb el directori

d’empreses està present, els noms dels carrers són fàcilment identificables i la senyalització vertical

i horitzontal pel trànsit als carrers del polígon és molt bona. A més, cal destacar la senyalització

vertical i horitzontal que avisa als conductors de la presència de vianants i bicicletes.

63EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon FONDO D’EN PEIXO

Figura 44. Carrer del polígon Fondo d’en Peixo

Figura 45. Senyalització al polígon Fondo d’en Peixo

POLÍGON CA L’ALAIÓ

LOCALITZACIÓ

El polígon Ca l’Alaió es troba al nord-oest del teixit residencial del Prat, entre la C-31 i el polígon

Enkelene que el delimita al sud. Està travessat per la via de ferrocarril per on passen les línies de

Rodalies R-2 i R-2 sud. Dista 9,9 km de Barcelona, 5,1 km de l’aeroport i 10,4 km del port.


Figura 46Localització del polígon Ca l’Alaió



El polígon Ca l’Alaió té una superfície de 13,7 hectàrees, el que representa el 2% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. La seva construcció data del 1987. El polígon

està separat per les vies del tren i al seu interior es pot diferenciar el sector nord on hi ha localitzades

activitats de comerç al detall, del sector sud on hi ha activitats manufactureres.

Actualment hi ha localitzades 57 empreses12 amb 550 treballadors, que són majoritàriament de dues

branques d’activitat: venda al detall de vehicles; lloguer i comerç de sistemes hidràulics13. No hi ha

cap associació que representi a les empreses de tot el polígon.

El polígon és de reduïdes dimensions i no disposa de cap servei específic en el seu interior. Tanmateix,

a prop, als límits amb el polígon Enkalene hi ha un hotel i una benzinera i comença el teixit més

residencial.

65EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon CA L’ALAIÓ

Figura 47Ortofotomapa del polígon Ca l’Alaió





Accessibilitat

El polígon Ca l’Alaió té accés directe a la C-31. L’altre accés principal, que connecta el polígon amb

el municipi és mitjançant l’Avinguda del Remolar.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, l’estació de ferrocarril queda a uns 15 minuts caminant, i

diverses línies d’autobús interurbans donen servei a aquesta zona del Prat: L70, L78, L80, L81, L86.

Urbanització

L’estat de la urbanització a tot el polígon és correcta. Pel que fa a la pavimentació dels carrers, tant

el sector localitzat al Nord de la via del tren com el que està al sud tenen un bon asfaltat. En aquest

darrer sector no hi ha voreres. L’amplada dels carrers també és correcta i hi ha disponibilitat

d’aparcament.

Senyalització

La senyalització interna és bona, tant pel que fa al nom dels carrers, com pel relacionat amb les

senyals horitzontals i verticals de trànsit. El polígon també està senyalitzat en els accessos des del

nucli urbà.


Figura 48. Ronda de Ponent al sector sud del polígon Ca l’Alaió

POLÍGON MAS MATEU

LOCALITZACIÓ

El polígon Mas Mateu està emplaçat a l’oest del municipi del Prat, delimitat per la C-31 i el polígon

Enkalene, la C-32B (l’autovia a la terminal 2 de l’aeroport) i el teixit residencial. Dista 12,7 km de

Barcelona, 2,9 km de l’aeroport i 12,5 km del port.

67EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon MAS MATEU

Figura 49Localització del polígon Mas Mateu



El polígon Mas Mateu té una superfície de 33,4 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques al Prat. És, juntament amb el polígon Enkalene, el més antic del

municipi. Data del 1964.

L’any 2008 hi ha 9 empreses al polígon14, amb 1.340 treballadors, que formen part d’alguna de les

següents branques d’activitat: Empreses de serveis; indústria de begudes; comerç a l’engròs15. No

hi ha cap associació que representi a tot el polígon.

No disposa de cap servei específic al seu interior però donada la proximitat al nucli residencial del

Prat, el polígon pot gaudir de molts dels serveis urbans del municipi.


Accessibilitat

El polígon Mas Mateu té accés directe a la C-32C (l’autovia entre la terminal 2 de l’aeroport i la

C-31). També es pot accedir des del nucli urbà del Prat.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies d’autobús donen servei al polígon (Pr1, 65, 105

i 165).


Figura 50Ortofotomapa del polígon Mas Mateu




Urbanització

L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. No hi

ha problemes d’aparcament, excepte al sector nord del polígon. Els carrers són amples la qual cosa

permet la maniobrabilitat als camions.

Senyalització

La senyalització interna del polígon és bona, sobretot la vertical i horitzontal de regulació del trànsit.

La senyalització dels carres és correcta, tot i que en algun punt presenta problemes. La senyalització

externa tant des l’entrada per la C-32B com des del municipi és molt bona.

69EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon MAS MATEU

Figura 51. Carrer del Pi al polígon Mas Mateu


PARC DE NEGOCIS MAS BLAU

LOCALITZACIÓ

El Parc de Negocis Mas Blau està localitzat a l’oest del municipi del Prat, proper a l’aeroport, i entre

les autovies C-31 i C-32B. Dista 12,7 km de Barcelona, 4,1 km de l’aeroport i 12,5 km del port.

Figura 52Localització del Parc de Negocis Mas Blau


71EL PRAT DE LLOBREGAT - PARC DE NEGOCIS MAS BLAU


El Parc de Negocis Mas Blau té una superfície de 66,8 hectàrees, el que representa el 8% del sòl

actual i previst per a activitats econòmiques a el Prat. Es tracta d’un polígon recent, iniciat el 1999,

i que s’ha executat en dues fases. Actualment es troba totalment urbanitzat i disposa de solars buits

per a ubicar noves empreses.

El 2008 hi ha 149 empreses16 que donaven feina a 6.300 treballadors. En la seva majoria són seus

de grans empreses, multinacionals i empreses relacionades amb les activitats aeroportuàries que

busquen una ubicació propera a Barcelona i a l’aeroport. L’Entitat de Conservació Parc de Negocis

Mas Blau s’encarrega de fer el manteniment del polígon (jardineria, enllumenat, etc.)


Accessibilitat

El polígon Mas Blau té accés directe des de la C-32C i des de la C-31. També esta connectat amb

el nucli de població del Prat mitjançant l’avinguda Onze de Setembre.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia 165 (Prat-Express) té l’orígen-final en el polígon, amb

una freqüència de 20 minuts de dilluns a divendres. No és accessible en ferrocarril però la L9 de

metro té prevista una parada en aquest polígon. Actualment està en obres i està previst que entri en

servei el 2012.

Figura 53Ortofotomapa del Parc de Negocis Mas Blau



Urbanització

L’estat de la urbanització és molt bo tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. En general

hi ha disponibilitat d’aparcament, tot i que en el sector Mas Blau I hi ha algunes dificultats.

Senyalització

La senyalització interna, com a tots els polígons del Prat, és molt bona. Hi ha plànol del polígon i els

carrers i les empreses estan ben identificats. Les senyals horitzontals i verticals de circulació

s’identifiquen correctament. La senyalització externa també es bona tant des de la C-31 com des de

la C-32C.


Figura 54. Carrer del Berguedà al Parc de Negocis Mas Blau I

Figura 55. Plànol i directori d’empreses al Parc de Negocis Mas Blau II

Sector URGOITI-PONSICH

LOCALITZACIÓ

El sector Urgoiti-Ponsich està localitzat al nord-est del municipi del Prat, entre la via del tren i la

C-31. Dista 9 km de Barcelona, 13 km de l’aeroport i 6,1 km del port.

73EL PRAT DE LLOBREGAT - Sector URGOITI-PONSICH

Figura 56Localització del sector Urgoiti-Ponsich



El sector Urgoiti-Ponsich té una superfície de 15 hectàrees, el que representa l’1,7% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques al Prat. És un polígon iniciat l’any 1976 que actualment està

afectat per un procés de transformació arran de les obres relacionades amb el soterrament de les

vies del ferrocarril i la urbanització de la coberta.

El 2008 hi ha 17 empreses17 amb 158 treballadors. La gran majoria formen part d’alguna de les

següents branques d’activitat: indústria del metall; paperera i arts gràfiques. No hi ha cap associació

que representi les empreses de tot el polígon.



Figura 57Ortofotomapa del sector Urgoiti-Ponsich


CENTRE DIRECCIONAL-PRAT NORD

LOCALITZACIÓ

El Centre Direccional-Prat Nord està localitzad al nord del teixit urbà de El Prat, encaixat entre la la

C-31 i la C-32. Dista 10,5 km de Barcelona, 4,7 km de l’aeroport i 10,2 km del port.

75EL PRAT DE LLOBREGAT - CENTRE DIRECCIONAL-PRAT NORD

Figura 58Localització del Centre Direccional-Prat Nord



El centre Direccional-Prat Nord és una reserva estratègica de sòl recollida al Pla General Metropolità

l’any 1976 i que més recentment ha modificat els seus usos per barrejar residencia, espai d’activitats

econòmiques, espais comercials i equipaments. Aquesta peça de sòl té una superfície de 114,5 ha

i actualment està en fase d’execució. Les úniques activitats que hi ha actualment són un centre

comercial i un gran aparcament de vehicles destinats a la venda.


Figura 59Ortofotomapa del Centre Direccional-Prat Nord


POLÍGON ENKALENE

LOCALITZACIÓ

El polígon Enkalene està localitzat al nord-oest de El Prat, encaixat entre el teixit residencial, la C-31

i els polígons Fondo d’en Peixo, Ca l’Alaió i la Zona Ribera Baixa. Dista 10,6 km de Barcelona,

3,9 km de l’aeroport i 11,2 km del port.

77EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ENKALENE

Figura 60Localització del polígon Enkalene




El polígon Enkalene té una superfície de 26 hectàrees, el que representa el 3% del sòl actual i previst

per a activitats econòmiques a El Prat. La seva construcció data del 1964, i és, juntament amb Mas

Mateu, el polígon més antic del municipi. Actualment es troba en un procés de transformació i millora

urbana amb la introducció de nous usos comercials i d’oficines que potenciïn la seva integració al

teixit residencial.

Figura 61Ortofotomapa del polígon Enkalene


A Gavà hi ha 10 polígons que ocupen una superfície total de 206,6 hectàrees. N’hi ha 9 que estan en

funcionament (el darrer, el de Gavà Park, es va inaugurar el 2009) mentre que hi ha un, el del sector

industrial Resintex que està pendent d’execució. Per les seves dimensions destaquen tres polígons per

sobre de tots: Camí Ral (80,5 ha.), La Post (37,2 ha.) i Les Massotes (35,9 ha). Segueixen el Sector

Industrial el Regàs (15,2 ha.) i el Sector Les Parets (7 ha.). En l’altre extrem hi ha polígons més petits,

on només s’hi localitza una activitat: La Roca (5 ha.), on s’ubica aquesta empresa de sanitaris, El

Sector Industrial Camí del Regàs-AGIP España, S.A (2,5 ha.), i el Recinte industrial del Pla de Carat (7,8

ha.), on hi ha l’empresa MFM S.L, del sector de la construcció de maquinària i equips metàlics.

Destacant altres aspectes que tenen incidència en els polígons, en primer lloc cal fer esment a les

tasques desenvolupades des de la regidoria de Promoció econòmica agrupant els polígons i espais

industrials sota el nom de PIGA, Parc Industrial de Gavà. Al polígon Les Massotes (C/ del Progrés 27,

08850 Gavà. Tel. 936 333 450 www.cse.cat) hi ha el Centre de Suport a l’Empresa que es va crear

el 1999. Disposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i as-

sessorament per emprenedors, creació d’empreses, restaurant-cafeteria, entre els serveis més

destacats. El municipi disposa d’un aparcament de vehicles pesants al camí dels Joncs, tot i que

queda allunyat del polígons industrials i del casc urbà del municipi. Pel que fa a l’associacionisme,

l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà està treballant perquè els empresaris

s’associïn i hi hagi una major interlocució entre el col·lectiu i l’Ajuntament.

79GAVÀ

GAVÀ

Figura 62Localització dels polígons d’activitat econòmica de Gavà


CAMÍ RAL

LOCALITZACIÓ

El polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies de

tren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i les

urbanitzacions del litoral. El polígon està més proper al nucli urbà de Castelldefels que no pas al de

Gavà. La distància a la ciutat de Barcelona és de 20,8 km, a l’aeroport del Prat de 9,7 km i al port

de Barcelona de 16,5 km.


Figura 63Localització del polígon Camí Ral



El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 36,1 ha. estan al terme

de Gavà. Això representa el 23% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a

aquest municipi.

El polígon es va iniciar el 1991, tot i que s’ha anat emplenant durant tot el període. Actualment hi ha

un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Destaquen dues branques d’activitats a la part del polígon

que està a Gavà: Transport i emmagatzematge; Comerç, reparació d’equips i articles18. No hi ha cap

associació de tot el polígon. El polígon disposa d’una àrea comercial al sector oest de Castelldefels

(Ànec Blau), d’hotels i d’un centre de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera

de camions, aquesta en el terme municipal de Gavà.

81GAVÀ - CAMÍ RAL

Figura 64Ortofotomapa del polígon Camí Ral



Figura 65. Zona d’espera de camions al polígon Camí Ra


Accessibilitat

El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 pel túnel sota la via del tren

del Carrer d’Isaac Peral. Pel que fa al transport públic col·lectiu, les línies d’autobús interurbà que

passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen parada en un dels extrems del polígon.

Tanmateix, estan allunyades de la major part de les empreses.

Propostes: Modificar el traçat de les línies perquè facin alguna parada més al centre del polígon.

Urbanització

L’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. També

pot rebre aquest qualificatiu la vialitat de la zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles. L’amplada

dels carrers és bona.

Senyalització

La senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i la

senyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és molt

bona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.


Figura 66. Carrer Passeig del Ferrocarril al polígon Camí Ral

SECTOR LES PARETS

LOCALITZACIÓ

El Sector Les Parets es troba al sud del nucli principal de Gavà, a tocar de la C-32, on té accés

directe. Tanca per l’oest la gran àrea d’activitats que hi ha entre aquest municipi i Viladecans. La

distància a Barcelona és de 20,2 km, a l’aeroport de 8,9 km i al port de 16,2 km.

83GAVÀ - SECTOR LES PARETS

Figura 67Localització del Sector Les Parets



El Sector Les Parets té 7 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i previst per a activitats

econòmiques a aquest municipi.

En aquest polígon hi ha el centre comercial Barnasud, però també altres activitats agrupades en tres

branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; comerç i reparació d’equips i

articles19; i indústria de l’alimentació, begudes i tabac. L’Entitat de Conservació Parc Comercial

Barnasud és l’ens responsable de la comercialització i manteniment dels espais del centre comercial.


Accessibilitat

El Sector les Parets/Barnasud té accés directe des de la C-32. També es pot accedir des del teixit

residencial del municipi pel carrer de l’Àtom.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia d’autobús urbà Ga1 té una parada en aquest polígon,

amb una freqüència de pas de 30 minuts aproximadament.


Figura 68Ortofotomapa del Sector Les Parets



Urbanització

L’estat de la urbanització és molt bo, tant si es considera la pavimentació com les voreres. Els carrers

són amples i la vialitat és correcta.

Senyalització

La senyalització interna és molt bona pel que fa a les senyals verticals i horitzontals de circulació. La

senyalització d’accés des de la C-32 també és bona.

85GAVÀ - SECTOR LES PARETS

Figura 69. Entrada al centre comercial Barnasud


POLÍGON LA POST

LOCALITZACIÓ

El polígon La Post de Gavà està localitzat al sud del nucli urbà, proper a aquest. Tanmateix, es troba

separat per la via del tren, la qual cosa genera problemes de permeabilitat entre el teixit residencial

i el sector d’activitats. Dista 20,1 km de Barcelona, 13,2 km de l’aeroport i 20,2 km del port.

Figura 70Localització del polígon La Post



El polígon La Post és un dels més grans de l’àmbit de l’Antena amb una superfície de 37,2 hectàrees,

el que representa el 24% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.

El nivell d’ocupació del sòl és molt elevat. Les empreses localitzades formen part majoritàriament de

tres branques d’activitats: transport, emmagatzematge i comunicacions; comerç reparació d’equips

i articles; i indústria d’alimentació, begudes i tabac20. Existeix l’Associació d’Empresaris del Parc

Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan d’interlocutors

davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el manteniment del polígon

(senyalització, neteja, enllumenat, etc.). El Centre de Suport a l’Empresa està localitzat en el polígon Les

Massotes, molt proper a La Post.


Accessibilitat

El polígon La Post té accés des de la C-32. Des de la C-245 s’accedeix pel túnel que travessa la via

del tren al carrer Bertran Güell. En aquest punt es concentra el gruix del trànsit entre el nucli

residencial i els polígons (a més de la Post, Sector Les Parets i les Massotes) la qual cosa genera,

sobretot en hores punta, problemes de vialitat.

87GAVÀ - Polígon LA POST

Figura 71Ortofotomapa del polígon La Post



Pel que fa al transport públic col·lectiu, al polígon hi ha l’estació de ferrocarril de Gavà. Les línies de

bus que passen per l’eix de la C-245, al nord de la línia de ferrocarril, no acaben de donar servei al

polígon degut a la distància i a l’efecte barrera física que suposen les vies de ferrocarril i la manca

d’espais per creuar-les de forma segura.

Propostes: Modificar el recorregut de les línies d’autobus per a que tinguin parada a dins delpolígon.

Pel que fa als mitjans no motoritzats, la proximitat entre el nucli de població i el polígon permet que

es pugui accedir, tot i que la via del tren exerceix d’efecte barrera. Només hi ha dos accessos de

vianants des del nucli urbà, pel carrer Bertran Güell i pel pas soterrat sota les vies, tot i que aquest

darrer només pot ser utilitzat pels usuaris de ferrocarril ja que està tancat amb barreres de validació

dels bitllets.

Propostes: Permetre a tots els vianants l’accés pel pas soterrat sota les vies de l’estació de ferrocarril.

Urbanització

L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.

L’amplada dels carrers és bona per a que maniobrin els vehicles pesants. En general, hi ha

disponibilitat per aparcar els vehicles, tot i que es detecten problemes puntuals.


Figura 72. Carrer de Girona al polígon La Post

Senyalització

Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i el

nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La

senyalització externa, per arribar-hi, és correcta.

89GAVÀ - Polígon LA POST

Figura 73. Senyalització al polígon La Post

POLÍGON INDUSTRIAL MASSOTES

LOCALITZACIÓ

El polígon industrial Massotes està situat en la gran àrea d’activitats localitzada al sud dels nuclis de

població principals de Gavà i Viladecans, entre la C-32 i la C-245. Les vies del ferrocarril de la línia

R2 i R2-sud de Rodalies travessen aquest espai, dotant-lo d’oportunitats (parades de tren) però

també d’alguns problemes, sobretot pel que fa a l’efecte barrera. Dista 20,5 kilòmetres de Barcelona,



Figura 74Localització del polígon industrial Massotes



El polígon industrial Massotes té una superfície de 35,9 hectàrees, el que representa el 23% del sòl

actual i previst per a activitats econòmiques en Gavà.

El nivell d’ocupació del sòl és molt elevat, tot i que hi ha solars buits. Les empreses localitzades

formen part majoritàriament de tres branques d’activitats: transport, emmagatzematge i

comunicacions; comerç reparació d’equips i articles; i indústria d’alimentació, begudes i tabac21.

Existeix l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades

en els polígons i fan d’interlocutors davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat

de fer el manteniment del polígon (senyalització, neteja, enllumenat, etc.). En aquest polígon, al carrer

del progrés, 27, es localitza el Centre de Suport a l’Empresa.

91GAVÀ - Polígon industrial MASSOTES

Figura 75Ortofotomapa del polígon industrial Massotes


Figura 76. Centre de Suport a l’Empresa al polígon Massotes



Accessibilitat

El polígon Massotes té accés des de la C-32 i des de la C-245 (pel túnel que travessa la via del tren

al carrer Bertran Güell). També està connectat per la trama urbana amb els polígons contigus (Sector

Les Parets/Barnasud, La Post, El Regàs).

Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia de bus Ga1 té una parada a l’extrem nord del polígon,

al Carrer del Progrés. Les línies de bus que passen per l’eix de la C-245, al nord de la línia de

ferrocarril, no donen servei al polígon degut a la distància. L’accés en ferrocarril és difícil, ja que

l’estació de Gavà de les línies R2 i R2 sud queda allunyada del polígon.

Propostes: Estudiar alternatives de desplaçament des de la C-245 (parades tren i autobús) fins al

polígon (p.ex: autobús de connexió).

Urbanització

L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. En

general l’amplada dels carrers és bona perquè maniobrin els vehicles pesants. Hi ha disponibilitat per

aparcar els vehicles.


Figura 77. Carrer del Progrés al polígon Massotes

Senyalització

Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i

el nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La


93GAVÀ - Polígon industrial MASSOTES

Figura 78. Senyalització al polígon Massotes

Sector Industrial EL REGÀS

LOCALITZACIÓ

El sector industrial el Regàs està situat al centre de la gran àrea d’activitats localitzada entre Gavà i

Viladecans. Dista 20,1 km de Barcelona, 14,5 km de l’aeroport i 18,5 km del port.


Figura 79Localització del sector industrial el Regàs


95GAVÀ - Sector Industrial EL REGÀS


El polígon Gavà Park té una extensió de 15,2 hectàrees, el que representa el 9,7% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.

El nivell d’ocupació del sòl és alt. Les empreses localitzades formen part majoritàriament de tres

branques d’activitats: transport, emmagatzematge i comunicacions; Transport, emmagatzematge i

comunicacions; Hosteleria; Indústria alimentació i begudes22. Existeix l’Associació d’Empresaris del

Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan d’interlocutors

davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el manteniment del polígon

(senyalització, neteja, enllumenat, etc.).


Accessibilitat

El polígon El Regàs té accés des de la C-32. Des de la C-245 s’ha de passar pel túnel que travessa

la via del tren al carrer Bertran Güell i creuar el polígon de la Post i Massotes. També està connectat

per la trama urbana amb aquests polígons.


Figura 80Ortofotomapa del sector industrial El Regàs


Urbanització

L’estat de la urbanització és molt bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.

L’amplada dels carrers és bona per a que maniobrin els vehicles pesants. En general, hi ha

disponibilitat per aparcar els vehicles.

Senyalització

Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i el

nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La



Figura 81. Carrer del Oficis del sector industrial El Regàs

GAVÀ PARK

LOCALITZACIÓ

El polígon Gavà Park està al sud del terme municipal. És l’únic polígon (juntament amb el Sector

industrial el Regàs i el Parc Mediterrani de la Tecnologia ) que ha sobrepassat el límit de la C-32 en

els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi. Dista 19,4 km de la ciutat de Barcelona,


97GAVÀ - GAVÀ PARK

Figura 82Localització del polígon Gavà Park



El polígon Gavà Park té una extensió d’11,2 hectàrees, el que representa el 7% del sòl actual i previst

per a activitats econòmiques a aquest municipi.

Es tracta d’un polígon de recent construcció. Per tal de gestionar el procés d’urbanització es va

constituir una Junta de Compensació que, en finalitzar les obres, es va transformar en Entitat

Urbanística de Conservació encarregada del manteniment dels espais del polígon. El polígon disposa

d’una zona d’espera de camions.


Accessibilitat

El polígon Gavà Park té accés directe des de la C-32. Connecta amb la resta del nucli de Gavà pel

Carrer Bertrand Güell. Pel que fa al transport públic col·lectiu, La línia de bus Ga1 passa pel límit del

polígon però la parada queda allunyada.

Propostes: Preveure una nova parada a l’alçada del polígon.


Figura 83Ortofotomapa del polígon Gavà Park


Urbanització

Es tracta d’un polígon de molt recent construcció i l’estat de l’urbanització és excel·lent, tant pel que

fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. L’amplada dels carrers és bona i permet una

correcta maniobrabilitat dels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització interna és molt bona. Com a la resta del municipi hi ha molt ben indicats els noms

dels carrers. També disposa d’un plànol del polígon. Les senyals de circulació horitzontals i verticals

també estan molt bé. La senyalització externa per arribar-hi és bona.

99GAVÀ - GAVÀ PARK

Figura 84. Carrer de la creativitat al polígon Gavà Park


A Sant Boi de Llobregat hi ha 8 polígons d’activitat econòmica que ocupen un total de 241 hectàrees.És el municipi, després del Prat, amb més superfície destinada a aquests usos en l’àmbit de l’Antena.Tots 8 polígons estan situats al sud del teixit residencial, delimitant amb la C-32 i la C-245. La majorpart del sòl està ocupat per activitats econòmiques i a data d’abril del 2010, només queden peredificar 24 parcel·les industrials. Alguns dels polígons presenten especialitzacions en sectorsconcrets, com el comerç d’automòbils, la logística i el comerç al detall.

Al polígon Industrial Fonollar Sud hi ha el Sant Boi Centre Serveis (Ctra. Santa Creu de Calafell, Km. 9,3cantonada Avinguda Riera Roja; [email protected]). on hi ha ubicats diversos serveis de suporta l’empresa com un auditori, sales de reunions, aules de formació, etc. El municipi també conta ambel Viver d’Empreses (c/ Andorra 31; [email protected]), on hi ha locals dotats amb les instal·lacions isubministraments necessaris i una sèrie de serveis comuns que permeten començar l’activitatempresarial reduint la inversió inicial i les despeses de funcionament. També cal destacar la presenciade 2 aparcaments per vehicles pesants al terme municipal. Un al polígon Sales, que disposa de 94places de 9, 12 i 18 metres i té un servei de vigilància les 24 hores. El segon al polígon Can Calderon,amb una capacitat per 159 vehicles de 9, 12 i 18 metres i amb un servei de video-vigilància les 24hores. També disposa d’un túnel de rentat d’alta pressió per a tot tipus de vehicles industrials.

Pel que fa a l’associacionisme empresarial, hi ha constituït el consell de mecenatge, en el qual 8empreses de referència de la ciutat assessoren l’alcalde en qüestions relacionades amb l’àmbiteconòmic. Paral·lelament, des de promoció econòmica s’està treballant per fomentar l’associa-cionisme entre el col·lectiu empresarial, tal i com ja s’ha fet amb el sector comerç. Per aquest motiues promouen accions adreçades a constituir espais de trobada i coneixement mutu entre lesempreses del municipi per trobar sinergies i desenvolupar projectes comuns.

SANT BOI DE LLOBREGAT

Figura 85Localització dels polígons d’activitat econòmica de Sant Boi de Llobregat


POLÍGON FONOLLAR NORD

LOCALITZACIÓ

El Polígon Fonollar Nord està situat al sud-oest del nucli de població de Sant Boi en la zona

d’activitats econòmiques del municipi. Limita al sud amb la C-245 i l’oest amb els polígons Abat

Oliva i Salas. Dista 14,5 km de Barcelona, 7,8 km de l’aeroport i 14,8 km del port.

101SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR NORD

Figura 86Localització del polígon Fonollar Nord



El polígon Fonollar Nord té una superfície de 22,7 hectàrees, el que representa el 9,4% del sòl actual

i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les parcel·les estan

edificades. Segons informació facilitada per l’Ajutament tan sols queda un petit solar lliure al sud

polígon.

Al polígon s’hi localitzen 43 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna de les següents

branques d’activitats: comerç i reparació d’equips i articles; fabricació de materials de transport i

maquinària; indústria de transformació del cautxú i plàstics23. No hi ha cap associació que representi

a les empreses del polígon.


Accessibilitat

El polígon Fonollar-Nord té accés directe des de la C-245. També té accés des de la C-32 (sortida

52) travessant el carrer de la Riera del Fonollar. Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies

de bus (L81, L82, L85, L86, L96) donen servei a les empreses del polígon ubicades més a prop de

la C-245.


Figura 87Ortofotomapa del polígon Fonollar Nord



Urbanització

L’estat de la urbanització pel que fa a la pavimentació i les voreres és bona, tot i que en alguns punts

aquestes últimes són molt estretes. L’amplada dels carrers és correcte, exceptuant algun carrer. En

termes generals no hi ha problemes d’aparcament de vehicles.

Senyalització

La senyalització interna d’aquest polígon és bona. Disposa d’un plànol a l’entrada del polígon. El

nom dels carrers és visible i està ben indicat. I les senyals horitzontals i verticals de circulació estan

presents i en bon estat. La senyalització externa, per accedir-hi, també és bona, tant des de la

C-245 com des del polígon Fonollar-Sud.

103SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR NORD

Figura 88. Carrer de la riera del Fonollar del polígon Fonollar Nord

POLÍGON FONOLLAR SUD - EL BULLIDOR

LOCALITZACIÓ

El polígon Fonollar Sud – El Bullidor es troba en el centre de la zona d’activitats de Sant Boi de

Llobregat, al sud del nucli urbà, entre la C-245 i la C-32. Dista 13,8 km de Barcelona, 7,8 km de

l’aeroport i 14,8 km del port.


Figura 89Localització del polígon Fonollar Sud – El Bullidor



El polígon Fonollar Sud – El Bullidor té una superfície de 44,5 hectàrees, el que representa el 18,4%

del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El polígon data de l’any 1993

i moltes de les parcel·les estan ja edificades. Amb tot, segons informació facilitada per l’Ajuntament,

encara hi ha 6 solars disponibles de diferents dimensions.

Al polígon s’hi localitzen 166 empreses que majoritàriament formen part d’alguna de les següents

branques d’activitats: comerç i reparació d’equips.; transport, emmagatzematge i comunicacions;

indústria de transformació de cautxú i plàstics24. No hi ha cap associació que representi a les

empreses del polígon. Al seu interior hi ha el Viver d’empreses (C/ Andorra 31), i el Sant Boi Centre

de Serveis (Ctra. Santa Creu de Calafell, km 9,3).

105SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR SUD - El Bullidor

Figura 90Ortofotomapa del polígon Fonollar Sud – El Bullidor


Figura 91. Viver d’empreses al polígon Fonollar Sud




Accessibilitat

El polígon Fonollar-Sud té accés directe des de la C-245 i des de la C-32. A més, la trama urbana el

comunica amb els polígons dels seus voltants (Salines, Sector Alcampo, Fonollar-Nord, Can

Calderon).

Pel que fa al transport públic col·lectiu, el polígon és accessible en alguna de les línies d’autobús

interurbà que circulen per l’eix de la C-245 (L81, L82, L85, L86, L96) i el carrer de la Riera roja (L72

i L78).

Donada la proximitat al teixit residencial del municipi i a l’existència d’elements que permeten creuar

la C-245 amb seguretat el polígon és accessible a peu.

Urbanització

La urbanització és en general bona tant pel que fa a la pavimentació dels carrers com a l’estat de les

voreres. En alguns punts, com l’Avinguda Marina l’asfalt presenta algunes deficiències. Els carrers són

suficientment amples però en algunes parts del polígon són més estrets. Tanmateix, la maniobrabilitat

dels vehicles pesants, en general, és bona.

Senyalització

La senyalització interna tant pel que fa als noms dels carrers com a les senyals viàries horitzontals i

verticals és bona. No hi ha plànol del polígon amb el directori d’empreses. La senyalització externa

des de la C-245 és bona però es troba a faltar en l’Avinguda Marina.

Proposta: Millorar la senyalització amb plànol del polígon i directori empreses

Figura 92. Carrer d’Andorra al polígon Fonollar Sud

POLÍGON ABAT OLIVA

LOCALITZACIÓ

El polígon Abat Oliva es troba emplaçat en de la zona d’activitats econòmiques de Sant Boi, al nord

de la C-245. Limita amb els polígons Sales i Fonollar Nord. Dista 14,9 km de Barcelona, 9,1 km de


107SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon ABAT OLIVA

Figura 93Localització del polígon Abat Oliva




El polígon Abat Oliva és el més petit del Sant Boi. Té una superfície de 5,4 hectàrees, el que representa

el 2,2% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les

parcel·les estan edificades però, segons informació facilitada per l’Ajuntament, hi ha un solar lliure.

Al polígon s’hi localitzen 2 empreses, que formen part de les següents branques d’activitats: comerç

i reparació d’equips i articles; serveis personals25. No hi ha cap associació que representi a les

empreses del polígon.


Accessibilitat

El polígon té accés des de la C-245 a través del carrer Riera del Fonollar. Aquest carrer en direcció

sud també dona accés a la C-32. També té accés des de la trama urbana del municipi, des del

polígon Salas i des del teixit residencial.

Urbanització

L’estat de la urbanització d’aquest polígon és correcta. Tanmateix en algun punt es detecten dèficits

en les voreres i en l’estat de la pavimentació. L’amplada dels carrers és correcta pel trànsit de vehicles

pesants. En general, no hi ha problemes d’aparcament.

Figura 94Ortofotomapa del polígon Abat Oliva



Senyalització

La senyalització interna és bona. Els noms dels carrers són identificables i hi ha senyalització

horitzontal i vertical per a la circulació. No hi ha plànol del polígon amb les empreses.

109SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon ABAT OLIVA

Figura 95. Carrer de la Riera del Fonollar al polígon Abat Oliva

POLÍGON SALAS

LOCALITZACIÓ

El polígon Salas esta localitzat a l’extrem oest del terme i de la zona d’activitats de Sant Boi. És

limítrof amb el polígon Fonollar Nord i el polígon Abat Oliva. Dista 14,7 km de Barcelona, 8,9 km de



Figura 96Localització del polígon Salas


111SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALAS


El polígon Salas té una superfície de 27,3 hectàrees, el que representa l’11,3% del sòl actual i previst

per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les parcel·les estan edificades,

tot i que, segons informació facilitada per l’Ajuntament, hi ha un solar disponible a l’oest del polígon.

El polígon es localitza en una zona amb fortes pendents.


branques d’activitats: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Comerç i reparació d’equips i

articles; Indústria de transformació del cautxú i plàstics26. Al polígon hi ha l’Associació administrativa

de cooperació del polígon Salas, que agrupa algunes de les empreses ubicades. El polígon disposa

d’un aparcament de vehicles pesants vigilat.

Figura 97Ortofotomapa del polígon Salas


Figura 98. Aparcament de vehicles pesants al polígon Salas




Accessibilitat

El polígon Salas té accés directe des de la C-245. Des de la C-32 també té accés (sortida 52)

travessant el polígon Can Calderon pel carrer Mare de Déu de Nùria. També es pot accedir des de

la trama urbana del municipi. Pel que fa a l’accessibilitat en transport públic col·lectiu, les línies

d’autobús L81, L82, L85, L86, L96, que passen per la C-245 donen servei a les empreses més

properes a aquest eix.

Urbanització

L’estat de la urbanització és correcte tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.

Tanmateix en alguns punts els vehicles envaeixen les voreres en estacionar. Tot i tractar-se d’un

polígon antic, els carrers són molt amples la qual cosa facilita la circulació i la maniobrabilitat dels

vehicles pesants. Hi ha disponibilitat d’aparcament per als vehicles.

Senyalització

La senyalització interna és correcta tant pel que fa al nom dels carrers com a les senyals de circulació

verticals. En alguns punts les senyals horitzontals estan molt desgastades. Es troba a faltar un plànol

del polígon amb el directori de les empreses.

Figura 99. Carrer de la Mare de Déu de Núria al polígon Salas

POLÍGON CAN CALDERON

LOCALITZACIÓ

El polígon Can Calderon s’ubica entre els termes de Sant Boi i Viladecans, a l’extrem oest de l’àrea

d’activats d’aquests municipis. Limita amb la C-245 al nord i amb els polígons Fonollar Sud – Bullidor,

a l’est i amb el polígon Prologis Park al sud. Dista 15,5 km de Barcelona, 8,1 km de l’aeroport i

15,6 km del port.

113SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon CAN CALDERON

Figura 100Localització del polígon Can Calderon




El polígon Can Calderon té una superfície de 51,4 hectàrees, de les quals 29,7 ha. estan a Sant Boi.

Això representa el 12,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. La

major part de les parcel·les estan edificades, tot i que, segons informació facilitada per l’Ajuntament,

encara queden sis solars de característiques diferents per edificar.

A la part ubicada a Sant Boi s’hi localitzen 112 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna

de les següents branques d’activitats: Comerç i reparació d’equips i articles; Fabricació de materials

de transport i maquinària; Papereria i arts gràfiques27. El polígon compta amb l’Associació

Administrativa de Cooperació Can Calderon. Hi ha un aparcament de vehicles pesants.

Figura 101Ortofotomapa del polígon Can Calderon


Figura 102. Aparcament de vehicles pesants al polígon Can Calderon



Accessibilitat

Disposa d’accés directe des de la C-32 (sortida 52) i també des de la C-245. A més, mitjançant la

trama urbana està ben connectat amb els polígons contigus (Fonollar sud, polígon Salas, Prologis

Park). Pel que fa al transport públic col·lectiu, el servei de bus només cobreix aquelles empreses

situades en el front de la C-245. A les empreses que es troben més allunyades hi ha dificultats per

accedir en transport públic.

Proposta: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.

Urbanització

L’estat de la urbanització del polígon és bona, tant si s’aten a la pavimentació com a les voreres.

L’amplada dels vials també és l’adequada i en termes generals no es detecten problemes

d’aparcament de vehicles.

Senyalització

La senyalització interna és bona, tant pel que fa als carrers com a les senyals horitzontals i verticals

de circulació. Tanmateix es troba a faltar un plànol del polígon amb el directori d’empresa. La

senyalització d’accés des de la C-245 també és bona.

Proposta: Plànol polígon amb directori d’empreses

115SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon CAN CALDERON

Figura 103. Carrer de Múrcia al polígon Can Calderon


PROLOGIS PARK

LOCALITZACIÓ

El polígon Prologis Park està localitzat al sud de la zona d’activitats econòmiques de Sant Boi, tocant

amb la C-32. Limita, a banda de amb aquesta autovia, amb els polígons de Fonollar Sud, Can

Calderon i el Sector comercial Alcampo. Dista 14,2 km de Barcelona, 8,1 km de l’aeroport i 15,1 km

del port.

Figura 104Localització del polígon Prologis Park



El polígon Prologis Park té una superfície de 31,7 hectàrees, el que representa el 13,1% del sòl actual

i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El polígon és de recent construcció, data

de l’any 2002, però gairebé la totalitat de les parcel·les estan edificades. Segons informació facilitada

per l’Ajuntament tan sols queda un petit solar lliure a la part més propera al Sector Comercial

Alcampo.

Al polígon s’hi localitzen 24 empreses, dedicades al sector de la logística i el transport28. L’empresa

Prologis gestiona el parc logístic, en fa el manteniment i adequa les naus a les necessitats de les

empreses que s’hi ubicaran.


Accessibilitat

El polígon Prologis Park disposa d’accés directe des de la C-32 (sortida 52). Té accés des de la

trama urbana del municipi de Sant Boi, en concret des dels polígons contigus (Can Calderon, Fonollar

Sud, Sector comercial Alcampo). També es pot accedir des de Viladecans on té contigüitat amb el

Parc de Negocis.

117SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon PROLOGIS PARK

Figura 105Ortofotomapa del polígon Prologis Park



Urbanització

L’estat d’urbanització és molt bo en aquest polígon. L’estat del paviment i les voreres estan en molt

bon estat. Donada la funció logística del polígon, els carrers són molt amples la qual cosa permet la

maniobrabilitat dels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització dels carrers i les senyals verticals i horitzontals pel trànsit són molt bones. També la

senyalització externa en els accessos des de la C-32.


Figura 106. Carrer del Cotó al polígon Prologis Park

POLÍGON SALINES

LOCALITZACIÓ

El polígon Salines és el més proper al nucli urbà de Sant Boi. Està emplaçat a l’est de la zona

d’activitats econòmiques del municipi, entre el teixit residencial, del qual està separat per la C-245,

i els polígons de Fonollar Sud i el Sector comercial Alcampo. Dista 13 km de Barcelona, 7,5 km de


119SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALINES

Figura 107Localització del polígon Salines



El polígon Salines té una superfície de 44,3 hectàrees, el que representa el 18,4% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El nivell d’edificació de les parcel·les es força

elevat. Tot i això, segons informació facilitada per l’Ajuntament, encara hi ha 10 solars disponibles de

diferents característiques i ubicacions.


branques d’activitats: Comerç i reparació d’equips i articles; Transport, emmagatzematge i comunica-

cions; Fabricació de materials de transport i maquinària29. Al polígon hi ha l’Associació Administrativa

de Cooperació del sector Salines.

Estat general del polígon

Accessibilitat

El polígon Salines té accés directe des de la C-31C (Carretera del Prat de Llobregat) i des de la

C-32. A més també té accessos des de la C-245. Pel que fa al transport públic col·lectiu, hi ha bona

accessibilitat en autobús degut a l’elevat número de parades ubicades al llarg de l’eix de la Carretera

del Prat i de la C-245 (L82, L85, L70, L70, L86, Sb3).


Figura 108Ortofotomapa del polígon Salines



Urbanització

L’estat de la urbanització és bo, tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. Els

carrers són amples la qual cosa permet una bona maniobrabilitat dels vehicles pesants. Algunes

naus disposen de zones de càrrega i descàrrega i aparcaments propis. Hi ha incidències puntuals

pel que fa a l’aparcament al Carrer València.

Senyalització

La senyalització vertical i horitzontal del polígon és bona. S’identifiquen els noms dels carrers. Pel que

fa a la senyalització externa, des de la C-31C està ben indicat. El polígon no disposa de plànol amb

el directori de les empreses.

121SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALINES

Figura 109. Carrer d’Osca al polígon Salines

SECTOR COMERCIAL ALCAMPO

LOCALITZACIÓ

El sector comercial Alcampo està ubicat a l’est de la zona d’activitats de Sant Boi, entre la C-32, que

el delimita al sud, i els polígons Salines i Prologis Park. Dista 13 km de Barcelona, 7,5 km de l’aeroport

i 14,5 km del port.


Figura 110Localització del sector comercial Alcampo



El sector comercial Alcampo té una superfície de 29,1 hectàrees, el que representa el 12,1% del sòl

actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Totes les parcel·les on es pot edificar

ja estan construïdes.

Al polígon s’hi localitzen 43 empreses, dedicades al sector comercial i de la restauració30. No hi ha

cap associació que representi a les empreses del polígon.


Accessibilitat

El Sector comercial Alcampo té accés directe des de la C-32 (sortida 53). També té accés des de la

trama urbana del municipi, en concret des dels polígons contigus (Salines, Fonollar Sud, Prologis

Park). L’accessibilitat al polígon en transport públic col·lectiu queda coberta per dues línies de bus

interurbà (L72 i L78).

123SANT BOI DE LLOBREGAT - Sector COMERCIAL ALCAMPO

Figura 111Ortofotomapa del sector comercial Alcampo




Urbanització

La urbanització del polígon és molt bona pel que fa a la pavimentació i l’estat de les voreres.

L’amplada dels carrers i la vialitat permeten una bona circulació també dels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització interna és bona, tant pel que fa al nom dels carrers, com a les senyals verticals i

horitzontals de circulació. La senyalització externa en els accessos també és bona.

Figura 112. Carrer de la Riera Roja al sector comercial Alcampo

A Sant Climent de Llobregat hi ha dos polígons petits al llarg de la carretera que uneix amb Viladecans

(BV-2003). Un és el polígon El Salom de 2,3 hectàrees i l’altre el polígon Roquetes que té una

superfície de 3,1 ha. A mig termini, no hi ha previsió de creixement en sòl industrial ja que les

possibles zones de creixement estan afectades per la inundabilitat de la riera i per les àrees de

servitud de les línies elèctriques que creuen el municipi.

125SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Figura 113Localització dels polígons d’activitat econòmica de Sant Climent de Llobregat



POLÍGON EL SALOM

LOCALITZACIÓ

El polígon El Salom es localitza a l’entrada del terme municipal de Sant Climent, en la carretera BV-

2003. Una part del polígon està al terme de Viladecans. Dista 19,4 km de Barcelona, 13,9 km de


Figura 114Localització del polígon El Salom



El polígon El Salom té una superfície de 2,3 hectàrees, totes ocupades. Això representa el 43,1% del

sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.

Al polígon El Salom hi ha 11 empreses dedicades al sector de la construcció31. No hi ha cap

associació que representi a totes les empreses del polígon.


Accessibilitat

S’accedeix des de la carretera BV-2003 que connecta el nucli de Sant Climent amb Viladecans. És

accessible en autobús mitjançant la línia L88 Viladecans-Sant Climent.

127SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon EL SALOM

Figura 115

Ortofotomapa del polígon El Salom



Urbanització

L’estat de la urbanització és bo pel que fa a la pavimentació. El carrer es suficientment ample per a

permetre una bona maniobrabilitat dels vehicles pesants.

Senyalització

La senyalització a nivell intern és bona tant pel que fa als noms dels carrers com pel que fa a la

senyalització horitzontal i vertical de circulació.


Figura 116. Polígon El Salom

POLÍGON ROQUETES

LOCALITZACIÓ

El polígon Roquetes està al sud del nucli de població de Sant Climent de Llobregat, en la carretera

BV-2003. Dista 19,4 km de Barcelona, 13,7 km de l’aeroport i 20,7 km del port.

129SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon ROQUETES

Figura 117Localització del polígon Roquete




El polígon Roquetes té una superfície de 3,1 hectàrees, el que representa el 56,9% del sòl actual i

previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.

Al polígon Roquetes hi ha 43 empreses que s’agrupen en dues branques d’activitat predominants:

Construcció; i Transport, emmagatzematge i comunicacions32. No hi ha cap associació que representi

a tot el polígon.


Accessibilitat

S’accedeix des de la carretera BV-2003 que connecta el nucli de Sant Climent amb Viladecans.

És accessible en autobús mitjançant la línia L88 Viladecans-Sant Climent, que té parada a prop

del polígon. El polígon es troba pròxim al nucli de població per la qual cosa és accessible

a peu.

Figura 118Ortofotomapa del polígon Roquetes



Urbanització

L’estat de la urbanització és bo pel que fa a la pavimentació i l’estat de les voreres, tot i que en algun

punt els vehicles aparquen damunt d’aquestes.

Senyalització

La senyalització a nivell intern és bona tant pel que fa als noms dels carrers com pel que fa a la

senyalització horitzontal i vertical de circulació. També està ben senyalitzat des de la carretera BV-

2003.

131SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon ROQUETES

Figura 119. Polígon Roquetes

A Viladecans hi ha 4 polígons que ocupen 177,1 hectàrees. Tres estan en funcionament, el Parc de

Negocis (32,7 ha.), el Sector Centre (70,8 ha.) i el polígon Can Calderon (51,4 ha.), una part del qual

està al terme de Viladecans (21,7 ha.). En el quart polígon, El Parc Empresarial d’Activitats

Aerospacials i de la Mobilitat, també anomenat Ca n’Alemany (51,8 ha.), s’acaba de finalitzar la

primera fase de la urbanització. Viladecans forma part del grup de municipis que promouen,

juntament amb altres administracions, com ACC1Ò (Generalitat), el clúster dels sistemes intel·ligents

de mobilitat (Clúster 6M). Una de les actuacions és el desenvolupament d’aquest nou polígon,

especialitzat en empreses del sector aeroespacial, de la mobilitat i afins (equipaments aeroportuaris,

automoció, material ferroviari i nàutica, etc).

Viladecans disposa del Centre Municipal de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses CAN

CALDERON. (C/ d’Andorra 64, 08840 Viladecans; www.cancalderon.es) en el polígon del mateix

nom. Al Centre s’analitzen les tendències socioeconòmiqes del municipi i de l’entorn amb l’objectiu

de dissenyar i organitzar programes, serveis i actuacions per impulsar la creació, promoció i

consolidació empresarial. Entre les línees d’actuació: gestió estratègica innovació, cooperació

empresarial; intermediació laboral; qualificació professional i formació continuada; emprenedoria i

creació d’empreses. També disposa de recursos on line: plataforma «àgora» i blog «Viladecans

Empresarial) i la publicació l’Observatori. També disposen d’un cens actualitzat de les empreses del

municipi, butlletí electrònic amb notícies, agenda d’actes, catàleg de serveis a les empreses, etc.


VILADECANS

Figura 120Localització dels polígons d’activitat econòmica de Viladecans


En aquest equipament públic té la seu l’Antena Viladecans. El Centre de Promoció Econòmica

Can Calderon disposa d’espais polivalents per a formació, jornades i reunions; i auditori per a 180

persones. També cal destacar altre espai: el Recinte CUBIC. Es tracta d’un espai firal polivalent

amb auditori, sales de reunions, etc. que pot ser utilitzat per les empreses per celebrar-hi

esdeveniments empresarials i corporatius. El recinte disposa de sales de 900 m2 (amb 7 m. Alçada),

i 3 sales de 100, 300 i 100m que poden unir-se. Altre equipament és l’espai ATRIUM que té sales

polivalents, teatre i un auditori amb capacitat entre 200 i 850 persones. Per últim, cal fer esment

a l’Agropolis, una extensió del Parc Mediterrani de la Tecnologia inaugurada recentment i amb seu

a Viladecans.

Viladecans té en funcionament un projecte d’infraestructura de fibra òptica a tot el municipi, la qual

cosa dóna un valor afegit a les empreses. Els diferents actors consultats, especialment els de l’àmbit

empresarial, consideren Viladecans un referent en aquest sentit i una experiència a seguir per altres

municipis. Pel que fa a l’associacionisme, el municipi té diverses entitats i organitzacions que agrupen

al col·lectiu empresarial de la ciutat. El Club d’Empresaris de Viladecans, l’Asssociació d’Emprearis

de Viladecans (AEVI), la Xarxa Comercial de Viladecans, el Gremi d’Hostaleria de Viladecans, i la

Cooperativa Agrícola de Viladecans. En el Consell Econòmic i Social de Viladecans (CESV), estan

representats de forma paritària agents socials, agents econòmics i tots els partits polítics amb

representació al Ple Municipal.

133VILADECANS


POLÍGON CAN CALDERON

LOCALITZACIÓ

El polígon Can Calderon està localitzat entre Sant Boi i Viladecans, al sud de la C-245. Forma part

d’una gran zona d’activitat econòmica on hi ha els polígons de tots dos municipis. Dista 15,8 km de

Barcelona, 8,6 km de l’aeroport i 15,6 km del port.

Figura 121Localització del polígon Can Calderon



El polígon Can Calderon té una superfície de 51,4 hectàrees, de les quals 21,7 ha. estan a Viladecans.

Això representa el 12,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El

polígon data del 1996 i la major part de les parcel·les estan edificades.

A la part ubicada a Viladecans s’hi localitzen 33 empreses que ocupen a 884 treballadors. Aquestes

empreses són de les següents branques d’activitats: Comerç majorista i reparacions; Logística,

transport i distribució; Activitat industrial33. El polígon compta amb l’Associació Administrativa de

Cooperació Can Calderon. Al carrer Andorra 64 hi ha el Centre de Serveis a l’empresa.

135VILADECANS - Polígon CAN CALDERON

Figura 122Ortofotomapa del polígon Can Calderon


Figura 123. Centre de Serveis a l’Empresa al polígon Can Calderon



Accessibilitat

El polígon Can Calderon té accés directe des de la C-32 i des de la C-245. A més, també té acces

des dels polígons contingus (Parc de Negocis Viladecans, Prologis Park). Pel que fa al transport

públic col·lectiu, la línia L97 de bus té dues parades al polígon, amb una freqüència de pas d’uns 25

minuts aproximadament. La distància a la parada de tren és d’uns 15 minuts.

Urbanització

La urbanització del polígon és bona, tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.

L’amplada dels vials és bona, i en els carrers principals hi ha dos carrils per sentit. Hi ha disponibilitat

d’aparcament i la vialitat en general és fluida.

Senyalització

La senyalització interna és correcta tant pel que fa les senyals de transit (horitzontals i verticals)

com a la senyalització dels carrers. Des dels accessos de la C-245 i la C-32 el polígon està ben

senyalitzat.


Figura 124. Avinguda del segle XXI al polígon Can Calderon

PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS

LOCALITZACIÓ

El Parc de Negocis de Viladecans està localitzat al sud del nucli de població, entre l’autovia C-32 i

el polígon Can Calderon. Dista 16,4 km de Barcelona, 9,8 km de l’aeroport i 18,2 km del port.

137VILADECANS - PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS

Figura 125Localització del Parc de Negocis de Viladecans




El Parc de Negocis de Viladecans té una superfície de 32,7 hectàrees, el que representa el 18,5%

del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El Parc és relativament nou.

La seva construcció es va iniciar l’any 1996.

Al Parc de Negocis de Viladecans hi ha 50 empreses instal·lades majoritàriament dedicades al

sector serveis i tecnològic34. També hi ha el Centre Tecnològic i Aerospacial i de la Mobilitat de

Catalunya (CTAE). L’empresa Goodman és l’entitat que s’encarrega de gestionar tot el parc

empresarial i d’oficines. El Parc de Negocis està al costat de l’edifici CUBIC, un equipament firal

polivalent.

Figura 126Ortofotomapa del Parc de Negocis de Viladecans


Figura 127. Edifici CUBIC a Viladecans



Accessibilitat

El Parc de Negocis té accés directe des de la C-32. També té bons accessos des del teixit residencial

de Viladecans i des dels polígons contigus (Can Calderon, Prologis Park). Pel que fa al transport

públic col·lectiu, és accessible mitjançant diverses línies de bus (VB1, VB2, VB3 i L88) i per ferrocarril

(línia R2 sud) des de l’estació de Renfe Viladecans. Donada la proximitat al teixit residencial del

municipi també és molt accessible amb mitjans no motortizats.

Urbanització

La urbanització és molt bona tant pel que fa als vials com a les voreres. Els carrers són amples i es

disposa d’aparcament. Cal tenir en compte que és un polígon de recent creació i que encara no està

totalment ocupat.

Senyalització

La senyalització interna és molt bona, amb indicació dels carrers i també amb les senyals horitzontals

i verticals pel transit. La senyalització externa també és bona. Només apuntar que a la C-245 està

indicat amb el nom genèric de «Parc empresarial».

139VILADECANS - PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS

Figura 128. Carrer de Bertran i Musitu al Parc de Negocis de Viladecans

POLÍGON SECTOR CENTRE

LOCALITZACIÓ

El polígon Sector Centre està localitzat a l’oest del terme municipal de Viladecans, entre el teixit

residencial, més enllà de la carretera C-245, i el Parc d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat (Ca

n’Alemany), del que està separat per la via del tren. Dista 18,2 km de Barcelona, 9,3 km de l’aeroport

i 18,7 km del port.


Figura 129Localització del polígon Sector Centre



El polígon Sector Centre és el que té més temps de Viladecans, data del 1984, i un dels més antics

dels que es troben al llarg de la C-245/C-32. Té una superfície de 70,8 hectàrees, el representa el

40% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a Viladecans.

Al polígon Sector Centre hi ha 240 empreses amb una ocupació total de 5.172 treballadors. Les

activitats que s’hi ubiquen formen part majoritàriament de les següents branques d’activitat: Comerç

al major i reparacions; Manufactures del metall, paper i alimentació35. No hi ha cap associació que

representi a tot el polígon.


Accessibilitat

El Sector Centre té accés directe des de la C-32 i des de la C-245, tot i que la cruïlla en aquesta

darrera via (al Carrer Agricultura) és problemàtic en sentit oest. Pel que fa al transport públic col·lectiu,

diverses línies d’autobús donen servei a aquest polígon, amb parades a l’Avinguda de la Generalitat

(C-245) i a la carretera de la Vila (Línies L80, L87, L88, L99, VB1, VB2 i VB3 ). L’estació de tren està

molt a prop del polígon. A més, donada la proximitat al teixit residencial també és accessible en

mitjans no motoritzats.

141VILADECANS - Polígon SECTOR CENTRE

Figura 130Ortofotomapa del polígon Sector Centre



URBANITZACIÓ

Aquest és el polígon més antic de Viladecans i la urbanització presenta alguns problemes d’asfalt i

d’estat de les voreres en alguns punts. L’aparcament dels vehicles en alguns indrets es realitza al

damunt d’aquestes. L’amplada del viari és correcta en la major part del polígon, la qual cosa permet

la maniobrabilitat. Tanmateix en algunes cruïlles hi ha problemes de visibilitat.

Senyalització

La senyalització dels carrers al sector Centre és bona. La senyalització vertical també però en

l’horitzontal hi ha alguns punts on no es veu be. La senyalització als accessos també és correcta, tot

i que en la C-245 s’indica el nom genèric «Polígon industrial».


Figura 131. Carrer del Noi del Sucre al polígon Sector Centre

Parc Empresarial d’Activitats Aerospacialsi de la Mobilitat (CA N’ALEMANY)

LOCALITZACIÓ

La reserva de sòl per a la construcció del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat

està situat al sud del nucli urbà de Viladecans, entre el Sector Centre (del qual està separat per la via

del tren) i la C-32. Dista 17,3 km de Barcelona, 9 km de l’aeroport i 18,4 km del port.

143VILADECANS - Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat (CA N’ALEMANY)

Figura 132Localització del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat




El Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat té una superfície de 51,8 hectàrees, el

representa el 29,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a Viladecans. Actualment,

s’ha executat una primera fase de la urbanització.

El Parc està projectat com a espai de treball i de vida, un ambient sostenible que combina la mÉs

avançada tecnologia productiva amb una gran qualitat de vida, on les empreses disposaran de les

infraestructures tecnològiques i els serveis més avançats; des d’un túnel de vent per a assaig

aerodinàmic fins a llars d’infants, i des d’un centre d’excel·lència en avions no tripulats fins a un

circuit esportiu.

Figura 133Ortofotomapa del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat



Urbanització

A finals del 2010 s’ha finalitzat la primera fase de la urbanització i hi ha dos solars disponibles.

145VILADECANS - Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat (CA N’ALEMANY)

Figura 134. Senyalització de la primera fase d’urbanització del Parc Empresarial Aerospaciali de la Mobilitat de Viladecans

Figura 135. Carrer x al Parc Empresarial Aerospacial i de la Mobilitat de Viladecans

4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONSDE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Infraestructures i serveis de TransportPúblic Col·lectiu

Xarxa viària

Els set municipis que formen l’Antena Viladecans s’emplacen en la plana deltaica del Llobregat, en

el seu marge dret (El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i

en les vessants de la Serralada del Garraf orientats a llevant (Begues i Sant Climent de Llobregat).

Al llarg de la plana deltaica, en direcció sud-oest/nord-est, transcorren els eixos viaris principals

que a més de comunicar els municipis de l’Antena entre ells donen un servei de nivell metropolità

(vegeu figura 136).

149TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Figura 136Xarxa viària i ferroviària a l’àmbit de l’Antena Viladecans


L’autopista C-32 comunica les rondes de Barcelona amb el Vendrell pel litoral. Passa per Esplugues

i Cornellà (al marge esquerre del Llobregat); continua pel límit nord del Prat (des d’on surt la C-32B

cap a l’aeroport); i tot seguit transcorre a tocar dels polígons de Sant Boi, Viladecans, Gavà i

Castelldefels. En aquests municipis la C-32 separa l’espai construït, al nord, del Parc agrari del

Llobregat, al sud, reforçant així la compacitat dels nuclis urbans. Des de Castelldefels es converteix

en una via de peatge (túnels del Garraf) i comunica amb Sitges i Vilanova.

L’autovia C-31 connecta amb la Gran Via a l’alçada de l’Hospitalet fins arribar a Castelldefels on

enllaça amb la C-32. L’autovia passa al nord del nucli urbà del Prat (des d’on l’autovia C-31C

connecta amb la C-32), voreja el perímetre dels polígons situats a l’oest del municipi i els terrenys de

l’aeroport (l’autovia C-32B els connecta), i continua paral·lela a la costa per les zones urbanes de

Gavà i Castelldefels més properes al mar.

Tot i no situar-se de manera estricta dins dels límits de l’Antena Viladecans cal fer referència també

als principals eixos de comunicació al llarg del curs del riu Llobregat que permeten les comunicacions

entre els municipis del Barcelonès i de l’Antena Viladecans amb els de la resta de la comarca del Baix

Llobregat, i són la porta d’entrada/sortida cap al corredor mediterrani i cap al centre de la península.

Es tracta de l’autovia A-2 i de l’autopista AP-2. Des del punt de vista dels municipis de l’Antena les

connexions amb aquestes infraestructures, en concret a l’A-2, es realitzen tant des de la C-32 com

des de la C-31 i també mitjançant la carretera C-245.

Pel que fa a la xarxa viària secundària cal destacar les següents infraestructures. Primer de tot, la

carretera C-245 que connecta els nuclis urbans de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi, per

després continuar fins a Esplugues i l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Aquesta infraestructura

separa en la gran majoria del seu trajecte pels municipis de l’Antena el teixit residencial, que queda

al nord, dels polígons d’activitat, que s’encaixen entre aquesta carretera i la C-32. En segon lloc, la

carretera C-243C que en direcció paral·lela a la línea de costa enllaça Gavà a l’alçada de la C-32 amb

la C-31 i l’aeroport. Per últim cal fer esment a les dues carreteres de connexió entre els municipis de

la plana, Begues i Sant Climent. Són la BV-2041 i la BV-2003, respectivament.

Xarxa i serveis ferroviaris

A l’àmbit de l’Antena hi circulen les línies R2, R2 sud i R2 nord de Rodalies de Catalunya (vegeu

figura 137). Totes tres línies circulen per la mateixa infraestructura que disposa de doble via a l’àmbit

de l’Antena, tot i que la R2 nord des de l’estació del Prat es bifurca cap a l’Aeroport. Cap d’aquestes

línies discorre per Sant Boi.

Les línies R2 nord i R2 discorren des de l’estació de Maçanet- Massanes (node de referència del

vuit ferroviari català al nord de la Regió Metropolitana) al llarg del Vallès Oriental (parada a Granollers)

i entren al pla de Barcelona per l’estret de Montcada (parada Montcada i Reixac). La primera parada

a Barcelona és Sant Andreu-Comtal i tot seguit el Clot-Aragó, des d’on creuen la ciutat pel túnel

d’Aragó (parades Passeig de Gràcia i Sants). La línia continua cap a l’Hospitalet (parada Bellvitge) i

entra ja a l’àmbit de l’Antena on té parada a l’estació de El Prat. Des d’aquí, com s’ha dit, la R2 nord

segueix cap a l’aeroport mentre que la R2 continua fins a Castelldefels amb parades a Viladecans i

Gavà.



Figura 137Xarxa de Rodalies a l’Àrea metropolitana de Barcelona

Font: Renfe

Font: Renfe

12

10

8

6

4

2

0

De 5:00

a 6:00

De 6:00

a 7:00

De 7:00

a 8:00

De 8:00

a 9:00

De 9:00

a 10:0

0

De 10:0

0 a 11:00

De 11:0

0a 12

:00

De 12:0

0a 13

:00

De 13:0

0a 14

:00

De 14:0

0 a 15:0

0

De 15:0

0a1

6:00

De 16:0

0a 17

:00

De 17:00

a 18:0

0

De 18:0

0a 19

:00

De 19:0

0a 20

:00

De 20:0

0 a 21:00

De 21:0

0 a 22:00

De 22:0

0a 23

:00

De 23:0

0a 24

:00

El Prat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels

Figura 138Número de combois amb destinació Barcelona segons horari de parada

La línia R2 sud contínua al llarg de l’àmbit de l’Antena cap al Garraf. Després de la parada de

Castelldefels hi ha la de Castelldefels platja i tot seguit Garraf, Sitges, Vilanova, fins a Tarragona i

Tortosa. Aquesta línea, però, té el seu origen a l’estació de França.

En relació a la freqüència de pas, cal distingir les estacions de El Prat, Gavà i Castelldefels, on hi ha

una major freqüència de combois, de la de Viladecans, on és més baixa. Així, en la major part de les

hores, on hi ha servei, als tres municipis esmentats hi ha una freqüència de 6 combois/hora en tots

dos sentits. A Viladecans hi ha 4 en les mateixes franges horàries (vegeu figures 138 i 139). A l’hora

punta de la matí, entre les 7:00 i les 9:00, el número de combois augmenta, sobretot en el sentit

Barcelona quan arriben a circular fins a 10 trens. Entre les 10:00 i les 13:00, coindint amb les hores

amb menys demanda, la freqüència es redueix.

Serveis de transport públic col·lectiu per carretera

Els municipis de l’Antena Viladecans, a excepció de Begues, estan inclosos dins de l’àmbit de l’Entitat

Metropolitana de Transports, la qual té la titularitat del servei de transport públic col·lectiu. De les línies

d’aquest ens s’han seleccionat per a aquest estudi aquelles que tenen parada a menys de 5 minuts

d’algun dels polígons de l’Antena (vegeu figura 140).


Font: Renfe

8

7

6

5

4

3

2

1

0

De 5:00

a 6:00

De 0:00 a 1:0

0

De 6:00

a 7:00

De 7:00

a 8:00

De 8:00

a 9:00

De 9:00

a 10:0

0

De 10:0

0 a 11:00

De 11:0

0a 12

:00

De 12:0

0a 13

:00

De 13:0

0a 14

:00

De 14:0

0a 15

:00

De 15:00

a16:0

0

De 16:0

0 a 17:0

0

De 17:0

0 a 18:00

De 18:0

0 a 19:00

De 19:0

0a 20

:00

De 20:0

0 a 21:00

De 21:0

0 a 22:00

De 22:0

0 a 23:00

De 23:0

0a 24

:00

El Prat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels

Figura 139Número de combois provinents de Barcelona segons horari de parada

En total hi ha 29 línies d’autobusos que acompleixen aquestes característiques, tal i com es detalla

a la taula.

A partir dels principals fluxos de demanda detectats, que es veuran en el següent apartat, aquestes

línies han estat classificades en tres grans grups: les que donen servei entre els nuclis residencials i

els polígons a dins d’un mateix municipi (serveis intramunicipals); si ho fan entre nuclis i polígons de

municipis diferents però dins de l’àmbit de l’Antena (serveis intermunicipals a dins de l’Antena); i en

tercer lloc si connecten els polígons de l’Antena amb els municipis del marge esquerre del Llobregat

(serveis intermunicipals de connexió).

De les 29 línies analitzades, 26 donen servei intramunicipal, 16 donen un servei intermunicipal dins de

l’Antena i altres 16 donen un servei intermunicipal de connexió. A la taula 5 es pot observar el detall.


Figura 140Parades de transport públic col·lectiu als polígons de l’Antena Viladecans

Font: Elaboració pròpia a partir de: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya, ICC, Mapa topogràfic 1:50.000, i EMT

A Castelldefels hi ha 3 línies que donen servei a dins del municipi entre els nuclis i els polígons, 5 que

ho fan entre els nuclis de Castelldefels i altres polígons de l’Antena i 3 que ho fan entre els polígons

de Castelldefels i altres municipis de fora de l’Antena. A Gavà hi ha 5 línies intramunicipals, 6 que

permeten arribar a altres polígons de l’Antena i 6 que connecten els polígons de Gavà amb els

municipis del marge esquerre del riu. Etc.


Linia Recorregut

21 El Prat (polígons est-nord) El Prat (nucli), Barcelona Paral·lel (per B-10)

65 El Prat (polígons nord-est-oest) El Prat (nucli), L'Hospitalet, Barcelona Pl.Espanya (per C31)

165 El Prat (polígons nord-est-oest) El Prat (nucli), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

CF1 Castelldefels (nucli), Castelldefels (polígons)

Ga1 Gavá (nucli), Gavá (polígons)

L10 El Prat (polígons nord-est), El Prat (nucli), L'Hospitalet (nucli), Cornellá, Esplugues, Sant Just

L70 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

L72 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

L77 Esplugues, Cornellá, Sant Boi (polígons), El Prat (polígons oest), El Prat Aeroport

L78 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord-est), El Prat (nucli)

L80 Gavá, Viladecans (C-245), El Prat (polígons oest-nord) (per carretera Viladecans-C31), Barcelona Pl.

Espanya(per C31)

L81 Gavá (nucli), Viladecans, St.Boi (C-245), El Prat (polígons nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

L82 Gavá (nucli), Viladecans, Sant Boi (C-245), Cornellá, L'Hospitalet

L85 Gavá (nucli), Viladecans, Sant Boi (C-245), Cornellá, L'Hospitalet

L86 Viladecans (nuclli), Sant Boi (C-245), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

L87 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons), el Prat (polígons oest-nord) (per carretera Viladecans C31), Barcelona

Pl.Espanya (per C31)

L88 Sant Climent (nucli), Viladecans (nucli),Viladecans (polígons)

L94 Castelledefels, Gava, Viladecans (platja) (per C31), el Prat (polígons oest-nord) (per C31), Barcelona Universitat

(per C31)

L95 Castelldefels, El Prat (polígons oest-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)

L96 Castelldefels (nuclis), Gavá, Viladecans (C-245), Sant Boi

L97 Castelldefels, Gavá, Viladecans (C-245), Barcelona Diagonal (per C32)

L99 Castelldefels (nucli), Gavá, Viladecans (C-245), El Prat-Aeroport (per carretera de Viladecans)

PR1 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord)



PR4 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord-est)

VB1 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons)



Font: Elaboració pròpia a partir de EMT

Taula 4Línies de transport públic col·lectiu per carretera amb parada als polígonsde l’Antena Viladecans

Les conclusions que es poden treure de l’anàlisi de les línies de TPC per carretera es que en termes

generals els polígons es troben ben connectats amb els nuclis de població bé siguin del mateix

municipi, d’altres de l’Antena o dels del marge esquerre del Llobregat, especialment amb Barcelona.

Aquest fet s’ha de relacionar, primer de tot, amb l’existència d’aquestes línees d’autobús, i en segon

lloc, amb la localització dels polígons. Tant els situats al llarg de l’eix de la C-245 com els del Prat de

Llobregat formen dues grans àrees d’activitat amb continuïtat amb els teixits residencials. Aquest

emplaçament facilita la connexió amb les línies d’autobús. Es doncs, un factor relacionat amb

l’ordenació del territori, en concret amb la visió supramunicipal derivada del Pla General Metropolità,

que disposa el sòl per a activitats econòmiques en zones accessibles i compactes evitant la

fragmentació que s’ha donat en d’altres indrets metropolitans i de Catalunya.


Font: Elaboració pròpia a partir de EMT

Castelldefels

Inter Intermunicipals Intermunicipals

municipals dins de l'Antena de connexió

CF1 L99 L97

L95 L97 L95

L99 L95 L94

L96

L94

3 5 3

Sant Boi



L96 L96 L81

L72 L72 L82

L78 L78 L72

L70 L70 L70

3 5 3

Sant Climent



L88 L88

3 5 3

Gavà

Inter- Intermunicipals Intermunicipals


L80 L97 L97

Ga1 L80 L80

L81 L81 L81

L82 L82 L82

L85 L85 L85

L94 L94

5 6 6

Viladecans

Inter- Intermunicipals Intermunicipals


L86 L97 L97

L88 L86 L80

L87 L88 L82

VB1 L87 L86

VB2 L94 L87

VB3 L94

6 5 6

El Prat



L78 L78 L87

PR1 L86

PR2 L81

PR4 L80

PR3 L95

L10 L72

105 L70

165 L77

65 L94

21 L10

165

65

21

10 1 13

Taula 5Línies de transport públic col·lectiu per carretera amb parada als polígonsde l’Antena Viladecans segons tipus de trajectes

Pautes de mobilitat

Les pautes de mobilitat s’han analitzat a través de les dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana

de l’any 2006 (EMQ 2006)1. Concretament, a partir dels desplaçaments realitzats en dia feiner i de

la submostra d’individus de 16 a 64 anys que fan trajectes amb destinació als municipis que integren

aquest territori per motius de treball, específicament aquells que són del sector d’activitat de la

indústria.

Caracterització bàsica de la mobilitat

A l’àmbit de l’Antena Viladecans és realitzen en un dia feiner 121.061 desplaçaments de mitjana,

protagonitzats per 98.918 individus (vegeu taula 5). D’aquests desplaçaments, els realitzats per

persones que treballen al sector serveis són majoritaris (61,3%), seguit pels del sector de la indústria

(26,8%) i, en menor proporció, pels del sector de la construcció (7,2%) i de l’agricultura (0,6%).

L’anàlisi que es realitza en aquest apartat es centra en els treballadors i en els desplaçaments del

sector industrial, assumint com a hipòtesi que és realitzen a polígons. En tota suposen 33.054

desplaçaments que realitzen 26.540 individus de 16 a 64 anys.

De les 26.540 persones que realitzen desplaçaments amb destinació a l’àmbit d’estudi per treball dins

del sector de la indústria, són majoritaris els homes (78,3% del total) i les persones d’entre 30 a 64

anys (75,8% del total).


Taula 6Total població i desplaçaments per motius de treball amb destinacióals municipis de l’Antena Viladecans

Percentatge Percentatge

Sector d'activitat Desplaçaments desplaçaments Població població

Serveis 73.210 60,5 60.628 61,3

Indústria 33.054 27,3 26.540 26,8

Construcció 9.616 7,9 7.093 7,2

Agricultura / Ramaderia / 855 0,7 614 0,6

Pesca / Tasques Forestals

NS/NC 4.326 3,6 4.043 4,1

TOTAL 121.061 100,0 98.918 100,0

Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006

1. L’EMQ 2006 és una estadística oficial, promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territoriali Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En la seva realització hi ha participat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Centre d’Estudis d’Opinió. L’objectiu principal de l’Enquesta és analitzar lamobilitat quotidiana dels residents a Catalunya de 4 i més anys, tant en dia feiner (de dilluns a divendres) com en cap de setmana(dissabte, diumenge i festiu).

Aprofundint en aquesta població, la taula 8 mostra com la gran majoria són residents de la comarca

del Baix Llobregat o del Barcelonès (un 62,6% i un 30,4%, respectivament), i tan sols un 7% prové

d’altres indrets. Una anàlisi més detallada permet observar com en pocs municipis es concentra el

gruix de la demanda de mobilitat. En concret, entre els set municipis de l’Antena Viladecans més

Barcelona i Hospitalet hi viuen el 74% dels treballadors que van als polígons de l’àmbit d’estudi. I si

s’afegeixen els municipis del Baix Llobregat més propers (Cornellà de Llobregat, Esplugues de

Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels

Horts) el percentatge es situa en el 82%.

Anàlisi dels desplaçaments

Dinàmiques territorials

Segons l’origen i la destinació dels desplaçaments objecte d’estudi, cal distingir entre els que tenen

com origen i destinació l’àmbit de l’Antena Viladecans (desplaçaments interns) i els que són de

connexió (amb origen fora dels municipis estudiats i destinació en alguns d’ells). A la taula 9 s’observa


Taula 7Característiques demogràfiques de la població que fa desplaçamentsper treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

Carcterístiques demográfiques Població Percentatge

GènereHome 20.787 78,3

Dona 5.754 21,7

EdatDe 16 a 29 anys 6.410 24,2

De 30 a 64 anys 20.130 75,8

TotaL 26.540 100,0


Taula 8Territori de residència de la població que fa desplaçaments per treballamb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

Territori de residéncia Població Percentatge

Àmbit Antena Local 12.698 47,8

Resta Baix Llobregat 3.921 14,8

Subtotal Baix Llobregat 16.619 62,6

Barcelona 4.584 17,3

Hospitalet 2.354 8,9

Resta Barcelonés 1.126 4,2

Subtotal Barcelonés 8.064 30,

Altres 1.857 7,0

Total 26.540 100,0


com aproximadament la meitat dels desplaçaments són interns (47,9%) i l’altra meitat són de

connexió (52,1%). Aquestes dades venen a confirmar el que s’ha dit més amunt, és a dir, que hi ha

molts dels treballadors dels polígons que viuen a l’àmbit de l’Antena i, a més, això es trasllada a la

mobilitat cap a aquests polígons on la meitat dels desplaçaments són interns.

Continuant amb les dades, a la taula 9 també es dona el detall de si els desplaçaments són a dins

d’un mateix municipi (intramunicipals) o bé entre municipis (intemunicipals). Els resultats mostren

com només una tercera part es realitzen a dins del municipi, el que dona una autocontenció del

32,5%; el 15,5% es realitzen entre municipis de l’àmbit de l’Antena, i la resta, el 52,1%, des d’altres

municipis. Aquestes dades permeten definir tres tipus de desplaçaments majoritaris i per tant

caracteritzar la demanda de mobilitat des del punt de vista territorial:

• En primer lloc els que es realitzen a dins dels municipis. Es tracta d’un tipus de desplaçaments que

per definició són més curts en distància i en temps i que, donat l’emplaçament dels polígons

(agregats a les trames urbanes residencials), podrien ser motiu d’actuacions adreçades cap a

la transferència d’aquests desplaçaments a modes no motoritzats (mitjançant actuacions

de permeabilització del teixit urbà entre les trames residencial i industrial, i de millora de les zones

de vianants i de carril bici) o de transport col·lectiu per carretera (en el cas que estudis de demanda

més detallats així ho confirmessin).

• En segon lloc els desplaçaments que es realitzen entre els municipis de l’àmbit. Representen un

15,5%, una xifra força important i que mostra la integració del mercat de treball a nivell

supramunicipal. En aquest cas les distàncies són, a priori, més llargues, tot i que no es pot

menystenir la continuïtat de l’espai construït entre els municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i

Castelldefels, la qual cosa pot fer que tot i residir en un municipi diferent el polígon al qual es va a

treballar pot estar força proper. Així doncs, les actuacions esmentades anteriorment tindrien

cabuda per satisfer aquests desplaçaments, tot i que, de nou, caldria un estudi més detallat de la

demanda. En aquest cas també s’hauria de considerar el transport ferroviari aprofitant la proximitat

d’algunes parades als polígons, i el d’autobús.

• En tercer lloc hi ha els desplaçaments de connexió, aquells provinents de fora de l’àmbit. S’ha vist en

el capítol anterior com la gran majoria d’aquests desplaçaments els realitza població provinent dels

municipis de la comarca més propers i de Barcelona i l’Hospitalet. Es tracta de trajectes més llargs.


Taula 9Distribució segons l’origen dels desplaçaments per treball amb destinacióals polígons de l’Antena Viladecans

DesplaçamentsPercentatge

desplaçaments

Interns 15.839 47,9

Connexió 17.215 52,1

Total 33.054 100,0

Interns-intramunicipals 10.729 32,5

Interns-intermunicipals 5.110 15,5

Connexió-intermunicipals 17.215 52,1

Total 33.054 100,0


Repartiment modal

Del total de desplaçaments per treball del sector industrial amb destinació als municipis que formen

l’Antena Viladecans, un 80,5% es realitzen en transport privat, un 12,7% en modes no motoritzats i

un 6,8% en transport públic (inclou transport públic regular i autobús d’empresa).

El mode de transport que s’utilitza per arribar a la feina presenta diferències importants segons es

tracti de desplaçaments que es realitzen a dins de l’àmbit de l’Antena o si es realitzen des de fora

(vegeu taula 10). En primer lloc cal destacar la primacia del transport privat en tots dos casos, tot i

que en els desplaçaments interns no és tan majoritària que en els de connexió (el 69,3% i el 90,8%,

respectivament). Una segona constatació que es pot observar es que en els desplaçaments interns,

que com s’ha vist més amunt són aproximadament la meitat del total de desplaçaments als polígons,

una quarta part és realitzen amb modes no motoritzats, és a dir, a peu o en bicicleta. Aquesta dada

mostra com en els desplaçaments a dins dels municipis l’opció d’anar a peu o en bici té una

presència important, i ve a confirmar que les actuacions adreçades a la permeabilització entre el

nucli urbà i els polígons, i les millores en la vialitat dels espais reservats a aquests modes, podrien

incidir en l’augment dels modes no motoritzats. Un darrer aspecte a considerar és el poc ús del

transport públic per anar als polígons, tant pel que fa als desplaçaments interns (5%) com als de

connexió (8,6%), tot i que en aquest cas té una quota lleugerament superior.


Transport privat80,5 %


Modes no motoritzats12,7 %

Transport públic6,8 %

Figura 141Repartiment modal dels desplaçaments per treball amb destinacióals polígons de l’Antena Viladecans

Taula 10Repartiment modal segons tipus de flux en els desplaçaments per treballamb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

Interns (%) Connexió (%)

Modes no motoritzats 25,7 0,6

Transport públic 5,0 8,6

Transport privat 69,3 90,8

Total 100,0 100,0


Dinàmiques temporals de la mobilitat

La distribució horària dels desplaçaments d’anada i tornada als polígons mostra l’existència de

diferents tipus de jornada laboral (tres torns, jornada partida, jornada continuada o amb pausa curta).

La combinació d’aquest tipus de jornades es veu reflectit en la figura 142 i dona lloc a concentracions

horàries de desplaçaments:

• La primera gran concentració de desplaçaments a o des dels polígons es produeix en la franja de

les 6 i les 9 del matí on s’ajunten les entrades dels treballadors que fan el segon torn i, sobretot,

les entrades dels que fan jornada partida i/o continuada. En aquesta franja també es poden

observar els desplaçaments de sortida dels treballadors del tercer torn. En conjunt en aquesta

franja es concentren el 50% dels desplaçaments d’anada als polígons i un 20% dels de tornada,

el que suposa una mica més de la tercera part (35%) dels desplaçaments totals.

• La segona concentració, si bé no tant important, es dona entre les 12 i les 15 hores. En aquesta

franja hi ha les entrades dels treballadors del segon torn, les sortides de les del primer i també els

desplaçaments que realitzen els treballadors que fan jornada partida per anar a dinar. En conjunt

suposen el 19% dels desplaçaments d’anada, el 21% dels de tornada i el 20% del total.

• En darrer lloc cal destacar com entre les 15 i les 21 hores hi ha les tornades dels qui fan jornada

partida o continuada. Molts d’aquests desplaçaments no s’han pogut recollir en la seva

complexitat ja que en sortir de la feina una part dels treballadors no tornen a casa (que és el que

s’ha recollit en aquest estudi) sinó que es desplacen per motius personals (a comprar, per oci,

etcètera).


18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

00 a 3h 3 a 6h 6 a 9h 9 a 12h 12 a 15h 15 a 18h 18 a 21h 21 a 24h

Font: ATM, Generalitat de Catalunya i ERMB, EMQ 2006

Anada a la feina Tornada de la feina

Figura 142Distribució horària dels desplaçaments d’anada i tornada al treballals polígons de l’Antena Viladecans

Un altre aspecte analitzat de les dinàmiques temporals de la mobilitat és la durada mitjana dels

desplaçaments als polígons de l’Antena, que es situa en els 21,4 minuts.

La durada està determinada per factors diferents com la distància a recórrer, el mode de transport,

la velocitat mitjana, etc... Continuant amb els eixos d’anàlisi de la demanda de mobilitat utilitzats fins

ara, s’ha diferenciat el temps de desplaçament a partir de dues variables: segons siguin interns a

l’Antena o de connexió (vegeu figura 143), i segons el mode de transport utilitzat (vegeu figura 144).

Els resultats mostren com els qui resideixen a l’àmbit de l’Antena, que com s’ha vist representen la

meitat dels desplaçaments, triguen de mitjana 12,1 minuts per arribar o tornar dels polígons. Mentre

que els qui viuen fora, l’altra meitat dels desplaçaments, triguen 30 minuts. Els resultats són més


35

30

25

20

15

10

5

0


12,1

21,4

30,0

Intern Connexió Total

Figura 143Durada mitjana (en minuts) dels desplaçaments intermunicipalsi intramunicipals per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0Modes no motoritzats Transport públic Transport privat


9,2

39,7

21,8

Figura 144Durada mitjana (en minuts) segons mode de transport dels desplaçamentsper treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

concloents si es té en compte, a més, el mode de transport. Així, els que van amb modes no

motoritzats (que estan a dintre dels desplaçaments interns) són els que menys triguen en arribar o

tornar de la feina (9,2 minuts), menys que no pas la resta de residents a l’àmbit de l’Antena que

opten per anar amb transport privat. De nou, es vol destacar que aquesta situació és possible gràcies

a la proximitat i contigüitat entre els polígons i teixit residencial, un fet característic dels tipus

d’assentaments compactes. Continuant amb els modes de transport, s’observa com arribar amb

transport públic als polígons és l’opció que implica més temps de desplaçament (39,7 minuts). Per

la seva banda, els desplaçaments amb transport privat tenen una durada mitjana molt inferior, de 21,8

minuts.

Anàlisi subjectiva de la mobilitat

L’anàlisi subjectiva permet aprofundir en les percepcions i predisposicions de la mobilitat de la

població que fa desplaçaments per treball en el sector de la indústria amb destinació als municipis

de l’Antena Viladecans.

Un primer element analitzat és la disponibilitat de carnet de conduir i de vehicle privat. Com es pot

veure a la taula 11, el 91,5% de la població disposa d’algun permís de conducció, i un 89,8% també

té vehicle privat. El 8,5% de les persones que fan desplaçaments per treball als polígons de l’àmbit

de l’Antena Viladecans no disposen de permís de conducció ni de vehicle privat.

Una segona qüestió que s’ha tingut en compte és el motiu pel qual la població es desplaça en

transport privat (vegeu taula 12).

El primer fet que es pot constatar es que qui va amb transport privat ho fa sobretot perquè triga

menys temps. Es l’opció a la qual se li dona més importància (6,74 sobre 10), fins i tot amb una

valoració superior a la que es dona pel conjunt de la Regió Metropolitana (6,63 sobre 10). El segon

motiu en importància és la manca d’alternatives en transport públic (6,32 sobre 10). En aquest cas,

com s’ha vist més amunt en analitzar l’oferta de transport públic, els principals dèficits se’n derivarien,

no pas de la manca de parades als polígons, sinó d’altres factors com la dispersió de la demanda

en origen, la distància des de la parada fins a l’empresa del polígon, o la poca freqüència de pas. De

fet, aquest darrer factor (la poca freqüència) és el tercer motiu més important pel qual la població


Taula 11Disposició de permís de conducció i de vehicle privat de la població que fadesplaçaments per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

Percentatge

Disposa d'algún permís de conducció 91,5

Disposa de permís i vehicle privat 89,8

Disposa de permís sense vehicle privat 1,8

No disposa de permís de conducció ni de vehicle privat 8,5

Total 100,0


declara que utilitza el transport privat amb una valoració de 5,4 sobre 10. A més, si es compara amb

la importància que li donen a aquest motiu la resta de residents metropolitans (4,94 sobre 10) es pot

corroborar com la poca freqüència del transport públic és un element molt percebut pels treballadors

dels polígons de l’Antena.


Taula 12Motius d’ús del transport privat de la població que fa desplaçaments pertreball del sector amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans

Grau d'importáncia

Motius d'ús del transport privatAntena

RMBViladecans

Estalvi en el temps de desplaçament 6,74 6,63

No hi ha cap alternativa per desplaçar-se amb transport públic 6,32 5,53

Les alternatives en transport públic tenen poca freqüéncia 5,40 4,94

Haver de desplaçar-se a diferents llocs de forma consecutiva 5,01 5,81

La disponibilitat d'aparcament en el lloc de destinació 4,30 4,25

Les alternatives en transport públic tenen massa transbordaments 4,11 3,92

La seguretat o la sensació de protecció 2,80 2,49

El menor cost 1,65 1,83


5. DIAGNOSI QUALITATIVA:RECULL D’ENTREVISTES

Diagnosi qualitativa: recull d’entrevistes

L’entrevista en profunditat és una tècnica d’anàlisi qualitatiu basada en una conversa estructurada

al voltant d’un guió que recull aquells temes que es tractaran en aquesta. Un dels punt forts

d’aquesta tècnica és la flexibilitat que permet ja que, si bé hi ha un guió previ amb les qüestions a

tractar durant l’entrevista, el desenvolupament de la conversa permet fer emergir nous temes i línies

d’investigació que no s’havien plantejat inicialment però que poden ser interessants de ser tingudes

en compte.

En el cas que ens ocupa, els polígons a l’àmbit de l’Antena Viladecans, s’han realitzat un total

de 20 entrevistes en profunditat a persones representants d’entitats, associacions, administra-

cions i empreses ubicades en el territori. La informació que s’ha generat a partir d’aquestes

entrevistes es presenta en aquest capítol i s’estructura en tres punts: mobilitat, serveis i relació

entre els agents.

Mobilitat

• Accessibilitat en ferrocarril:

— L’àmbit de l’Antena Local Viladecans està servit per dues línies de ferrocarril: la línia Baix

Llobregat-Anoia d’FGC i la línia de Tarragona d’Adif.

— En el primer cas, la línia només té dues estacions en l’àmbit d’estudi, i cap de les dues dóna

servei degut a la seva distància als polígons. En el cas de la línia d’Adif, diverses estacions

donen servei als municipis de l’àrea: El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i

Platja de Castelldefels.

— Malgrat la presència d’estacions de ferrocarrils en els 5 municipis de major població, diversos

dels actors consultats plantegen dificultats relacionades amb l’accessibilitat amb aquest mitjà

de transport:

1. L’accessibilitat en el darrer quilòmetre: l’accés en ferrocarril permet un accés ràpid i còmode

entre dos punts, però planteja dificultats quan el desplaçament des de l’origen a l’estació

i/o des de l’estació fins al punt de destinació no és còmode. El problema es planteja quan

no hi ha unes condicions òptimes per fer aquest darrer desplaçament: manca de

senyalització, manca de transport complementari (servei de bus, bicicleta, etc.). Aquesta

situació, tot i que no és generalitzable, afecta a alguns polígons.

2. Els serveis de ferrocarril no s’ajusten a la demanda dels treballadors/es, principalment pel

que fa a freqüències i orígen-destinació dels serveis.

— Freqüències: en hora punta hi ha un servei cada 10 minuts aproximadament que

s’amplia fins als 30 minuts a les hores vall. Es considera que la mitja hora d’espera en

hora vall és un temps excessiu que limita l’atractivitat d’aquest mitjà per part de

potencials usuaris.

167DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES

— Orígen-destinació dels serveis: la configuració de la xarxa ferroviària limita els

desplaçaments entre algunes de les poblacions de la demarcació (El Prat-Sant Boi, per

exemple) o amb altres municipis de la comarca (Castelldefels-Molins de Rei o Gavà-

Sant Vicenç dels Horts). L’absència de punts de transbordament entre les diverses línies

de ferrocarril que donen servei a la comarca obliga en molts casos a passar per

Barcelona per realitzar aquests desplaçaments.

• Servei d’autobús:

— La principal queixa plantejada per alguns dels actors consultats és el que fa referència a

l’esquema i disseny de la xarxa, que respon a un tipus de mobilitat relacionada amb l’oci o amb

el lloc de residència, però no amb una mobilitat relacionada amb el lloc de treball.

— Altres qüestions que cal millorar són les que fan referència a la seguretat en els accessos fins

a les parades d’autobús (passos de vianants, passos soterrats o elevats, il·luminació, etc.) i

l’estat de les parades i marquesines d’autobús (manteniment i informació disponible).

— Com ja passa en el cas de la xarxa de ferrocarril, alguns desplaçaments entre municipis no són

fàcils, tot i la proximitat geogràfica.

• Accés en bicicleta:

— Tot i que aquesta qüestió només ha aparegut de forma puntual en algunes de les entrevistes,

cal destacar que en general no hi ha cap infraestructura ni xarxa de carrils bicicleta a la

demarcació que permeti l’accés en aquest mitjà amb relatives condicions de seguretat.

Únicament Begues amb una xarxa de carrils bicicleta i el Prat de Llobregat amb el que

s’anomena xarxa de carrers bici, disposen d’una mínima infraestructura que permet accedir en

bicicleta a alguns polígons d’activitat econòmica.

— La possibilitat d’accedir en bicicleta és considerada factible en la majoria de polígons de la

zona analitzada degut a la orografia plana que presenten, i la proximitat dels polígons industrials

respecte dels nuclis urbans. L’aspecte limitador per fer ús d’aquest mitjà segons algunes de

les persones consultades és la manca de seguretat que perceben els potencials usuaris i

l’absència d’infraestructures que permetin la connectivitat entre el nucli urbà i les zones

industrials, entre ciutats properes i entre polígons que es troben limítrofes.

— Cal destacar que polígons de recent construcció no han incorporat infraestructures de carril-

bici en el disseny, desaprofitant la possibilitat de facilitar l’accés en un mode sostenible

ambientalment i econòmica al lloc de treball.

— Davant d’aquesta situació, algun municipi està molt interessat en desenvolupar un servei públic

de préstec de bicicletes elèctriques, similar al servei de Bicing de Barcelona. El principal

aspecte que frena la implementació d’aquest servei és el model de gestió del sistema. Altres

qüestions que han de ser tingudes en compte són l’absència actual d’infraestructures que

garanteixin el desplaçament en unes mínimes condicions de seguretat (carrils bicicleta,

il·luminació, senyalització a les cruïlles, etc.) per la qual cosa caldrà fer una inversió per millorar

aquesta situació si es vol promocionar l’ús de la bicicleta en els trajectes a la feina.

— Finalment, també cal tenir en compte els dèficits pel que fa a la cultura de mobilitat en bicicleta,

la qual cosa pot limitar el desenvolupament del projecte per manca d’usuaris interessats en

participar-hi. A pesar d’aquestes dificultats plantejades, algunes empreses i municipis estan


treballant per desenvolupar projectes relacionats amb la mobilitat en bicicleta com el servei

públic de bicicletes elèctriques, aparcaments per bicicletes, etc. i la seva implementació a curt

termini.

• Accessibilitat a peu: els principals aspectes a destacar pels interlocutors consultats són les

dificultats per accedir a peu als polígons degut, bàsicament, a dos qüestions:

— Dèficits de seguretat en els accessos: absència de voreres en alguns casos, absència de

passos de vianants que impedeixen creuar els carrers o carreteres amb seguretat i, en els

casos que sí existeixen passos de vianants, aquests no són respectats pels vehicles o la pintura

no és visible.

— Dèficits de comoditat en els accessos: la manca de permeabilitat d’algunes infraestructures

(vies de ferrocarril i autopistes, principalment) degut a l’absència de passos soterrats o elevats

per creuar-les és un factor que limita l’accessibilitat a peu als polígons, principalment en el cas

de Castelldefels i de Gavà. Una vegada s’ha accedit a peu al polígon, la presència habitual de

vehicles aparcats sobre les voreres o el mal estat d’aquestes voreres no facilita un accés en

condicions al lloc de treball.

• Accessibilitat en vehicle privat

— Els principals dèficits plantejats per les persones consultades a les entrevistes són els que fan

referència als dèficits de connexió de la xarxa bàsica amb els polígons, principalment en l’eix

de la C32. Es considera que, degut a la ubicació dels polígons entre l’autopista i el nucli urbà,

els enllaços viaris concentren el trànsit de vehicles que es dirigeix als polígons i el que va en

direcció al nucli urbà. Aquesta concentració de trànsit suposa retencions en determinades

hores del dia i per aquest motiu proposen repensar alguns dels accessos als polígons i crear-

ne de nous (nou accés al sector Alcampo de Sant Boi des de la C32 en sentit sud o al polígon

Massotes de Gavà).

— Els polígons d’activitat econòmica que reben més queixes pel que fa a l’aparcament de vehicles

són aquells que es troben situats dins del nucli urbà o molt propers, per la qual cosa els

treballadors que hi accedeixen en vehicle privat es veuen obligats a competir per un espai

d’aparcament amb els veïns de la zona. Els polígons de construcció més antiga i amb una

planificació deficient també presenten dèficits de places d’aparcament. Els polígons de més

recent construcció tenen relativament cobertes les necessitats d’aparcament de vehicles i

s’han tingut en compte en el disseny del polígon.

— La presència d’alguns polígons que han quedat dins de nucli urbà degut al creixement urba-

nístic dels municipis suposen queixes dels veïns de la zona en quan a la circulació de vehicles

pesants per accedir a les naus així com per possibles molèsties de sorolls i/o males olors.

Els serveis en els polígons de l’Antena Local Viladecans

En general, els polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena Local Viladecans es troben en

bon estat de conservació. En la gran majoria dels casos, són els ajuntaments els qui s’encarreguen

de fer el manteniment dels polígons, a vegades per iniciativa pròpia dins dels seus plans de

manteniment i, en d’altres ocasions, de manera reactiva davant de les queixes formulades i per les

empreses ubicades en els polígons.


Tant sols una minoria de polígons disposen de gestor encarregat de fer-ne el manteniment, i en tots

els casos es tracta d’espais singulars i amb alguna particularitat: parcs de negocis (Viladecans

Business Park), parcs de recerca (Parc Mediterrani de la tecnologia de Castelldefels), centres logístics

(Prologis Sant Boi o ZAL Prat), polígon Mas Blau I i II (gestió, comercialització i manteniment dels

espais). o recintes aeroportuaris (AENA el Prat) els quals disposen d’un ens encarregat de la

comercialització i del manteniment dels espais.

Val a dir que totes les parts consultades, tant des dels diferents nivells de l’administració com

associacions empresarials, coincideixen en la necessitat d’establir noves fórmules de gestió dels

polígons que permetin crear un marc que estipuli com s’ha de fer aquest manteniment, qui n’és el

responsable i la font de finançament. Un bon moment per establir aquest marc de relació pel que fa

a la gestió del manteniment és en el moment de la planificació urbanística, ja que després és més

difícil arribar a acords entre les parts.

En general, l’àmbit de l’Antena Local Viladecans és un territori heterogeni i variat pel que fa a la

tipologia de polígons, disseny, any de construcció, superfície, ubicació i característiques de naus i

d’empreses instal·lades. L’actual situació de crisi econòmica planteja alguns aspectes que caldrà

seguir de prop en relació a la tipologia de naus i espais que puguin necessitar les empreses així com

analitzar si les llicències d’activitat s’adeqüen a les noves activitats que es puguin desenvolupar a la

demarcació, previsiblement orientades a la recerca i el desenvolupament, i l’activitat productiva d’alt

valor afegit.

Es considera que a nivell d’oferta d’espais no hi haurà problemes perquè hi ha molta diversitat:

oficines, disponibilitat de naus, etc., de fet, es considera que hi ha complementarietat d’espais entre

els diferents municipis de l’àmbit. Tot i així es reconeix la necessitat d’unificar i homogeneïtzar

urbanísticament els polígons de manera que es reforci la imatge de marca que es vol donar a la zona.

En aquest sentit, es podria fer un pas més i plantejar la possibilitat de mancomunar serveis i de

repartir les càrregues i els beneficis entre els municipis de la zona.

• Serveis generals:

En general, els interlocutors consultats consideren que els serveis bàsics queden ben coberts:

— Subministrament elèctric, no hi ha queixes respecte a la disponibilitat de potència elèctrica. Tot

i així, des del sector industrial es comenta que cal tenir en compte l’actual situació de crisi que

fa que la demanda de potència elèctrica sigui inferior a un moment de creixement econòmic.

— En d’altres casos no s’han plantejat queixes per la potència elèctrica sinó per la qualitat

d’aquest subministrament en referència als microtalls que pateixen algunes empreses. Aquests

microtalls en el subministrament poden suposar per les empreses que els pateixen importants

pèrdues econòmiques i de temps per la necessitat de reiniciar alguns processos de fabricació

i/o que es malmetin materials i productes de fabricació.

— Serveis de restauració, els polígons més grans solen disposar d’aquests serveis, en algunes

ocasions per duplicat; en el cas dels polígons més petits és més difícil trobar aquest servei. Els

polígons ubicats dins del nucli urbà no disposen d’aquest servei però solen tenir-ne a les

proximitats.

— Benzineres, els polígons amb major extensió disposen d’aquest servei.


— Enllumenat, no s’han plantejat queixes en aquest sentit.

— Manteniment: tret de qüestions puntuals específiques d’algun polígon en concret (canvis en el

planejament urbanístic, per exemple) la majoria de polígons tenen un manteniment correcte. En

alguns casos, el manteniment de les zones verdes i l’arbrat, en aquells polígons que en tenen,

sol ser desigual.

• Serveis avançats:

— Aparcaments per vehicles pesants, tant sols 3 municipis disposen d’aquest servei: Gavà, el Prat

de Llobregat i Sant Boi (2 recintes destinats a aquest servei), alguns dels quals amb serveis

complementaris com benzinera, túnel de rentatge o cafeteria. No obstant, hi ha la percepció

que encara són necessaris més espais d’aparcament per vehicles pesants degut a la gran

quantitat d’activitat industrial de la demarcació i la presència d’aquest tipus de vehicles que

queden aparcats en els mateixos polígons o en solars sense un ús definit.

— La (presència/absència) de la xarxa de fibra òptica en el territori és el servei més citat pels

diferents actors consultats. Es considera que aquesta infraestructura permet augmentar les

potencialitats del territori, dels polígons d’activitat econòmica i de competitivitat de les

empreses. Actualment, la xarxa de fibra òptica a la demarcació està en un moment embrionari

i només està disponible com a xarxa que connecta algunes dependències municipals

(ajuntament, biblioteca, serveis tècnics, centre de serveis a empreses, etc.). Només un dels vuit

municipis de la demarcació ha assumit el desenvolupament de la xarxa de fibra òptica a tot el

municipi, polígons inclosos. Aquesta actuació ha rebut els elogis del sector empresarial pel

que suposa a nivell de competitivitat del territori respecte altres zones de la demarcació i de la

comarca, així com la millora de la competitivitat per les empreses.

Alguns dels actors consultats consideren que el desenvolupament del clúster dels sistemes de

mobilitat intel·ligent passa per desenvolupar una xarxa de fibra òptica a tot el territori que sigui

un factor atractor més (però no l’únic) perquè s’hi instal·lin empreses tecnològiques i d’alt valor

afegit.

— Oficines d’entitats financeres, només algun dels polígons singulars disposen d’aquest servei.

Aquest dèficit planteja queixes per part d’empreses ja que les obliga a desplaçar-se fins al nucli

urbà per realitzar algunes gestions amb el conseqüent consum de temps. La possibilitat de

flexibilitzar i adaptar la normativa d’usos de les activitats dels polígons permetria la instal·lació

d’aquest tipus de servei, sempre i quan hi hagués cert interès per part de les entitats financeres.

— Serveis postals: correcte, sense queixes tot i que alguns dels interlocutors empresarials

plantegen la possibilitat d’instal·lar oficines de correus dins d’aquelles zones industrials

formades per diversos polígons grans.

— Centres de suport a l’empresa: tots els municipis tret de Sant Climent de Llobregat i de Begues

disposen d’un centre de suport a l’empresa. A més, cal destacar que, excepte en el cas de

Castelldefels, es troba ubicat en un polígon d’activitat econòmica del municipi. Aquesta

proximitat al teixit industrial és molt ben valorada per les empreses per la facilitat d’accés als

recursos, la informació i altres qüestions relacionades amb el món de l’empresa que suposa

aquesta proximitat. De fet, el sector empresarial valora molt bé la tasca realitzada des d’aquests

espais i lamenten que el suport que reben dels tècnics municipals no sempre va acompanyada

de recolzament a nivell polític.


• En general:

— Preu dels lloguers i de venda de naus industrials: l’actual situació de crisi econòmica ha

provocat la presència d’un elevat número de naus en lloguer o en venda a tots els municipis

de la demarcació, tot i així els preus de lloguer i de compra de les naus es consideren

excessius, sobretot per les petites i mitjanes empreses. Es percep que l’oferta de sòl i de naus

està en poques mans que juguen amb els preus i estan disposats a tenir les naus buides abans

de rebaixar preus.

Algun dels interlocutors apunten que, degut a la proximitat a Barcelona i a les bones condicions

de comunicació de la zona, aquest preu no baixarà. Aquest fet pot provocar una deslocalització

d’aquelles empreses el producte de les quals sigui de baix valor afegit. Per contra, aquests

preus elevats de lloguer o compra només seran assumibles per aquelles empreses amb

producció o serveis d’alt valor afegit que puguin imputar el cost en el producte o servei sense

perdre competitivitat.

— Els representants i interlocutors d’associacions d’empresaris comenten que no hi ha un plans

d’emergències globals pels polígons, només disposen d’aquests plans les empreses que hi

estan obligades per llei degut a l’activitat que desenvolupen. El problema rau en el moment en

que les empreses properes a l’empresa generadora de l’incident no saben com actuar en cas

que s’activi la situació d’alerta i emergència. Per aquest motiu plantegen la possibilitat de

realitzar alguna formació o elaboració d’un pla d’emergències a nivell de totes les empreses

ubicades en cada polígon.

Relacions entre els agents

• Una de les dificultats amb que es troben els municipis és la dificultat per disposar d’un cens de

les empreses del municipi actualitzat anualment des de la supressió de l’IAE. Disposar d’aquesta

informació permetia als municipis adequar les seves accions de promoció econòmica i ajustar-les

a les necessitats de les empreses. Únicament un municipi destina recursos de forma bianual a

disposar d’una base de dades actualitzada amb les dades de les empreses.

• A nivell empresarial es plantegen qüestions referides a la complexitat dels tràmits administratius per

aconseguir autoritzacions, permisos, llicències, etc. la qual cosa obliga a les empreses a destinar

part dels seus esforços a adequar-se a la legislació vigent i no a la producció i prestació de serveis.

En aquest sentit, les entitats empresarials proposen la unificació de la normativa en els 7 municipis,

la simplificació dels tràmits i la creació d’una finestreta única per gestionar l’obertura de negocis i

empreses.

• Un altre aspecte destacat pel col·lectiu empresarial és denunciar l’elevadamortalitat que pateixen els

emprenedors que inicien una nova activitat empresarial. En aquest sentit, es considera que és ne-

cessari replantejar les polítiques actuals d’ocupació adreçades als emprenedors degut a una vegada

finalitza la tutorització per part de les diferents organitzacions que promouen aquests processos.

• La constitució del clúster sobre Sistemes Intel·ligents de la Mobilitat a la zona Delta està promovent

una nova forma de relació entre els diferents municipis. Les dificultats per aconseguir uns objectius

de forma individual i l’actual situació de crisi i de manca de recursos ha facilitat que es passi de

treballar sota una visió més àmplia i de conjunt que permeti racionalitzar els recursos i aprofitar les

sinergies entre tots els municipis del territori, especialment en el cas de promoure el clúster.


• Amb els dèficits de finançament dels ajuntaments es considera que la tendència ha d’anar a buscar

sinergies i complementarietats i defugir de duplicitats de recursos. Per aquest motiu, molts actors

estan pendents de com es desenvolupa aquesta nova forma de relació entre administracions

municipals per la promoció econòmica del territori, així com les dificultats que es plantegen (a nivell

legislatiu com de maduresa social i política) i com es resolen.

• Un altre aspecte en el que coincideixen les diverses parts consultades és la debilitat de

l’associacionisme entre el col·lectiu d’empresaris. La tradició industrial d’aquesta zona del Baix

Llobregat és relativament recent, de fet els primers polígons industrials daten de finals dels anys

60 i inici dels 70’s. Aquest fet podria explicar en certa manera la feblesa de les relacions

interempresarials en aquest territori. El fet que es tracti de petites empreses multi-sectorials: tallers,

instal·ladors, empresa auxiliar, etc. també ha dificultat aquest associacionisme empresarial.

Tot i aquesta debilitat de l’associacionisme, els diferents actors consultats consideren important i

necessari tenir un interlocutor que faciliti la comunicació entre l’ajuntament i les empreses dels

polígons en aquelles qüestions considerades d’interès per les dues parts com poden ser l’estat

de conservació del polígon, noves línies d’actuació a desenvolupar o la detecció de necessitats

en quan a formació dels treballadors.

El col·lectiu d’empresaris és conscient d’aquesta manca d’associacionisme i ho relaciona amb

dos qüestions. Per una banda, l’absència de grans problemàtiques que motivin als empresaris a

associar-se i, per altra, la situació de crisi econòmica que fa que els empresaris prioritzin el seu

negoci per sobre d’altres qüestions.

• Davant d’aquesta situació de debilitat o absència d’associacionisme empresarial, la majoria de

municipis ha optat per fomentar-lo directament i per promoure activitats que facilitin el coneixement

entre les empreses del mateix municipi a partir de jornades de networking empresarial per aprofitar

les sinergies. Val a dir que aquestes activitats es continuen organitzant a nivell local i no

supramunicipal de manera que hi participen les empreses de cada municipi. Plantejar jornades

conjuntes de networking dels 7 municipis seria una bona manera de visualitzar aquesta voluntat

de treballar de forma conjunta en el territori.

Un altre aspecte a desenvolupar és el de canviar el discurs crític amb el col·lectiu d’empresaris

que positivitzi la tasca realitzada com element generador d’ocupació i de riquesa. Per aquest motiu,

alguns municipis estan desenvolupant diferents accions en aquesta línia: donar a conèixer empreses

singulars del municipi a partir de petites càpsules audiovisuals pel consum de la xarxa de televisions

locals, vídeos promocionals a youtube, o creació de guardons adreçats a premiar empreses.

Llistat d’entrevistes

Es van realitzar un total de 20 entrevistes al llarg dels mesos de juliol i setembre de 2010 a persones

de referència, tant a nivell d’administració com d’empreses implantades en el territori:

Representants de l’administració pública:

• Ajuntament de Sant Boi. Promoció econòmica.

• Ajuntament de Begues. Alcaldia.

• Ajuntament de Gavà. Regidoria de Promoció Econòmica i participació ciutadana.


• Ajuntament de Viladecans. Àrea de Promoció de la ciutat.

• Ajuntament de Castelldefels. Promoció Econòmica i Comerç.

• Ajuntament del Prat. Promoció Econòmica i Comerç.

• Ajuntament de Sant Climent de Llobregat.

• Consell Comarcal del Baix Llobregat. Àrea de Desenvolupament Estratègic.

Representants d’empresaris:

• Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat.

• PIMEC-Gavà

• Associació Empresaris del Parc Empresarial de Gavà

• Associació Empresaris del Prat

Representants d’empreses:

• Dextrum. Sant Boi de Llobregat.

• Olivé Química, s.a. Gavà.

• Gemap. Viladecans.

• J. Juan, S.A. Gavà.

• Sumol Pharma S.A. Castelldefels.

Representants d’equipaments i institucions singulars:

• Viladecans Business Park. Viladecans

• Parc Mediterrani de la Tecnologia. Castelldefels.

• Clúster Sistemes Intel·ligents de Mobilitat.


6. CONCLUSIONS

Conclusions

L’àmbit de l’Antena Viladecans agrupa 7 municipis situats al delta del Llobregat (Castelldefels, El Prat

de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans) i als vessants del massís del Garraf (Begues

i Sant Climent de Llobregat). En total ocupen una superfície de 178,2 km2 i tenen una població de

327.459 residents.

L’estructura econòmica de l’àmbit de l’Antena es caracteritza pel pes que té el sector serveis. El

74,7% dels ocupats corresponen a aquest sector, un percentatge lleugerament superior a la mitjana

catalana (73,3%) i sobretot a la del conjunt de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). Per contra el

sector industrial té un pes inferior. Mentre que a l’Antena representa el 14,6% de l’ocupació, a

Catalunya és el 16,6% i al Baix Llobregat és el 20%. Per municipis s’observen diferències importants.

Gavà i Sant Climent tenen un pes major de la indústria (19,2% i 31,4%). Tots dos es situen per sobre

de la mitjana catalana i en el cas de Gavà en la mitjana de la comarca. Sant Boi es situa amb un nivell

intermedi (16,9%) amb valors semblants a la mitjana catalana. En Viladecans i en El Prat l’ocupació

en la industria té un pes menor (13,9% a tots dos municipis). Per últim a Begues i, sobretot a

Castelldefels, hi ha molt pocs pes a la industria (el 12,3% i el 7,4%, respectivament).

En aquest territori hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfície total de

1.540 hectàrees. El creixement dels polígons data de les darreries dels anys seixanta i s’accentua

en les dècades posteriors, especialment als vuitanta i noranta, quan la industria que hi havia a la

ciutat de Barcelona es relocalitza en els municipis dels voltants. Més recentment, encara s’han

desenvolupat o estan en execució nous sectors d’activitat econòmica que responen a noves

tipologies (parc empresarial/de negocis, parc logístic, parc científic/tecnològic).

Així doncs, els desenvolupament dels polígons és un procés relativament recent a l’àmbit de

l’Antena la qual cosa fa que l’estat dels polígons pel que fa al seu disseny funcional (vialitat,

accessos) sigui força bo en comparació a d’altres indrets del territori català. A més, l’esforç dels

ajuntaments en el manteniment i millora d’aquests espais es tradueix en el bon estat general

de la urbanització i de la senyalització, i també en la presència d’equipaments i espais de suport

a les empreses:

• Polígon Estruch (El Prat): Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat.

• Polígon Pratenc i ZAL-El Prat (El Prat): Service Center.

• Polígon Massotes (Gavà): Centre de Suport a l’Empresa.

• Fonollar Sud (Sant Boi): Sant Boi Centre Serveis, Viver d’Empreses.

• Can Calderon (Viladecans): Centre Municipal de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses.

Sobre la base de les primeres industries, el Pla General Metropolità del 1976 proposa una ordenació

dels espais d’activitats econòmiques a l’àmbit de l’Antena que donen lloc al mapa de polígons actual.

177CONCLUSIONS

El mapa actual es caracteritza per l’existència de grans àrees d’activitat econòmica (a l’eix de la

C-245/C-32, a l’est i oest del municipi del Prat, a l’àrea polígon Pratenc/ZAL) i per la contigüitat

dels polígons amb el teixit residencial (seguint el model de ciutat compacta). Aquests trets

confereixen als polígons i al territori en general uns avantatges:

• L’existència de grans àrees d’activitat permet l’assoliment d’economies d’escala pel que fa a la

localització d’infraestructures, equipaments i serveis. Per exemple els centres de serveis als que

s’han fet esment abans, les millores en accessibilitat derivades de la construcció de la C-32, el nivell

de servei de les parades de tren i d’autobus, i també altres infraestructures com el túnel de vent

que hi ha en previsió...

• L’existència de grans àrees d’activitat també permet gestionar d’una manera més eficient els

polígons en aspectes com la senyalització interna i externa, i el manteniment dels espais

públics.

• La proximitat al teixit residencial dota als polígons de dos clars avantatges. En primer lloc, com s’ha

vist, els desplaçaments en modes no motoritzats, presenten una quota considerable (12,7%),

sobretot si es comparen amb altres indrets de Catalunya. Les línies d’actuació adreçades a la

millora de la permeabilitat entre el teixit residencial i els polígons redundaran en que aquests tipus

de desplaçaments augmentin.

• En segon lloc, la proximitat entre el teixit residencial i els polígons permet que les empreses i els

treballadors puguin gaudir més dels serveis urbans, com per exemple els establiments de

restauració, hotels, comerços, oficines bancàries, serveis a les empreses, etc.

Totes aquestes característiques específiques dels polígons d’activitat es combinen amb d’altres

característiques generals de tot l’àmbit de l’Antena Viladecans. Unes característiques que

generen potencialitats de desenvolupament:

• Localització al bell mig d’una de les 10 aglomeracions metropolitanes més importants d’Europa,

la qual cosa permet disposar de serveis avançats, un mercat de treball ampli i amb molta

especialització, i en general avantatges derivades de les economies d’aglomeració.

• Accessibilitat externa. Proximitat a l’aeroport i al port, que connecten la regió metropolitana amb

el món tant pel que fa a les mercaderies com als passatgers. A nivell de transport de mercaderies

per ferrocarril cal destacar la connexió del port amb amplada de via europea fins al tram el Papiol-

Mollet i des d’aquí pel traçat de l’AVE fins a la frontera francesa. La xarxa viària de gran capacitat

connecta els municipis de l’Antena amb els principals eixos i corredors ibèrics i europeus (connexió

interior península A-2, AP-2; corredor mediterrani AP-7).

• Accessibilitat interna. La xarxa viària principal connecta l’àmbit de l’Antena amb els principals

eixos i corredors metropolitans (eix del Llobregat A-2, AP-2; amb Barcelona, C-31, C-32). La

xarxa de rodalies connecta amb el continu urbà barceloní (línies R2, R2 sud i R2 nord de

Rodalies de Catalunya). La futura L-9 de metro i el projecte d’extensió de la línia C3 de rodalies

des de Cornellà fins a Castelldefels, passant per Sant Boi, Viladecans i Gavà milloraran la

vertebració interna.

• Governança. Voluntat per part dels ajuntaments, administracions (Consell Comarcal i Generalitat

de Catalunya), i d’altres agents (Cambra de Comerç de Barcelona, associacions d’empresaris,


universitats) per treballar de manera coordinada amb projectes comuns i transversals. P.ex.

Innobaix, Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca

del Baix Llobregat, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Parc Mediterrani de

la Tecnologia (PMT).

• Coneixement. La presència de diverses facultats universitàries i centres de recerca i d’investigació

al Parc Mediterrani de la Tecnologia és un valor afegit pel territori. Disponibilitat d’espais i de metres

quadrats per acollir més centres i grups de recerca al PMT, o d’altres activitats intensives en

coneixement al Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans.

• Qualitat de vida. La diversitat de paisatges i la riquesa d’espais del territori (parc agrari, zones

forestals, platges, etc.), així com la complementarietat amb les zones urbanitzades, permet una

gran diversitat d’usos, tant a nivell productiu com de lleure i esbarjo. Tot plegat li dona una qualitat

de vida alta al territori.

• Projectes estratègics. A l’àmbit de l’Antena es disposa de projectes estratègics: Els clústers

relacionats amb el sector de la mobilitat, especialment el Clúster 6M (Sistemes de Mobilitat

Sostenible i Intel·ligent), el Clúster de la Logística, i el projecte de Ciutat de la salut mental a Sant

Boi. També cal destacar el futur Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de

Ca n’ Alemany a Viladecans.

179CONCLUSIONS

Epíleg

Cap a un nou model de gestió dels polígons d’activitateconòmica

El nou Pla de Política Industrial (2010-2020) elaborat i presentat pel Govern de la Generalitat de

Catalunya estableix, com a ideari programàtic, una aposta de futur on es prioritza la indústria com a

sector capdavanter dins l’activitat econòmica de Catalunya. Entre d’altres, aquest pla anuncia un

seguit de propòsits que, en major o menor mesura, afecten als nostres polígons i en concret a la

gestió dels mateixos.

Com a model de gestió, en tot cas, serà necessari que integri, per un costat els elements bàsics del

polígon industrial, com són l’enllumenat, els sistemes contraincendis, la vialitat, el clavegueram, la

neteja, les zones verdes, el transport públic i la seguretat, juntament amb les infraestructures bàsiques,

és a dir, el servei d’electricitat, gas, aigua i telecomunicacions, en tots els seus components, a part

d’altres serveis i equipaments. Però a més, caldria poder incorporar altres elements claus per a la

competitivitat del polígon, com és la cooperació empresarial o les possibilitats de transferència de

coneixement de les empreses, en col·laboració amb els centres d’investigació, així com els centres de

formació, o la possibilitat d’establiment de serveis necessaris per a les empreses i per a les persones.

Les fortaleses apuntades en el capítol de conclusions anterior precisament permeten evidenciar que

en els polígons de la demarcació de l’Antena Local de Viladecans es donen precisament, com a cap

d’altre indret, les condicions objectives per poder treballar cap a un model de gestió integrada del

sostre industrial i tecnològic de manera unificada.

Però la manca d’un model de gestió definit és la tònica general en aquest àmbit, no solament a la

demarcació de l’Antena sinó a tot Catalunya. Per tant, inicialment s’haurà d’anar casa a cas i veure

en cada polígon o parc quin tipus de gestió es desenvolupa. A grans trets podem dir que

majoritàriament avui per avui la gestió d’aquests polígons és municipal, encara que existeixen diverses

particularitats, tant des del punt de vista de gestió com des del punt de vista d’organització col·lectiva

segons els polígons, que cal ressaltar

Si observem el detall:

• En el municipi de Castelldefels:

— Camí Ral: no hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan

constituïts com a junta de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les

despeses pròpies de manteniment de l’edifici.

— Parc Mediterrani de la Tecnologia: El Parc disposa de gerència, com a figura encarregada

del manteniment i promoció dels espais, i a més, amb la possibilitat d’adaptar els espais a les

necessitats de les empreses i d’aconseguir tarifes més competitives en alguns serveis

(electricitat, missatgeria, etc.).


Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial local, cal destacar que la Federació de

Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot agrupant el col·lectiu de comerç i

d’empresa sota un mateix grup.

• En el municipi de Gavà:

— Les Parets- Barna Sud: existeix l’Entitat de Conservació Parc Comercial Barna Sud com a ens

responsable de la comercialització i manteniment dels espais del centre comercial.

— Polígon La Post, Les Massotes, El Regàs, Camí Ral: existeix l’Associació d’Empresaris del

Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan

d’interlocutors davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el

manteniment del polígon (senyalització, neteja, enllumenat, etc.).

— Gavà Park: la Junta de Compensació, que es va constituir en finalitzar les obres d’urbanització,

es va transformar en Entitat Urbanística de Conservació encarregada del manteniment dels

espais del polígon.

Pel que fa a l’associacionisme, l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà està

treballant perquè els empresaris s’associïn i hi hagi una major interlocució entre el col·lectiu i

l’Ajuntament.

• En el municipi del Prat de Llobregat:

— Mas Blau I i II: L’Entitat de Conservació Parc de Negocis Mas Blau s’encarrega de fer el

manteniment del polígon (jardineria, enllumenat, etc.). Per altre costat existeix un ens específic

de gestió que s’encarrega de la comercialització dels espais.

— Pratenc: Associació Administrativa de Cooperació polígon industrial Pratense que exerceix

d’entitat interlocutora entre els associats.

— Zal: La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és gestionada per CILSA, qui ofereix espais diversos

com oficines, naus industrials, etc. i s’encarrega dels serveis que puguin necessitar les

empreses a nivell de telecomunicacions, missatgeria, etc. En aquest polígon, a més, cal

destacar la gestió privada d’una Llar d’infants per als treballadors i treballadores del polígon.

Pel que fa a l’associacionisme del teixit productiu, cal esmentar l’Associació d’Empresaris del Prat

(ACIP), que promou la interlocució del món empresarial amb l‘ajuntament i la realització de

campanyes informatives, conferències, seminaris i sessions de treball adreçades als seus associats

i al conjunt del teixit empresarial del municipi.

• En el municipi de Sant Boi de Llobregat:

— Can Calderón: existeix una Associació Administrativa de Cooperació Can Calderón.

— Sales: existeix l’ associació administrativa de cooperació del polígon Sales, que agrupa algunes

de les empreses ubicades al polígon.

— Prologis Park: L’empresa Prologis gestiona el parc logístic, en fa el manteniment i adequa les

naus a les necessitats de les empreses que s’hi ubicaran.

— Polígon Salines: existeix una Associació Administrativa de Cooperació del sector Salines.

181EPÍLEG

Pel que fa a l’associacionisme empresarial, hi ha constituït el consell de mecenatge, en el qual

8 empreses de referència de la ciutat assessoren l’alcalde en qüestions relacionades amb l’àmbit

econòmic. Paral·lelament, des de promoció econòmica s’està treballant per fomentar l’associacio-

nisme entre el col·lectiu empresarial, tal i com ja s’ha fet amb el sector comerç. Per aquest motiu es

promouen accions adreçades a constituir espais de trobada i coneixement mutu entre les empreses

del municipi per trobar sinergies i desenvolupar projectes comuns.

• En el municipi de Viladecans:

— Can Calderón: Associació administrativa de cooperació Can Calderón.

— Parc de Negocis de Viladecans: l’empresa Goodman és l’entitat que s’encarrega de gestionar

tot el parc empresarial i d’oficines: manteniment, seguretat, jardineria, etc.

Pel que fa a l’associacionisme, el municipi té diverses entitats i organitzacions que agrupen al col·lectiu

empresarial de la ciutat. El Club d’Empresaris de Viladecans, l’Associació d’Empresaris de Viladecans

(AEVI), la Xarxa Comercial de Viladecans, el Gremi d’Hostaleria de Viladecans, i la Cooperativa Agrícola

de Viladecans. En el Consell Econòmic i Social de Viladecans (CESV), estan representats de forma

paritària agents socials, agents econòmics i tots els partits polítics amb representació al Ple Municipal..

Atès els condicionants que més amunt hem comentat sobre quins indicadors caldrà comptar de cara

un futur model de gestió dels polígons d’activitat econòmica, els polígons d’activitat i els municipis que

els acullen compten ja amb una experiència i fins i tot una vocació alhora de desenvolupar projectes

adreçats cap a aquests objectius. Així, i entre d’altres cal comentar:

La creació de la marca Parc Empresarial de Gavà: l’Ajuntament de Gavà dissenyà una marca per

identificar els polígons d’activitat econòmica del municipi, com un suport a la promoció de l’activitat

econòmica del municipi, definint-lo com un espai de qualitat i de serveis per a les empreses. Cal

destacar que en el procés de creació de la marca hi va participar l’associació d’empresaris. La

primera utilització de la marca va tenir lloc en el projecte de senyalització del Parc Empresarial del

2006-2007, amb la senyalització de carrers, numeració i punts d’informació, que es va dur a terme

l’any 2006. Així mateix es va crear una web pròpia per al parc empresarial com a eina de promoció,

de dinamització empresarial i de coneixement de les empreses instal·lades. Els objectius llògicament

han estat la identificació del Parc amb el municipi, la participació de l’Associació d’Empresaris en la

presa de decisions i la promoció de l’activitat econòmica.

Aplicatiu informàtic per a la detecció d’oportunitats de cooperació empresarial als polígons

d’activitat econòmica del municipi de Viladecans: les noves tecnologies poden afavorir les

interaccions de les persones i, per extensió, de les empreses, però per incrementar la seva efectivitat

la tecnologia aplicada ha de ser un instrument més de tot el procés de dinamització. Amb aquest

aplicatiu, dissenyat pel Servei de Suport a les Empreses de Viladecans, es va voler conèixer la realitat

de l’activitat econòmica més enllà de la informació censal de les empreses. Així van poder emergir

diferents indicadors que faciliten la detecció de les unitats de negoci de les empreses del territori i

l’estat actual de les empreses i buscar potencials sinergies entre elles.

Així, es va impulsar, utilitzant la ja existent Xarxa Empresarial Negoci@, tota una sèrie de trobades i

seminaris presencials adreçades a generar confiança entre els membres per tal de solidificar les


relacions de tipus personal. En un posterior macroprojecte es volia involucrar la participació i recerca

de representativitat de les empreses ubicades als 4 polígons industrials i de negocis del territori.

Les fortaleses observades en els polígons de la demarcació de l’Antena Local de Viladecans marquen

la singularitat d’aquest territori. La seva accessibilitat, la localització, el coneixement que acumula,

junt amb les línies estratègiques ja engegades i la voluntat de treballar plegats que han demostrat els

ajuntaments, són la millor targeta de presentació de com un territori pot afrontar de manera

consensuada nous reptes en l’àmbit de la promoció econòmica del territori.

Un cop vista l’anàlisi dels diferents espais industrial es pot concloure que, malgrat que en general els

polígons de l’àmbit de l’Antena Local Viladecans es troben en bon estat de conservació, caldrà

continuar potenciant els polígons d’activitat econòmica que avui tenim, tant aquells que durant molts

anys han estat els espais on s’ha centralitzat la productivitat i creixement de la demarcació com

aquells nous de recent promoció. La coexistència de polígons industrials tradicionals amb nous

espais dotats de valor afegit no deixa de ser un denominador comú que es repeteix en tots els

municipis analitzats.

Malgrat que una minoria de polígons disposen de gestor, cal concloure que en tots els casos es

tracta d’espais singulars com són els parcs de negocis (Viladecans), parcs de recerca (PMT de

Castelldefels), els centres logístics (Prologis Sant Boi o ZAL Prat) o els recintes aeroportuaris

(AENA el Prat) els quals disposen d’un ens encarregat de la comercialització i del manteniment

dels espais.

En la resta de polígons però, no s’observa una acció de gestió integral del polígon, encara que totes

les parts consultades coincideixen en la necessitat d’establir noves fórmules de gestió dels polígons

que permetin crear un marc que estipuli els drets i obligacions dels agents protagonistes dins l’àmbit

del polígon, abans de la seva creació durant la seva promoció, però també durant el període de vida

útil del polígon.

Cap a on caldrà adreçar aquest nou model de gestió dels espais industrials?

Tenint en compte que l’àmbit de l’Antena Local Viladecans és un territori heterogeni pel que fa a la

tipologia de polígons, quant a disseny de construcció, any d’inauguració, superfície, ubicació i

característiques de naus i empreses instal·lades, una de les tasques a replantejar de manera conjunta

és quins nous usos de naus i espais caldran per a les noves necessitats empresarials que vinguin en

un futur.

Línies estratègiques a seguir en l’àmbit de la gestiódels polígons dins l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans

Primera. Elaboració d’un cens d’empreses comú, actualitzable i accessible de cara a potenciar el

coneixement del teixit empresarial existent.

El coneixement de les activitats que es localitzen en els polígons propers podrà generar relacions de

col·laboració entre les empreses. Alguns municipis de l’Antena realitzen operacions estadístiques i

183EPÍLEG

informatives que van en aquesta línia, com és el cas del Mapa de l’Activitat Econòmica del Prat de

Llobregat.

L’esperit de col·laboració existent entre els diferents municipis, així com la implicació de les

associacions empresarials de la demarcació, junt amb el coneixement que la Cambra de Comerç de

Barcelona aporta sobre les empreses del territori, fa viable el desenvolupament d’aquest projecte.

Segona. Creació de l’Oficina d’Atenció a les Empreses dins les estructures i recursos actualment

ja existents.

Diversos són els representants de les empreses entrevistades que troben a faltar una interlocució més

clara i directa amb l’administració local, no solament des del punt de vista d’una interlocució formal

sinó també des de l’àmbit d’una major eficàcia en la gestió administrativa. Per aquest motiu, aquesta

Oficina d’Atenció a les Empreses hauria de fer factible poder aglutinar les demandes i les inquietuds

de les empreses i poder-les canalitzar dins de l’estructura municipal, amb el següents objectius:

• Agilitzant la posada en marxa d’empreses.

• Facilitar la tramitació de llicències amb una millor fluïdesa en la informació i seguiment dels

expedients.

• Millorar el nivell d’interlocució entre les empreses dels polígons administracions.

• Recepció d’incidències puntuals existents en els polígons vinculades als vials, seguretat, residus,

i d’altres aspectes vinculats al dia a dia del polígon i que, en moltes ocasions, requereixen una

intervenció immediata.

Una acció conjunta dels diferents municipis amb l’ elaboració d’un programa unificat per a l’atenció

de les empreses, facilitaria per un costat la possibilitat d’ elaborar-lo amb aportacions i experiències

pròpies de cada municipi, i per altre ajudaria a una avaluació sobre l’acollida del programa i

possibles mesures a corregir.

D’altra banda, que els polígons de cada respectiu municipi estiguin adherits a aquest programa

d’atenció a l’empresa no deixa de ser un plus i un valor afegit per a les empreses que s’hi vulguin

ubicar.

Tercera. Fomentar la cooperació de les empreses, ja sigui mitjançant l’associacionisme en els

polígons o mitjançant d’altres fórmules de participació.

La manca d’interlocutors que representin als empresaris dels diferents polígons, també limita la

capacitat de comunicació i d’acció de l’administració local a l’hora de prioritzar i aplicar accions que

puguin afectar al col·lectiu d’empresaris. Per tant, cal també definir els interlocutors des del punt de

vista empresarial.

En aquest sentit, cal valorar les actuacions encaminades a afavorir l’associacionisme empresarial

que s’han desenvolupat en els municipis de la demarcació, encara que aquest no es troba ni molt

menys extens en tot el territori i quan hi és no té el paper protagonista que aquest tipus d’entitats

haurien de poder assolir.


Per aquest motiu, caldrà que la cooperació entre les empreses i l’ interlocució amb els respectius

ajuntaments es faci aprofitant, per un costat les associacions ja existents i que amb vocació de

perdurabilitat continuen desenvolupant la seva tasca associativa en favor de les empreses, i per altre

costat desenvolupant d’altres fórmules de participació (observatoris, jornades, taules de participació

empresarial, etc), on les empreses que vulguin pugui participar-hi sense el vincle que suposa formar

part de cap entitat.

Quart. Treballar de manera coordinada els diferents municipis de l’àmbit de l’Antena cap a un

model de gestió propi, contrastant amb els diferents models que, a dia d’avui, s’estan treballant a

nivell espanyol, com és el model de gestió emprès a iniciativa de la Coordinadora Española de

Parques Empresarials de España (CEPE) inspirat en el model anglosaxó dels Business Improvement

District (BID) però adaptat a la realitat espanyola. Aquest model es fonamenta en una organització

gestionada pel sector privat però amb autorització pública, amb prestació d’uns serveis addicionals

dins d’un determinat espai d’activitats econòmiques que generen uns ingressos anuals provinents de

les contribucions dels propietaris i propietàries i/o de l’ empresariat. La característica diferencial del

model es basa en un sistema de votacions pel que s’adopten les diferents mesures de manera que,

arribada a una determinada majoria, l’ acció a desenvolupar esdevé obligatòria així com la contribució

econòmica pel finançament de l’actuació.

A nivell català, destaquen el futur model de gestió integral en els Sectors d’Activitats Econòmiques

de nova creació promogut per l’ Incasol, definint el concepte de gestió integral que abastaria tant

els serveis bàsics del polígon (manteniment, neteja de zones verdes, conservació i neteja dels vials,

enllumenat, xarxa de clavegueram, xarxa contraincendis, seguretat, la gestió dels residus, etc), com

el serveis de valor afegit (panells informatius, pàgina web, informació i assessorament, formació,

borsa de subproductes, gestió de residus, gestor de mobilitat, assistència sanitària, vivers

d’empreses, llars d’infants, acords comercials, gestió energètica, etc). Tot això seria gestionat per un

Ens Gestor i el seu finançament aniria definit pel compte d’explotació, diferent per a cada polígon, i

que reflectirà la capacitat de generar ingressos i de suportar les despeses que tindrà cada polígon

mitjançant el seu ens gestor. El matís important de la proposta, recordem que és un model per als

polígons de nova creació, és que serà des del planejament on es permetrà introduir les prescripcions

necessàries per assolir aquest ens gestor, mitjançant la imposició del règim de propietat horitzontal

per parcel·les i la previsió i regulació dels deures de conservació.

Sens dubte, l’Observatori Econòmic Local, dins l’Antena de Viladecans, esdevé l’escenari idoni per

poder analitzar, aprofundir i contrastar quines possibilitats reals hi ha de poder adoptar alguns

d’aquests models referits a la realitat dels seus municipis i dels seus polígons, tot treballant

conjuntament cap a un model de gestió comú.

185EPÍLEG

Bibliografia

Ajuntament del Prat de Llobregat (2009) Mapa de l’Actitivitat Econòmica del Prat de Llobregat

2008.

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2010) Salut mental comunitària. Un eix estratègic per a Sant

Boi de Llobregat.

Autoritat del Transport Metropolità, Generalitat de Catalunya (2009) Enquesta de Mobilitat Quotidinana

2006, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Casart, A. (dir.) (2008) Informe Territorial de la comarca del Baix Llobregat 2008. Mobilitat i

infraestructures de transport, Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de

Barcelona.

Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre la situació dels polígons industrials al Baix

Llobregat, Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Departament d’Universitat, Innovació i Empresa. Generalitat de Catalunya (2008) Dossiers comarcals.

Baix Llobregat, Barcelona, DUIE.

D’ALEPH (2007) Estudi per a la captació d’empreses al Parc Mediterrani de la Tecnologia,

Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels. Diputació de Barcelona.

Espinach, M.; Pongiluppi, B.; Moreno, D. (2005) Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació

a Castelldefels, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels.

Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la

regió urbana de Barcelona, Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona.

Generalitat de Catalunya (2010) Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013, Barcelona,

Generalitat de Catalunya.

Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A. (2005) Mapa dels sistemes productius locals industrials a

Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm.21, Barcelona, Departament de Treall i Indústria.

Generalitat de Catalunya

Illa, D.;Donat, C.; Cónsola, A.; Cabre, J.M. (dir.) (2010) Necessitats dels polígons industrials de l’àmbit

de l’Antena Local Manlleu: Manteniment i mobilitat, Barcelona, Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona.


Illa, D.; Donat, C.; Cónsola, A.; Medina, T.; Cabre, J.M. (dir.) (2009) Necessitats dels polígons

industrials de l’àmbit de l’Antena Local Mollet: Manteniment i mobilitat, Barcelona, Cambra Oficial

de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Miralles, C.; Donat, C. (2007) «Anàlisi de l’oferta i la demanda de polígons d’activitat a Catalunya» a

Polígons d’activitat econòmica: tendències de localització i accessibilitat. Revista Papers. Regió

Metropolitana de Barcelona, núm. 45, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de

Barcelona.

187BIBLIOGRAFIA

ANTENA VILADECANS

Antena Viladecans

C/ Andorra, 64 - Edifici Can Calderon

Polígon Industrial Can Calderon

08840 Viladecans

[email protected]

Amb la col·laboració de:

Estudi elaborat per:

Estudi poligons industrials Antena Viladecans

Business

Transcript of Estudi poligons industrials Antena Viladecans