Unitat 6 els serveis

Unitat 6: EL SECTOR SERVEIS

Júlia López Valera

Les activitats que s’inclouen en el sector terciari també reben el nom de sector de

serveis.EDUCACIÓ i

CULTURA

BANCASANITATCOMERÇ i TRANSPORT

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

SERVEIXEN PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES

És el més important, sobretot als països rics, fins al punt que el seu valor és un indicador

fonamental per conèixer el nivell de vida d’un país.


EL SECTOR TERCIARI:1. QUÈ ÉS?2. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI.

ELS TRANSPORTS:3. ELS SISTEMES DE TRANSPORT.4. LES FUNCIONS DEL TRANSPORT I LES SEVES XARXES.

EL TURISME:5. EL TURISME I LA SEVA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA.

EL COMERÇ:6. LES ACTIVITATS COMERCIALS.7. EL COMERÇ INTERIOR.8. EL COMERÇ EXTERIOR.

LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ:9. LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.10. LA RECERCA, EL DESENVOLUPAMENT I LA

INNOVACIÓ.


1. E

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIEl sector terciari o de serveis és el sector econòmic que ofereixen serveis a la

població o als altres sectors d'activitat.

EL CREIXEMENT DEL SECTOR DE SERVEIS

S'inclouen un gran nombre d'activitats: la sanitat, l'educació, el turisme, el comerç, el transport i la logística, les comunicacions, la cultura, l'oci, els esports, etc.

Als països desenvolupats, el sector terciari ha anat creixent en importància, tant pel nombre de treballadors que ocupa, com per la riquesa que genera.

És el sector econòmic que predomina en la societat.

L’expansió més gran del sector terciari s'ha produït amb l'aparició i la generalització de la societat de la informació, que comporta canvis tan importants com el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l'economia i el creixement dels intercanvis; fins i tot ja es parla de revolució del terciari.


1. E

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIEL SECTOR TERCIARI SUPERIOR O QUATERNARI

Les activitats vinculades a la TÈCNICA i la CIÈNCIA formen part del sector terciari superior o quaternari. Es tracta de serveis relacionats amb els avenços en camps com ara la microelectrònica, la informàtica, la bioindústria, la biogenètica, la indústria espacial…

També la PRESTACIÓ DE SERVEIS A EMPRESES, amb llocs de treball relacionats amb la gestió de grans companyies, el control de qualitat, la selecció de personal, l'estudi de mercats, els programes de publicitat, les estratègies de venda, etc.

Les persones que treballen en el sector quaternari cal que tinguin una preparació científica especialitzada i acostumen a guanyar sous elevats.


1. E

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIEL SECTOR TERCIARI BANAL

Com a contraposició al sector terciari superior trobem el terciari banal, que s'identifica amb feines que exigeixen poca preparació i que acostumen a ser mal remunerades, com ara els serveis domèstics, les tasques de neteja o la venda ambulant.


1. E

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIELS SERVEIS AVUI DIA (1)

Les indústries necessiten, cada vegada més, un gran nombre de serveis molt variats: transport, emmagatzematge, disseny, comercialització, logística, etc.

Quan parlem d'una societat terciaritzada, no vol dir que la indústria hagi desaparegut en benefici dels serveis, sinó que els serveis han adquirit una funció prioritària i decisiva per al desenvolupament de l'economia i la societat.

Els serveis també es multipliquen per donar resposta als canvis socials recents. Com a mostra, tot seguit en presentem tres exemples significatius:

L’AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA, fa que necessitem: residències, centres de dia, personal sanitari, fisioterapeutes...

LA INCORPORACIÓ DE LA DONA AL MERCAT LABORAL, fa que necessitem: llar d’infants, aliments precuinats, tintoreries...

LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL I LA GENERALITZACIÓ DE LES VACANCES PAGADES, expliquen l’oferta d’activitats de lleure i la importància del sector turístic.


1. E

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIELS SERVEIS AVUI DIA(2)

LA POBLACIÓ OCUPADA A ESPANYA EN EL SECTOR DE SERVEIS PER BRANCA D’ACTIVITAT EL 2015


2. L

ES A

CTIV

ITAT

S DE

L SE

CTO

R TE

RCIA

RIUna de les característiques principals del sector terciari és la gran varietat

d'activitats que comprèn.

LA DIVERSITAT DEL SECTOR SERVEIS

Són molt heterogènies, no tan sols per la quantitat de serveis que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les dimensions de les empreses que els ofereixen.

Són activitats intangibles i immaterials, en les quals el que s’ofereix i es valora é l’esforç personal en la prestació del servei.

Són activitats que no es poden emmagatzemar. Els serveis es fan quan es necessiten.

Estan situades a prop del consumidor, normalment és imprescindible el contacte directe entre l’oferta i la demanda.

Tenen un nivell de mecanització relativament baix. Molts serveis no es poden fer amb màquines.

Estan repartides d’una manera desigual: en alguns països ocupa a més del 70% de la població activa, en d’altres no arriba al 30%.


2. L

ES A

CTIV

ITAT

S DE

L SE

CTO

R TE

RCIA

RICLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

SERVEISSOCIALS

Es presten a les persones per a cobrir les seves

necessitats

SanitatEducacióJustícia

SERVEISDE

DISTRIBUCIÓ

Serveixen per a transportar i

intercanviar béns, informació i

persones

TransportComunicacions

InvestigacióPublicitat

Gestió d’empresa

OciTurisme

Petit comerç

Presten un servei personalitzat a les

empreses

Es presten a les persones però no

tots són considerats

bàsics

SERVEISA

LES EMPRESES

SERVEISAL

CONSUMIDOR

es poden classificar en


2. L

ES A

CTIV

ITAT

S DE

L SE

CTO

R TE

RCIA

RILA SANITAT I L’EDUCACIÓ A ESPANYA

A Espanya, el desenvolupament de la societat del benestar ha comportat el creixement i la consolidació de serveis socials com ara la sanitat, l'assistència social, l'educació i la cultura.LA SANITAT A ESPANYA:

Gaudeix d'un nivell de qualitat elevat tant pels mitjans humans com pels materials de què disposa.

El Sistema Nacional de Salut atén els ciutadans a través dels serveis d'Atenció Primària (serveis bàsics als centres de salut) i d'Atenció Especialitzada (als centres d'especialitats i hospitals).

La incidència de la crisi econòmica ha repercutit en una retallada de les despeses en sanitat, en la reducció del personal sanitari i en una despesa menor en fàrmacs. La manca de personal incrementa les llistes d'espera.

L'EDUCACIÓ A ESPANYA:

Des dels anys setanta del segle passat, l'educació obligatòria s'ha anat ampliant, i ara mateix va des de sis fins a setze anys (Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria). A més, per a les edats compreses entre el naixement i els sis anys hi ha l'educació infantil, que és voluntària, i que s'ha generalitzat entre els tres i els sis anys.

L'ampliació de l'educació obligatòria garanteix una igualtat més gran d'oportunitats per als ciutadans i ha atès les exigències creixents del món laboral.

La taxa d'escolarització és del 100% per bé que hi ha un fracàs escolar elevat, perquè molts alumnes deixen d'estudiar quan acaben l'ensenyament obligatori o fins i tot abans.

DESPESA SANITÀRIA PÚBLICA A ESPANYA DESPESA PÚBLICA EN EDUCACIÓ 2014


EL TRANSPORT


3. E

LS S

ISTE

MES

DE

TRAN

SPO

RTEL TRANSPORT: és l’activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és

traslladada d’un lloc a un altre.A partir de la Revolució industrial es dóna també la revolució del transport.

L’augment de la producció i del consum ha provocat un increment mundial de mercaderies.

TRANSPORT TERRESTRE

PER CARRETERA

TRANSPORT TERRESTRE

PER FERROCARRI

L

TRANSPORT AERI

TRANSPORT MARÍTIM


3. E

LS S

ISTE

MES

DE

TRAN

SPO

RT

TRANSPORT TERRESTRE

PER CARRETERA

Carreteres, autopistes i autovies són la xarxa més estructurada i densa. És la infraestructura més utilitzada per desplaçar persones i mercaderies. Grans diferències entre països desenvolupats (carreteres, autovies i autopistes) i subdesenvolupats (escassa, poc estructurada i mal condicionada).

TRANSPORT TERRESTRE

PER FERROCARRIL

És el millor sistema per a recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies. Avantatges: és ràpid, segur i econòmic. Inconvenients: rigidesa del traçat. Actualment, permet més capacitat de passatgers i de càrrega, i més velocitat.

3. E

LS S

ISTE

MES

DE

TRAN

SPO

RT És el més adequat per al desplaçament de persones a gran distància i per al transport de mercaderies lleugeres, gràcies a la seva rapidesa i seguretat. És car: molt carburant i molt manteniment. Gran impacte ambiental: soroll i contaminació. Els aeroports exigeixen molt d’espai. Han atret la instal·lació d’activitats industrials i terciàries al seu voltant.

És la manera idònia per traslladar a molta distància gran quantitats de mercaderies a un preu baix. A vegades es complementa amb el fluvial. Inconvenients: la lentitud, fa que es faci servir molt poc per als transport de passatgers.

TRANSPORT AERI

TRANSPORT MARÍTIM

4. L

ES F

UN

CIO

NS

DEL

TRAN

SPO

RT I

LES

SEVE

S XA

RXES

FUNCIONS DEL TRANSPORT

Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci).

Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…).

Distribució de béns i serveis.

4. L

ES F

UN

CIO

NS

DEL

TRAN

SPO

RT I

LES

SEVE

S XA

RXES

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTSObjectiu: poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, d'una manera més ràpida, segura i econòmica.

Augment de la capacitat de càrrega dels transports.

Intermodalitat: permet combinar diversos transports d'una manera coordinada i integrada

Augment de la velocitat.

Millora en la infraestructura viària.

Reducció del preu del transport gràcies a l'augment de la capacitat de càrrega i de passatgers

L'augment de la seguretat.

Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació).

4. L

ES F

UN

CIO

NS

DEL

TRAN

SPO

RT I

LES

SEVE

S XA

RXES

LES XARXES DE TRANSPORT

Què són? Conjunt d’infraestructures per on puguin circular fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries, ports, aeroports…)

DENSES (àrees econòmicament importants)

POC DENSES (països pobres)

Formades per eixos o línies que uneixen 2 o més punts connectats en forma de malla o xarxa que s’estén per un territori de forma més o menys densa.

NUSOS DE TRANSPORT: llocs centrals dels eixos (grans ciutats).


EL TURISME

5. E

L TU

RISM

E I L

A SE

VA IM

PORT

ÀNCI

A EC

ON

ÒM

ICA

QUÈ ÉS? Anomenem turisme a tot aquell desplaçament que es fa des del lloc de residència a un altre per un temps limitat, passant al menys una nit fora del

domicili habitual.

És una de les activitats del sector terciari que més han crescut. Fins a finals del s.XX, només feien turisme les classes adinerades, a partir de 1950 comença a massificar-se. PER QUÈ?

Vacances pagades Pensions de jubilació Disponibilitat de més temps lliure

Accés a l’automòbil particular Millores en el transport

IMPACTE ECONÒMIC DEL TURISME

Gran importància per a l’economia d’un país.

Als països pobres, les repercussions són diferents, ja que les companyies de transport internacionals tenen la seu principal als països desenvolupats. Només deixen una petita part al país receptor.

Creació i expansió d’empreses i de serveis que, proporcionen nombrosos llocs de treball.

És una font d’ingressos, els turistes gasten diners.

5. E

L TU

RISM

E I L

A SE

VA IM

PORT

ÀNCI

A EC

ON

ÒM

ICA

LES MANERES DE FER TURISME

Segons els objectius hi ha diversos tipus de turisme:

NATURAL

NATURAL Conèixer zones on la natura és molt present,

agradable, bonica o singular. Ex: parcs

naturals i zones protegides.

URBÀLes ciutats

contenen un conjunt

d’atractius turístics

importants (monumental,

històric, cultural).

CULTURALPer promoure l’atracció de

turistes, recorre a la història i

l’art o a elements culturals

immaterials (música,

gastronomia...)

RURALEs desenvolupa al camp i en el marc de pobles o cases aïllades. Diferents tipus: agroturisme, turisme verd i

turisme ambiental.

5. E

L TU

RISM

E I L

A SE

VA IM

PORT

ÀNCI

A EC

ON

ÒM

ICA

ELS DESPLAÇAMENTS TURÍSTICS

Els centres emissors de turisme principals acostumen a ser les grans ciutats.Durant els caps de setmana, i sobretot, a l’estiu, s’originen desplaçaments turístics des de les ciutats cap a diversos nuclis receptors. Segons la distància:

PROPERS (fins a 200 km).

INTERMEDIS (entre 200 i 2000km).

LLUNYANS (a partir de 2000 km).


IMPLICACIONS SOCIALS I CULTURALS DEL TURISME

El desenvolupament del turisme comporta molts canvis en els territoris afectats. Poden ser diferents segons es tracti d’un país desenvolupat o en vies de desenvolupament.

EFECTES POSITIUS:• Ingressos elevats al país receptor.• Potencia l’economia.• Genera molts llocs de treball.• Activa la construcció.• Impulsa la millora de les

infraestructures i dels mitjans de transport.

• Revitalitza el comerç.• Permet el contacte amb altres

cultures i facilita l’aprenentatge d’idiomes.

EFECTES NEGATIUS:• Contribueix a l’augment dels preus.• Incrementa l’especulació del sòl.• Enriqueix les grans empreses.• Els llocs de treball són de poca

qualificació i mal remunerats.• Origina atur durant les temporades

no turístiques.• Pot provocar impactes ambientals

greus: intensificació de la urbanització, alteració de la costa, generació de residus, sorolls i contaminació, augment del consum d’aigua i energia...


EL COMERÇ


6. L

ES A

CTIV

ITAT

S CO

MER

CIAL

S

Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns i serveis per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta) i el

consumidor (demanda).

QUÈ ÉS EL COMERÇ?

Al principi es feia a partir de l’intercanvi.

Amb l’aparició de la moneda es va donar un valor més exacte als productes.

Segons l’àmbit geogràfic podem distingir dos tipus de comerç:

COMERÇ INTERIOR: té lloc dins les fronteres d’un Estat. COMERÇ EXTERIOR: comporta la transacció entre diversos Estats.


6. L

ES A

CTIV

ITAT

S CO

MER

CIAL

SELEMENTS DEL COMERÇ

És la persona o empresa que presenta l’oferta o la quantitat de producte que es

posa a la venda.

És el qui s’interessa per l’oferta i presenta una demanda, és a dir, la quantitat de

producte que vol comprar.

És el producte que s’intercanvia. El valor o el preu

s’estableix per mitjà de la moneda.

És el lloc on es porta a terme la

compra i la venda.


6. L

ES A

CTIV

ITAT

S CO

MER

CIAL

SLES CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ ACTUAL

Mou grans quantitats de productes molt diferents. Crea una xarxa de relacions d’àmbit mundial. És una activitat que dóna feina a moltes persones del sector terciari. Es concentra, cada vegada més, en un nombre reduït d’empreses.


7. E

L CO

MER

Ç IN

TERI

OR

QUÈ ÉS EL COMERÇ INTERIOR?

És el que té lloc dins d’un mateix país i el que ens permet comprar els productes que nosaltres necessitem per a la nostra vida diària.

CARACTERÍSTIQUES: Genera riquesa i ocupació. Més del 10% de la població activa s’hi dedica. Estructura a Espanya: fins fa poc es caracteritzava pels petits comerços

especialitzats situats als barris o al centre de les ciutats. En els últims anys s’han implantat grans superfícies comercials.

A Espanya, els sector de l’alimentació és el que té més pes. Dos tipus de comerç interior:

ENGRÒS (majoristes)

Compren als productors i ho venen a empreses/comerciants

AL DETALL(minoristes) Es ven al públic petites quantitats

Productor Intermediari

(Majorista)

Comerciant(Minorista)

Consumidor


EL COMERÇ DETALLISTA

Comerç detallista tradicional:És el que ven directament al públic en petites quantitats. Acostumen a ser petits establiments de gestió familiar. Exemples: botigues de comestibles tradicionals i supermercats.

Grans magatzems:Establiments que ofereixen una gran gamma de productes. Situats a les zones cèntriques de les ciutats, tenen aparcament propi i s’organitzen en nombroses plantes verticals.

Grans superfícies comercials:Es troben als afores de les ciutats, on el valor del sòl és més baix i on hi ha accés a vies de comunicació. Pertanyen a cadenes multinacionals i venen en grans quantitats i a preus més barats.

Mercats ambulants:S’instal·len a llocs públics i a l’aire lliure un dia determinat dia de la setmana. Predominen els productes alimentaris, però també s’hi venen artesanies, roba, calçat i objectes antics.

7. E

L CO

MER

Ç IN

TERI

OR


8. E

L CO

MER

Ç EX

TERI

OR

Consisteix en l’intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals o exportacions, com les compres de productes de

l’exterior, o importacions.

ELS INDICADORS DEL COMERÇ EXTERIOR LA BALANÇA COMERCIAL

El valor del comerç entre els diversos països es recull en: La Balança Comercial: és la diferència entre

els productes que un país ven a l’exterior i els que compra a altres països. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança és positiva. En cas contrari, la balança és negativa.

La Balança de Pagaments: registra tots els intercanvis econòmics d’un país, tant de productes, serveis o capitals financers. Si el valor dels ingressos supera el de les despeses, la balança de pagaments és excedentària; en cas contrari, és deficitària.

LA BALANÇA DE PAGAMENTS


8. E

L CO

MER

Ç EX

TERI

OR

ELS TIPUS DE FLUXOS COMERCIALS

Els principals moviments o fluxos comercials comprenen els productes i serveis visibles i els que són abstractes.

Intercanvis de productes i serveis visibles

Inclouen els productes energètics (petroli, gas...), els productes agrícoles (cereals, cafè, cacau...) i els productes manufacturats (informàtics, electrònics o automobilístics, entre d'altres).

Els serveis bancaris, les telecomunicacions, les assegurances, els serveis d'assistència o les patents experimenten un ràpid increment i adquireixen cada dia més importància.


8. E

L CO

MER

Ç EX

TERI

OR

Intercanvis de productes i serveis abstractes

En l'actual sistema global hi ha molts productes que no es veuen ni es toquen, i per això els anomenem abstractes, però que tenen tanta o més importància econòmica que les mercaderies visibles. Així, cal destacar especialment:

Els fluxos de capital. El comerç de capital procedent de les grans companyies internacionals es realitza a les principals borses de valors del món.

Els fluxos d'informació. La informació és un element clau perquè les empreses siguin competitives. La informació ha d'arribar d'una manera ràpida i fiable a qualsevol racó del planeta.


LES EXPORTACIONS I LES IMPORTACIONS ESPANYOLES

A Espanya, la Secretaria d'Estat de Comerç és la que defineix, desenvolupa i executa la política comercial del país, tant pel que fa al comerç exterior com al comerç interior, inclòs l'intracomunitari.

També inclou les inversions exteriors, les transaccions exteriors i les activitats de promoció i internacionalització de les empreses espanyoles.

A la seva pàgina web podem consultar tot tipus de notícies, dades i informacions relatives a l'evolució de les activitats comercials espanyoles.

EL COMERÇ EXTERIOR ESPANYOL EL 2014


LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ


8. L

A TE

CNO

LOGI

A I E

LS M

ITJA

NS

DE C

OM

UN

ICAC

IÓLa informàtica ha esdevingut un dels factors més importants per al

desenvolupament. Gràcies a la informàtica, qualsevol feina es pot fer amb més eficàcia i rapidesa.

LA XARXA MÉS UTILITZADA ÉS INTERNET

(per milions de persones)

COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Per obtenir i intercanviar informació i també per relacionar-se.

En la seva vida laboral

En la seva vida personal

Tanmateix, cal recordar que als països menys desenvolupats l'accés a Internet continua restringit.


9. L

A TE

CNO

LOGI

A I E

LS M

ITJA

NS

DE C

OM

UN

ICAC

IÓEL PODER DE LA COMUNICACIÓ I DE LA INFORMACIÓ

La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública.

La seva importància ha convertit aquest sector en un àmbit de lluita pel poder entre diferents empreses i, ateses la importància estratègica i les dimensions d'aquestes companyies, també entre aquestes empreses i els Estats.


9. L

A TE

CNO

LOGI

A I E

LS M

ITJA

NS

DE C

OM

UN

ICAC

IÓÉs habitual que un mateix grup d'empreses, a més de tenir canals de televisió, emissores de ràdio, diaris i revistes, i de produir els seus propis programes, també controli companyies telefòniques i informàtiques.

D'aquesta manera, creixen i es reforcen els instruments de pressió sobre el poder polític i l'opinió pública per afavorir els interessos econòmics i polítics de les empreses en qüestió.


9. L

A TE

CNO

LOGI

A I E

LS M

ITJA

NS

DE C

OM

UN

ICAC

IÓCAP A UN MÓN HOMOGENI?

•Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en l'homogeneïtzació cultural del món sencer, com també en el replantejament de valors ètics i estètics, en la unificació de pautes de consum i de comportament i en la difusió d'unes mateixes preocupacions de tipus universal (el medi ambient, els drets humans, etc.).

•També hi ha grups alternatius (moviments socials, ecologistes, pobles i grups marginals) que utilitzen les possibilitats d'aquests mitjans de comunicació i d'aquestes tecnologies per difondre les seves reivindicacions i les seves visions particulars del món.

•Internet també fa possible que individus que no es coneixen personalment entrin en contacte, s'organitzin i formin comunitats virtuals amb interessos comuns o afins.

•El que abans passava i era conegut a escala local, regional o estatal, ara té una transcendència mundial immediata. Més que mai, el món s'ha fet petit i la seva lògica local s'ha convertit en global.


10. L

A RE

CERC

A, E

L DE

SEN

VOLU

PAM

ENT

I LA

INN

OVA

CIÓ RECERCA + DESENVOLUPAMENT + INNOVACIÓ

Anomenem espais innovadors aquelles àrees en els quals es localitzen activitats productives que incorporen alta tecnologia i que difonen el seu dinamisme a l'entorn

econòmic i social, amb la qual cosa generen un impacte sobre el desenvolupament local i de tota la regió.

La possibilitat d’incorporar la innovació tecnològica a la producció de béns i serveis està restringida a unes determinades activitats.

En els espais innovadors es produeix una concentració d’empreses i de centres especialitzats (universitats, instituts, laboratoris) dedicats a la recerca i el desenvolupament de nova tecnologia.

Aquesta concentració:

Pot ser espontània a partir de la demanda del mercat.

Pot ser deguda a polítiques d’intervenció institucional.

PARCS CIENTÍFICOTECNOLÒGICS

LOCALITZACIÓ: A prop de les grans àrees metropolitanes, on, a més de la presència d'universitats i centres que proporcionen assistència tècnica, s'ofereixen tota mena de serveis i equipaments: infraestructures de transport i comunicacions, mà d'obra qualificada i proximitat a altres empreses que poden ser clients o proveïdors potencials.


10. L

A RE

CERC

A, E

L DE

SEN

VOLU

PAM

ENT

I LA

INN

OVA

CIÓ

DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I ECONOMIA

El creixement econòmic general de les darreres dècades ha estat possible gràcies al desenvolupament de la recerca científica i de les seves aplicacions pràctiques.

Els governs i les grans empreses dediquen grans quantitats de diners a finançar equipaments de recerca. Quan una empresa fa una innovació, la patenta, i tothom qui vulgui utilitzar la nova tècnica o el nou procés ha de pagar. Les patents són una font d'ingressos força important.Els països més desenvolupats destinen entre el 2 i el 3% del PIB a la recerca tecnològica. Això explica que concentrin el nombre més alt de "cervells", que, a vegades, provenen de països poc desenvolupats, on no hi ha els mitjans suficients per investigar o per continuar la seva carrera científica.

La gran quantitat de recursos econòmics necessaris per a la recerca ha accentuat les diferències entre països.


ELS PARCS TECNOLÒGICS

OBJECTIUS: Promoure la innovació i afavorir la competitivitat i el desenvolupament econòmic.

COM?

1. Estimulant la creació d'empreses d'innovació.

2. Gestionant la transferència del coneixement i dels avenços tecnològics entre universitats, empreses i mercats, juntament amb altres institucions d'R+D.

TIPUS:

Hi ha parcs tecnològics d'iniciativa universitària, com ara l'espai innovador de Cambridge, que es va formar a partir del creixement d'una zona d'empreses d'alta tecnologia als voltants d'aquesta universitat anglesa.

Hi ha parcs d'iniciativa estatal. L'Estat francès va crear el parc de Sophia Antipolis amb la col·laboració d'empreses públiques, universitats i instituts d'investigació.


A Espanya hi ha una gran quantitat de parcs tecnològics, aplegats a l'APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya). La majoria col·laboren amb les universitats i d'altres en depenen directament.

ELS PARCS TECNOLÒGICS A ESPANYA

Els parcs tecnològics donen feina a 150.000 persones i allotgen cap a 6.500 entitats.

Al món ja han sorgit els parcs tecnològics de tercera generació, destinats a afavorir l'atracció de talents, la creativitat i les innovacions per mitjà dels espais de col·laboració.

Els parcs tecnològics d'Espanya han marcat unes directrius essencials per al període 2014-2020:

• Ser el centre d'una economia del coneixement i de xarxes de generar i de transferir tecnologia.

• Fer de base del sistema d'innovació espanyol i els sistemes d'innovació locals i autonòmics.

Unitat 6 els serveis

Education

Transcript of Unitat 6 els serveis