ELS SERVEIS SOCIALS DES D'UNA PERSPECTIVA

TEMES D'ESTUDI

ELS SERVEIS SOCIALSDES D'UNA PERSPECTIVA,

HISTORICA: DES DE LESPRIMERES CIVILlTZACIONS,

FINS LA CONSTITUCIODE 1978

RESUMEN

L'a rt icle fa un a descripció de l desenvolupamen t deIs Serveis Socials a l llargde la h istori a de la humani ta t, so ta I' a rgument impIíci t de que les axio log iesdominants, les co ncepcions hist óriques a l vo lta nt de la natura humana, les racio

nalitzacions del poder soc ia l i /o econ ómic, han esta t les causes - .d ' ajud ar al s desa favorits a l llarg de la hi sto ria. El s instruments admin ist rati.us perfer valdre ai xo , es les que aVlli es co neix per Serveis Socials.

ha estat el passat deIs Serveis Socia ls pera co m prendre millor el present i prep ararel futur. Aquest exercici historie incIou unaan alisi deIs serveis d' ajut des de les soci etatsprehist óriques fin s al' actualitat, sempre

sota l'argument esmentat que la concepcióque les societa ts han tin gut de si mateixesen un moment historie donat, ha des envolupat o lirnitat la practica deIs serveis socials .

1. SOCIETATS PREHISTÓRIQUES

El s primers indicis que tenim de la conducta d'ajuda daten de l'Edat de Pedra;mitjancant pintures rupestres i restes ossises coneix que lIavors ja hi existia un traetament d'ajut anomenat « trepanació» quehi co ns ist ia en perforar el crani d'una pe rsona segurame nt per mi g de pedres esmolades , amb objecte d'alleujar el dolor. Enaqueixa epoc a la concepció d el món no hiera evidentment com I'actual, sinó que s'interpretava demoníacament so br e els problemes de les persones. El sistema de creencies del sob renatura l predominava sobre elnatural, per la qual co sa creien que la perfo ració craneal serviria com a via d 'escapament als mals esperits que habitaven elcap del «rna lalt» . El bruixot, amb certescapacita ts místiques o religioses, podriaésser co ns iderat com el pr imer trebaIladorsocia l de tota la histori a de la humanitat.

ABSTRACT

The art icle describes the histo ry of Social Se rv ices under the pri o r a rg ume ntth at th e dominant axiol ogies, histories co nce pc io ns o f human nature a nd theracio naliza tio ns of social!eco nomic power are th e motives/reasons to give ass ista nce to the poors in th e history. T he admin istra tive instruments for that, co ns titu te th e Socia l Se rvice Syste m in o urs societies.

Jordi Garcés Ferrer*

INTRODUCCIÓ

Profesor titular de Serveis Soc ials. Dept, de Sociologia i Antr opologia Social (E.U.T.S.). Amb lacol·laboració d 'Encarna Gil Ferrandis, JosepTaléns i Raúl Rosell ó.

tat? 1 aquesta ajuda cal considerar- la comun donatiu, un favor deIs afavo ri ts enversqui no ho s ón , o ha d'ésser respost a a undret social ? Des d e l'inici de la societat ,l 'home ha respost aquestes q üest ions deforma distinta en base a les seues axiologiesdominants. Si part im del fet que el nostresistema de valors no es co ns t rueix en untr es i no res, sinó que n 'és el resultat d'unaco nverge ncia d'esdeveniments, situacio nsi fa cto rs del passat i que, a la vegada, lanostra ax io logia vige nt co ndiciona ra la futura , es fa necessari estudiar i repassar quin

La vida es centrava únicament en lasati sfacció de necessitats prirn áries; la provis ió d'aliment i un indret segur on dormirpossibilitava la su perv ivenc ia. Per aix ó, laco nce pc ió de pobresa fo s tal vegada supeditada a la incapacitat de trobar i assegurar-se menjar. EIs «pobres» , jais o malaltseren ac ollits per la tribu o en ocasionsn'eren expulsa ts o abandonats. És ben certque la tribu hi j uga un paper de grup primari d 'ajuda important tal i com ho haestat la famili a des d'aqueix temps.

2. LES PRIMERES CIVILITZACIONS

La co ncepció sobr ena tur a l del món,prompte deix á pas a noves aporta cions sobre la natura humana a la soc ieta t grega.Hipó crates fou dei s primers rnetges que interpret a de forma diferent les malalties idolencies de I'home. L'origen org ánic o fisio l ógic d 'aquestes, sobretot de les mentals,fent un a c!assificació psiqui átrica entre me-

DICIEMBRE /1992

lángia, mania i epilepsia, suposen un voltcopernic á no soIs des d'una perspectivaexistencial, sinó que també condicionariala prestació de determinats serveis d'ajuda.Pit ágores, centrat també en aquesta perspectiva organicista, deia que el cervell erael centre de la intel-Iigencia i els trastornsmentals n'eren un producte d'una disfunció d'aquell.

AJeshores, la tranquil-Iitat, I'excrcicii les dietes vegetarianes n'eren les receptesque donava la medicina (de bolquers) alsseus malalts, amb la qual cosa queden desplacats bruixots i sacerdots, disminuinttambé en aquest sentit la seua influencia(Rim i Somervill, 1977).

A Roma, el metge Asclepíades, no soIsdenuncia a la seua epoca tractaments crucisals «desviats», tal com assots amb cadenes,obligar els pacients a la castració o lIargsperíodes dabstinencia, sinó que aconselIava als seus pacients freqüents banys imassatges.

Fins i tot aquestes civilitzacions presentaven contradiccions inherents i sorprenents respecte a les actituds d 'ajuda. Elsavances de la perspectiva orgánica i la me-

dicina, s'eclipsaven per amenaces de la pori la superstició que desencadenaven no pocstractaments cruels. Les creencies filantr ópiques s'alternaven amb un sistema políticque permetia la compra i venda d'esclausi soIs els més rics podien disposar de I'ajutdeIs metges. EIs grecs i romans, sobrctotels darrers, n'eren espartans en la perrnissivitat de la debilitat física . EIs debils erenpoc tolerats i els discapacitats n'eren expulsats de les ciutats a la briva de la natura.Sembla, dones, que s'avancá en la ideapero no en la practica real d'oferir serveisals més necessitats.

A més, entre els anys 200 i 475 d. C.,la civilització es va veure assolada per plagues i mort que es propagaren per totaEuropa i Orient. En aquest context de desolació i por, quan la medicina encara nohi era capac d'afrontar aquestes malalties,apareix el cristianisme com forat d'escapament de les penalitats de l'home i de ladona. Les figures religioses tornen com salvadores de la malaltia i la miseria, mentreque les realitats de la medicina s'obliden;tornen els h ómens a perdre la fe en si rnateixos, trasladant-la al sobrenatural.

3. L'EDAT MITJANA

Segons Fisher, Mehr i Truckenbord(1974), el colapse de Roma a mans deis barbars féu oblidar els avantatges mediesaconseguits per aquestes primeres civilitzacions, esdevenint el cristianisme poder dominant en tota l'edat mitjana. L'Esglésiatenia el poder i organitzá gran part deIs serveis d'ajut, mitjancant els monestirs , santuaris, refugis i hospitals per salvar malaltsde tota mena. El cristianisme difongué lacreencia que els rics tenien la responsabilitat d'ajudar els menys afavorits, desenvolupant alhora expectatives als pobres sobreel deure i obligació deis rics amb ells, fentevident una clara distinció entre les duesclasses. Aquesta obligatorietat d'ajudar elspobres per motius humanitaris i basadaen la caritat que propugnava l'Església,prompte deixá pas a una concepció deI'ajuda que esdevenia imperativa si es voliaobtenir la salvació i la tranquil-litat a I'altravida. La caritat tingué un ampli desenvolupament a Espanya i conegué successivesregulacions legals, deixant un sedimentd'institucions i serveis assistencials a l'edatmitjana que anaven des d'hospitals, fins ahospicis i albergs (Casado i Guillén, 1988).També segons aquests autors, la caritat nofou I'única font de serveis humans dintreaqueixa epoca, dones també la família i lacomunitat de veins com a grups primarisde solidaritat jugaren un paper important,amb independencia de la protecció socialfeudal d'aleshores.

Pero quan l'Església desenvolupá elsserveis d'ajuda, I'ambient general de I'edatmitjana esta va marcat per una crueltat icaos extrems . Al període comprés entre el1200 i 1400 hi hagué un fort increment deles creencies en la bruixeria, no podentl'Església controlar completament aquestsmoviments religiosos alternatius (Russel,1972). Les sectes s'expandiren per tot arreude l'Europa mitgeval, passant el cristianisme a considerar-les junt amb les noves sacerdotisses (les bruixes), causa de mals i tragedies, Aquesta interpretació expiatoriatenia la intenció de restablir un ordre social que estava alterant-se mitjancant untipus «d'cxtremisme» mitgeval que competia en idees i per tant en poder amb el cristianisme.

Les contradiccions tornaven a afloraren una societat que propugnava la caritati I'ajuda humanitaria als pobres i utilitzavala Inquisició i la tortura per dominar els«rnals » esperits que guaitaven per apoderar-se de I'home. L'Església, en definitiva,aconsegu í durant aquesta epoca hist óricapreservar el seu domini, especialment pel

DICIEMBRE /1992

que respecta al suministre de serveis humans o d'ajuda, · sobretot als individus«rnereixedors» d' ajut. Progressivament,aquest poder que semblava hegemónic, hagué de repartir-se amb el poder deis estatsque cornencavcn a n áixer.

L'Església desenvolupa una font d'ingressos ferma, a I'exigir als seus seguidorsla donació d'una part deis seus guanys peral financarnent de les activitats eclcsiastiques, tot intentant l'Estat declarar-les forade la lIei, donant a canvi la prestació de serveis per a les persones que no pogueren tre bailar. EIs desafavorits foren així classificats segons foren capaces o incapaces detreballar. Entre els darrers es trobaven elsxiquets i majors i, per tant, n'eren considerats com a pobres mereixedors dajuda(al contrari deis etiquetats com a mandrosos) . El temps dóna altra vegada a I'hornela raó; els serveis hurnans es van secularitzant.

4. ELS SERVEIS D' AJUDAAL RENAIXEMENT

A les darreries del segle XVI, l'Estathavia establert finalment la seua autoritatsobre l'Església. Com a conseqüencia, pass á a ésser de la seua incumbencia la prestació de la majaría deIs serveis entre elsquals es trobaven els serveis humans . Sotael regnat d'Enric VIII d' Anglaterra, el govern assumí de manera formal els serveisd'ajut que s'oferien des de l'Església, irnplantava un sistema precursor del benestarpúblic. Al 1601 la Llei Isabelina deIs Pobres instituía un sistema que oferia asil iprotecció als pobres, cspecificant la responsabilitat local envers els pobres i desafavorits i aplicant així el principi de subsidiaritatde l'estat a la protecció socia!. Primer eraresponsabilitat de la familia oferir serveisd'ajut als seus familiars i veins; si la famíliano podia, llavors I'autoritat local i al seudefecte I'Estat es feien c árrec de la sellasituació (Schmolling, Youkeles i Burger,1988).

Malgrat tot , la Llei Isabelina no nasqu éamb la intenció explícitament humanitariadajudar els pobres necessitats, sinó que hisuposa un mitj á de control social en un període de bogeria col-lectiva, malalties i inestabilitat económica que arnenaca romprel' estructura social vigent.

Com a resultat d'aquestes lleis per alspobres a Anglaterra s'establí un sistema perclassificar els desafavorits. Foren classificats en tres categories:

1. EIs pobres capaces de treballar.

2. EIs pobres incapaces de treballardonada la seua edat, incapacitats físiqueso responsabilitats maternals.

3. EIs xiquets orfes i abandonats querestaven sota la tutela de l'Estat. Cadascuna de les comunitats locals tenia un supervisor del govern per tot el sistemad'ajuts, qui a la vegada decidia la pertinenca o no d'una ajuda o derivació d'un casdeterminat.

Respecte a Espanya, Lluís Vives, nascut, a Valencia marca eixe canvi renaixentista a la concepció deis serveis humans, Alseu tractat «De Subventione Pauperurn »(Del Socorriment deis Pobres), escrit a Anglaterra, planteja diverses qüestions; d'unavessant, la intervenció social pública a lessituacions de mancanca; per I'altra, el traetament tecnic de les pr oblem átiques. Pera ell, la intervenció pública és un antídotcontra el frau en les situacions de carenciapersonal, apuntant que la intervenció pública no hi és una intervenció substitutóriasinó complementaria de I'ajuda mútua familiar i altres accions privades siguen eclesi ástiques o no. Així mateix, hi cornencaa parlar de prevenció de la pobresa, mitjancant I'educació de menors en ambientsfamiliars adequats, autentic precursor deI'acolliment famili ar, a ixí com de la rehabilitació i inserció social (Casado i Guillén,1988).

La perspectiva intervencionista de LluísVives té seguidors i detractors a Espanya.La polernica sorgeix quan el Consell Reialdel 1540 publica una nova regulació d'atenció als pobres a la qual s'establien mesuresde control de la rnendicitat: examen i autorització previa de la mendicació, exigenciade confessi ó per a la cédula acreditativa,limitació del territori de mendicació i promoció de l'assistencia a través d'hospitals.Seria Domingo de Soto, mitjancant la seua«Deliberación de la causa de los pobres»,qui fonamentalment s'oposará contra eixa

ordre, rebutjant la interconexió de factorsmorals i religiosos per reglar la mendicitat ,propugnant la relació personal directa i noles institucions per assistir els pobres. Fraloan de Robles o loan de Medina, sera quipolemitzará amb De Soto en aquest assumpte, defensant la postura del ConsellReia!. La postura de Medina prevaldr á perdamunt de Soto i creixer á l'intervencionisme públic de control, essent més nombroses les iniciatives públiques i privades enpro de la creació d'institucions.

Des d'aqueix moment van apar éixer aEspanya innovacions importants des d'unaperspectiva institucional en materia de beneficencia; es creen les «cases de misericór-

dia» amb I'impuls de Miquel de Gigin taamb objectius instructius com l'aprenentatge d'oficis . Per la seua part, Pérez d'Herrera creara la figura de «p ro tecto r d'orfes» a nivelllocal, aixi com els anomenats«albergs per a pobres», concebuts com centres oberts de refugi per a vertaders pobres,amb I'objectiu cl'allotjar-los temporal ment, desvinculant l'obligatorietat del treball com a les Cases de Misericordia . Tanmateix, informació més detallada alrespecte poden trabar-la alllibre de la professora Carrne Alemán titolat «El sistemapúblico de Servicios Sociales en España" .

A més de les grans aportacions que alsegle XVI fan al voltant de la pobresa persones com els ja esmentats Vives i De Soto,és necessari apuntar, de forma precisa perosense extendrc's gaire, les fites hist óriquesque marquen I'evolució deis servcis socialspúblics fins a l'actualitat espanyola.

5. El. SEGLE XVII

La mentalitat del treball i el procés desecularització al segle XVII impulsen canvisprofunds a la percepció de la pobresa.Aquesta comenca a de ixar d'ésser contemplada com un ideal etic, mentre creix ]'intervencionisme estatal en la materia. Peroaquest intervencionisme es basa en una ideasecularitzada de la justicia social, a la qualels mateixos homes poden posar rernei rnitjancant una bona organitzaci ósocial (Alemán, 1991). Autors com Sancho de Mancada o López de Deza, intenten explicacionsi solucions de f a la crisi econ ómica que colpcja la població espanyola del moment,aguaitant remeis contra la pobresa que hiés tractada des d'un prisma estructural , ésa dir, supeditada als canvis econ órnics produits arran del mcrcantilisme i la moder nització de I'economia espanyola . El proteccionisme es va a desplacar dones enversels treballadors i tot el que permeta crearllocs de treball, com única eixida a la cri si .

6. EL SEGLE XVIII

Aquesta sacralització del treball va acontinuar al segle XVIII. La felicitat no soisno s'abasta mitjancant la moral cristiana,sinó que la via de consecució d'aquest valorn'és el treball i la sabiduria .. . , la cultura.Solament qui no pot treballar, per divcrsesraons, sera ajudat per l'estat; no debadesal 1749 es prohibid I'almoina, corn a mitj áde canalitzar la població cap al treball,

La ilIustraci ó, amb el seu intervencionisme estatal, possibilita que l'Església pcr-

DICIEMBRE /1992

da pes espec ífic a I' árnbit de la proteccióenvers els pobres . Es cr een correccionalscom «I' H ospici de Sant Fe rran», pero aix ósí, als «afo res de Madrid».

En aquest sentit , es cree n les « Diputa cio ns de Barri » (les co metes só n meu es) ,qu e significav en la preten sió de ra cionalitzar les ajudes socials, am b criter is co ntrasta ts , an al itzats en raó a la seua urgencia,fro nt al repartiment ind iscr iminat existentpr eviarnent, per decret ele 30 de marc ele1778 com institució ded icada a l'assistenciaa domicili, en lloc de la tenden cia a larecollida o agrupació deIs assistits (A le~

mán, 1991) . Tarnb ées crearan les Societatsde Socors Mutus o Germandats, que forenfo na me nta ls en la previsió de riscs i soco rsper mal alties, acc idents o incapacitat s.

7. EL SEGLE XIX:

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El desenvolupament de la indústria creala mecanització ca usant dr arn átics canvisa ls sistemes ec o n órnics (Perry i P erry,1983). L 'emigració des de les zo nes ruralsa les urbanes a la recerca de tr eball , hi garbera a moltes persones empobrides dintredarees urbanes , per a les qu al s es crea reninstitucions públiques que pal -Iiaren la seuasituació . Conscients, els tr eb alladors comene aren a associa r-se per defendre elsse us drets laboral s i obtenir benefici sco llectius per qui restar a sen se trebal!; sorgixen els primer s gr emi s i sind icats.

La sinuos itat front la pobresa hi to rnaa aparéixer. Si bé, els go verns creen as ilsi instituc io ns per a orfes i mal alts mentalsper co ntraresta r l'amenaca a l'ordre socialque su po sa aquesta nova onada de pauperism e, la filo sofía social dominant , coneguda co m l' etica protestant del tr eball, en fos q uia una a xio logia fila n t ró pica ihumanista, rcf'orcant les virtuts de la industrialització, tr cbal! dur i enriq uirne nt perso nal. La riquesa, inte rpre tada sego nsJohn Calvin com un a recompen sa divina,implicava de fet co nsidera r a la pobresacom un cástig de Déu. Aquesta filoso fía social apl ega ádhuc a norrnativitzar-se el 1830a Anglat erra sota el co ncepte de «Iess eligib ilit y» . Amb ell es significa va qu e qualsevol tipus e1 'ajuda económica donada auna persona pobra, hauria d'ésser menorqu e el so u percebut per qu alsevol tr eballadori a. Així , pobresa restaria a l' ep oca ra cionalitzada per la ganduleria i la normade «Iess eligibility» com un incentiu en cobert del sistema econ órnic per disposar dela major qu antitat de m á d'obra.

També el concepte econ órnic del «laisseferisme» , introduit per Adam Smith el1776, mitj an cant el seu !libre «Las riquezasde las naciones», havia contribuit a aquestanova filosofía socia l, on la no int ervenciódel go vern a l'economia i la meritocrá ciaindi vidualista n'eren els pilars fon amentals.Als EE. UU., Herbert Sp encer introduir áprovocativament aquesta concepció econ ómico- social que emergia des d'An glat erra,donant un a interpretació social als av an-

carnents de la teoria de I'e volució de lesespecies de Cha rles Darwin. Les seuesidees, co negudes com el «darwinisme socia l», aplicaven les lleis biol ógiques deI'e volució ele les especies i del comportament an imal, a l co m po rt ame nt huma. P era Spencer, la viela social i econó mica seguiaels mateixos c ánons que la selecció naturalele les especi es, per aquesta ra ó les person espobres i desafavorides no hauran d'ésserajuda des , perqu é aleshores s' a lterava l' ordre natural. Ells mateixos, els pobres, deurien d ' ajudar-se i si no ho aco nseguien llavors peririen com animals debil s a lanatura .

Des d'aquestes filosofi es soc ials, els serveis socia ls per als desafavorits no es considera ran a niv ell soc ial com un dret , sinó,en to t. cas, com un regal - regal que si esfa amb molta freq üenc ia pot acabar ambla producció econ ómica i alterar l'ordrenat.ur al di sp osat per Déu.

Ara bé, aquest esperit de l'epoca, hi caldr á d ' ésser cont.rarrest.at pels governs qu eveuen garbe rjar-se i reunir-s e els pobres ales zones urbanes. Així i tot , aquest intervencionism e esta ta l no té una arrel humanitaria sinó que adquireix un talan t abs olut ament funcionalista de contro l social,front al temor de revolt es popul ar s.

A l nostre paí s, aquest intervencionismeest atal, con cretament en materia de serve issocia ls , vindra un poc retardat per la influencia qu e els estaments eclesiástics tenensobre I'estat , i pel retard en la industrialització qu e implica el nai xement de moviments obrer s més tardivol s que a la restade paises eur o peus .

La primera regularit.za ció de cará ctergeneral es produí per la Llei del 1822 queregula tres tipus d ' est.abliments de benefi cencia qu e só n: les ca ses de maternitat, lescases de socor i els ho sp itals amb caráctersubsidiari quan no siga possible I'hospitalització domiciliaria. Aquesta llei sera substituida per alt ra 27 an ys després (Llei General de Beneficencia de 20 de juny del1849) sota el regnat d' Isab el II , on es pr emia la descentralització deIs serveis soc ials.En aquesta \Iei, es regulen do s tipus d'establiments benefics: els particulars i elspúblics. Els darrer s subdividits a la vegadaen generals , provincial s i municipals, i enca ra que la llei atribuía amples responsabilitat s al s poders públics, també les autorit at s eclesi ást iques formen part de lesjuntes que regeix en aquestos centres de benefi cencia . La \Iei supo sa un recolc amentdecisiu pel co ntro l i int erven ció esta ta l enqu ant a les institucions benefiques es refereix, atribuint. poders als subdelegat s de

DICIEMBRE I 1992

Foment de cadascuna de les províncies sotaels quals roman la vigilancia de les in stitucions benefiques.

En ocasions aquest procés co ntinu desecula rització es compatibilitzava amb lapresencia reial o simb ólica deis estamentseclesiás tics a les institucions benefiques quecreen els estats: al nostre ca s, la PrimeraRepública de Pi i Margal! mitjancant unDecret del 1873, crea la figura del «D irector Moral» al s estaments de Beneficenciaque proporciona auxili s reli gio so s i aconsella les persones so bre la caritat . És peraix ó que es pot a firmar que fin s ben entratel segle xx a Espanya, el sist em a de protecci ó soc ia l no hi es departeix del tot, perdi ver so s motius, pero fonamentalment denaturalesa política, de la influencia de l'Es glésia en temes relatius a benefi cen cia.

Al darrer ter c del segle XIX es situen elsmoviments re formistes de tot el món i al'Espan ya de la Restauració , es crea I' any1883 la «Co rnissió de Reformes Socials»so ta els auspicis del govcrn liberal de coalició pr esidit per Posad a H errera, essentministre de Governació Segismund Moret,La seu a finalitat n' és recollir informació ,mitj ancant un qüestion ari (a l juliol d 'aqueixany es realitza el Primer Cong rés Nacionalde Sociologia a Val en cia) al vo lta nt deqüestions relacionades amb el benestar deistr eballadors al s difercnts árnbits de l'economia espanyola, amb la finalitat d'adjudicar un marc legal capac d ' afrontar elsproblemes soc ia ls i polítics. T am po c podem obviar que al 1884 el Rei ch stag del 'Alemanya d'Otto Von 8ismarck , urgia al'aprovació d 'una ser ie de lIeis que atorgaven una protecció elemental davallla forma d'assegurances en previsió d 'accidents,malalti es, ancianitat i invalidesa; mé s queper motius humanitaris, per l'alta adhesióde la c1asse obrera industrial a lerna nya enrapid creixement, a les idees de Marx (veja ' sen aq uest sentit l'an álisi que John K. Galbraith fa al respecte al seu lIibre « H istoriade l' Econornia») .

La qüestió és que en base a la informació obtesa dei s qüestionaris es col -legeixenles següents co ncl us io ns : en primer 1I0c laconveniencia i utilitat dei s soco rs domiciliari s, ja en funcionament per les lIeis anteriors; en segon 1I0c, la conveniencia deIsestabliments de beneficencia particulars opri vats, front els públics que arriben a equiparar-se a les presons. I darrerament, lains uficiencia deIs recursos i institucionsd'aquest tipus per fer front la pobresa.Concretament, la Comissió Provincial deValencia , esrnenta r á a l seu informe, lamanca de coordinació i d 'unitat d 'acció

deIs centres benefi cs; la indispen sable funció que exerceixen les case s de socors mutusper a fer front a l pauperi sm e i la reformalegal necessária a tal efecte (Tatay, 1989).

8. EL SEGLE xx

Durant aquest segle es donaren lestransforrnacions més importants en qüestióde legislació so cial al nostre país, si bé elssucceits soc io-polítics d'ordre internacionalhi coadjuven . I en efecte , al 1903 es creaI'LR.S ., « Inst itut de Reformes Socials»,essent president del govern Francesc Silvela; I' esmentat organism e resta ad scrit alMinisteri de Governació que tindr á comobjectiu no sois la preparació de la legislació de treball, sinó també dur a terme i dissen yar les mesures necessáries per a fav orirel benestar de les c1asses treballadores. Mit jancant I'I.R.S., es realitzaran mides protectores i hurnanit áries amb relació al treball de la dona i els xiquets, impulsant-seel descans setma nal obligatori de les cIasses treballadores.

C inc an ys més tard , es crea ra sota la influ en cia intervencionista de I'I.R.S ., l'Institut Nacional de Previsió (I. N .P.) , el qualrealitzar á una ta sca important de concienciac ió i organització de la previsió deIs treballadors, fonamentalment en fo rma depensions de retir. Al 1920 aquest os dosorganismes s' intcgren al Ministeri de Treball, creat per Decret de 8 de maig d 'aqueixmateix a ny , essent Eduardo Dato, president del Consell de Ministres .

Amb la dictadura de Primo de Rivera ,1'1.R.S . resta re fondit al Ministeri de Treball, Cornerc i Indústria i en materia delegislació social es limita ordenar els accidents de tr eball, promoure vivendes barateso la promulgació de I'Estatut de Class esPassives del 1926 que contemplava la jubilació i I'or fen esa . S'inicien mesures a fa vor de la família i la rnaternitat. S'implanten subs id is per a famílies nombroses de lac1asse obrera, entenent-se com a tal s les qu ecomptaven amb vuit o mé s fills ; creen elssegurs obligatoris de maternitat que cobri en assistencia sanita ria i su bst it ució desous d 'obreres. Malgrat tot , el de sniv ell entre les in tencio ns i la realitat es va produiren aquestes i altres rnaterie s dintre d'aquestperíode (Alemán, 1991, pag o 114).

Al nivell institucional ocorrien tambéesd eveniments d'ordre socia l, polític i econórnic que d eterminarien una nova erarelati va a la protecció social. Així, la pobresa augmentava principalment al sEE. UU. al 1929, quan molts americans isobreto t emigrants europeus restaren sense

tr eb all ; existia de nou un a pet ició important de serveis human s. Fra n klin DelanoRoosevelt, establí un programa d'ajuda perpart del gover n a no me na t NEW DEAL,que de splegava un ampli dispositiu d 'assistencia dire ct a a les persones que no tenienmit j ans econ órnics suficients per a subs istir. Ent re els programes arbitrats es trobaven : «The civilian conserva tio n corps » destinat a I'aprenentatge de diversos treballs:«The wo rks progress ad m inistratio n» , pera persones aturades i el «A id to dependentchildren » per a la in fant esa.

Al 1935 s' csta blí la «Soc ia l SecurityAct» (Seguretat Socia l) amb la qual s'assegura el benestar de generacions futures .La seua pr imera m ani festació data de l'any1881 a l' Alemanya de 8 ism arck, qui iniciava la creaci ó d' assegurances soc ia ls per amalalties, invalidesa , vell esa o accidentslaborals . Empresaris i treballadors aportenquotes per cobrir ri scs laboral s. Aquestmodel es co neixe r á co m Segureta t SocialContributiva o continent al , front el modclatlántic o segureta t socia l ass istenc ia l anglés . Segons Casad o i G ui llén (op , cit.), lamajor part deIs paises han incl ós al seu siels se rve is socia ls; a més a més, les prest acions econ órnique s i serveis socials sanitari s, el nou sistema de protecció incloureh abilitació de deficien cies, at en ci ó a an cians, etc éter a ...

La crisi econó mica del 29, junt a la revoluci óru sa del 1917 (amb les consegü entsmobilitzacions obreres), la situació soc ia lque as sol á E uropa despré s de la p rimeraguerra mundial (1914-19 I 8) i la creació a l1919 de la O.I.T. (Organització Internacional del Treball), arran del T racta t d e Ver sa lles a la fi de la guerr a , van possibilitarcanvis importants al tractament deIs problemes so cia ls i la legislaci ó i me sures administratives arbitrades pels est ats.

Aquests principis b ásics de legislaci ósoc ia l es convertir án a partir d 'aleshores endrets constitucionals recollits a les constitucions del segle xx front els cont ingutsfonarnentalment polítics de les const itu cions del segle anterior.

C o nc r et a m en t a Es pa n ya , aquest a«co nst ituciona litzaci ó del socia l» es materialitza a la Constitució del 1931 de la«2 . a República »; en efecte, la Segona Re pública espanyola malgrat les ferides causades per la cri si econ ómica del 29, la ine stabilitat política i les insurreccions militarsfo u prolífica en quant a legislació socia l.

La Constitució de l 193 1, al seu articie46, assegurava l 'existencia d'unes condicions dignes per al s traballadors, regulant

DICIEMBRE /1992 I

assegurances de malaltia, vellesa, invalidesa , accident , atur forc ós i mort ; es protegeix la maternitat, el treball de joves, lescondicions de I'obrer espanyol a I'estranger, la participació deis obrers/es a la direcció , gestió i beneficis d'empreses, aixícom el dret de sindicació.

De la mateixa manera al seu article 43,s'estableix la igualtat de sexes, I'obligaciósubsidiaria de i'Estat d'alimentar i educarels xiquets i, en definitiva, el compromísde l'Estat d'assistir a ancians, malalts, xiquets, et cétera. . . En quant a l'ensen yanca ,s ' implanta I'ensenyament primari amb car ácter obligatori i gratuit, facilitant-ne l'accés a tots els graus als econ órnicament necessitats.

En esclata r la guerra civil, es creen or ganitzacions als ambdós b ándols contendents; I'anomenat «Socor Roig » al governde la República, i «l' A uxili d 'hivern» alsterritoris ocupats per l'aixecament. Aquestúltim més tard passaria a no menar-se«Auxili soc ial» , i al finalitzar la guerra restara so ta i'organigrama del Ministeri deGov ernació. Darrerament, l' obra dei' Auxili Social es transforma en organismeautónorn davall el nom d'Institut Nacionald ' Auxili Social (LN .A. S. ), substituint méstard la paraula au xili per ass istencia .

El desastre polític , econó rnic i socialocorrit al no stre país a I'acabament de laguerra, deix á pas a un per íode de po stguerra vertebrat per la penúria econ ómicai la fam. EIs primers serveis d'ajuda i personals vénen de la col-Iaboraci óespont ániade familiars i amics del necessitat.

Es creen algunes organitzacions a I'inicidel franquisme, per exemple, l'O .N. e.E.al desembre del 1938; l'A .N .Le. (Associació Nacional d 'Inválids Civils) cap al 1957,o el «Moviment Associatiu de Pares de Xiqu ets Subnorrnals» a Valencia el 1959.

No ob stant, el desenvolupament deIsserveis socials és molt lent , pel caráctercaritatiu i benefic que manté l'Església Cat ólica, rnitjancant bisbats i parróquies. AIbergs i menjadors per a transeünts , asilsinfantils i serveis per a deficients mentalso residencies d'ancians són alguns centres,que conjuntament amb I'ajut mutu deisciutadans mantindran mínimament vigentl' estructura deis serv eis d ' ajuda. Al 1957es crea la Secció Social de Cáritas Nacional, amb I'object iu de servir d 'impuls alsserveis social s i superar l' acció ben éfica queel regim franquista havia heretat i consolidat. Es posen en marxa els «centres socials» o unitats d'animació comunitariaque feien a la vegada de serveis socials bá sics , es promouen gua rde ries, col ónies per

a joves, centres de promoció prafessional,cooperatives de vivendes. Amb tot i l'ajutde la e.E.S .A . (Centre de Sociologia Aplicada) i la revista Documentació Social,encara en marxa actualrnent, s 'intentenab ordar els serveis socials incorporant elsavantatges de les ciencies socials, obviatsals primers 25 an ys de post-guerra.

Les intervencions també hi apareixen dela má d'organitzacions unides estructuralment al sistema franquista; aquest és el casde les Obres Socials de les Caixes d'Estalvi,la Creu Roja Espanyola o les iniciativesd'empresaris que mitjancant companyiesde segurs o mutues prafessionals, asseguren els seus treballadors frant accidentslaborals.

Des de l' Administració Pública, la dictadura franquista aborda els serveis socialsdes d 'un prisma autárquic , voluntaristai ideologitzant. Per una vessant, I'acciósoc io-política que desen volupa el Moviment Nacional respe cte a la joventut, edu cació, dona i serveis assistencials, es pla smaen la creació d'organitzacions com el«F ront de Joventuts» i I'O.J.E. (Organització Juvenil Espanyola) que racionalitzaven l'ensinistrament polític mitjancant serveis socio-culturals. A la dona se li dedicaun a «Secció Femenina de Falange Espa-

DICIEMBRE / 1992

nyola Tradicionalista i de les J.O.N.S.»,amb l'objecte de realitzar un servei socialbenefic, D'ella n'emergiren guarderies infantils, centres socials de carácter polivalcnt i els llars rurals per a instruir les camperoles .

Des de la perspectiva sindical, el Moviment Nacional impulsa la indoctrinaciópolítica mitjancant els Plans de P.P.O.dintre del Programa Nacional de Promoció Professional Obrera, depenent del Ministeri de Treball.

Les persones pobres rebien prestacionsde tipus econ órnic per mig del F.O.N.A.S.(Fons Nacional d' Assistencia Social), tarnbé encarregat de donar credits per a persones en situacions precáries a nivell econórnic, sobretot ancians i malalts.

Altres serveis de l' Administració Públi-ca franquista van ésser:

• L'Obra de Protecció de Menors.

• El Patronat de Protecció de la Dona.

• El Patronat Nacional de Presos iPenats.

• El Servei Escolar d' Alimentació .

• L'Institut Nacional d'Emigració.

La dada més significativa referida a laprotecció social des d'un plánol públic, ésla creació del sistema de Seguretat Socialmitjancant la L1ei de Bases del 1963, quetenia dos tipus de protecció social. D'unavessant la «B ásica», que incloia prestacionseconórniques i sanitáries relatives a malalties, accidents, desocupació, invalidesa,jubilació, viduítat i orfenesa, i la protecciófamiliar en general; i, d'una altra vessant ,la «Complementaria» on entraven els Serveis Socials i l'Assistencia Social de la Seguretat Social. N'eren més bé prestacionstecniques relacionades amb la medicinapreventiva, seguretat laboral, rehabilitacióde minusválids, que servien de mecanismede cobertura discrecional de situacionsd'emergencia i necessitat.

En resum, la llei que regula la SeguretatSocial, ve a constituir en aquest període dela nostra historia, l'únic marc administratiusistematitzador en materia socio-sanitaria.Pot afirmar-se així, que a la dictadura non'hi hagué un fil conductor o un marc catalitzador en materia de protecció social,al contrari, junt amb l'acció de l'Església,el regirn utilitza el camp social per adoctrinar ideológicament el poble, restantlluny els drets ciutadans que caracteritzenels estats socials de dret. La Constitucióde 1978 s' encarregará de reposar aquestsdrets; pero esta és una altra historia.

REFERENCIES BIBLlOGRÁFIQUES

AL.EMÁN BRACHO, M. C . (1991): El sistema público de Servicios Sociales. Impredisur, Gra

nada.

CASADO, D. i G UILL. EN, E. (1988): Introducción a los Servicios Sociales. Acebo, Madrid.

FISHER, W.; MEHR, J. i TR UCKENBROD, P .(1974) : Human Services. The third revolution in mental health . Alfred, New York.

GALBRAlTH, J. K. (1989): Historia de la Economia. Ariel, Barcelona .

PERRY, 1. i PERRY, E . (198 3) : The social web.Harper & Row, New York (4th Edition).

RIM, D. i SOMERVIl.L, J . (1977): AbnormalPsychology. Academic Press, New York .

RUSELL, J. (1972): Witchcraft in the MiddleAges. Cornell University Press, New York .

SCHMOLLING, P.; YOUKEl.ES, M. i BURGER, W.(1988) : Human Services in ContemporaryAmerica. Brooks & Cole Publ. Cornp ., California (Second Edition) .

TATAY, C. (1989): «Pauperismo y beneficenciaen la España de la Restauración ». Revistade Serveis Socials, n . o 2 , págs . 19-28.

VIVES, J. L. (1992) : Del Socorro de los Pobres.Ed. Hacer, Barcelona. (Versió original DeSubventione Pauperum, 1525 .)

BIBLlOGRAFlA RECOMANADA

ALEMÁN BRACIIO, M. C. (1991): El sistema público de Servicios Sociales. Impredisur, Granada .

ALONSO OLEA, M. (1970): « La Revolución industrial y la emergencia del Derecho del Trabajo». Revista de Trabajo Social, n . o 32,págs. 5-53.

ALVAREZ URíA, F. (1986): « Los visitadores delpobre. Caridad, economía social y asistenciaen la España del siglo XIX». En varios autores: De la Beneficencia al Bienestar Social.Cuatro siglos de Acción Social. Siglo XXI,Madrid, p ágs . 117-146.

A LVAREZ JUNCO, J. (1986) : «La Comisión deReformas Sociales: intentos y realizaciones».En varios autores: De la Beneficencia al Bienestar Social. Cuatro siglos de Acción Social. Siglo XXI, Madrid, págs . 147-155 .

CASADO, D. (1987): «Los Servicios Sociales enel estado de las autonomías. Cuestiones. deaplicación». En varios autores: Aplicaciónde las leyes de Servicios Sociales. Acebo,Madrid, págs . 15-29.

CAVIl.LAC, M. (1975): Introducción al «Amparo de Pobres» de C. Pérez de Herrera. Espasa Calpe, Madrid.

CERDEIRA, 1. (1987): «Los Servicios Socialesdel franquismo a la Constitución» . Cuadernos de Trabajo Social, n. o O, págs . 134-159.

GARCES FERRER, J. (I992): Administración Social Pública: Basespara el Estudio de los Servicios Sociales. Promolibro, Valencia.

GEREMEK, B. (1989): La piedad y la horca: historia de la miseriay de la caridad en Europa.Alianza, Madrid.

JIMÉNEZ D El.GADO, J. (1975): Juan Luis Vives.Diccionario de Historia Eclesiástica de España. CSIC, Madrid, vol. 4.

LÓPEZ CANO, J. (1967): «La obra nacional deAuxilio Social: evolución, situación y perspectivas». En VV. AA.: Problemas fundamentales de Beneficenciay Asistencia Social.Ministerio de Gobernación, Madrid, pagines 91-115.

LÓPEZ Al.ONSO, C. (1986): « La Pobreza en laEspaña Medieval». Colección Revista deTrabajo Social. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid.

MICHIELSE, H. (1990) : «Polícing the poor: J . L.Vives and the sisteenth-century origins ofmodern social administration» . Social Service Review, vol. 64, n. o 1, págs . 1-21.

Ministerio de Asuntos Sociales (1990): Historiade la Acción Social Pública en España. Ed ,Ministerio de Trabajo y Seguridad Social,Madrid.

MARTíN MARTí N, V . (1988) : «E l Socorro a lo sPobres . Los oc úspulos de Vives y Soto», Información Comercial Española, n . o 656,p ágs . 29-38.

MARTíN RODRíGUEZ, M . (1984): Pensamientoeconómico español sobre la población. DeSoto a Manategui. Pirámide, Madrid .

Morx, M. (1986) : Bienestar Social. Trivium,Sociedad Anónima, Madrid.

PA LACIO, J . (1986): «Crisis política y crisis institucional: la experiencia del Instituto de Reformas Sociales en el período 1914-1924».E n varios autores: La Crisis de la Restauración. España entre la primera guerra mundial y la 2. Q República. Siglo XXI, Madrid,

. p ágs . 271-291.

RU:-.1EU DE ARMAS, A . (1981): Historia de laPrevisión Social en España. Cofradias, Gremios, Hermandades, Montepios. Ed. Revista de Derecho Privado, Madrid .

RUSELL, J. (1972): Witchrraft in the MiddleAge. Cornell University Press, New York.

SERNA ALONSO, J. (1988): Presos y pobres enla España del XIX. La determinación socialde la marginación. P.P.U., Barcelona.

SCHMOLLlNG, P .; YOUK ELES, M . i BURGER, W.(1988) : Human Services in ContemporaryAmerica. Second Edition. Brooks & CalePubl. Comp., California .

T ..\TAY, C. (1989) : «P auper ismo y Beneficenciaen la España de la Restauración» . Revistade Serveis Socials. Generalitat Valenciana,n. o 2 , p ágs . 19-28.

VV. AA. (1986): De la Beneficencia al BienestarSocial. Cuatro siglos de Acción Social. Si glo XXI, Madrid.

WILKINSON, R. (1989): «C lass mortality differentials . Income distribution and trends inpoverty 1921-1981». Journal of Social Policy, vol. 18, n." 3, p ágs, 307-335.

- DICIEMBRE 11992 I

ELS SERVEIS SOCIALS DES D'UNA PERSPECTIVA

Documents

Transcript of ELS SERVEIS SOCIALS DES D'UNA PERSPECTIVA