UNITAT 3. ELS RECURSOS DE LA NATURA

IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero

ELS RECURSOS NATURALS Són: Mitjans per dur a terme les activitats humanes:

Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats.

Valorats històricament i social.

Poden ser materials i mediambientals.

Distribuíts de manera molt desigual per la superfície de la Terra (genera problemes econòmics i tensió geopolítica)

El seu consum és molt desigual. Un 20% de la població consumeix un 80% dels recursos.

Recursos Naturals

Renovables No Renovables Potencialment Renovables

Renovables Ús il·limitat

No Renovables Sense possible regeneració. No es regeneren a escala humana. S’exhaureixen amb l’ús

Potencialment Renovables / Destructibles Regeneració natural mitjançant un cicle Capacitat de recàrrega del recurs La sobreexplotació porta a l'exhauriment

ELS RECURSOS NATURALS

PRIMERES MATÈRIES

Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a ser transformat per la indústria.

Recursos Naturals No Renovables

Energètics No Energètics

Combustibles Fòssils

Minerals Radioactius

Minerals Metàl·lics

Minerals No Metàl·lics

Roques Industrials

Recursos no renovables energètics

Combustibles Fòssils

Minerals Radioactius

Combustibles fòssils

Carbó Petroli Gas Natural

Recursos no renovables no energètics

Minerals Metàl·lics

Coure Ferro

Alumini

Minerals No Metàl·lics

Pissarra Argila

Marbre Sílice

Roques Industrials

Potassa Fosfats Sofre

Diamants

Recursos Naturals Potencialment Renovables

Energètics No Energètics

Biomassa Abiòtics

Aigua Potable Aire Net

Edafològics

Sòl Fèrtil

Biològics

Biodiversitat R. Alimentaris

Recursos Renovables (Tots són energètics)

Aprofitament directe del Sol

Aprofitament Indirecte del Sol

Hidràulica Eòlica Maremotriu Geotèrmica

Biomassa Solar

RECURSOS NO RENOVABLES NO ENERGÈTICS

Principalment són procedents de la mineria (es troben en jaciments)‏ i el seu repartiment és molt desigual a nivell mundial.

Cal diferenciar entre:

Reserves (documentades i explotables, car són rendibles).

Recursos (documentats i no explotables, car no són rendibles).

Sempre hi ha més recursos que reserves.

Per aprofitar els recursos minerals cal u n a g r a n d e s p e s a , p e r a i x ò generalment són o bé explotacions estatals o bé de grans multinacionals.

Recursos naturals que s’esgoten amb el seu ús i no produeixen energia.

En una explotació minera primer es dóna l'exploració (prospecció).

Es tracta de localitzar i fer un estudi de viabilitat.

En segon lloc es passa a la fase d'extracció.

Posteriorment la concentració cerca el material més aprofitable.

Per últim el refinament converteix el mineral en apte per a la seva utilització.

Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com els EUA i la Federació Russa.

La producció es concentra als països subdesenvolupats (exportadors). El consum es concentra en els països rics (importadors).

Cal recordar que els minerals no energètics són bàsics per a la indústria i la construcció.

Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre que s’incrementa el d’alumini, coure i nous materials.

En les darreres dècades s'ha multiplicat el consum. La gran demanda de recursos minerals planteja el problema de la sobreexplotació.

Està baixant la demanda de minerals als països rics:

Crisi econòmica.

Reorientació econòmica (més serveis, baixa la

indústria pesant).

Reciclatge. Competència de nous materials (plàstics);

Ja pràcticament estan fetes totes les infraestructures bàsiques.

En un futur: Baixarà el consum global de minerals?

Augmentarà la demanda als països en desenvolupament?

S’esgotaran?

Caldria reduir el consum, car degraden el medi.

La mineria és la indústria més bruta i contaminant.

Desenvolupant nous materials.

Potenciant el reciclatge.

Evitant el malbaratament (polítiques d’estalvi).‏

Els recursos miners a Espanya Espanya té una gran tradició minera. Ara però, la producció és pobre.

Ha d’importar, la qual cosa genera un greu problema econòmic, car el valor de les importacions és superior al de les exportacions.

Espanya bàsicament exporta roques industrials El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït.

S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i pirita a Riotinto -Huelva-). Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal gemma (Cantàbr ia) , sa l mar ina ( l i to ra l med i te r ran i ) , sa l s po tàss iques (Catalunya, Navarra)…

Han augmentat els jaciments dedicats a les roques industrials, lligades a la indústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbres d'Almeria o Badajoz...).

Els recursos miners a Catalunya

El sector miner català tradicionalment ha tingut una escassa importància. La mineria de carbó era molt reduïda, destinada a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols).

Totes les mines de carbó catalanes han tancat.

Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes, encara que resten obertes les mines de Sallent.

En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector de les roques industrials (calcària, àrids, argila...),

ELS RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES

Els cicles naturals permeten la seva regeneració (aigua potable, aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...).

L'ús sostenible vol dir explotació il·limitada.

La sobreexplotació equival al seu esgotament.

Els recursos potencialment renovables són energètics i no energètics

Recursos potencialment

renovables energètics.

La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi.

L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica.

La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat.

Recursos potencialment renovables no

energètics.

A b i ò t i c s ( a i g u a potable i aire net).

Edafològics (sòl fèrtil).

Biològics (Biodiversitat i recursos alimentaris).

L'aigua és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada.

Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols)‏.

Destaquen dos grans

problemes:

Augment del consum.

Contaminació.

Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII.

Al món, en general, el consum de l'aigua es

distribueix així:

Agricultura (65%-70%)

Indústria (25%)

Consum domèstic (5%-10%)

Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística.

La sobreexplotació

pot portar al desastre

(Mar d’Aral)

Varia moltíssim segons el grau de

riquesa i la situació

dels països.

L'Aigua en Espanya: un recurs escàs.

Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.

Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on desenvoquen les seves aigües.

A Espanya hi trobem els rius del vessant:

Cantàbric i gallec

Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges i forts estiatges.

Atlàntic

Mediterrani

Entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

Per tal de gestionar els

recursos hídrics s’han creat les confederacions hidrogràfiques.

A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un marge escàs i són recursos desigualment repartits.

Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:

Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro. Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries.

Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears.

Els dos usos de l'aigua més

importants són:

Problemes per satisfer les demandes d’aigua.

Agrícoles i ramaders.

Urbans i industrials.

Usos agrícoles i ramaders.

Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten el 50% del valor de la producció agrària).

La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció per bombeig).

Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins.

S' intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg.

Usos urbans i industrials.

La indústria necessita aigua per als seus processos de producció, refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus.

La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser de bona qual i ta t (potable).

De mitjana, es consumeixen uns

200 l al dia.

L'elevat consum i la manca de recursos fa que a l gunes l oca l i t a t s pa te i xen restriccions en èpoques de sequera.

La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima demanda coincideix amb la menor disponibilitat).

L’aigua és un recurs escàs, per tal s’han de d issenyar po l í t iques hídriques.

Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.

Política de transvassaments

Dessalinització d'aigua del mar

Recuperació dels aqüífers

Plans de sanejament dels rius

Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments.

Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics:

Necessiten grans obres i inversions

Es perd molta aigua per l'evaporació

Sovint topen amb un gran rebuig social

Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient

Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.

Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats.

L'aigua obtinguda és de bona qualitat.

El procés resulta car i consumeix molta energia.

A Espanya funcionen plantes a Canàries, Almeria,

Barcelona…, i s'estan construint noves instal·lacions

a la costa mediterrània.

Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous, sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres mediterrànies.

La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització.

Ta m b é c a l considerar els desast rosos efectes de la contaminació.

Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.

Els plans de sanejament dels rius volen reduir el deteriorament de la qualitat de les seves aigües.

Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores d'aigua.

Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius claveguera, com ara el Besòs.

L'Aigua a Catalunya A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.

Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3.

La ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya.

Gran demanda urbana i industrial, percentualment més que a la resta de l’estat.

Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics.

Cal diferenciar entre la conca de l 'Ebre i les conques internes.

La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana.

Destaca el consum agrícola i ramader.

Destaca el consum industrial i urbà.

Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions.

La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes:

Instal·lació de plantes dessalinitzadores

Recuperació dels aqüífers

Millora dels sistemes de canalització i rec

Reutilització de l'aigua regenerada

L'ENERGIA L'energia és la força vital.

S'obté dels recursos energètics, recursos amb la capacitat de produir energia.

L'energia primària és l'energia que no ha patit cap procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar directament, com ara la solar, eòlica, nuclear, etc

El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consum d’energia.

Hi ha una clara correlació entre el creixement de la renda i la demanda energètica,

L'augment de la demanda i dels intercanvis genera un i nc remen t de l consum energètic.

Cada cop consumint més energia,

Problemes polítics, econòmics i medi ambientals.

Les fonts d'energia són fonamentals.

L'explotació, el control, l'ús i la distribució genera importants impactes econòmics, polítics, socials i espacials.

Sovint, l’energia no es consumeix allà on

es produeix

La distribucció des del lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxes elèctriques, oleoductes o gasoductes.

Aquesta xarxa s'ha de mantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com ara les puntes de demanda en determinades èpoques de l'any.

La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya.

Connecta els centres de producció i els punts de distribucció als consumidors.

Té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior (Espanya importa electricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i a Andorra).

Des del Marroc i per sota de l'estret de Gibraltar, procedent d'Algèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau (Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connecta amb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia).

El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa de gasoductes, en ampliació.

La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es connecten amb les refineries (8+1) i des d'aquestes els productes refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.

Segons la seva disponibilitat

Energies no renovables

Energies renovables

Segons l’impacte ambiental

Energies brutes

Energies netes

Segons la disponibilitat i l’impacte ambiental

Energies convencionals

Energies alternatives

Classificació tipus d’energia:

Energies Convencionals

Energies Alternatives

Combustibles fòssils Fisió nuclear Hidràulica

Solar Geotèrmica Eòlica Maremotriu Biomassa Minihidràulica Fusió nuclear Hidrogen

Presenten problemes la hidràulica i la biomassa

Carbó Petroli Gas natural

Energies convencionals

Avantatges

Plenament instaurades

Gran poder energètic

Inconvenients

Exhauribles

Concentrades

Impacte ambiental

Tensió geopolítica

Són la base del nostre sistema energètic

Caldria canviar el model energètic

Substàncies procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions d'anys a procesos geològics. En ser cremades alliberen gran quantitat d’energia.

COMBUSTIBLES FÒSSILS

Són la base de l'actual civilització occidental.

Malauradament, ocasionen un gran impacte

ambiental durant la seva extracció,

transport i utilització

(combustió).

CARBÓ Tipus: torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita.

S'utilitza en indústria, producció energètica, calefacció…

Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció, la seva combustió provoca l’efecte hivernacle i la pluja àcida).

Tot i això, amb la crisi ene rgè t i ca augmen ta moltíssim la producció i el consum.

Com a grans consumidors destaquen sobretot Xina, EUA, Índia i Austràlia.

Hi ha reserves estimades en uns 1000 anys.

A Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de fa unes dècades es troba en un procés de reajustament, i s'han tancat moltes mines (totes les catalanes).

La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de producció resulta elevat.

Malgrat els problemes

mediambientals i econòmics

El govern vol mantenir i incrementar la producció energètica basada en el carbó espanyol (decret del carbó).

La zona més impor tan t de l producció és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana, Mieres, La Camocha). Al sud hi ha mines a Ciudad Real i Còrdova. També hi ha producció a Aragó.

L'Estat vol mantenir la producció de carbó.

Raons socials (Hi ha zones d’Astúries i Lleó que pràcticament únicament viuen del carbó).

Disminuir la taxa de dependència energètica (el carbó s’utilitza per produir electricitat).

Malauradament, des del 2010 la UE redueix les seves subvencions, car la c r e m a d e c a r b ó e n c e n t r a l s termoelèctriques és molt contaminant (CO2, pluja àcida).

El sector té un futur incert

PETROLI S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir derivats sòlids, gasos i líquids.

Es bàsic per a la societat industrial, car és el motor energètic i econòmic mundial.

El petroli, el carbó i el gas natural aporten gran part de l’energia consumida al món.

Els problemes de subministrament provoquen crisis mundials.

A molts països ocasiona una balança de pagament negativa, ja que cal importar-lo.

Es transporta en grans vaixells (petroliers) i en oleoductes.

No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.

El 1960 es creà l’OPEP.

Diversos paísos productors de petroli s’uniren per tal de negociar preus, volums de producció, drets d’explotació…

Paísos membres

Angola, Aràbia Saudita, Argèlia, EAU, Equador, Gabon, Iran, Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèria, Qatar i Veneçuela.

El 2011 l'OPEP representava més del 40% de la producció mundial I el 80% de les reserves provades.

El futur a mig termini és incert

Properarment, important reducció de la producció (peak oil).

Qüestions geopolítiques.

Impacte ecològic: car provoca danys amb l'extracció, el transport (oleoductes i superpetroliers) i l'ús (combustió)‏.

Espanya consumeix un gran volum de petroli.

Les importacions arriben sobretot

d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia.

La producció de petroli (0,43%) és insignificant en comparació amb el consum (48,52%).

L a r e l a c i ó e n t r e l ’ e n e r g i a consumida i la produïda (balanç energètic) és deficitària.

Es vol diversificar aquesta procedència per raons

estratègiques. Es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha 9 refineries per fabricar combustibles)

Cal importar, provocant una gran despesa econòmica i dèficit comercial.

Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en quantitats molt modestes.

Darrerament s'estan fent prospeccions en les costes tarragonines, valencianes i en la zona pirinenca. Tot i això, sembla que on hi ha més possibilitats és a la zona de Canàries.

GAS NATURAL

És el combustible fòssil que presenta un menor impacte ambiental.

Està format per butà, età, propà i metà (sobretot)

És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció elèctrica, el consum domèstic, en la producció de fibres i plàstics…

Transportat sobretot a partir de gasoductes (també en vaixell).

Darrerament hi ha més consum i més

producció.

Es troba més disseminat arreu del món que el petroli.

Presenta un alt poder energètic.

És més net (centrals de cicle combinat). Possible

alternativa al petroli?

A la llarga, presenta els mateixos problemes.

Sovint es troba associat a petroli.

Espanya té reserves a Osca i al mar al Golf de Cadis i Biscaia.

El gas natural és una font d'energia

d'importància creixent a Espanya,

La demanda domèstica i industrial, així com la seva utilització per la p r o d u c c i ó e n e r g è t i c a , s ' h a incrementat considerablement en els darrers anys.

Sobre to t d ’À lgèr ia , Qatar i Noruega.

La producció és ínfima en relació amb el consum

Cal importar.

Algèria és el principal submin is t rador (des d’allà arriba el principal gasoducte).

Al País Basc s'ha localitzat un important jaciment de gas, que podria augmentar considerablement el volum de gas produït a Espanya.

LA FISIÓ NUCLEAR (MINERALS RADIACTIUS: URANI)

L’energia nuclear s’obté del calor alliberat en el procés de fissió dels nuclis dels àtoms dels minerals radioactius (sobretot urani enriquit).

S’utilitza com energia primària per a l’obtenció d'electricitat en centrals nuclears.

L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli.

La majoria de les centrals nuclears es troben al països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó.

Darrerament, alguns països en vies de desenvolupament, com Índia, Pakistan, Mèxic o Xina

Els principals països productors d’urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namibia.

L’energia nuclear té importants avantatges i inconvenients,

Produeix un gran volum d'energia, a un preu relativament baix.

No emet CO2.

La inversió és molt forta.

Cal un gran nivell tecnològic.

L’urani s’ha d’enriquir

Avantatges Inconvenients,

E v i t a d e p e n d è n c i a energètica

Impacte ambiental (extracció d’urani, residus…).

Riscs d’accidents (Harrisburg, 1978; Txernobyl, 1986; Fukushima, 2011).

Possibilitat de crear armament atòmic.

Rebuig social

Ara la UE proposa incentivar energia nuclear coma a alternativa al petroli (producció pròpia).

Malgrat els problemes

Es volen aconseguir centrals nuclears més eficients i segures.

Tot i això, hi ha un debat molt important (accident de Txernòbil, Fukujima).

A Espanya, l’energia nuclear fa anys que està estancada a causa de la moratòria en la construcció de centrals nuclears que està vigent.

Controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients.

Una important part de l'energia p r o d u ï d a a E s p a n y a l a proporc ionen e ls 9 reactors distribuïts en 7 centrals nuclears.

Garoña (Burgos), ja no funcionarà el 2014.

A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3 reactors (Ascó I i II / Vandellós II, T a r r a g o n a ) , q u e produeixen una part destacada de l'energia produïda a Catalunya.

La xarxa nuclear espanyola és obsoleta, i a més hi ha una moratòria nuclear.

Es planteja el seu desmantellament (Garoña, Burgos). Futur? També hi ha veus que defensen la construcció de noves cen t ra l s (ev i t a r l a b ru ta l dependència energètica).

I n c i d e n t d e Vandellòs, 1989.

ENERGIA HIDRÀULICA

Es tracta d'aprofitar la força de l'aigua per a la producció

d'electricitat.

L’energia es genera en una central hidroelèctr ica a causa de la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.

És neta i renovale (no emet gasos contaminants).

Provoca un fort impacte

ambiental i social.

L'aigua es pot utilitzar per a altres finalitats.

Inunda zones de muntanya.

Afecta el règim hidrològic dels rius al modificar artificialment el seu cabal.

A nivell mundial destaquen Noruega i Xina -projecte de les Tres Gorges-).

L ’ e n e r g i a h i d r o e l è c t r i c a proporciona només una petita part del total d’energia elèctrica que es consumeix actualment.

A Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generen una gran quantitat d'energia “neta” (c.7 %).

A més, els embassaments permeten emmagatzemar aigua i regular els cabals dels rius.

Les centrals

hidroelèctriques es

localitzen on hi ha aigua

abundant.

A Catalunya es situen en punts del curs mitjà dels principals rius,, sobretot en la conca Pirineus-Ebre ( N o g u e r a P a l l a r e s a , Noguera Ribagorçana, Ebre i Ter).

El problema de les centrals hidroelèctriques és el seu elevat cost, les dificultats de la seva construcció, l'impacte social i mediambiental, i les sequeres.

D'altra banda, l'augment de la demanda hídrica agrícola i ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.

En tot cas, l'elevada explotació hidrològica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energètic.

Energies alternatives

Font energètica renovable El sol, el vent, la força de les marees i l'energia interna de la Terra en són les principals.

És una energia que no disminueix ni pot arribar a esgotar-se amb el seu ús.

Font energètica neta

El seu impacte ambiental és mínim.

Avantatges

Inesgotables (provenen del sol)

Distribució arreu del món

D i s m i n u e i x e n g r a u d e dependència energètica

Sense impacte ambiental (ni gasos contaminants ni residus perillosos)

Fomenten equilibri territorial

Inconvenients

Producció irregular

En desenvolupament tècnic

Escàs poder energètic

Augmentarà l’explotació de les renovables. En un futur…

Canvi del model energètic Mix d’energies

Espanya és líder mundial en energies renovables (sobretot solar i eòlica)

Grans avantatges

Són autòctones (eviten dependència externa

Permeten desenvolupar tecnologia pròpia

Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals)

El govern subvencionava el seu desenvolupament Ara ja no

Increment importantíssim

Multitud de projectes

El 2012, el 32% de l ’energ ia e lèct r ica ( i n c l o e n t - h i l a hidràulica)

A Espanya existeix el PER (Pla d'Energies Renovables), que vol aconseguir que el 30,3% de l'energia elèctrica consumida a Espanya provingui de fonts netes.

A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió, tot i que encara la seva aportació és modesta.

Energia eòlica Aprofita la força del vent

L’aerogenerador transforma l’energia eòlica que mou

les pales en energia elèctrica.

S’instal·la en àrees on hi ha d’haver vents constants i amb força suficient per moure

les pales de l’aerogenerador. Ara també s’instal·la

al mar.

L'energia eòlica és renovable, no emet gasos contaminants, pot ser compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en les aigües marines properes a la costa.

Té un gran potencial eòlic. És l’energia alternativa que més

ha crescut a Espanya.

La normativa legal és favorable.

Els poders polítics hi col·laboren.

Gran interès del sector industrial.

Tecnologia i indústria pròpies, amb una important capacitat de millora.

Exportació.

Desenvolupament accelerat: Espanya és el segon país del món en producció

eòlica, darrera Alemanya.

El percentatge d’energia elèctrica produïda respecte el total ha anat en augment: el 2005 estava al voltant del 7% i el 2010 ja assolia el 17%.

Hi ha camps eòlics escampats pràcticament

per tota Espanya.

S'està desenvolupant una important activitat

industrial de la qual Espanya és un dels màxims productors

mundials.

Els inconvenients dels parcs eòlics són:

Els impactes visuals i paisatgístics que provoquen.

Els efectes sobre els ocells quan interfereixen amb les rutes de desplaçament dels mateixos

Energia solar Es basa en l'aprofitament directe de la radiació del sol.

Energia solar fotovoltaica Energia solar tèrmica

Obté electricitat amb un dispositiu semiconductor (cèl·lula fotovoltaica).

A c o n s e g u e i x c a l o r i e l transfereixen a un fluid de treball. La calor es fa servir llavors per escalfar edificis, aigua, moure turbines per generar electricitat...

Es troba en expansió.

El potencial espanyol és el més alt d'Europa.

El principal problema era que era massa cara.

Les economies d’escala han possibilitat la reducció dels preus.

Gran expansió, gràcies a la reducció

de .preus i a les subvencions

Energia minihidràulica i hidràulica reversible

Embassament A

Embassament B

Aprofita la força de l'aigua per aconseguir electricitat.

Aprofita l’aigua al màxim.

Aprofita les tarifes elèctriques nocturnes.

És sostenible?

Hidràulica reversible.

Minimitza l’impacte fent petits embassaments.

Minihidràulica

Energia maremotriu

Aprofita la força del mar (onades –energia undimotriu-, corrents marins) o les diferències de temperatura del mateix per aconseguir electricitat.

Encara s’ha de desenvolupar molt.

Energia geotèrmica Aprofita l'escalfor interna de la Terra per obtenir aigua calenta, utilitzada directament o per a la generació d'electricitat.

A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari.

Destaca el cas d'Islàndia

En algunes zones hi ha jaciments

geotèrmics de baixa

temperatura

Calefacció i subministrament d'aigua calenta (balnearis).

Ús domèstic.

Calefacció d'hivernacles.

Energia de la biomassa

La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi.

L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica.

La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat.

La producció energètica en base a la biomassa es troba en un procés d'expansió a tota Espanya.

Desforestació per implantar conreus ”energètics”.

Augment del preu dels aliments

Problemes

Nous biocombustibles (rebuigs agrícoles, algues…)

Fussió Nuclear

En fase d'estudi i desenvolupament.

Pot produir una gran quantitat d'energia sense riscos ni impacte ambiental.

És el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s'uneixen i formen un nucli més pesat.

Simultàniament s'allibera o absorbeix una quantitat enorme d'energia.

Projecte ITER Cadarache (França)

Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del Sud, l'Índia, Rússia i la Xina.

Hidrogen

La pila d'hidrogen es c o n s i d e r a p a r t important del futur energètic mundial.

Les p i les de combust ib le proporcionen electricitat, calor i aigua destil·lada.

El problema és aconseguir el combustible (hidrogen).

El sistema energètic mundial

La base del sistema energètic són els

combustibles fòssils.

El consum d’energia es multiplica ( l 'actual model econòmic ho necessita).

Els principals consumidors d’energia són els països d e s e n v o l u p a t s o l e s potències emergents.

Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentarà més el consum al Tercer Món.

La previsió és que en 20 anys el consum augmentarà (Xina i Índia).

Els combustibles fòssils són la base

de la nostra civilització industrial:

Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides)

Base forma de vida urbana (mobilitat)

Base sistema de transport (fàcil i flexible)

Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)

Espanya és un país amb dèficit de

recursos energètics.

No té fonts d'energia suficients. És un país dependent des del punt de vista energètic.

La taxa de dependència energètica es troba entre el 75% i el 80%.

Relació entre l’energia produïda i l’energia consumida.

Balanç energètic. Percentatge d’energia importat

sobre el total consumit

Taxa de dependència energètica

Pràcticament absència total de petroli i gas.

Només una mica de carbó, i no de gran qualitat.

Producció nuclear estancada.

Mo ra tò r i a nuclear.

P r o d u c c i ó hidràulica baixa.

Predomini clima sec.

Caldria potenciar les energies alternatives: Són autòctones!!.

Clares diferències entre la producció i

el consum

Producció

Consum

Gran despesa per importar energia. Dependència energètica espanyola.

Problemàtica

Balança comercial negativa.

Enegia més cara.

Indústria espanyola menys competitiva.

Problemes estratègics.

Molt vulnerable a problemes de subministrament energètic.

El creixement econòmic i l'augment de la riquesa i el benestar de la

població ha incrementat el consum energètic.

Incrementa el dèficit energètic.

PEN (plans energètics nacionals).

Reduir la dependència del petroli i diversificar les fonts d'abastament.

Augmentar la importància del gas natural.

Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica.

Potenciar les energies renovables.

Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren). Produir més per unitat d’energia.

El futur energètic mundial

J.Rifkin

Els experts (J.Rifkin, L'economia de l'hidrogen) consideren que s’aproximen canvis.

Ens trobem en la fi de l’era dels combustibles fòssils.

Els límits dels combustibles fòssils

Són recursos no renovables (s'exhauriran).

Hi ha risc de quedar-nos sense petroli barat

La demanda augmenta (paísos rics, països

emergents –Xina, Índia-.

Estem avocats a una crisi energètica

permanent? A una gran pujada

de preus?.

Quan s’arribarà al límit (peak oil)? Segurament entre 2020-2030.

A partir d’aquell moment sempre hi haurà més demanda que oferta.

Qüestions geopolítiques

Occident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973). Té una gran dependència ‏energètica, car té poca producció i reserves.

L'Orient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra una part

destacadíssima (60%) de les reserves del món.

Graner Energètic del Món.

Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita.

Gran valor estratègic (Guerres d’Iraq).

Zona amb un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).

Problemes ambientals

L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels combustibles fòssils té importants efectes acumulatius.

L'impacte no és només local, també és global (canvi climàtic)

El consum de combustibles fòssils té

una incidència molt destacada en les emissions de CO2

Cal canviar el nostre model energètic

Potenciar l’estalvi i l’eficiència energètica.

Potenciar les energies netes.

Impulsar normatives globals.

Crear un sistema descentralitzat i de menor tamany.

Autoproveïment.

Crear un sistema sostenible

Respectuós amb la natura.

Que millori les condicions de vida del Tercer Món.

Molts països tenen grans dificultats per canviar l'actual model energètic.

En tot cas:

El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts.

És molt provable que destaqui la importància de l’hidrogen (piles de combustible).

És molt provable que augmenti considerablement la importància de les energies alternatives.

En els darrers anys, grans canvis

En els últims anys està canviant la situació energètica mundial.

Es poden explotar gas i petroli no convencionals.

Innovacions tècniques i noves troballes:

Augmentarà la producció de gas i petroli?

Disminuirà el preu del gas i del petroli?

Fracking.

Tot i l’augment prev is ib le de l consum…

S’allunya el fantasma del peak-oli?

Obren nombrosos interrogants

Perllongarà un segle l’era dels combustibles fòssils?

Creix i creixerà la producció a Amèrica?.

EUA Canadà Brasil?

Gas d'esquist (shale gas), Hidrats de gas. Petroli de roca compacta (tight oil) Petroli de sorres bituminoses (oil sands)

Augment molt considerable de la producció de gas i petroli:

Entre el 2025 i 2030, serà la primera exportadora mundial de petroli i gas?

Sobretot EUA Passarà de la dependència energètica a l’autosuficiència?

2017 Primer productor

de cru?

Gran potencial de l’Àrtic.

Països OCDE:

Augment considerable de l’eficiència energètica

No s’incrementa tant el consum energètic.

BRICS:

Multipliquen el seu consum energètic

Fins el 2025: Xina representarà un 40% de

l’increment de la demanda energètica.

Índia augmentarà el seu consum un 132%.

Què succeirà amb el consum? Repercussions econòmiques i geoestratègiques

Creix i creixerà la demanda a Àsia?.

Xina, Índia Corea del S. i Japó.

Any 2035. Representaran el 60% del consum

mundial de petroli?

Any 2014. Representen el 50% del consum

nundial de petroli. Volen assegurar-se el

proveïment: Contractes i grans

inversions amb/en Rússia, Àfrica, Orient Mitjà,

Veneçuela…

Sobretot Xina.

Ara bé, té un gran potencial en l’explotació de gas no

convencional.

Decaurà el poder dels grans exportadors actuals d’energia?

Massa dependents de l’exportació de cru, sense

una economia diversificada.

Sobretot països del Golf Pèrsic i Federació Russa.

Si baixa el preu de l’energia, es poden desestabilitzar països

exportadors (OPEP, Rússia).

Decaurà la importància de l’OPEP i del Golf

Pèrsic?

Com incidirà l’augment de la producció en la lluita contra el canvi climàtic?

Caldria reduir les emissions (sobretot C02)

Potenciar noves energies

Millorar l’eficiència energètica

E s r e d u i r a n e l s incentius per cercar un nou model energètic?

Què passarà amb les renovables?

Caldria implementar actuacions per tal de recuperar emissions de carboni.

Carbon Capture and Storage