UNITAT 2. LA POESIA MEDIEVAL. AUSIÀS MARCH

ÍNDEX

1. Breu biografia

2. Visió/concepció de l’amor al llarg dels segles

3. Teorització de l’ideal amorós segons Ausiàs March

4. L’obra poètica d’Ausiàs March

5.Estructura dels seus poemes

6. La llengua

7. Fonts consultades

1. Breu biografia• Va néixer a Gandia (?) el 1400. Fill de pares nobles (Pere March i Elionor

Ripoll). Va rebre una formació militar i religiosa, habitual en un futur cavaller, i estudis de filosofia, de moral, d’història i de gramàtica.

• El 1420 va ser armat cavaller.• L’any 1421 va participar en les campanyes militars a Sardenya i a Còrsega, al

servei d’Alfons el Magnànim.• El 1439 es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell),

que va morir el mateix any, i el 1443, amb Joana Escorna, que va morir el 1454, sense deixar descendència.

• El 3 de març de 1459 va morir a València i va deixar quatre fills il·legítims i un de legitimat.

2. Visió/concepció de l’amor i de la dama als llarg dels segles• Els trobadors van crear una poesia lírica (el món dels sentiments) en provençal

(o occità) que perseguia l’amor ideal, al marge del matrimoni (l’amor cortès), i que contemplava dues premisses bàsiques: la fidelitat entre els amants i la cortesia (valor, generositat...) que havia de tenir l’amant per tal de fer-se digne de correspondència. En definitiva, l’organització de la societat feudal (relació senyor-vassall) es va traslladar al terreny poètic-amorós. La midons representava la dama i el trobador, el vassall que jurava fidelitat a la dama i, doncs, estava al seu servei. I a través del servei amorós, l’amant anava escalant graons d’intimitat amb la dama (des de l’enamorament fins a la mateixa satisfacció possible).

• Els poetes catalans dels segle XV van ser hereus d’aquesta tradició trobadoresca per diverses raons: a) per la proximitat geogràfica; b) en aquesta època el provençal (o occità), la llengua dels trobadors, era semblant al català; c) existien lligams polítics entre Catalunya i Occitània. Per tots aquests motius, doncs, en l’obra poètica d’Ausiàs March hi ha molts elements descendents dels trobadors (la majoria de les seves poesies corresponen a la cançó, el gènere més important de la tradició trobadoresca; els seus poemes tenen una estructura formal de cinc o set estrofes, seguits d’una tornada amb senyal...).

• La poesia d’Ausiàs March, però, s’allunyava de la lírica trobadoresca en aquests aspectes:

. Abandonà el provençal i utilitzà el català com a llengua poètica.

. El vocabulari de la cortesia va entrar en crisi, és a dir, la senyora feudalitzada i idealitzada dels trobadors va desaparèixer en Ausiàs March. Es va distanciar dels trobadors perquè en les seves poesies presentava una visió més humana, més real, de l’amor i de la dona (una dona de carn i ossos, amb virtuts i defectes, com qualsevol ésser humà).

. La seva poesia és una confessió constant de les seves passions i febleses; una poesia, doncs, plena de sinceritat amb la qual pretenia ensenyar (ell es considerava un mestre d’amor perquè havia estat un gran amador i perquè hi havia reflexionat més que ningú). La seva poesia és, en definitiva, un camí per a l’autoconeixement i per a l’anàlisi dels seus estats d’ànim contradictoris i variats.

. Els seus poemes ens parlen de tot allò que l’obsessionava: l’amor, la mort, les relacions de l’home amb Déu...

3. Teorització de l’ideal amorós (o l’amor ideal) segons Ausiàs March• A partir del segle XIII van sorgir predicadors i moralistes (clergues,

bàsicament) arreu d’Europa que condemnaven l’amor carnal, l’amor luxuriós. I enmig d’aquesta situació trobem Ausiàs March, que en els seus poemes presentava una nova visió/concepció de l’amor (l’ideal amorós) partint del saber de la teologia i de la filosofia escolàstica de l’època (el compost humà, format per cos i ànima).

• Ausiàs March (anomenat poeta filòsof) distingia dues classes d’amor:a) el sensual o delitable (“amor del cos”; “foll amor”; “plaer carnal”): l’amor

cantat pels trobadors i criticat pels moralistes i per ell mateix perquè comprometia la moralitat.

b) l’honest o espiritual (“vera amor”; “amor pur”): l’amor veritable entre home i dona (amor no carnal), al qual aspirava ell perquè era l’únic que podia donar la felicitat a l’ésser humà, basat en la contemplació de l’esperit de la persona estimada.

En definitiva, l’oposició amor carnal/amor espiritual o espiritualitzat és un tema recurrent (una constant) en la seva poesia.

• A banda, la reacció d’Ausiàs March, quan no aconseguia arribar a l’amor espiritual, per incapacitat pròpia o perquè no obtenia la resposta adequada de la dama, conduïa a dos camins:

a) el camí de la confessió de la misèria de la pròpia realitat.b) la misogínia (la crítica a la dona), perquè ell i la seva estimada no sentien el

mateix amor espiritual. La intel·ligència de la dona (inferior a la del poeta) era incapaç d’entendre aquest amor pur.

4. L’obra poètica d’Ausiàs March• L’obra poètica d’Ausiàs March és extensa: 128 poemes, de temàtica diversa

(l’amor, la mort...), que es divideixen en diversos cicles. S’hi poden distingir diferents grups de poemes, segons el senyal utilitzat a la tornada: “Plena de seny”; “Mon darrer bé”; “Llir entre cards”; “Amor, amor”; “Oh, foll amor”... És una obra fonamentalment amorosa, tret del Cant espiritual (una pregària sincera en primera persona adreçada a Déu, on Ausiàs March confessa totes les seves culpes i es reconeix pecador), dels cants morals i dels cants de mort (destinats a plorar la mort de l’estimada).

5. Estructura dels poemes• Els poemes d’Ausiàs March solen iniciar-se amb una descripció d’una

situació genèrica. I tot seguit, el poeta utilitza la comparació (el símil) amb l’objectiu de fer més entenedor allò que ha exposat en els primers versos. D’aquesta manera, la reflexió pren un to narratiu amb una intenció didàctica i moralitzadora. I és en aquest punt que apareix el jo líric del poeta, individual (egocèntric). En definitiva, la descripció d’una experiència de caràcter general (a través d’una comparació inicial aspra procedent del món marítim o mèdic, bàsicament) és el punt de partida per a l’anàlisi del món interior del poeta, sovint ben turmentat.

6. La llengua• Ausiàs March va ser el primer poeta en llengua catalana. Va trencar, doncs,

amb la convenció literària que exigia utilitzar el provençal (l’occità) com a llengua poètica. Amb tot, però, en els seus poemes, hi són presents alguns mots provençals (hoc: si, per exemple). A banda, al costat de la llengua culta, hi figuren expressions populars, vulgars.

7. Fonts consultades

ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Castellnou, 2008.

CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Teide, 2000.

GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.