Unitat 15

39
Història 1 15. 15. El franquisme. El franquisme. Una llarga postguerra Una llarga postguerra (1939-1959) (1939-1959)

Transcript of Unitat 15

Història 1

15. 15. El franquisme. El franquisme.

Una llarga postguerra Una llarga postguerra

(1939-1959)(1939-1959)

Història 2

• La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme a Catalunya

• Autarquia, misèria i racionament

• Oposició política i conflictivitat obrera

• Els primers intents d’obertura (1951-1956)

Sumari

Història 3

1. La consolidació de la dictadura franquista

• Es crea un nou Estat inspirat en el feixisme europeu.

• Es va fonamentar en la repressió planificada, la centralització de l’Estat i la concentració de poders en mans de Franco.

• El Fuero del Trabajo de 1938 havia prohibit els drets sindicals

• La Ley de Unidad Sindical (1940) va enquadrar a empresaris i “productors” en sindicats verticals.

• De nou empresaris, terratinents, financers, especuladors, ... s’alineaven amb el règim.

• La fiscalitat es fonamentava en impostos indirectes (beneficiava a les classes poderoses)

Història 4

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 5

1. La consolidació de la dictadura franquista

• Al 1942 es creen unes Corts consultives (no legislatives)

• Els representants eren “procuradores” designats pel poder (FET-JONS, ministres, rectors d’universitat, militars, càrrecs eclesiàstics, alcaldes, ...)

• La justícia també va quedar subordinada a l’executiu

• La propaganda del règim va subratllar:– L’antiliberalisme i el rebuig al comunisme– El catolicisme– L’exhaltació de les pròpies obres– El nacionalisme espanyol agressiu

Història 6

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 7

1. La consolidació de la dictadura franquista

• Exèrcit i església foren dos pilars del règim.• Exèrcit:

– Controlava el 40% del Pressupost de l’Estat– Es van produir depuracions– Servei militar obligatori de 2 anys– Les Capitanies Generals controlaven les

províncies sota repressió afavorida per jurisdicció militar.

– Més del 30% de Ministres eren militars• Església:

– Va considerar el Movimiento com una “cruzada”– Va rebre finançament de l’Estat i Espanya es va

considerar catòlica.– Va controlar la vida pública

Història 8

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 9

1. La consolidació de la dictadura franquista

• Davant la 2a. GM, Espanya va declarar la seva neutralitat, tot i que mantenia contactes amb l’Eix

• Al 1940 a Hendaia Franco es troba amb Hitler i al 1941 a Bordighera amb Mussolini.

• Hitler va refusar l’ajut de Franco per les contrapartides que li demanava (presència a Africa, interessos a Europa, Gibraltar, ...). A més a més no confiava en l’exèrcit espanyol.

• Només va enviar la División Azul al front soviètic al 1941.

• La fi de la guerra va generar esperances de canvi a Espanya, però foren frustrades.

Història 10

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 11

1. La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme fa una campanya de “maquillatge”: “democràcia orgànica”.

• Es van aprovar Lleis que responien a aquest “maquillatge”:– Fuero de los Españoles (1945): Drets

“impossibles” dels espanyols– Ley de Referéndum Nacional (1945): Consulta

sobre grans decisions polítiques– Ley de Sucesión (1947): Espanya seria un

regne, Franco cap d’estat vitalici i amb dret a nomenar successor.

Història 12

1. La consolidació de la dictadura franquista

• La dictadura va quedar aïllada internacionalment (retirada d’embaixadors al 45 i 46)

• La guerra freda va acceptar Espanya com aliada pel seu caràcter anticomunista.

• Tot i així, inicialment Espanya va quedar fora de l’OTAN i del Pla Marshall.

Història 13

1. La consolidació de la dictadura franquista

• La repressió es va institucionalitzar.• Es pretenia acabar amb qualsevol persona o

situació que pogués generar oposició al règim• Es van organitzar camps de concentració• La “brigada social” (policia política) va torturar

sistemàticament als opositors al règim• La jurisdicció militar va sistematitzar els consells de

guerra.• Es van admetre les denúncies anònimes• 1939: Més de 1000 afusellaments al Camp de la

Bota.

Història 14

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 15

1. La consolidació de la dictadura franquista

• La Ley de Responsabilidades Políticas (1939-1945) castigava amb multes a les persones per la seva actitud política des de 1934 i per la seva ideologia.

• Va suposar un expoli dels vençuts• Es va produir una depuració en el funcionariat,

especialment a l’ensenyament.• Es van establir unes restrictives normes de

conducta, fonamentades en l’església.• Es van establir una rígida censura

Història 16

1. La consolidació de la dictadura franquista

• El nacionalcatolicisme va estendre la seva influència a l’ensenyament.

• La família va esdevenir el nucli social bàsic• Es retorna a un rol femení tradicional (mestressa de

casa)• La Sección Femenina vinculada a la OSE

(Organització Sindical Espanyola), va promoure aquests ideals.

• Tot i així, també s’extenia la prostitució (signe de doble moralitat)

Història 17

1. La consolidació de la dictadura franquista

Història 18

• La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme a Catalunya

• Autarquia, misèria i racionament

• Oposició política i conflictivitat obrera

• Els primers intents d’obertura (1951-1956)

Sumari

Història 19

2. El franquisme a Catalunya

• Es va exercit una política anticatalana• Tot i així, el franquisme també fa trobar persones

fidels a Catalunya• Més de 75000 morts al a guerra i més de 60000

exiliats.• La majoria foren homes joves. Es va perdre un 8%

de la població laboral.• La població es va envellir• Al llarg dels 40 arriben més de 250.000 immigrants• Es van concentrar en l’àrea metropolitana de

Barcelona

Història 20

2. El franquisme a Catalunya

• Es deroga l’Estatut de Catalunya del 38• Consideraven Catalunya com a territori conquerit• Genocidi cultural• Es van prohibir símbols catalans (himne,

senyera, ...)• El català va quedar tancat a l’àmbit familiar.• Els principals activitats catalans estaven exiliats, la

qual cosa va dificultar encara més el maneniment de la cultura catalana.

Història 21

2. El franquisme a Catalunya

• El governador civil i el capità general foren els dos representants del règim al territori.

• Els governadors civils havien de controlar la província i els ajuntaments. També eren els caps del Movimiento Nacional a la província.

• A Catalunya, Falange no va tenir una forta implantació. Tot i així hi hagué repreentació del Frente de Juventudes i de la Sección Femenina.

• Els franquistes catalans es van reclutar del món patronal, financer, comerciants, professional, ...

• Els treballadors van mantenir una actitud passiva davant el franquisme, especialment per por a la repressió.

Història 22

• La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme a Catalunya

• Autarquia, misèria i racionament

• Oposició política i conflictivitat obrera

• Els primers intents d’obertura (1951-1956)

Sumari

Història 23

3. Autarquia, misèria i racionament

• La guerra va venir seguida de fam i misèria.• El progrés econòmic va consolidar la corrupció i les

influències.• Objectius de la política econòmica franquista:

– Autosuficiència econòmica (autarquia)– Intervencionisme econòmic

• Conseqüències d’aquesta política:– Bloqueig econòmic– Reducció de la competitivitat– Desaprofitament de la cojuntura internacional

favorable– Retard en el desenvolupament econòmic

Història 24

3. Autarquia, misèria i racionament

Història 25

3. Autarquia, misèria i racionament

• Eixos de l’autarquia:– Reglamentació de les exportacions i

importacions (calia autorització)• Diferents canvis de la pesseta en funció del

producte (encariment de les importacions i escassetat de productes bàsics)

– Foment de la indústria: Objectiu assegurar la independència militar i política de l’Estat• Ajut oficial la qual cosa va provocar

increment de la despesa pública• Creació del INI per a crear i controlar les

empreses públiques (Renfe, Iberia, Endesa, Seat, ..)

Història 26

3. Autarquia, misèria i racionament

• L’intervencionisme estatal va provocar una lenta recuperació econòmica

• Calia demanar autorització per a iniciar una activitat ecònòmica.

• L’estat fixava els preus de molts productes• Els productors venien a l’Estat i l’Estat venia als

consumidors un nombre elevats de productes• Va aparèixer el mercat negre. Els preus eren molt

més cars• Es va haver de mantenir el racionament fins el

1951• També hi va haver-hi escassetat energètica (carbó,

petroli, electricitat)

Història 27

3. Autarquia, misèria i racionament

Història 28

3. Autarquia, misèria i racionament

• Era difícil sobreviure sense el mercat negre• La repressió sindical va provocar que els salaris no

creixessin• La qual cosa va provocar disminució de demanda i

fam• Sectors com el tèxtil català se’n va veure

especialment afectat.

Història 29

• La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme a Catalunya

• Autarquia, misèria i racionament

• Oposició política i conflictivitat obrera

• Els primers intents d’obertura (1951-1956)

Sumari

Història 30

4. Oposició política i conflictivitat obrera

• La desarticulació de les organitzacions polítiques i sindicals fou total.

• Només a l’exili l’oposició intentava organitzar-se• A l’interior les condicions eren molt adverses per la

persecució i repressió.• Molts exiliats que van passar per França van acabar

a Mauthausen o Auschwitz.• Azaña, Machado o Largo Caballero van morir a

França• A Mèjic, gràcies a l’acolliment del president s’hi van

instal·lar també personalitats polítiques i intel·lectuals.

• Es confiava que la victòria aliada a judaria al restabliment de les llibertats a Espanya.

Història 31

4. Oposició política i conflictivitat obrera

Història 32

4. Oposició política i conflictivitat obrera

• A l’interior d’Espanya els intents d’actuacions antifeixistes foren esporàdiques per la dura repressió.

• 1944: Invasió de la Vall d’Aran pels maquis (guerrilla comunista i anarquista). Pretenien tenir suport aliat.. Però fou un fracàs

• Els maquis foren presents al Pirineu fins al 50• La major part de les organitzacions polítiques o van

desaparèixer o es van diluir en divisions internes.• Algunes, com els comunistes, van intentar infiltrar-

se en els sindicats verticals per aconseguir millores obreres.

Història 33

4. Oposició política i conflictivitat obrera

Història 34

4. Oposició política i conflictivitat obrera

• Entre 1945 i 1947 es van produir algunes revoltes obreres que reflectien el malestar dels treballadors.

• El motiu bàsic eren les duríssimes condicions de vida

• Vagues a Manresa, Astúries i P. Basc.• L’1 de Maig de 1947 es produeix una vaga general

promoguda des del govern basc a l’exili (seguida per més de 20000 persones)

• Després d’aquests incidents el govern permet la representació tímida de representats de treballadors als sindicats verticals (enllaços sindicals)

Història 35

• La consolidació de la dictadura franquista

• El franquisme a Catalunya

• Autarquia, misèria i racionament

• Oposició política i conflictivitat obrera

• Els primers intents d’obertura (1951-1956)

Sumari

Història 36

5. Els primers intents d’obertura

• Als anys 50 es fa evident l’asfíxia econòmica de l’autarquia.

• El nou context internacional (guerra freda) i la crisi autàrquica va provocar lleus canvis en la política econòmica.

• L’objectiu d’autosuficiència no es va assolir mai. • Malestar per caresties i escassetat• La moneda es va devaluar en els mercats

internacionals i es van encarir les importacions.• El govern va haver de comprar divises per a pagar

les importacions (ex. Carn d’Argentina).

Història 37

5. Els primers intents d’obertura

• Al 1953 el franquisme aconseguir dos èxits:– Signatura del Concordat amb l’església catòlica– Signatura d’un acord amb EUA pel qual a canvi

de bases militats aconseguia diners i suport militat.

• Mes endavant Espanya entra a la FAO i UNESCO• A Catalunya es produeixen algunes revoltes i

vagues (vaga dels tramvies de 1951)• Franco fa entrar en el govern persones més

moderades (Ruiz Jimenez a Educació)• També hi havia persones menys moderades, com

ara Giron a Treball i Carrero Blanco (possible successor de Franco)

Història 38

5. Els primers intents d’obertura

Història 39

5. Els primers intents d’obertura

• Entre 1956 i 1958 hi ha noves revoltes obreres en nuclis industrials.

• També hi ha les primeres revoltes d’estudiants a Madrid i Barcelona

• A partir de 1957, Franco crea un govern tecnòcrata, amb persones vinculades a l’Opus Dei. Calia dissenyar noves propostes econòmiques.