Unitat 12 Descolonització

41
H.M.C. 1 12. Descolonització 12. Descolonització i Tercer Món i Tercer Món

description

La descolonització pas a pas

Transcript of Unitat 12 Descolonització

  • H.M.C.*

    12. Descolonitzaci i Tercer Mn

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*1. Les causes de la descolonitzaciLa 2a. Guerra posa de manifest la feblesa dEuropaLa guerra la van aprofitar les colnies per organitzar moviments dalliberament.Europa queda en segona lnia pel que fa al lideratge mundial, desprs dels EUA i URSSEUA i URSS es manifesten anticolonialistes (1946, Filipines)LONU tamb es manifesta partidria de la descolonitzaci (1945)Intellectuals tamb van criticar la colonitzaciLesglsia catlica tamb va optar per la defensa de la descolonitzaci

    H.M.C.

  • H.M.C.*1. Les causes de la descolonitzaciEls rendiments econmics no compensen els costos dadministrar els territorisNoms eren rendibles per uns pocs.La major part de la gent pagava elevats impostos per mantenir limperiCada cop a la metrpoli hi havia mes rebuig a les guerres colonials (generar costos poltics a linterior de les metrpolis)Es pagava entre tots i senriquien uns quants.

    H.M.C.

  • H.M.C.*1. Les causes de la descolonitzaciDesprs 2 G.M. els moviments nacionalistes es van estendre per totes les colniesAlliberament nacional (tret com) per amb diversitat dideologiesIdees comunistes (Indoxina, Indonsia)Ideologia nacionalista, amb valors autctons (ndia)Identitat religiosa (pasos islmics)Grups nacionalistes: lders carismtics (Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser...)De famlies riques i educats a universitats europees

    H.M.C.

  • H.M.C.*1. Les causes de la descolonitzaci

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiquesLndia:Gandhi i Nerhu lideren el Partit del Congrs (nacionalista)Jinnah liderava la Lliga MusulmanaEls laboristes opten per concedir la independncia (Attlee)Sinicien contactes entre el Partit del Congrs i la Llila Musulmana

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiquesLndia:1947: Lndia aconsegueix la independnciaEs divideix en 2: Pakistan (musulm) i lIndia (hind).Anglaterra va donar suport als musulmans per afeblir el Partit del CongrsEls dos estats ha provocat enfrontament continuats.El Caixmir (musulm) dins lndia continua avui en conflicte secessionista.Bangla Desh al 1974 es separa del Pakistan

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiques

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiquesIndonsia:Els japonesos labandonen al 1945Sukarno proclama la independncia dHolanda.Holanda no pot mantenir ni els exrcits ni la pressi de lONU.1949: Es proclama lestat dIndonsia

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiques

    Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja):1945: Ho Chi Minh proclama Rep. Dem. Vietnam1946: Guerra Frana i guerrilles vietnamintes1950: El conflicte s un ms de la guerra freda1954: Frana accepta independncia de Laos i Cambotja. Vietnam queda dividit.Fins els 70 guerra amb EUA.

    H.M.C.

  • H.M.C.*2. Les primeres independncies asitiques

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. XinaXina tradicional: pas pobre, activitats agrcoles, indstria mnima (3%), rgim tipus feudal...Segle XIX: entrada potncies europees: cert desenvolupament industrial, sorgiment burguesia comercial1911 REVOLUCI: caiguda Pu Yi (ltim emperador)Repblica: Guomindang (Partit nacional del Poble), lder Sun YazenOposici: senyors de la guerra, lluites internes1927: unificaci sota control del GuomindangGeneral Chiang Kai-shek: caire autoritari, decenni de Nanqun

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. XinaOposici a la poltica del Guomindang: Partit Comunista Xins (fundat 1921)Partit Comunista Xins: gran fora entre els pagesos1927: partit Comunista: revoluci armada dels pagesos / Guomindang: persecuci del opositors /clandestinitat dels comunistes1928: MAO: lder indiscutible comunisme xins1934-35: Llarga MarxaEstablerts a YenanPrimer model xins de societat comunista ruralMaoisme: doctrines sobre la revoluci comunista

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. Xina

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. XinaImperialisme japons (gran influncia)1932: Manxria (Manchukuo)1937-1945: guerra entre Xina-JapGuomindang i comunistes= front nacionalista antijapons1945: capitulaci japonesa: represa enfrontaments, nova guerra civil (Guomindang/comunistes)1947: gran ofensiva: forces comunistesGuomindang: fugida continent, refugi a Illa Formosa (Taiwan), repblica nacionalista1949: Repblica Popular de la Xina: amb Mao

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. XinaSota rgim comunista: Mirada cap a la Uni Sovitica1950: tractat damistat amb URSSRevoluci xinesa cap al model sovitic: col.lectivitzaci i planificaci (indstria pesant)Pagesos: reagrupar-se en cooperatives socialistesEmpreses privades: a ser de propietat estatalNova constituci (estat xins= cpia del sovitic)President repblica (Mao Zedong), President govern (Zhou Enlai) Inadaptaci al model sovitic, 1958: ruptura Xina-URSS (Gran Salt cap Endavant)comuna popular: unitat bsica (combinaci agric-artes-ind)

    H.M.C.

  • H.M.C.*3. El naixement de la Rep. Pop. Xina1959-60-61: anys negres, per tant nova pltica econmica1965: Revoluci cultural (Mao): depurar dirigents tendint al capitalismeMao (Gran Timoner): llibre vermell= aprofundir lluita de classes; Gurdia Roja1976: lnia antimaoista: Deng Xiaoping: introducci algunes prctiques capitalistesJiang Zemin (1989): apropament cap a Occident

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rabDesprs de la 1a. GM lOrient Mitj canvia lescenari:Turquia, Iran i Irak sn estats independents.Egipte sota tutela britnica (Suez)Siria, Liban i Palestina sn protectorats francesos i britnics.1917: Declaraci Balfour suposa el suport britnic a la creaci dun estat jueu a Palestina. Immigraci massiva.Final 2a. GM: Lholocaust nazi facilita la concessi de territoris als jueus on ja nhi vivien 600000Aixecaments jueus contra els britnics1947: ONU proposa la partici de Palestina en 2 estats.1948: Ben Gurion proclama lEstat dIsrael (sense aprovaci palestina)

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab1948-49: 1a. Guerra araboisraeliana:

    Causes: Expulsi de palestins del territoris jueus i no acceptaci dIsrael per part dels rabs.Israel contra Lliga rab (Egipte, Sria, Arbia Saud, Jordnia, Iraq, Lban i Iemen).1949: Armistici que partia Jerusalem i satorgava ms territori a Israel.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rabLa derrota de la Lliga rab, provoca la caiguda de la monarquia a Egipte. Puja el coronel Nasser. Es crea una Repblica. Recuperen el Sudan i nacionalitzen el Canal de Suez.Egipte serveix dexemple i neixen moltes repbliques islmiques (Iraq, Iemen, Somlia, Mauritnia)Altres estats continuen com a monarquies fonamentades en la riquesa del petroli (Qatar, Arbia Saudita, Oman, Kuwait, ...)Es configura un moviment rab contra IsraelIran: Desprs de diferents cops destat al 1979 Khomeini puja el poder i instaura el fanatisme religis.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab1956: Israel ocupa el Sina aprofitant el conflicte de Suez.1964: Creaci de OAP dirigida per ArafatEls EUA recolzen Israel i els estats rabs i URSS a Palestina1967: Guerra dels 6 dies. Suposo lexhibici militar dIsrael i el seu poder a la zona. Envaeix molts territoris.1973: Guerra del Yom Kippur (festa sagrada jueva). Egipte i Sria demostren la seva fora.Pressi econmica. Pujada dels preus del petroliLa ONU proposa entrar en negociacions i accepten la proposta.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rabLa guerra dels 6 dies provoca xode palest.La OAP decideix lacci terrorista contra interessos jueus o daliats dels jueusAl 1974 la OAP aconsegueix que la ONU la reconegui desprs dabandonar les tesis terroristesSinicien negociacions1978: Acords de Camp David Egipte reconeix Israel a canvi dabandonar aquests el Sina.Aix no agrada als pasos rabs que interpreten la posici dEgipte com una traici.1987: LOAP promou lintifada en territoris rabs ocupats per Israel.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab

    1991: Conferncia de Madrid: Pau per territoris1993: Zones autnomes de Jeric i Gaza sota presidncia dArafat.2000: Segona intifada per incompliment dels acords per ambdues parts.Organitzacins palestines radicals (Jihad Islamica i Hamas) continuen provocant atemptats terroristes.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rabMarroc i Tunsia:A mitjan 50 conflictes independentistes al MagregTunsia i Marroc ho encapalenFrana es posa a negociar la independncia, desprs de fortes repressions.1956. Independncia del Marroc (monarquia)1957. Independncia de Tunsia (primer monarquia i desprs repblica)Espanya tenia: Ifni, Sahara Occ, Guinea i Rif (Nord del Marroc)1956: Espanya cedeix al Marroc el Rif1958: Guinea assoleix la independncia.1969: Espanya cedeix al Marroc Ifni1975: Espanya cedeix al Marroc i a Mauritania el Sahara. El Front Polisari shi oposa. Encara est en litigi.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rabAlgria:A Algria hi havia molts immigrants francesosFrana controlava estretament aquesta colnia1954: Es crea el FAN (Front dAlliberament Nacional) amb Ben Bella de lder. Inici de la insurrecci.Frana hi envia lexrcit per evitar la independncia.Provoca malestar a Frana en observar la fortissima repressiDe Gaulle al 1058 reconeix el dret dautodeterminaci del poble algeri.Els immigrants francesos se senten trats per Paris i intentes revoltar-se al 60 i 61. Fracassen.1962: Es proclama la independncia de la Repblica dAlgria sota presidncia de Ben Bella.

    H.M.C.

  • H.M.C.*4. El procs de descolonitzaci al mn rab

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*5. La descolonitzaci subsaharianaA lfrica la descolonitzaci es va produir amb enfrontament amb lits o tnies.

    Al llarg dels 60, Gran Bretanya perd les colnies normalment de forma pactada (Kenya, Ghana, Nigria, Sierra Leone, Tanganika, Uganda, ...)

    Frana igualment ( Madagascar, Guinea, Costa dIvori, Senegal, Gabon, Txad, Mali, ...)

    Blgica descolonitza el Congo al 1960. Va ser conflictiu. Al 1966 Mobutu fa un cop destat i neix Zaire.

    H.M.C.

  • H.M.C.*5. La descolonitzaci subsahariana

    H.M.C.

  • H.M.C.*5. La descolonitzaci subsaharianaSud-frica:1961: Els colons blancs de Sudfrica declaren la independncia de GB i consoliden lapartheidMandela i el seu partit CNA (Congrs Nacional Afric) lluitar durant ms de 30 anys per acabar amb lapartheid.1990: Sallibera Mandela de la pres. 1994: Primeres eleccions multiracials que guanya Mandela

    Les colnies portugueses (Angola, Moambic, Guinea Bissau, ...) seran les darreres en aconseguir la independncia.

    H.M.C.

  • H.M.C.*Causes de la descolonitzaciLes primeres independncies asitiquesEl naixement de la Repblica Popular de XinaEl procs de descolonitzaci del mn rabLa descolonitzaci subsaharianaBandung i el naixement del Tercer MnSumari

    H.M.C.

  • H.M.C.*6. Bandung i el naixement del Tercer Mn

    1955: Conferncia de BandungRecolzament al procs dautodeterminaci29 nacions. Presencia de Nerhu, Sukarno i Nasser.Es proclamen neutrals. Neix el concepte Tercer MnCondemnen la discriminaci racial i la intervenci estrangera en afers internsTamb reclamen la coexistncia pacficaEs consolida el no alineament

    H.M.C.

  • H.M.C.*6. Bandung i el naixement del Tercer MnIndependncia poltica no implica independncia econmicaDependncia econmica de la metrpoli = NeocolonialismeIngerncia en afers internsMarcada dependncia comercialIntercanvi desigualDependncia financera, de capital, del mn desenvolupat.Dependncia tecnolgica del mn desenvolupat que es concreta en el pagament en royalties.

    H.M.C.

  • H.M.C.*6. Bandung i el naixement del Tercer MnLa descolonitzaci destapa el fenomen de desigualtat econmica a escala mundial.La relaci entre pobresa i colonialisme existeix

    Tercer Mn es un grup destats que comparteixen escassa renda per capita, malnutrici, analfabetisme, creixement demogrfic i excs de poblaci activa en sector primari.

    Tamb parlem de centre-perifria, nord-sud, .....

    H.M.C.

  • H.M.C.*6. Bandung i el naixement del Tercer Mn

    H.M.C.

    *****************************************