Un món desigual. diversitat = riquesa Un món desigual diversitat = riquesa.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
45
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS 6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT
description
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
1. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS
6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT
En què va consistir la descolonització?En què va consistir la descolonització?
El procés pel qual antigues colònies varen esdevenir estats independents.
Es va donar sobretot després de la 2a GM.,
i especialment des dels anys seixanta.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
1.1. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSESINTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES
Causes:Causes:
• L’impacte de la 2a GM: s'estenen els ideals de llibertat i democràcia
• Per la posició anticolonialista de les superpotències (EUA i URSS)
• Pel paper a favor de la descolonització de l’ONU
• Per la posició favorable de molts intel·lectuals occidentals i de l’Església Catòlica
• Per la poca rendibilitat que oferien els imperis
• Per la força dels moviments nacionalistes i dels seus líders carismàtics (Gandhi, Nehru, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno,
Lumumba, ...)
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
1.1. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSESINTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES
INDONÈSIAINDONÈSIA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
El general SukarnoSukarno, líder i impulsor de la independència
d’Indonèsia
INDOXINAINDOXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
La regió d’Indoxina es va independitzar de França i
Gran Bretanya,
i després va viure una guerra a VietnamVietnam amb la implicació
dels EUA.
Ho Chi Minh
ÍNDIAÍNDIA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
L’Índia es va independitzar de la Gran Bretanya el 1947.
Hindús i musulmans formaren dos Estats diferents:
PakistanPakistan i ÍndiaÍndia.
Posteriorment (1974) es va crear Bangla DeshBangla Desh.
ÍNDIAÍNDIA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
Els líders de la independència de l’Índia
El mahatma Gandhi
Jawaharlal NehruAhmet Jinnah
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
La Xina no havia estat convertida en una colònia, però la ingerència de
les potències occidentals, tant econòmic com política, havia estat
enorme.
Des de principis del segle XX va iniciar un procés que va acabar amb el sistema imperial i amb el domini
occidental.
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
El 1911 va ser derrocat el darrer emperador, Pu Yi, i es va proclamar
la república
Des d’aleshores es va viure un gran període d’inestabilitat, amb territoris enfrontats entre sí pels senyors de
la guerra.
El govern estava en mans del Partit Nacionalista Xinès, el Guomindang
de Chiang Kaishek.
Des del 1927 imposà una dictadura i la persecució del Partit Comunista Xinès, el seu gran opositor, liderat
per Mao Zedong.
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
La repressió va obligar els comunistes a cercar el suport de la pagesia i a fugir cap a l’interior del país, en l’anomenada Llarga Marxa.
Més de 100.000 persones entre 1934 i 1935 es refugiaren a la província de
Shanxi.
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
Els enfrontaments interns s’aturaren amb la invasió japonesa del 1937.
Tots dos grups s’uniren contra els japonesos, i ajudaren als aliats a
derrotar-los el 1945
XINAXINA
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA
Però després esclatar novament la guerra civil,
que guanyaren els comunistes el 1949 després d’una gran ofensiva
militar.
Així naixia la República Popular de la Xina.
Les restes del Guomindang es refugiaren a l’illa de Formosa
(Taiwan),
Que des d’aleshores forma un altre Estat.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
La desaparició de l’Imperi Otomà després de la Ia GM va canviar molt el mapa del Pròxim
Orient.
Hi havia Estats independents (TurquiaTurquia, IraIrann, IraqIraq).
D’altres en teoria independents però encara molt sotmesos a la potència colonial (EgipteEgipte).
I altres en règim de protectorat internacional (SíriaSíria, LíbanLíban i PalestinaPalestina)
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
El principal problema de la regió,
i encara no resolt,
és el conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià arran de la creació de l’Estat d’Israel el 1948.
El conflicte araboisraelià ha viscut un munt de guerres i conflictes:
La creació de l’Estat d’Israel (1948)
Primera guerra arabo-israelià (1948-49)
La guerra del Sinaí (1956)
La Guerra dels Sis Dies (1967)
La Guerra del Yon Kippur (1973)
L'annexió del Golan i la invasió del Líban (1981-82)
Les intifades o revoltes populars palestines (1987 i 2000).
La guerra al sud del Líban contra les milícies de Hezbolà (2006).
L’atac i la invasió de Gaza (2008)
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
La primera guerra el 1948:
Els assentaments jueus a Palestina al període
d’Entreguerres
La partició de Palestina segons el pla de l’ONU L’Estat d’Israel i
Palestina després de la guerra de 1948
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
El 1956 hi va haver un segon conflicte arran de la nacionalització del Canal de Suez per part d’Egipte:
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
Així van quedar les fronteres entre 1949 i
1967
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
Després de la Guerra Guerra dels Sis Diesdels Sis Dies, Israel va
ocupar els territoris palestins (Cisjordània i la franja de Gaza, i la
part est de Jerusalem),
el desert del Sinaí,
i els alts del Golan
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
El 1973 els sirians i egipcis atacaren Israel aprofitant el dia festiu
del Yon Kipur.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
El 1977 es varen signar els Acords de Camp
David.
Israel tornava a Egipte el Sinaí.
Però mantenia ocupats Cisjordània, Gaza,
Jerusalem est i els alts del Golan
Anwar el Sadat, Jimy Carter i Menahen Beguin
Els diferents intents de solució
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
El 1982 Israel va envair el sud del Líban.
S’hi va quedar fins el 1985.
Però ...
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
Entre 1987 i 1993 els palestins es revoltaren
contra l’ocupació libanesa.
Va ser la primera intifadaintifada.
La primera intifadaLa primera intifadaLa primera Intifadaprimera Intifada començà el 19871987;
després de l'assassinat d'un grup d'obrers palestins per part de militars
israelians, i les imatges dels joves palestins enfrontant-se només amb
pedres als soldats israelians donà la volta al món, va acabar amb les firmes dels acords d'Osloacords d'Oslo (agost de 19931993) i la
creació de l'Autoritat Palestinal'Autoritat Palestina.
La Conferència de MadridLa Conferència de Madrid – 1991
En aquesta reunió celebrada a Madrid es va fitxar el principi de “pau per territoris” que va desembocar l’any 1993 en la creació de les zones autònomes de GazaGaza i
JericóJericó, governades per una autoritat palestina presidida per Yasser ArafatYasser Arafat
GorbachovGorbachov, amb Felipe GonzálezFelipe González i BushBush en la ConferConferèència de Pauncia de Pau a Madrid
Els diferents intents de solució
RabinRabin, ClintonClinton i ArafatArafat signen els acords de pau d'Oslod'Oslo - 1993
Els acords d’Oslo - 1993Els acords d’Oslo - 1993
Distribució de Cisjordània acordada a Oslo
El Premi Nobel de la PauPremi Nobel de la Pau de 19941994 va ser atorgat a a Isaac RabinIsaac Rabin, Simon PeresSimon Peres i Arafat en
consideració dels seus esforçs cap a la Pau
El 4 de novembre de 1995, RabinRabin va ser assassinat per un extremista religiós jueu que
no acceptava els acords signats per Rabin
Els diferents intents de solució
La segona Intifada s'anomenà Intifada de al-Aqsa,al-Aqsa, començà el setembre de 20002000, arran de la visita de l'ultradretà Ariel SharonAriel Sharon a l'esplanada de les mesquites de Jerusalem/, enmig d'una dura repressió contra la població àrab de Jerusalem, la capital Palestina.
En aquesta segona etapa proliferaren les accions suïcidesaccions suïcides palestines en resposta als cada vegada més massius bombardeigs israelians de zones civils palestines, així com la continuada proliferació d'assentaments il·legals als territoris ocupats.
La segona intifada suposà un nombre de víctimes civils palestines encara més elevat, i en alguns períodes s'estengué també a la població àrab dels territoris de Palestina ocupats el 1948.
A partir de l'any 2005 la divisió palestina i la construcció del murmur a Cisjordània anomenat 'de l'apartheid' en territoris palestins que aïllava gran part dels territoris ocupats i permetia a Israel annexionar-se nombroses terres, anaren fent minvar l'alçament, si bé l'enfrontament amb Israel continuà.
La segona intifadaLa segona intifada
Ariel SharonAriel Sharon
Però ...
El mur de Cisjordània
I a més a més...
El murEl mur: una oprobi, que es converteix en gegant mural, un crit per la
llibertat
La qüestió palestina s’ha radicalitzat i van sorgir organitzacions militars que es van enfrontar al grup Al- FatahAl- Fatah de l’OAP, de dinàmica terrorista (atemptats suïcides, etc.) com són HamàsHamàs (grup que controla Gaza) o la Jihad IslàmicaJihad Islàmica
El conflicte està obert i no presenta traces d’anar a millor ...!
I a més a més...
El problema dels assentamentsassentaments jueus en territoris ocupats és un
dels inconvenients principals per aconseguir qualque tipus
d’acord de pau entre palestins i l’Estat d'Israel
Un kibutzkibutz o comunitat agrícola, unitat bàsica dels assentaments
jueus en territoris palestins
I a més a més...
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT
conflicte araboisraeliàconflicte araboisraelià
L’estiu de 2006 els israelians tornaren a
atacar el sud del Líban.
I a més a més...
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
Als anys cinquanta es varen donar les primeres independències a Àfrica.
Varen començar al Magrib.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
El MarrocMarroc es va independitzar de França el 19561956 TunísiaTunísia ho va fer
el 19571957. També de França.
AlgèriaAlgèria assolí la independència de França el
19621962.El rei Muhammad V
Ben Bella
Habib Ibn Bourguiba
El Sàhara Sàhara OccidentalOccidental ho
va ser d’Espanya el
19751975.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
A la dècada dels seixanta els processos d’independència es varen començar a donar
a l’ÀfricaÀfrica subsaharianasubsahariana.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
A l’ÀfricaÀfrica britànicabritànica la majoria de territoris (excepte Kenya) van aconseguir la
independència de manera pactada i gradual.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
També a l’ÀfricaÀfrica francòfonafrancòfona el procés per assolir la independència va ser més aviat
pacífic,
llevat del cas de Madagascar.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
Un dels casos més conflictius va ser el del Congo BelgaCongo Belga,
Que després de assolir la independència de Bèlgica el 1960 va viure conflictes ètnics i
guerres civils.
Patrice Lumumba Mobutu Seseko
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
En canvi en el con sud d’Àfricacon sud d’Àfrica el camí cap a la independència va ser molt més complicat
Tant a Sud-Sud-ÀfricaÀfrica, a
ZàmbiaZàmbia, com a ZimbabweZimbabwe.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA
Les darreres colònies africanes
varen ser les portugueses,
que hagueren de lluitar per
aconseguir la independència fins els anys setanta i
vuitanta.
Va ser el cas d’AngolaAngola, MoçambicMoçambic,
Guinea BissauGuinea Bissau, i NamíbiaNamíbia
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS
Aquest moviment va sorgir arran de la Conferència de Conferència de BandungBandung dels Pobles Afroasiàtics el 19551955,
impulsada per tres grans líders: NehruNehru, SukarnoSukarno, TitoTito.
Representaven a 29 nacions que agrupaven el 50% de la població mundial i el 8% de les riqueses.
Jawaharlal Nehru Josif Broz, Tito
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS
Les disposicions d’aquesta organització feien, en general una dura crítica al colonialisme:
Drets dels pobles a disposar d'ells mateixos.
Sobirania i igualtat de totes les nacions.
No intervenció en els assumptes interns dels països.
Condemna de la discriminació racial.
Prohibició armament atòmic.
Lluita internacional contra el subdesenvolupament.
No alineament del Tercer Món amb cap dels blocs llavors existents.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS
Avui dia en formen part 104 països del món,
tots de l’anomenat Tercer Món
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL 6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL
SUBDESENVOLUPAMENTSUBDESENVOLUPAMENT
Tercer Món i Subdesenvolupament son conceptes lligats a la descolonització dels imperis colonials.
Els nous estats hagueren d'enfrontar-se a greus problemes:
• ètnics i religiososètnics i religiosos, derivats de la imposició d'unes fronteres artificials que no respectaren la integritat de les poblacions;
• de la inestabilitat políticainestabilitat política per la inadequació de les estructures polítiques a les estructures socials;
• greus problemes econòmicsgreus problemes econòmics que conduïren al subdesenvolupament.
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL 6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL
SUBDESENVOLUPAMENTSUBDESENVOLUPAMENT• Creixement demogràfic fora de control versus creixement econòmic.
• Subalimentació crònica: agricultura tradicional de poc rendiment o monocultius moderns d'agricultura industrial d'exportació.
• Fam i malalties lligades a la subalimentació i a la feble estructura sanitària.
• Baixa industrialització.
• Baixa capitalització.
• Baixa producció.
• Accelerat creixement urbà: barris marginals.
• Serveis socials i escolars molt deficitaris.
•Analfabetisme.
• Desigualtats socials pronunciades: 90% sense
capacitat adquisitiva
• Dependència econòmica dels països rics.
• Fort deute exterior acumulat.
• Políticament molta presència de dictadures, poca democràcia,
freqüents cops d'estats i abundants moviments guerrillers.
