Unitat 1 Les arrels del món contemporani (1776-1850) · Les arrels del món contemporani...

1U n i t a t

Les arrels del móncontemporani (1776-1850)

1. Les societats preindustrials

2. La Revolució Industrial

3. L’expansió de la RevolucióIndustrial (1800-1850)

4. Adam Smith i el liberalismeeconòmic

5. L’esfondrament de l’AnticRègim (1776-1814)

6. Les ideologies

7. Europa del 1815 al 1850

Esquema L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occi-dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de laRevolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar dife-renciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe domi-nant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinentsaristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals,que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conserva-dores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat delnacionalisme.

6

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Les arrels del món contemporani(1776-1850)

El pas de l’Edat Moderna a l’Edat Contemporània ve

marcat per dos fets històrics rellevants: la Revolució

Industrial i la Revolució liberal. Tots dos fenòmens es

gesten i esclaten al llarg de la segona meitat del se-

gle XVIII. L’invent de la màquina de vapor de J. Watt

marca l’inici de la primera, i la independència dels

Estats Units i la Revolució Francesa, el de la segona.

Al llarg de la primera fase de la Revolució Indus-

trial el trànsit de l’Antic Règim al liberalisme es fa

amb avenços i retrocessos (restauració conservado-

ra), fins que a mitjan segle XIX la burgesia liberal as-

soleix definitivament la seva hegemonia política.

7

1740 1760 1780 1800 1820 1840 1860

1769J. Watt

inventa lamàquinade vapor

1776Adam Smith

publica La riquesa deles nacions.

Independènciadels Estats Units

1804Fi de la

RevolucióFrancesa

1830Revolucions a

França, Bèlgica,Polònia, Itàlia,

Alemanya

1848Revolucions aFrança, Itàlia,

Àustria, Alemanya

1815Congrésde Viena

Antic Règim RevolucióFrancesa

Imperinapoleò-

nic

Restaura-ció con-

servadora

Burgesiarevolucionària

Edat Moderna Edat Contemporània

1789Comença laRevolucióFrancesa

Font 1.

Primera Revolució Industrial

Segona Revolució Industrial

1. Les societats preindustrials

Al començament del segle XVIII, les societats europees eren agràries.La major part de la població treballava al camp, la producció del quales repartia entre l’autoconsum familiar i el pagament dels drets alsamos, senyors feudals que encara tenien un domini gairebé absolutsobre la població camperola.

D’altra banda, els rendiments del treball al camp eren baixos per-què l’utillatge agrari –l’arada, la falç, el corró, etc.– era molt rudimen-tari i a penes havia evolucionat els darrers mil cinc-cents anys. Gaire-bé arreu els sistemes de cultiu comportaven la rotació de conreus*,que evitava l’esgotament de les terres, i el guaret*, més o menys llargsegons la qualitat dels sòls.

En la societat preindustrial, el model demogràfic* es caracterit-zava per una taxa de natalitat molt alta –entre el 35 per mil i el 55per mil– i una taxa de mortalitat també alta, però inferior a la delsnaixements –entre el 30 per mil i el 40 per mil–. Encara que lanatalitat era una mica més alta que la mortalitat, la població aug-mentava molt lentament i la presència de la mort era constant, espe-cialment entre la població infantil. Les dones casades acostumavena tenir una mitjana de cinc fills i, normalment, de cada mil criatu-res nascudes solien morir-ne entre dues-centes i quatre-centes abansde complir l’any. També morien molts infants durant la pubertat(9-12 anys).

La corba de la mortalitat d’aquestes societats feia grans oscil·lacions:hi havia una relació gairebé automàtica entre males collites, episodisde fam, epidèmies i augment de la mortalitat.

Així, les anomenades crisis de subsistència* planaven sempre sobrela població i en marcaven el límit ecològic. Una guerra, una gelada tar-

8

Rotació de conreus. Sistema de conreuconsistent a alternar els conreusanuals sobre la mateixa terra. Així, sesembra només una part de la terradeixant l’altra en guaret per sembrar-hi l’any següent o al cap de dos anys.

Guaret. Terra de conreu que es deixasense sembrar durant un any o mésper deixar-la reposar.

Model demogràfic. Estructura de la po-blació d’una zona o d’una època ca-racteritzada per l’evolució més omenys constant de les taxes de nata-litat i mortalitat i, en conseqüència,del creixement natural o vegetatiu.

Crisi de subsistència. Crisi econòmicamés o menys periòdica que sofria lapoblació durant l’Antic Règim com aconseqüència de les irregularitats deles collites. Es caracteritzava per la ca-restia d’aliments, els preus alts i fins itot les fams.

c V o c a b u l a r i b

Font 2. Festa campestre, pintura deMichel-Ange Houasse. La societatanterior a la Revolució Industrial del final del segle XVIII erafonamentalment agrària. El nombre de naixements era elevat, i a les fonts iconogràfiques solser freqüent la presència de força infants.Molts, però, morien de malaltia abansdels 12 anys.

UNITAT 1

9

Baixa Edat Mitjana. Període de la his-tòria de l’Europa occidental que com-prèn l’etapa entre el segle XIII i el XV,i que es va caracteritzar per l’apogeude les ciutats i el desenvolupament del’artesania.

Manufactures. El mot manufactura voldir ‘fet amb la mà’, i es refereix, pertant, als productes elaborats manual-ment, especialment els del ram tèxtil:filats i teixits. Els pagesos anglesos delsegle XVIII elaboraven fil o teixits a ca-sa (domestic system), que venien des-prés a la ciutat; més endavant, el co-merciant de la ciutat els deixava les ei-nes i les matèries primeres per unpreu convingut (putting out system);finalment, els comerciants van reunirtreballadors en un mateix local ambles màquines (mogudes manualment)i les eines (factory system). Aquestatradició manufacturera constituí unade les bases de la Revolució Industrial.

Absolutisme. Forma política en la qualqui governa, en aquest cas el monar-ca, no té cap limitació de tipus jurí-dic a l’exercici del poder (pot ordenarel que vulgui, redactar lleis i jutjar).


1.1. Elabora un fris cronològic amb les dades polítiques des de laRevolució Francesa fins al 1850.

1.2. Per què, formalment, es fa coincidir l’inici de l’Edat Contempo-rània amb la Revolució Industrial i la Revolució Francesa?

1.3. Quines idees polítiques emergeixenparal·lelament al procés industrialitzador?

1.4. Representa amb un gràfic senzill l’ín-dex de natalitat i l’índex de mortalitatcaracterístics de l’Antic Règim demogràfic.

1.5. Quina relació es pot establir entrel’evolució de l’agricultura i la de la demo-grafia?

1.6. Elabora un esquema amb els tretsbàsics de l’economia preindustrial.

A C T I V I T A T SFont 3. En aquest quadre, Paisatgehivernal, el pintor català AntoniViladomat (1678-1755) va reflectir lescondicions de vida de la pagesia del seutemps a l’hivern, quan estaven reclosos acasa bona part del temps perquè el fred ila falta de llum els impedian fer les feinesdel camp i els calia trobar llenya.

dana o una sequera prolongada disminuïen o fins i tot anul·laven elsresultats previstos de les collites. Immediatament, els preus dels cerealses disparaven, i aleshores queia la demanda dels altres productes. La cri-si es generalitzava molt ràpidament a tots els sectors econòmics i la fams’estenia pel camp i per les ciutats. Els cossos mal alimentats cedien fàcil-ment a les epidèmies i malalties de tota mena. La mort, durant aques-tes crisis, castigava especialment els infants i les persones grans.

Només una minoria de la població vivia a les ciutats, les quals erenpetites i solien estar envoltades de muralles. Els artesans hi vivien i hitreballaven gairebé igual que a la Baixa Edat Mitjana*. Molts page-sos també treballaven a casa seva, compaginant les feines del campamb tasques artesanals del tèxtil (filar o teixir), el producte de les qualscompraven després, a un preu fet, alguns empresaris de les ciutats. Enel decurs del segle XVIII, però, es van començar a aplegar les manufac-tures* en un espai únic, amb un bon nombre de treballadors, la fei-na dels quals ja es començava a especialitzar.

També el comerç ultramarí adquirí un volum considerable durantel segle XVIII, especialment en algunes ciutats situades a la costa atlàn-tica europea.

L’organització política es basava en l’absolutisme* monàrquic, i l’or-ganització social es fonamentava en els privilegis feudals. Els revolu-cionaris francesos, al final del segle XVIII, van anomenar Antic Règimla societat que volien enderrocar. Així, per extensió, coneixem també la societat preindustrial com la societat de l’Antic Règim.

2. La Revolució Industrial

A partir de mitjan segle XVIII, la societat de l’Antic Règim va experimen-tar uns canvis progressius i profunds, el nucli dels quals va ser la Revo-lució Industrial. Es coneix amb aquest nom el procés accelerat que vacaracteritzar el pas de les societats agràries de l’Antic Règim a una no-va etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, assentatessencialment en la producció industrial. Els elevats índexs de creixe-ment de la productivitat van permetre superar les limitacions ecològi-ques del sistema agrari anterior i les crisis periòdiques de subsistència,i també van possibilitar l’expansió de la població i dels nivells de vidaque caracteritzen les societats contemporànies.

La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema eco-nòmic amb la consolidació del capitalisme, sinó que va trasbalsar lesidees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar elrègim polític dels estats. Aquesta revolució es va iniciar a Anglater-ra, i va estar precedida i acompanyada, entre d’altres, de dos fenò-mens clau: el canvi demogràfic i les renovacions en l’agricultura i elstransports.

L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el des-envolupament de la metal·lúrgia i del ferrocarril són, sens dubte, lesrealitats més tangibles de la industrialització. L’estudi aprofundit delprocés industrialitzador a Europa ens ha de permetre, però, analitzaren cada cas la importància dels diferents factors que hem assenyalatmés amunt i destriar quines causes tenen més rellevància en cada país.

0

20

40

60

80

100

1885

-189

7

1878

-188

5

1868

-187

8

1859

-186

8

1849

-185

9

1843

-184

9

1835

-184

3

1827

-183

50

20

200

300

400

-400 0 500 1000 1500 2000

Font 4. Evolució de la població europeadel segle v aC al segle XX (estimació)

Font 5. Increment de la productivitata Europa al segle XIX

. 1.7. Quins fenòmens reflectits enaquests dos gràfics coincideixen en laseva orientació? A partir del contingutd’aquestes dues fonts, explica què voldir «creixement autosostingut».

www10

2.1. Anglaterra, la pionera

A banda de l’augment de la productivitat agrícola i de l’incrementdemogràfic a què ens referirem més endavant, la Revolució Industrialanglesa va ser possible per la conjunció de cinc factors:

– L’acumulació del capital comercial.– L’expansió de la demanda externa.– La força del mercat* intern.– El perfeccionament de les comunicacions.– La innovació tecnològica lligada a un esperit d’innovació gairebé

apassionat d’alguns sectors de la població.

Durant el segle XVIII, lesexportacions (teixits, esclaus…)i les importacions (cafè, rom,cacau, tabac…) van generarmolts beneficis per als comer-ciants. L’acumulació d’aquestsbeneficis, juntament ambl’augment de la demanda deproductes manufacturats desde l’exterior (sobretot des delsEstats Units), van estimularels comerciants a invertir elscapitals en la construcció dedrassanes, manufactures tèx-tils i foneries.

Al mateix temps, Anglater-ra va consolidar el seu mer-cat interior. Hi van contribuirel perfeccionament de lescarreteres i, sobretot, els gai-

rebé 2500 quilòmetres de canals interns que permetien abaratir cos-tos i distribuir els productes comercials i les matèries primeres arreudel país.

A tots aquests factors positius, cal sumar-hi també les innovacionstècniques, especialment les relacionades amb el sector tèxtil, motiva-des per la demanda progressiva de fil i de teixits. Cal recordar que perfer teixits amb un teler calia adquirir prèviament el fil elaborat ambles filoses.

Tot va començar quan, l’any 1733, John Kay va construir un tipusde teler que teixia en menys temps una tela més gran. Com que lademanda de teixits augmentava, s’incrementà la demanda de fil, cosaque comportà la necessitat d’introduir innovacions en les filoses, lesquals, alhora que incrementaven la producció de fil, continuaven esti-mulant, al seu torn, la millora dels telers.

UNITAT 1

11

0

40

20

60

80

100

%

1750

Irlanda i ultramar

1789-1790

Europa

Font 7. Exportacions d’Anglaterradurant els anys 1750 i 1789-1790

Mercat. Lloc on es compra i ven un pro-ducte. Per mercat intern o nacionals’entén el conjunt d’indrets on escompren i es consumeixen béns en elmarc de les fronteres d’un Estat. Permercat extern s’entén el conjunt d’in-drets exteriors a un país susceptiblesd’adquirir els productes que els co-merciants o productors d’un Estat elspoden vendre.


Font 6. El 1733 John Kay va inventar la llançadora de volant. Aquest estriaplicat al teler permetia incrementar laproducció de teixits. Si fins aleshorescalien cinc filadors per a un teixidor,amb la llançadora de Kay es vaaccentuar encara més la diferència. En augmentar la demanda de fil, el seupreu es va apujar. L’equilibri entreproducció de fils i de teixits nos’equilibraria fins a l’aplicació de la màquina de vapor als telers al final del segle XVIII.

La febre dels «invents» per equilibrar aquests reptes entre filoses itelers va esclatar cap al 1760. Després de diverses temptatives, el 1789Edmund Cartwright va aconseguir construir un teler de ferro mogutper vapor: aplicava així l’invent transcendental que havia fet JamesWatt el 1784, el perfeccionament de la màquina de vapor, que per-metia la utilització d’aquesta nova font d’energia per primera vegadaa la història.

La necessitat de fer telers de ferro, al seu torn, va estimular el sec-tor metal·lúrgic. I la fosa del mineral de ferro va implicar l’explotació

12

1790. Kelly.Filosa auto-màtica.

1765.Hargreaves.Spinning-jenny (120fils alhora)

Relació entre l’evolució de telers i filoses a Anglaterra

FILATURA(produccióartesanal)

ELABORACIÓDE TEIXITS

1733. Kay.Llançadora devolant.

L’artesania ésinsuficient perfornir de fil elsteixidors, atesala demanda deteixits.

Augmenta lademanda de fil,que puja depreu. Estímulde la recercade màquinesper produir-nemés.

1767. Arkwright.Water-frame.

1789. Cartwright.Primer teler devapor.

1779. Crompton.Mule-jenny.

WATT. Màquina de vapor.

Incapacitat per part delsteixidors d’absorbir els filsproduïts.

1738. Wyatt. Primerstempteigs de construcciód’una filosa mecànica.

Estímul de l’aprofitamentde l’oferta de filsabaratits.

Font 9. En el tèxtil, l’elaboració del fil ila del teixit són processos separats. Lainnovació de la llançadora de volant deKay, el 1733, va estimular més lademanda de fil. Així veiem que lestècniques que permetien produir més fil–spinning jenny, water-frame i mule-jenny– van abaratir el cost del teixit,però alhora van estimular la recerca detelers més resistents que poguessinfabricar més roba i anar més de pressa.L’aplicació de l’energia de vapor vaacabar d’engegar la producció.

Font 8. James Hargreaves (1720-1778)va inventar una màquina de filaranomenada spinning-jenny (que es vaanomenar jènua a Catalunya).Conservava de manera automàtica lesfases del procés de filatura manualconsistent en el fet que la filadoraestirava amb els dits la floca sostingudaper la filosa i torçava el fil mitjançant unfus que impulsava amb les dits.Inicialment podia fer sis fusos alhora.Amb el temps en va arribar a filar 120simultàniament.

UNITAT 1

13

Birmingham

Londres

ManchesterLiverpool

Leeds

Newcastle

Edimburg

Aberdeen

Norwich

YORKSHIRE

LANCASHIREMIDLANDS

E S C Ò C I A

Bristol

CUMBERLAND

Conques carboníferes

Regions metal·lúrgiques a la fi del segle XVIII

Principals centres d’indústria de la llana

Regió d’arribada del cotói de la indústria del cotó

NORTHUMBERLAND

0 150 km

Glasgow

I R L A N D A

GAL·LES

de les mines de carbó. Al final del segle XVIII, laRevolució Industrial ja era un fet a Anglaterra.

El pont de Coalbrookdale, el primer construïtamb ferro, l’any 1779, per travessar el riu Severnamb vagonetes de rodes sobre rails per transpor-tar mineral de les mines a les factories, n’és elsímbol més conegut.

Font 10. La industrialització a la GranBretanya.

c 1.8. Fes una descripció d’aquest ma-pa (tema, ubicació en el temps i en l’es-pai).Analitza’n el contingut (interpretació dela llegenda).Fes-ne un comentari (causes de la situa-ció que s’hi reflecteix i possibles conse-qüències).

Font 11. El pont de Coalbrookdale,sobre el riu Severn (al sud-estd’Anglaterra), projectat per AbrahamDarby i John Wilkinson, fou la primera estructura d’aquest tipusconstruïda amb ferro (1779).

2.2. La revolució demogràfica

Un important canvi de signe demogràfic precedí i acompanyà el feno-men de la Revolució Industrial: des de mitjan segle XVIII, la xifra dela població absoluta es va anar incrementant sense aturador, tant aAnglaterra com, en general, a tot Europa.

Aquest creixement demogràfic es va donar perquè la taxa de morta-litat va minvar, alhora que la taxa de natalitat es mantingué elevada.Com a conseqüència d’aquest fet, les ciutats van experimentar un crei-xement notable, perquè hi van arribar moltes persones que s’havienvist obligades a abandonar les zones rurals, on no hi havia prou fei-na per a tothom.

D’altra banda, l’augment de la població va tenir una importànciaqualitativa notable, ja que va estimular la demanda de productes agra-ris i de tota mena i va constituir un esperó indiscutible de la Revolu-ció Industrial als llocs on va coincidir amb capitals, innovacions tèc-niques i esperit d’empresa.

Els desequilibris que hauria pogut provocar un creixement excessiude la població van quedar compensats per la importància que van asso-lir els corrents migratoris europeus cap a la resta del món, sobretotcap al continent americà.

Entre les causes que van fer possible aquest canvi de tendència en elcomportament de la taxa de mortalitat, se solen esmentar algunes millo-res en l’alimentació, la introducció d’algunes pràctiques higièniques,com ara la substitució dels vestits de llana pels de cotó, i la disminu-ció de les epidèmies. Tanmateix, no podem atribuir l’augment de lapoblació a les millores en el terreny de la medicina, ja que la primeravacuna contra la verola, descoberta pel metge anglès Edward Jenner,no va aparèixer fins al 1796, quan l’expansió demogràfica ja era un fet.

Sabem, doncs, que durant el segle XVIII la població absoluta va aug-mentar per diversos motius, sense que cap en sigui determinant, pelque sabem avui.

A Anglaterra, aquest augment va coincidir amb la Revolució Indus-trial, però també es va produir a Catalunya, on al segle XVIII encarano havia arribat aquesta revolució.

Efectivament, a Catalunya es calcula que al llarg del segle XVIII lapoblació es va duplicar i va passar de 400 000 habitants el 1712 a mésde 800 000 segons el cens de Floridablanca de 1787. En aquest cas, nila revolució industrial ni cap avenç mèdic expliquen aquest increment.

14

Font 13. La demografia a Europa (1700-1850)

Taxa de natalitat (‰) 37,5 38,0 36,0 34,5

Taxa de mortalitat (‰) 35,0 34,0 24,0 15,0

Població absoluta (milions) 110 136 200 265

Any 1700 1750 1800 1850

b 1.9. Quin tipus d’informació ens sub-ministren aquestes dades?Com evolucionen la natalitat i la morta-litat, en aquest període?Analitza com interactuen les dues varia-bles en relació amb la població abso-luta.

Font 12. La construcció d’un grancamí, Claude J. Vernet. Musée du Louvre,París. L’increment de població vaprovocar que les ciutats creixessin, elcomerç s’animés i s’incrementés el comerçmarítim i també el terrestre. Això darrerva comportar la millora dels camins.

UNITAT 1

15

Font 15. Evolució de la població d’alguns països europeus (1800-1951) (en milions d’habitants)

Anys Gran Irlanda Alemanya Rússia Països Bèlgica Espanya Itàlia FrançaBretanya europea escandinaus i Països

i Caucas Baixos

1801 15,2 2 24,8 35 4,2 4,9 10,5 18,1 27,3

1851 22,6 5,1 35,9 57,2 6,3 7,3 15 25 35,7

1901 38,7 3,2 56,3 103,4 9,9 11,8 18,6 32,4 38,9

1951 50,6 3 68 150 14,6 18,9 28,4 46,5 42

País Any Població rural (%) Població urbana (%)

França 1851 74,5 25,51886 64,1 35,9

Gran Bretanya 1851 47,8 52,2(Anglaterra i Gal·les) 1881 30,6 69,4

Alemanya 1871 63,9 36,11891 47 53

Rússia 1851 92,2 7,8

Font 16. Distribució de la població d’alguns països europeusa la segona meitat del segle XIX

Font 14. Evolució de la població a França i Anglaterra (1700-1900)

Anys Natalitat Mortalitat

1800-1810 31,7 26,3

1811-1820 32 26

1821-1830 30,5 25

1831-1840 29 24,5

1841-1850 27 23

1851-1860 26 24

Població 1700-1750 1750-1800 1800-1850 1850-1900 1900-1950(milions)

França 19,0 22,0 22,0 26,9 26,9 35,6 35,6 38,4 38,4 41,9

Anglaterra 5,4 6,1 6,1 10,5 10,5 27,4 27,4 40,4 40,4 50,2

Increment

França 15,7% 22,2% 32,2% 7,8% 9,1%Anglaterra 12,9% 72,1% 160,9% 47,4% 24,2%

Taxa de natalitat i mortalitat a França (‰)

c 1.10. Quin tipus d’informació apor-ten, aquestes dades?Descriu l’evolució de la població a An-glaterra i a França separadament. Quin és el període de màxim creixement, encada cas?Quines conseqüències va tenir aquestcreixement de la població?

m c 1.11. Quin tipus d’informació apor-ten les dades de les fonts 15 i 16?Analitza l’evolució de la població als di-ferents països, relacionant la poblacióabsoluta amb els percentatges de pobla-ció rural i urbana.Quin és el període de màxim creixement?

2.3. La revolució en l’agricultura

A Europa, els canvis en el sector agrari s’iniciaren a Flandes i a Angla-terra. Les primeres innovacions van ser l’eliminació gradual del gua-ret, substituït per contínues rotacions de conreus; la introducció i l’ex-tensió de noves espècies; les millores en les eines; la selecció de llavorsi la cria d’animals en noves condicions; l’ampliació i la millora de lesterres de conreu, i la substitució dels bous per cavalls en les feines delcamp. També en aquesta fase es van produir alguns canvis en el règimde propietat de la terra, com ara l’increment del nombre d’enclosu-res* angleses.

Més endavant, al final del segle XVIII i a mitjan segle XIX, els can-vis en l’agricultura ja van ser conseqüència de l’aplicació dels resultatsde la industrialització: nova maquinària i fertilitzants.

Gràcies a aquests canvis, la producció agrària va augmentar demanera constant, alhora que disminuïa el nombre d’hores necessà-ries per aconseguir un mateix resultat; es produïa, per tant, un aug-ment de la productivitat. Tot plegat va permetre que la població quees dedicava al treball agrícola minvés en favor del treball a les fàbri-ques. A més, cal esmentar que la població europea occidental, a par-tir de mitjan segle XIX, va superar les fams cícliques que havia patitsecularment i que no es tornarien a repetir fins als períodes bèl·licsdel segle XX.

16

1.12. Explica, amb paraules teves, què és la Revolució Industrial.

1.13. Quines van ser les causes que donaren lloc a la RevolucióIndustrial? Fes una valoració raonada de les que et semblin mésimportants.

1.14. Estableix les principals conseqüències d’ordre econòmic i d’or-dre polític de la Revolució Industrial.

1.15. Per què es considera Anglaterra la pionera de la Revolució Indus-trial?

1.16. Quina diferència hi ha entre la mecanització i la Revolució Indus-trial?

1.17. Quina relació hi ha entre el manteniment de l’índex de natali-tat, la davallada de l’índex de mortalitat i l’augment de la demanda?

1.18. Explica les conseqüències que va tenir la revolució agrària pera la producció i la productivitat agrícoles.

A C T I V I T A T S

Enclosures. Mot anglès que vol dir ‘tan-cat’, i que es refereix a les tanquescol·locades al voltant dels camps pelsseus propietaris. El procés de tancarels camps començà al segle XVI, i in-cloïa els boscos i els prats comunals.Suposà la consolidació de la propie-tat privada en detriment dels usos tra-dicionals dels pagesos pobres, des-proveïts de llocs on poguessin dur apasturar els ramats o recollir llenya pera l’hivern.


Font 17. La revolució industrial tambéva tenir repercussions al camp. En unaprimera fase s’hi va aplicar lamecanització encara que el sistema detracció continués basat en la forçaanimal. Tot plegat va iniciar una de lesconstants de l’evolució de l’agriculturafins als nostres dies: l’increment constantde la productivitat ja que amb menyspersones s’aconseguia una producciócada cop quantitativament més alta.

3. L’expansió de la RevolucióIndustrial (1800-1850)

La Revolució Industrial s’estengué amb rapidesa pel centre i per l’oestd’Europa, i també als Estats Units, passant per quatre fases similars,però amb ritmes diferents:

– En la primera fase es van generar les condicions per a la poste-rior arrencada de l’economia (augment demogràfic i de la pro-ductivitat agrària, acumulació de capitals pel comerç, innovacionstecnològiques, expansió del mercat, canvis de mentalitat, etc.).

– En la segona fase es donà el que s’anomena take-off *, momenten el qual se superaren els obstacles que impedien un creixementregular.

– En la tercera fase s’aconseguí la maduresa econòmica, caracterit-zada per un ritme de creixement regular considerat a llarg termi-ni i una progressiva diversificació.

– Finalment, en la quarta fase, s’arribà a l’etapa de consum massiu.

La segona fase, d’envol (take-off ), es va caracteritzar a tot arreu, alsegle XIX, per circumstàncies semblants: a partir de l’augment de laproductivitat agrària i de la població que s’havia produït en la faseprecedent, es van acumular capitals, es va aprofitar l’energia del vapori es van desenvolupar simultàniament els sectors tèxtil i siderometal-lúrgic.

Aquesta fase també es va caracteritzar per estimular la creació demercats nacionals, cosa que va contribuir a fer renéixer el sentimentd’identitat dels col·lectius que habitaven a Europa, tot i que la loca-lització industrial es concentrava en àrees relativament petites. Aquestfenomen d’unificació del mercat interior s’accelerà de manera notòriaa partir del moment en què el ferrocarril començà a facilitar i agilitarels contactes entre regions molt allunyades.

UNITAT 1

Font 18. Take-off de la industrialització a diversos països

País Període

Gran Bretanya 1783-1802

França 1760-1790 (interrompuda)

Bèlgica 1833-1860

Estats Units 1843-1860

Alemanya 1850-1873

Japó 1878-1900

Rússia 1890-1914c 1.19. Explica i comenta la informacióque et proporciona aquesta font.

Take-off. Expressió anglesa que es pot tra-duir per ‘envol’, ‘enlairament’ o ‘arren-cada’. Estrictament, és l’instant precísen què l’avió deixa de tocar terra is’enlaira amb els seus mitjans. Aplicata l’economia, és el moment de l’ar-rencada econòmica.


17www

Així doncs, podem afirmar que el procés d’industrialització forade la Gran Bretanya va tenir lloc a partir d’unes condicions inicialssimilars i per l’efecte exemplificador dels canvis anglesos. Cada país,però, va seguir ritmes diferents segons la conjuntura política, la men-talitat, la proximitat dels mercats i les fonts de riquesa. Així, perexemple, França va començar un procés semblant al d’Anglaterra ial mateix temps, però aquest procés es va interrompre com a conse-qüència del període revolucionari que va viure el país al final delsegle XVIII. La Revolució i les guerres napoleòniques van provocar aFrança un notable retard respecte dels seus veïns insulars. Amb tot,però, el 1850 la Revolució Industrial havia triomfat tant a Françacom a Bèlgica.

Al centre d’Europa, l’àrea germànica tingué uns avantatges inicialstan bon punt va saber aprofitar els seus recursos (mines de carbó ide ferro), però en canvi hagué de lluitar per la unificació del mer-cat, perquè els diferents territoris alemanys no constituïen un Estatúnic, ja que la unificació política d’Alemanya no es va assolir finsal 1871.

Les zones mediterrànies no s’afegirien al procés industrialitzador finsa final de segle. Fora d’Europa, la industrialització es va desenvoluparprimerament als Estats Units, després al Japó i, més tard, al Canadà.

Malgrat els desequilibris regionals i els diversos ritmes de creixe-ment, a mitjan segle XIX el marc europeu havia canviat profundament.Europa es va abocar a la resta del món i va accentuar notablement laseva hegemonia política, per mitjà de la qual els seus valors civilitza-dors, tant positius com negatius, marcarien els objectius i els ritmeshistòrics fins després de la segona guerra mundial. Així, per exemple,després de la primera guerra de l’opi* (1839-1842), els mercats xine-sos s’obriren als britànics i als francesos; el 1840 la Gran Bretanya vaocupar Nova Zelanda; l’any següent França va estendre l’ocupació d’Al-gèria, i a partir del 1853 els mercats japonesos es van obrir al comerçd’Occident.

18

1950 1900 1850 1800 1750

Xina

Índia

Canadà

Rússia

Japó

Suècia

Estats Units

Alemanya

França

Gran Bretanya

Inici de la industrialitzacióDel 40% al 21% de la població activa dedicada a l'agriculturaMenys del 20% de la població activa dedicada a l'agricultura

b 1.20. De quin tema ens dóna infor-mació, aquest gràfic?Comenta’l agrupant els països per con-tinents.Quina relació hi ha entre la poblaciódedicada a l’agricultura i la industria-lització?

Guerres de l’opi. Guerres dels britànicscontra la Xina per mantenir i assegurarel lliure comerç de l’opi en el mercatxinès, on n’estava prohibit el consumi del qual s’obtenien elevats rendi-ments. La primera guerra s’inicià quanla dinastia Qing ordenà que es con-fisquessin i es cremessin a Canton in-gents quantitats d’opi, la major partpropietat de comerciants anglesos. Laguerra acabà amb la victòria de laGran Bretanya, que va obligar els xi-nesos a mantenir oberts cinc ports alcomerç internacional i a cedir-los elterritori de Hong Kong.


Font 19. Difusió de la Revolució Industrial

4. Adam Smithi el liberalisme econòmic

Qui representà millor els canvis en el pensament econòmic que vanacompanyar la Revolució Industrial va ser el pensador escocès AdamSmith, pare del liberalisme econòmic.

En les seves obres, Smith definí de manera revolucionària la naciócom a lloc d’intercanvi, com a mercat obert. Segons ell, la riquesa d’u-na nació depèn estrictament del treball realitzat pel conjunt de les clas-ses socials, i aquesta riquesa serà més gran com més s’asseguri la lli-bertat d’emprendre iniciatives econòmiques i d’intercanviar productes.Tot allò que siguin entrebancs a les possibilitats del lliure comerç i delmercat, tant interior com exterior, ha de desaparèixer a fi d’aconseguirla màxima prosperitat.

Els gremis, les terres comunals, les duanes interiors i altres aspectesdel feudalisme o de l’Antic Règim rebien així, ideològicament parlant,una ferida de mort, perquè segons Smith constituïen entrebancs al lliu-re comerç i a la lliure iniciativa.

Adam Smith considerava que la conducta de l’individu tenia sismotivacions bàsiques: l’estimació per ell mateix, la simpatia, el desigde ser lliure, el sentit de la propietat, un cert hàbit de treball i la ten-dència a permutar o canviar una cosa per una altra.

Aquest interès individual, segons Smith, es projectava en l’interèscol·lectiu, de manera que entre tots dos s’establia una mena d’harmo-nia natural.

A partir d’aquestes premisses, començà a prendre cos la teoria eco-nòmica coneguda per liberalisme econòmic, que constitueix la baseideològica del capitalisme sorgit de la Revolució Industrial.

UNITAT 1

19

Font 21. El pensament d’AdamSmith

Els pensadors escocesos del segleXVIII […] van convertir el mercaten la peça explicativa central de laseva visió de l’economia, que enmolts aspectes segueix avui domi-nant el pensament del liberalismeeconòmic.

Per Adam Smith, a La rique-sa de les nacions, la base delcreixement econòmic era la divisiósocial del treball, que permetia alshomes especialitzar-se en produir

el que podien o sabien fer millorper intercanviar-ho amb el quefeien altres (i els duia, a la vega-da, a col·laborar entre ells en lesdiverses operacions de la fabricaciód’un mateix producte).

Es tracta, com es veu, del prin-cipi del creixement per especialit-zació […], però estès ara al con-junt de l’economia, no solamentpel que fa als intercanvis, sinótambé a l’organització del treballproductiu.

JOSEP FONTANA

c 1.21. Què significa, segons l’autor,el principi del creixement per especia-lització?Quina destinació té el fruit del treball es-pecialitzat?Què vol dir que el mercat és la clau del’economia?

Font 20. Adam Smith

El pensador i economista AdamSmith (1723-1790), nascut aKirkcaldy (Escòcia), va ser pro-fessor de lògica i de filosofiamoral a la Universitat de Glas-gow. La seva obra més impor-tant, Investigació sobre la natu-ralesa i les causes de la riquesade les nacions, publicada el1776, és considerada el primertractat sistemàtic d’economia i labase de la teoria econòmica libe-ral. Va morir a Edimburg, on desdel 1778 era comissari de duanesper a Escòcia. Avui dia és consi-derat el pare del liberalisme eco-nòmic.

El liberalisme econòmic considera que per tal d’estimular el creixe-ment i el progrés econòmic cal que es donin les condicions següents:

– La supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat perinvertir, ja que la recerca de beneficis ha de venir del naixementi del desenvolupament espontani de les empreses.

– La lliure evolució dels preus segons el mercat i la llei de l’ofer-ta i la demanda*.

– La llibertat d’ocupació que permeti als empresaris fixar, sensecap altre límit que la competència, les condicions de contracta-ció, la durada del treball i les remuneracions dels treballadors.

– La limitació del paper de l’Estat a una intervenció mínima en ladinàmica econòmica d’un país. L’Estat ha de garantir els principisde llibertat econòmica (és a dir, l’individu és lliure de treballar o no,d’invertir o no), d’igualtat (tothom té les mateixes oportunitats), depropietat (ja que és la generadora del progrés i cal que la llei la pro-tegeixi) i de seguretat (protecció de persones, drets i propietats).

20

Llei de l’oferta i la demanda. Principieconòmic segons el qual si l’ofertad’un producte és superior a la de-manda, el preu baixa, cosa que n’es-timula el consum; en cas contrari,quan hi ha més demanda d’un produc-te que no pas oferta, el preu puja in’estimula la producció pels beneficisque genera.


b 1.22. Identifica en aquest text el prin-cipi econòmic que defensa Adam Smith.Quines obligacions tenen els sobiransen aquesta política econòmica? Co-menta-les.¿Es pot afirmar, a partir d’aquesta font,que el pare del liberalisme econòmicdiu que tot ha de ser privat i res no hade ser estatal? Què en penses, d’aques-ta qüestió?

Font 22. La riquesa de lesnacions

Tot sistema es regula per si mateix.Cada home és lliure de perseguir elseu propi interès seguint el seu propicamí, tot aportant la seva activitat iel seu capital a la lliure competència.

Els sobirans només tenen tresdeures: 1) el de protegir la societatde la violència i de la invasió, 2) elde protegir cada membre de lasocietat de la injustícia i de l’opres-sió, 3) el d’erigir i mantenir certstreballs públics que mai no seran

d’interès per a un individu o unpetit grup d’individus.

L’interès d’una nació en les sevesrelacions comercials amb d’altresnacions estrangeres és el de comprara bon preu i vendre tan car com espugui. Tindrà un bon mercat percomprar quan a través de la lliber-tat de comerç encoratgi totes lesnacions a vendre-li mercaderies, iper la mateixa raó podrà vendre carquan els mercats seran plens decompradors.

ADAM SMITH

1.23. Quina relació estableix Adam Smith entre nació, comerç i mercat?

1.24. Segons Adam Smith, coincideix l’interès individual amb el col-lectiu?

1.25. Amb les tesis d’Adam Smith, els gremis creats a l’època medie-val van patir un atac frontal: per què?

1.26. Explica aquesta frase: «El liberalisme econòmic constitueix labase ideològica del capitalisme sorgit de la Revolució Industrial».

A C T I V I T A T S

5. l’esfondrament del’Antic Règim (1776-1814)

De la mateixa manera que la Revolució Industrial marcà l’inici de lacontemporaneïtat pel que fa a l’estructura econòmica i social, el tren-cament polític va ser marcat per la independència dels Estats Units(1776) i els principis que van informar la seva constitució (1787), iper la Revolució Francesa (1789). Aquest canvi polític es coneix his-tòricament com a Revolució burguesa.

5.1. La Revolució burgesa

Les dues revolucions –la nord-americana i la francesa– constitueixenels primers exemples del que els historiadors i les historiadores conei-xen amb el nom de Revolució burgesa, que es pot definir com el pro-cés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l’AnticRègim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví,per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional*, la divisióde poders*, la representació mitjançant eleccions periòdiques i el dreta la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això, a més, havia deser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, laforça pública i l’exèrcit.

UNITAT 1

21

Font 23. La Revolució burgesa

pels impostos quepaguen els ciutadansd’acord amb la seva riquesa.

– per una Constitució– per una legislació.

– per la llei– per la força

pública i l’exèrcit.

social i econòmic– dret a la igualtat– dret a la llibertat– dret a la propietat

polític– sobirania nacional– representació– divisió de poders

la substitució d’un ordre per un altre en els aspectes

La Revolució burgesa com a fenomen polític és

pagat i sufragat reconegut i expressat garantit

Sobirania nacional. Per sobirania s’en-tén la font de la qual emana la legiti-mitat del poder dels qui manen. Així,en l’Antic Règim la sobirania dels mo-narques era de dret diví perquè creieni feien creure que la seva autoritat eralegítima, ja que procedia de Déu, dequi eren els representants. El principide sobirania nacional, en canvi, postu-la que la legitimitat del poder proce-deix del conjunt de la nació i s’expres-sa mitjançant eleccions periòdiques.

Divisió de poders. Teoria política divul-gada per Montesquieu (1689-1755)en la seva obra L’esperit de les lleis, se-gons la qual els poders de fer lleis (le-gislatiu), de jutjar (judicial) i d’execu-tar i fer complir les lleis (executiu)han d’estar separats i exercits per per-sones i institucions diferents (assem-blees o parlaments, tribunals i go-verns, respectivament).


5.2. La independència dels Estats Units

22

Anglaterra posseïa a la costa est d’Amèrica del Nord tretze colòniesfundades al segle XVII. La societat colonial, resultat de successives ona-des d’emigrants, estava formada per grans i petits propietaris de terra,treballadors lliures de les ciutats –que sempre podien esdevenir pro-pietaris si marxaven cap a l’oest–, comerciants, i una nombrosa pobla-ció esclava africana a la part del sud (Virgínia, Carolina i Geòrgia).Els habitants lliures no patien els privilegis feudals europeus i tampocno hi havia noblesa hereditària.

A partir del 1763 el govern anglès va incrementar els impostosi, en particular, els drets de duana per exportar i importar pro-ductes de la metròpoli. Els colons, que no havien estat consultats,van protestar. Se sen-tien marginats ja queaportaven moltsdiners a l’Estat per lavia dels impostos ino tenien cap menade representació alParlament anglès. Ala segona meitat delsegle XVIII es va anargenerant un correntd’opinió contrari a ladependència d’An-glaterra.

El 16 de desembrede 1773 es va produirun greu incident alport de Boston, cone-gut com el Motí delTe. Un grup de jovescolons, disfressats d’in-dis, van llençar al mar

Geòrgia

Boston

Nova York

Filadèlfia

Estats Units

Mèxic

Canadà

Nou Hampshire

Nova York

Massachusetts

Connecticut

RhodeIsland

PennsilvàniaNova Jersey

Maryland

Delaware

Virgínia

Carolina del Nord

Carolina del Sud

OCEÀATLÀNTIC

GOLF DE MÈXIC 0 230 km

1760 1765 17751770 1780 17901785

Font 24.

1765Stamp Act (llei deltimbre). La monar-

quia britànica grava les colònies

amb nous impostos.

1783Pau de Versalles

(Gran Bretanya reconeixels Estats Units).

1787Congrés de

Filadèlfia: s’aprova laprimera constitució

moderna de la història.

1775S’inicia

la guerra de laindependència

nord-americana.

1776Es signa a Filadèlfia la

declaració d’independènciade les 13 colònies.

1773Motí del Te, a Boston.

Font 25. La Gran Bretanya tenia tretze colònies a la costa est d’Amèricadel Nord. Aquestes colònies van declarar-se independents el 4 de juliol de 1776.

la càrrega de tres vaixells de la Companyia de les Índies Orientals*que tenia el monopoli de l’exportació de te a Amèrica del Nord. Elgovern anglès va reprimir la revolta durament i va tancar el port deBoston.

La reacció britànica va motivar l’inici de la guerra de la indepen-dència. Els colons van formar un exèrcit de milicians i el van posarsota les ordres de George Washington (1732-1799). La guerra, tot iles dificultats inicials, va acabar sent favorable als rebels. La Gran Bre-tanya, finalment, va reconèixer la independència de les tretze colòniesal tractat de Versalles, l’any 1783.

Un cop aconseguida la independència, el 1787 es van reunir al Con-grés de Filadèlfia 55 representants de les antigues colònies amb la finali-tat de redactar una constitució. Els estats del sud, dominats per terrati-nents que posseïen molts esclaus, no eren partidaris de l’abolició de l’es-clavatge i pretenien una confederació d’estats pràcticament independents.Els estats del nord, en canvi, propugnaven una unió més forta i volienposar l’accent en els drets individuals. Al final es va arribar a un pactemitjançant el qual els Estats Units tindrien un president i dues cambreslegislatives (el Congrés i el Senat). Alhora, cada Estat tindria també el seugovernador i dues cambres amb moltes competències en política interior.La Constitució, definitivament aprovada el 1789, es va inspirar en elsprincipis liberals d’igualtat i llibertat. Es tractava del primer estat demo-cràtic, republicà i federal de la història.

La independència i la declaració dels drets de l’home que acompa-nyaven la Constitució van causar un notable impacte en l’opinió públi-ca i en la política europees.

UNITAT 1

23

Companyia de les Índies Orientals. So-cietat mercantil anglesa que tenia elmonopoli del comerç amb les colò-nies americanes.


Font 27. La declaració de laindependència, John Trumbull. El 4 de juliol de 1776, en plena guerracontra Anglaterra, 56 delegats de les 13 colònies, reunits a Virgínia, vanaprovar la declaració d’independènciadels Estats Units. D’aleshores ençàaquesta data és la festa nacional delsEUA (Independence day). El quadre deJohn Trumbull escenifica el moment enquè els cinc comissionats lliurenl’esborrany de la declaració al presidentde la reunió.

Font 26. Declaració d’independènciadels EUA

Sostenim com a evidents aquestes veri-tats: que tots els homes són creatsiguals; que són dotats pel seu Creadorde certs drets inalienables; que entreaquests drets hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garan-tir aquests drets s’institueixen entre elshomes els governs, els poders legítimsdels quals deriven del consentiment delsgovernats.

Textos fundamentales para la historia

5.3. La Revolució francesa (1789-1799)

La Revolució Francesa va ser un llarg i complex procés revolucionaride deu anys durant el qual la burgesia i els menestrals van aconse-guir deposar per la violència els privilegis de l’aristocràcia i van con-tinuar l’exemple nord-americà en el camí de la llibertat i de la demo-cràcia.

França a la vetlla de la revolució

El 1789, França era un país en crisi. Les seves elits, influïdes per laIl·lustració* i l’exemple nord-americà, desitjaven la fi de l’absolutis-me. D’una banda, la noblesa volia compartir el poder amb el rei i, del’altra, la burgesia volia ser present i representada en les decisions polí-tiques. Alhora la pagesia, obligada a pagar contribucions de tota mena,veia impotent com els nobles els apujaven els impostos per poder pagarels seus deutes. A més, el preu del blat havia pujat considerablement,cosa que provocava malestar i aixecaments populars locals.

L’Estat patia un dèficit important, ja que tenia moltes més despe-ses que ingressos. Per resoldre aquesta situació, els primers ministresde la monarquia pretenien que els estaments privilegiats –noblesa iclergat– paguessin impostos. Aquests s’hi van resistir i el rei, per resol-dre aquesta qüestió, no va tenir altre remei que convocar els EstatsGenerals*.

Il·lustració. Moviment cultural i intel-lectual que es desenvolupà a Europaal final del segle XVII i al llarg del segleXVIII. La base fonamental del movimentera l’ús de la raó i de la lògica per il·lu-minar tot allò que forma part del co-neixement humà, el retorn a la natu-ra i la reivindicació del gaudi i de lafelicitat. En el terreny polític, la Il·lus-tració va fer aparèixer el principi delmonarca subordinat a la nació forma-da per ciutadans i la divisió del poderpolític en tres institucions separades:l’executiu, el legislatiu i el judicial.

Estats Generals. Assemblea general enla qual es reunien excepcionalmentels estaments de la societat francesade l’Antic Règim: la noblesa, l’esglé-sia i la burgesia ciutadana.


Font 29.

Cap home no ha rebut de la natu-ralesa el dret de manar els altres. Lallibertat és un regal del cel i cadaindividu té el dret de gaudir-ne dela mateixa manera com gaudeix dela raó. El poder que s’obté per la vio-

lència no és altra cosa que una usur-pació. [...] El Príncep no pot, doncs,disposar del seu poder i de les perso-nes sense el consentiment de la nació.

DIDEROT, Article de l’Enciclopèdiacorresponent a la veu

«Autoritat política»b 1.27. Quines són les idees noves res-pecte de l’Antic Règim que es despre-nen d’aquest article?

1787 1790 1795 1800

Font 28.

17895 de maig:

Obertura delsEstats Generals.

17932 de juny:

caiguda delsgirondins.

179910 de novembre:

Cop d’estatde Napoleó Bonaparte.

179526 d’octubre:

dissolució de laConvenció.Comença el

Directori.

1794Dictadura de Robespierre. Terror.

27 de juliol: Caiguda de Robespierre.

179221 de desembre:

abolició de lamonarquia.

179130 de setembre:

dissolució de l’Assemblea.1 d’octubre: reunió de la

nova Assemblea legislativa o Convenció.

www24

La revolució i la monarquia (1789-1792)

El 5 de maig de 1789, Lluís XVI va reunir els Estats Generals a Versa-lles. De seguida el Tercer Estat* –el més nombrós i el qui representa-va més persones– va decidir que no es dissoldria fins no dotar Françad’una constitució. El rei, veient que no controlava la situació, va con-centrar tropes al voltant de París. Això va fer reaccionar el poble pari-senc, molt alterat d’altra banda per la pujada dels preus per obtenirarmes i resistir l’amenaça reial, van assaltar la presó de la Bastilla (14de juliol). Aquest fet va tenir un gran ressò, de tal manera que el rei varetirar les tropes i va deixar que l’Assemblea continués la seva feina.

Les primeres mesures de l’Assemblea van consistir a abolir els pri-vilegis feudals i a adoptar la Declaració dels Drets de l’Home i delCiutadà. El 1790 van elaborar una constitució amb divisió de podersque el rei va acceptar. Finalment, per finançar les despeses de l’Estat,l’Assemblea va nacionalitzar els béns de l’Església i va obligar els sacer-dots i bisbes a jurar la Constitució. D’acord amb la nova constitució,l’Assemblea es va dissoldre i es van convocar noves eleccions.

UNITAT 1

25

c 1.28. Calcula el total de les despesesi compara’l amb els ingressos. Quinaera la situació financera de l’Estat? Comes podia resoldre?

0

200

400

600

800

civils

militars

deut

e

públi

c

Ingressos totals

Despeses

Font 30. Pressupost de l’Estat francès l’any 1789

40

30

20

101787 1788 1789 1790

blat

sègol

En lliures torneses persester de París de 156 litres

Font 31. Gràfic de l’evolució del preu del blat i del sègol del 1787 al 1790

c 1.29. Pots establir alguna relació en-tre la informació dels gràfics i l’esclat dela revolució?

Tercer Estat. Nom donat en l’Antic Rè-gim al grup social format pel conjuntde forces productives (la burgesia, lesclasses populars urbanes i els campe-rols lliures), en oposició al Primer Es-tat (els eclesiàstics) i Segon Estat (elsnobles).


Totes aquestes decisions es van produir en un clima de revolta agrà-ria. A pobles i ciutats es van fundar nous ajuntaments que només reco-neixien l’autoritat de l’Assemblea. Alhora els camperols van deixar depagar els impostos i les prestacions senyorials, van destruir castells ivan cremar arxius nobiliaris.

Disconforme amb aquesta situació, Lluís XVI va intentar fugir de París,però va ser detingut i obligat a tornar. Al mateix temps, la nova Assem-blea va declarar la guerra a Àustria amb la intenció d’estendre la revolu-ció. Els exèrcits francesos van perdre i França va estar amenaçada d’in-vasió. Els membres de la Assemblea, convençuts que el rei els havia traït,i sota la pressió dels sans-culottes*, que havien envaït la seva seu –ons’havia refugiat la família reial–, van votar la detenció del rei i van con-vocar noves eleccions.

26

Sans-culottes. Terme per designar du-rant la Revolució francesa les personesdel poble. El seu nom es deu al fetque la població normal vestia panta-ló llarg i no portaven culotte, una me-na de calça curta i ajustada a la camafins al genoll, que era la preferida perl’aristocràcia.


Font 33. Declaració dels Dretsde l’Home i del Ciutadà (27d’agost de 1789)

L’Assemblea Nacional reconeix ideclara, en presència i sota els auspi-cis de l’Ésser suprem, els drets del’home i del ciutadà següents:

Article 1. Els homes neixen iromanen lliures i iguals en drets. Lesdistincions socials només podenbasar-se en la utilitat comuna.

Article 2. L’objecte de tota asso-ciació política és la conservació delsdrets naturals i imprescriptibles del’home. Aquests drets són la llibertat,la propietat, la seguretat i la resis-tència a l’opressió.

Article 3. El principi de totasobirania resideix essencialment enla Nació. Cap cos ni cap individuno poden exercir autoritat que noemani expressament d’ella.

Article 4. La llibertat consisteix a

poder fer tot allò que no danyi un ter-cer; per tant, l’exercici dels drets natu-rals de cada home no té altres límitsque els que assegurin als altres mem-bres de la societat el gaudi d’aquestsmateixos drets. Aquests límits noméspoden ser determinats per la llei. […]

Article 10. Ningú no ha de sermolestat per les seves opinions, fins itot religioses, sempre que la sevamanifestació no alteri l’ordre públicestablert per la llei.

Article 11. […] Tot ciutadà potparlar, escriure i imprimir lliure-ment amb l’obligació, però, de res-pondre de l’abús d’aquesta llibertaten els casos determinats per la llei.

Article 17. Essent la propietat undret inviolable i sagrat, ningú nopot ser-ne privat, si no és en els casosen què la necessitat pública, legal-ment comprovada, ho exigeixi deforma evident, i amb la condiciód’una indemnització justa i prèvia.

b 1.30. Explica, a partir d’aquesta font,en què consisteix el canvi de fons quesignificà la Revolució Francesa.Què volen dir i a què es refereixen lesexpressions «justícies senyorials» i «capprofessió útil no reportarà deshonor»?

b 1.31. Classifica els articles d’aquestaDeclaració en apartats diferents segonsque facin referència al dret a la llibertat,a la propietat i a la igualtat. Després,analitza’n el contingut.Quin significat té aquesta frase: «Lasobirania resideix essencialment en laNació»?

Font 32. Decret d’abolició delfeudalisme (4 d’agost de 1789)

I. L’Assemblea Nacional suprimeixenterament el règim feudal i decretaque els drets i deures feudals sónabolits sense indemnització […].

IV. Totes les justícies senyorials sónsuprimides sense cap indemnització.XI. Tots els ciutadans, sense distincióde naixença, podran ser admesos atots els càrrecs i a totes les dignitatseclesiàstiques, civils i militars, i capprofessió útil no reportarà deshonor.

La primera república (1792-1799)

La nova Assemblea, que va rebre el nom de Convenció, va proclamarla república. Una de les primeres decisions va ser la condemna a mortdel rei per traïció. Aquest fet va tenir molt ressò entre les monarquieseuropees.

En el si de la Convenció s’oposaven els girondins* –moderats, par-tidaris de mantenir la situació de 1789– amb els montagnards* –radi-cals que buscaven una república més popular. Entre els diputats mésradicals cal esmentar també el grup dels jacobins*. El 1793 els sans-culottes van assaltar la Convenció i en van excloure els moderats. Coma conseqüència d’aquesta acció es va arribar a la dictadura personal deMaximilien de Robespierre, líder jacobí, i a la pràctica del terror con-tra «els enemics del poble» (més de 16 000 decapitats a la guillotinaen un any). Durant aquest període, de 1793 fins a juliol de 1794, laConvenció va elaborar una nova constitució que establia una demo-cràcia republicana basada en el sufragi universal masculí.

Al mes de juliol de 1794 es va produir una reacció contra els exces-sos de la dictadura de Robespierre, que va ser detingut i executat. Ales-hores van pujar al poder els moderats, que van elaborar una nova cons-titució basada en el sufragi censatari*. El poder executiu quedava enmans d’un Directori compost per cinc membres elegits pels diputats.

El Directori (1794-1799) es va enfrontar a moltsproblemes heretats: la guerra contra les potènciesestrangeres, l’amenaça de la reacció monàrquica, eldesordre al camp i una economia desfeta. En aques-tes circumstàncies, un general prestigiós, NapoleóBonaparte, va fer un cop d’estat el 1799, abolí elDirectori i va posar el punt final al procés revolu-cionari. Amb tot, els canvis promoguts per la Revo-lució (els drets de l’home, la representació políticamitjançant eleccions i la desaparició del sistema feu-dal) esdevindrien irreversibles.

UNITAT 1

27

Font 34. Després d’haver assaltatel palau de les Tulleries de París,

els insurgents envaeixen la seu de l’Assemblea on sota la protecciód’aquesta, s’havien refugiat Lluís XVI i la seva família.

Girondins. Diputats moderats. Rebienaquest nom perquè la majoria havienestat elegits a la regió de la Gironde.

Montagnards, o els de la muntanya.Eren els diputats més radicals, que re-bien aquest nom perquè s’asseien alsescons superiors de l’Assemblea.

Jacobins. Nom que van rebre els mem-bres d’un club que es reunia en unantic convent dels dominics conegutspopularment com a jacobins. Es vancaracteritzar pel centralisme i el radi-calisme revolucionari.

Sufragi censatari. Sistema polític en elqual només poden ser electors els ho-mes amb una determinada renda oamb títols (mestres, llicenciats univer-sitaris, sacerdots…). Exclou les donesi la major part de la població mascu-lina


Font 35. Execució del rei Lluís XVI.Pierre de Machy. Musée Carnavalet.París.

5.4. L’Imperi napoleònic (1804-1814)

Durant el període revolucionari, França va haver de defensar-se del’agressió militar de les monarquies europees, que hi veien un perillper al seu absolutisme. Les guerres van propagar pel continent lesnoves idees revolucionàries, que es van posar en pràctica a molts paï-sos durant l’expansió de l’Imperi napoleònic.

Efectivament, l’any 1799 Napoleó Bonaparte, el militar més bri-llant de l’exèrcit francès, va fer un cop d’Estat que posà punt finalal procés revolucionari, i cinc anys més tard (el 1804) es va procla-mar emperador dels francesos. Poc després va esclatar una nova guer-ra entre França i la Gran Bretanya, durant la qual França va practi-car l’estratègia del bloqueig continental per abatre el seu enemic: elspaïsos del continent europeu –França i els seus aliats– prohibien elcomerç amb la Gran Bretanya i li tancaven els ports amb la preten-sió d’ofegar-la econòmicament si la deixaven sense el comerç euro-peu. Per aconseguir-ho, els exèrcits de Napoleó es van veure obligatsa expandir-se pel continent.

En el període comprès entre els anys 1810 i 1812, l’Imperi napoleò-nic va assolir la màxima esplendor: va arribar a tenir una extensióde 750 000 quilòmetres quadrats, que englobaven un total de 50 mi-lions d’habitants. S’hi podien distingir diferents zones:

– En primer lloc, el territori francès pròpiament dit, dividit encent trenta departaments, que ocupava també els Països Baixos i laribera de la mar del Nord fins a Hamburg, part de Suïssa i el nordd’Itàlia. El Rin i els Alps en fixaven les fronteres a l’est i al sud-est.

– El regne d’Itàlia, les Províncies Il·líries i els Estats Pontificis.– Una altra entitat territorial era formada pels països que estaven

governats per membres de la família de Napoleó, imposats per l’em-perador: el regne de Westfàlia, el gran ducat de Berg, el regne deNàpols i el regne d’Espanya.

– Els territoris de protectorat, com ara la Confederació del Rin(que substituí el Sacre Imperi Romanogermànic), la ConfederacióSuïssa i el gran ducat de Varsòvia, si bé no havien estat ocupats,acceptaven la sobirania francesa.

Tot aquest territori dominat per Napoleó es va veure afectat perles transformacions que ell hi imposà, les més importants de lesquals van ser l’abolició dels privilegis estamentals, l’alliberament delspagesos sotmesos al règim feudal, l’abolició dels drets senyorials, ellliure accés de tots els homes als càrrecs públics i l’aplicació del codicivil.

Les conseqüències de totes aquestes mesures i de les modificacionsde les fronteres provocades per la dominació napoleònica es deixa-ren sentir durant tot el segle XIX i marcaren el punt de partida enel procés de l’abolició de l’Antic Règim i en la construcció dels estatsliberals europeus.

28

Font 36. Napoleó Bonaparte

Nascut en el si d’una família dela petita noblesa de l’illa de Còr-sega, Napoleó Bonaparte (1769-1821) va arribar a general el1793 i va assolir un gran presti-gi militar en les campanyes d’Ità-lia (1795-1797), durant lesofensives en defensa de la Revolu-ció Francesa. Formà part delConsolat (1799), i el 1800 vaser nomenat cònsol vitalici. El1804 es proclamà emperador, iho va ser fins al 1815. Va morirexiliat a l’illa de Santa Helena.

UNITAT 1

29

E S P A N Y A

F R A N Ç A

R E G N E D E G R A N B R E T A N Y A

I I R L A N D A

I M P E RI A U S T R Í A C

SAXÒNIA

REGNE DENÀPOLS

Bordeus

M A R M E D I T E R R À N I A

O C E À

A T L À N T I C

M A R D E L

N O R D

P R Ú S S I A

S U È C I A

D I N A M A R C A

Paris

Marsella

Torí

Lió

Còrsega Roma

REGNE DESICÍLIA

PROVÍNCIESIL·LÍRIES

Brussel·les

Amsterdam

CONFEDERACIÓSUÏSSA

REGNED’ITÀLIA

WESTFÀLIABERG

BAVIERAB A D E N

I M P E R I

O T O M À

I M P E R I

R U S

G R A N D U C AT D EV A R S Ò V I A

LubeckHamburg

M A R

B À L T I C A

Nantes

WÜRTTEMBERG

REGNE DESARDENYA França i les províncies il·líries

Parentiu dinàstic

Confederació del Rin

Altres països de règim de protectorat

Estrasburg

0 300 km

1.33. Explica, amb paraules teves, els trets bàsics de la Revolució bur-gesa.

1.34. A partir de la informació del mapa d’aquesta pàgina i de la uni-tat, elabora un esquema sobre els territoris que l’Imperi napoleònic abas-tava l’any 1812.

1.35. Digues per què la Revolució Francesa es considera una revolucióburgesa. Quin paper hi té, l’Imperi napoleònic? Justifica’n les respostes.

A C T I V I T A T S

Font 37. L’Imperi napoleònic. m 1.32. Descriu aquest mapa (ubicació en el temps i espai geogràfic, tema) i analit-za’l (interpretació de la llegenda, dels països i de les fronteres).Redacta un comentari sobre les causes de la situació reflectida en aquest mapa, esta-blint-ne les possibles conseqüències i comparant-lo amb el mapa de l’Europa del 1815.

6. Les ideologies

A partir de 1814, el liberalisme i el nacionalisme serien les noves ideo-logies que mourien els fils de la dinàmica política, enfrontades sem-pre, però, a la pervivència de les idees absolutistes.

6.1. El liberalisme

El liberalisme es difongué ràpidament per tot Europa durant la pri-mera meitat del segle XIX. La llibertat individual, el règim constitu-cional, la divisió de poders, la sobirania nacional i la participació delsciutadans en l’activitat política, juntament amb la llibertat econòmi-ca, van constituir els principis –que ja s’havien formulat durant laRevolució Francesa– defensats pel liberalisme.

Durant la primera meitat del segle XIX, el liberalisme s’escindí en duesbranques que diferien sobre el tipus de règim polític i sobre la qües-tió del sufragi: el liberalisme moderat, que no qüestionava la monar-quia, sempre que fos constitucional, i defensava el sufragi censatari, i elliberalisme radical, que preconitzava la república i el sufragi univer-sal*. D’aquesta darrera línia de pensament liberal sorgirien, més enda-vant, els partits democràtics.

6.2. El nacionalisme

Si el liberalisme polític pugnà per la construcció de l’estat moderndestruint les estructures de l’Antic Règim, el nacionalisme hi vacontribuir en introduir el binomi Estat-nació. L’estat és l’estructu-ra administrativa artificial (govern, funcionaris, exèrcit, policia, etc.),mitjançant la qual es governa un territori limitat per fronteres. Lanació, en canvi, és un fet natural produït per la història que nosempre coincideix amb un estat, i pot estar sotmesa al d’una altranació.

Podríem definir el nacionalisme com la presa de consciència, àmplia-ment compartida per una part de la població d’un àmbit territorial,de pertànyer a la mateixa identitat col·lectiva. Aquesta identitat con-sisteix en la participació d’una mateixa cultura, que es manifesta permitjà d’uns senyals d’identitat clars, com ara la llengua, el territori,els paisatges emblemàtics, la història comuna, els mites i les llegendes,els símbols (una bandera, un himne, etc.) i determinades pautes deconducta i de visió del món.

El nacionalisme, que coincidí amb el romanticisme*, donà un granimpuls a l’estudi de la història, ja que els nacionalistes buscaven en elpassat medieval les arrels diferencials de cada poble, el qual creien ani-mat d’esperit propi.

Sufragi universal. Sistema polític enquè el dret de vot s’atorga a tots elsciutadans majors d’edat, sense distin-cions. Les dones en van continuar ex-closes fins al segle XX.

Romanticisme. Àmplia i profunda com-moció de les idees i de les sensibilitatsque es va produir durant la primerameitat del segle XIX. Com a movimentcultural i artístic va reaccionar contrael predomini de la raó, propi de laIl·lustració, i va exaltar la fantasia, l’in-dividualisme i el sentiment. Va ser for-ça contradictori, ja que va revaluar elmisteri i la irracionalitat, però tambéla confiança en el progrés tecnològici en la creativitat de la persona. Exal-tà la consciència de poble i potenciàels sentiments nacionals. Una caracte-rística típica de l’art romàntic va serel retrobament del paisatge autòctoncom a introspecció de la identitat na-cional.


www30

El nacionalisme presentà dues modalitats polítiques. Hihavia, d’una banda, pobles que se sentien membres d’unamateixa nació però que no formaven un Estat, els quals vanarticular moviments per preconitzar-ne la unió: va ser el casd’Alemanya i d’Itàlia.

D’altra banda, hi havia pobles que estaven dominats peraltres nacions, i que van organitzar moviments de separació:fou el cas, per exemple, de Bèlgica i de les nombroses nacio-nalitats que formaven l’Imperi austríac.

El nacionalisme i el liberalisme van utilitzar instrumentscomuns en la lluita política: les societats secretes, la premsapolítica, el pronunciament i les barricades.

L’escenari dels moviments revolucionaris va ser la ciutat.El primer pas d’una insurrecció sempre el feia una minoriad’intel·lectuals o militars polititzats, i després el poble s’hiafegia participant en la lluita urbana i en l’aixecament debarricades.

6.3. L’absolutisme

La persistència de la ideologia absolutista va expressar-se a través delconservadorisme, que defensava els valors tradicionals tant espiritualsi individuals com polítics i socials.

Fruit de les teoritzacions elaborades pels intel·lectuals conservadorssobre la Revolució Francesa, aquest conservadorisme defensava l’exis-tència d’uns valors que l’autoritat havia de protegir per damunt de tot,com ara el dret legítim sobre el tron, l’Església com a institució ambprivilegis, la família, la propietat, els privilegis d’estament i la jerar-quia social i política. Aquesta defensa es justificava amb l’afirmacióque l’esmentat conjunt de valors formava part del llegat diví, i queper tant constituïa un tot fix, perpetu i inamovible.

UNITAT 1

31

1.36. Enumera els principis bàsics de l’absolutisme.

1.37. Defineix el liberalisme i el nacionalisme. En què es diferencien del’absolutisme?

1.38. Quina diferència hi ha entre el liberalisme moderat i el radical?

1.39. Per què et sembla que el sufragi censatari es pot qualificar de mésconservador que el sufragi universal?

1.40. Per què hi ha una relació estreta entre romanticisme i liberalisme?

A C T I V I T A T S

Font 38. Aixecament revolucionariromanès a Transsilvània (1848), segonsuna pintura anònima de l’època.

7. Europa del 1815 al 1850

Des de la caiguda de l’Imperi napoleònic (1814) fins a l’esclat de lesrevolucions burgeses del 1848, Europa va viure una època de restaura-ció conservadora, esquitxada per tres onades revolucionàries de caràc-ter liberal (1820, 1830 i 1848).

7.1. La restauració conservadora

Les potències coalitzades contra Napoleó van restaurar les velles mo-narquies. Però el retorn a l’Antic Règim resultà impossible. Per aixòles forces conservadores més il·lustrades van pactar a molts païsosamb els liberals moderats. Això va permetre que molts avenços revo-lucionaris, com ara la llibertat dels camperols i la igualtat jurídica,es mantinguessin en aquells estats on hi havia prou força social perdefensar-los. Així, per exemple, Lluís XVIII de Borbó va atorgar a

32

I M P E R I O T O M À

E S P A N Y A

PORT

UG

AL

F R A N Ç A

G R A N

B R E T A N Y A

NORUEGASUÈCIA

FINLÀNDIA

I M P E R I

A U S T R Í A C

R Ú S S I A

D I N A M A R C APOMERÀNIASUECA

POLÒNIA

POSNÀNIA

SÈRBIA

HELGOLAND

PAÏSOSBAIXOS

BÈLGICARENÀNIA SAXÒNIA

SAVOIA

PIEMONTNIÇA

T I R O L

LLOMBARDO-VÈNETO

PARMA

TOSCANAESTATS

PONTIFICIS

REGNE DE

NÀPOLS

I. JÒNIQUES

BESSARÀBIA

MALTA

M A R M E D I T E R R À N I A

O C E À

A T L À N T I C

CONFEDERACIÓSUÏSSA

M A R D E L

N O R D

M A R

B ÀL T

I CA

MAR

NEGRA

P R Ú S S I A

Límits de la Confederació Germànica

Territoris annexionats

0 300 km

SALZBURG

Font 39. El nou mapa d’Europa desprésdel congrés de Viena (1815).

. 1.41. Comenta aquest mapa expli-cant les causes que van dur a la recer-ca del nou equilibri europeu. Compara’lamb el mapa de l’Imperi napoleònic.

França una Constitució liberal moderada i va mantenir el codi civilnapoleònic.

El 1815, les forces vencedores de Napoleó es reuniren en el con-grés de Viena, per reestructurar el mapa d’Europa a la recerca d’unnou equilibri. Aquest equilibri va permetre una llarga època de pau,ja que els estats europeus no tornarien a entrar en guerra col·lectivafins a l’any 1914.

A partir d’aquell moment, les principals potències europees, a mésde França i la Gran Bretanya, van ser l’Imperi austríac, Rússia i Prús-sia. Aquests tres últims van signar, el 1815, la Santa Aliança, un pac-te segons el qual es reservaven el dret d’intervenir en els estats quepatissin revolucions liberals, al qual s’afegirien després altres estats, comara França.

El nou mapa d’Europa sorgit dels acords de Viena fou una conse-qüència del triomf temporal d’un flux contrarevolucionari arran de lavictòria militar de les potències europees sobre la França de Napoleó.Els principals canvis territorials acordats en el congrés de Viena sónels següents:

– França es va veure reduïda una altra vegada a les fronteres ante-riors a la Revolució del 1789, i va quedar envoltada d’un seguit depetits estats: els Països Baixos, la Prússia renana, la Confederació Suïs-sa i Savoia-Piemont, els quals havien d’actuar com a tap en cas d’unnou intent expansionista francès. Amb tot, França no va ser tractadacom a potència vençuda, ja que va participar en el congrés de Vienaen igualtat de condicions amb les altres potències europees.

– La Gran Bretanya va obtenir l’illa de Malta i les illes Jòniques, ala Mediterrània, i el domini de les illes de Ceilan i de França (avuiilla Maurici) a l’oceà Índic; també va obtenir el territori del Cap, al’Àfrica del sud, important punt de control de les grans rutes maríti-mes i via estratègica de penetració cap a l’interior del continent africà.Els britànics pretenien tant el manteniment de l’equilibri a Europa

UNITAT 1

33

Font 40. La reunió del congrés de Viena (1815) segons un gravat del’època. Els principals dirigents europeusvan remodelar, en aquest congrés, elmapa polític del continent.

com barrar el pas a l’expansió francesa, i assegurar alhora el controlestratègic de la Mediterrània i de l’Atlàntic amb vista a l’expansió colo-nial.

– Rússia va obtenir la major part del territori polonès, Finlàndia ila Bessaràbia (l’actual Moldova), i d’aquesta manera es convertí en unagran potència territorial que limitava amb Prússia.

– Prússia aconseguí l’ampliació del seu territori amb la creació dela Prússia renana i l’annexió d’una part de Polònia, una part de Saxò-nia i de la Pomerània sueca. A Viena s’acordà també la creació d’unaConfederació Germànica constituïda per trenta-vuit estats sobirans quees reunirien a la Dieta* de Frankfurt. La creació d’aquesta Confede-ració –que desencisà força els nacionalistes alemanys, que havien llui-tat contra els exèrcits napoleònics per la creació d’un Estat alemany–perpetuava la rivalitat entre Prússia i Àustria pel control de la futurasobirania alemanya.

– Àustria va veure definitivament reconeguda la seva hegemoniasobre el nord de la península Itàlica en rebre el regne Llombardovè-neto i afermar-se sobre les Províncies Il·líries, alhora que renunciava aBèlgica. La resta d’Itàlia va veure com els antics monarques i príncepseren reinstaurats en els seus trons d’acord amb la doctrina del legiti-misme* (a Nàpols, Parma i Toscana), o bé com, pel principi de laconveniència política, s’engrandien alguns estats (Savoia-Piemont) o endesapareixien d’altres, annexats per una altra potència (el regne Llom-bardovèneto).

– Ni Portugal ni Espanya, on es va restaurar l’absolutisme, no vanobtenir cap mena de compensació territorial en canvi de la seva inter-venció en la guerra antinapoleònica.

7.2. Les revolucions

Als països on la restauració absolutista fou més radical, com és el casd’Espanya, el regne de Nàpols i el Piemont, el 1820 ja hi van escla-tar insurreccions liberals. Els estats membres de la Santa Aliança vanintervenir a tots tres regnes per esclafar els intents de revolució libe-ral. Coincidint amb aquesta primera onada revolucionària, es vanindependitzar els dominis espanyols i portuguesos a l’Amèrica conti-nental (1816-1824). D’altra banda, Grècia aconseguia també la inde-pendència del domini turc el 1822 (tot i que no fou reconeguda inter-nacionalment fins al 1830).

El 1830 es repetí l’onada revolucionària amb la intervenció activadels sectors populars, per reivindicar més llibertat política, en uns casos,i la independència nacional, en d’altres.

El 1848 van tornar a esclatar revolucions a tot Europa, llevat de laGran Bretanya i Bèlgica, que tenien sistemes polítics més avançats, i deRússia, encara molt endarrerida i sense un sector liberal prou potent.

34

Dieta. Assemblea política amb potestatper legislar. D’origen medieval, des-aparegué com a institució el 1806, ifou restablerta a Frankfurt el 1814amb el nom de Bundesrat.

Legitimisme. Corrent de pensamentpolític que dóna suport a una deter-minada branca dinàstica perquè laconsidera amb més drets al tron queuna altra. A l’inici de la Revolució li-beral, els legitimistes eren partidarisdel retorn de l’Antic Règim.


A les motivacions nacionals i liberals, s’hiva unir el malestar social que provocaren elsprimers efectes socialment negatius de la indus-trialització: sous baixos, inseguretat laboral,pobresa… Com a conseqüència d’aquesta ter-cera onada revolucionària, a França va caurela monarquia i es va proclamar la Segona Repú-blica; a Viena, l’emperador va haver d’abdicaren el seu fill, el qual va concedir una Consti-tució liberal, i a Itàlia i a Alemanya s’iniciarenels primers moviments encaminats a la unitatnacional.

Cap al 1850, a tot Europa, llevat de Rússia,s’havia liquidat el feudalisme i s’havien establertrègims parlamentaris amb constitucions mode-rades i sistemes electorals censataris. La revolu-ció liberal havia assolit els primers objectius.

UNITAT 1

35

1.43. Classifica els esdeveniments polítics que van tenir lloc a Euro-pa entre el 1814 i el 1848, segons que siguin liberals o absolutistes.

1.44. Fes un balanç de l’evolució política a Europa entre el 1814 i el 1848.

A C T I V I T A T S

Font 42. Proclamació de la independència de Grècia for-mulada per l’Assemblea Nacio-nal grega

Nosaltres, descendents dels savis idels nobles pobles de l’Hèl·lade,nosaltres que som els contempora-nis de les il·lustrades i civilitzadesnacions d’Europa, nosaltres quecontemplem els avantatges de quègaudeixen, protegides per l’impe-netrable escut de la llei, no trobemque sigui ja possible sense covardiai automenyspreu sofrir el jou crueldel poder otomà que ens ha tingutsotmesos més de quatre segles; unpoder que no escolta les raons i noconeix altra llei que la seva pròpiavoluntat. […] Després d’aquestaperllongada esclavitud, hem deci-

dit recórrer a les armes per venjar-nos i venjar la nostra pàtria con-tra una terrible tirania, l’essènciade la qual és iniqua, un despotis-me sense paral·lel amb cap altreque s’hi pugui comparar.

La guerra contra els turcs […]no és la d’una facció ni el resultatd’una sedició. No està destinada aobtenir avantatges per a una partaïllada del poble grec; és una guer-ra nacional, una guerra sagrada,una guerra que té per objectiureconquerir els drets de la llibertatindividual, de la propietat i del’honor; drets de què els pobles civi-litzats d’Europa gaudeixen avui;drets dels quals ens priva la tiraniacruel i inaudita dels otomans. […]

(Epidaure, 27 de gener de 1822)

c 1.42. Les revolucions de 1820, 1830i 1848 recolliren els principis del libera-lisme i el nacionalisme. Destria enaquest text el vocabulari propi del na-cionalisme i el del liberalisme.

Font 41. La matança de Quios(1823-1824) del pintor romàntic francèsEugène Delacroix. El tema del quadres’inspira en un episodi de la guerra de la independència grega: la matança perpart dels turcs de la població de l’illa deQuios en què més de 20 000 personesvan ser aniquilades i molts milers van serreduïdes a l’esclavitud. Grècia va assolirla seva independència dels turcs l’any1822, però no fou reconegudainternacionalment fins el 1830. Aquestmoviment independentista constitueix unexemple del nacionalisme que vacaracteritzar el pensament i el sentimentde molts pobles europeus al llarg delsegle XIX.

DOSSIER: LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI (1776-1850)

3636

Tot i que la independència d’Amèrica del Nord i laRevolució Francesa es consideren els primers models dedemocràcia, de fet els precedents més antics es trobena Anglaterra durant la segona meitat del segle XVII: l’ha-beas corpus bill (1679) i la Declaració de Drets de 1689.

Després de la dictadura de d’Oliver Cromwell (1648-1658), Carles II, fill de Carles I, ajusticiat per ordrede Cromwell, ocupà el tron d’Anglaterra (1660). Elnou Parlament, però, per tal de limitar els poders delrei, va votar la llei coneguda amb el nom d’habeascorpus* l’any 1679. D’acord amb aquesta nova llei esprohibien per primer cop les detencions arbitràries perpart de la força pública i s’establia l’obligació, en casde detenció, de presentar immediatament la personaarrestada davant d’un tribunal. L’habeas corpus s’ha con-siderat d’aleshores ençà la garantia de la llibertat i pre-sumpció d’innocència de les persones davant les forcespolicials d’un estat. La Constitució espanyola de 1978la incorporà en el seu articulat.

L’any 1689, sota el regnat de Guillem III, es va ferun pas més endavant amb la Declaració de Drets. Men-tre França i altres països mantenien una monarquiaabsoluta de dret diví, Anglaterra al final del segle XVII

aconseguia regir-se per un sistema polític que reposa-va sobre un contracte entre el rei i la nació que garan-tia, d’una banda, la importància del Parlament anglèsi, de l’altra, els drets i llibertats dels individus.

Anglaterra: precedent de la democràciamoderna

Font A. L’habeas corpus (fragment)

Cada vegada que algú presenti una demanda escrita d’habeas

corpus a un xèrif per a una persona detinguda sota la seva auto-

ritat, caldrà presentar la dita persona davant dels jutges en el ter-

mini màxim de tres dies.

Font B. Article 17.4 de la Constitució espanyola vigent

La llei regularà un procediment d’habeas corpus per tal de posar

immediatament a disposició judicial tota persona detinguda

il·legalment. També es determinarà per llei el termini màxim de

durada de la presó provisional.

Habeas Corpus. Antiga expressió jurídica llatina antiga, ha-beas corpus ad subiciendum, que vol dir ‘que tinguis el teucos per exposar’, és a dir, que no puguis restar reclòs sen-se que se’t pugui veure i es pugui saber de què se t’acu-sa. Expressa el dret que té tot ciutadà, detingut o pres, decomparèixer immediatament i públicament davant d’un jut-ge o d’un tribunal per tal que, escoltant-lo, resolgui si elseu arrest és legal i si s’ha de mantenir o no. És la garan-tia que no es fa cap detenció arbitràriament, sinó d’acordamb el dret.


m Font C.

Oliver Cromwell (1599-1658). Fill d’un noble terratinent, vaser diputat al Parlament de Londres on va defensar les sevesposicions religioses calvinistes. Durant la guerra civil anglesa de1642 es va posar del costat dels rebels contra l’absolutismemonàrquic. Va detenir el rei Carles I i el va condemnar a mort.Més endavant va dissoldre el Parlament, va proclamar laRepública i va exercir una dictadura personal fins a la seva mort.

m Font D. Gravat de Romeijn de Hoogue en què es veuel rei Guillem III d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda de 1687

a 1702, durant el regnat del qual es va redactar la Bill of Rights (Declaració de Drets).

DOSSIER: LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI (1776-1850) UN

ITA

T

1

3737

m Font F. Pitt dirigint-se a la Cambra del Comuns per declarar la guerra a França, Karl A. Hickel. National Portrait Gallery,Londres. La importància del Parlament a Anglaterra com a òrgan de representació política ja estava consolidat al segle XVIII. Enaquesta imatge de 1793 veiem al centre l’speaker, diputat elegit per la Cambra que presideix i dirigeix els debats. Per assegurarla seva independència, al districte electoral pel qual ha estat elegit l’speaker no s’hi convoquen eleccions fins que decideix plegar.A la seva dreta, el govern i els diputats que li donen suport. A la seva esquerra, els diputats de l’oposició. Dempeus, un diputatde la majoria s’adreça als bancs de l’oposició.

Font E. Declaració de Drets (Bill of Rights)

A Westminster, els Lords i els Comuns, representant legalment,

plenament i lliurement totes les classes del poble d’aquest reg-

ne han fet el 30 de febrer de l’any de 1689 una declaració

per escrit per tal d’assegurar els seus antics drets i llibertats:

1. El pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis

o la seva execució sense el consentiment del Parlament és

il·legal, [...]

6. La lleva i manteniment d’un exèrcit en el regne en temps

de pau sense el consentiment del Parlament és il·legal.

8. La llibertat de paraula en els debats i procediments del Par-

lament no pot ser impedida ni discutida.

9. Les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliu-

res.

10. No es poden exigir fiances ni imposar multes excessives,

ni infligir penes cruels...

La Revolució Industrial

Observa el dibuix de la font A sobre la relació entrela producció de fil i teixit al segle XVIII a Anglaterra irespon les qüestions:

Analitza el gràfic següent i respon les qüestions desota:

1.47. Identifica el contingut de la font: tema, perío-de, tipus de gràfic, unitats de mesura de l’ordenada i de l’abscissa.

1.48. En quins anys es van produir els màxims i elsmínims dels índex de natalitat i de mortalitat?

1.49. Quina és la tendència de cada corba? Quina ésla tendència general de la corba del creixement de lapoblació? En quin moment baixa?

1.50. Explica per què l’any 1800 augmentà el creixe-ment de la població malgrat que la natalitat va baixar.

Observa la font C i respon les qüestions que se’t pro-posen a continuació:

1.45. Com afecta l’aparició de la llançadora mecàni-ca, la maquina de filar i el teler mecànic a les filosesi teixidors entre 1700 i 1785?

1.46. Busca informació sobre qui van ser els autorsdels invents que van modificar la producció tèxtil iindica, d’acord amb el dibuix, quin va ser el seuresultat en la producció tèxtil.

ACTIVITATS FINALS

38

Font A. Canvis en la producció tèxtil a la Gran Bretanya

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

3

4

5

6

7

8

9

Milions d’habitants

Índex denatalitat

Índex demortalitat

Creixementde la població

1700 1710 1720 1730 1740 1750 1760 1770 1780 1790

Índex ‰

Font B. Gràfic de la població anglesa al segle XVIII

Font C. Les enclosures acts

1727-1760 56 74 518

1761-1792 339 478 259

1793-1801 182 273 891

1802-1815 564 739 743

Període Nombre Quantitatd’enclosure acts d’acres

L’esfondrament de l’Antic Règim

Llegeix la font següent i repon les preguntes que tensa continuació:

ACTIVITATS FINALS UN

ITA

T

1

39

0

10

20

30

40

1791

-180

0

1781

-179

0

1771

-178

0

1761

-177

0

1751

-176

0

1741

-175

0

1731

-174

0

1720

-173

0

Font F. Importació de cotó en brut a Anglaterra(mitjana anual, en milions de lliures)

Font E. Consum de llana i cotó a Anglaterra(en milions de lliures angleses)

Llana 40 57 85 98 102 260

Cotó 1 2 3 50 60 430

1695 1741 1772 1799 1805 1840

Font G. La primera declaració dels drets del’home (Virgínia, 12 de juny de 1776)

1. Tots el homes són per naturalesa igualment lliu-res i independents. [...]

2. Que tot poder és inherent al poble i, en conse-qüència, procedeix d'ell; que els magistrats són elsseus mandataris i servidors i en tot moment respon-sables davant d’ell.

5. Que els poders legislatiu i executiu de l’Estathan d’estar separats i distingir-se del judicial. [...]

8. Que en tot el procés criminal, l’acusat té dreta saber la causa i naturalesa de l’acusació, a ser aca-rat amb els seus acusadors i testimonis, a demanarproves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per unjurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense elconsentiment unànime del qual no se’l podrà consi-

1.59. Relaciona la importància del cotó amb elsavenços en la maquinaria tèxtil.

1.60. De quin tema ens proporciona informació elquadre de la font E? Identifica’n l’extensió, la crono-logia i l’evolució.

1.51. Què són les enclosures? Què indiquen les dadesrespecte d’aquest fenomen?

1.52. Quines conseqüències va tenir per a l’agricul-tura anglesa?

1.53. Quina relació té amb la Revolució Industrial?

1.54. Quin fenomen es dedueix de l’anàlisi de lafont D?

1.55. Des del punt de vista del mercat, explica rao-nadament les repercussions que té el que es dedueixde la font D?

1.56. Quines són les causes que expliquen l’augmentde la població?

1.57. Quina relació té el desenvolupament del mer-cat en la Revolució Industrial? Aplica-ho al cas d’An-glaterra.

1.58. Enumera les principals causes del creixementde la població a Anglaterra.

Analitza les fonts E i F i respon la qüestion que tro-baràs a continuació:

0

3

6

9

12

15

18511801178117511701

milions

anys

56

7,5

9,5

13,5

Font D.Evolució de la població d’Anglaterra

c

ACTIVITATS FINALS

40

derar culpable. Tampoc se’l pot obligar a testificarcontra ell mateix. Ningú no serà privat de la sevallibertat, excepte per mandat de la llei del país o perjudici dels seus iguals.

12. Que la llibertat de premsa és un dels gransbaluards de la llibertat i no pot ser mai restringit[...].

16. Que la religió o els deures que pesin envers elnostre Creador, i la manera de complir-los, solamentpoden regir-se per la raó i la convicció, no per la for-ça o la violència; en conseqüència tots els homestenen igual dret al lliure exercici de la religió d’acord amb el dictamen de la seva consciència, i ésdeure recíproc de tots practicar la paciència, l'amori la caritat cristianes.

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA.

El reconeixement dels drets

humans des de l’antiguitat fins avui.

1.61. Quins són els principis polítics d’aquest textque són contraris als principis de l’Antic Règim?Identifica elements que avui encara són presents enles societats democràtiques.

Les ideologies

1.62. Llegeix els textos següents i identifica a quinaideologia pertanyen (absolutisme, liberalisme onacionalisme) i argumenta les raons de la teva res-posta.

Font H.

Aquells sistemes que per preferir l’agricultura impo-sen restriccions a la manufactura i al comerç exteriorssón inconseqüents i contradictoris. Tot home, mentreno es violin les lleis de la justícia, ha de quedar per-fectament lliure per abraçar el mitjà que li semblimillor per buscar la seva manera de viure i els seusinteressos, i que puguin sortir les seves produccions acompetir amb les de qualsevol altre individu.

Font I.

No es la raça ni la llengua allò que configura la nacionalitat. No és la raça. Fixeu-vos en la con-figuració d’Europa i veureu que els pobles no estangairebé mai constituïts per una única raça. Les con-veniències geogràfiques, els interessos polítics o comer-cials són allò que ha agrupat les poblacions i fundatels estats […] La llengua tampoc no és el signecaracterístic d’una nacionalitat […] Es parlen tresllengües a Suïssa: diríeu que hi manca patriotisme?[…] Allò que distingueix les nacions no és ni la raçani la llengua. Els homes senten que són un mateixpoble quan tenen una comunitat d’idees, d’interes-sos, d’afeccions, de records i d’esperances.

Font J.

Déu estableix els reis com els seus ministres i regnaa través d’ells sobre els pobles […]. Els príncepsactuen, doncs, com a ministres de Déu i en són elslloctinents a la Terra. Per això hem vist que el tronreial no és el tron d’un home sinó el tron del mateixDeu […]. Sembla, doncs, de tot plegat, que la per-sona del rei és sagrada. […] En un estat només elrei ha d’estar armat. D’altra manera tot és confús il’estat cau en l’anarquia. […] El millor és deixar totel poder de l’estat a aquell que té més interès en laconservació i grandesa del propi estat.

Font K.

Una nació és una ànima, un principi espiritual.Dues coses que, en realitat, en fan una, constitueixaquesta ànima, aquest principi espiritual. L’una estroba en el passat, l’altra en el present. L’una és lapossessió d’un ric llegat de records, l’altra, el consen-timent actual, el desig de viure conjuntament, lavoluntat de fer valer l’herència que hom ha rebut.L’home, senyors, no s’improvisa pas. La nació, coml’individu, és el resultat d’un llarg passat ple d’esfor-ços, de sacrificis, de devocions.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UN

ITA

T

1

41

Activitat 1

Llegeix el text i respon les qüestions:

Qüestions

c Identifica en aquest text les idees que manifesten l’oposició a la inter-venció de l’Estat en la marxa general de l’economia.

c Per què s’anomena «liberal» el pensament d’Adam Smith? En quinsentit diem que és el pensament econòmic de les classes directores de laRevolució Industrial?

Activitat 2

Analitza el contingut del quadre estadístic següent.

Qüestions

c Descriu el contingut del fenomen reflectit al quadre i indica la sevarelació amb la Revolució Industrial.

La manera senzilla i fàcil de la llibertat natural apa-reix per ella mateixa i resulta fàcil d’establir. Tot home,si no delinqueix, resta en plena llibertat de seguir elcamí que li proposa el seu propi interès, i de dur on liplagui la seva indústria i el seu capital en concurrènciaamb el capital de qualsevol altre home. Així el sobirà estroba totalment alliberat d’una càrrega que mai nopodria dur a terme si no era exposant-se a veure’s

enganyat de mil maneres. De fet no hi ha saviesahumana ni cap coneixement suficient que pugui encar-regar-se de la indústria dels particulars i de dirigir-ladevers les ocupacions que millor poden servir l’interèsgeneral de la societat».

ADAM SMITH,La riquesa de les nacions

Producció d’hulla en milions de tones

Anys França Alemanya Gran Bretanya

1800 1 1 10

1820 1,1 1,5 12,5

1830 2 1,7 16

1840 3 3,5 30

1850 5 6,7 49

1860 8 17 80

Unitat 1 Les arrels del món contemporani (1776-1850) · Les arrels del món contemporani...

Documents

Transcript of Unitat 1 Les arrels del món contemporani (1776-1850) · Les arrels del món contemporani...