UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN · 2020. 5. 18. · PNUD (Pla de les Nacions Unides per al...

1
«La solidaritat és, per sobre de tot, la proclamació, la reivindicació, la implementació de la Justícia» (Pere Casaldàliga) L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que proposa el PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupa- ment) des de l’any 2010 valora tres aspectes: l’esperança de vida al néixer; el grau d’instrucció (promig d’instruc- ció i anys esperats d’instrucció); i l’ingrés nacional brut (INB) per càpita i ja no es pot comparar amb l’IDH d’anys anteriors ja que els indicadors i els càlculs que s’han fet servir són diferents. El càlcul es fa combinant i calibrant els tres aspectes per generar un puntatge de l’IDH entre zero i un. Els països s’agrupen en quatre categories de desenvolupament humà: molt alt, alt, mitjà i baix. Així, els països del mapa pintats de color gris tenen un IDH molt alt que s’acosta a 1; els pintats de color verd tenen un índex alt (entre 0,798 i 0,700); els pintats de color groc són els països amb un índex mitjà (entre 0,699 i 0,556); i els pintats de color taronja són els que tenen l’índex més baix i, per tant, s’acosten a zero. Níger és el país del món que té l’IDH més baix (0,348) i Noruega és el més alt (0,953) segons l’informe del PNUD de l’any 2018. Analitzant les dades del desenvolupament humà de 1990 a 2017 veiem que hi ha un progrés general interromput en alguns casos per les guerres, crisis econòmiques, epidèmies i altres. Malgrat que l’IDH a nivell mundial ha crescut si introduïm el factor de les desigualtats, aquest índex disminueix un 20%. Les desigualtats persistents, la disparitat entre dones i homes, la degradació medioam- biental i el canvi climàtic, ens han de fer pensar en un enfoc del progrés humà que es centri més en la qualitat que en la quantitat d’aquest desenvolupament humà. Cada ésser humà compta i cada vida humana és igual de valuosa. L’universalisme és el nucli del concepte de desenvolupament humà. Amb l’Agenda 2030 i les promeses de no deixar ningú enrere, aquesta perspecti- va universal resulta crucial, especialment en un món que és cada vegada més desigual, inestable i insostenible. Al llistat de països hi consten els 189 països que s’han pogut recollir dades fiables. Hi ha països que surten al mapa però no a la classificació de l’IDH per falta de dades, com ara Tuvalu, Corea del Nord, Mónaco, Somàlia, etc. Hem optat per pintar-los de color blanc. UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN Progrés humà: de la quantitat a la qualitat L’ ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ DE L’ANY 2018 SEGONS EL PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupament) Molt alt 1 Noruega 2 Suïssa 3 Austràlia 4 Irlanda 5 Alemanya 6 Islàndia 7 Hong Kong, Xina 7 Suècia 9 Singapur 10 Holanda 11 Dinamarca 12 Canadà 13 Estats Units 14 Regne Unit 15 Finlàndia 16 Nova Zelanda 17 Bèlgica 17 Liechtenstein 19 Japó 20 Àustria 21 Luxemburg 22 Corea del Sud 22 Israel 24 França 25 Eslovènia 26 Espanya 27 Rep.Txeca 28 Itàlia 29 Malta 30 Estònia 31 Grècia 32 Xipre 33 Polònia 34 Emirats Àrabs Units 35 Andorra 35 Lituània 37 Qatar 38 Eslovàquia 39 Aràbia Saudita 39 Brunei Darussalam 41 Portugal 41 Letònia 43 Bahrain 44 Xile 45 Hongria 46 Croàcia 47 Argentina 48 Oman 49 Fed. Russa 50 Montenegro 51 Bulgària 52 Romania 53 Bielorússia o Belarús 54 Bahames 55 Uruguai 56 Kuwait 57 Malàisia 58 Barbados 58 Kazakhstan Alt 60 Illes Palau 60 Iran 62 Seychelles 63 Costa Rica 64 Turquia 65 Illes Maurici 66 Panamà 67 Sèrbia 68 Albània 69 Trinitat i Tobago 70 Antiga i Barbuda 70 Geòrgia 72 Saint Christopher i Nevis 73 Cuba 74 Mèxic 75 Grenada 76 Sri Lanka 77 Bòsnia i Herzegovina (BH) 78 Veneçuela 79 Brasil 80 Líban 80 Azerbaidjan 80 Ex Rep. Iugoslava de Macedònia 83 Armènia 83 Tailàndia 85 Argèlia 86 Equador 86 Xina 88 Ucraïna 89 Perú 90 Saint Lucía 90 Colòmbia 92 Fiji 92 Mongòlia 94 Rep. Dominicana 95 Jordània 95 Tunísia 97 Jamaica 98 Tonga 99 Saint Vicent i les Grenadines 100 Surinam 101 Maldives 101 Botsuana 103 Dominica 104 Samoa 105 Uzbekistan 106 Belize 106 Illes Marshall 108 Líbia 108 Turkmenistan 110 Gabon 110 Paraguai 112 República de Moldàvia Mitjà 113 Filipines 113 Sud-àfrica 115 Egipte 116 Indonèsia 116 Vietnam 118 Bolívia 119 Estat de Palestina 120 Iraq 121 El Salvador 122 Kirguizistan 123 Marroc 124 Nicaragua 125 Cap Verd 125 Guyana 127 Guatemala 127 Tadjikistan 129 Namíbia 130 Índia 131 Micronèsia (Estats Federats de) 132 Timor Oriental 133 Hondures 134 Bhutan 134 Kiribati 136 Bangladesh 137 Congo 138 Vanuatu 139 Laos 140 Ghana 141 Guinea Equatorial 142 Kenya 143 Sâo Tomé i Príncipe 144 Zàmbia 144 Regne d’Eswatini* (Swazilàndia) 146 Cambodja 147 Angola 148 Nepal 148 Myanmar 150 Pakistan 151 Camerun (sense dades) Mònaco Nauru Corea del Nord Baix 152 Illes Salomon 153 Papua Nova Guinea 154 Tanzània 155 Síria 156 Zimbàbue 157 Nigèria 158 Rwanda 159 Mauritània 159 Lesotho 161 Madagascar 162 Uganda 163 Benin 164 Senegal 165 Comores 165 Togo 167 Sudan 168 Haití 168 Afganistan 170 Costa d’Ivori 171 Malawi 172 Djibouti 173 Etiòpia 174 Gàmbia 175 Guinea 176 Rep. Demòc. del Congo 177 Guinea-Bissau 178 Iemen 179 Eritrea 180 Moçambic 181 Libèria 182 Mali 183 Burkina Faso 184 Sierra Leone 185 Burundi 186 Txad 187 Sudan del Sud 188 República Centreafricana 189 Níger © Comissió Agenda Llatinoamericana Materials de l’Agenda Latinoamericana Mundial. San Marino Somàlia Tuvalu Taiwan Kosovo Sàhara Occidental www.llatinoamericana.org La projecció d’Arno Peters (elaborada l’any 1976) ensenya la grandària de tots els països en relació amb els altres i ajusta la importància geogràfica dels països del Sud. Aquest mapa ens presenta una imatge del món que ens obliga a veure-hi tots els pobles i ens esperona a bastir-hi unes noves relacions mútues. Mapa del revés? No hi ha una única manera de representar el món. La perspectiva des de la qual mirem el món té molt a veure amb la visió que en tenim. Per a més informació, trobareu mapes per temàtiques a www.worldmapper.org (ONG internacional de geògrafs que analitza de manera crítica l’estat del món). Líbia Níger Egipte Sudan Sudan del Sud Etiòpia Oman Qatar Bahrain Emirats Àrabs Units Kuwait Iran Iraq Somàlia Mali Rep. D. del Congo Kenya Uganda Rwanda Burundi Malawi Comores Seychelles Maldives Madagascar Zimbàbue Congo Botsuana Lesotho Gabon Guinea Equatorial Portugal Espanya Irlanda Regne Unit Turquia Dinamarca Romania Xipre Líban Geòrgia Xina Taiwan Filipines Vietnam Cambodja Laos Sri Lanka Bangladesh Papua Nova Guinea Nova Zelanda Fiji Vanuatu Timor Oriental Brunei Darussalam Singapur Pakistan Djibouti Togo Benin Ghana Costa d’Ivori Guinea Guinea-Bissau Senegal Cap Verd Xile Uruguai Paraguai Brasil Guaiana Francesa Surinam Equador Costa Rica Guyana Barbados Bahames Nicaragua Jamaica Hondures Guatemala Austràlia Mèxic Canadà Mongòlia Nepal Índia Uzbekistan Afganistan Turkmenistan Azerbaidjan Polònia Lituània Letònia Estònia Suècia Noruega Finlàndia Grècia Bulgària Mauritània Sàhara Occidental Nigèria Rep. Centreafricana Txad Armènia Israel Jordània Estat de Palestina Hong Kong Malàisia Indonèsia Colòmbia Illes Maurici Regne d’Eswatini Hongria Eslovàquia Sèrbia Ex Rep. Iugoslava de Macedònia Rep. de Moldàvia del Nord del Sud Zàmbia Angola Namíbia Sudàfrica Tanzània Fed. Russa Illes Salomon Tadjikistan Àustria BH Bielorússia o Belarús Ucraïna Perú Bolívia Veneçuela Gàmbia Rep. Txeca Eslovènia Croàcia Itàlia Holanda Tunísia Marroc Síria Libèria Sierra Leone Panamà Antàrtida Camerun Samoa Argèlia Suïssa Albània Burkina Faso Bhutan Montenegro Andorra Liechtenstein Malta Luxemburg Tailàndia Myanmar Alemanya França El Salvador Haití Argentina Eritrea Aràbia Saudita Iemen Kosovo Kazakhstan Kirguizistan Bèlgica Moçambic Rep. Dominicana Belize Cuba Islàndia Estats Units Sâo Tomé i Príncipe Mònaco San Marino Corea Corea Japó Representa la terra projecta- da proporcionalment en una reixeta decimal que divideix la superfície terrestre en 100 zones longitudinals de la mateixa amplada i 100 zones latitudinals de la mateixa alçada. D’aquesta manera el meridià zero està combinat amb la línia acceptada internacional- ment per al canvi de data. La projecció de Peters repre- senta tots els països d’acord amb les seves àrees relatives i és molt més ajustada que la projecció de Mercator utilitza- da des de 1569 (que exage- rava molt les dimensions dels països de l’hemisferi nord) o la de Winkelsche (que defor- mava els extrems del globus). L’encert de Peters és reduir al mínim les deformacions ja que cap mapa no pot donar a cap país, exactament, la mateixa extensió que té en el globus terraqui. La projecció d’ Arno Peters Zona Carib: Saint Cristopher i Nevis, Grenada, Saint Lucía, Antiga i Barbuda, Trinitat i Tobago, Dominica, Saint Vicent i les Grenadines Zona Pacífic: Micronèsia, Kiribati, Nauru, Tuvalu, Illes Marshall, Illes Palau i Tonga. *Nom des de l’1 de juny de 2018

Transcript of UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN · 2020. 5. 18. · PNUD (Pla de les Nacions Unides per al...

Page 1: UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN · 2020. 5. 18. · PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupa-ment) des de l’any 2010 valora tres aspectes: l’esperança de vida al néixer

«La solidaritat és, per sobre de tot, la proclamació, la reivindicació, la implementació de la Justícia» (Pere Casaldàliga)

L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que proposa el PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupa-ment) des de l’any 2010 valora tres aspectes: l’esperança de vida al néixer; el grau d’instrucció (promig d’instruc-ció i anys esperats d’instrucció); i l’ingrés nacional brut (INB) per càpita i ja no es pot comparar amb l’IDH d’anys anteriors ja que els indicadors i els càlculs que s’han fet servir són diferents. El càlcul es fa combinant i calibrant els tres aspectes per generar un puntatge de l’IDH entre zero i un. Els països s’agrupen en quatre categories de desenvolupament humà: molt alt, alt, mitjà i baix.

Així, els països del mapa pintats de color gris tenen un IDH molt alt que s’acosta a 1; els pintats de color verd tenen un índex alt (entre 0,798 i 0,700); els pintats de color groc són els països amb un índex mitjà (entre 0,699 i 0,556); i els pintats de color taronja són els que tenen l’índex més baix i, per tant, s’acosten a zero. Níger és el país del món que té l’IDH més baix (0,348) i Noruega és el més alt (0,953) segons l’informe del PNUD de l’any 2018.Analitzant les dades del desenvolupament humà de 1990 a 2017 veiem que hi ha un progrés general interromput en alguns casos per les guerres, crisis econòmiques,

epidèmies i altres. Malgrat que l’IDH a nivell mundial ha crescut si introduïm el factor de les desigualtats, aquest índex disminueix un 20%. Les desigualtats persistents, la disparitat entre dones i homes, la degradació medioam-biental i el canvi climàtic, ens han de fer pensar en un enfoc del progrés humà que es centri més en la qualitat que en la quantitat d’aquest desenvolupament humà.Cada ésser humà compta i cada vida humana és igual de valuosa. L’universalisme és el nucli del concepte de desenvolupament humà. Amb l’Agenda 2030 i les promeses de no deixar ningú enrere, aquesta perspecti-

va universal resulta crucial, especialment en un món que és cada vegada més desigual, inestable i insostenible.Al llistat de països hi consten els 189 països que s’han pogut recollir dades fiables. Hi ha països que surten al mapa però no a la classificació de l’IDH per falta de dades, com ara Tuvalu, Corea del Nord, Mónaco, Somàlia, etc. Hem optat per pintar-los de color blanc.

UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN

Progrés humà: de la quantitat a la qualitat

L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀDE L’ANY 2018 SEGONS EL PNUD(Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupament)

Molt alt1 Noruega2 Suïssa3 Austràlia4 Irlanda5 Alemanya6 Islàndia7 Hong Kong, Xina7 Suècia9 Singapur10 Holanda11 Dinamarca12 Canadà13 Estats Units14 Regne Unit

15 Finlàndia16 Nova Zelanda17 Bèlgica17 Liechtenstein19 Japó20 Àustria21 Luxemburg22 Corea del Sud22 Israel24 França25 Eslovènia26 Espanya27 Rep.Txeca28 Itàlia29 Malta30 Estònia

31 Grècia32 Xipre33 Polònia34 Emirats Àrabs Units35 Andorra35 Lituània37 Qatar38 Eslovàquia39 Aràbia Saudita39 Brunei Darussalam41 Portugal41 Letònia43 Bahrain44 Xile45 Hongria

46 Croàcia47 Argentina48 Oman49 Fed. Russa50 Montenegro51 Bulgària52 Romania53 Bielorússia

o Belarús54 Bahames55 Uruguai56 Kuwait57 Malàisia58 Barbados58 Kazakhstan

Alt60 Illes Palau60 Iran62 Seychelles63 Costa Rica64 Turquia65 Illes Maurici66 Panamà67 Sèrbia68 Albània69 Trinitat i Tobago70 Antiga i Barbuda70 Geòrgia72 Saint Christopher

i Nevis

73 Cuba74 Mèxic75 Grenada76 Sri Lanka77 Bòsnia i

Herzegovina (BH)78 Veneçuela79 Brasil80 Líban80 Azerbaidjan80 Ex Rep. Iugoslava

de Macedònia83 Armènia83 Tailàndia85 Argèlia86 Equador

86 Xina88 Ucraïna89 Perú90 Saint Lucía90 Colòmbia92 Fiji92 Mongòlia94 Rep. Dominicana95 Jordània95 Tunísia97 Jamaica98 Tonga99 Saint Vicent i

les Grenadines100 Surinam101 Maldives

101 Botsuana103 Dominica104 Samoa105 Uzbekistan106 Belize106 Illes Marshall108 Líbia108 Turkmenistan110 Gabon110 Paraguai112 República

de Moldàvia

Mitjà113 Filipines113 Sud-àfrica115 Egipte116 Indonèsia116 Vietnam118 Bolívia119 Estat de

Palestina120 Iraq121 El Salvador

122 Kirguizistan123 Marroc124 Nicaragua125 Cap Verd125 Guyana127 Guatemala127 Tadjikistan129 Namíbia130 Índia131 Micronèsia

(Estats Federats de)132 Timor Oriental

133 Hondures134 Bhutan134 Kiribati136 Bangladesh137 Congo138 Vanuatu139 Laos140 Ghana141 Guinea

Equatorial142 Kenya143 Sâo Tomé i Príncipe

144 Zàmbia144 Regne d’Eswatini*

(Swazilàndia)146 Cambodja147 Angola148 Nepal148 Myanmar150 Pakistan151 Camerun

(sense dades)MònacoNauruCorea del Nord

Baix152 Illes Salomon 153 Papua Nova

Guinea154 Tanzània155 Síria156 Zimbàbue157 Nigèria158 Rwanda159 Mauritània

159 Lesotho161 Madagascar162 Uganda163 Benin164 Senegal165 Comores165 Togo167 Sudan168 Haití168 Afganistan170 Costa d’Ivori

171 Malawi172 Djibouti173 Etiòpia174 Gàmbia175 Guinea176 Rep. Demòc.

del Congo177 Guinea-Bissau178 Iemen179 Eritrea180 Moçambic

181 Libèria182 Mali183 Burkina Faso184 Sierra Leone185 Burundi186 Txad187 Sudan del Sud188 República

Centreafricana189 Níger

© C

omis

sió

Age

nda

Llat

inoa

mer

ican

aM

ater

ials

de

l’Age

nda

Latin

oam

eric

ana

Mun

dial

.

San MarinoSomàliaTuvalu

TaiwanKosovoSàhara Occidental

www.llatinoamericana.org

La projecció d’Arno Peters (elaborada l’any 1976) ensenya la grandària de tots els països en relació amb els altres i ajusta la importància geogràfica dels països del Sud. Aquest mapa ens presenta una imatge del món que ens obliga a veure-hi tots els pobles i ens esperona a bastir-hi unes noves relacions mútues.

Mapa del revés? No hi ha una única manera de representar el món. La perspectiva des de la qual mirem el món té molt a veure amb la visió que en tenim.Per a més informació, trobareu mapes per temàtiques a www.worldmapper.org (ONG internacional de geògrafs que analitza de manera crítica l’estat del món).

Líbia

Níger

Egipte

Sudan

Sudandel Sud

Etiòpia

Oman

Qatar

Bahrain

EmiratsÀrabsUnits

Kuwait

Iran Iraq

Somàlia

Mali

Rep. D.del

CongoKenya

Uganda

RwandaBurundi

MalawiComores

Seychelles

Maldives

Madagascar

Zimbàbue

Congo

Botsuana

Lesotho

Gabon

Guinea Equatorial

PortugalEspanya

Irlanda

Regne Unit

Turquia

Dinamarca

Romania

XipreLíban

Geòrgia

Xina

Taiwan

Filipines

Vietnam

Cambodja

Laos

Sri Lanka

Bangladesh

Papua Nova Guinea

Nova Zelanda

Fiji

Vanuatu

Timor Oriental

Brunei Darussalam

Singapur

Pakistan

Djibouti

TogoBenin Ghana

Costad’Ivori

GuineaGuinea-Bissau

SenegalCap Verd

Xile

Uruguai

Paraguai

Brasil

Guaiana Francesa

Surinam

Equador

Costa RicaGuyana

Barbados

Bahames

Nicaragua

Jamaica HonduresGuatemala

Austràlia

Mèxic

Canadà

Mongòlia

Nepal

Índia

Uzbekistan

Afganistan

Turkmenistan

Azerbaidjan

PolòniaLituàniaLetònia

Estònia

SuèciaNoruega

Finlàndia

Grècia

Bulgària

Mauritània

SàharaOccidental

Nigèria

Rep.Centreafricana

Txad

Armènia

IsraelJordània

Estat dePalestina

Hong Kong

Malàisia

Indonèsia

Colòmbia

Illes Maurici

Regne d’Eswatini

HongriaEslovàquia

Sèrbia

Ex Rep. Iugoslavade Macedònia

Rep. de Moldàvia

del Nord

del Sud

ZàmbiaAngola

Namíbia

Sudàfrica

Tanzània

Fed. Russa

Illes Salomon

Tadjikistan

Àustria

BH

Bielorússia o Belarús

Ucraïna

Perú

Bolívia

Veneçuela

Gàmbia

Rep. Txeca

EslovèniaCroàcia

Itàlia

Holanda

Tunísia MarrocSíria

Libèria

Sierra Leone Panamà

Antàrtida

Camerun

Samoa

Argèlia

Suïssa

Albània

BurkinaFaso

Bhutan

Montenegro

Andorra

Liechtenstein

Malta

Luxemburg

Tailàndia

Myanmar

Alemanya

França

El Salvador

Haití

Argentina

Eritrea

AràbiaSaudita

Iemen

Kosovo

Kazakhstan

Kirguizistan

Bèlgica

Moçambic

Rep. DominicanaBelize

Cuba

Islàndia

Estats Units

Sâo Tomé i Príncipe

Mònaco

San Marino

Corea

Corea

Japó

Representa la terra projecta-da proporcionalment en una reixeta decimal que divideix la superfície terrestre en 100 zones longitudinals de la mateixa amplada i 100 zones latitudinals de la mateixa alçada.D’aquesta manera el meridià zero està combinat amb la línia acceptada internacional-ment per al canvi de data.La projecció de Peters repre-senta tots els països d’acord amb les seves àrees relatives i és molt més ajustada que la projecció de Mercator utilitza-da des de 1569 (que exage-rava molt les dimensions dels països de l’hemisferi nord) o la de Winkelsche (que defor-mava els extrems del globus).L’encert de Peters és reduir al mínim les deformacions ja que cap mapa no pot donar a cap país, exactament, la mateixa extensió que té en el globus terraqui.

La projecció d’Arno Peters

Zona Carib: Saint Cristopher i Nevis, Grenada, Saint Lucía, Antiga i Barbuda, Trinitat i Tobago, Dominica, Saint Vicent i les Grenadines

Zona Pacífic: Micronèsia, Kiribati, Nauru, Tuvalu, Illes Marshall, Illes Palau i Tonga.

*Nom des de l’1 de juny de 2018