DOSSIER DE PREMSA

UNA MIRADA AL 1700A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut

16.06.2014 - 02.11.2014

EXPOSICIÓ

facebook.com/MuseuFredericMaresmuseumares.bcn.cat

twitter.com/MuseuFMares

Una mirada al 1700. A partir dels gravats de lacol·lecció Gelonch Viladegut és una exposiciópresentada des d’una perspectiva particular ialhora complementària de les grans mostresexpositives històriques incloses en l’àmpliaprogramació d’exposicions i activitats de lacommemoració del tricentenari dels fets de1714.

L’exposició, estructurada en cinc àmbits, ofereixuna mirada a Catalunya en el context de laguerra de Successió a partir del testimoni delcol·leccionisme: d’una banda, els gravatsd’aquesta època de la col·lecció Gelonch

Viladegut i, de l’altra, les col·leccions del MuseuFrederic Marès, de les quals s’han seleccionatalgunes obres del fons escultòric i objectessetcentistes que pertanyen a l’extens Gabinetdel col·leccionista. Els àmbits mostren imatgesdel poder, el territori, la guerra, la vida quotidianai la devoció.

Es tracta d’una exposició d’un col·leccionista,dins un museu d’un gran col·leccionista,Frederic Marès, referent imprescindible delmón del col·leccionisme a Barcelona, aCatalunya a Europa.

PRESENTACIÓ

Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956),col·leccionista de gravats, persona vinculadaal món empresarial, retornat a Catalunyadesprés d’una llarga estada a París i que,mentre ha anat col·leccionant, s’ha convertiten un reivindicador de l’art del gravat com aart major i original, al mateix nivell que la pinturai l’escultura.

La col·lecció Gelonch Viladegut està formadaper més de 750 exemplars d’artistesrepresentatius de la història del gravat des delsegle XV fins a l’actualitat. De Dürer a MiquelBarceló, passant per Rembrandt, Piranesi,Goya, Picasso, Dalí, Miró, Chillida o AntoniTàpies, entre molts d’altres, tot i que per aquestaexposició, s’exhibeix una selecció dels gravatsque millor il·lustren la Catalunya del 1700.

EL PODER

El novembre de l’any 1700 s’esqueia la mort sensedescendència de Carles II, el darrer monarca de labranca hispànica dels Habsburg. El testament deldifunt entronitzava el duc Felip d’Anjou, nét del reiLluís XIV de França. La unió de territoris de Françai Espanya sota la casa de Borbó no fou acceptadaper Àustria, Anglaterra i Holanda, que van signaruna aliança amb l’objectiu de declarar la guerra alsBorbó i proclamar rei d’Espanya l’arxiduc Carlesd’Àustria, fill de l’emperador Leopold I. L’any 1705,amb l’establiment de la cort del rei Carles III aBarcelona, la capital catalana va convertir-se en undels principals centres de poder de l’Europa delmoment.

La representació del poder fou un recurs utilitzatabastament a l’Europa moderna amb finspropagandístics. Els principals actors de la guerrade Successió, com Felip V, Carles III o la reinaElisabet Cristina de Brunswick, foren representatsen postures solemnes i envoltats de motius simbòlicsdel seu poder reial. A diferència de la pintura, latècnica del gravat, així com també la medallística,permetien reproduir les imatges en grans quantitats,cosa que les feia encara més útils per al seu úspolític.

Carles IIIHendrik Frans Diamaer (gravador)Anvers, primer terç del segle XVIIIAiguafort sobre paperCol·lecció Gelonch Viladegut

Carles III rep la reina Elisabet Cristinaa Barcelona el 1708Paul Decker (dibuixant) iJohann August Corvinus (gravador)Augsburg, cap al 1715Aiguafort sobre paperCol·lecció Gelonch Viladegut

EL TERRITORI

A principi del segle XVIII, en esclatar la guerra deSuccessió, el territori català estava dividit envegueries i sotsvegueries que es corresponien ambmés o menys exactitud, amb els antics comtats ivescomtats d’origen medieval. Barcelona era, dellarg, la ciutat més gran d’un país que tenia unapoblació que oscil·lava a l’entorn dels 400.000habitants. Altres ciutats importants eren Tarragona,Tortosa, Lleida, situada en el camí reial que uniaBarcelona amb Madrid, i Girona, avantsala de lafrontera francesa.

A l’època moderna, les vistes de ciutats i els gravatscartogràfics, tenien una doble funció, per una banda,eren utilitzats amb finalitat propagandística, mostrantles ciutats assetjades o conquerides com a veritablestrofeus de guerra, però per l’altra, tenien també unautilitat pràctica, atès que servien de model per aplanificar campanyes militars posteriors, doncs erenuna font d’informació molt acurada de les ciutats,fortificacions, ports o camins per on s’havien demoure els exèrcits.

Les invasions que França va dur a terme a Catalunyaal llarg del segle XVII són, precisament, la raó perla qual es conserven representacions gràfiques deles principals ciutats catalanes, sobretot d’aquellesque disposaven de fortificacions, elaborades pelsmillors cartògrafs, geògrafs i enginyers francesos,com Sébastien de Pontault de Beaulieu o Nicolasde Fer.

Vista de BarcelonaPierre Vander Aa (geògraf)

Leiden, 1707Aiguafort sobre paper

Col·lecció Gelonch Viladegut

Mapa de Catalunya durant el regnat de Carles IIIJohann Baptist Homann (cartògraf)

Nuremberg, 1707Aiguafort acolorit sobre paper

MFM 5315

LA GUERRA

El desembarcament de les tropes angloholandesesa Dénia i a Barcelona, l’estiu de 1705, va suposarl’inici de la guerra de Successió a la penínsulaIbèrica. Després d’unes setmanes de setge, lacapitulació de la guarnició borbònica que defensavala capital catalana va propiciar el decantament delpaís en favor del l’arxiduc Carles d’Àustria. L’entradadel nou rei a Barcelona, el novembre d’aquell any,fou un dels episodis clau en el desenvolupamentde la guerra a Catalunya.

Entre les imatges d’aquest àmbit, s’hi exhibeixenalguns retrats dels millors generals europeus quevan combatre en aquest front de guerra i plànolsdels enfrontaments militars més decisius delmoment, com el setge de Lleida, el 1707, o bé laBatalla d’Almenar, el 1710.

El colofó de la guerra de Successió fou, sens dubte,el setge de Barcelona de 1713-1714, del qual esconserven una sèrie de gravats de Jacques Rigaudque mostren diferents fases de l’assalt de les tropesborbòniques contra les muralles de Barcelona queculminà l’11 de setembre de 1714.

Arribada de l’arxiduc Carlesd’Àustria a Barcelona el 1705Paul Decker (dibuixant) iJohann August Corvinus (gravador)Augsburg, cap al 1715Aiguafort sobre paperCol·lecció Gelonch Viladegut

ExvotCatalunya, 1705-1714 (?)Pintura a l’oli sobre fustaSantuari del Miracle (Riner)MFM S-12553

LA VIDA QUOTIDIANA

Tot i els episodis bèl·lics que assetjaren Catalunyadurant aquest període, que en alguns casos forenextremadament durs, la societat catalana haviaencetat a les darreries del segle XVII una etapa deprosperitat econòmica que es percebia en el progrésde l’agricultura, la producció artesanal i el dinamismecomercial, tant interior com exterior.

El nombre d’objectes que haurien de permetrerecompondre el mosaic de la vida quotidianad’entorn el 1700 és bastíssim. Els habitatges, elstallers, les oficines administratives, els establimentsdel comerç, les tavernes etc. eren plens d’objectesque permetien dur a terme les tasques pròpies decada àmbit i especialització.

Els objectes exposats, majoritàriament vinculatsals interiors domèstics, i en aquest cas en absènciade gravats, ens apropen a la percepció d’aquestaquotidianitat.

EscriptoriCatalunya

Final del segle XVII - primera meitat del segle XVIIINoguera, arbre de ribera i boix. Marqueteria

MFM 4404

VentallFrança (?)

Segona meitat del segle XVIIIGravat acolorit sobre paper i os pintat

MFM S-1413

LA DEVOCIÓ

Les esglésies eren més que un espai litúrgic i estavenplenament integrades en la dinàmica quotidiana. Dela mateixa manera que la religió era present enl’espai públic en nombroses festes i celebracions,el carrer entrava en l’espai de culte i esdevenia unescenari més de la quotidianitat.

Així mateix, en l’àmbit privat es reservaven espaisper a la devoció, oratoris i petites capelles, os’incorporaven objectes, com crucifixos, piquesd’aigua beneïda o imatges religioses, que convivienharmònicament amb altres que complien unaexclusiva funcionalitat domèstica, sense oblidartampoc els objectes que els fidels duien en contacteamb el propi cos, com ara medalles, crucifixos, petitsreliquiaris o escapularis.

La nova pietat barroca, centrada en la veneraciódels sants i les seves relíquies, mostrà un especialinterès pels sants locals i el culte marià.La difusió del culte es vehiculava principalment pervia oral, però fou la imatge la que assolí un paperdestacat en la fixació dels models iconogràfics, tantsi es feia a través d’un retaule pictòric o escultòric,d’una talla exempta, o bé d’un modest exvot o delsgravats religiosos, –principalment goigs i estampes,una modalitat d’impressió que a Catalunya gaudíde gran acceptació.

Compartiment de retaule. Fugida a EgipteOsona (?), segona meitat del segle XVII

Talla de fusta policromadaMFM 1195

Mare de Déu de MontserratCatalunya (?), segle XVII

Oli sobre coureMFM S-300

DireccióCoordinació

Assessorament històricDocumentació

Conservació preventiva i restauracióComunicacióManteniment

Josep M Trullén i ThomàsNeus PeregrinaXevi CamprubíSílvia Llonch i Ernest OrtollCarmen Sandalinas (coordinació) i Toni EsparóImma Mas i Carme FernándezEnric Marcé

Disseny i produccióDisseny gràfic

Estudi BonjochVíctor Oliva. Disseny gràfic

Museu Frederic MarèsPlaça de Sant Iu, 508002 BarcelonaTel.: 932 563 500Facebook.com/MuseuFredericMaresTwitter: @MuseuFMares

Metro: línea 4 (Jaume I)Bus: 17, V17 i 45Bus turístic: Ruta Sud (Barri Gòtic)

De dimarts a dissabte, de 10 a 19 hDiumenges i festius, d’11 a 20 hDilluns tancat, excepte festius

Exposició temporal + MuseuGeneral 4,20 € / Reduïda 2,40 €

Museu: Imma Mas (imasc@bcn.cat)

Més informació

Preus entrada

Horaris

Accés

Informació general

Dates 16 juny-2 novembre 2014

DADES ÚTILS DE L’EXPOSICIÓI CONTACTE DE PREMSA

Descàrregues premsa: https://eicub.net/?grup=MFMpremsa

Col·lecció Gelonch Viladegut: http://www.gelonchviladegut.com