1

UNA GUIA PER CUIDADORS DE PERSONES AMB MALALTIA MENTAL

La malaltia mental no tan sols afecta la vida de la persona que la pateix, sinó també a la seva família

més propera, companys i amics. Persones significatives que són sovint una font de suport cap a la

malaltia. Malgrat això, molts cops es troben amb una manca d’informació sobre com tractar amb

aquest impacte sobre les seves vides.

Aquesta guia va dirigida a aquestes persones que tenen un familiar, parella o amic major de 18 anys

amb una malaltia mental. Conté també altres consideracions per tractar amb adolescents i nens i

mitjans per tenir cura de la malaltia i del cuidador, especialment quan es tracta de gent que cuida

persones amb trastorns severs, crònics, resistents al tractament o molt recurrents.

La informació i els suggeriments d’aquesta guia són el resultat d’un estudi que combinava l’última

recerca amb l’opinió i el consens de comitès internacionals de cuidadors, persones amb trastorn

bipolar, metges i investigadors, tots ells amb experiència i especialitzats a tractar el trastorn bipolar. (

Berk L. I altres. Desenvolupament de guies per cuidadors de persones amb trastorn bipolar, un estudi

contrastat de Delphi Trastorns Bipolars,2011; 13:555-70 ).

S’acordà crear aquesta guia amb consells més generals. Si cuides una persona amb trastorn bipolar

serà més apropiat per tu una guia més específica. www.bipolarcaregivers.org .

No tota la informació o suggeriments et seran útils. Les malalties mentals es manifesten de moltes

maneres i les formes de cuidar el malalt també. El teu repte serà trobar el que et funcioni a tu.

En cap cas aquesta guia és un substitutori del consell mèdic i recomanem aferrissadament acudir al

metge en cas de discutir problemes relacionats amb el tractament.

1. CONEC LA MALALTIA

Per tal de ser un cuidador efectiu cal estar correctament informat sobre la malaltia mental de la

persona: els símptomes, el predomini, els factors de risc i les opcions de tractament.

Les fonts d’informació poden incloure parlar amb un metge, webs i llibres fiables i també memòries

d’altres persones amb malaltia mental o de cuidadors, però cal recordar que són històries individuals

i personals i que potser no reflecteixen la teva experiència com a cuidador.

Nosaltres recomanem les següents webs:

2

Depressió:

www.beyondblue.com

www.bluepages.anu.edu.au/

Trastorn d’ansietat:

www.crufad.com

www.ecentreclinic.org

Esquizofrènia:

www.sane.org

Trastorn bipolar:

www.blackdoginstitute.org.au

Trastorn de l’alimentació:

www.thebutterflyfoundation.org.auTrastorn per consum de drogues:

www.adf.org.au

També podeu visitar per més informació la pàgina web dels Instituts Nacionals de Salut Mental:

www.nimh.nih.gov

2. TRACTAMENT I ADMINISTRACIÓ

Medicació:

No tothom que pateix una malaltia mental requereix medicació, però per alguns aquesta serà

essencial per mantenir-se bé, evitar recaigudes, reduir hospitalitzacions i riscos de suïcidi si la malaltia

és cíclica i severa.

Els tractaments psicològics específics, estratègies d’autogestió de la malaltia i un bon suport dels

doctors i els cuidadors també ajuden a les persones a mantenir-se bé i gaudir de la vida.

3

Alguns medicaments actuen ràpid, d’altres tarden dies o setmanes a fer efecte. Poden comportar

efectes secundaris que depenent del cas poden desaparèixer un cop la persona s’ha acostumat a

prendre’ls o un cop se li ha reduït la dosi. Altres efectes secundaris són més severs i poden requerir

un canvi sota la supervisió del metge.

Tractament Psicològic:

Alguns tractaments psicològics poden ser efectius a l’hora de tractar casos de malaltia mental no

extrems o moderats, però generalment no són suficients per tractar els més severs o complexos,

especialment en els casos de trastorns psicòtics, en què la medicació és necessària per tractar els

símptomes positius.

Encara que n´hi ha d’altres, els que s’han mostrat més efectius són la teràpia cognitiva del

comportament, la teràpia interpersonal i les teràpies familiars.

Teràpies Alternatives complementàries i estratègies d’autoajuda:

N’hi ha un petit nombre que hagin estat contrastades com a efectives en el tractament de malalties

mentals. S’ha demostrat que diferents teràpies són efectives per diverses malalties. Consulteu fonts

de renom tals com beyondblue “ El que funciona “ (llibre). (Vegeu el link de l’apartat 1)

La majoria de teràpies, tals com llibres d’autoajuda basats el la teràpia cognitiva del comportament

guiada per un metge han resultat ser les més efectives.

D’altres, com massatges o exercici augmenten la resposta de la persona al tractament i li milloren

l’humor. Moltes teràpies complementades amb herbes, tractaments naturals i homeopàtics no han

estat mai avaluades pel que fa a l’efectivitat i a la seguretat. No s’haurien d’utilitzar sense consultar-li

al metge.

Reduir detonants de la malaltia i adaptar l’estil de vida:

Els detonants són estressants que incrementen el risc d’una recaiguda. Reconèixer-los és una manera

d’evitar-la. Els més comuns són els esdeveniments estressants tant positius com negatius ( tant un

naixement o una promoció a la feina com el final d’una relació o perdre la feina ), conflictes i estrès

entre les persones o abús d’alcohol o d’altres drogues.

Adaptar l’estil de vida a la malaltia és cosa de cada persona i conviure-hi bé depèn de les fites que

cadascú es marqui.

4

Desenvolupar un bon sistema de suport:

Moltes persones amb trastorn mental recomanen crear una bona xarxa de suport que inclou la

família i els amics per acompanyar el malalt i ajudar quan calgui.

Una bona relació amb el metge és essencial. I també d’altres coneguts no tan propers com un veí, un

company de feina o un col·lega amb qui poder parlar. Els grups d’ajuda mútua poden proporcionar al

malalt la oportunitat d’expressar-se amb persones amb una situació similar a la seva.

3. DONAR SUPORT A LES PERSONES QUAN ESTAN MALALTES

Hi ha cuidadors que pensen que cal recolzar a les persones que pateixen una malaltia mental només

quan hi ha una emergència i d’altres que creuen que cal assistir-les també per evitar recaigudes. El

tipus de malaltia i la severitat d’aquesta influenciarà en la necessitat de suport de la persona. Hi ha

moltes coses que es poden fer per ajudar, però haureu de descobrir quines són més adequades per

vosaltres, pel malalt i per la vostra situació com a cuidadors.

Ajudar quan esdevé una crisi:

Hi ha maneres útils de comunicar-se amb la persona que pateix una crisi.

Comunicar-se amb calma:

Quan una persona està malalta, és millor no utilitzar un llenguatge massa emocional ni estrident.

Tingueu en compte que la persona està malalta i procureu no reaccionar impulsivament al que diu o

fa.

Per donar-li suport no cal que estigueu d’acord amb tot el que diu. Sabeu que per ella tot és molt

real, però podeu mirar de fer-li entendre que potser val la pena esperar a prendre segons quina

decisió quan estigui més calmada ( com deixar la feina ), tot i demostrant-li que l’enteneu.

Ajudar a la persona a tenir accés al tractament:

Encoratgeu la persona a contactar amb el seu metge o equip de salut mental si no ho ha fet. Podeu

oferir la vostra ajuda per accedir al tractament.

Si la persona està severament malalta o hi ha perill pel seu benestar o el dels altres, necessita

assistència d’urgència. Animeu-la a voler-se posar bé com a principal objectiu.

5

Ajudar a controlar la malaltia:

Manteniu-vos en contacte amb ella i observeu, escolteu i amb tacte pregunteu com va. Així podreu

ajudar a controlar-ne els símptomes per veure si van a pitjor.

Ajudar si la persona necessita ser hospitalitzada:

Alguns episodis són més aguts i requereixen hospitalització. Mentre moltes persones poden ser

tractades a casa, d’altres persones amb malalties mentals severes necessiten hospitalització durant

un període curt.

Es recomana si:

Hi ha una crisi i la persona està molt deteriorada i en risc de fer alguna cosa perillosa o amb

conseqüències negatives per la seva vida.

El tractament sembla no ajudar els símptomes.

Cal supervisió mèdica per un canvi en el tractament.

Necessita resoldre problemes d’alcohol o drogues.

Té símptomes que hi ha quelcom negatiu a la seva vida i li cal temps per centrar-se a

recuperar-se.

Si la persona té símptomes severs encoratgeu-la a parlar amb el metge o l’equip de salut mental

sobre si cal una hospitalització. En alguns països hi ha centres de rehabilitació que ofereixen un

bon entorn per persones no tan severament malaltes.

Si el metge recomana hospitalització animeu al malalt a que ingressi voluntàriament per curar-se.

En situacions extremes l’hospitalització involuntària pot ser recomanable.

Si la persona és admesa a l’hospital podeu:

Donar informació si cal sobre els símptomes o els tractaments recents de la persona.

Adaptar-vos a la persona perquè es trobi còmoda amb la vostra companyia, ja que pot ser

vulnerable al contacte social.

Prendre-us temps per descansar quan la persona està atesa a l’hospital.

6

Tractar amb una crisi:

Si la persona és suïcida vegeu “La Guia de Salut Mental de Primers auxilis per pensaments i

comportaments suïcides.“

Si la persona té idees d’auto-lesionar-se però no és suïcida, vegeu “La Guia de Salut Mental de

Primers auxilis per auto-lesions no suïcides.”

Si la persona està experimentant una psicosi severa, o és psicòtica i es torna agressiva, vegeu

“La Guia de Salut Mental de Primers auxilis per psicosi severa”.

Si la persona abusa de l’alcohol o d’altres drogues i es torna agressiva, vegeu “La guia de Salut

Mental per Primers auxilis per problemes d’abús d’alcohol” o “La Guia de Salut Mental de

Primers auxilis pel desenvolupament d’un problema amb les drogues.”

Aconseguir ajuda:

Si penseu que la persona pot arribar al punt de desenvolupar una crisi truqueu al metge o a l’equip

de salut mental si ella no hi truca.

No dubteu de trucar-hi i d’avisar una ambulància si la crisi succeeix. Si la persona h de ser reduïda per

evitar que es faci mal o faci mal a terceres persones podríeu haver de trucar a la policia. Si esteu en

perill considereu primer la vostra salut i després busqueu ajut per la persona.

Sigueu persistents amb els serveis d’emergència i si no contacteu amb un altre metge o porteu la

persona a urgències. Si l’heu de cuidar a casa perquè no hi ha possibilitat d’hospitalització, assegureu-

vos que teniu el recolzament necessari dels metges, familiars i amics. Seria útil saber les opcions que

teniu d’ajuda en la vostra zona per assistir el pacient, la família o els amics en cas d’una crisi. Podeu

trobar els telèfons a la guia de la vostra àrea.

Comunicar amb claredat i calmadament:

En una crisi no és bona idea donar moltes instruccions a la persona. Cal ser clar i calmat. No hi

discutiu, no l’amenaceu o la critiqueu. Intenteu distreure-la convidant-la a fer un tomb o a mirar una

pel.li per exemple.

7

PREVEURE PER QUAN S’ESDEVINGUI UNA CRISI

Quan la persona està relativament bé, podeu planificar què fer en cas que es posi severament

malalta. Preveure-ho amb antelació us pot ajudar a sentir-vos preparats per adaptar-vos a les

preferències de la persona afectada. És una mena de protocol avançat. Parleu el següent:

Amb qui contactar en una crisi:

Esbrineu amb qui la persona prefereix contactar en cas d’una crisi severa. Hi poden haver opcions en

els serveis locals.

Podeu necessitar saber el contacte dels serveis d’urgències i, si esteu en un lloc apartat, investigueu

on podeu contactar per una emergència. Si la persona té una bona relació amb un metge en

particular amb el temps, aquest pot donar molta ajuda en una crisi.

Quan i com actuar en nom seu:

Podríeu haver de parlar de quan actuar en nom de la persona, per exemple quan certs

comportaments o símptomes són presents. Si cal, discutiu Els Poders d’un Advocat per arribar a

acords en cas que vosaltres o altres hagueu de prendre decisions urgents en nom de la persona i en

situacions concretes.

Quina informació proporcionar:

Basant-se en la seva experiència, la persona pot preferir alguns tractaments més que uns altres.

Pregunteu-li el que necessita per poder-li donar informació al metge o als hospitals (historial mèdic,

seguretat social, tractament, assegurances mèdiques). Assegureu-vos que sàpiga que la informació

que us donarà serà absolutament tractada com a sensible i confidencial.

A quin hospital o centre de tractament pot anar la persona:

És possible que hagueu de parlar de l’hospital que pot admetre la persona. Certs hospitals poden

només acceptar pacients amb una assegurança mèdica específica o tenen metges afiliats. Si hi ha

l’oportunitat la persona pot preferir escollir ella l’hospital o el tracte. Assegureu-vos de tenir-ne

l’adreça.

Hospitalització involuntària:

8

Si la persona ha estat severament malalta en el passat, podríeu haver de discutir amb ella sota quines

condicions tractar una hospitalització involuntària. Podria ser bo esbrinar-ne els procediments per si

els heu d’utilitzar. Confirmeu que la persona hi està d’acord i que això no perjudicarà la relació a llarg

termini.

Qui fa què?:

Si la persona està normalment incapacitada quan està molt malalta per fer segons quines tasques, cal

establir amb qui les compartirà. Això la farà sentir alleugerida en cas necessari.

DONAR SUPORT A LA PERSONA DESPRÉS D’UNA CRISI

El que les persones necessiten després d’una crisi varia d’unes persones a les altres. Podria necessitar

temps per recuperar-se i per superar-ne l’impacte abans de reprendre les activitats habituals. Us

haureu d’adaptar a la persona. Considereu uns suggeriments:

Li pot convenir descans, rutina, coses a fer, estimació i amistat i alguna fita. Pregunteu sense

ser massa dominants o indulgents.

Feu coses amb la persona més que per ella per ajudar-la a recuperar la confiança.

Enfoqueu el vostre ajut en positiu més que en la malaltia o en el problema de comportament.

Encoratgeu-la a no voler fer-ho tot alhora i a donar prioritat a allò essencial i a fer activitats

menys estressants. Si n’inicia una de massa complicada, doneu-li opcions d’una altra fita més

portadora.

Oferiu-li ajut si té problemes de concentració o de memòria.

DONAR SUPORT A LA PERSONA AMB SÍMPTOMES LLEUS O AMB DIFICULTAT DE DESENVOLUPAR-SE

Algunes persones no necessiten o volen suport entre crisis. Això no obstant, si la persona té

símptomes lleus o dificultat de desenvolupar-se, pot rebre bé una petita ajuda que sigui adequada.

Pregunteu-li si ha consultat al seu metge sobre com desenvolupar-se amb els símptomes o dificultats

o el que li ha funcionat en el passat. Encoratgeu-la a mantenir una rutina que inclogui dormir bé i

relaxar-se.

9

4. AJUDAR A LA PERSONA A MANTENIR-SE BÉ I A GAUDIR DE LA VIDA

Donar suport al tractament mèdic de la persona:

El vostre grau d’implicació amb el tractament de la persona és una decisió personal que dependrà

dels desitjos de la persona que cuideu, del seu metge i de vosaltres, i també es veurà afectat pel

grau de severitat de la malaltia. Encara que potser caldrà que us impliqueu més quan la persona

estigui malalta no hauríeu de prendre-li el lloc en la seva gestió del tractament. Us podria cansar i

fer-li perdre la confiança a ella.

També la podeu guiar si apareixen efectes secundaris. Fer-li saber quan hi vegeu una millora en

els símptomes d’ençà del tractament pot ser útil per ella.

Encoratgeu-la a quedar amb el seu metge per fer els ajustaments necessaris en el tractament i si

aquest és lent a donar resultats, doneu-li ànims per ser perseverant i positiva.

Què fer si decideix aturar o reduir la medicació?:

De vegades les persones afectades deixen de prendre la medicació, o no la prenen amb la dosi

requerida. Això s’ha pogut decidir amb el doctor com a conseqüència dels efectes secundaris o

perquè el medicament no és efectiu. Malgrat això, hi ha d’altres raons per deixar o reduir la

medicació. Algunes poden ser indicatiu d’un problema. Per exemple, algú que pateix una crisi de

psicosi pot haver perdut raonament i creure que no la necessita, o algú que nega patir un

problema de salut mental pot rebutjar aquest ajut. De vegades l’estigma és la causa de no voler

medicar-se , o consideracions sobre els efectes secundaris.

La persona es pot també oblidar de prendre-la. Suggeriu-li estratègies que la puguin ajudar

(utilitzar un dispensador de pastilles o crear-se una rutina a l’hora de prendre-les).

Si sabeu que la persona ha deixat o reduït la medicació pel seu compte, sense el consentiment del

metge, pregunteu-li les seves raons i feu-li veure que per exemple no hi ha cap motiu per sentir-

se dèbils o avergonyits pel fet de medicar-te per tractar-te una malaltia. Encoratgeu-la a parlar

amb el metge.

10

Per escollir una opció estant informada, la persona ha de saber que certs medicaments deixen de

fer el mateix efecte després de deixar-los i reprendre’ls de nou i que d’altres no es poden deixar

de cop sinó gradualment. Cal discutir-ho amb el metge.

Si la persona està bé:

Pregunteu-li els pros i els contres de prendre medicació, i quin és el risc de recaiguda. Negocieu

de prendre medicació si hi ha recaiguda.

Si la persona està en aquest moment malament:

Suggeriu-li esperar fins a estar bé per prendre decisions tan importants sobre el tractament.

Recordeu-li que aquest alleugereix els símptomes adversos. En aquest cas potser haureu de

trucar al metge o a l’equip de salut mental per expressar la vostra preocupació.

AJUDAR A REDUIR DETONANTS

Encara que no es pot evitar tot l’estrès a la persona de qui us cuideu, podeu amb ella buscar

maneres de manejar-lo, reduir els detonants i mantenir un estil de vida que ajudi a la persona a

sentir-se bé.

Identificar detonants:

El primer pas és saber quins poden afectar a la persona. Pot ser d’ajut conèixer quins poden ser

els causants comuns dels símptomes. ( Vegeu “ Detonants comuns dels símptomes” ).

Alguns són únics per la persona, per tant, pregunteu-li què li provoca malestar o li empitjora els

símptomes. Penseu també en crisis anteriors de la persona i esbrineu quins eren els factors

estressants que la feien emmalaltir.

Ajuda pràctica:

També hi ha coses pràctiques que poden fer reduir els causants tals com rebaixar el nombre de

responsabilitats de la persona a cas quan apareguin símptomes lleus. L’assistència pràctica pot

ajudar a la persona en una situació d’estrès. Oferiu-li si en vol parlar discutiu opcions per resoldre

els problemes que el causen.

Reduir els conflictes:

11

Algunes persones que tenen una malaltia mental són molt sensibles a interaccions estressants (

conflictes o crítiques destructives ) i això pot contribuir a una recaiguda. La malaltia mental pot

posar traves a les relacions.

Si teniu un conflicte en la vostra relació amb la persona, pot ajudar conèixer tècniques efectives

de comunicació i maneres d’expressar-se sense ofendre. ( Vegeu “ Mantenir i refer la vostra

relació “). És també important parlar de coses positives i no de problemes. No obstant, no us

culpeu per l’entusiasme emocional de certes ocasions.

Ajudar a prevenir recaigudes reconeixent signes d’alarma de la malaltia:

Algunes persones que pateixen una malaltia mental amb crisis recurrents amb el temps mostren

signes d’alarma fàcilment identificables. Potser però no sempre estan al cas d’aquests canvis. Si

coneixeu aquests signes de la persona la podeu ajudar a prevenir la recaiguda en cas que

apareguin. Si rebutja l’ajuda quan els signes apareixen, adonar-vos de la seva existència pot fer-

vos entendre el seu comportament i actuar en conseqüència.

Estudis de recerca suggereixen que aprendre maneres de reconèixer i respondre als signes

d’alarma poden ajudar a reduir les recaigudes.

Més avall teniu informació i els serveis sanitaris de la vostra zona us en poden facilitar

d’addicional.

Conèixer els signes d’alarma de la persona:

Cal conèixer els signes comuns d’alarma entre totes les persones, com canvis en el son o en les

ganes de menjar. Pregunteu-li a la persona si coneix els seus signes d’alarma. Penseu en l’últim

cop que va estar malalta, en què vàreu notar aquells dies o setmanes abans de la crisi. Us pot

ajudar fer una llista de signes d’alarma que pugueu tenir com a referència.

Identificar els signes d’alarma quan ocorren:

Estigueu al cas dels canvis en la manera de fer i pensar habitual de la persona. Recordeu, però,

que hi ha uns canvis d’humor que cal distingir dels símptomes en l’humor. Les emocions que

depenen d’allò bo o dolent de l’entorn es resolen més ràpidament, causant poc dany en la vida

diària.

12

És essencial estar alerta dels símptomes lleus entre crisis, perquè incrementen el risc de

recaiguda.

Vigileu de no qüestionar tot el que la persona fa o diu o no podrà gaudir dels moments en què

està bé.

Estar al corrent del seu model de malaltia serà útil per distingir un signe d’alarma del que no ho

és.

Comunicar-se amb la persona sobre els signes d’alarma:

Parleu amb la persona de com preferiria que vosaltres us comuniquéssiu amb ella quan heu notat

signes d’alarma o malaltia per tal de gestionar-ho amb tant tacte com sigui possible.

Expresseu-li les vostres preocupacions sense jutjar-la ni amenaçar-la. Feu-li saber tan aviat com

pugueu i pregunteu-li si ella també ha notat aquests signes i si poden ser signes de la malaltia. Si

el que heu percebut va ocórrer en una crisi anterior recordeu-li i expliqueu-li que d’aquí ve la

vostra preocupació actual.

Si dubteu si hi ha signes d’alarma discutiu-ho amb ella i si té por d’estar malalta doneu-li el vostre

suport i digueu-li que esteu disponibles per ajudar-la.

AJUDAR A LA PERSONA A GUANYAR CONFIANÇA I VIURE BÉ

Apart d’assistir la persona amb la seva malaltia la podeu ajudar a recuperar la confiança i a dur

una vida per ella mateixa.

Ajudar a la persona a viure bé amb la seva malaltia:

Les persones poden passar per un període natural de dolor afrontant la seva malaltia mental. Els

hi pot portar temps adaptar-s´hi. “ Recuperació “ és un terme utilitzat per definir “ Una manera

de viure satisfactòriament, esperançadament i de forma activa, tot i les limitacions de la malaltia.

“. La recuperació pot ser un procés continuat i personal de gestionar la malaltia i viure bé.

Quan la persona està bé, encoratgeu-la a fer coses per divertir-se i que no siguin tan estressants.

Serà més fàcil si s’adapten a les seves habilitats, interessos, talents i valors. Si li cal fer un canvi de

13

feina o d’estudis, preneu-vos el vostre temps per escoltar i discutir alternatives, ja que aquest pot

ser un període de reptes per ella.

Refer la confiança:

De vegades la malaltia domina sobre els punts forts i les destreses de la persona. Ajudeu-la a

recuperar la confiança animant-la a fer coses que impliquin aquestes destreses i els seus

interessos sense ser massa condescendents o arrogants. Quan les persones aconsegueixen fer

coses per sí mateixes, mostren confiança i independència. Això pot dependre de si estan bé o si

estan malaltes. Fins i tot quan la persona està malalta pot fer coses sola depenent de la severitat

de la malaltia.

Evitar focalitzar sempre en la malaltia:

Sempre que pugeu feu coses junts que no estiguin relacionades amb la malaltia i feu-li saber a la

persona que són importants per vosaltres. Intenteu que la malaltia no sigui l’eix de la conversa i

doneu-li el tracte d’amiga o parenta propera que és. També en la família pot ser bo que no sigui

sempre ella i la seva malaltia el focus.

AJUDAR A LA PERSONA A ADAPTAR-SE AL BENESTAR

Trobar-se bé pot alliberar la persona per gaudir de la vida, però hi ha persones que tenen

dificultats per adaptar-se al benestar. Pot ser que lluitin per noves oportunitats o poden ser

reticents a fer vida social. Sigueu cautelosos si la persona encara necessita molta ajuda a l’hora

d’assumir que es pot adaptar a estar bé. Podria tenir símptomes latents i trobar-se amb dificultats

en el dia a dia. No obstant, si la persona no té símptomes i té dificultats per desenganxar-se del “

rol de malalta “, considereu:

Fer un pas enrere i animar-la a fer més coses per sí sola.

Animeu-la a fer coses que l’entusiasmin, ja sigui junts o ella sola.

Recordeu-li que no cal fer-ho tot alhora.

Demaneu-li quan sigui apropiat un favor per tal que pugui experimentar com és de gratificant

ser la persona que dóna.

Parleu dels canvis i de com se sent amb els requeriments que estar bé implica.

14

FER UN PAS ENRERE PER PERMETRE QUE LA PERSONA FACI MÉS PER SÍ SOLA

Hi ha persones que s’acostumen a les relacions que fan com cuidadores. A algunes els hi és difícil

enretirar-se i donar independència a la persona encara que s’alegrin que està bé. Això pot ser

esgotador. Si és el vostre cas, mireu de relaxar-vos i dedicar-vos als vostres hobbies, relacions o

feina.

3. CUIDAR-VOS

Els cuidadors tenen un elevat risc de patir depressió i altres problemes de salut. Com a cuidadors

cal que vetlleu per vosaltres tant com per la persona que cuideu, o us podríeu sentir aclaparats o

esgotats. Pot ser també una tasca molt estressant, encara que molts en descriuen els beneficis.

Podríeu dedicar tota la vostra energia a cuidar a la persona, però si descuideu la vostra salut i

benestar podríeu tenir problemes de salut. I tampoc podeu donar el suport òptim a la persona si

la vostra salut està en perill. Més avall hi ha alguns suggeriments de com cuidar-vos.

També podeu treure profit d’alguns consells de com assistir en els canvis i problemes que alguns

cops sorgeixen al cuidar una persona que pateix una malaltia mental. Sessions de grup o de “

psico-educació “ dutes a terme per personal especialitzat poden ser útils i ajudar a reduir part de

l’estrès que implica ser cuidador.

ESTRATÈGIES ÚTILS

Algunes estratègies són més útils que d’altres de cara a reduir l’estrès:

Organitzar-vos us ajudarà. Encara que us prengui temps també us en farà guanyar. Donar prioritat

a allò essencial, delegar o compartir algunes tasques també us serà útil.

Guardeu energies. Trobeu petits espais per fer coses que us relaxin o diverteixin. Si la persona

està severament malalta, quedeu amb algú que us pugui substituir.

Oblideu-vos d’expectatives que no siguin factibles. Tractar amb algú estimat que té una malaltia

mental pot ser estressant. Si us fixeu fites poc reals del que hauríeu de fer com a cuidadors podria

augmentar el vostre estrès i acabar exhausts i ressentits. Alhora, tenir expectatives irreals sobre la

malaltia i sobre el que el metge pot fer pot comportar frustració i decepció.

15

Manteniu i establiu límits. Apreneu a dir “ no “ a allò que no sigui raonable o inviable. La persona

ha de trobar maneres de tractar amb la seva pròpia malaltia.

Sigueu conscients també de les vostres necessitats. Aprofiteu els períodes en què la persona està

bé per fer coses vostres i mantingueu el contacte amb els amics i la família.

Desenvolupeu el vostre propi sistema de suport. A la vostra comunitat hi poden haver

organitzacions d’ajut a cuidadors o bé a la xarxa. És important tenir algú amb qui poder parlar.

Feu els passos necessaris per resoldre els problemes:

ELS 4 PASSOS PER RESOLDRE UN PROBLEMA SÓN:

1. Definir-lo i entendre’l sense culpabilitzar-vos ni a vosaltres ni als altres. Considerar quan

succeeix i per què és un problema.

2. Buscar una solució o solucions a intentar:

1) Fer una llista de maneres de resoldre’l: Utilitzeu la imaginació, pregunteu a altres persones i

no us faci por que siguin maneres inviables en aquest pas.

2) Avaluar cada solució.

Com és de pràctica o factible en les vostres circumstàncies?

Quins són els possibles riscs o conseqüències negatives si la trieu?

Hi ha maneres de tractar-les si ocorren?

Quins són els possibles beneficis si la trieu?

3) Decidir quina solució o solucions s’intenten.

3. Desenvolupar un pla d’acció i seguir-lo:

Decidir què cal fer primer per dur a terme la solució, pensar un pla i dur-lo a terme pas a pas.

4. Revisar com ha funcionat la solució:

Reconegueu l’esforç i feliciteu-vos si ha funcionat. Si no ha estat així, retorneu als passos

anteriors i proveu altres solucions.

Alguns problemes són més complexes que d’altres i pot portar temps resoldre’ls. En aquestes

situacions difícils, mireu de simplificar les coses i de fer-les més agradables per vosaltres

malgrat tot.

PREOCUPAR-VOS PER LA VOSTRA SALUT

16

Algunes vegades els cuidadors no troben temps per cuidar-se del seu benestar. No obstant, els canvis

fins i tot molt petits poden ser molt positius per millorar la salut. Intenteu fer una mica d’exercici,

menjar sa i equilibrat i dormir les hores suficients. No estalvieu temps descuidant la higiene o la salut

i eviteu l’abús d’alcohol, tabac o menjar per sortir-vos-en.

Reduir el vostre estrès o depressió:

Si noteu signes de deteriorament emocional, depressió o estrès, desenvolupeu un pla ( per ex.

Delegueu més i tingueu més temps lliure ). Els signes de depressió inclouen ànim baix o trist o pèrdua

d’interès a fer les coses.

Altres símptomes: manca d’energia i cansament, dificultats per dormir, canvis en els hàbits

alimentaris, sentiments d’inutilitat o culpa i pensaments de mort o suïcidi.

Les persones que pateixen una depressió poden voler allunyar-se del contacte social i tenir dificultats

a la feina o en les tasques diàries. Si aquests signes persisteixen almenys dues setmanes, no els

ignoreu. Aviseu el vostre doctor.

Alguns dels signes de l’estrès són la irritabilitat, més mal humor o ansietat que habitualment, petites

dolències, sentir-se decaigut o emmalaltir sovint.

ADAPTAR-SE A SER CUIDADORS

Els cuidadors poden experimentar una sèrie de reaccions comprensibles a l’hora de cuidar les

persones malaltes. Hi ha petites coses que poden ajudar a adaptar-se als canvis:

Familiaritzar-se amb la malaltia:

Després de la primera crisi de la malaltia mental, els cuidadors han d’afrontar una sèrie d’etapes que

són part d’un procés natural de dolor. Des del primer xoc, descrèdit i trastorn emocional fins a la

gradual acceptació. El dolor pot reaparèixer en èpoques complicades.

No us preocupeu si us sentiu afligits. Recordeu que mentre els canvis i les pèrdues que provoca la

malaltia són reals, tant la persona malalta com vosaltres podeu trobar noves maneres de gaudir de la

vida malgrat la malaltia.

Reconèixer les vostres reaccions naturals i decidir com fer front a la situació:

17

Podríeu experimentar tota una sèrie d’emocions intenses com a resposta a la persona i a la seva

malaltia. Forma part del procés de familiarització amb aquesta. D’altres poden fer referència a la

vostra pròpia situació. Si sabeu com reaccionar-hi us serà més senzill d’afrontar.

Si us sentiu enfadats mireu de distreure-us ( passejar, fer esport, pintar, escriure un diari o parlar amb

algú en qui confieu ). Si la persona us fa enfadar, espereu a estar calmats i parleu-ne amb ella.

Ajorneu la discussió de la vostra enrabiada fins que la persona estigui bé. ( Vegeu “ Utilitzar bones

habilitats comunicatives “ )

Si us sentiu rebutjats, intenteu no prendre-us-ho personalment ni ferir. Feu alguna cosa que us

distregui o diverteixi.

Si esteu tristos per la reacció de la persona intenteu refer la vostra relació amb ella. ( Vegeu “ Refer la

vostra relació “ ).

Alguns cops podríeu tenir ganes de deixar la persona. Si això passa, no sigueu crítics amb vosaltres.

Potser és passatger i només necessiteu descansar.

Per altra banda, si decidiu que no podeu continuar cuidant a la persona parleu-ho amb ella. Pot ser

que trobeu una solució junts. Parlar amb un conseller o especialista en teràpia familiar us pot ajudar.

MANTENIR O REFER LA VOSTRA RELACIÓ

La malaltia mental pot ser un repte per les relacions i de vegades costen de mantenir o de refer.

Quan la persona estigui bé el re-apropament serà poc a poc factible.

Compartiu activitats que us agradin i comenceu acceptant el seu suport quan us l’ofereixi. Aquelles

relacions en què es dóna i es rep solen ser menys estressants i compensen a ambdues persones. És

important ser agraïts quan la persona fa alguna cosa que ens agrada.

Si la persona és la vostra parella i ha perdut interès en les vostres relacions sexuals a causa dels

símptomes de la malaltia, oferiu-li companyia i doneu-vos temps per refer la vostra relació íntima.

Utilitzar bones habilitats comunicatives:

Hi ha maneres de comunicar-se per tractar temes dolorosos que són constructives enlloc d’hostils o

crítiques. Porta temps aprendre-les. Costa escoltar a l’altre. Les dificultats es resolen millor si se’n sap

el motiu. Per escoltar activament a la persona cal que la mireu i estigueu atents al que diu, assentint,

indicant verbalment que l’escolteu o preguntant per comprovar que l’heu entès. Resumiu el que heu

18

sentit per comprovar que heu entès correctament el seu punt de vista sense afegir-hi opinions

personals o judicis.

Demanar positivament un canvi pot ajudar a modificar una actitud de la persona que us agradaria

que canviés. No és el mateix criticar-la que dir-li el que us agradaria. Utilitzeu el “ jo “ ( “ jo voldria

que m’ajudessis... “ , “ significaria molt per mi que...” ). Concreteu sense demanar massa coses

alhora. Parleu-li dels beneficis per vosaltres i quan sigui possible per ella mateixa.

Expresseu d’una manera calmada els vostres sentiments sobre el seu comportament i sigueu

concrets amb el que us molesta sense culpar-la de tot el que fa. Suggeriu en primera persona canvis

pel futur. Si comença a discutir, intenteu no seguir discutint sinó simplement reitereu la vostra

opinió. Arribar a un compromís pot portar a una lluita per guanyar la discussió. Eviteu sentir-vos

enfadats i intenteu resoldre el conflicte junts per arribar a un acord que afavoreixi tant a la persona

com a vosaltres.

Potser podeu cedir en algunes ocasions i fer les coses a la vostra manera el proper cop. Fins i tot les

persones ben avingudes tenen punts de vista diferents en algunes qüestions.

RECONÈIXER ALLÒ POSITIU

Alguns cuidadors troben aspectes positius en el fet de cuidar, sobre la persona i sobre ells. Això ajuda

a tractar amb els símptomes de la persona malalta. Per exemple, alguns expliquen que han après a

ser més tolerants i han guanyat confiança i empatia.

També poden guanyar una nova visió dels trets positius de la persona malalta, com les seves

habilitats o talents o el seu valor en afrontar la malaltia. Alguns diuen que reconèixer aquests valors

els ajuda a tractar amb la malaltia mental.

Per últim, recordeu que de vegades als cuidadors no se’ls dóna el reconeixement que mereixen.

Sapigueu que fan un gran esforç i mimeu-los.

CUIDAR-VOS EN SITUACIONS CONCRETES DE REPTES

Els cuidadors poden trobar útil pensar amb antelació com afrontar reptes específics o situacions de

crisi.

Si la persona està malalta durant molt temps:

19

Algunes persones tenen models de malaltia més severs. Poden recaure més sovint o ser més

resistents al tractament. No abandoneu l’esperança, doncs recuperar-se pot ser un procés lent.

Si la persona que cuideu està molt sovint malalta, esbrineu els recursos que teniu a l’abast per

vosaltres, per ella i per la família. Intenteu mantenir la vostra rutina i no aïllar-vos de la vida social.

Cerqueu maneres de fer una pausa.

Pot ajudar fer alguns canvis en l’estil de vida per fer front a la persistència de la malaltia. ( Ex. Ajustar

el pressupost de la llar o l’horari laboral, demanar als altres que facin algunes de les vostres tasques ).

Suggeriu-li a la persona que demani una segona opinió mèdica. Si no podeu controlar la situació,

centreu-vos en les coses que pugueu gestionar.

REDUIR L’ESTRÈS EN CAS DE CRISI

Els cuidadors es poden sentir exhausts i sobrepassats enmig d’una crisi de la malaltia. L’estrès es pot

reduir si us prepareu per avançat. ( Vegeu “ Tractar amb una crisi “ ).

Maneres de reduir l’estrès relacionat amb la crisi:

- Reconforteu-vos pel fet que la crisi passarà.

- Parleu amb algú de confiança o truqueu al telèfon d’ajuda.

- Programeu un temps per relaxar-vos i desconnectar després de la crisi encara que estigueu

enfeinats.

De vegades els efectes de la crisi perduren. Intenteu reprendre la rutina tan aviat com pugueu. Si un

temps després no us podeu centrar en les tasques diàries i no deixeu de pensar en allò ocorregut,

considereu demanar consell professional.

SI HI HA MOLT CONFLICTE ENTRE VOSALTRES I LA PERSONA

La malaltia mental pot comportar tensió en les relacions. No obstant, no tots els problemes són

causats per la malaltia. Les interaccions estressants poden ser perjudicials per ambdues parts. Hi ha

maneres d’intentar refer la relació amb la persona. ( Vegeu “ Utilitzar bones habilitats comunicatives

20

“ ). Quan es tracta de resoldre problemes pot ser útil consultar un professional que en sàpiga molt de

la malaltia i us aconselli sobre la relació.

SI LA PERSONA ESTÀ MALALTA, IRRITABLE I MOLT CRÍTICA AMB VOSALTRES

Pot ser dur mantenir la perspectiva si la persona a més d’estar malalta està molt irritable i us critica

molt. Seria bo establir els límits sense arribar a una discussió.

Pot ajudar separar-vos una mica de la situació tot recordant que la persona està malalta. No us

defenseu amb arguments lògics. Referiu-vos als comportaments concrets que us molesten sense

culpar o criticar a la persona com a individu. No us deixeu endur pel seu estat reaccionant igual que

ella i irritant-vos.

7. TREBALLAR AMB LA PERSONA PER TRACTAR LA MALALTIA

Les persones que pateixen una malaltia mental tenen necessitats diferents sobre el que volen dels

cuidadors i els cuidadors es diferencien segons l’ajut que poden i volen donar. Cal que els cuidadors

siguin realistes a l’hora de decidir el suport que poden donar ( ex. Considerar altres compromisos i la

seva pròpia salut ). Alguns cuidadors dubten del grau d’implicació a l’hora d’ajudar a la persona. El

procés de trobar la manera idònia per ambdues parts pot dur a proves i errors.

Arribar a acords i fer plans junts com un equip amb la persona i el metge pot ajudar a reduir l’impacte

de la malaltia. Parlar amb la persona sobre aquesta i sobre com gestionar-la i de com vosaltres podeu

ajudar pot ser bo per tractar-la.

Generalment les persones necessiten més suport quan estan severament malaltes o en una crisi. En

aquests casos els cuidadors poden requerir l’ajuda d’altres persones o dels serveis de la comunitat

que puguin intervenir.

Si un cuidador es posa massa en la vida de la persona aquesta pot veure-ho com una intrusió i fer així

que no li demani ajut quan el necessiti. Podria ser molest per la persona que constantment el

cuidador li digués el que ha de fer. Digueu-li que la voleu ajudar, però no sigueu intrusius i quan

estigui bé pregunteu-li si el vostre suport ha estat l’adequat.

21

No cal mencionar la malaltia quan convideu a la persona a distreure’s ( ex. Convidar-la a anar a

passejar el gos perquè al gos li convé caminar, no perquè és bo per la depressió de la persona ). De

vegades només cal seure al seu costat i donar-li suport sense haver-ho parlat abans.

NEGOCIAR LA IMPLICACIÓ DEL CUIDADOR

El millor és negociar la vostra implicació quan la persona està relativament bé. Si ha rebut un

diagnòstic recentment potser no està preparada per acceptar la malaltia o discutir-ne la gestió.

Convideu-la a compartir els seus punts de vista sobre el que ajuda a les persones amb malalties

mentals. No us sentiu obligats a utilitzar llenguatge psiquiàtric. Moltes famílies en parlen a la seva

manera.

Li podríeu preguntar què podeu fer per ajudar en circumstàncies concretes ( ex. Quan s’aixeca

deprimida al matí o com ajudar-la a prevenir recaigudes ). Pot ser que ella no ho sàpiga. Amb tacte

parleu de les opcions que teniu. Així podeu arribar a acords sobre com us heu d’implicar i sobre el

vostre grau d’implicació. Per exemple, podeu posar-vos d’acord a donar suport quan calgui i que la

persona us faci saber quan noti signes d’alarma.

Considereu un pla:

Que siguin plans fàcils de seguir.

Considereu anotar-los i guardar-los en un lloc accessible.

Reviseu-los segons els canvis o si adquiriu nova informació.

Heu de comprometre-us a plans que siguin viables per vosaltres. Per exemple, no us comprometeu a

estar al cas del telèfon totes les hores si teniu nens petits o treballeu i no podeu rebre trucades a la

feina. Doneu-li contactes alternatius. Poden sorgir-vos imprevistos. Si no podeu donar a la persona el

vostre suport habitual, intenteu buscar el recolzament necessari d’una altra persona o d’una

organització.

No sempre és possible dur a terme tot allò especificat en un pla, però pot establir la base des de la

qual treballar. Hi podeu incloure diversos aspectes de la malaltia ( ex. Actuació en risc de suïcidi o en

cas de depressió ).

Encara que algunes vegades les persones no volen fer plans o discutir sobre la malaltia, tenir els

vostres plans us pot ajudar a estar preparats.

22

TREBALLAR AMB LA PERSONA I EL SEU METGE

Algunes persones que pateixen malaltia mental prefereixen parlar dels tractaments amb el seu metge

i prou. Altres agraeixen la oportunitat de formar un equip amb el seu metge i el cuidador per tractar

certs aspectes dels seus tractaments. Aquí teniu alguns suggeriments:

Oferir a la persona si vol que l’acompanyeu al metge.

Preguntar-li si vol que el metge us conegui com a cuidadors i si vol que aquest sàpiga les

vostres dades de contacte en cas d’urgència.

Esbrineu les lleis de confidencialitat que poden privar als metges de donar-vos informació

sobre el tractament a vosaltres.

Tingueu en compte que podeu contactar amb el metge si esteu preocupats pel benestar de la

persona. Malgrat la confidencialitat que han de respectar vosaltres podeu compartir

informació important amb ells.

Per tal d’evitar restriccions en la confidencialitat parleu amb la persona de quina informació

voldria que el metge compartís amb vosaltres i sota quines circumstàncies. Feu saber al metge

els vostres acords.

Considereu tenir “ el poder d’advocat “ per decidir què fer en cas de necessitat d’un

tractament urgent o altres decisions quan la persona està severament malalta.

Mentre la persona està severament malalta intenteu mantenir el contacte amb l’equip que la

tracta.

Quan parleu amb el metge no temeu fer preguntes o demanar aclariments si la informació és

confosa.

Fins i tot duent bé una malaltia pot haver-hi una recaiguda. Si això passa i la persona està decebuda,

doneu-li suport:

Escoltant-la si vol parlar de la seva decepció.

Assegurant-li que es va fer el millor.

Suggerint-li que alguns cops calen ajustaments en la medicació.

Encoratjant-la a no perdre l’esperança, doncs per trobar el que funciona cal provar i

equivocar-se.

QUAN LA PERSONA TÉ PROBLEMES AMB LA GESTIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE LA SEVA MALALTIA

23

Pot ser difícil per la persona utilitzar estratègies per prevenir recaigudes o reduir els símptomes

perquè són contràries al seu estat d’ànim. Per exemple, li pot costar molt llevar-se del llit quan se

sent deprimida i té manca d’energia. Vosaltres podríeu:

Encoratjar-la a seguir-ho intentant.

Prendre part més activa en ajudar-la ( ex. Fer una cosa que li costi junts ).

Donar-li suport en la seva rutina diària sense que ho noti. Si teniu idees sobre estratègies de

gestió de la malaltia parleu-ne amb ella amb tacte.

DIFICULTATS A L’HORA DE TREBALLAR AMB LA PERSONA PER TRACTAR AMB LA MALALTIA

No és sempre fàcil treballar junts per la malaltia. Unes bones habilitats comunicatives poden ajudar a

resoldre desacords i conflictes ( Vegeu “ Utilitzar bones habilitats comunicatives “ ). També us podeu

trobar que la persona no vulgui el vostre ajut o rebutgi mirar de gestionar la seva malaltia.

Si la persona no vol la vostra ajuda:

Podeu trobar-vos que la persona no vulgui sempre la vostra ajuda. Pot ser que se’n surti sense

aquesta, i això està bé. Pot preferir l’ajuda d’algú altre per gestionar les estratègies . En aquest cas,

hauríeu d’ajudar-la a trobar la persona adequada.

No obstant, pot ser que estigui deprimida o irritable i us faci fora i s’aïlli. Si és així, no perdeu el

contacte amb ella per si us necessita. Si la persona passa per un episodi de psicosi es pot haver tancat

en ella mateixa i no veure la necessitat d’ajuda. En aquesta situació podríeu haver de buscar ajuda

per ella de totes maneres.

Si la persona rebutja ser tractada:

Una malaltia mental no tractada, especialment les severes, pot causar un impacte molt negatiu en la

persona i en la seva família.

Intenteu entendre per què rebutja l’ajuda. Pot témer l’estigma associat a la malaltia mental, i en

podeu parlar. Li pot preocupar la medicació ( ex. Es pot pensar que crea addicció o que els efectes

secundaris seran intolerables ). Totes aquestes preocupacions podrien discutir-se amb un expert.

Assessoreu-vos de la gravetat per poder respondre a aquest rebuig.

24

Si la persona que rebutja el tractament no està be, o els símptomes van augmentant podríeu haver

de buscar ajut en contra de la seva voluntat. Cerqueu ajuda mèdica urgent en cas de crisi. ( Vegeu

“Tractar amb una crisi “ ). Si teniu un pla, dueu-lo a terme.

Si la persona que rebutja el tractament està relativament bé, reconegueu que ella ha de prendre la

decisió. Sigueu pacients i intenteu negociar amb ella de prendre’n si apareixen símptomes.

Amb els temps, la persona pot ser que entengui la importància d’acceptar l’ajut del tractament. Si no

ho fa haureu d’intentar un nou apropament. Parleu de l’impacte de la malaltia en la seva vida, en la

vostra i en la dels altres i de com el tractament el podria millorar. Feu-li considerar estratègies per

minimitzar el risc de recaigudes, com evitar l’alcohol i altres drogues. Podríeu treure profit de

consultar vosaltres un metge o algú de la vostra confiança.

8. TRACTAR L’ESTIGMA, LA DISCRIMINACIÓ I LA REVELACIÓ

Tractar l’estigma o la discriminació pot ser dolorós per la persona i el cuidador.

Estigma:

Implica creences estereotipades sobre les qualitats negatives d’un grup concret ( per ex. Les persones

amb malaltia mental ). Aquestes creences contaminen l’estatus i la reputació de la persona. L’estigma

pot provenir de fonts externes ( ex. família, amics o entorn ). De vegades, quan les persones

experimenten aquestes actituds causades per l’estigma, se les creuen. Es poden sentir inferiors als

altres. Això s’anomena auto-estigma.

Discriminació:

Ocorre quan aquestes creences provinents de l’estigma fan que la persona sigui tractada

injustament. L’estigma pot venir dels altres o de la societat en general, o formar part de les teves

pròpies creences.

25

Els cuidadors que estan preocupats per l’estigma de vegades s’aïllen del contacte social i es

deprimeixen, perdent-se així les fonts de suport i diversió.

MANERES DE COMBATRE L’ESTIGMA I LA DISCRIMINACIÓ

Estar informats:

La major part de l’estigma és causat per la manca d’informació i d’enteniment de la malaltia. Estar

ben informats us pot ajudar a reconèixer les falses idees que aquest implica.

Unir-se a persones que acceptin la malaltia:

Molts cuidadors troben reconfortant assistir a un grup de suport on ells i la persona a qui cuiden són

acceptats i on la malaltia mental s’entén.

Pensar acuradament abans de dir el que penseu contra l’estigma i la discriminació:

Algunes persones creuen que dir el que pensen contra l’estigma que resulta de la discriminació és

sempre fonamental. No obstant, dir el que penses és una opció personal. El que decidiu podria variar

depenent de les circumstàncies.

Considereu amb la persona com pot ser d’estressant i si hi pot haver repercussions negatives. Dir-hi

la vostra pot canviar l’actitud de les persones en parlar de la vostra situació o de l’estigma en general.

És important deixar que la persona decideixi com reaccionaria envers l’estigma i la discriminació dels

altres. Encoratgeu-la a prendre partit en contra només si no ha de ser massa estressant per a ella.

Si està experimentant un alt nivell d’auto-estigma, animeu-la a desenvolupar les seves habilitats,

interessos i a proposar-se coses per augmentar la seva confiança apartar-la de l’estigma. Els grups de

col·legues que accepten la malaltia mental poden protegir les persones afectades contra l’estigma.

Recordeu-li a la persona que la malaltia mental és com qualsevol altra malaltia crònica.

REVELAR LA MALALTIA O EL VOSTRE PAPER DE CUIDADORS

Pot ser un tema sensible per la persona i per la família i amics íntims. Teniu el dret a la intimitat. Això

vol dir que heu d’anar amb compte amb les persones a qui expliqueu la malaltia o la vostra pròpia

situació. No obstant, mantenir la malaltia amagada a la família i als amics per qüestions d’estigma pot

eliminar les fonts de suport i conduir a l’aïllament.

26

Pot ser difícil decidir a qui dir-ho. Considereu qui ho ha de saber i les implicacions negatives i

positives de compartir la informació. Penseu també quanta informació doneu i com la doneu.

Si els amics o familiars us eviten a causa de l’estigma, busqueu relacions més disposades a recolzar-

vos.