Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

37
Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Transcript of Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Page 1: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Page 2: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Introducció

• En aquest treball es mostren un seguit de noves tecnologies utilitzades per les persones amb deficiència visual. Aquestes tecnologies estan dividides en:– Lectura– Escriptura– Lupes – Calculadores i ratolins

Page 3: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

LecturaLectura

Page 4: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lectura (I): Revisors de pantallaAquest és el grup més important d’adaptacions d’alt nivell existents actualment, a més a més el més antic, per tant, el més desenvolupat. Està format per tots aquells programes i controladors que extreuen informació de la targeta de vídeo de l’ordinador i després d’un procés d’anàlisi la transmeten a l’usuari.

Ampliadors d’imatgeProgrames destinats a augmentar la mida de les imatges visualitzades a la pantalla. Aquests permeten engrandir les lletres fins a 16 vegades, canviar els colors, efectuar el seguiment del cursor, ampliar tota la pantalla o només una zona concreta, lectura amb desplaçament automàtic...Magic de Freedom ScientificSupernova de Dolphin Computer AccessLunar de Dolphin Computer AccessIZoom d’Issist Inc. BigShot d’Ai SquaredZoomText de Ai Squared

Page 5: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lectura (I):Revisors de documentsSón unes aplicacions que busquen la informació, que han de transmetre a l’usuari, directament en arxius informàtics localitzats en un disc, ordinador remot o un suport similar, o en un perifèric capaç de transmetre una informació que, després d’un procés de conversió o identificació, li subministra dades equivalents. Aquests revisors són menys fiables que els de pantalla ja que, els de pantalla han de llegir les dades i enviar-les als dispositius de sortida de forma comprensible per ells.

Lectors de documents

Aquest subgrup està integrat a els programes anomenats de text parlat o Text-to-speech. La seva finalitat és transmetre per veu el contingut d’arxius de text. Aquests programes també poden ser usats per persones dislèctiques, perquè també ajuda a la pronunciació de lletres. Tot i així és molt útil per a persones amb baixa visió i cegues.

TextAssistMonologe de First ByleTextHELPTextAloud de NextUp TechnologiesDocReader

Page 6: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Reconeixedors de caràcters o OCR (Optical Character Recognition)

Serveixen per accedir a la informació escrita en paper mitjançat l’ordinador. Alguns estan pensats per a persones cegues i sense coneixements d’informàtica, altres per persones amb restes visuals i amb coneixements elementals d’informàtica. Els programes existents actualment són els següents:

OmniPage de CaereTextBridge de XeroxOpenBook de Arkenstone ( per persones cegues sense coneixements informàtics)WYNN de Arkenstone (per persones amb restes visuals i amb coneixements elementals d’informàtica)VisAbility de Ai Squared (no reconeix el text, només l’amplia)FineReader de Abbyy

Al terreny dels reconeixements de caràcters encara hi falta investigar més, a més a més, no és molt el material que s’arriba a llegir satisfactòriament; les persones amb baixa visió encara tenen la possibilitat d’escanejar els documents i llegir-los directament en format gràfic, però les totalment cegues només tenen la solució de dependre d’alguna persona quan aquests programes neguen la seva ajuda.

Page 7: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Sistemes especials de reconeixement de caràcters

Reading Edge és una màquina de les dimensions de la caixa d’un ordinador personal capaç d’escanejar documents amb limitats tipus de lletra, verbalitzant la sortida a través de sintetitzadors de veu.

Delta És un ordinador portàtil amb sortida Braille que llegeix documents a través d’una petita càmera que es mou manualment per sobre el paper sent la sortida la lletra que figura sota l’objectiu en cada instant.

Optacon de Telesensory Systems és el mateix que Delta però la sortida en aquest cas és tàctil i no Braille.

VERA (Very Easy Reading Appliance) de Arkenstone integra l’ordinador i el digitalitzador. És un equip dotat d’un petit teclat amb el que es realtzen totes les operacions, una pantalla i un lector d’imatges. El sistema utilitza els reconeixements òptics de Caere i Abbyy, el soport d’OpenBook i ha estat pensat per què aquelles persones que desconeixen totalment la informàtica puguin llegir llibres utilitzant els seus avantatges.

Page 8: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Navegadors d’internet

Els navegadors d’Internet especialitzats, que solen combinar veu i ampliació d’imatge, faciliten la lectura correcta dels textos, la recerca ràpida d’enllaços (links) i a més a més elements que componen una pàgina, el desplaçament lògic per les taules i columnes, l’accés a formularis en línea, l’enviament i la recepció de correu electrònic i, entre d’altres capacitats, la lectura dels gràfics visualitzats sempre que el dissenyador de la Web els hagi descrit. Aquests navegadors funcionen d’igual forma que qualsevol altre (Internet Explorer, NetScape Navigator...), excepte que en el seu manejament es tendeix a donar molta més importància a l’ús del teclat davant del ratolí, que queda com a dispositiu auxiliar o fins i tot és desactivat par evitar conflictes propis de l’entorn gràfic. Els següents són navegadors parlants:

Connect Outloud de Freedom Scientific

Freedom Box

MexVoz

Page 9: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Llibres parlats digitals

Un mètode de lectura actual és el dels CD-ROM’s amb llibres gravats amb llenguatge SMIL, que combinarà el text pròpiament dit, el so, els vídeos, els gràfics i, en els casos que es pugui dur a terme, el mateix text gravat amb veu humana. Els avantatges d’aquest sistema seran quasi infinits: per un part, els llibres creats així podran ser adquirits en qualsevol establiment del gremi sense cap especialització; per altra banda, els textos escrits en aquest llenguatge possibilitaran un accés molt directe a qualsevol punt de les seves pàgines; i, per últim, el fet d’utilitzar-se lectors convencionals de pàgines web per visualitzar el contingut dels CD-ROM’s, s’autoritzarà l’ús de tots els avantatges compartides que ofereix Windows: copiar i enganxar de dades, impressió, exportació a altres formats d’arxiu, opcions d’accessibilitat, etc.Per unificar a nivell internacional els criteris d’elaboració de llibres parlats digitals, es va crear el consorci Daisy (Digita Audio Information Systems), un grup d’organitzacions i empreses pròximes o del tot immerses en el desenvolupament de solucions per a cecs, que a més a més de definir aquestes pautes ha dissenyat programes i equips físics per accedir còmodament als nous suports. Alguns dels llibres parlats digitals són:

PlexTalk de Plextor

Victor de VisuAide

Page 10: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lectura (II): LA SALIDA «BRAILLE» Los terminales de lectura Braille de la

pantalla del ordenador debieran ser el sistema ideal para las personas totalmente ciegas que deseen acceder a esa información; estos aparatos pretenden enviar la información contenida en la pantalla hasta el usuario utilizando caracteres Braille dispuestos en una línea de veinte hasta ochenta ocurrencias según el modelo; para comunicar con el operador cuentan con un teclado propio mediante el cual se pueden realizar todas las funciones de lectura e identificación de contenidos de la visualización.

Page 11: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• Las líneas Braille, son las únicas herramientas de acceso a los ordenadores para personas invidentes que pueden leer los mensajes que aparecen al encender la computadora y el contenido del programa Setup interno de la misma, ya que los demás sistemas requieren siempre un programa de comunicación que sólo puede ser cargado cuando se ha iniciado un sistema operativo.

• Es de notar que las mejores unidades de salida Braille que existen provienen de Alemania, país en el que, por lo visto, se da mucha más importancia a este método de acceso frente a la síntesis de voz; uno de los más codiciados equipos de estas características es el de la compañía Papenmeier, consistente en una línea de lectura de ochenta celdas y cuatro más de estado, que cuesta por encima de los doce mil euros, y que permite la división en dos líneas de cuarenta celdas, la representación de atributos (colores), el enlace con el cursor, distintas modalidades de desplazamiento y la activación de Braille de seis u ocho puntos.

Page 12: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• Dos motivos fundamentales reducen notablemente el uso de estos por otra parte excelentes aparatos: el primero, sin lugar a dudas, su elevadísimo coste (el terminal de Braille más modesto ya cuesta por encima de los tres mil euros); el segundo es su poca portabilidad dado que, además de requerir en muchos casos la inserción de una tarjeta dentro del ordenador donde se va a usar, su peso en algunas ocasiones puede ser de varios kilogramos; otro hecho significativo que se viene dando de un tiempo a esta parte es el desconocimiento del código Braille por parte de las nuevas generaciones de ciegos, motivado por el uso a veces excesivo de sistemas parlantes y también por la dificultad que comporta su aprendizaje a personas de una cierta edad que han perdido la visión.

Page 13: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Impresoras • Otro campo muy importante de estas

adaptaciones lo forman las impresoras de Braille, conectables a cualquier tipo de ordenador y que no requieren más que su programa o controlador de conversión de datos similar al que utiliza una impresora estándar actual; las impresoras Braille más sencillas, como la PortaThiel de la prestigiosa marca alemana Thiel GMBH, son casi portátiles, imprimen a una velocidad muy baja y sólo permiten una cara de impresión, mientras que las más complejas, como la Thiel BAX 10, son máquinas industriales de peso rayano en los ciento cincuenta kilogramos, que expulsan páginas a una velocidad vertiginosa, impresas a una o dos caras en muchos tipos de papel y con la posibilidad de realizar gráficos en relieve; este terreno de la informática ha constituido un gran avance para las empresas o fundaciones dedicadas a la edición de material literario para ciegos.

Page 14: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Sintetizadores de voz• Es este uno de los sistemas más fáciles de acceder a la información

visualizada en pantalla, tanto para personas ciegas como con baja visión; su objetivo es: el envío de información de la computadora al usuario mediante mensajes hablados que suelen ser emitidos con voces total o parcialmente sintéticas aunque en algunas ocasiones se puedan emplear voces naturales grabadas.

• Fue dificil conseguir que un ordenador pudiera "hablar" no era fácil, siendo preciso para ello instalar en sus entrañas complejas placas de interfaz, que se conectaban a altavoces externos diseñados para tal fin y que emitían voces metálicas de difícil interpretación (tal era el caso del equipo VertPlus de la empresa Telesensory Systems, que así y todo hizo furor en sus tiempos y aún es recordado con admiración). .Hoy día, manipular la voz humana, crear voces artificiales y hasta simular que el ordenador "canta" (mediante la manipulación de los tonos, volúmenes y velocidades de emisión de esas voces), está al alcance del menos exigente de los usuarios.

Page 15: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• Esta última circunstancia ha ocasionado que el campo más evolucionado en la síntesis de voz para el uso de personas no videntes sea el de los sintetizadores por programación a partir de las posibilidades que ofrecen las tarjetas de sonido; de ellos existen numerosas variantes creadas en otros tantos idiomas, algunas de ellas muy potentes y con capacidades a veces curiosas en la interpretación de las lenguas (caso del aplicativo Eloquence, fabricado por Eloquence Technologies y distribuido por la casa IBM como parte del paquete ViaVoice, que es muy apreciado entre los usuarios de este género de adaptación).

• Digno es también de ser mencionado el no ha mucho tiempo aparecido Orpheus de la compañía inglesa Dolphin Computer Access, programa de síntesis de voz con cerca de cuarenta variantes de idioma creadas y con notables ventajas frente a los ya implantados, aunque sus voces todavía deben perfeccionarse; Microsoft, por su parte, diseñó hace un tiempo un motor de voz bastante potente y usado aunque con sólo el idioma inglés, al que hace poco ha sumado los motores en una quincena de idiomas que desarrolló la empresa Lernout & Hauspie, y que ha comprado para distribuirlos de forma gratuita junto con el suyo a través de su página Web.

Page 16: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• También, se ha conseguido emplear los sintetizadores de voz incluidos en programas de texto hablado como adaptaciones para ciegos (tal es el caso del que acompaña al popular TextAssist, fabricado por DEC, distribuido por la empresa Creative Labs con algunas series antiguas de su tarjeta de sonido SoundBlaster, y que puede hablar más o menos aceptablemente en cuatro idiomas); este aprovechamiento, además del ahorro en costes que puede suponer, aumenta la compatibilidad de los programas de accesibilidad que emplean síntesis de voz.

• Aparte de la síntesis de voz, todavía se siguen distribuyendo equipos externos destinados a idéntico fin; generalmente se trata de aparatos no mayores que un transistor de viaje, completamente portátiles (algunos, como el Ciber232P, diseñado en su día por Ciberveu SA, fabricado por Tecnicaid y distribuido por ONCE España, incluso provistos de una batería recargable para, entre otros motivos, poder ser conectados a ordenadores también portátiles) y que se suelen enchufar a los puertos serie de cualquier máquina compatible.

Page 17: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• También en este apartado un producto de la casa Dolphin Computer Access, el Apollo2 (ya retirado del mercado), debe ser nombrado como un equipo de gran prestigio tanto por las múltiples variantes idiomáticas con que puede adquirirse, como por su potencia y la calidad de su voz que no deja de ser totalmente sintética. La gran ventaja de estos aparatos es su facilidad de traslado y que funcionan bajo cualquier sistema operativo (no hay que olvidar que la mayoría de programas diseñados para las tarjetas de sonido sólo corren bajo Windows) siempre que se disponga de un programa de interfaz que se pueda ejecutar encima; el insalvable inconveniente, desde luego, es su precio, normalmente por encima de los trescientos euros, que lo motiva el hecho de ser material basado en piezas de fabricación exclusiva y en pequeñas series.

• Hay que destacar también que los modernos sintetizadores de voz por programación se basan en voces humanas auténticas, con la combinación de cuyos fonemas grabados forman electrónicamente las letras, las sílabas y finalmente las palabras; aún así la salida, mucho más agradable al oído, no deja de ser sintética pues carece de los matices de la voz humana real (de aquí la diferenciación hecha anteriormente entre voces total y parcialmente artificiales).

Page 18: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

EscripturaEscriptura

Page 19: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Escriptura (I): TeclatsAquest teclat va sorgir dels investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona amb coordinació amb la ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols). Van desenvolupar un teclat Braille per PC, que es pot connectar al PC pel port USB. El teclat ofereix més facilitats d’ús als cecs acostumats a les maquines d’escriure Braille, ja que combina les tecles de funcions i desplaçament d’un teclat convencional amb 8 tecles Braille que permeten escriure en qualsevol idioma. És molt favorable per l’edició de textos científics, fórmules matemàtiques i programes d’edició musical. Mitjançant un selector, també és possible escollir entre les modalitats d’escriptura acumulativa i correctiva. Es tracta de dos mètodes alternatius que consisteixen en indicar els punts del símbol Braille pressionant les tecles una darrera l’altre (acumulatiu), o bé pressionant-les totes simultàniament (correctiu). El teclat ofereix, a més, la possibilitat d’actualitzar les seves prestacions a mesura que es desenvolupen les actualitzacions del firmware (els programes interns que gestionen les prestacions).

Page 20: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Teclats parlants:

Aquests teclats presenten una distribució similar a la d'un PC portàtil, però no posseeixen pantalla, sinó un sintetitzador de veu extern, possibilita’n una fàcil operació en l'edició de textos. Generalment, dependent de la marca i model, presenta la possibilitat de ser connectada a un PC per transferir les seves dades i de connectar-se a una impressora directament sense passar pel PC. Altres característiques comunes en tots els models: es poden organitzar la informació internament en carpetes i conten amb diferents utilitats, tals com un calendari, un cronòmetre i una agenda.

Page 21: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Teclats Braille Parlants:

Aquests teclats tenen les mateixes característiques internes que els mencionats anteriorment, però a diferència d’aquests, conten amb un teclat Braille similar al de la màquina d’escriure Perkins. També conten amb la possibilitat de transmetre dades al PC i a la impressora i, en alguns casos, amb una unitat de CD portàtil que es ven per separat. Existeixen diferents models i marques, i alguns poden parlar amb dos idiomes. Els models més complets també conten amb una línia Braille, que consta d’una línia de caràcters en Braille formats per petites agulles de plàstic que sobresurten, formant en relleu la línia que s’està llegint en el moment.

Page 22: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Aquest teclat Braille s’assembla a algunes versions dels teclats braille parlant, ja que fa sobresortir les lletres per un sistema de punts retràctils, però sense la veu sintetitzada. Pot tenir 20, 40 i fins 80 caràcters.

Page 23: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

El centre tecnològic biscaí Robotiker-Tecnalia ha desenvolupat per la ONCE un teclat braille inalàmbric de petites dimensions i amb tecnologia bluetooth. Aquest teclat pot ser utilitzat per ordinadors de taula i portàtils, així com per agendes electròniques i mòbils gràcies a una de les seves principals característiques, el fet que es pot guardar en una butxaca i que està dotat d’un disseny ergonòmic que facilita el seu ús.

Page 24: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Softwares d’escriptura

Software traductor a Braille Duxbur:Programa de conversió per a Windows, de documents fets en Word a codi Braille sense la intervenció de l’usuari.

Automàticament agrega tots els caràcters de control necessaris per fer les conversions al Braille.

El software activat per veu (VAS)Software utilitzat per escriure paraules i frases en un processador de textos a través de la lectura o el dictat.

Page 25: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

LupesLupes

Les lupes serveixen per a persones amb baixa visió. Ajudant a l’hora d’ampliar la

imatge, puguen engrandir les lletres, canviar els colors i posar diferents contrast.

Page 26: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lupa taula

• La lupa taula consisteix en un monitor amb un suport que faria de taula, on posaríem el que voldríem ampliar, contrasta…etc

Page 27: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lupa boli

• La lupa boli consisteix en un aparell semblant a un bolígraf que va connectat a un monitor. Per fer-lo servir has d’anar movent el bolígraf i anirà engrandint el que assenyalis.

• permet una major mobilitat

Page 28: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lupa manual

• La lupa manual consisteix en un aparell que es conecta en USB en el monitor, mentres mous l’aparell sobre el paper que vols que ampliar.

Page 29: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lupa iris 22

• La lupa iris 22 serveix per imatges o lletres amb un major moviment. Ho projecta al monitor amb més qualitat

Page 30: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Lupa TV i cam

• Aquest tipus de lupa consisteix en una plataforma com una taula, on projecta a la televisió o monitor el que hagis posat en el plataforma.

Page 31: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Calculadores i ratolins

Page 32: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

CalculadoresAudiocalc

Calculadora científica, financera i estadística amb veu en espanyol. Produeix respostes orals sobre totes les pulsacions del teclat i permet escoltar el contingut de la visualització en qualsevol moment.

Page 33: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Programa para càlcul "MULTICAL“

Calculadora científica financera, programable per executar en ordinadors de sobretaula sota un sistema operatiu MS-DOS i en Sonobraille. L’accessibilitat per usuaris cecs i amb deficiència visual està garantida per comptar amb els drivers necessaris per treballar amb les següents adaptacions:

- Amplificadors de pantalla: Mega i Zoomtext.

- Sintetitzadors de veu: PC-parlat, Ciber 232P, Braille'n Speak i Audio box.

- Línees braille: Eco-Braille, Brilles EL-80 IB.

Page 34: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Ratonils

• Hi han persones amb baixa visió que utilitzen ratolins d’ordinador més grans i més vistosos, iguals que els ratolins per a persones amb mobilitat reduïda.

Page 35: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

Bibliografía• Terra electronica. (2008). Recuperado el 22 de Octubre de 2009, de

http://www.terraeletronica.com.br/lupas%20eletronicas.htm• Noves Tecnologies Aplicades a l’ Educació Especial. (2007). Recuperat el 27 de

novembre de 2009, de http://ddd.uab.cat/pub/procur/2006-07/p22239a2006-07mPmTiCAT.pdf

• CIDAT (2209) Recuperat el 27 de nomenbre de 2009, Centro de Investigación, Desarrollo y Aplicación Tiflotécnica :http://cidat.once.es/

• Tiflotecnología y Material Tiflotécnico (2003). Recuperat el 27 de novembre de 2009, I Congreso Virtual INTEREDVISUAL sobre Intervención Educativa y Discapacidad Visual, de http://www.juntadeandalucia.es/averroes/caidv/interedvisual/icv/tiflotecnologia_y_material_tiflotecnico_mym.pdf

• Adaptaciones Tecnológicas ( Tiflotecnología ) – Hardware (2009). Recuperat el 27 de nomenbre de 2009, de http://www.usuarios.sion.com/veronicavirdo/hardware.htm

Page 36: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual

• CDIAT. (2009). Recuperat el 14 de novembre de 2009, de Centro de Investigación, Desarrollo y Aplicación Tiflotécnica: http://cidat.once.es/

• Universidad de Chile. (s.f.). Recuperat el 14 de novembre de 2009, de Tecnologia y Discapacidad: http://www.c5.cl/tyd/tecno.htm

• USUARIOS DE TIFLOTECNOLOGÍA PARA EL LIBRE ACCESO A LA INFORMACIÓN. (2009). Recuperat el 18 de novembre de 2009, de http://www.nodo50.org/utlai/joomla/index.php

• (TiLE), R. T. Basic ICT for pupils with a visual impairment. En R. T. (TiLE), Inclusive Consultancy & Training Syndicate. Trish Hornsey, Simon Melhuish.

• Bent B. Andresen, p. (s.f.). Using ICT in Education to meet Special Needs.

• Fundació Privada Catalana per a l'Orientació i Suport Tecnològic dels Cecs Manuel A. Caragol. (17 de Novembre de 2009). Recuperat el 18 de Novembre de 2009, de http://www.funcaragol.org/html/artinfdv.htm

Page 37: Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual