Una colònia singular

Personatges

Ensenyament

Música i tradicions

Teatre i cinema

I!esport

I!actualitat positiva

Els nous projectes

a: <t: ..J :::> o Z CI'J

<t: z 'o ..J o ()

ROSA SERRA

<t: Z :::> Un bocí d'història Els orígens

Tot va començar al Maresme, a Vilassar de Dalt. Mateu Serra, fill d'una família de pagesos, ja el 1840 compaginava el treball agrícola amb el teixit de cotó. Treballava per a empreses més grans, com les de Nadal i Ribó que tenia fàbriques a Vilanova i la Geltrú, Castellar del Vallès i a Mataró, a les quals proporcionava el fil de cotó, i a Ganvi li comprava el gènere teixit. Però Mateu Serra no era un fabricant qualsevol; jun­tament amb el seu germà Pau obtenen el 1849 la facultat de buscar aigües per fer funcionar una màquina de vapor -una de

Detall d'una escriptura de compra­venda protagonitzada per la família Serra l'any 1840 quan no havien adquirit els terrenys per a construir la colònia de l'Ametlla i es dedicaven a la fabricació de filats i teixits de cotó al seu poble natal, Vilassar de Dalt.

6 L'EROL

les primeres del Maresme- que volien comprar per a una una nova fàbrica, les obres de la qual s'inicien el 1854. El nego­ci reeixí i el 1864 es va constituir la socie­tat formada per Antoni Nadal Pujolà i Mateu Serra Tauran sota el nom "Mateu Serra y Compañía" que ja havia posat els seus ulls al Baix Berguedà, concretament al molí de l'Ametlla.

Les obres de la nova fàbrica de l'Amet­lla van començar el 1864, i el 1871 Ma­teu Serra presentava una memòria a la secció de Foment per a poder instal·lar en aquest indret, una fàbrica de filats i teixits més gran, separada del molí, i augmentar la concessió d'aigües. El1878 ja treballa­ven a l'Ametlla cinc-centes persones, la colònia comptava amb 90 habitatges, un edifici amb capacitat per allotjar 140 no­ies treballadores, una església i un mes­tre. La colònia no parava de créixer i al cap 1880 van comprar més terrenys per ei­xamplar-la .

Tot i que Mateu Serra portava directa­ment la gestió de la fàbrica i de la colònia, no es pot oblidar que el paper que va jugar la casa mare "Nadal i Ribó" -que també tenia fàbriques a Balsareny i a Vilanova i la Geltrú- fou important, ja que hi aportà capital i maquinària, i actuava com a co­mercial. El 1887 es constituí una nova raó social "Serra Hermanos" la qual cosa repre­sentà la independència definitiva de l'Ametlla de Merola de la societat mare. El 1890 es van emprendre les obres de cons­trucció de la nova resclosa, es van comprar més terrenys als propietaris rurals veïns, i el 1913 ja ocupava 98.577 m2

.

El model de colònia es va desenvolupar entre 1864 i 1890 amb l'objectiu, segons Terrades, (1979) no per intentar de refor­mar una població, sinó d 'allunyar-la de l'ambient favorable als moviments obrers. Fou l'etapa en què es van privatitzar sòli­dament les funcions d'una administració pública : l'educació, l'assistència sanitària, la protecció policíaca, etc. I fou justament

arran dels esdeveniments reivindicatius de 1890que els empresaris de l'Ametlla apos­taren per les consignes del paternalisme i la consolidació del sistema.

Mateu Serra fou l'encarregat de disse­nyar la colònia . Era un home amb força coneixements fruit d'una llarga vida d'in­dustrial a Vilassar, d 'on fou alcalde . A l'Ametlla va tenir l'oportunitat de crear un nou poble d'una manera planificada, or­denada i tenint en compte alguns aspectes poc valorats pels seus contemporanis però que es van demostrar molt eficaços . La fà-

brica es va situar enmig del conj unt, entre la colònia i la casa de l'amo, envoltada d'es­pai per a poder créixer, sempre amb naus d'una sola planta. Els Serra van escollir per habitatge el vell molí fariner que van remodelar, ampliar i que mai va deixar de ser el casal moliner en el qual, tot i no fal­tar-hi cap de les comoditats de l'època, és més una casa pairal que una torre com la dels industrials veïns.

Els habitatges de la colònia es construï­ren alineats en carrers allargassats i tres places, la de l'església, la del mercat i la del teatre, que també és la plaça d'accés a la fàbrica. El carrer Vell, d'habitatges de 50m2.

fou el primer que es va construir; la resta són molt més amplis, sobretot els del car­rer Montserrat. Gairebé tots tenen planta baixa i un pis, i és que en realitat són cases unifamiliars adossades, amb ventilació a dues façanes i una petita eixida que comu­nica amb la cuina. Aquesta és una de les principals característiques de la colònia obrera.

L'habitatge unifamiliar adossat fa que la colònia adopti, molt més que en altres ca­sos, l'aspecte d'un poble, un poble nou que sorprèn encara més per la blancor del seu conjunt, un blanc que recorda a Mateu Serra els habitatges de menestrals i de pes­cadors del Maresme, un blanc que és el del cotó, un blanc que és també sinònim de puresa i d'ordre. La blancor dels habitat­ges contrasta amb la pedra grisosa de l'es­glésia i de la fàbrica, els dos edificis més em­blemàtics' en volum i en importància de la colònia. l és que a l'Ametlla, a diferència d'altres colònies del Berguedà, els serveis, fins i tot els més importants - escola, casa de les noies i casa del director-, no desta ­quen de la resta d'habitatges.

A l'Ametlla mai no hi va haver muralla, ja que no calia. La disposició dels habitat­ges i de les construccions, el canal que rodeja bona part de la colònia, la situació a peu de riu, allunyada -més aviat amaga­da- de la carretera i del ferrocarril feien de mur natural. l l'excel·lent funcionament del paternalisme i del control social eren més potents i eficaços que els murs de pe­dra.

Un cop acabada la vaga de 1890 i resta­blert l'ordre i el treball, s'imposà la figura d'un únic director per a tota la fàbrica, el capellà va convertir-se en una figura des­tacada en qualsevol afer de la colònia, i es va desenvolupar una política cultural de signe catòlico-social sota les directrius de l'encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII. Els actes festius i culturals van passar a ser organitzats per una comissió d'organitza­dors nomenats pel capellà, i els treballadors revolucionaris foren despatxats. F.ls que quedaren a la colònia van ser aquells que acceptaren el sistema i el control que en­troncava amb la vella tradició carlista.

De la consolidació a la fi

Des de 1890 fins a l'època en què Anton Serra Feliu es va fer càrrec de la fàbrica el 1917, correspon a l'època clàssica del sis­tema de colònia que no es torna a produir fins els anys de la postguerra; són anys de fort paternalisme, marcats per una estreta relació entre els amos i la colònia i la con­solidació del sistema; l'expansió empresa­rial és fruit d'Anton Serra Feliu que reno­và la producció - renovació de turbines, modernització de les seccions de filats i teixits-, l'administració i la comercialitza­ció dels productes, a l'ensems que augmen-

L'EROL 7

ta va i diversificacva la cartera de clients. Es va preocupar més per les innovacions tèc­niques que no pas per la disciplina moral de la colònia -tasca encarregada al direc­tor, al capellà i a les monges-o Durant els anys de la Segona República el control es va alentir i les vagues dels anys 1933 i 1934 es van viure a l'Ametlla sense massa trau­mes; fins i tot aquesta situació es va man­tenir durant els anys de la Guerra Civil i a l'Ametlla no va arribar a quallar cap nucli revolucionari amb capacitat de decisió . Sembla que el sistema havia funcionat i donava els seus fruits; va ser un model que es va mantenir viu durant el període de la col·lectivització (1937-1939).

Finalitzada la Guerra Civil i malgrat els problemes derivats del règim autàrquic i de la manca de matèria primera i d'energia, la fàbrica continuà treballant amb parades intermitents. El sistema de colònia es re­vifa afavorit pel règim fins que arriba la crisi del 1960. Aleshores és quan l'empresa es comença a "descolonitzar" a fi de reduir costos; com la resta de colònies alguns dels serveis més importants -botiga i serveis gratuïts-s 'arrenden a particulars o es tras­passen a l'administració, com és el cas de cqrreus. Superada la crisi, gràcies a la re­novació de la maquinària que a l'ensems permet una reducció de la plantilla, l'Ametlla aconsegueix superar moments

8 L'EROL

difícils, com els de la inundació de 1982 i la crisi de 1988-1993, aplicant en aquest últim cas, una dràstica reducció de planti­lla. Malauradament el sistema de colònia i el model empresarial tèxtil ha arribat a la seva fi, també a l'Ametlla. L'activitat indus-

trial de la família Serra va acabar l'any 1998.

L'Ametlla avui

La colònia, però, continua viva. Avui l'Ametlla no és la colònia que va estudiar Ignasi Terrades l'any 1979, i tampoc no és la que li va permetre revisar, actualitzar i publicar la segona edició del seu llibre el 1994. L'Ametlla de l'any 2000 és diferen t perquè finalment el model de colònia, amb totes les seves revisions i adaptacions du ­rant el curs de més de cent anys de vida, s'ha acabat. Tot i la duresa que produeix qualsevol tancament de l'activitat produc­tiva d'una fàbrica, i molt més si aquesta és el centre vital d'una colònia, els ametlla ns van saber mirar cap al futur amb optimis­me. Avui són propietaris dels habitatges que des de fa generacions han ocupat com a treballadors de colònia; junts han reivin -

dicat i han aconseguit importants millores en les infraestructures de la colònia -car­rers, enllumenat, pista poliesportiva-, i un col· lectiu d'incansables defensors de la seva història i de la seva identitat mantenen vives les principals manifestacions lúdi­ques i culturals de l'Ametlla.

Ara, més que mai, l'Ametlla és dels ametllans; és la colònia a partir de la qual ha nascut el projecte de "Parc Fluvia l Berga-Navàs" que aposta per conservar, donar a conèixer i reutilitzar el tram de riu on es concentren un major nombre dc colònies tèxtils completament desen volu­pades. Segur que el futur de l'Ametlla de Merola no és el de la cançó popular que parla de l' "Ametlla amarganta ".

Rosa Serra i Rotés

JffROl

Director: Jordi Puntas Calveras Direcció adjunta: Josep Noguera Redacció en cap: Josep Busquets (Suplements) ; Josep Carreras (Direcció d 'art); Xavier Pedrals, (Arxiu i docu­

mentació); Secretària de redacció:

Judit Carreras Consell de redacció: Gemma Alsina, Pere Cascante, Josep Farguell, Ramon Felipó, Josep M. Marmi, Toni Massanés, Josep M. Rosinyol, Albert Rumbo, M. Dolors Santandreu, Carme Sellés, Rosa Serra, Isaac Soca, Frederic Tarragó, Ramon Viladés, L1uis Viladrich Consell assessor: Antoni Dalmau, Anton M. Espadaler, Enric Lluch, Andreu Morta i Vladimir de Semir. Imatge gr&flCa I maquetaclo: Carme Bertran Redacció, administració, subscripcions i distribució: Mn. Huch, 8 08600 Berga Tel.: 93 822 23 54 e-mail: erol-ambit@eresmas.com Administració i subscripcions: Roser Vila Distribució: Isabel Pujol Publicitat: L'EROL i Montserrat Vilanova, tel. 636 82 85 41 Edita: Ambit de Recerques del Berguedà President: Ramon Viladés Consell d'Administració de L'EROL: President: Ramon Viladés Vicepresident: Jordi Puntas , Consellers: Josep Busquets i Josep

Noguera Gerent: M. Antònia Soler Secretària: Judit Carreras Impressió: Impremta Boixader SCP Comafiguera 8, 08696 La Pobla de Lillet Dipòsit legal: B-17569-1982 ISSN: 02 12-445

L'EROL emet la seva opinió a través de l'Editorial. Així mateix, també són res­ponsabilitat de la Redacció els títols, subtítols, entradetes i peus de foto. No es retornaran els originals no publicats. Prohibida la reproducció total o parcial de la revista per qualsevol mitjà, sense autorització prèvia de L'EROL. L'EROL és membre de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) Amb el suport de la Diputació de Barce­lona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L'EROL 3