Un pas cap a la pau

61
Un pas cap a la pau Classe del Vampir.11 anys

Transcript of Un pas cap a la pau

Page 1: Un pas cap a la pau

Un pas cap a la pau

Classe del Vampir.11 anys

Page 2: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.

Biografies de nens que faran història

“Sóc un nen de la guerra de Síria, un d’aquells nens refugiats que van

venir a Europa amb els seus pares el 2015, escapant d’un país que havia

quedat destruït per la guerra”. 

Antoni Bassas. Editorial de l’Ara del 14 de setembre de 2015

Page 3: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes."Nens, no us baralleu. Vinga, doneu-vos una abraçada i feu les paus". Quantes vegades hem repetit frases com aquesta als nostres fills, nebots, néts... i, de sobte, els veiem jugant i rient junts una altra vegada.

Aquesta escena, que per a nosaltres és normal i natural, és possible quan la baralla és per qui es menja l'última gominola o qui juga amb el cotxe verd. És possible perquè aquests nens no carreguen amb una pesada motxilla d'experiències violentes en la seva memòria i en el seu cor. Però, com fer això mateix amb un nen que porta tres anys vivint enmig d'un conflicte com el de Síria? La frase "feu les paus" té un sentit molt diferent quan els infants sirians han incorporat en les seves vides el soroll de les bombes a la porta de casa seva, la violència com a manera de relacionar-se; quan han vist que es matava gent al seu voltant, de vegades fins i tot amics i membres de la seva família.

Lorena Cobas, responsable d'Emergències d'UNICEF Comitè Espanyol

Page 4: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.

S’han perdut per Europa més de 10.000 nens i nenes amb i sense família.

Ha sortit una notícia que vam veure que Dinamarca i altres països per quedar-se refugiats els hi demanen les coses de valor i només es poden quedar 1.300 euros.A Dinamarca tot és més car que aquí.Aquests nens i nenes si que estan desubicats perquè tampoc entenen el què els està passant.Si els pares es separen vols anar amb ells. Si saps què passa saps què fer. Si se separen i tenen dues cases i t’ho expliquen saps què passa, però si no t’ho expliquen no saps què fer.Depèn de com és la persona les coses t’afecten més o menys.Jo tinc uns cosins que són 3 i ara els seus pares s’han separat...

Diàleg a la classe del 5 de febrer de 2015

Page 5: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.Hem vist un vídeo que es diu “Llapis, papers i bombes” tret d’Alacant, fent memòria d’uns fets de la guerra civil. Un bombardeig al port d’Alacant. Mentre uns marxaven amb el vaixell la resta de la gent que esperaven al port van ser bombardejats per les tropes nacionals i italianes.

L’exposició és de dibuixos recuperats que van fer els nens i les nenes que van veure i patir els desastres de la Guerra Civil Espanyola.

Page 6: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.-M’ha sorprès molt pensar que el teu pare li pot passar això. (Després de llegir una carta d’un pare que s’acomiadava de la família perquè sabia que l’endemà havia de morir).-M’ha impactat molt i m’afectaria molt.-Estic molt d’acord, la carta impacta molt perquè ja no seríem una família complerta.-Els dibuixos estaven molt bé. Això no ve de molt lluny. El meu besavi es va amagar i va fer un diari. no fa tant que hi ha llum i cotxes.-Ara podem aprendre, tenim menjar, això et deixa sense paraules.-Els que van poder estar refugiats encara van estar de sort.-Deu ser molt dur despertar-se amb el soroll de les sirenes.-Una mare en un dibuix mirava un mort.-Jo vaig anar a Holanda i vaig veure la casa d’Anna Frank, va passar quan va haver-hi la segona guerra mundial. També em va impressionar molt.-Això és el mateix que passen la gent de Síria i encara és més dur perquè les bombes es van perfeccionant.

Els nens i les nenes s’emporten la pitjor part.

Page 7: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.Com podem finalitzar el projecte? Entre moltes propostes n’hi ha dues que prenen força:

En Pol C. proposa fer un treball on ens veiem reflectits en un mirall. També proposa escriure una carta que recordi les vegades que hem estat desubicats.

En Bru proposa treballar sobre les sabates dels nòmades. Les sabates parlen molt de les persones que les porten.

Entomant el què proposa el Bru de les sabates projectem la pàgina web de l’Escola Gavina que coincideix ser amb una instal·lació de sabates de l’artista japonesa CHIHARU SHIOTA que l’Eugeni havia treballat des de la Universitat de Lleida.

Page 8: Un pas cap a la pau

«Sempre hi ha alguna cosa que no es pot rentar; no és abandó ni desig, sinó quelcom que es queda al meu cos i mai no se'n va; els records no es poden esborrar. Les sabates, buides, són com illes perdudes. Tenen les seues pròpies vides, expliquen les seues pròpies històries, com cases abandonades. Les sabates ens acompanyen, caminen i viatgen: són una de les nostres possessions més íntimes. Envelleixen amb nosaltres, guarda en els nostres secrets i les nostres memòries.»

CHIHARU SHIOTA

La veu de l’artista.

Page 9: Un pas cap a la pau

Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però sempre els que hi perden més són els nens

i les nenes.

Seguint a l’artista CHIHARU SHIOTA farem una representació amb sabates importants per a nosaltres i a les quals els

adreçarem un missatge en primera persona.

Les sabates ens representaran a nosaltres i ens faran de mirall per ajudar-nos a fer ...

un pas cap a la pau.

Page 10: Un pas cap a la pau

Les nostres sabates i els nostres missatges.

Page 11: Un pas cap a la pau

He portat aquestes sabates perquè són molt importants per mi . Són importants per mi perquè són les primeres que em vaig posar quan vaig trepitjar la gespa d’un parc per primer cop. Greta

Page 12: Un pas cap a la pau

Greta!!!!!

Hola Greta sóc tu, i estic molt contenta de ser tu. M’agrada ser com tu perquè ets una noia que fas contents als altres, rius a cada moment, i per qualsevol cosa i això a mi m’agrada molt perquè m’encanta riure.Una altra cosa que m’encanta de tu és que vols estar amb l’altra gent que tens al voltant i sempre estàs disposada a ajudar-los.Però també, com tothom, has passat uns moments difícils de superar però gràcies al teu caràcter de no deixar-te guanyar, sempre ho has superat. Per tots aquests motius t’admiro.

Greta

Page 13: Un pas cap a la pau

Per mi aquestes sabates són molt importants perquè són modernes. Es pot anar a la muntanya i fer que els peus no facin mal per moltes pedres que hi hagin al camí. M’agraden molt. Ismael

Page 14: Un pas cap a la pau

Veig una persona amb ganes de viure , una persona que pot fer qualsevol cosa si s’ho proposa, una persona amable, creativa, que té empatia, divertida, que tracta de ser bon company . Una persona que creu que Déu és el creador del cel i de la terra. Una persona amb futur ,que li agradaria ser arquitecte i per aconseguir-ho haurà d`estudiar. Espero que es faci realitat. Segurament hi ha més coses que he de descobrir, però això ho sabré a mesura que creixi i em segueixi mirant al mirall.

Ismael

Page 15: Un pas cap a la pau

Son les primeres sabates que vaig fer servir per jugar a futbol. Vaig estar més d’un any amb elles posades tot jugant. M’agradaven molt perquè participava al millor equip de futbol. Els meus entrenadors sempre m’animaven. Richard

Page 16: Un pas cap a la pau

Hola Richard com estàs? Encara fas futbol? Has de millorar moltes coses com la lletra o l’ortografia (però segur que millores amb aquests detalls). Ets bastant amable, normalment sembles més cansat. Segur que és per despertar-te tant d`hora. A mi sempre m’has fet riure. Jo pensava que tenies els ulls de color negre però els tens marrons foscos, sembla que fa poc et vas tallar el cabell i ara el tens bastant curt. M’he fixat que tens una piga al front, no ho sabia. Molts cops estàs pensat en una pregunta per a tu mateix o una solució.Una abraçada pel teu amic Richard. Adéu

Richard

Page 17: Un pas cap a la pau

La meva sabata ha passat de ma mare a mi. Està acompanyada de milers d’històries sobretot a l’estiu. És una sabata molt còmode.L’exterior està fet de cuir i per dintre de pell amb cotó a la part interna perquè encara siguin molt més còmodes. A part de tot això també fan una oloreta a mar, i a sorra de la platja..., això fa que la olor a peus es dissimuli una mica, tot i que costa...Pol C.

Page 18: Un pas cap a la pau

Pol ets una persona amb molt bones idees, però saps perfectament, que has de canviar algunes coses. Si ho fas seràs més bona persona i el curs t’anirà millor. Moltes altres coses també t’aniran millor. Ho has de fer, és molt important, i a més a més et trobaràs millor amb tu mateix “krak”.Encara que no t’ho sembli, allò de la teva àvia es superarà, i cada dia quan la recordeu anireu plorant menys, i menys, i menys...,però això no significa que l’oblidis. També has d’entendre que la mama està malament i dolguda perquè era la seva mare i la teva àvia i has d’entendre que és normal.Mai oblidis que el papa i la mama t’estimen igual però cadascú a la seva manera...Ah per cert el bàsquet s’ha d’acabar de perfeccionar però ja saps que mai seràs com el teu ídol Michael Jordan eh...També saps que molts cops vas de set ciències i que un dia et donaran una lliçó.Adéu “ Pol del futur”....

Page 19: Un pas cap a la pau

Jo he escollit aquestes sabates, perquè quan l’any passat vaig anar a Mallorca, vam anar a una platja, i es van mullar. Encara conserven l’olor de mar. Marta

Page 20: Un pas cap a la pau

Estimada Marta, sóc tu. Tu ets una part de mi i això fa que jo sigui tu.Durant aquests anys, he estat molt bé, he estat molt contenta, i vivint la vida, encara que també he tingut mals moments, i també m’he enfadat. Amb tu i amb mi em sento bé.Amb la classe, els últims anys no han anat molt bé, però aquest any ens han canviat les coses i ja ens portem molt millor. Jo i tu, no ens sentíem molt bé. Ara, ja puc dir que estic bé del tot, i que em sento molt bé, amb mi mateixa.

Marta

Page 21: Un pas cap a la pau

Jo he triat aquestes sabates per que són de quan tenia 7 anys i va ser quan vaig anar a les illes Canàries i vaig conèixer als meus cosins i als meus tiets avis. Aquells dies van ser els meus dies més feliços i que mai oblidaré. Cèlia

Page 22: Un pas cap a la pau

Hola Cèlia, et voldria dir moltes gràcies per poder ajudar-me en tots els moments i ajudar-me a no fer coses mal fetes.Et voldria agrair tota l’ajuda que m’has aportat i l’ajuda que ens hem fet l’una a l’altra durant onze anys, m’has ajudat cada estiu a fer unes grans paradetes que no ho hauria aconseguit sinó haguessis cregut en mi, gràcies. Espero que m’ajudis tot el que em queda de vida.Ets fantàstica i molt bona persona, segueix així i ajuda’m en tot si us plau. Adéu.

Cèlia

Page 23: Un pas cap a la pau

Amb aquestes espardenyes quan tenia vuit anys vaig participar en el meu primer Cercavila Infantil fent de diable. Gerard

Page 24: Un pas cap a la pau

Sempre has sigut amable amb les persones, et saps concentrar però de vegades perds el Nord . T’enfades molt ràpid, cosa que has de millorar. També has d’esforçar-te al màxim i sempre intentar-ho.Recorda els principis Tolteques, el triangle i les posicions vitals. Sempre ves endavant, mai et rendeixis, tingues sempre el cap alçat i sobretot tingues autocontrol. No oblidis tenir discreció, aprofitar el temps i mai dir coses dolentes dels altres. Tens un gran cor, encara que a vegades no ho sembli. En veritat et preocupes molt pels amics. Recordant què vam fer a 4rt. tens la cara de la teva mare i ets fredolic com ella. Del teu pare has tret el caràcter, et preocupes molt per les coses i com ell ens enfadem ràpid. Totes aquestes coses i moltes més fan de tu una persona excepcional.Adéu

Gerard

Page 25: Un pas cap a la pau

Jo he triat aquestes sabates perquè son les primeres sabates amb les que vaig muntar a cavall. Me les van regalar amb més complements com la tortuga, els mitjons, els pantalons, etc. Anna

Page 26: Un pas cap a la pau

Hola Anna, sóc una de les teves sabates, de petita et volia demanar si us plau que m’expliquessis alguna preocupació o sentiment que tinguis al teu cor o cervell que et preocupi i que vulguis que t’intenti ajudar. M’agradaria saber com està la teva família des de que tu ja no em fas servir i em tens guardada com un record al teu armari. M’agradaria saber com vas a l’escola, quines notes treus i també m’agradaria saber amb quines sabates camines i portes. Ara segurament serà un número molt més gran del que portaves quan no estava al teu peu . Bé espero que em contestis i m’agradaria molt posar-me en contacte amb tu. Adéu una abraçada molt forta i un petó per a tu i la teva família.

Anna

Page 27: Un pas cap a la pau

Amb aquestes sabates vaig passar moments inoblidables. Per exemple, quan vaig anar a Montserrat amb elles i la meva família va ser d’allò més divertit. També recordo quan anava a passejar el meu gos, m’agradava molt anar-lo a passejar perquè em tranquil•litzava. Han passat per moments inesperats bonics i tranquils de la meva vida. Natàlia

Page 28: Un pas cap a la pau

Estimada Natàlia, com estàs? Hem viscut moltes aventures juntes, Ens ho hem passat molt bé totes dues, però arribarà un moment que ja no em podràs fer servir. Vas creixent, jo et vigilo i veig com et fas alta, com fas els deures, etc. Jo no hem vull separar mai de tu, perquè penso que potser després ja no et podré recuperar, i que si no estic amb tu no podré tornar a veure’t mai més...!!!Mai voldria que passés això. Ara perquè vegis que jo no et menteixo et recordaré un moment inoblidable per a tu:Quan vam pujar a Montserrat, un trosset només, amb la teva família. Quan vam fer la teva primera calçotada, que per cert va ser molt divertit perquè no paraves de córrer. Penso que vaig viure moments inoblidables amb aquestes sabates, i que les sabates són part del nostre cos...

Natàlia

Page 29: Un pas cap a la pau

Jo he portat aquestes sabates de quan era petit. Amb aquestes sabates vaig recórrer molts llocs perquè vaig anar a Disney a França i també el poble de la meva àvia. La primera vegada que anava a el poble de la meva avia tenia 3 anys. Oriol

Page 30: Un pas cap a la pau

Estimat Oriol

Tu ets una bona persona però hauries de millorar moltes coses . Tu i jo tenim les mateixes coses i els mateixos defectes i gustos, tots dos som igual i hauríem de fer un gran canvi. També hauríem de millorar quan juguem al bàsquet perquè ningú és perfecte. També a l’escola hauríem de millorar perquè no sempre el nostre comportament és l’adequat però estàs en el camí de fer-ho.

Oriol

Page 31: Un pas cap a la pau

Jo vaig decidir portar aquestes sabates perquè per a mi són molt importants. Amb elles vaig aprendre a caminar i és una gran aventura i un gran record. Judith

Page 32: Un pas cap a la pau

Hola Judith com estàs? Jo molt bé. Quan et veig al mirall em recordes moments inoblidables de la nostra infància. Mai canviïs sempre ets una persona amable, una persona inoblidable... Com ja saps fa 11 anys que ens coneixem, amb mi vas aprendre a caminar i aquell moment mai s’oblidarà sempre tindré aquest record i mai ens separarem perquè aquests records són inoblidable. No els puc oblidar.Em vas tenir posades un temps fins que vas aprendre a caminar vas ser una campiona!!! Ho vas aconseguir perquè jo sabia que ho aconseguiries perquè et vaig animar i tu et vas esforçar el màxim fins aconseguir-ho. Els nostres moments van passar i s’han quedat enrere però ara hem de viure uns altres moments que siguin igual de bonics que els antics.

Judith

Page 33: Un pas cap a la pau

Les sabates que he portat eren de la meva mare. Quan ja no li cabien me les va donar, i llavors han estat les úniques sabates que m’he posat en tot l’estiu, excepte les xancles de la piscina. Lei

Page 34: Un pas cap a la pau

Hola Lei, ja veig que continues dibuixant, no vull ser modesta, però ho fas molt bé. Ara intenta fer altres coses a part de noies, encara que et surtin molt bé has d’innovar-te. Estava pensant… I si em faig una metxa de color lila? O blava? O una lila per dalt i blava al final? Com em quedaria? Una altre pregunta, com em queda millor el cabell amb cua o sense? D’acord ara sí, la última pregunta, coneixes algun llibre d’acudits? N’he d’aprendre de nous, m’he d’actualitzar, també m’he d’actualitzar el “ Windows ”, però el meu pare no me’l vol comprar, i tu, com jo el volem, quina pena.

Adéu, una forta abraçada Lei.

Page 35: Un pas cap a la pau

Aquestes sabates són de quan es va morir la gossa dels meus avis ja fa un any, a l’estiu. La raça de la gossa era un «bulldog anglès». A mi m’agradava molt perquè deixava babes per tot arreu. A vegades em feia enfadar però sempre em feia sentir bé i feliç. Pol M

Page 36: Un pas cap a la pau

Hola Pol, et faig aquesta carta per dir-te en què has de millorar.Podries millorar en la lletra, la lectura, seure millor a la classe, tenir una mica més de discreció, acabar els treballs més ràpid, no entretenir-te tant. A vegades et costa fer les coses, no participes molt en el projecte o la filosofia, etc...Però les coses que fas molt bé són: tens empatia, respectes als altres, les matemàtiques et surten bastant bé. T’agrada treballar als laboratoris i ho aprofites, entens tot el tema del triangle.Espero que el Pol del futur millori totes aquestes coses i que estigui preparat per la ESO, i que arribi a ser el que ell vulgui.

Pol M

Page 37: Un pas cap a la pau

Les meves sabates, són de quan era petit perquè així puc recordar tots els bons moments que vaig passar amb elles. A més a més aquestessón les sabates que acostumava a posar-me més vegades. Pau Moya

Page 38: Un pas cap a la pau

Estimat Pau

Què passa Pau? Ja sé que hem viscut moments bons i dolents però els hem sobreviscut tots. Ens ho passem molt bé amb els amics i estic molt content de que em vagin bé les coses. Ja sé que hi ha moments que desitjaríem congelar-los per corregir-los, vol dir que ho hem de millorar. El Patrici ens ha ensenyat lo del triangle: Salvador , Perseguidor ,Víctima . Ens està ajudant bastant. També ens ajuda amb lo de la baixa autoestima perquè quan algú ens insulta pensem que té baixa autoestima i no ens afecta.L’any que ve cap a la E.S.O, eh Pau, tindrem companys nous que no sabem com seran i de segur que de seguida ens farem amics. Alguns companys se n’aniran, i tindrem a la meva mare de professora de Socials. Espero que ens vagin molt bé les coses, un petó i una abraçada Pau.

Page 39: Un pas cap a la pau

Aquestes sabates són especials perquè són amb les que vaig aprendrea jugar a pàdel. Me les estimo molt perquè va ser quan tenia nou o deu anys. Són còmodes, són boniques i espavilades. És com si juguessin soles. Nicolay

Page 40: Un pas cap a la pau

Hola em dic Nicolay i m’agrada que estiguis sempre al meu costat. Nicolay, ets un bon mirall per a mi i m’ajudes sempre a tirar endavant. Sempre em dius coses agradables i mai em rendeixes. M’aconselles i mai m’abandones, ets la meva ànima, la meva família ,la meva amistat, ets la meva nota i sobretot el meu germà. Els teus pensaments i els meus pensaments, els teus problemes i els meus problemes, els teus pensaments i els meus pensaments, és la nostra vida. Tot ens envolta, tant les coses boniques com les dolentes, tu i jo ho som tot, res ens podrà aturar, ni ens aturaran. Endavant, podem amb tot.

Nicolay

Page 41: Un pas cap a la pau

Jo he portat aquestes sabates perquè m’agraden molt i per casualitat són del meu color preferit. M’agraden perquè a les festes les porto, i les vaig portar a una festa molt important dels meus avis. Laia P.

Page 42: Un pas cap a la pau

Estimada Laia,

Fa onze anys que ens coneixem, m´ho passo molt bé amb tu anant amunt i avall, fent educació física,... Encara que de vegades et poses les botes, estem una mica abandonades, fins que vens tu, i a l’endemà ens poses a nosaltres. Ens estimem molt l’una l’altra. I hem millorat molt des del moment en què vam néixer. Hem passat tota la vida juntes compartint-ho tot, inclosos els sentiments.Ens cuides i ens tractes molt bé, caminem molt a gust. Llàstima que no et puguem veure quan passeges, camines, corres,... Perquè no tenim ulls, però sí que et podem sentir, (no ens referíem exactament a l’oïda d’orella).En conclusió, gràcies per haver-nos escollit i/o comprat, i no unes altres sabates.

Laia P.

Page 43: Un pas cap a la pau

Jo he portat aquestes sabates perquè hi ha persones de la classe que les tenen com la Marta. Justament ens les vam comprar el mateix dia i lloc i em va fer gràcia. Las portava quan anava a 4 art, tenia 9-10 anys més o menys. Aquestes sabates fa poc que me les vaig posar i em van fer mal, perquè són un 38 i jo tinc un 40-41. Aina

Page 44: Un pas cap a la pau

Aina!

Hola Aina, sóc tu des d’ una altra part del gran món en què vius, portes ulleres encara? Saps què? M’ ha sortit una llaga molt gran al llavi inferior i m’ haig de posar i prendre coses que no m’ agraden però estic feliç perquè d’aquí poc naixerà la meva nova germana i estic emocionada! Es dirà Izarbe. Eh que és un nom molt maco? Ara estic asseguda en una taula amb tres amics meus, el Pol M., l’ Arnau i la Greta, a part de passar-nos-ho bé estem treballant força i ens està sortint tot molt bé. Doncs Aina aquí et deixo, adéu!!.

Page 45: Un pas cap a la pau

Jo he portat aquestes sabates perquè em porten molts records del primer dia que vaig anar a Menorca. Va ser amb els meus cosins, tenen una casa gegant amb piscina i un dia que vam anar a la capital de Menorca les vam comprar. Des d’aquell dia les vaig portar gairebé tot l’estiu. Bru

Page 46: Un pas cap a la pau

Hola Bru,

La veritat és que t’assembles molt a mi. Ets guapo, una mica llest i moltes altres coses més. Però no és de això que et vull parlar, és del següent:

Ets una persona de les milions que hi han i totes les més que hi poden haver. Totes tenim una cosa un comú que som especials pels llocs que ocupem, pels familiars, pels companys, pels amics... per tant tu ets tu i cap persona més.

Bru

Page 47: Un pas cap a la pau

Jo he triat aquestes sabates perquè són de quan jo tenia 7 anys. Quan vaig començar a jugar a bàsquet, com que vaig començar sense conèixer a ningú i l’única cosa que tenia a prop i que em va ajudar a tirar endavant i aconseguir passar-m’ho bé i divertir-me van ser les meves sabates. Per a mi aquestes sabates són úniques i no hi ha més tant especial. Laia R.

Page 48: Un pas cap a la pau

Laia amb aquesta carta et vull explicar com et veig, durant tot aquest temps he pogut veure com et feies gran i com evolucionaves des de caminar a quatre grapes fins ara a punt d’entrar a la ESO una nova etapa. Has canviat la teva veu has canviat tu sencera, has canviat i t’has fet més gran i per molt que vulguis tornar endarrere no podràs perquè has de tirar endavant i no has de pensar en el passat. Quan et miro et dic que no vols créixer més que ja estàs bé però jo sempre et contesto que no pots quedar-te així que has d’avançar i que no li tinguis por al canvi i que canviïs. Laia la gent sempre t’ha dit que els fas riure quan estan tristos però no t’has de quedar amb aquesta idea. Fes sempre un somriure i segur que tot t’anirà molt bé. Laia R.

Page 49: Un pas cap a la pau

Aquestes sabates són importants per a mi, perquè me les vaig comprar durant el meu viatge preferit, i també del viatge més al nord que he anat. Són d’Holanda i són unes sabates típiques d’allà es diuen esclops. Els originals són de fusta, però aquestes són de tela i així són més còmodes. Martina

Page 50: Un pas cap a la pau

Estimada Martina interior,

Primer de tot HOLA com estàs? Jo bé. M’he donat compte de que quan em veig al mirall em veig 4 vegades, jo (1), la “jo” del mirall(2), i com miro al mirall la meva nineta em quedo reflectida jo(3) i la “jo” del mirall també (4). En el futur vull llegir aquesta carta i sentir-me orgullosa d’haver-ho fet. El Patrici tenia raó, això és molt difícil. Espero que en el futur encara me’n recordi de + +tu bé jo bé, + - jo malament tu bé, - + jo bé tu malament,- - tu malament i jo també, també els 4 principis Tolteques,El triangle: SALVADOR, PERSEGUIDOR, VICTIMA... També espero que encara tingui aquells ulls tan verds com la muntanya. Molta get es pensa que són blaus com el cel. Aquell cabell ros que es va enfosquint. Aquell riure tan divertit, i totes les altres coses que tu i jo sabem que són tan característiques de nosaltres, que som la mateixa persona.

Adéu, espero que ens veiem aviat,

Martina

Page 51: Un pas cap a la pau

Les meves sabates, ja que són petites, m’agraden molt, perquè van ser unes de les primeres sabates que vaig tenir quan vaig néixer. Les sabates són blanques i blaves, amb uns cordons molt llargs i alguns forats per fer bonic. Aquestes sabates porten la paraula bàsquet a la planta de la sabata, així vol dir que quan era petita m’agradava el bàsquet.Ada

Page 52: Un pas cap a la pau

Hola Ada , hola Cervell.-Com et sents, estàs contenta?-Sí i no, em passen coses diferents a la vida.-Com què ?-Canvis per ser gran i no ser petita, a tenir les meves decisions i a pensar per mi mateixa.-Tens alguns sentiments o secrets importants ?-És clar que sí -Me’n pots dir algun?-Sí, un dels meus sentiments que tinc és de quan era petita.-I algun record?-Sí també.-Com quin?-N’hi ha un que és molt divertit, que és el de quan era petita. Va passar una tarda quan van venir els meus tiets de part del meu pare i un d’ells em va regalar una bicicleta mig tricicle que posava el meu nom i em va agradar molt. Encara tinc aquest objecte.-Que divertit no?-Sí-Molt bé, Adéu guapa. Ada

Page 53: Un pas cap a la pau

Aquestes sabates són les primeres d’aigua i les primeres d’anar amb mi a la platja un lloc on de petita m’ho passava molt bé i m’ho segueixo passant bé. Maria

Page 54: Un pas cap a la pau

Estimada Maria.

Quan et veig al mirall ens mirem amb els mateixos ulls i ens veiem reflectides. Hem passat moments difícils i ens n’hem sortit. Som una persona forta que després ha sigut molt feliç i ha passat molt bons moments.Ens hem esforçat per tenir un gos i al final ho hem aconseguit i hem aconseguit no un gos sinó dos ara ho passem molt bé jugant amb elles i els dies tristos els fan contents amb els seus petons.Fer la punyeta al Mateu és divertit, però sempre pensa en nosaltres i ens fa dibuixos i ens porta llaminadures és molt bon germà.A la classe hem tingut molts problemes amb el grup però ara estem molt bé amb els companys. Ara podem treballar tranquil·les i concentrar-nos. Ara estem molt bé i molt felices, hem crescut i madurat. Adéu petons Maria.

Page 55: Un pas cap a la pau

Son les primeres sabates de cordons que vaig tenir. Vaig marcar un gol a “multi esports” amb elles quan les vaig estrenar. Va ser el primer gol que vaig marcar a aquell extra escolar quan feia tercer. No són les meves sabates amb més records que tinc però són les meves bambes de quan feia tercer i ningú em pot esborrar els records de quan corria pel patí de l’escola amb aquestes sabates. Pol S.

Page 56: Un pas cap a la pau

Hola, ens coneixem des de l’any dos mil quatre i som inseparables. Portem onze anys junts , i hem viscut moltes aventures i moments que sempre recordaré, sobretot en els estius amb el Sergi al càmping, ens ho passàvem molt bé i espero que ens ho seguim passant igual de bé que aquells cinc anys que cada estiu anàvem a Tamarit (antic poble romà i ara càmping).

Pol S.

Page 57: Un pas cap a la pau

Jo he portat aquestes sabates perquè van ser les segones sabates de bàsquet que vaig tenir. He triat aquestes perquè tenen moltes ferides de guerra i perquè em porten molts records de quan jugava a bàsquet i també perquè les vaig intentar recuperar portant-les al sabater perquè m’anaven molt bé però no van sobreviure. Arnau

Page 58: Un pas cap a la pau

Hola Arnau, sóc tu et voldria comentar que vam passar uns moments molt divertits i d’altres amb algunes depressions etc...Bé et voldria preguntar que com vas? Si vas bé molt bé o no és així ? Potser que sigui tot el contrari potser que vagis malament. Jo confio que et vagi tot molt bé i que no tinguis molts problemes. Te’n recordes d’aquells moments tant divertits al pati de l’escola i a fora de l’escola i amb els nostres amics? Quins records també quan fèiem alguna festa d’aniversari o alguna festa de les nostres. A vegades també hem passat moments dolents amb la família i també de molt bons. Jo ara estic molt bé amb un bon somriure a la cara i espero que també et vagi bé amb els teus amic i que no tinguis cap conflicte dolent.

Arnau et desitjo molta bona sort a la vida. Arnau

Page 59: Un pas cap a la pau

Per a mi les sabates que he portat són importants perquè van ser les primeres que vaig portar al bàsquet. Encara recordo el primer dia que les vaig portar, em feia molta il·lusió portar-les, volia ensenyar-li a tothom i que em diguessin: - Dani, que maques, on les has comprat? I així va ser, la majoria de gent del meu equip em va dir que eren molt maques. La veritat, va ser un dia inoblidable per a mi. Dani

Page 60: Un pas cap a la pau

Hola Dani, sóc tu, hem passat molts moments junts, des dels més bons fins els més dolents. Sempre has estat allà com un molt bon amic, i mai has deixat d’estar al meu costat. Amb aquesta carta et vull dir que ets una persona excepcional. Que quan vols tens unes idees fantàstiques, tot i que a vegades t’enfades una mica massa. És a dir que pots ser molt bona persona i que pots tenir moltes bones idees, però quan t’enfades no hi ha ningú que s’atreveixi a apropar-se a tu. Ets una d’aquelles persones de llàgrima fàcil. Vull dir que quan t’insulten et fa tant de mal que et poses a plorar ràpidament. Crec que hauries de millorar unes quantes coses, per exemple, a vegades vas de llest i això no és bo, perquè un dia et trobaràs una persona que es cansi de tu i et donarà una bona lliçó, també hauries de millorar el que t’he dit abans de la llàgrima fàcil, que quan t’insultin et sigui igual, i que pensis: Pobre desgraciat que ha d’anar insultant als altres però ja saps que plorar no és dolent depenent del perquè. Una altra cosa que et vull dir és que controlis el teu enfada-ment contra el teu entrenador. Sé que a vegades li voldries dir unes quantes de fresques, però en el fons tu i jo sabem que és molt bon entrenador, i sobretot bona persona. Crec que ja t’ho he dit tot, adéu Dani, espero que milloris tot el que t’he dit!!!!!Atentament Dani.

Page 61: Un pas cap a la pau

Dins del projecte “Nòmades”, hem descobert el treball artístic de ‘Desubicados’. El projecte ens ha portat a reflexionar sobre les persones desplaçades i també a pensar en nosaltres mateixos. Poc a poc hem pogut tirar endavant el projecte, l’hem pogut aprofundir i realitzar-lo a la nostra manera. Creiem que el treball final ha quedat molt bé i n’estem molt contents.

Desubicats ens va portar a fer-nos les preguntes sobre quin és el nostre lloc a la vida, quin lloc ocupem nosaltres dins del grup i dins de les nostres famílies.

Amb un pas cap a la pau, hem arribat a la conclusió que a partir d’un objecte com una sabata, podem tenir molta informació de com és el seu propietari i quin camí vital pot seguir si s’ho proposa.

Hem fet un camí amb les sabates representant la nostra identitat com a grup i com a persones individuals.

Hem reflexionat sobre el passat del grup i hem fet un pas cap a una pau duradora que esperem que ens serveixi

per a la vida.