Un nou mapa del mónPortada Vall del riu Pamano (Llessui). Fotografia de Jordi Solé....

Un nou mapa del món...

En un món cada vegada més petit, les fronteres són cada vegadamés teòriques. Si el concepte d’ecoespai ja havia fet el seu camíentre els naturalistes i els científics, les noves polítiques ambien-tals l’estan imposant a la resta de la població. El medi ambient noconeix cap frontera i no es pot demanar a un ocell o a un arbreque es limiti a créixer o a viure d’un costat d’una línia que ningúli podrà ensenyar físicament. En el cas d’Andorra, les fronterespolítiques tenen encara menys sentit a nivell ecològic, ja que elnostre país forma part d’una unitat més gran que, segons lesnecessitats de cada estudi, es podrà definir com el massís piri-nenc, la península ibèrica, l’arc mediterrani, la zona europea, o laregió paleàrtica. En aquest sentit el principi bàsic de la biologiade la conservació s’aplica més que mai: pensar globalment iactuar localment. Els problemes que està patint la biodiversitat aAndorra són els mateixos que està patint arreu dels Pirineus. Elsproblemes que està patint la biodiversitat pirinenca són elsmateixos que està patint als Alps i excessivament semblants alsque està patint la biodiversitat a nivell de tots els massissos mun-tanyosos del planeta. És per això que, en temes de biodiversitatcom en moltes altres coses, una unió mundial pot permetre ges-tionar millor el nostre patrimoni mitjançant l’intercanvi d’expe-riències i l’assessorament d’altres regions del món amb situa-cions, característiques i problemes similars. Andorra no és unailla al mig del continent europeu sinó que els nostres ecosistemesestan estretament vinculats i integrats a un sistema molt mésampli. Les actuacions d’Andorra poden afectar els ecosistemesveïns, tan com les actuacions de França o d’Espanya poden afec-tar els nostres ecosistemes. És per això que l’entrada del Centrede Biodiversitat a la UICN (Unió Internacional per a laConservació de la Natura) és un pas molt important. Per prime-ra vegada, i a través del Centre de Biodiversitat, Andorra tindràaccés a una xarxa mundial d’experts dedicats a temes de conser-vació. Per primera vegada també, Andorra formarà part d’unaunió mundial i podrà compartir-hi les seves experiències enmatèria de biodiversitat. En aquestes “Nacions Unides de laBiodiversitat”, Andorra serà representada, per primera vegada,en un organisme dedicat a la conservació del Patrimoni Natural.Tenir accés a una xarxa d’informació i assistència, però, no ho éstot, i ens toca a nosaltres saber i voler treure el màxim profit del’ajut que ens ofereix la UICN en l’aplicació, a Andorra, dels prin-cipis mundials de conservació. La UICN ens obra la porta a unanova etapa per a la conservació de la nostra biodiversitat, peròens toca a nosaltres voler passar per aquesta porta...

Sumari

1. Editorial

3. El Centre de Biodiversitat és membre de la UICN…Purificació Canals · Sebastià Semene

10. Projecte SIGMA: el sistema d’informaciómediambiental d’AndorraRoger Caritg

16. El Mapa d’Hàbitats d’AndorraJosep M. Ninot · Jordi Carreras · Empar Carrillo · Albert Ferré

28. Seguiment de les poblacions de micromamífersal Principat d’Andorra - 2a temporadaEsteve Martínez

38. Projecte LIFE “Pirineu viu”: una iniciativa pionerade gestió forestal sostenible al Pallars SobiràJordi Palau

47. Bibliografia

HàbitatsMaig 2002 núm. 4Edita Centre de BiodiversitatDL AND - 269 - 2000

Dissen y A-Tracció-A

Impressió Impremta Solber

Han col·laborat en aquest número Purificació Canals,Sebastià Semene, Roger Caritg, Josep M. Ninot, JordiCarreras, Empar Carrillo, Albert Ferré, Esteve Martínez,Jordi Palau i Helena Solé.

Crèdits fotogràfics Jordi Solé, Josep M. Ninot, Josep Ar-gelich/BIOCOM, Marie Jo Dubourg-Savage/BIOCOM,Robin Letscher/BIOCOM, Jean Marie Gourreau/BIO-COM, Marc Garriga, ADF Mig Pallars, Jordi Dalmau,Ramon Mariné, Helena Solé.

Portada Vall del riu Pamano (Llessui). Fotografia de JordiSolé.

Traducció/Correcció Nicola Archer, Pites Roure.

Institut d'Estudis Andorrans P resident: Pere CervósCardona; Directora: Marta Bertran Casado.

Centre de Biodiversitat D i rector: Sebastià SemeneGuitart; Cap de projectes: Helena Solé Joval.

Les opinions expressades en els articles d'aquesta revistasón les dels seus autors respectius i no necessàriament lesdel Centre de Biodiversitat.

El Centre de Biodiversitat és un departament de l'Institutd'Estudis Andorrans. Els seus objectius són l'estudi i la divulgació de coneixements sobre la diversitat biològicadel Principat d'Andorra.

Hàbitats és una revista de distribució gratuïta, publicadasemestralment pel Centre de Biodiversitat de l'Institutd'Estudis Andorrans.

Per participar al patrocini d'aquesta revista, si us plau,poseu-vos en contacte amb:

C e n t re de Biodiversitat, C/ la Va l i reta, 5 - Encamp(Andorra) · Tel.: (+376) 731 030 · Fax: (+376) 834 578 · E-mail: [email protected] · web: www.iea.ad

Amb el patrocini de

Purificació CanalsSebastià Semene Guitart

“...durant la seva 55a reunió, celebrada a Glanddel 28 al 30 d’octubre de 2001, el Consell dela UICN ha aprovat la candidatura del Centrede Biodiversitat com a membre de la Unió

en la categoria A1 de les agènciesgovernamentals...”

J. SOLÉ

La Unió Internacional per a laConservació de la Natura(UICN) és un organisme inter-nacional que té la missió d’in-f l u i r, estimular i ajudar lessocietats de tot el món perquèconservin la integritat del seumedi ambient i assegurin quel’ús que es faci dels recursosnaturals sigui equitatiu i ecolò-gicament sostenible. Des de laseva creació l’any 1948, a peti-ció de l’Organització de les

Nacions Unides, la UICN ofe-reix l’assessorament d’expertssobre aspectes científics, polí-tics i legislatius relacionats ambel medi ambient per tal dedesenvolupar acords regionals,legislacions i establir institu-cions nacionals, a més d’es-tratègies per a la gestió sosteni-ble dels recursos naturals, totaixò amb el suport de les comu-nitats i els organismes locals.

Els membres dela UICN són

Estats, agènciesgovernamentals,

organitzacions nogovernamentals,

científics i expertsprocedents de

181 països.

Els membres de la UICN sónEstats, agències governamen-tals, organitzacions no gover-namentals, científics i expertsprocedents de 181 països. L’es-t ructura administrativa de laUICN està formada per unasecretaria general, instal·lada aGland (Suïssa), i per 42 oficinesregionals repartides arreu delmón amb l’objectiu d’aportarun ajut més directe als membre s .

En el cas d’Andorra, per exem-ple, la comunicació amb lasecretaria general de la UICNes fa mitjançant l’Oficina Regio-nal Europea (amb seu a Brus-sel·les) representada, a escalasubregional, per la conselleraregional per a l’Europa occi-dental. La nova Oficina Regio-nal de Cooperació per al Me-diterrani, inaugurada fa quatremesos a Màlaga, també tindràun paper important en les co-municacions entre Andorra i laseu central de la UICN.

Com treballala UICN?

La UICN desenvolupa la sevafeina mitjançant la mobilitzaciód ’ o rganismes i individus arre udel món per a una acció local.D’aquesta manera, promou unenfocament comú per a la con-servació de la diversitat biològi-ca del planeta tot assegurant queles lliçons adquirides en un llocsiguin disponibles en un altre .

L’ e s t ructura de la UICN escompon de 3 elements clau:

• els membres: Estats, institu-cions oficials, organismes nogovernamentals i altres afiliats.

• les comissions: són el resultatdel treball d’una xarxa de propde 10.000 experts repartits enels àmbits temàtics següents:àrees protegides, supervivènciade les espècies, legislació am-biental, educació i comunicació,gestió d’ecosistemes, políticaambiental, econòmica i social.

• la secretaria: és el cos tècnic iadministratiu de la Unió, for-mat per prop de 800 personesarreu del món. La seu central és

4 Hàbitats - Centre de Biodiversitat (IEA) - Núm. 4 - Maig 2002

J. SOLÉ

a Gland, i té, a més, 4 oficinesespecials de coordinació, 8 ofi-cines regionals i 25 de nacio-nals. Les oficines regionals sónel producte d’un importantprocés de regionalització queva començar a mitjan anys vui-tanta i que encara és vigent. Ac-tualment, les oficines regionalsc o b reixen les regions d’Àsia,Àfrica oriental, occidental, cen-tral i del sud, Mesoamèrica,Amèrica del Sud i Europa.

La UICN promouun enfocamentcomú per a la

conservació de ladiversitat biològica

del planeta totassegurant que leslliçons adquiridesen un lloc siguindisponibles en

un altre.

El programa de treball de laUICN s’estableix per plans tri-ennals aprovats durant els ano-menats Congressos Mundialsde la Natura (vegeu Hàbitatsnúm. 2 per a més informaciós o b re l’últim congrés mundiald’Amman). Els Congre s s o sMundials de la Natura són lesassemblees generals de la UICNi se celebren cada tres o quatreanys. En aquests congressos, elsm e m b res escullen un pre s i d e n t ,un tre s o rer i els re p re s e n t a n t sdels membres en el Consell(consellers regionals) que go-verna la UICN en el períodee n t re congressos. També formenpart d’aquest Consell els pre s i-dents de les comissions temàti-ques, elegits en l’assemblea

general. D’altra banda, corres-pon al Consell seleccionar un director general, que tindrà laresponsabilitat de dirigir la se-cretaria de la UICN i vetllar pelcompliment dels plans esta-blerts.

Què ofereixla UICN?

El que es pot aconseguir de laUICN depèn de l’interès que estingui per conèixer, entendre iaprofitar els beneficis i les opor-tunitats de pertànyer a la Uniói, a la vegada, de la contribucióque es fa per ampliar-ne la mis-sió. En tot cas, ser membre de laUnió permet beneficiar-se de:

Fòrums per l’acció

• Accés a xarxes científiques,socials i tècniques d’expertsarreu del món.

• Comitès nacionals i re g i o n a l s ,incloent-hi les comissions, que re-uneixen amplis ventalls de gentamb punts de vista diversos.

• Fòrums globals, com el Con-grés Mundial de la Conserva-ció, el Congrés Mundial deParcs i les reunions mundialsde les comissions.

• Contactes locals i cooperacióper al desenvolupament, através de les oficines na-cionals i regionals.

Capacitat

• A s s i s t è n c i aen la prepara-ció de trobadestècniques, comper exemple lesConferències deles Parts de Conve-nis Internacionals medi-ambientals.

La UICN ésel principalreferent entemes de

conservacióde la natura.

• Capacitació ambiental i enl’àmbit de l’educació ambiental.

• Capacitació sobre financesper a les inversions ambientals.

• Processos de consultes públi-ques.

• Avaluacions ambientals.

• Seguiment i avaluació.

Coneixement

• Coneixement expert difós através de les publicacions i delsinformes.

• Informació autoritzada, comles Llistes Vermelles d’espèciesamenaçades o els criteris per alssistemes d’àrees protegides.

• Guia per a la gestió ambientalen la indústria.

• Base de dades i assessora-ment jurídic des del Centre deLegislació Ambiental.

5Hàbitats - Centre de Biodiversitat (IEA) - Núm. 4 - Maig 2002

J. SOLÉ

I desprès de sermembre, què?

Ser membre de la UICN és unpas important per al Centre deBiodiversitat, ja que representaun reconeixement internacional de la feina feta i delsobjectius i de leslínies d’actuacióplantejades. Tambéés una garantia dequalitat,ja quesermembrede laUICN també implica ajus-tar, en totm o m e n t ,les deci-sions i les actuacions als criteris de laUnió i a les directives i els plansestablerts durant els Congres-sos Mundials de la Natura.

Ser membre de la UICN, però,no és un reconeixement indivi-dual, sinó que implica tots elsagents, organismes i personesque treballen per a la conserva-ció del medi ambient i l’ús sos-tenible dels recursos a escalanacional. És per això que elCentre de Biodiversitat vol ferpartícip de la feina de la Uniótota persona o entitat interessa-da. Per això, d’aquí a poc tempses crearà un Comitè NacionalAndorrà de la UICN per al quald e m a n a rem la col·laboraciódels principals actors mediam-bientals de la societat. AquestComitè ens permetrà establirun pont entre la UICN i lasocietat andorrana en generalper tal que la comunicació s’es-tableixi no sols en un sentit,sinó també en l’altre.

La creació del Comitè NacionalAndorrà de la UICN, però, seràun procés llarg, ja que, entrealtres coses, els Comitès Nacio-nals han de ser formalmentreconeguts pel consell directiu i

aprovats per unamajoria de mem-

bres. Mentrestant,però, començarem a

treballar, i encaraque el Comitè

Nacional no siguioficialment creat, el

Centre de Bio-diversitat

actua-rà, desd ’ a r a ,

com elsecretariat de la

UICN a Andorra. En aquest sentit, l’equip delCentre està a la disposició dequalsevol persona interessadaper tal de facilitar-li informacióprocedent de la Unió o, al ma-teix temps, per transmetreinformació d’Andorra a les ofi-cines i/o als membres de laUICN.

Podeu trobar més informació sobrela UICN en la pàgina web d’aquesto rganisme, w w w. i u c n . o rg, i en lesd i f e rents pàgines regionals o sub -regionals accessibles des d’aquestapàgina principal.

Sebastià Semene és biòleg i ac-tualment és director del Centrede Biodiversitat.


The Center for Biodiversity isa member of the IUCN

The IUCN, the World Conser-vation Union, is an internatio-nal institution with the missionof influencing, stimulating andhelping societies from all overthe world to conserve the inte-grity of their environment andto make sure the use of naturalresources is fair and ecologi-cally sustainable. Since its crea-tion in 1948, at the request ofthe United Nations, the IUCNhas offered expert assessmenton scientific, political and le-gislative aspects related to theenvironment in order to deve-lop regional agreements, natio-nal legislation and institutionsas well as strategies for sustai-nable management of naturalresources, all with the supportof local communities and insti-tutions.

The IUCN members are States,governmental agencies, non-governmental org a n i s a t i o n s ,scientists and experts from 181countries. The IUCN adminis-trative structure is made up ofa general secretariat, based inGland, and 42 regional officesspread around the world withthe aim of providing moredirect help to the members. Inthe case of Andorra, for exam-ple, communication with theIUCN’s general secretariat iscarried out through the Regio-nal European Office, represen-ted on a sub-regional level bythe Regional Council forWestern Europe.

The IUCN Council at its 55th

Meeting held in Gland from28-30 October 2001 approvedthe application submitted bythe Centre for Biodiversity formembership of the Union inCategory Aa) Governmentagencies.

J. SOLÉ

Des de la seva creació l’any1948, la UICN ha volgut incen-tivar la conservació de la natu-ra i l’ús sostenible dels re c u r s o snaturals arreu del planeta.Aquest objectiu, apare n t m e n tsenzill, comporta de maneraimplícita la necessitat de re c o-nèixer les diferències específi-ques de cada territori. I això,tant pel que fa al valor debiodiversitat i al funcionamentdels ecosistemes com als conei-xements actuals i tradicionalsde les poblacions locals re l a c i o-nats amb el seu ús i manteni-m e n t .

Amb aquesta perspectiva, laUICN agrupa col·lectius i ex-perts d’orígens molt difere n t s ,i és precisament la diversitat ila re p resentativitat dels seusm e m b res el que en fa una org a-nització única d’àmbit mun-dial i el principal re f e rent entemes de conservació de lan a t u r a .

Què aporta cada undels membres a la UICN?

Aquesta és una pregunta que esfan sovint les org a n i t z a c i o n squan es plantegen esdevenirmembres de la Unió i, tot i queles respostes són tan àmpliescom el nombre de membres, elque és clar és que el coneixe-ment del territori i dels seuselements naturals que té unaorganització membre és, moltprobablement, el millor que hiha sobre aquella zona i per tantés important tenir-lo en comp-te. A més, en una organitzacióamb perspectiva global, lesaportacions que vénen del co-neixement i la pràctica aplicadaa la realitat de diferents territo-ris són fonamentals perquè lesp ropostes més generals nosiguin el resultat d’especula-cions o d’extrapolacions incer-tes o agosarades. Per això, larecent integració del Centre deBiodiversitat d’Andorra és ben

rebuda des de la UICN, tal comho ha estat la de totes les altre so rganitzacions que al llarg demés de cinquanta anys s’hi hananat incorporant. El més im-portant no és venir d’un paísmés o menys gran, ni pertànyera un estament governamental ono governamental, ni disposarde pressupostos elevats. Quanuna organització decideix entrara la UICN, el que importa éspoder fer aportacions amb elmàxim rigor científic, amb co-neixement de la realitat del ter-ritori de treball i amb ganes desaber que la nostra aportació,d’una manera més o menys ex-plícita, s’integrarà en unes pro-postes globals que han de millo-rar la conservació de la natura.

Benvinguts a la UICN!

Purificació Canals és biòloga iconsellera regional de la UICNper a l’Europa occidental.


J. SOLÉ

El Centre de Biodiversitat d’Andorra.Una nova organització membre a la UICN.

La celebració l’any 2002 de l’Any Internacional deles Muntanyes i de l’Any Internacional de l’Ecoturis-me és una gran oportunitat per desenvolupar i enri-quir aquests dos esdeveniments internacionals. Peraquest motiu, el 4t Congrés Internacional de MediAmbient d’Andorra, organitzat pel Centre de Biodi-versitat de l’Institut d’Estudis Andorrans, abordaràel tema de l’ecoturisme en zones de muntanya. Larealitat andorrana (país de muntanya per al qual elturisme és la principal font d’ingressos) és sensdubte un espai en què ambdues celebracions tenenun marc d’aplicació immillorable. D’altra banda, lescelebracions de l’any 2002 ofereixen un marc dereflexió sobre les projeccions més idònies i/o méssostenibles per al futur del país.

Per què ecoturisme?

En turisme tot és força recent. De fet, no és fins alsanys cinquanta que el turisme es converteix en unfenomen de masses; abans era un privilegi quenomés estava en mans d’aristòcrates i de burgesos.Avui vivim en una societat d’oci i de lleure i lesvacances han esdevingut una necessitat vital. Ambaquesta perspectiva han sorgit molts espais turísticsque ofereixen uns atractius que poden variar moltd’uns indrets a uns altres (sol i platja, parcs temà-tics, cultura, neu, natura, aventura...).

Amb el temps s’ha vist que aquests espais turísticsporten associats, molt sovint, tot un seguit de pro-blemes ambientals. En són exemples la degradaciódel paisatge, la contaminació, el consum excessiude recursos i energia, l’alteració de la vida natural,els desequilibris territorials i demogràfics o els pro-blemes socials. En aquesta alteració, ens és fàcilsituar-hi molts espais propers a la nostra realitat,com ara molts racons de la costa mediterrània, delsAlps, dels Pirineus i... també d’Andorra.

Una mica com a resposta a aquest panorama tan fosc,va néixer, fa tan sols una vintena d’anys, un tipus deturisme diferent que té com a principals atractius lanatura i les cultures tradicionals. És l’anomenat eco-turisme o turisme verd, en el qual entren en jocaspectes com la qualitat del paisatge, la t r a n q u i-l·litat, l’autenticitat, la recerca de tradicions o el

patrimoni artístic local. L’ecoturisme va prenentcada cop més força i l’acompanyen conceptes derespecte ambiental com ara la protecció de la bio-diversitat, el consum mínim de recursos, la contri-bució a la millora de la qualitat de vida de la pobla-ció local i la incorporació de components educatiusi interpretatius.

El repte de l’ecoturisme és preservar al màxim lesdestinacions dels impactes ambientals, ja que laqualitat i els valors d’aquests espais són sens dubteel principal atractiu per als turistes i per tant, calconservar-los. Però, es pot superar aquest repte?Les eines per aconseguir el manteniment dels eco-sistemes que acullen aquest turisme ecològic estana prova, i caldrà buscar formes d’incorporar la sos-tenibilitat en aquesta nova modalitat. Haurem deconfiar a no tornar a cometre els mateixos errors:l’ecoturisme, serà capaç d’evitar els malauratsefectes del turisme convencional de platja o d’es-quí? Aquesta resposta ens donarà la clau per saber sil’ecoturisme és alguna cosa més que una etiquetaverda.

Per què muntanyes?

Les muntanyes que trobem escampades per tot elplaneta són espais escarpats que acullen una granvarietat de recursos, són font d’energia, àrees delleure i uns grans dipòsits de biodiversitat. Tambésón l’hàbitat d’una desena part de la població de laTerra. En molts casos, l’aïllament i la duresa de lescondicions de les muntanyes han representat ungreuge per a les poblacions que hi viuen. Malgrataixò, les cultures muntanyenques són molt riques ihan prevalgut al llarg del temps.

No tots els ecosistemes de muntanya són iguals, peròtots tenen uns quants punts en comú: totes les zonesmuntanyoses, per exemple, es caracteritzen perquètenen uns pendents molt forts amb un cert grau

d’isolament. Els canvis d’altura tan pronuninflueixenmolt en les característiques microclimàticiats, juntament amb les orientacions dels vessants,influeixen molt en les característiques microclimàti-ques, i aquest fet comporta l’existència de focus devida amb unes característiques ben definides i úni-ques que acullen una gran diversitat d’espècies benadaptades. Aquesta riquesa de diversitat biològicaés un fet, i l’aïllament ha tingut un paper importanten la preservació d’aquests espais, però malaurada-ment també són molts els exemples de muntanyesalterades per l’home.

Les “terres altes” han estat reconegudes per la co-munitat internacional com una de les àrees geogrà-fiques més vulnerables i susceptibles de degradació.Són moltes les pressions (tant antròpiques comnaturals) que han d’afrontar les muntanyes de tot elmón. Molts dels problemes ambientals són comuns adiverses serralades (explotació abusiva de recursos,construcció de grans infraestructures, pol·lució,pèrdua d’hàbitats, sobrefreqüentació...), però encanvi no existeixen solucions úniques aplicables atotes elles, ja que cadascuna té les seves pròpiesrealitats, tant naturals com socials.

Un dels problemes que es plantegen és com assegu-rar un desenvolupament equilibrat de les muntanyesque permeti el benestar òptim de les poblacionslocals i al mateix temps una conservació d’aquestesregions. Serem capaços de garantir la preservacióde les muntanyes? Serem capaços de garantir laconservació de les NOSTRES muntanyes?

Podeu trobar informació més detallada sobre el 4tCongrés Internacional de Medi Ambient d’Andorra,la llista completa dels ponents i el programa actua-litzat, a la pàgina web del Centre de Biodiversitat(www.iea.ad/cima2002) o adreçant-vos a:

Centre de BiodiversitatC/ la Valireta, 5 - EncampTel: (+376) 73 10 30 - Fax: (+376) 83 45 78e-mail: [email protected]

El Centre de Biodiversitat vol agrair el suport deCrèdit Andorrà pel patrocini del 4t CongrésInternacional de Medi Ambient d’Andorra. La conservació i la protecció del medi ambient ésuna preocupació constant per aquesta entitat.Crèdit Andorrà va ser la primera entitat financeradel país d'adherir-se al programa de les NacionsUnides per al Medi Ambient (UNEP), l'any 1998. Actualment, col·labora de manera constant endiferents accions que es duen a terme al país permantenir viu aquest objectiu i així, sensibilitzar iconscienciar la societat d’Andorra sobre el nostrepatrimoni natural.

Projecte SIGMA:el sistema d’informaciómediambiental d’Andorra

Projecte SIGMA:el sistema d’informaciómediambiental d’AndorraRoger Caritg Bofill

Font: Mapa topogràfic digital 1:5.000 d’Andorra. Zona de Santa Coloma i part d’Andorra la Vella.

Introducció

Andorra és un país amb una complexitat física important i que ha patit,en relativament poc temps, una dinàmica poblacional en fort augment,amb les repercussions consegüents i amb fortes pressions sobre el medinatural. La necessitat de donar a conèixer la realitat biològica del paíss’ha convertit en una de les prioritats fonamentals del Centre de Biodi-versitat de l’Institut d’Estudis Andorrans. En aquest sentit, s’ha buscat lapossibilitat d’assegurar amb rigorositat tècnica el coneixement de la rea-litat ambiental del país a partir de la cartografia. El resultat d’aquestarecerca és un sistema de treball que s’emmarca dins la filosofia multi-disciplinària de l’Institut d’Estudis Andorrans, amb una clara vocació depresentar, des de diferents punts de vista o des de diferents temàtiques,la realitat andorrana.

Amb la finalitat de portar a terme aquesta idea s’ha configurat un pro-jecte que s’anomena SIGMA. Aquest nom, que ens recorda una de leslletres de l’alfabet grec, correspon a les sigles que designen el Sistemad’Informació Geogràfica Mediambiental d’Andorra. El sistema SIGMAha estat ideat i dissenyat pel Centre de Biodiversitat i compta amb elsuport econòmic de l’Organització de les Nacions Unides per al’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). En els aspectes tècnics,també hi intervindrà el Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mapa de cobertesdel sòl d’Andorra.

Mapa topogràficdigital superposata un model digitaldel terreny.

Organitzaciódel projecte

El pilar fonamental d’aquestprojecte és la recopilació, l’es-tandardització de formats i larestitució posterior de les dadesi les bases cartogràfiques de ca-ràcter mediambiental dispersesper les diferents institucions,entitats i empreses del país.

Desglossant aquesta idea ge-neral, en una primera fase, elprojecte pretén establir les rela-cions necessàries amb les dife-rents institucions del país quedisposin d’informació suscepti-ble de ser incorporada alSIGMA, amb la finalitat queens confiïn el material de quèdisposen i, al mateix temps,passin a ser protagonistes ac-tius del projecte.

Tot seguit, els mapes es tracta-ran i es transformaran en unformat SIG (Sistema d’Informa-ció Geogràfica, o GIS en anglès)de MiraMon, fet que ens dona-rà l’oportunitat de consultar lainformació en suport informà-tic i de situar en el territori elstreballs que es vagin elaborant.

Els SIG són els programes mésadequats per tractar informaciógeoreferenciada (dades que te-nen assignades unes coordena-des geogràfiques), i ofereixenun gran ventall d’eines i possi-bilitats per poder consultar ianalitzar tot tipus d’estudisvinculats amb el territori. És enaquest sentit que el Centre deBiodiversitat està homogeneït-zant, des de fa dos anys, elsresultats dels seus difere n t sestudis en aquest tipus de for-mats SIG amb l’objectiu de tro-bar un punt de comparació id’enllaç entre ells.

El pilar fonamentaldel projecte

és la recopilació,l’estandardització

i la restitucióposterior de les

dades i les basescartogràfiques

de caràctermediambiental

disperses pel país.

Sota el concepte general de me-di ambient, el projecte SIGMApresentarà una estructura arbo-rescent segons les temàtiquesdels mapes. Així, doncs, espoden definir alguns dels prin-cipals blocs en què es ramifi-carà el sistema: cartografia debase, medi físic, flora i fauna,o rdenament territorial, hidro-grafia, climatologia, contamina-ció, població, etc. De moment,però, amb l’esperança d’anaromplint el contingut d’aqueststemes, algunes de les capesd’informació que es podran tro-bar en el SIGMAdes del primermoment seran:

• Mapa de Cobertes del Sòld’Andorra (font: Centre de Bio-diversitat). És un mapa elaborata partir de les ortofotografiesdigitals realitzades l’any 1995pel servei de cartografia delGovern d’Andorra i que ensmostra, en 15 categories dife-rents, l’ocupació del sòl alPrincipat en aquell moment.

• Mapa d’Hàbitats (font: Cen-tre de Biodiversitat). Dissenyata partir dels criteris europeusCORINE, ens donarà informa-ció sobre la distribució dels


Mapa sobrel’estudi dela qualitat del’aigua dels rius(esquerra).

Visualització dediferents capesinformatives(dreta).

diferents hàbitats i les comuni-tats vegetals d’Andorra.

• Mapa Topogràfic (font: Àre ade Cartografia del Govern d’An-dorra). Confeccionat a partird’una escala meticulosa, la sevaaltimetria (corbes de nivell) i al-tres elements puntuals, linealso extensius (edificis, carreteres,rius...) reflecteixen una realitatfísica força detallada del país.

• Model Digital del Te r re n y(font: Departament de MediAmbient del Govern d’Andor-ra). Entre aquests tipus demapes, el més característic és elModel Digital d’Elevacions queens permet saber en quina alça-da se situa qualsevol punt de lasuperfície andorrana.

• Mapes de contaminacióatmosfèrica (font: Pla NacionalEntorn i Salut). Ens mostren,mitjançant símbols de diferentgradació, l’estat del mediatmosfèric del país.

• Altres, com capes d’informa-ció de refugis, carreteres, cims,senders de gran re c o r re g u t(GR), qualitat de l’aigua, distri-bució del seneci (Senecio inae -q u i d e n s), etc. (fonts diverses.Digitalització: Centre de Biodi-versitat).

Totes aquestes bases cartogràfi-ques es podran superposar pertal que cada usuari trobi el graud’informació que més l’interes-si. Al mateix temps, cada unad’elles té una base de dades

associada que ens ajudarà acompletar-ne el significat.

Restitucióde la informació

Gran part de la importància delp rojecte SIGMArau en la re s t i t u-ció de la informació acumuladavia la xarxa Internet, que es veucom un complement ideal pelSIG atesa la seva capacitat depoder distribuir i difondre lainformació ambiental cartogràfi-ca perquè sigui accessible almajor nombre possible de perso-nes. En aquest aspecte, s’elabo-rarà una pàgina web exclusiva-ment per al projecte. Es pre t é nque sigui d’estructura senzilla

Project SIGMA: the environmental information system of Andorra

Andorra is a country of considerable physical complexity and has suffered in a relatively short space of timea sharp population increase with the consequent repercussions and pressures on the natural environment.The need to publicize the biological fact of the country has become one of the main priorities of theBiodiversity Centre in the Andorran Research Institute (Centre de Biodiversitat de l’Institut d’EstudisAndorrans). As a result, a way in which to assure an in-depth and technically sound understanding of theenvironmental reality of the country has been explored through cartography. The result of this research is awork method that fits in to the multidiscipline philosophy of the Andorran Research Centre and has theclear aim of presenting, from different points of view or themes, the reality of Andorra.

The aim of carrying out this idea has led to the creation of a project called SIGMA. This name evokes one ofthe letters of the Greek alphabet and in this case stands for “Sistema d’Informació Geogràfica Mediam-biental d’Andorra” (Environmental and Geographical Information System of Andorra). The SIGMAmethodhas been created and designed by the Biodiversity Centre and has economic support from UNESCO (UnitedNations Educational, Scientific and Cultural Organization). On the technical side, support will be providedby the Ecological and Forestry Research Centre in the Autonomous University of Barcelona (Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona).

The supporting pillar of this project is the compilation, format standardization and the subsequent restora-tion of environmental data and cartographic bases at present dispersed amongst Andorra’s various institu-tions, entities and companies.

The maps will then be processed and transformed into a MiraMon GIS format (Geographical InformationSystem), which will allow us to consult supporting computerized information and to situate the work as itis being carried out.

Under the general concept of environment, the SIGMA project will present a ramified structure accordingto the map themes. Some of the main branches would be: basic cartography, physical environment, flora andfauna, land organization, hydrography, climatology, contamination, population etc.


i dissenyada amb finalitats edu-catives. Fonamentalment, ofe-rirà un alt contingut de basescartogràfiques i es destinaranaltres seccions de la pàgina acomentar temes com el funcio-nament del projecte, explica-cions sobre cadascuna de lescapes d’informació que formenel sistema, sobre el lector demapes de MiraMon –que s’ofe-rirà gratuïtament des de lamateixa pàgina web–, taulesestadístiques, enllaços amb al-tres pàgines web d’interès, etc.

El centre d’atenció, però, recau-rà en els mapes i en l’afany dedonar a conèixer el país a travésd’ells. Per aquest motiu, s’hacregut oportú, un cop escollit elmitjà de divulgació més ade-quat i extensible (internet), ofe-rir als usuaris les màximes faci-litats per consultar els mapes,sense deixar de banda la sevaqualitat i el seu format per tal

de garantir-ne la funció com aeines indispensables per al’anàlisi i la gestió del territori.

Un del principalsobjectius del

SIGMA és instigarl’estudi i l’anàlisi

del territori peraconseguir una

gestió mésequilibradai sostenible.

Amb l’objectiu de complir totsaquests requisits, el pro j e c t eSIGMA té previst treballar enuna doble línia de presentació.En primera instància, es donaràl’oportunitat de poder descar-regar les bases cartogràfiques al’ordinador personal de l’usua-ri. Apartir d’aquí, sense necessi-tat d’estar connectat a la xarxa,

es podran visualitzar a travésdel lector de mapes. A més, elsusuaris que disposin del pro-grama complet MiraMonpodran disposar de totes leseines i capacitats del SIG perpoder-hi treballar. Sens dubte,aquest primer bloc de presenta-ció està destinat sobretot a totsels estudiosos i pro f e s s i o n a l sdel tema, ja que, tot i que l’ús il’aprenentatge del programa nosón difícils, cal un mínim deconeixements previs.

D’altra banda, ens ha semblatque, un cop fet l’esforç de reco-pilar i transformar els mapes,era necessari i obligat aprofitarla informació de manera mésdidàctica i generalista. El pro-pòsit és crear una aplicació inte-ractiva, enfocada a un tipusd’usuari no habituat a la utilit-zació del SIG, però interessat enla consulta de cartografia am-biental. Per aconseguir aquestobjectiu, cal treballar en un


Ortofotografiad’Encamp.

tipus d’aplicació informàticaque disposi d’algunes de lescapacitats bàsiques del SIG ique, a la vegada, ens brindil’oportunitat de visualitzar elsmapes de manera ràpida i sen-zilla des de la mateixa pàginaweb. Amb la finalitat queaquesta eina sigui pedagògica iútil, es pretén equipar-la ambfuncions que ens permetin ana-litzar el material disponible,com per exemple fer consultesals mapes, disposar de zooms osuperposar les diferents capesd’informació.

Al final de l’estiude 2002 es podrà

consultar a la xarxauna primera versió

del projecte.

En aquests moments, el projec-te evoluciona segons les pautesprevistes i amb un nivell decol·laboració molt favorable deles entitats vinculades amb lagestió i l’estudi del medi am-bient. Totes les administracionscomunals i els principals depar-taments del Govern d’Andorraque tenen informació rellevant

per al projecte ja han ofert laseva col·laboració. També hanacceptat col·laborar-hi entitatsparapúbliques com FEDA il ’ S TA, i organismes no gover-namentals com l’Associació pera la Defensa de la Natura(ADN). Després d’una primeraronda d’entrevistes amb elsd i f e rents col·laboradors poten-cials, s’ha demanat a cada enti-tat que designi una personaque faci d’enllaç entre l’equipdel projecte SIGMA i els org a-nismes respectius. Amb aques-tes persones, es pensa crear unComitè Nacional de Treball quetractarà i intentarà re s o l d re elspossibles dubtes i pro b l e m e s

de funcionament que sorgirandurant els pròxims mesos. Ambl’ajut d’aquest Comitè, es defi-niran els protocols de funciona-ment del SIGMA i les bases deles diferents col·laboracions.Gràcies a la resposta favorablede totes les entitats contactades,al final de l’estiu de 2002 hauriade ser accessible des d’Internetuna versió provisional i en perí-ode de proves.


Principals propòsits del SIGMA

• Omplir el buit que existeix en la divulgació de cartografia d’Andorra i oferir la possibilitat de conèixer la realitat andor-rana des de diverses perspectives, d’una manera entenedora i objectiva.

• Recopilar tota la informació dispersa sobre el medi ambient, evitar que es dupliquin esforços i recursos en estudis ja dutsa terme i donar a conèixer projectes que poden ser models per a d’altres.

• Actuar com un pont per al diàleg e n t re les diferents institucions i agents del país que aborden temàtiques ambientals, ser elpunt de partida per establir un front comú que assumeixi la responsabilitat de difondre el coneixement del nostre medinatural i, al mateix temps, instigar l’estudi i l’anàlisi del territori per a una gestió més equilibrada i sostenible.

• Es pretén que el projecte quedi obert no tan sols a la incorporació de nous mapes i estudis, sinó també a tot tipus de crí-tiques constructives i suggeriments que puguin millorar les capacitats de les aplicacions o de les temàtiques del pro-jecte.

• Cap al final de l’estiu de 2002 es podrà consultar, en període de proves, una primera versió del projecte SIGMAper mitjàde la seva pàgina web.

Roger Caritg és llicenciat engeografia i actualment treballaal Centre de Biodiversitat com aresponsable del Projecte SIGMA.

Detall del modeldigital d’elevacionsd’Andorra.

El Mapa d’Hàbitatsd’Andorra

Josep M. Ninot

Jordi Carreras

Empar Carrillo

Albert Ferré

Per a la gestió correcta d’unterritori, és fonamental dispo-sar de cartografia temàtica ade-quada. Només així, a l’hora deprendre decisions que afectenaquest territori, es pot abordaruna avaluació conseqüent deles diferents possibilitats que esp resenten. Conèixer quinesmenes de roques formen unazona, quins tipus de sòls hi ha icom es distribueixen, quin és elrègim hídric o de neus de cadavessant, quines comunitatsvegetals formen el paisatge, enquines es troben plantes sus-ceptibles de protecció, o faunaparticular, són algunes de lesqüestions que aquestes carto-grafies poden resoldre.

A Andorra, i pel que fa al pai-satge vegetal, disposàvem d’unmapa prou valuós en termesgenerals (Folch i Farràs 1979), sibé la seva escala de no gaire de-tall, 1:50.000, i diversos aspec-tes derivats de la seva realitza-ció ja un xic pretèrita el feienpoc adequat per a casos d’apli-cació directa, com els suggeritsal paràgraf anterior. Per fer fro n ta aquesta mancança, el Centrede Biodiversitat de l’IEA v aengegar dos projectes paral·lels:el Mapa de Cobertes, presentatal número 3 d’aquesta mateixarevista (Dalmases, et al., 2001), iel Mapa d’Hàbitats, que ara co-mentem. L’objectiu de tots dosés elaborar mapes de detall en

format digital, cosa que permetmúltiples consultes i utilitza-cions en general, a més d’actua-litzacions relativament fàcils. Elresultat del primer projecte ésun mapa de molt detall planimè-tric, que classifica el territori enunitats molt generals (la vegeta-ció andorrana queda destriadaen set unitats). El Mapa d’Hà-bitats, en canvi, s’ha fet a menysdetall planimètric, bé que sufi-cient per a la planificació territo-rial (escala 1:25.000), però infor-ma de manera molt més pre c i s adels aspectes ambientals, ja quela llegenda corresponent estàformada per un centenar d’uni-tats, basades en el poblamentvegetal corresponent.

El Mapa d’Hàbitatsd’Andorra


El mapa d’hàbitatss’ha fet a un

detall planimètricsuficient per ala planificació

territorial (escala1:25.000) i informa

de manera moltprecisa dels aspectes

ambientals.

Què sónels hàbitats?En el llenguatge corrent, ente-nem per h à b i t a t l’ambient on viuuna persona, o un animal o unaplanta. En el camp de l’ecologia,el concepte, aplicat a qualsevolo rganisme, continua essent elmateix, si bé cal tenir ben pre-sent que aquest ambient es con-sidera integrat per tots els aspec-tes físics (tipus de rocam, de sòl,

règim de temperatures, pre c i p i-tacions, etc.) i també pel compo-nent biològic (les plantes quea r relen al sòl, els fongs, tot tipusde fauna que hi viu, etc.). Entèsaixí, hàbitat vol dir el mateix queecosistema, o gairebé, tot i queaquest mot té un sentit un xicmés ampli, o teòric.

En temes de conservació, ja faanys que s’ha vist que és moltmés interessant pensar en hàbi-tats, o ecosistemes, que no pas en

espècies. Intentar conservar unaplanta rara o un animal del qualqueden pocs exemplars és unatasca sempre difícil i que estàcondemnada si no s’aconse-gueix, d’antuvi, conservar- n el’hàbitat. De fet, a escala mun-dial, la primera causa d’extinciód’espècies és la pèrdua del seuhàbitat per la destrucció o l’es-poliació que en fa l’home, per da-vant de les accions dire c t a m e n td e p re d a d o res sobre les espècies.

18

Hàbitats - Centre de Biodiversitat (IEA) - Núm. 4 - Maig 2002

J. M. NINOT

Vall d’Incles.

El fons pla de la vall testimoniaclarament el seu origen glaciali l’aprofitament agropastoraldels terrenys més rics i fàcilsde treballar. Actualment, un mosaicd’hàbitats de molleres, prats de dall,pastures i herbassars higròfils cobreixaquest fons de la vall d’Incles, mentreque als vessants escarpats de l’Altde Juclar hi veiem tarteres, matollarsd’escobes, roques, pinedes de pi negrei pastures disgregades a la zona alta…A l’obaga de la vall s’endevina jala part baixa del bosc d’Incles,dominat aquí pel pi negre i l’avet.

L’any 1991, la Unió Europea (lla-vors CEE) va tipificar els hàbi-tats presents en el seu territori enun document anomenat CORI-NE Biotopes Manual, per tal dep o d e r-los identificar amb pre c i-sió i descriure’ls. La finalitat erapoder inventariar-los, quantifi-c a r-los i proposar mesures deconservació o protecció, si calia.Per tal d’identificar els difere n t stipus d’hàbitats, es va re c ó r re rs o b retot a les comunitats deplantes superiors que hi viuen;això presenta diversos avantat-ges, dels quals podem destacar:

1. Les plantes superiors, o vas-culars, són organismes comple-tament lligats al seu medi (pre-soneres, en diuen alguns), demanera que tradueixen forçafidelment tant els aspectes del

substrat com els del clima o del’explotació per part de l’home.

2 . A gran part d’Europa, eldesenvolupament dels estudisde la vegetació fa que les diver-ses comunitats vegetals siguinprou conegudes, i se n’ha fetclassificacions força utilitzablescom a base per a la tipologiad’hàbitats.

A escala mundial,la primera causa

d’extinció d’espèciesés la pèrdua delseu hàbitat perla destrucció ol’espoliació que

en fa l’home.

3. Les plantes superiors, com aproductors primaris principals,són la base de gairebé tots elsecosistemes terrestres (en depe-nen els herbívors, i d’aquestsels carnívors). A més, per talcom s’estructuren en comuni-tats, i aquestes en paisatges,constitueixen l’hàbitat per ex-cel·lència de la major part de lafauna, i també d’altres vegetals(fongs, líquens…). Per això, lescomunitats de plantes supe-riors defineixen força fidelmentquines comunitats d’org a n i s-mes viuen al mateix hàbitat.

4. Des del punt de vista pràctic,les comunitats de plantes cons-titueixen la manera d’identifi-car els hàbitats més immediata imenys costosa i, generalment,més constant al llarg de l’any.


The Andorran Map of Habitats

For the correct management of an area it is essential to have access to an appropriate thematic car-tography. This is the only way, when it comes to making decisions that affect that area, that anevaluation can be made consistent with the different existing possibilities. Knowing what types ofrocks make up a certain area, what soil types there are and how they are distributed, what thewater or snow regime of each slope is, which vegetative communities make up the landscape,locating plants or fauna in need of protection, are some of the questions which these maps cananswer.

For Andorran plant landscape, there was a very useful map in general terms (Folch i Farràs, 1979),although the scale not allowing for much detail (1:50.000) and several of its aspects being ratherout of date made it of little use when it came to direct applications, such as those mentioned inthe previous paragraph. To make up for this lack, the Biodiversity Centre of the Institute ofAndorran Studies embarked on two parallel projects: the Land cover map, presented in the thirdissue of this magazine (Dalmases et al., 2001), and the map of Habitats, which we present in thisissue. In both cases, the aim is to produce detailed maps in a digital format, which would provi-de for a range of general references and uses as well as making their updating relatively easy. Theresult of the first project is a map with great mapping detail that classifies the territory in verygeneral units (Andorran vegetation is divided into 7 units). The habitats map, however, has lessmapping detail, although enough for territorial planning (1:25 000 scale), but gives much moreprecise information on environmental aspects as the legend is made up of one hundred units,based on the corresponding plant communities.

Només aquells hàbitats menysvegetats són descrits al manualCORINE segons el seu compo-nent mineral o altre: codolars ifangars dels marges dels rius,neus perpètues, aigües correntso estanyades, etc.

Quants hàbitatsdiferents es podencartografiar aAndorra?

A partir del CORINE BiotopesManual ja esmentat, vam elabo-rar una llista d’hàbitats d’An-dorra, que inclou aquells hàbi-tats que suposàvem presents alPrincipat, d’acord amb diferentbibliografia i amb el coneixe-ment personal previ del paisat-ge vegetal. Es tracta d’un docu-ment de treball que haurà deser completat o esmenat a me-sura que es vagi coneixent mésel patrimoni natural andorrà.Així, l’estudi detallat de lesmolleres o patamolls (que s’estàfent des del Departament deMedi Ambient del Governd’Andorra), per exemple, pot-ser farà afegir-hi algun tipus

especial d’hàbitat ja identificatal CORINE europeu, o potserfins i tot no tipificat en aquestmanual. A l ’ i n revés, algunshàbitats de tipus prepirinenc omediterrani que havíem inclòsen la llista andorrana de mane-ra temptativa potser no existei-xen dins el territori andorrà.

Igual com passa al manualCORINE, la llista d’hàbitats an-dorrans inclou unitats de midamolt diversa, des de boscos iprats que poden arribar a cobrirsuperfícies extenses, fins a hà-bitats definits per herbes peti-tes, com ara pradells de crespi-nells o torberes d’esfagnes, quea causa de la seva petita exten-sió no poden ser representatsen una cartografia d’escala mit-jana com la que ara comentem.Per això, vam construir una lle-genda d’unitats cartogràfiquesde les quals moltes són hàbitatsde mida gran, sovint cartogra-fiables separadament, mentreque d’altres agrupen entre ellsaquells hàbitats que a la naturasolen conviure a escala petita,com ara els diferents hàbitatsd’ambients rocallosos (roca nua,fissures, replanets, terraprims).

Un cop acabat l’aixecament car-togràfic, la llegenda comprèn103 unitats, que corresponen auns 175 hàbitats diferents. Pertal de facilitar la lectura i la con-sulta del mapa, hem estructurataquesta llegenda de 103 unitatsen quatre nivells de pre c i s i ó(vegeu la taula 2). D’entrada,hem establert un primer nivellque correspon a 6 grups amplis(boscos, prats, etc.); cadascund’aquests comprèn algunsgrups més precisos (en total, 18unitats al segon nivell); aquestses tornen a subdividir (fins a 42unitats al tercer nivell), i així unaltre cop, fins arribar a les 103unitats de la llegenda bàsica (alquart nivell).

Un cop acabatl’aixecament cartogràfic,la llegenda

comprèn 103unitats, que

corresponen auns 175 hàbitats

diferents.


Taula 1: característiques tècniques del Mapa d’Hàbitats d’Andorra (MHA).

Escala 1:25.000

Elaboració A partir d’ortofotomapes en color a 1:5.000 i en infraroig color a 1:25.000 del

Principat d’Andorra i verificació en el camp

Actualització Tardor de 2001, a partir de la informació de les ortofotos dels anys 1995 i 1997

Àrea mínima En general, 15.625 m2 (l’equivalent a un quadrat de 5 x 5 mm a 1:25.000), amb

un 10% dels polígons per sota d’aquesta àrea mínima

Nombre d’unitats 103 unitats (que representen uns 175 hàbitats) de la llegenda

Nombre d’hàbitats per polígon Fins a 3, amb els seus percentatges de recobriment, múltiples de 10

Projecció Cònica Conforme de Lambert, zona III

Bases de referència Mapa topogràfic del Principat d’Andorra, escala 1:5.000, en format digital


Dels hàbitats cartografiats, s’han tractat ambuna mica més de detall les molleres o pata-molls, perquè són hàbitats especialmentre p resentats a Andorra i molt sensibles alscanvis ambientals. Malgrat que des del puntde vista cartogràfic estiguin diferenciats úni-cament en tres unitats, n’hem constatat unadiversitat elevada, especialment pel que fa ales molleres acidòfiles d’alta muntanya. Ladistribució d’aquests hàbitats no és gens uni-forme en el territori d’Andorra; tant podemt robar valls on pràcticament no hi ha molle-res, com àrees on constitueixen complexosmolt notables. En general, podem dir que el sector nord-est d’Andorra és un territoriespecialment interessant per a aquesta mena

d’hàbitats. Per l’extensió i la diversitat, desta-quen els conjunts de la vall del Madriu, delc i rc de Pessons, del de Montmalús i de la valld’Incles. Algunes molleres, com les de la vallde Sant Josep, les de Ransol o les d’Arc a l í s ,encara que no tan extenses, són especialmentnotables per les plantes que acullen: Salix lap -p o n u m (conegut als Pirineus només a Mont-malús i al Pallars Sobirà), Salix hastata s u b s p .h a s t a t e l l a (primera citació confirmada aAndorra i coneguda de molt poques localitatsdel vessant atlàntic pirinenc), Juncus squarro -s u s, etc. Algunes molleres presenten hàbitatscatalogats d’interès per la Unió Europea (tor-b e res d’esfagnes, formacions de C a rex frigida,t o r b e res boscoses amb esfagnes…).

Els patamolls

Meandres a les molleres del Siscaró.

Com hem fetel mapa d’hàbitats?

● Documentació prèvia i foto-interpretació

Com a primer pas, vam recopi-lar documents cartogràfics obotànics complementaris, com

ara el treball de Folch i Farràs jaesmentat, els mapes geològicsdels Pirineus centrals (Zwart etal., 1979), i el Mapa Forestal delPrincipat d’Andorra (Roquet, P. i Dalmau, J., coord., 1997),fotografia aèria en infraro i g(IRC) i ortofotomapes. La utilit-zació d’ortofotomapes, és a dir,

fotografies aèries digitalmentrectificades i georeferenciades,dóna una gran qualitat en elstreballs cartogràfics. La fotoin-terpretació d’aquestes imatgesva consistir en la compartimen-tació de la superfície andorranaen parcel·les homogènies opolígons. En aquest cas, vam



t reballar sobre ortofotomapes a una escala un xic més detalla-da que la d’1:25.000, per tald’aconseguir més precisió en eldibuix.

● El treball de camp

La realització d’aquest mapa,tal com es desprèn dels plante-jaments precedents, parteix de

la identificació dels hàbitats ap a r t i r, principalment, de lavegetació que duen. Això vaimplicar la identificació precisaal camp dels hàbitats que ocu-pen cadascun dels polígonsindividualitzats per fotointer-pretació. També vam modificarlímits, o vam compartimentarpolígons en d’altres de més

petits, quan el seu contingut iles seves dimensions ho acon-sellaven. Per re s o l d re casoscomplexos en què en un mateixpolígon apareixen diversoshàbitats molt barrejats, unscasos que no es poden resoldreamb polígons més petits acausa de l’escala del mapa o del’esforç de treball de camp que

Taula 3:

Quins són els hàbitats més estesos a Andorra?

Unitat Superfície (ha) Nombre de polígons

Pinedes de pi negre amb abarset o neret, acidòfiles i mesòfiles 5.568 283

Tarteres i pedrusques silícies d’alta muntanya 3.740 484

Gespets (prats de Festuca eskia) esglaonats, acidòfils 3.292 331

Pinedes de pi negre acidòfiles i xeròfiles 3.155 227

Prats de pèl caní (Nardus stricta) acidòfils i mesòfils 2.965 318

Cingles i penyals silicis de muntanya 2.717 455

Prats de Festuca airoides, acidòfils 2.589 244

Pinedes de pi roig acidòfiles i xeròfiles 2.099 95

Abarsetars (matollars de Rhododendron ferrugineum) 1.899 305

Gespets (prats de Festuca eskia) tancats, acidòfils 1.879 128

Pinedes de pi roig acidòfiles i mesòfiles 1.493 72

Pinedes de pi roig calcícoles i xeròfiles 1.384 68

Quins són els hàbitats més rars?

Unitat Superfície (ha) Nombre de polígons

Bosquines de Salix bicolor amb megafòrbies 0,5 1

Pradells de teròfits silicícoles 0,7 1

Molleres de Carex davalliana, alcalines 1,1 2

Terrers calcaris, amb vegetació molt esparsa 1,3 1

Prats amb sudorn (Festuca paniculata) calcícoles i xeròfils 2 1

Boscos mixtos de roure martinenc i pi roig, calcícoles 2 1

Boscos mixtos de pi roig i pinastre, acidòfils 2,8 1

Plantacions de pollancres 3,6 1

Bedollars amb sotabosc de megafòrbies 3,8 1

Vernedes de l’estatge montà 4,6 3

Àrees forestals afectades per incendis recents 6,3 2

Estanys o embassaments de l’estatge montà 7 1

3,1%Boscos mixts d’avet i pi negre

12,7%Pinedes de pi roig acidòfiles i xeròfiles

2,3%Pinedes de pi roig

netrobasòfilesi mesòfiles

8,3%Pinedes de pi roig

calcícoles i xeròfiles

9%Pinedes de pi roig

acidòfiles i mesòfiles

4,5%Pinedes de pi roig calcícoles i mesòfiles

4,2%Pinedes de pi negre calcícoles i xeròfiles

33,6%Pinedes de pi negreamb abarset o neret

19%Pinedes de pi negreacidòfiles i xeròfiles


re p resentaria, vam optar perposar fins a 3 hàbitats per polí-gon, que havien d’ocupar,almenys, un 20% de la sevasuperfície. En aquests casos,vam valorar el perc e n t a t g erecobert per cada hàbitat, enuna escala de l’1 al 10.

Aquest treball de camp el vamfer sobretot els mesos d’estiu,quan la vegetació està plena-ment desenvolupada, i ambmenys intensitat durant la tar-dor i la primavera, per tal deresoldre dubtes o de precisarmés alguns aspectes.

● Delineació definitiva i elabo-ració de la cartografia digital

La delineació es va anar fent, amesura que s’anava obtenint lainformació al camp, sobre fullsde plàstic transparents i inde-formables sobreposats a lesortoimatges. Aquesta delinea-ció manual s’incorporava alformat digital del pro g r a m aArcInfo amb un vectorialitza-dor de fitxers raster, que permetforça més exactitud i rapidesaque no pas el sistema de digita-lització manual. Després, acada polígon delimitat se li van

atribuir els codis corresponentsa la seva unitat de llegenda , iels recobriments relatius.

Un cop acabat, vam sotmetre lacobertura a uns processos decerca i correcció d’errors temà-tics i geomètrics. A més, hi vamincorporar dades pro v i n e n t sd’un primer inventari de molle-res que havíem anat elaborant, idades del treball Vegetació de ri -bera d’Andorra (Ecotècnic, A p r è n ,inèdit). Finalment, hem ajustatels límits visualment més evi-dents (prat/bosc, sobretot) ambels del Mapa de Cobertes ja

Extensió dels diferents tipus de boscos aciculifolis, amb indicació del percentatge de superfícieque ocupa cada unitat respecte del total d’aquest tipus de boscos (16.596,45 ha).

3,4%Avetoses acidòfiles de l’estatge montàAvetoses amb abarset o neret de l’estatge subalpíPinedes de pi negre calcícoles i mesòfilesPinedes de pi negre sense sotabosc forestalPinedes de pi roig sense sotabosc forestalBoscos mixts d’avet i pi roigPinedes mixtes de pi roig i pinassaPinedes mixtes de pi roig i pinastre


Ortofotomapa de l’àrea del Siscaró, amb la cartografia d’hàbitats sobreposada. Els polígons relativamenthomogenis (representats majoritàriament per una sola unitat de llengenda) duen el codi de l’hàbitat domi-nant, mentre que els altres duen els codis dels dos o tres hàbitats principals (en blanc) i la proporció desuperfície que hi ocupa cadascun (en blau, sobre una escala de 10).

esmentat. Tot i que aquest ajustcomporta una certa barreja dep recisió, no gaire desitjabletenint en compte l’escala moltdiferent dels dos mapes, ens vasemblar que valia la pena depoder fer els dos mapes unamica més comparables.

Com és el Mapad’Hàbitats?

En el Mapa d’Hàbitats, tota lasuperfície queda repartida enpoc més de 3.300 polígons. Elcontingut de cada polígon està

identificat per les unitats de lle-genda esmentades. Quan estracta de polígons relativamenthomogenis, que es troben co-berts majoritàriament per unasola unitat de llegenda, aquestaés l’única identificació que du.Això es dóna aproximadament


en un 60% dels polígons. Ensón un exemple els identificatscom a “Pineda de pi negre ambabarset”, que estan cobertsquasi absolutament per aques-ta unitat forestal, tot i quetambé comprenen sovint peti-tes clarianes forestals ambvegetació de grans herbes od’arbusts, algun clap de bedo-l l a r, petites superfícies ro c o s e s ,etc. En el cas de polígons mésh e t e rogenis, el contingut s’i-dentifica per les dues o tre sunitats de llegenda que hi pre-nen més extensió, acompanya-des de la valoració de la super-fície que cadascuna hi ocupa.Un 26% dels polígons inclouendues unitats, i un 14% en duent res. Així, alguns costers ro c a-llosos i solells de l’estatgemontà s’identifiquen com unacombinació de “Boixedes”,“Prats basòfils i xeròfils” i“Cingles i penyals calcaris”, enla qual la valoració de totes tre ssuma 10.

Per què potservir, el Mapad’Hàbitats?

“No li correspon al biòleg dedir per què pot servir el seumapa, i encara menys d’impo-s a r-ne una utilització determi-nada; el seu paper és simple-ment de fer-lo precís i clar i,potser més simplement encara,de fer-lo, que ja és bastant”.Aquestes paraules van serescrites per Ozenda el 1963 irefermades el 1986. L’ o p i n i ód’aquest autor, que ha tractatmolt el tema de la cartografiade la vegetació i de la carto-grafia ecològica, expressa molt bé el nostre sentiment en

re l ació amb el Mapa d’Hàbitatsd’Andorra. Amb tot, podemapuntar alguns possibles usosque ens semblen immediats,interessants i prou evidents:

● valoració de la biodiversitatdel territori a partir dels hàbitats

● càlcul de superfícies ocu-pades per cada hàbitat i quan-tificació de la seva raresa oabundància en el territori

● estudi de la distribució altitu-dinal dels hàbitats

● estudi de les relacions delshàbitats amb el relleu (exposi-ció i inclinació, principalment)

● treballs d’ecologia del paisat-ge a partir d’una cobertura qua-litativament molt rica

● base per a estudis diacrònicsposteriors (canvis al llarg deltemps)

● estimació del grau d’isola-ment dels hàbitats rars

● gestió del medi natural enqualsevol de les seves facetes

Les obres de la sortida del túneldel Port d’Envalira al Pas dela Casa són un exemple clarde com l’alteració del medirepercuteix directament iindirectament en alguns hàbitats.Les torberes i molleres queressegueixen les fonts i els rierolsd’aquest fons es veuran afectadespels canvis en la circulació i enla composició de l’aigua que hade travessar els runams de l’obra.Seria aconsellable intentaresmorteir aquests efectes al màxim,especialment si tenim en compteque afecten una de les poqueslocalitats pirinenques conegudesde Salix hastata subsp. hastatellai de Salix lapponum.


● valoració de l’impacte am-biental de diverses infraestruc-tures o usos del sòl, com ara laxarxa de carreteres, camins ipistes d’esquí

Molt probablement, aquest Ma-pa d’Hàbitats pot tenir encaramolts altres usos, que els matei-xos autors desconeixem. A r abé, en la majoria de casos, laseva aplicació en un o altre sentit no és directa, sinó que ne-cessita transformacions o adap-tacions. Tornant al primer pa-ràgraf d’aquest apartat, diríem

que aquestes són dues caracte-rístiques que van lligades enmolts treballs de classificaciócientífica, i també en aquestmapa: no s’ha fet amb una fina-litat d’ús únic i concret, peròesperem que en farà possiblesalguns de molt diversos.

El Mapa d’Hàbitats del Prin-cipat d’Andorra és actualmenten fase d’acabament. Es pre-veu pre s e n t a r-lo públicament,en format CD-Rom acompa-nyat d’una memòria, l’estiu de2 0 0 2 .

Josep M. Ninot, Jordi Carreras,Empar Carrillo i Albert Ferrésón professors del Departamentde Biologia Vegetal de la Uni-versitat de Barcelona. Tots qua-tre treballen per al Centre deBiodiversitat en l’elaboració delMapa d’Hàbitats del Pr i n c i p a td’Andorra.

J. M. NINOT


Eliomys quercinus.


Esteve Martínez Mora

SEGUIMENTDE LES POBLACIONSDE MICROMAMÍFERSAL PRINCIPATD’ANDORRA2a temporada

Esteve Martínez

SEGUIMENTDE LES POBLACIONSDE MICROMAMÍFERSAL PRINCIPATD’ANDORRA2a temporada

El Centre de Biodiversitat va iniciar l’estudi de les poblacions de micro-mamífers d’Andorra l’any 2000, amb una primera campanya de tram-peig a les zones d’Arinsal i Pal (oest d’Andorra). L’estudi consisteix enun seguiment periòdic i regular dels micromamífers, tant des d’un puntde vista quantitatiu com qualitatiu. L’objectiu principal d’aquest estudiés aconseguir una sèrie de dades que pugui servir de referent per valo-rar l’evolució d’aquestes poblacions al llarg del temps. Els micromamí-fers són la base de l’alimentació de moltes altres espècies (en particulardels rapinyaires) i un seguiment acurat de les seves poblacions pot per-metre detectar i preveure els moviments de les poblacions d’aquestesespècies. Una alteració forta del medi natural tindrà, en primer lloc,repercussions sobre els micromamífers i, consegüentment, sobre lesespècies de rang alimentari superior. Si es detecten les fluctuacions de lapoblació de micromamífers a temps, es podrà actuar sobre les altresespècies abans que l’alteració del medi les afecti directament.


L’estudi de les poblacions dem i c romamífers d’Andorra tam-bé ha de completar l’inventaride les espècies detectades enestudis anteriors. Tot i que lamajoria de micromamífers quees poden trobar a Andorra jahan estat localitzats, encara que-den per detectar, per exemple,unes quantes espècies de mu-saranyes. Finalment, l’estatutd’abundància o de distribuciód’algunes espècies és gaire b édesconegut en l’àmbit andorrà.Al llarg dels anys, l’estudi de lespoblacions de micro m a m í f e r sd’Andorra ens permetrà tenirmés dades sobre aquestes espè-cies, conèixer-ne amb més pre c i-sió la biologia i gestionar millorles seves poblacions.

Les dades d’aquest seguiments’obtenen mitjançant trampeigen zones d’una superfície d’unahectàrea que representen dife-rents ambients. Els animals són

capturats, mesurats, sexats,marcats i alliberats de maneraque l’estudi tingui la mínimainfluència sobre els animals es-tudiats i sobre la seva població.S’utilitzen dos tipus de trampes(tipus Shermann i de reixeta)seguint el protocol de capturesen quadrícules (vegeu Hàbitatsnúm. 3 per a més detalls).

Al llarg dels anys,l’estudi de les

poblacionsde micromamífers ens permetrà tenirmés dades sobre

aquestes espècies,conèixer-ne millor

la biologia igestionar les

seves poblacions.

En aquest segon any d’estudi,s’han ampliat les zones de cap-t u res per tal de cobrir els dife-rents ambients i orientacions delPrincipat. Els resultats d’aques-ta segona temporada de captu-res es presenten a continuació.

En aquest estudi es fa en col·laboració amb la unitatd’ecoetologia de l’Institut de les Ciències de l’Evolució de Montpeller (Universitat deMontpeller II).

Metodologia

L’estudi de les poblacions dem i c romamífers d’Andorra esbasa en la utilització de la tècnica de captura-marc a t g e -recaptura, que permet elaborarestadístiques sobre la poblacióestudiada i al mateix temps es-brinar alguns aspectes de la bio-logia i el comportament de lesespècies estudiades. A q u e s t e s

Eliomys quercinus.

MJ. DUBOURG-SAVAGE/BIOCOM

dades directes es poden comple-tar mitjançant l’anàlisi de factorsi n d i rectes com poden ser els ex-c rements dels depredadors delsm i c romamífers, les egagròpilesde rapinyaires nocturns, etc. Ladificultat (encara no explicada)de trobar egagròpiles a A n d o r r aha fet descartar en un principiaquests mètodes indire c t e s .

Les captures es fan repartint lestrampes en una quadrícula de100 m de costat, amb una dis-tància de 10 m entre cada tram-pa. Ja que l’objectiu de l’estudiés aconseguir un seguiment al l a rg termini de les poblacionsde micromamífers, s’han t r i a tt res zones on es va instal·lar lagraella de captures durant cinco sis dies de manera consecuti-va durant l’estiu de l’any 2001.

Les zonesde captures

han estat definidesperquè il·lustren

els principalsambients i

les principalsorientacions

del Principat.

Les zones de captures han estatdefinides perquè il·lustren elsprincipals ambients i les princi-pals orientacions del Principat.La zona de l’obaga del Gallinera Arinsal (zona I) és un boscmixt de pins i avets, situat al’estatge subalpí (1.750 m), ambun sotabosc abundant, format

principalment per abarsets. Lazona de la Rabassa correspon albosc de la font de la Ca (zonaII). Es tracta d’un bosc de piroig (1.450 m) d’influències me-diterrànies, ric en rierols i puntsd’aigua. El sotabosc pre s e n t auna gran abundància de falgue-res en les zones més humides,que contrasten amb les zonesseques que tenen un sotaboscmés aviat pobre, format perplantes herbàcies baixes.

A Engolasters (zona III), eltrampeig es va fer al bosc de lesCarboneres (1.500 m), situat allímit inferior de l’estatge subal-pí. És un bosc essencialment depi roig, amb un sotabosc humitformat per molses i abarsets iamb una gran abundància deroca i de marges de pedra.

J. SOLÉ


Resultats

Taula 1: Trampeig zona I (Arinsal, 25 juliol-1 agost 2001)

Espècie Captures Recaptures Total Densitat(individus)

Eliomys quercinus 1 4 5 1

Clethrionomys glareolus 5 6 11 7

Sorex minutus 5 0 5 5

Total 11 10 21 13

Taula 2: Trampeig zona II (la Rabassa, 5 agost-13 agost 2001)


Apodemus silvaticus 15 55 70 19


Microtus agrestis 6 11 17 7

Sorex araneus 4 0 4 4

Total 28 70 98 34

Taula 3: Trampeig zona III (Engolasters, 30 agost-2 setembre 2001)


Apodemus sylvaticus 10 21 31 12


Eliomys quercinus 3 1 4 3

Sorex araneus 2 0 2 2

Total 19 28 47 21

NT: Les densitats presentades són estimacions estadístiques obtingudes gràcies al pro-grama informàtic Capture (Otis, D. L., K. P. Burnham, G. C. White, and D. R. Anderson,1978).


Durant la campanya de captu-res, es miren les trampes duesvegades al dia, coincidint ambels períodes de màxima activi-tat (a primera hora del matí i aúltima hora de la tarda). Lestrampes utilitzades són total-ment inofensives i els animalscapturats són realliberats. Lestrampes contenen un esquerespecífic que atrau els animalsgràcies a l’olor que desprèn.

Abans de ser alliberat, es marc al’animal tallant-li els pèls enuna zona reduïda al nivell de lacuixa, de l’avantbraç o delslloms (els pèls dels micro m a-mífers només tenen pigmenta-ció en la part superior, la basedels pèls és de color negre ) .D’aquesta manera, un animalm a rcat presentarà una zona

negra en el pelatge al nivell deles potes o dels lloms, que enspermatrà identificar-lo en casde recaptura. La localització de la marca s’afegeix a la fitxad’identitat de l’animal i se’ltorna a alliberar.

Per cada animal capturat, esrecull:

• la identificació de l’animal(de quina espècie es tracta)

• les seves mides (mides de lacua, de la pota posterior i delcos sencer)

• el pes

• el gènere

• les particularitats morfològi-ques

• el número de la trampa enquè ha estat capturat

• la data i l’hora de la captura

Les dades de trampeig s’analit-zen amb el programa informàticCapture, que permet calcularl’índex de densitat de cadapoblació a partir de diferentsmodels matemàtics.

Discussió

Aquests resultats corresponen ala segona temporada de captu-res realitzada dins el marc delseguiment de les poblacions dem i c romamífers d’Andorra. Tot ique afegeixen una quantitatconsiderable d’informació re s-pecte del que s’havia aconseguitdurant el primer any d’estudi,el fet que aquest estudi noméss’hagi fet durant dues tempora-des fa que sigui impossible, demoment, tre u re cap conclusió

Clethrionomys glareolus.


sobre l’evolució de les pobla-cions de micromamífers a An-dorra. Aquestes dades formenpart d’un seguiment i adquiri-ran tot el seu valor quan espuguin completar amb unseguiment a llarg termini.

Pel que fa a la diversitat biolò-gica, les espècies capturadescorresponen globalment a lesespècies avançades per Gosál-bez (Folch i Guillèn, 1979).

Aquestes dadesformen part

d’un seguimenti adquiriran

tot el seu valorquan es puguincompletar ambun seguiment

a llarg termini.

Amb tot , s’ha de destacar lapresència del talpó de munta-nya (Microtus agrestis), absentde la llista de Gosálbez i delqual uns estudis posteriors(Raspall i Comas, 1997) vandetectar la presència mitjançantindicadors indirectes. La captu-ra de sis individus a la zona dela Rabassa confirma la presèn-cia d’aquesta espècie al Prin-cipat i ratifica els resultats delsestudis anteriors.

Pel que fa als hàbitats, es podenobservar unes diferències con-siderables en les pro p o rc i o n srelatives de les diferents espè-cies segons les zones de tram-peig. Mentre el talpó roig (Cle -thrionomys glareolus) sembla pocexigent a l’hora d’escollir el seuhàbitat i es troba en quantitatssimilars en totes tres zones, espoden observar unes diferèn-cies notables pel que fa al ratolíde bosc (Apodemus sylvaticus),absent de la zona d’Arinsal, i ala rata cellarda (Eliomys querci -nus), absent de la zona de laRabassa. També es pot observarque la musaranya cuaquadrada(Sorex araneus) no s’ha trobat ala zona d’Arinsal on, en canvi,es va capturar la musaranyamenuda (Sorex minutus), que noes va tornar a trobar en lesaltres zones. Aquests primersresultats podrien significar unaexclusió de les dues espècies (lap resència d’una musaranyapodria ser un factor limitant depresència per a l’altra). Ambtot, a causa de la dificultat decaptura de les musaranyes i dela complexitat a l’hora de deter-minar les espècies, no es podenexcloure errors de determinacióen les zones II i III (la Rabassa iEngolasters) i una visió incom-pleta de les poblacions de

Microtus agrestis.

The assessment of the micromammal populations in the Principality of Andorra2nd season

Research on the micromammal populations in Andorra started in the year 2000 with the first trap settingcampaign in the areas of Arinsal and Pal (Western Andorra). The research consists of regular assessmentof the micromammals, from both a quantitative and qualitative point of view. The main aim of this re-search is to obtain a series of data that can be used as reference for the evolution of these populations overtime. Micromammals are the feeding base for many other species (birds of prey in particular) and a care-ful assessment of their populations would allow us to detect and forsee the movements of the species thatfeed mainly on micromammals. A significant change in the natural environment would initially havereprecussions on the micromammals and consequently on the species from the higher feeding rank. If thefluctuations in the micromammal populations are detected in time, action can be taken regarding the otherspecies before these are affected directly by the environmental changes.

The research on the micromammal populations in Andorra will also help to complete the inventory of thespecies detected during previous research. Although the majority of micromammals found in Andorrahave already been located, a few species of shrews, for example, remain to be detected. Lastly, as the quan-tity or distribution of certain species is virtually unknown in Andorra, research on the micromammalpopulations in Andorra, over the years, will allow us to have more data on these species, to have more pre-cise knowledge of their biology and to improve the management of their populations.

The data for this assessment is obtained through traps located in areas of one hectare and representing dif-ferent environments. The animals are captured, measured, their sex is determind, they are marked andthen freed, in such a way as to have minimal influence on the animals studied and on their population.Two types of traps are used (Shermann type and iron bars) following the trap setting protocol (see issueno. 3 of Habitats for more details).

For this second year of research, the capture zones have been increased in order to cover the different envi-ronments and aspects of the Principality. The results of this second trap setting season are presented below.

This research has been carried out with the collaboration of the Eco-ethology Unit in the EvolutionSciences Institute in Montpellier (University of Montpellier II).

Microtus nivalis.

Hàbitats - Centre de Biodiversitat (IEA) - Núm. 4 - Maig 2002 35

m i c romamífers per raó deltrampeig no específic. Aquests resultats, doncs,s’hauran d’anar con-firmant al llarg de les properescampanyes.

En el casd ’A p o d e m u s,és intere s-sant notarque, en unamateixa zo-na, l’espècieva passar deser majoritàriaen les capture s(vegeu resultats del’estiu 2000 en elnúm. 3 d’Hàbitats) a serinexistent aquest any.Es pot afirmar, per tant, quel’absència d’Apodemus a Arinsaldurant l’estiu 2001 no es potvincular al tipus d’hàbitat, jaque l’espècie hi era un anyabans, sinó a un factor extern.De cara a aquesta hipòtesi, s’hade mencionar que uns estudisparal·lels van observar unareproducció molt dolenta de lespoblacions de mussol pirinenc(Aegolius funereus) durant l’hi-vern 2001-2002 (Dalmau, com.pers.). Tot i que és molt aviat perestablir un lligam entre aques-tes dues observacions, si tenimen compte que A p o d e m u s és l’aliment principal del mussolpirinenc, podríem estar davantun fenomen de causa a efecteentre aquestes dues poblacions.

Una altra explicació podria seruna exclusió parcial o total deltalpó roig i del ratolí de bosc.

Per tal d’analitzar aquestesdades, durant la primavera de2002 s’ha encetat un estudi per

Uns estudisparal·lels vanobservar unareproducció

molt dolenta deles poblacions

de mussol pirinencdurant l’hivern

2001-2002 que espodria explicaren part per unafluctuació de

les poblacionsd’Apodemus.

tal d’analitzar les interaccionse n t re aquestes dues espè-

cies. Aquest estudi esdu a terme des de

l’Institut de lesCiències de

l’Evolució deM o n t p e l l e rcom a com-p l e m e n tdel segui-ment fetpel Centrede Biodi-

versitat ca-da estiu (Cas-

saing i Mar-tínez, com. pers. ) .

Tot i el caràcter re-cent d’aquest segui-

ment, les primeres dades decaptures deixen entreveure unsresultats interessants pel que faa la gestió de les poblacions dediverses espècies a A n d o r r a .Els micromamífers confirmen,més que mai, el seu caràcter debioindicadors i subratllen lanecessitat de continuar any rereany el seguiment de les pobla-cions. Al llarg dels anys, aquestseguiment permetrà conèixeramb detalls la natura dels can-vis observats en les poblacions i aportar-hi una explicació. Hiha molts factors que poden serl’origen d’un canvi de densitatd’una espècie de micromamí-fers, i molts d’aquests factorstenen encara més importància aAndorra (fragmentació delshàbitats, freqüentació elevadade les zones altes de les mun-tanyes, grans infraestru c t u re sturístiques, etc.). La sèrie dedades obtinguda permetrà aixígestionar millor la diversitatbiològica del Principat i el nos-tre patrimoni natural.


R. LETSCHER/BIOCOM

Agraïments:

Voldria agrair de manera especial alSebastià Semene, director del Cen -tre de Biodiversitat, i a l’HelenaSolé, cap de projectes del Centre deBiodiversitat, aquesta oportunitat ila confiança que m’han demostratal llarg d’aquest estudi; i destacarl’interès i l’energia que inverteixenen la conservació de la diversitatbiològica a Andorra.

També vull agrair al pro f e s s o rJacques Cassaing, de la Universi -tat de Montpeller, els seus consells

i les seves opinions, que han dirigiten molts aspectes aquest estudi, itambé al professor Gosálbez, de laUniversitat de Barcelona, la sevaamabilitat i disponibilitat.

Cal agrair també el suport del’Institut d’Estudis Andorrans,que ha fet possible aquest projecte.

Finalment, voldria donar les grà -cies a tots aquells que es pre o -cupen per la fauna i la flora delPrincipat i que continuen lluitantpel seu manteniment i la seva con -servació.


J. SOLÉ

Esteve Martínez és llicenciaten biologia i responsable del projecte de seguiment de lespoblacions de micromamífersd’Andorra al Centre deBiodiversitat.


Projecte LIFE“Pirineu viu”una iniciativapionera degestió forestalsostenible alPallars Sobirà

Jordi Palau i Puigvert

Presentació

La comarca del Pallars Sobirà,situada al Pirineu de Lleida(Catalunya), és molt similar aAndorra des d’un punt de vistafísic: el relleu, el paisatge, la ve-getació i la fauna, a grans trets,són pràcticament els mateixos a

una banda i altra de la fronteraa n d o r r a n o p a l l a resa. La grand i v e rgència l’hem creat elshumans i rau en el grau d’an-t ropització. A diferència delc reixement exponencial quehan tingut la població i l’econo-mia andorranes, a causa de lespeculiaritats del país, al Pallars

Sobirà s’ha mantingut un pai-satge gairebé inalterat, quere c o rda molt l’Andorra de favuitanta anys, i s’ha aconseguitestabilitzar la població en unaxifra reduïda (de gairebé 6.000habitants), però que ja no de-cau. De fet, el Pallars Sobirà estàexperimentant un cre i x e m e n t

Els arbressingularssituats en

boscosproductors

poden serapadrinats

per tal degarantir-ne laconservació.


econòmic important, i actual-ment és la quarta comarca deCatalunya en renda bruta fami-liar disponible (Ruiz Aguirre,2001).

Hi ha diferències notables entreels usos del territori a Andorra ial Pallars Sobirà. Al costat ca-talà s’han continuat practicant

les activitats tradicionals (ra-maderia, prats de dall, explota-ció forestal), si bé algunes estanen forta regressió, i fa una vin-tena d’anys s’hi va afegir unaactivitat turística de baixa in-tensitat en la qual destaca so-bretot l’oferta d’esports d’aven-tura. A Andorra, en canvi, s’han

abandonat moltes activitats tradicionals i s’ha transformatl’economia fins a esdevenir unasocietat dedicada gairebé ín-tegrament al turisme, el comerçi els serveis (Lluelles, 1991).Aquesta transformació ha com-portat nombrosos impactes so-bre el medi natural i el paisatge,

M. GARRIGA


derivats del creixement demo-gràfic desmesurat, el consumde territori per una urbanitza-ció excessiva i descontrolada, lac reació i l’ampliació d’estacionsd’esquí, l’abocament de re s i d u stant al medi terre s t re com al fluvial i a l’atmosfera, elcol·lapse de les infraestru c t u re sviàries, l’elevat consum energ è-tic, etc.

No obstant això, no tot ha estatnegatiu en aquest procés. Si enscentrem en els ecosistemes fo-restals, veurem que a Andorrala terciarització de l’economiaha permès l’abandó de l’explo-tació forestal, molt intensa finsals anys quaranta del segle XX, ila consegüent regeneració de lacoberta arbòria. Si exceptuemels boscos situats en estacions

d’esquí (p. e. Soldeu-El Tarter,Pal o la Rabassa) o afectats pera l t res infraestru c t u res més omenys puntuals, la resta demasses forestals s’han re c u p e r a ten quantitat i en qualitat, s’handirigit cap a una dinàmica natu-ral i han permès la re c u p e r a c i óo, si més no, la preservació de labiodiversitat forestal. No ésaquest el cas del Pallars Sobirà,on malgrat mantenir-se un estatde conservació general moltmés bo, l’extracció de fusta nos’ha aturat i en alguns indre t sha produït impactes ambientalsimportants sobre els ecosiste-mes i les espècies del bosc: talla-des excessives que dificulten laregeneració, obertura de pistesf o restals, pèrdua de qualitatvisual, afectació d’àrees críti-ques per espècies amenaçades,

etc. És aquesta problemàtica laque va donar lloc al planteja-ment del Projecte LIFE “Pirineuv i u ” .

El Pallars Sobiràmanté una activitat

d’explotacióforestal que

en alguns casosgenera impactes

ambientalsimportants.

Aquestaproblemàtica

és la que va fernéixer el Projecte

LIFE “Pirineu viu”.

Els aprofitaments forestals excessius han provocat impactesconsiderables en el paisatge i els ecosistemes del Pallars (La Molinassa, Àreu).


Antecedents i objectius

Al llarg de l’últim decenni hatingut lloc un canvi substancialen el concepte de gestió fores-tal. Documents oficials tanrellevants com la Declaració deprincipis sobre boscos de laConferència Mundial sobre Me-di Ambient i Desenvolupamentde Rio de Janeiro (1992), lesResolucions de les conferènciesministerials europees de Hèl-sinki (1993) i Lisboa (1998), ol’Estratègia Forestal Espanyola(2000), ens avisen que d’unagestió forestal centrada en laproducció primària de fusta ifibra i la conservació del sòls’ha passat a un nou modelfonamentat en l’ús plurifuncio-nal del bosc (Rojas 1998). Fun-cions com la conservació de labiodiversitat, el paisatge, lacontribució a la regulació delcicle del carboni, l’ús social,cultural i turístic dels boscos ola recerca científica, entre mol-tes altres, han assolit unaimportància equivalent a lafunció merament productiva igeneradora de renda econòmi-ca. En aquest context, però, esconstata també la necessitatd’establir mecanismes per talque el conjunt de la societat,com a principal beneficiàriad’aquestes funcions, doni su-port amb fermesa a l’adopciód’aquesta nova gestió per partdels propietaris forestals, si-guin privats o públics.

L’ A g rupació de Defensa Fo-restal (ADF) del Mig Pallars esva crear l’any 1987 amb la fina-litat de prevenir els incendisf o restals en l’àmbit de setmunicipis situats al nord - e s t

del Pallars Sobirà (amb unasuperfície de 550 km2): Alins deVallferrera, Esterri de Cardós,Farrera, Llavorsí, Lladorre, Tír-via i Vall de Cardós. Preocupatsper la situació dels seus boscosi la crisi dels aprofitaments tra-dicionals, els alcaldes d’aquestsmunicipis van encarregar, l’any1994, un estudi de viabilitat deles activitats forestals i ramade-res, que va donar lloc, dos anys

La voluntatdels municipisper aplicar unagestió forestal

sostenible, modèlicai innovadora va

merèixer l’aprovacióde la Unió Europeaamb la concessiód’una subvenció

LIFE.

més tard, a la creació de l’Ofi-cina Forestal de l’ADF MigPallars. Aquesta oficina, ambseu a Llavorsí, va assumir lesfuncions de planificació i gestióde les forests comunals del MigPallars (prop de 470 km2). Lavoluntat d’aquests municipisper aplicar una gestió forestalsostenible, modèlica i innova-dora que permetés dinamitzarel sector forestal va merèixer

l’aprovació de la Unió Europea,que l’any 1998 va concedir unajut per part de l’instrumentfinancer LIFE-Medi A m b i e n t ,posant així en marxa el ProjecteLIFE “Pirineu viu” de demos-tració del valor del patrimoniforestal singular.

En síntesi, els objectius del Pro-jecte LIFE “Pirineu viu” són:

1 . Aconseguir que l’apro f i t a-ment dels recursos fore s t a l ssigui compatible amb la preser-vació del patrimoni forestal sin-gular.

Barbacoa ifont a l’àrearecreativa deles Bordesde Virós(Araós).

M. GARRIGA


2. Convertir aquest patrimonien l’eix principal d’una xarxad’itineraris forestals, que actu-en com a complement de l’ofer-ta turística local i permetenpotenciar l’ecoturisme.

3. Promoure la participació dela societat en la compensaciódels costos generats per la pre-servació i la gestió sostenibledels boscos.

4. Integrar les iniciatives locals i implicar els agents socials ieconòmics en la consecució delsobjectius anteriors.

Principals líniesd’actuació delProjecte

Les principals línies d’actuaciódel Projecte LIFE “Pirineu viu”,definides en relació amb l’ob-jectiu al qual contribueixen, es

descriuen breument a conti-n u a c i ó .

Objectiu 1

• Creació d’una xarxa de re-serves forestals que permetipreservar les mostres més sig-nificatives dels últims boscosmadurs de muntanya del MigPallars (o l d - g rowth fore s t s) .Aquestes reserves es cre e ncompensant a les entitats muni-cipals propietàries l’import eco-nòmic que obtindrien per lavenda de la fusta dels arbres dela reserva (peus de grans di-mensions) per un període d’en-tre 20 i 40 anys. Fins avui s’hancreat 14 reserves, que sumenuna superfície de 112,75 ha.

• Protecció dels arbres singu-lars situats en zones de boscproductor de fusta, mitjançantla fórmula de l’apadrinament,un mètode similar a l’utilitzatper a la creació de re s e r v e s

forestals, però aplicat a arbresconcrets que destaquen per lesdimensions, la forma original ol’elevat valor ecològic.

• Aplicació de criteris de soste-nibilitat en l’execució dels apro-fitaments forestals (subhastes) iintervencions de millora silví-cola (aclarides, podes, desbros-saments). Criteris com el res-pecte a les espècies arbòriesescasses, el manteniment d’unmínim percentatge de fustamorta en peu o a terra, o la pre-servació dels arbres amb cavi-tats de picots permeten mini-mitzar l’impacte ambiental del’activitat forestal i aconseguirque aquesta contribueixi a la preservació de la biodiversi-tat i el paisatge. L’aplicació d’aquests criteris permet tambéplantejar la possibilitat d’eco-certificar la producció local defusta, millorant la sortida almercat del producte i donant

J. SOLÉ

The Pallars Sobirà area, situated in the Pyrenees ofLleida (Catalonia), is very similar to Andorra froma physical point of view: the relief, the landscape,the vegetation and fauna, to a large extent, arevirtually the same on both sides of the Andorran-Pallars border. The great divergence has been crea-ted by human interference. Unlike the exponentialgrowth of Andorran population and economy, dueto the peculiarities of the country, the PallarsSobirà landscape has remained fairly unaltered,and is a reminder of what Andorra was like 80years ago. The low population figures have beenmaintained (around 6000 inhabitants) withoutfalling. In fact, Pallars Sobirà is experiencing a sig-nificant economic growth and is at present thefourth area in Catalonia in gross disposable familyincome (Ruiz Aguirre, 2001).

There are significant differences in the uses of ter-ritory between Andorra and Pallars Sobirà. Tradi-tional activities have continued on the Catalan side(livestock, fields of alfalfa, forest exploitation), al-though some are currently lapsing rapidly. Overthe last two decades low-key tourism has beenadded to these activities, adventure sports in par-ticular. In Andorra, however, a large percentage oftraditional activities have been abandoned, trans-forming its economy in such a way that the societyhas become almost exclusively dedicated to tou-rism, commerce and services (Lluelles 1991). Thistransformation has had numerous impacts on thenatural environment and landscape, stemmingfrom the disproportionate demographic growth,the use of land for excessive and uncontrolledurbanization, the creation and amplification of skiresorts, waste disposal on land as well as in riversand the atmosphere, the collapse of the road in-frastructure, the high consumption of energy, etc.

However, this process has not been entirely nega-tive. If we look at the forest ecosystems we’ll seethat the tertiarization of the Andorran economyhas led to the abandonment of forest exploitation,a widespread activity up until the 1940s, and theconsequent regeneration of tree coverage. Excep-ting the forests found in ski resorts (e.g. Soldeu - ElTarter, Pal or La Rabassa) or those affected to a gre-ater or lesser extent by other infrastructures, therest of the forested areas have improved in qualityand quantity, veering towards a natural growthallowing the recovery, or at least conservation, ofthe forest biodiversity. This is not the case inPallars Sobirà, where, despite maintaining a muchhigher level of general conservation, tree fellinghas continued, causing a considerable impact onecosystems and forest species in some areas: exces-sive felling hampering regeneration, the openingup of off-road tracks, scarring of the scenery, alte-ration of areas vital to threatened species etc. It isthis problematic situation that led to the creationof Project LIFE “Pirineu viu”.

Summarizing, the aims of Project LIFE “Pirineuviu” are:

1. To make the use of forest resources compatiblewith the conservation of forest heritage.

2. To make this heritage the main axis in a networkof forest itineraries which would complementlocal tourism and develop ecotourism.

3. To promote public participation in compensa-ting costs generated by the conservation and sus-tainable management of the forests.

4. Integrate local initiatives and involve social andeconomic agents in carrying out the aforementio-ned aims.

LIFE Project “Pirineu viu”:a pioneering enterprise in sustainable forest managementin Pallars Sobirà

Projecte LIFE “Pirineu viu”Oficina forestal de l’ADF Mig Pallars

Cra. Vall d’Aran, 31, 2nE-25595 Llavorsí (Lleida, Espanya)

Tel. (+ 34) 973 62 21 26Fax (+ 34) 973 62 23 70E-mail: [email protected] Web: www.pirineuviu.com



garanties al consumidor sobrela forma com s’ha obtingut.

• Recuperació de mètodes tra-dicionals d’explotació més res-pectuosos amb l’ecosistemaforestal, com la treta de fustaamb cavall.

Objectiu 2

• Creació d’una xarxa d’itine-raris forestals d’interpre t a c i ó ,que ofereixen als turistes i alsgrups d’escolars la possibilitatde conèixer el patrimoni fores-tal singular protegit (reservesforestals i arbres apadrinats), amés dels valors naturals i cultu-rals dels boscos pallaresos i elsconceptes i eines de la gestióforestal.

• Adequació de determinadesinfraestructures i equipamentsde suport als usuaris dels itine-raris forestals que contribueixina fomentar un ús públic orde-nat del bosc. S’inclouen aquípetits centres de recepció devisitants, àrees re c re a t i v e s ,refugis de muntanya, miradors,actuacions de restauració delpatrimoni cultural (bord e s ,serradores, carboneres...), etc.

• Realització d’activitats for-matives que contribueixin a lageneració d’ocupació vinculadaal nou ús del bosc: curs d’infor-madors turístics (2000) i curs deguies-interpretadors dels itine-raris forestals (2001).

Objectiu 3

Una manera de rendibilitzar lesexternalitats positives que ge-neren els boscos de muntanyaés implicar la societat mit-jançant sistemes voluntarisindependents de taxes obli-gatòries.

• Implicació del món empresa-rial, mitjançant la fórmula delpatrocini privat, com a eina perassolir els objectius del projecte.Les empreses patro c i n a d o re scontribueixen a la creació de re-serves forestals o equipamentsde suport als itineraris, i a canvigaudeixen d’avantatges fiscals ipublicitaris. S’ha publicat unCatàleg de Patrocini que recullmés de 80 propostes concretesrelacionades amb diferents àm-bits i que re p resenten diversosnivells d’inversió. Fins ara s’hanaconseguit més de 168.000 per la creació de reserves fo-restals i la senyalització d’itine-raris.

• Implicació dels turistes i elsciutadans en l’aplicació demesures de conservació de baixcost, mitjançant la fórmula del’apadrinament d’arbres singu-lars. Els padrins obtenen undiploma acreditatiu amb lesdades i una foto de l’arbre pro-tegit, al costat del qual s’ins-tal·la un cartell amb el nom delpadrí. S’ha publicat un Catàlegd’Apadrinament que inclou

104 arbres disponibles per apa-drinar en una primera fase.

• Difusió dels objectius i crite-ris del Projecte i exportació delmodel a d’altres indrets ambproblemàtiques similars. Ambaquesta finalitat es fan col·labo-racions en publicacions més omenys especialitzades, apari-cions en mitjans de comunica-ció, i recentment s’ha inauguratun portal web amb tota la infor-mació sobre el Projecte i la pos-sibilitat de participar-hi on-line(www.pirineuviu.com).

Reserva Forestalde l’Obaga de

Castellarnau (19 ha),patrocinada per la

Fundació Territori iPaisatge de Caixa

Catalunya al municipide Farrera.

J. PALAU


Objectiu 4

• Implicació del sector fore s t a llocal (administració, empre s a-ris, agents rurals...) mitjançantla seva participació en les actua-cions promogudes pel Pro j e c t e .

• Implicació o col·laboracióamb els agents econòmicslocals: un bon exemple enaquest sentit és la creació de 31punts locals d’apadrinament,que són establiments turísticsdes d’on els turistes poden apa-drinar arbres. Els propietaris de

l’establiment reben a canvi unapetita comissió per cada arbreapadrinat i un reconeixementambiental.

• Integració i/o promoció d’iniciatives locals relacionadesamb el turisme i el patrimoni.En són bons exemples la Ser-radora d’Àreu del Museu de laCiència i la Tècnica de Cata-lunya, l’Estació Integral deMuntanya de la Vallferrera i elprojecte de creació del MuseuViu de Casa Bringué de Gines-tarre (Esterri de Cardós).

• Col·laboració amb agentssocials locals, facilitant l’inter-canvi d’informació i la promo-ció d’actuacions conjuntes enfavor dels boscos. En aquestsentit, s’està treballant ambentitats com el Centre d’Art iNatura de Farrera o l’Eco-museu de les Valls d’Àneu.

Aquest plantejament modern iinnovador ha estat reconegutpel Departament de Medi Am-bient de la Generalitat de Cata-lunya amb la concessió, el dia11 de juliol de 2001 a Barcelona,


del primer Premi d’IniciativesLocals de Sostenibilitat de Ca-talunya, per part del consellerde Medi Ambient, Felip Puig.

Conclusionsi aplicabilitata Andorra

Després de tres anys det reball intens, el Pro-jecte LIFE “Pirineu viu”comença a donar elsseus fruits, que previsi-blement s’aniran incre-mentant en un futurproper. I si bé fins d’aquía uns anys no es podràvalorar plenament l’efi-càcia de les actuacionsplantejades, cal destacar elprimer resultat de buscar fór-mules imaginatives per com-pensar la pèrdua de rendibilitatde les masses forestals mit-jançant accions de preservaciódels seus valors naturals. Calno oblidar que es tracta d’ajun-taments molt petits i amb pocsrecursos, per als quals els in-gressos procedents de la vendade fusta poden representar mésde la meitat del pre s s u p o s tanual. El cas d’Andorra és forçadiferent, sobretot pel que fa al’explotació del bosc, però cal-dria valorar alguns elementsque poden ser d’utilitat unavegada adaptats a la realitat deles Valls:

• La necessitat de buscar fór-mules originals per resoldre elsg reus problemes ambientalsque té el país. Sovint els mèto-des clàssics de conservació sóninsuficients en situacions comla nostra.

• L’interès de fomentar l’ecotu-risme –ben entès– com un

El cas d’Andorraés força diferent

però caldriavalorar alguns

elements delProjecte LIFE

que podrien serd’utilitat una

vegada adaptatsa la realitat de les Valls.

mètode per valoritzar el patri-moni natural i, en conseqüèn-cia, augmentar l’interès socialper la seva preservació (vegeu,

en aquest sentit, Palau iArgelich, 1996).

• L’oportunitat que repre-senta la fórmula del pa-trocini per dur a termeaccions concretes i efec-tives de conservació delmedi natural i el paisat-ge. Fins ara, a Andorra,el patrocini ambientals’ha limitat gairebé ex-clusivament a la creacióde publicacions divul-gatives, però els benefi-

cis que comporta per ales grans empreses per-

meten plantejar pro j e c t e sde més envergadura.

• La utilitat de treballar ambtots els agents relacionats ambla temàtica ambiental (p. e.pagesos, caçadors o hotelers),implicant-los en la necessitat dela resolució dels pro b l e m e sexistents i integrant-los en elsprocessos de presa de decisionsi en l’execució de les actuacionsde conservació.

• La importància de mantenirl’actual situació d’absènciad’explotació forestal amb finali-tats comercials (extracció defusta), per tal d’evitar elsimpactes ambientals que gene-ra aquesta activitat en altre sindrets del Pirineu.

Jordi Palau i Puigvert és engi-nyer forestal i el responsabled’ús públic i difusió del projecteLIFE “Pirineu viu

El mussol pirinenc (Aegolius funereus ) ésuna de les espècies més beneficiades pelmodel de gestió forestal sostenible queimpulsa el Projecte LIFE “Pirineu viu”.

El Mapa d’Hàbitats d’Andorra

DALMASES, C., BURRIEL, J. A. & PONS, X. (2001). «Elmapa de cobertes del sòl d’Andorra». Hàbitats, 3:6-21.

FOLCH, R., FARRÀS, A. ET AL. (1979). El patrimoninatural d’Andorra. Ketres ed. 446 pp. Barcelona.

ROQUET, P. & DALMAU, J. I COL·LAB. (1997). MapaForestal del Principat d’Andorra. Govern d’Andorra,Departament de Medi Ambient, Ministeri de MediAmbient i Turisme. Andorra.

ZWA RT, H. J. (1979). «The geology of the Central Py-renees». Leidse Geologische Meded., 50: 1-74. Leiden.

Seguiment de les poblacionsde micromamífers al Principatd’Andorra - 2a temporada

FOLCH I GUILLÈN, R. coord. (1979). El patrimoninatural d’Andorra.

GOSÁLBEZ I NOGUERA, J. (1987). Insectívors i rosega -dors de Catalunya. Ketres editora, SA.

AR R I Z A B A L A G A, MO N TA G U T I GO S Á L B E Z (1 9 8 6 ) .Introducció a la biologia i zoogeografia dels petitsmamífers del Montseny.

FOLCH I GUILLÈN, R. coord. (1987). Història naturaldels Països Catalans, vol. 5, p. 263-390. «La faunamastològica dels Països Catalans».

BROWN, J. (1978). Effects of mamalian competitors onthe ecology and evolution communities. Departmentof Ecology and evolutionary Biology Arizona.

MONAMY, V. AND FOX, B. J. Small mammal successionis determined by vegetation density rather than timeelapsed since disturbance. School of biologicalScience, South Walles, Australia.

RASPALL, A., COMAS, L. (1998). «Crònica del cursetde micromamífers». Aigüerola, 7-8: 13-15

Projecte Life «Pirineu viu»:una iniciativa pionerade gestió forestal sostenibleal Pallars Sobirà

CENTRE DE BIODIVERSITAT (2001). Mapa de Cobertesdel Sòl d’Andorra - esc. 1/5.000 [CD-ROM]. Institutd’Estudis Andorrans. ISBN 99920-2-016-4.

LLUELLES, M. J. (1991). «La transformació econòmi-ca d’Andorra». L’Avenç 11, Col·lecció Clio. Barce-lona. 690 pp.

PALAU, J. i ARGELICH, J. (1996). Natura i ecoturisme aAndorra: una opció de futur . Crèdit A n d o r r à .Andorra la Vella. 307 pp. + 3 mapes.

ROJAS, E. (1998). La multifuncionalidad de los bos-ques y sus consecuencias para la política forestal.A: CTFC (ed.). La gestión sostenible de los bosques,vol. 3, pp. 59-65. Centre Tecnològic Forestal deCatalunya. La Pobla de Segur.

RUIZ AGUIRRE, J. coord. (2001). Evolució Econòmicade Catalunya 2000. Servicio de Estudios BBVA.Manresa. 168 pp.

Bibliografia

Ens proposem obrir la revista Hàbitats als lectors, per això hem pensat crear una seccióde Bústia del Lector, en la qual publicarem els comentaris que ens vulgueu fer arribaren relació amb la temàtica general de la revista. Feu-nos arribar els vostres comentarisper correu o per e-mail a l’adreça següent:Centre de Biodiversitat · C. La Valireta, 5 · Encamp · [email protected]


Un nou mapa del mónPortada Vall del riu Pamano (Llessui). Fotografia de Jordi Solé....

Documents

Transcript of Un nou mapa del mónPortada Vall del riu Pamano (Llessui). Fotografia de Jordi Solé....