Por los caminos de Las voces del Pamano (I)turisme.pallarssobira.cat/fileadmin/user_upload/4... ·...
46
Por los caminos de Las voces del Pamano (I) Esta es una caminata corta, de un par de horas, tranquila y con poco desnivel, que rodea el río Pamano, cruzándolo dos veces. Primero se pasa por un bosque misterioso, ganando altura poco a poco para tener vistas espléndidas del valle y, si se presta atención, se pueden oír de cerca las voces del Pamano... Textos: Jaume Cabré. Las voces del Pamano Punto de partida: Pueblo de Seurí Alojamiento: Sí Zona: Cabeza del valle de Àssua Duración: 1 h 40 min Desnivel: 277 m Dificultad: Excursión de medio día, solo con cierto grado de exigencia durante la subida a las bordas, y poco desnivel. Recorrido: Seurí – Meneurí – bordas de Joanet, borda de Pesa, borda de Font, borda de Bolunya – prado de l’Areny (antiguo aparcamiento de la estación de esquí) – Llessui – Seurí Señalización: Postes de madera con banderolas granates (camino Natural de Sort y el valle de Àssua) y marcas de círculos amarillos y centro negro (Red de Itinerarios Culturales y de Naturaleza del Pallars Sobirà). Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006. 0 h 00 min Seurí. 1.223 m. Subir hasta la plaza de Dalt pasando por las gamellas y el lavadero. Una vez allí, tomar a la izquierda el camino que desciende bajo un soportal. Pronto se encuentra el indicador del camino de Meneurí. A los diez minutos, el camino atraviesa el río Pamano por el puente de la Placeta, que aquí también recibe el nombre de río de la Placeta. Pronto, el camino, con tramos afirmados (empedrados), sube por una zona muy sombría entre avellanos y paredes de piedra seca recubiertas de musgo. Poco antes de Meneurí, se pasa junto a una gruta conocida como Roca Ansalla. El río de los mil nombres «(...)– Li diuen lo riu dels mil noms –va fer el Ventura per estripar el tel que s’havia estès entre tots dos. – Per què, de mil noms? – Primer agafa el nom de la muntanya que l’alimenta i es diu Pamano. Més avall, alguns li diuen Bernui i, passat Bernui, es diu riu d’Altron i li canvia la veu i el gust. Les truites i tot, tenen la carn diferent, no tan melosa, no tan gustosa com la de les que es pesquen al Pamano. El Ventura va fer una pipada profunda. Era lluny. Mirava endavant, cap a la Torreta de l’Orri, però estava pescant a la riba del Pamano. – I més avall, cal al pont del Molí, passen a dir-li riu de Sant Antoni i deixa de cantar. (...) – Saps què em va preguntar un dia, el Ventureta? – Què? – Baixàvem del Bony de la Mata i un cop al Pamano, a l’alçada de Seurí, vam resseguir el riu cap amunt. (...) – I què et va dir? – Me va dir pare, pare, quan sigue gran quants anys tinré.»
Transcript of Por los caminos de Las voces del Pamano (I)turisme.pallarssobira.cat/fileadmin/user_upload/4... ·...
Por los caminos de Las voces del Pamano (I) Esta es una caminata corta, de un par de horas, tranquila y con poco desnivel, que
rodea el río Pamano, cruzándolo dos veces. Primero se pasa por un bosque misterioso,
ganando altura poco a poco para tener vistas espléndidas del valle y, si se presta
atención, se pueden oír de cerca las voces del Pamano...
Textos: Jaume Cabré. Las voces del Pamano
Punto de partida: Pueblo de Seurí Alojamiento: Sí Zona: Cabeza del valle de Àssua Duración: 1 h 40 min Desnivel: 277 m Dificultad: Excursión de medio día, solo con cierto grado de exigencia durante
la subida a las bordas, y poco desnivel. Recorrido: Seurí – Meneurí – bordas de Joanet, borda de Pesa, borda de Font,
borda de Bolunya – prado de l’Areny (antiguo aparcamiento de la estación
de esquí) – Llessui – Seurí Señalización: Postes de madera con banderolas granates (camino Natural de
Sort y el valle de Àssua) y marcas de círculos amarillos y centro negro (Red de
Itinerarios Culturales y de Naturaleza del Pallars Sobirà). Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars
Sobirà, Editorial Piolet, 2006.
0 h 00 min Seurí. 1.223 m. Subir hasta la plaza de Dalt pasando por las gamellas y el
lavadero. Una vez allí, tomar a la izquierda el camino que desciende bajo un soportal.
Pronto se encuentra el indicador del camino de Meneurí. A los diez minutos, el camino
atraviesa el río Pamano por el puente de la Placeta, que aquí también recibe el
nombre de río de la Placeta. Pronto, el camino, con tramos afirmados (empedrados),
sube por una zona muy sombría entre avellanos y paredes de piedra seca recubiertas
de musgo. Poco antes de Meneurí, se pasa junto a una gruta conocida como Roca
Ansalla.
El río de los mil nombres
«(...)– Li diuen lo riu dels mil noms –va fer el Ventura per estripar el tel que s’havia estès
entre tots dos.
– Per què, de mil noms?
– Primer agafa el nom de la muntanya que l’alimenta i es diu Pamano. Més avall,
alguns li diuen Bernui i, passat Bernui, es diu riu d’Altron i li canvia la veu i el gust. Les
truites i tot, tenen la carn diferent, no tan melosa, no tan gustosa com la de les que es
pesquen al Pamano.
El Ventura va fer una pipada profunda. Era lluny. Mirava endavant, cap a la Torreta de
l’Orri, però estava pescant a la riba del Pamano.
– I més avall, cal al pont del Molí, passen a dir-li riu de Sant Antoni i deixa de cantar.
(...)
– Saps què em va preguntar un dia, el Ventureta?
– Què?
– Baixàvem del Bony de la Mata i un cop al Pamano, a l’alçada de Seurí, vam resseguir
el riu cap amunt.
(...)
– I què et va dir?
– Me va dir pare, pare, quan sigue gran quants anys tinré.»
0 h 15 min Meneurí, 1.216 m. Poco después, se llega a un cruce. El camino de las
bordas de Seurí es el que sube a la derecha. Si se desea, se puede llegar por el camino
que os llevaría de nuevo a Seurí, a la iglesia de Sant Esteve, ahora en ruinas. Se
conserva un muro lateral y un ábside que permite ver la esmerada construcción del
románico del valle, con sillares perfectamente trabajados y alineados. Se pueden
bajar los escalones de piedra hasta llegar a la punta del risco, un lugar llamado Les
Piques, y allí el excursionista puede ver el valle de Àssua a sus pies. Retomar de nuevo
el camino hasta el indicador, seguir por el camino de Santa Bàrbara y pasar cerca de
la casa y las bordas de Meneurí, donde hasta el siglo pasado había vivido una familia.
¿Escondite de contrabandistas?
«[...] i només va encertar a fer de pare i d’espòs de la manera més incòmoda que se li
va acudir. I que et servisque d’exemple del que no has de fer si algun dia et cases, fill.
Probablement no tenia cap altra alternativa. Només ho podríem mig entendre si
sabéssem què va passar lo trenta-u de desembre de mil nou-cents vint-i-quatre quan,
cap de colla només amb vint-i-un anys, havent descarregat lo fardo a l’amagatall de
la borda de Menaurí i després d’haver fet dispersar la colla esgotada per dos dies de
marxa ràpida, de tornada a casa, fent la riba del Pamano, sota la foscor de Bernui, va
veure, vora les arnes de Ravell, on alguns deien que hi havia hagut feia temps i temps
les parets del castell de Malavella, una cuca de llum que era l’espurna d’una
cigarreta.»
En algunos momentos la pendiente es fuerte. A los quince minutos, se llega a la
primera de las bordas, la de Joanet (pronunciado «Junet»). Diez minutos después, se
llega a la de Peça (actualmente a medio reformar), que dejaremos a nuestra
derecha. Atravesar la pista de acceso y tomar el camino que sube a la izquierda.
Pronto se llega a la borda de Font. Una vez dejado atrás el bosque, se empieza a
ganar vistas de todo el término del valle de Àssua.
0 h 50 min Borda de Bolunya, 1.500 m. Los alrededores de la borda son un excelente
mirador del valle, desde donde se pueden ver casi todos los pueblos. Seguir por la
pista de acceso a la derecha. Pronto se sale a la pista que se debe tomar, abajo a la
derecha, hasta la estación inferior de las antiguas pistas de esquí de Llessui. Se inicia el
descenso con la vista del señorial Montsent y el Montorrojo asomando la cabeza.
Pistas de esquí recién inauguradas
«[...], la trentena d’esquiadors i esquiadores somrients, de dentadura perfecta, de pell
sana, ben equipats, que havien sorgit de dins la neu xerrant de manera
estudiadíssimament despreocupada entre ells, mirant de reüll cap a la càmera de No-
Do on els havien prohibit de mirar i esperant torn al telecadira com si aquelles
instal·lacions acabades d’inaugurar estiguessin avesades al tragí de la distingida
clientela que arribaria a gavadals per la nova pista asfaltada d’accés ela cent vint-i-
nou que s’havia construït des de la comarcal ela mil tres-cents disset.»
1 h 05 min Antigua estación de esquí de Llessui o prado del Areny. Desde el puente
sobre el río Pamano tomar a la derecha la pista asfaltada hasta Llessui. A los diez
minutos, dejaremos a nuestra izquierda el indicador del camino de Bonyente y el
collado de Triador.
1 h 25 min Llessui, 1.411 m. Km 13 del Camino Natural. Este pueblo, con unas
pinceladas de imaginación, se convierte en Torena en la novela Las voces del
Pamano de Jaume Cabré. En Llessui podremos dejarnos llevar por esta imaginación y
dirigirnos a algunos de los parajes con más protagonismo en la novela, pero teniendo
en cuenta que a menudo se inspiran en otros puntos del valle o del Pallars: la escuela,
el cementerio, la plaza Major, el Ayuntamiento, la iglesia de Sant Pere o la casa
señorial Gravat.
La escuela, casa Gravat y la iglesia de Sant Pere
«[...] Va tancar de cop i la xerrameca d’ell i dels seus dos companys es va anar esvaint
a través de la finestra bruta, fins que tot va quedar tant en silenci que per poc no es
van sentir els estossecs de l’Elvira Lluís, aquella nena que seia a primera fila i que feia
cinquanta-sis anys que havia mort tísica. La Tina mirà al seu voltant. El llum del càmping
gas regalava noves ombres desconegudes. Aquest enderroc és poca cosa, va pensar.
Quantes generacions de nens han après a llegir i escriure aquí?, va pensar. En un dia,
tot ensorrat, va sospirar».
«[...]Va deixar el llum damunt la taula del mestre i va pensar en el tresor del pirata.
Imagina’t que haguessin enderrocat l’escola amb els diamants a dins, va pensar... Va
desfer el cordill negre i n’obrí la tapa: els diamants eren uns quaderns de color blau
clar o verd clar [...].
En va obrir un: de seguida li va cridar l’atenció la lletra ordenada, harmoniosa, de bon
llegir, que omplia de dalt a baix totes les pàgines. Al primer quadern, una cara. Ella no
ho sabia, però era un autoretrat de l’Oriol fet davant del mirall del lavabo dels nens.
[...]. Al segon, una casa amb el rètol a sota: “Casa Gravat”. Al tercer, a veure..., una
església. L’església de Sant Pere de Torena. [...]»
«Un camí central de terra premsada, que donava al monument que havia fotografiat
feia pocs dies. No era un monument gaire gran. Algú n’havia tret les lletres que
formaven una llegenda; a l’esquerra i al fons, més enllà del monument, les fileres de
tombes a terra i algunes, no gaires, males herbes. El cementiri més polit del Pallars. Més
i tot que el de Tírvia.»
A la altura del cementerio, hay que tomar a la derecha el camino que baja en
dirección Seurí. A los siete minutos, el camino sale a la carretera. Seguirla
descendiendo y enseguida se llega al camino que continúa bajando hacia la
izquierda. A los diez minutos, el camino vuelve a salir a la carretera. Seguirla
descendiendo durante cincuenta metros y después tomar el camino que baja a la
izquierda. Finalmente, el camino sale a una pista. Seguirla hacia abajo hasta la parte
más elevada del pueblo. Desde este punto, puede verse una bonita vista de la aldea
de Meneurí.
1 h 40 min Seurí, 1.223 m. Seguir bajando por la calle que pasa al lado de la iglesia
hasta la plaza de Dalt.
Introducció Aquesta és una caminada curta, d’un parell d’hores, tranquil·la i amb poc desnivell que volta el riu Pamano, creuant-lo dos vegades. Passareu primer per un bosc misteriós, a poc a poc guanyareu alçada per tenir vistes esplèndi-des de la Vall i, si pareu atenció, sentireu de prop les veus del Pamano...
Descripció tècnicaPunt de partida: Poble de Seurí Zona: Caps de la Vall d’ÀssuaDurada: 1 h 40 min.Desnivell: 300 mDificultat: Excursió de mig dia, només amb un cert grau d’exigència durant la pujada a les bordes, i poc desnivell.Senyalització: Pals de fusta amb banderoles granes (Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua) i marques de cercles grocs amb centre negre (Xarxa d’itineraris culturals i de natura del Pallars Sobirà).Mapa recomanat: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000) Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006
Textos del llibre: Les Veus del Pamano ( Jaume Cabré)
ITINERARISeurí – Meneurí – Bordes de Joanet, borda de Pesa, borda de Font, borda de Bolunya – Prat de l’Areny (antic aparcament de l’estació d’esquí) – Llessui – Seurí
la Vall d’Àssuai el Batlliu
Un paisatge de novel·la
Itinerari 1Pels camins de Les veus del Pamano (I)
O
riu Pamano
riu Pamano1
23
4
5
Sant Estevede Meneurí
Poble de Seurí
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
LLIBRE DEL CAMÍ
1200 m.
1300 m.
1400 m.
1500 m.
1 2
3 45
1
Desnivell
1100m
1200m
1300m
1400m
1500m
1600m
1700m
El riu dels mil noms«(...)– Li diuen lo riu dels mil noms –va fer el Ventura per estripar el tel que s’havia estès entre tots dos.– Per què, de mil noms?– Primer agafa el nom de la muntanya que l’alimenta i es diu Pamano. Més avall, alguns li diuen Bernui i, passat Bernui, es diu riu d’Altron i li canvia la veu i el gust. Les truites i tot, tenen la carn diferent, no tan melosa, no tan gustosa com la de les que es pesquen al Pamano.El Ventura va fer una pipada profunda. Era lluny. Mirava endavant, cap a la Torreta de l’Orri, però estava pescant a la riba del Pamano.– I més avall, cal al pont del Molí, passen a dir-li riu de Sant Antoni i deixa de cantar.(...) – Saps què em va preguntar un dia, el Ventureta?– Què?– Baixàvem del Bony de la Mata i un cop al Pamano, a l’alçada de Seurí, vam resseguir el riu cap amunt. (...) – I què et va dir?– Me va dir pare, pare, quan sigue gran quants anys tinré.»
Amagatall de contrabandistes?«[...] i només va encertar a fer de pare i d’espòs de la manera més incòmoda que se li va acudir. I que et servisque d’exemple del que no has de fer si algun dia et cases, fill. Probablement no tenia cap altra alternativa. Només ho podríem mig entendre si sabéssem què va passar lo trenta-u de desembre de mil nou-cents vint-i-quatre quan, cap de colla només amb vint-i-un anys, havent descarregat lo fardo a l’amagatall de la borda de Menaurí i després d’haver fet dispersar la colla esgotada per dos dies de marxa ràpida, de tornada a casa, fent la riba del Pamano, sota la foscor de Bernui, va veure, vora les arnes de Ravell, on alguns deien que hi havia hagut feia temps i temps les parets del castell de Malavella, una cuca de llum que era l’espurna d’una cigarreta.»
Pistes d’esquí recent inaugurades«[...], la trentena d’esquiadors i esquiadores somrients, de dentadura perfecta, de pell sana, ben equipats, que havien sorgit de dins la neu xerrant de manera estudiadíssimament despreocupada entre ells, mirant de reüll cap a la càmera de No-Do on els havien prohibit de mirar i esperant torn al telecadira com si aquelles instal·lacions acabades d’inaugurar estigues-sin avesades al tragí de la distingida clientela que arribaria a gavadals per la nova pista asfaltada d’accés ela cent vint-i-nou que s’havia construït des de la comarcal ela mil tres-cents disset.»
1
2
3
Seurí
Meneurí
Borda de Bolunya
15 m
inut
s35
min
uts
Recull literari
Pels camins de Les veus del Pamano (I)
15 m
inut
s
Descripció itinerari
0h 00min Seurí. 1223m. Pugeu fins a la plaça de Dalt passant pels cóms i el safareig. Un cop allí, preneu a la vostra esquerra el camí que davalla per sota d’una porxada. Aviat trobareu l’indicador del camí de Meneurí. Als deu minuts, el camí traves-sa el riu Pamano, tot i que, com explica Jaume Cabré, aquí li canvia el nom i l'anamenen riu de la Placeta. Aviat el camí, a trams engravat (empedrat), puja per una zona molt ombrívola entre avellaners i parets de pedra seca recobertes de molsa. Poc abans de Meneurí, passareu pel costat d’un cornàs (balma), anomenat Roca Ansalla.
0h 15min Meneurí, 1216m. Poc després trobareu una cruïlla. El camí de les bordes de Seurí és el que s’enfila cap a la dreta. Si voleu podeu arribar, pel camí que us portaria de nou fins a Seurí, a l’església de Sant Esteve, ara en ruïnes. Es conserva un mur lateral i un absis que permeten veure l’acurada construcció del romànic de la vall, amb carreus perfectament treballats i alineats. Podeu baixar els esglaons de roca fins arribar a la punta del cingle, un lloc anomenat les Piques, i allà veureu la vall d’Àssua als vostres peus. Refeu de nou el camí fins a l’indicador, preneu el camí de Santa Bàrbara, i passeu just a tocar de la casa i les bordes de Meneurí, que Jaume Cabré converteix en amagatall de contra-bandistes.. El pendent a estones és fort. Als quinze minuts trobareu la primera de les bordes, la de Joanet (pronunciat «Junet»). Deu minuts després trobareu la de Peça (actualment a mig reformar), que deixareu a la vostra dreta. Travesseu la pista d’accés i preneu el camí que puja a l’esquerra. Aviat troba-reu la borda de Font. Havent sortit comple-tament del bosc, començareu a guanyar vistes cap a tot el terme de la vall d’Àssua.
0h 50min Borda de Bolunya, 1500m. Els voltants de la borda són un excel·lent mirador de la vall, des d’on es poden veure quasi tots els pobles, al cantó de llevant, i les muntanyes que van acollir les pistes d'esquí de Llessui, a ponent. Seguiu la pista d’accés cap a la dreta. Aviat sortireu a la pista que heu de prendre, avall a la dreta, fins a l'estació inferior de les antigues pistes d'esquí. Començareu la baixada amb la vista del senyorívol Montsent i el Monto-rroio traient el cap.
Itinerari 1
Llessui
L’escola, casa Gravat, l’església de Sant Pere «[...] Va tancar de cop i la xerrameca d’ell i dels seus dos companys es va anar esvaint a través de la finestra bruta, fins que tot va quedar tant en silenci que per poc no es van sentir els estossecs de l’Elvira Lluís, aquella nena que seia a primera fila i que feia cinquanta-sis anys que havia mort tísica. La Tina mirà al seu voltant. El llum del càmping gas regalava noves ombres desconegudes. Aquest enderroc és poca cosa, va pensar. Quantes generacions de nens han après a llegir i escriure aquí?, va pensar. En un dia, tot ensorrat, va sospirar».
«[...]Va deixar el llum damunt la taula del mestre i va pensar en el tresor del pirata. Imagina’t que haguessin enderrocat l’escola amb els diamants a dins, va pensar... Va desfer el cordill negre i n’obrí la tapa: els diamants eren uns quaderns de color blau clar o verd clar [...].En va obrir un: de seguida li va cridar l’atenció la lletra ordenada, harmoniosa, de bon llegir, que omplia de dalt a baix totes les pàgines. Al primer quadern, una cara. Ella no ho sabia, però era un autoretrat de l’Oriol fet davant del mirall del lavabo dels nens. [...]. Al segon, una casa amb el rètol a sota: “Casa Gravat”. Al tercer, a veure..., una església. L’església de Sant Pere de Torena. [...]»
«[...] Algú n’havia tret les lletres que formaven una llegenda; a l’esquerra i al fins, més enllà del monu-ment, les fileres de tombes a terra i algunes, no gaires, males herbes. El cementiri més polit del Pallars. Més i tot que el de Tírvia.»
4
5
6
Estació d’esquíde Llessui
Llessui
Seurí
15 m
inut
s20
min
uts
Recull literari
Itinerari 1 Pels camins de Les veus del Pamano (I)
Serveis en rutaALLOTJAMENTSLLESSUI - Hostal Andreva (973621723) - Pensió Trilla (973621719)
SEURÍ - Allotjament rural independent Casa Font (973621778) - Allotjament rural independent Casa Perramon (629 264 509)
RESTAURANTSLLESSUI - Restaurant El Pigal - Casa Kiko (973621715)
MUSEUSLLESSUI - Ecomuseu del Pastor (973 621 798)
TAXISBERNUI - Autocars i taxis Mario (973621533 /629742020)
CAREGUE - Taxis Bellera (656804498)
Descripció de l’itinerari
1h 05min Antiga estació d’esquí de Llessui o prat de l’Areny, 1420 aprox. Des del pont, creuant de nou el riu Pamano, preneu a la dreta la pista asfalta-da fins a Llessui. Als deu minuts deixareu a la vostra esquerra l’indicador del camí de Bonyente i el coll de Triador.
1h 25min Llessui, 1411m. Km 13 del Camí Natural. Aquest poble amb unes pinzellades d’imaginació, es converteix en Torena a la novel·la Les veus del Pamano de Jaume Cabré. A Llessui podeu deixar-vos endur per aquesta mateixa imaginació i atansar-vos a alguns dels indrets amb més protagonisme a la novel·la, tenint en compte, però, que sovint s’inspiren en altres punts de la vall o del Pallars: l’escola, el cementiri, la plaça Major, l’Ajuntament, l’església de Sant Pere o la senyorial casa Gravat.
A l’alçada del cementiri haureu de prendre a la vostra dreta el camí que baixa en direcció a Seurí. Als set minuts el camí surt a la carretera. Seguiu-la avall i de seguida trobareu el camí, que continua baixant cap a la vostra esquerra. Als deu minuts el camí torna a sortir a la carretera. Seguiu-la avall durant cinquanta metres i després preneu el camí que baixa a l’esquerra. Finalment el camí surt a una pista. Seguiu-la avall fins als caps del poble. Des d’aquest punt hi ha una bonica vista del llogarret de Meneurí.
1h 40min. Seurí, 1223m. Seguiu avall el carrer que passa pel costat de l’església fins a la plaça de Dalt.
Més Informació a www.valldassua.cat
Seurí Bernui
Por los caminos de Las voces del Pamano (II) Esta es una caminata muy completa que recorre buena parte de los pueblos del valle
de Àssua y El Batlliu. Para hacerla, se necesita un día entero e, incluso, si deseamos
entretenernos un poco, se puede hacerla tranquilamente en dos jornadas, pasando la
noche en uno de los pueblos de la ruta. Esto nos dará la posibilidad de conocer bien
los pueblos, de detenernos a hablar con quien encontremos y, como dijo Maria Barbal,
de quedarnos con ganas de volver: «Presidida por la solemne y acogedora presencia
del Montsent, [...] el valle de Àssua es un recorrido repleto de cobijos y sorpresas, el
entrañable hogar que echaréis de menos nada más lo dejéis atrás.»
Textos: Jaume Cabré. Las voces del Pamano
Punto de partida: Pueblo de Llessui Alojamiento: Sí Situación: Valle de Àssua y El Batlliu de Sort Duración: 9 h 20 min Desnivel: 1.446 m Dificultad: Larga excursión de un día o travesía de dos jornadas (pasando la
noche en alguno de los alojamientos del itinerario). El desnivel es fuerte. Hace
falta estar en forma, sobre todo si se quiere hacer en un solo día. A parte de
eso, no hay ninguna dificultad, solo hace falta estar atento para encontrar
bien algunos caminos. Recorrido: Llessui – Sorre – Santa Anna – batiente de Caregue – Escàs – Surp –
Rialp – Sort – Bressui – Enviny – Pujalt – Olp – Altron – camino de Rellos – Seurí –
Llessui Señalización: Postes de madera con banderolas granates (camino Natural de
Sort y el valle de Àssua), marcas de círculos amarillos con centro negro (Xarxa
d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà) y señalización de Caminos
Vivos (todavía sin abalizar). Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars
Sobirà, Editorial Piolet, 2006.
Antes de empezar o al acabar el itinerario, recomendamos hacer una visita al pueblo
para conocer algunos de los lugares que, reales o imaginarios, aparecen en el libro de
Jaume Cabré.
La plaza de Llessui, donde llegó por primera vez el maestro después de un largo viaje
desde Barcelona «Havien arribat a la Plaça Major de Torena, que ja es deia plaza de España, a migdia,
cansats, i havien descarregat les coses del taxi, quatre plats, quatre llibres, quatre
peces de roba, el retrat de la Rosa, sense saber on anar perquè la plaça estava
deserta tot i que el clatell els coïa per les mirades acabades en punxa que els
arribaven de darrere les finestres.
–Allò del fons deu ser l’escola –va fer l’Oriol, improvisant una punta d’il·lusió als ulls.»
Pág. 113
La escuela, que además de escuela era escondrijo de fugitivos «En tota la freda tarda el Jaumet no va dir res més perquè tractava d’imaginar-se mil
pamanos junts i tota la Vall d’Àssua se li convertia en un riu tan impossible com
l’amplitud llegendària del mar. Ell estava somiant aquestes coses mentre damunt del
seu cap, a les golfes, dues nenes amb trenes miraven de fer callar la por perquè cap
alumne innocent no tornés a casa dient que les rates i els ratolins del cap de casa de
l’escola esternuden com nenes amb els ulls pels de por i amb trenes rosses.» Pág. 365
El cementerio «más bello del Pallars»
«L’última vegada que el Serrallac es va entristir va ser feia un parell d’anys, que va
veure un reportatge a la televisió sobre el cementiri de Gènova, el Zentralfriedholf de
Viena i el Père-Lachaise de París. I vaig dir prou. Perquè jo coneixia i treballava per als
cementiris de Sort, Rialp, tot el Batlliu, la Vall d’Àssua, Tírvia, i també els de les tres valls, i
cap, cap d’ells no podia es comprar amb el de Torena. Però és que ara, havent vist el
que havia vist per la televisió, m’havia deprimit. I vaig pensar que era ben bèstia
guanyar-se la vida gravant el nom i la mida exacta de la vida de les persones.»
Pág. 619
La iglesia de Sant Pere «L’església de Sant Pere de Torena tenia la porta ajustada. La va empènyer amb
precaució. A dins, tot era a les foques. Li va venir la bafarada de frescor i humitat i un
imperceptible soroll metàl·lic. Es va encendre un llum elèctric, el de la bombeta de
l’Altar.
Quan es va adonar que el Ventura d’ulls de carbó i els seus emboscats eren l’alcalde
Targa i els seus falangistes, ja era massa tard per a tot.»
Pág. 651
O se puede buscar en la imaginación (que no en Llessui) casa Gravat
«Casa Gravat, al final del carrer Major que ara es deia José Antonio, havia estat
bastida el mil set-cents trenta-u, segons certificava la inscripció de la llinda. La va fer
construir Joan Vilabrú i Tor sobre una antiga ca de Gravat propietat de la família, quan
va decidir que una cosa era la feina i l’altra la casa on viure. Va deixar el majoral,
l’administrador, els mossos fins a l’últim regatxo, la maquinària, les eines, el fenc, el gra,
les mosques vironeres, la pudor, els fems, els matxos, els sobranys i tot el bestiar a ca de
Padrós, que és on havien viscut fins aleshores i va convertir la nova casa en una mansió
com les que havia vist a Barcelona [...]»
Pág. 66
0 h 00 min Llessui, 1.411 m. Bajar por la carretera que lleva a Sort hasta la última curva
que se encuentra antes de llegar a Llessui. Allí, al lado de la pista que lleva a las bordas
de Llessui, tomar el camino de Santa Llúcia. En una de las escenas más trágicas de la
novela, Cabré hace referencia a este lugar.
El camino de Santa Llúcia
«A la nit hi ha un llum trist, encès a la plaça major. I un altre al raval, a la sortida del
poble, camí de Sorre i Altron. En tots dos casos, una bombeta mal protegida per una
pantalla metàl·lica plana, que es belluga amb el vent i que no arriba a il·luminar
enlloc.»
Pág.
Al principio, tiene una fuerte pendiente descendiente hasta los prados de Bernui, una
explanada magnífica de prados. A los cinco minutos, se deja a la izquierda la capilla
de Santa Llúcia, mientras al fondo se va dibujando la silueta del pico de Salòria.
0 h 15 min Cruce. Tomar el camino que baja a la izquierda en dirección Sorre. A los tres
minutos, se llega a otro cruce. Tomar también el camino que baja a la izquierda.
0 h 25 min Carretera. Cruzarla y seguir descendiendo. A los cinco minutos, cuando se
vuelve a encontrar, seguirla a la derecha hasta la fuente de mosén Torra.
0 h 30 min Sorre, 1.088 m. Entrar a la plaza y cruzar el pueblo hasta la parte baja,
donde encontraremos un poste indicador. Tomar la pista que baja a nuestra izquierda
en dirección a Santa Anna. Desde este punto, también existe la opción de bajar
directamente a Escàs, sin pasar por Caregue.
0 h 50 min Capilla/ermita de Santa Anna. El camino sale a la carretera. Seguirla a la
derecha hasta el pueblo de Caregue, que puede verse desde aquí. Enseguida, a la
altura del barranco de Rialp, a la izquierda se obtiene una vista magnífica del
Montsent y el Montorroio. En el último giro antes de Caregue, «si se quiere quitar la sed,
beber el agua de la fuente de Ceret». A los diez minutos, la carretera se desdobla.
Tomar la que sube a la izquierda en dirección a Caregue.
Caregue y el contrabando: el origen del odio de Valentí Targa «Quan la colla de Caregue estava tan desorientada per la irrupció dels caratapats
que els expulsaven de les seves rutes i els furtaven els proveïdors, com si al món del
contraban no hi hagués regles, qui ho va pagar va ser un dels joves lloctinents de
Caregue, el Valentí Targa de ca de Roia d’Altron, que contra les ordres explícites del
seu cap, havia fet baixar dotze homes amb fardo caríssim pel barranc del Port Negre
perquè a mi no hi ha caratapats ni Déu que m’aturi i em faci fer marrada quan vaig
carregat. I els caratapats els van prendre els fardos, els van fer fugir per cames i van
arruïnar Caregue perquè aguesta era la càrrega més valuosa que mai ha fet vinre
d’Andorra [...]»
Pág. 452
1 h 20 min Caregue, 1.137 m. Detrás de los contenedores de basura, situados en la
entrada del pueblo y a la derecha, sale el camino viejo que lleva a Escàs. Este, aún sin
señalizar, ha sido recuperado recientemente para formar parte del itinerario de
Camins vius, que circunvala el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici. A los diez minutos, el camino cruza la carretera. Girar a la derecha y seguirla
hacia arriba. Enseguida se puede ver el camino a la izquierda que sigue bajando. El
trazado del camino nos ofrece nuevas perspectivas del pueblo de Escàs. También
sorprende la exuberante vegetación que se encuentra a los alrededores del río
Caregue. Una vez en el río, cruzar el puente y seguir arriba a la derecha hasta Escàs.
Se llega dejando a la derecha el camino que baja en dirección Sorre.
1 h 50 min Escàs, 1.020 m. Seguir la carretera que rodea el pueblo hasta el indicador
de la salida. Allí, tomar la dirección a la izquierda y hacia arriba, la pista en dirección a
Surp. Un minuto después, dejarla y tomar a mano derecha la pista que a pocos metros
termina en una finca particular. La verdadera entrada al camino viejo no está
señalizada. No obstante, su trazado se intuye bajo la pared de piedra seca que se
veremos ante nosotros. Seguirlo hacia arriba y a la derecha y enseguida se encuentran
marcas. Pronto se obtiene una bonita vista aérea de los pueblos de Sorre y Altron.
2 h 20 min Serrat de Cortinos, 1.206 m. Este es un punto estratégico desde donde
pueden verse buena parte de los pueblos del valle de Àssua. Poco antes de llegar a
Surp, se deja a la izquierda la capilla de Santa Llúcia.
2 h 40 min Surp, 1.050 m. El camino sale a la carretera que sube a Rodés. Desde allí,
bajar al pueblo y cruzarlo hasta la singular iglesia románica de Sant Iscle y Santa
Victòria. Pasada esta, de entre los muros de piedra seca sale el camino que baja
hacia Rialp. A los diez minutos, el camino continúa, por un momento, por una pista.
Seguirla hacia la derecha, tomando los atajos señalizados. A los veinticinco minutos, el
camino cruza la carretera. Se llega a Rialp dejando a la derecha las ruinas del castillo.
3 h 15 min Rialp, 712 m. Bajar hasta los porches de la calle del Mig y seguirla a la
izquierda. Una vez en la carretera, cruzar y bajar por la calle del Raval. Tomar la
primera calle que sale a la derecha hasta el puente colgante. Cruzarla y tomar el
camino que sube por el otro lado. Pronto se podrá observar a la derecha una
magnífica vista del majestuoso Montsent. Al otro lado, también se divisa el pueblo de
Sorre.
Oriol Fontelles se hizo de los maquis la noche que hicieron volar el puente del camino
de Rialp
«Així de simple va ser, filleta meva, com vaig començar a treballar pels maquis. [...] I el
comandament em va ordenar que continués fent la mateixa vida, exactament la
mateixa, fent classe, anant al cafè a fer la copeta amb el Valentí, acompanyant-lo en
les seves incursions, col·laborant amb la Falange i aconseguint que ningú, al poble, no
tingués cap dubte que era un veritable feixista. [...]
–I com sé que m’estàs dient la veritat? I si ets un agent del Valentí Targa?
–Aquesta nit hi haurà un moviment a Sort. És la meva prova que no et menteixo.
–Quin moviment?
–Saps el pont que vam fer saltar a la tardor per la banda d’Isil?
–Sí. Vas ser tu?
–Saps el pont del camí de Rialp?
–A Sort, sí.
–Bum.
–Ah.
–Demà, quan vegis el desastre, indigna’t. Que el Targa es refiï molt de tu. [...]»
Pág.251
3 h 30 min Fuente de la Canerilla. Con mesa y bancos de madera.
3 h 45 min Depuradora. En este punto del camino sale una pista asfaltada. Seguirla
hacia arriba. Donde termina, está el indicador del camino que lleva a Sort. Bajar
dando la vuelta a una finca privada y volver a subir una vez que se termina la cerca
metálica. A la altura del camping Noguera Pallaresa, el camino se aproxima al río.
Finalmente, el camino sale a una pista que hay que seguir, dejando a la izquierda los
desvíos de Pernui y Embonui. Pasado este último, cruzar el puente y, en la siguiente
curva, seguir recto el camino que baja entre muros de piedra seca por los huertos del
barranco de Santa Anna.
4 h 35 min Sort, 696 m. Seguir el paseo hacia la izquierda y cruzar a la derecha el
puente sobre el Noguera Pallaresa. Bajar por la carretera de la Seu d’Urgell hasta la
avenida Comtes de Pallars. Seguirla por la izquierda hasta la entrada de Sort y tomar la
calle que sube a la derecha. Pronto se encuentra el indicador de la pista que sube a
la izquierda en dirección a Bressui. Más arriba, se une al camino viejo, que tiene algún
tramo de fuerte subida.
En la plaza Major de Sort, los falangistas intentaron infructuosamente colocar un
monumento a los muertos por las «hordas rojas»
«[...] Tot i això, l’Oriol Fontelles, després d’assecar-se la suor del front, ja que el sol, quan
treia el nas entre els núvols carregats, li venia a la cara, va somriure, afablement, al
senyor Valentí Targa quan aquest pujà els graons de la tarima a la plaça major de Sort,
que ara es deia plaza Mayor, al costat de les altres onze autoritats. Dotze persones dalt
de la tarima que uns quants anys abans es feia servir per a la cobla o l’orquestra del
ball de tarda, quan encara existia la música.»
4 h 55 min Bressui, 829 m. Subir por la calle de la derecha hasta el cruce de la plaza de
Dalt (fuente-abrevadero). Seguir a la izquierda en dirección Enviny. Enseguida, en la
salida del pueblo, tomar la pista que sube dejando debajo y a la izquierda la carretera
que baja a Sort. A los veinte minutos, dejar la pista y tomar el camino viejo que sube a
la izquierda. Desde este punto, hay una nueva vista aérea de la villa de Sort. Y, pronto,
aparecerá a la izquierda una bonita vista del valle de Siarb. De ahora en adelante el
camino conserva, en buena parte, el empedrado original (afirmado) y se ven las
carismáticas cabañas integradas en las paredes de los prados que servían para
guardar herramientas, cobijarse o protegerse del sol.
5 h 40 min Cruce. Tomar el camino que sube a la derecha, dejando a la izquierda el
desvío de Montardit de Dalt. Se ve este pueblo más abajo, a la izquierda.
5 h 45 min Enviny, 1.156 m. Cruzar la carretera y subir hasta la parte más elevada del
pueblo. Arriba, se llega a una fuente y el lavadero. Algo más arriba, seguir las marcas
que salen hacia la izquierda, sin llegar a las últimas casas. A los veinte minutos,
finalizada la subida, dejar a la izquierda el desvío de la ermita de Sant Roc. Cinco
minutos después, el camino sale a una pista. Seguirla hacia abajo y a la derecha.
Grupo de alumnos de Enviny hacia el año 1940
Enviny aparece indirectamente en la novela. El autor ha querido que la cubierta de
todas las ediciones, las traducidas a otras lenguas también, la protagonicen un grupo
de alumnos de este pueblo en una fotografía tomada hacia 1940. La miniserie Las
voces del Pamano ha utilizado como escenario la escuela de este pueblo.
6 h 30 min Pujalt, 1.174 m. Este pueblo de El Batlliu tiene el honor de ser la única
población de la comarca desde donde puede verse la Pica d’Estats, la cima más
elevada de Cataluña. Nos dirigiremos hasta la entrada del pueblo, dejando a nuestra
derecha el Museu de les Papallones de Catalunya. Enseguida se verá a la derecha el
indicador del camino de Olp. Hasta que este sale a la carretera, iremos encontrando
tableros con las diferentes especies de mariposas de la zona. A los quince minutos, el
camino sale a la carretera. Sin cruzarla, seguirla durante cincuenta metros y continuar
por el camino que sale a la derecha. Pronto se verán, arriba y a la izquierda,
espectaculares paredes de piedra seca con el típico caballete y las correspondientes
cabañas integradas. Abajo, a la derecha, dejaremos la aldea de Castellviny y,
delante, algo más lejos, se verá la ermita de Sant Josep de Olp. Finalmente, el camino
sale a una pista que hay que seguir abajo a la derecha. Esta sale a la carretera que
lleva a Castellviny. Seguirla arriba y a la izquierda.
El camino infernal de Sort a Pujalt
A Pujalt hemos llegado desde Bressui y Enviny. Si hubiéramos cogido el camino que
sube directamente desde Sort, entenderíamos el porqué de los pensamientos de
Jaume Serrallac, picapedrero del pueblo de Torena:
«Va envejar-lo perquè tenia sou de funcionari i en canvi ell havia de viure amb l’ai al
cor, les lletres del camió encara no pagades i l’arbre de lleves fet a miques per haver-
se entestat a pujar amb tanta càrrega per l’infernal camí de Pujalt.»
Pág. 366
7 h 05 min Olp, 1.091 m. Se sale a la plaza Major. No seguir el camino que baja por la
derecha de la fuente, ya que lleva hasta Sort. Seguir recto por la calle principal hasta
la entrada del pueblo. Subir unos metros por la carretera que lleva a Pujalt y,
enseguida, se encuentra a la derecha un poste indicador que señala la dirección
hacia la ermita de Sant Josep de Olp (km 4 del camino Natural). Seguir la pista durante
cinco minutos. Enseguida se coge otra, a la derecha, en un cruce señalizado.
7 h 15 min Cruce. Tomar a la izquierda el camino que baja a Altron. Si se desea, se
puede visitar la ermita de Sant Josep de Olp, que se encuentra a cinco minutos a la
derecha. Rápidamente, se verá el pueblo de Surp, rodeado de prados de hierba, en
la vertiente soleada del valle. El camino sale a la carretera a la altura de la Mare de
Déu de Montserrat. Seguir carretera arriba hacia la izquierda.
Altron, de donde era hijo el alcalde Targa
«Aquest era el drama de l’alcalde de Torena que no tenia casa a Torena sinó a Altron,
on vivia el que li quedava de família que no volia saber-ne res perquè feia anys que
estaven barallats, des que va passar allò de la Malavella. Un alcalde que s’estava fent
ric, molt ric, però que no tenia ni una reconsagrada casa on reposar, amb una dona i
uns fills i un hortet al darrere, perquè ni a casa Gravat, d’on sóc Goel particular, no
volen que hi posi els peus.»
Pág. 286
7 h 45 min Altron, 988 m. En el aparcamiento, tomar la pista que sube a la izquierda en
dirección a la quesería La Peça d’Altron. Pasada esta, enseguida se encuentra el
cruce del camino de Rellos (km 8 del camino Natural). Tomar el camino de la derecha
en dirección a Seurí. A los cinco minutos, el camino sale a una pista. Cruzarla y seguir
por la que sube a la izquierda. El camino transcurre entre fantásticos muros de piedra
seca recubiertos de musgo.
8 h 05 min Barranco de Puinero. En este tramo, el camino transcurre paralelo al
barranco. Después va ganando altura ofreciéndonos nuevas perspectivas de los
pueblos de Llessui, Seurí y Bernui.
8 h 25 min Barranco de Els Bodoluixos. Km 10 del camino Natural. A los diez minutos se
deja a la izquierda de la pista una magnífica cabaña perfectamente integrada al
muro de piedra seca.
8 h 40 min Cruce, 1157 m. El camino sale a la pista que va de Altron a Seurí. Seguirla
arriba y a la izquierda.
8 h 45 min Cruce. Dejar a la izquierda el camino de Meneurí y las bordas de Olp y
continuar recto en dirección a Seurí. Primero cruzar el barranco de les Boïgues y
después el río Pamano. Junto al puente, encontraremos uno de los libros del camino,
con uno de los fragmentos de la novela donde aparece el río. Poco después, dejando
a la derecha la pista que sube a Seurí, tomar el camino empedrado de los huertos.
El río Pamano
«Ell, des del pupitre de l’esquerra, el que tocava a la paret, mirava els mapes que
l’ajudaven a somiar i s’imaginava remant Amazones amunt, per aquella cinta blava
envoltada de verd, i en arribar a la zona marronosa i blanca, a les fonts de l’Amazones,
llançant un crit tan fort que el sentirien de tot Amèrica, des de l’estret de Bering fins a
Terra del Foc.
–Digues, Jaumet.
–No, que... l’Amazones, me mareja...
–Per què, digues.
–No, que quantes vegades és lo Pamano. O quantes vegades és la Noguera.
L’Oriol mirava els ulls blaus del Jaume Serrallac buscant-hi la seva veritat. Potser era
l’únic nen que sempre estava rumiant [...]
–L’Amazones és... més de mil vegades el Pamano.
–No. –Admirat, rendit, el Jaumet Serrallac.
–Sí.»
8 h 55 min Seurí, 1.223 m. Subir a la parte más elevada del pueblo y seguir hacia arriba
la pista que sale por el lado de la iglesia. Pronto se llega al indicador del camino viejo
que sube por la izquierda. Este cruza la carretera dos veces y llega a Llessui a la altura
del cementerio.
9 h 20 min Llessui, 1.411 m. Inicio y final de este sensacional periplo.
12
3
4
5
6
7
8
11
11
12
13
14
15
16
17 18
19
Sant Josep d’Olp
Capellade Santa Anna
SS
Introducció Aquesta és una caminada molt completa, que ressegueix bona part dels pobles de la vall d’Àssua i el Batlliu. Per fer-la necessitareu un dia sencer i, fins i tot, si voleu entretenir-vos una mica la podeu fer tranquil·lament en dues jornades, passant la nit en un dels pobles de la ruta. Això us donarà la possibilitat de conèixer bé els pobles, de parar-vos a parlar amb qui trobeu, i com diu Maria Barbal de quedar-vos amb ganes de tornar: «Presidida per la solemne i acollidora presència del Montsent, [...] la vall d’Àssua és un recorregut ple de recers i de sorpreses, la llar entranyable que trobareu a faltar quan en sereu lluny».
Descripció tècnicaPunt de partida: Poble de LlessuiSituació: Vall d’Àssua i Batlliu de SortDurada: 9 h 20min Desnivell: 1.446 mDificultat: Llarga excursió d’un dia o travessa de dues
jornades (fent nit en algun dels allotjaments de l’itinerari). El desnivell és fort. Cal estar en forma, sobretot si es vol fer en un sol dia. A part d’això no hi ha cap dificultat, només cal parar atenció a trobar bé alguns camins.
Senyalització: Pals de fusta amb banderoles granes (Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua), marques de cercles grocs amb centre negre (Xarxa d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà) i senyalització de Camins vius (encara sense abalisar)
Mapa recomanat: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000) Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006 .
Textos del llibre: Les Veus del Pamano ( Jaume Cabré)
ITINERARILlessui – Sorre – Santa Anna – trencant de Caregue – Escàs – Surp – Rialp – Sort – Bressui – Enviny – Pujalt – Olp – Altron – camí de Rellos – Seurí – Llessui
la Vall d’Àssuai el Batlliu
Un paisatge de novel·la
Itinerari 2 Pels camins de Les veus del Pamano (II)
Mapa complert a la darrera pàgina
9
10
riu Pamano
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
ALTRES SERVEISS
La plaça de Llessui, on arribà per primer cop el mestre després d’un llarg viatge des de Barcelona «Havien arribat a la Plaça Major de Torena, que ja es deia plaza de España, a migdia, cansats, i havien descarregat les coses del taxi, quatre plats, quatre llibres, quatre peces de roba, el retrat de la Rosa, sense saber on anar perquè la plaça estava deserta tot i que el clatell els coïa per les mirades acabades en punxa que els arribaven de darrere les finestres.–Allò del fons deu ser l’escola –va fer l’Oriol, improvisant una punta d’il·lusió als ulls.»
L’escola, que a més d’escola era amaga-tall de fugitius «En tota la freda tarda el Jaumet no va dir res més perquè tractava d’imaginar-se mil pamanos junts i tota la Vall d’Àssua se li convertia en un riu tan impossible com l’amplitud llegendària del mar. Ell estava somiant aquestes coses mentre damunt del seu cap, a les golfes, dues nenes amb trenes miraven de fer callar la por perquè cap alumne innocent no tornés a casa dient que les rates i els ratolins del cap de casa de l’escola esternuden com nenes amb els ulls pels de por i amb trenes rosses.»
El cementiri, el «més polit del Pallars»«L’última vegada que el Serrallac es va entristir va ser feia un parell d’anys, que va veure un reportatge a la televisió sobre el cementiri de Gènova, el Zentral-friedholf de Viena i el Père-Lachaise de París. I vaig dir prou. Perquè jo coneixia i treballava per als cementiris de Sort, Rialp, tot el Batlliu, la Vall d’Àssua, Tírvia, i també els de les tres valls, i cap, cap d’ells no podia es comprar amb el de Torena. Però és que ara, havent vist el que havia vist per la televisió, m’havia deprimit. I vaig pensar que era ben bèstia guanyar-se la vida gravant el nom i la mida exacta de la vida de les persones.»
El camí de Santa Llúcia«A la nit hi ha un llum trist, encès a la plaça major. I un altre al raval, a la sortida del poble, camí de Sorre i Altron. En tots dos casos, una bombeta mal protegida per una pantalla metàl·lica plana, que es belluga amb el vent i que no arriba a il·luminar enlloc. Des de la finestra escassa de casa el mestre, la Rosa estava mirant al carrer, quieta, callada, esperant que aquells espetecs que s'havien sentit de la banda del cementiri no haguessin estat els trets de la mort [...]" (tancar amb cometes catalanes, no amb aquestes).»
Caregue i el contraban: l’origen de l’odi del Valentí Targa«Quan la colla de Caregue estava tan desorientada per la irrupció dels caratapats que els expulsaven de
1 Llessui
30 m
inut
s
2 Sorre
3 Capella/Ermita de Santa Anna
20 m
inut
s
Recull literari
Itinerari 2 Pels camins de Les veus del Pamano (II)
4 Caregue
30 m
inut
s
Descripció de l’itinerari
Abans de començar o en acabar l’itinerari, us recomanem que feu una visita al poble per visitar alguns dels indrets que, reals o imaginaris, apareixen al llibre de Jaume Cabré.
0h 00min Llessui, 1.411m. Baixeu per la carretera que porta a Sort fins al darrer revolt que es troba abans d’arribar a Llessui. Allí, al costat de la pista que mena a les bordes de Llessui, preneu el camí de Santa Llúcia. En una de les escenes més tràgiques de la novel·la, Cabré fa referència a aquest indret.
Al principi baixa en fort pendent fins als prats de Bernui, una esplanada magnífica de prats de dall. Als cinc minuts deixareu a l’esquerra la capella de Santa Llúcia mentre al fons es va retallant la silueta del pic de Salòria.
0h 15min Cruïlla. Preneu el camí que baixa a l‘esquerra en direcció a Sorre. Als tres minuts trobareu una altra cruïlla. Preneu també el camí que baixa a la vostra esquerra.
0h 25min Carretera. Travesseu-la i seguiu baixant. Als cinc minuts, quan torneu a trobar-la, seguiu-la a la vostra dreta fins a la font de mossèn Torra.
0h 30min Sorre, 1.088m. Entreu a la plaça i travesseu el poble fins a la part baixa on trobareu un pal indicador. Preneu la pista que baixa a la vostra esquerra en direcció a Santa Anna. Des d’aquest punt també hi ha l’opció de baixar directament a Escàs sense passar per Caregue.
0h 50min Capella/Ermita de Santa Anna. El camí surt a la carretera. Seguiu-la cap a la vostra dreta fins al poble de Caregue, que es veu des d’aquí. De seguida, a l’alçada del barranc de Rialbo, a l’esquerra, tindreu una vista magnífica del Montsent i el Montorroio. Al darrer revolt que es troba abans de Caregue, «si us voleu treure la set beveu l’aigua de la font de Ceret». Als deu minuts la carretera es desdobla. Preneu la que puja a la vostra esquerra en direcció a Caregue.
1h 20min Caregue, 1.137m. Darrere dels contenidors de la brossa, situats a l’entrada del poble, i a la dreta, surt el camí vell que mena a Escàs. Aquest, encara sense senyalitzar, ha estat recentment recuperat per formar part de l’itinerari de Camins vius, que circumval·la el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Als deu minuts el camí travessa la carretera. Gireu a la dreta i seguiu-la amunt. De seguida veureu a l’esquerra el camí que continua baixant. El traçat del camí ens ofereix noves perspectives del poble d’Escàs. També
les seves rutes i els furtaven els proveïdors, com si al món del contraban no hi hagués regles, qui ho va pagar va ser un dels joves lloctinents de Caregue, el Valentí Targa de ca de Roia d’Altron, que contra les ordres explícites del seu cap, havia fet baixar dotze homes amb fardo caríssim pel barranc del Port Negre perquè a mi no hi ha caratapats ni Déu que m’aturi i em faci fer marrada quan vaig carregat. I els caratapats els van prendre els fardos, els van fer fugir per cames i van arruïnar Caregue perquè aguesta era la càrrega més valuosa que mai ha fet vinre d’Andorra [...]»
Oriol Fontelles es va fer del maquis la nit que van fer volar el pont del camí de Rialp«Així de simple va ser, filleta meva, com vaig començar a treballar pels maquis. [...] I el comanda-ment em va ordenar que continués fent la mateixa vida, exactament la mateixa, fent classe, anant al cafè a fer la copeta amb el Valentí, acompanyant-lo en les seves incursions, col·laborant amb la Falange i aconseguint que ningú, al poble, no tingués cap dubte que era un veritable feixista. [...]–I com sé que m’estàs dient la veritat? I si ets un agent del Valentí Targa?–Aquesta nit hi haurà un moviment a Sort. És la meva prova que no et menteixo. –Quin moviment?–Saps el pont que vam fer saltar a la tardor per la banda d’Isil?–Sí. Vas ser tu?–Saps el pont del camí de Rialp?–A Sort, sí.–Bum.–Ah.–Demà, quan vegis el desastre, indigna’t. Que el Targa es refiï molt de tu. [...]»
5
6
7
Escàs
Serrat de Cortinos
Surp
20 m
in.
8 Rialp
35 m
inut
s
9 Font de la Canerilla
15 m
inut
s
10 Depuradora
15 m
in.
30 m
inut
s30
min
uts Recull literari
Itinerari 2 Pels camins de Les veus del Pamano (II)
Descripció de l’itinerarisorprèn l’exuberant vegetació que es troba als voltants del riu de Caregue. Un cop al riu, travesseu el pont i seguiu amunt a la dreta fins a Escàs. Hi arribareu tot deixant a la vostra dreta el camí que baixa en direcció a Sorre.
1h 50min Escàs, 1.020m. Seguiu la carretera que contorneja el poble fins a l’indicador de la sortida. Allí preneu a la vostra esquerra i amunt, la pista en direcció a Surp. Un minut després, deixeu-la i preneu a mà dreta una pista que en pocs metres s’acaba en una finca particular. La veritable entrada al camí vell no està senyalitza-da. El seu traçat, però, s’intueix sota la paret de pedra seca que veureu al vostre davant. Seguiu-lo amunt i a la dreta i de seguida trobareu marques. Aviat tindreu una bonica imatge aèria dels pobles de Sorre i Altron.
2h 20min Serrat de Cortinos, 1.206m. Aquest es un punt estratègic des d’on es poden veure bona part dels pobles de la vall d’Àssua. Poc abans d’arribar a Surp deixareu a la vostra esquerra la capella de Santa Llúcia.
2h 40min Surp, 1.050m. El camí surt a la carretera que puja a Rodés. Des d’allí, baixeu al poble i travesseu-lo fins a la singular església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria. Passada aquesta surt, entre murs de pedra seca, el camí que baixa cap a Rialp. Als deu minuts el camí continua, per un moment, per una pista. Seguiu-la cap a la vostra dreta prenent les dreceres senyalitzades. Als vint-i-cinc minuts el camí travessa la carretera. Arribareu a Rialp deixant, per sobre a la vostra dreta, les ruïnes del castell.
3h 15min Rialp, 712m. Baixeu fins als porxos del carrer del Mig i seguiu-lo a l’esquerra. Un cop a la carretera, travesseu-la i baixeu pel carrer del Raval. Preneu el primer carrer que surt a la vostra dreta fins al pont penjant. Travesseu-lo i preneu el camí que s’enfila per l’altra banda. Aviat tindreu, a la vostra dreta, una magnífica vista del majestuós Montsent. A l’altra banda també veureu el poble de Sorre.
3h 30min Font de la Canerilla. Amb taula i bancs de fusta.
3h 45min Depuradora. En aquest punt el camí surt a una pista asfaltada. Seguiu-la amunt. Allà a on s’acaba trobareu l’indicador del camí de Triago que mena a Sort. Baixeu contornejant una finca privada i torneu a pujar un cop s’acaba la tanca metàl·lica. A l’alçada del càmping Noguera Pallaresa el camí s’atansa al riu. Finalment el camí surt a una pista que heu de seguir, bo i deixant a l’esquerra els trencalls de
Sorre
A la plaça Major de Sort els falangistes van intentar infructuosament col·locar un monument als morts per les «hordes roges»«[...] Tot i això, l’Oriol Fontelles, després d’assecar-se la suor del front, ja que el sol, quan treia el nas entre els núvols carregats, li venia a la cara, va somriure, afablement, al senyor Valentí Targa quan aquest pujà els graons de la tarima a la plaça major de Sort, que ara es deia plaza Mayor, al costat de les altres onze autoritats. Dotze persones dalt de la tarima que uns quants anys abans es feia servir per a la cobla o l’orquestra del ball de tarda, quan encara existia la música.»
Grup d’alumnes d’Enviny cap a l’any 1940Enviny apareix indirectament a la novel·la. L’autor ha volgut que la coberta de totes les edicions, també les traduïdes a altres llengües, la protagonitzin un grup d’alumnes d’aquest poble en una fotografia presa cap al 1940. La minisèrie «Les veus del Pamano» ha utilizat com a escenari l’escola d’aquest poble.
El camí infernal de Sort a PujaltA Pujalt heu arribat des de Bressui i Enviny. Si haguéssiu agafat el camí que puja directament des de Sort entendríeu el perquè dels pensaments de Jaume Serrallac, picapedrer del poble de Torena:
«Va envejar-lo perquè tenia sou de funcionari i en canvi ell havia de viure amb l’ai al cor, les lletres del camió encara no pagades i l’arbre de lleves fet a miques per haver-se entestat a pujar amb tanta càrrega per l’infernal camí de Pujalt”
12
14
Bressui
Pujalt
13 Enviny
50 m
inut
s
11 Sort
20 m
inut
s50
min
uts
Recull literari
Itinerari 2 Pels camins de Les veus del Pamano (II)
45 m
inut
s
Descripció de l’itinerariPernui i Embonui. Passat aquest últim travesseu un pont i, al següent revolt, preneu recte el camí que baixa entre murs de pedra seca pels horts del barranc de Santa Anna.
4h 35min Sort, 696m. Seguiu el passeig cap a la vostra esquerra i travesseu, cap a la dreta, el pont sobre el Noguera Pallaresa. Baixeu per la carretera de la Seu d’Urgell fins a l’avinguda Comtes del Pallars. Des d'aquesta cruïlla, podeu anar a la dreta per visitar la part antiga del poble i la plaça major, on els falangistes de Les veus del Pamano, volien situar-hi el monument als morts de la Guerra. Reempreneu la ruta tornant a la cruïlla, seguiu uns metres i preneu el carrer que puja a la dreta. Aviat trobareu l’indicador de la pista que puja a la vostra esquerra en direcció a Bressui. Més amunt s’uneix al camí vell, que té algun tram de forta pujada.
4h 55min Bressui, 829m. Pugeu pel carrer de la dreta fins a la cruïlla de la plaça de Dalt (font-abeurador). Seguiu cap a l’esquerra en direcció a Enviny. De seguida, a la sortida del poble, preneu la pista que puja deixant, a sota i a l’esquerra, la carretera que baixa a Sort. Als vint minuts, deixeu la pista i preneu el camí vell que puja a l’esquerra. Des d’aquest punt tindreu una nova imatge aèria de la vila de Sort. I aviat, tindreu a la vostra esquerra, una bonica vista de la vall de Siarb. D’ara en endavant el camí conserva, en bona part, l’empedrat original (engravat) i es veuen les carismàtiques cabanes integrades a les parets dels prats que servien per desar eines, aixoplugar-se o protegir-se del sol.
5h 40min Cruïlla. Preneu el camí que puja a la dreta deixant a l’esquerra el trencall de Montar-dit de Dalt. Veureu aquest poble més avall, a la vostra esquerra.
5h 45min Enviny, 1.156m. Travesseu la carretera i pugeu fins als caps del poble. A dalt trobareu una font i el safareig. Una mica més amunt seguiu les marques que surten cap a l’esquerra, sense arribar a les darreres cases. Als vint minuts, allà finalitza la pujada, deixeu a la vostra esquerra el trencall de l’ermita de Sant Roc. Cinc minuts després el camí surt a una pista. Seguiu-la avall a la vostra dreta.
6h 30min Pujalt, 1.174m. Aquest poble del Batlliu té l’honor de ser l’única població de la comarca des d’on es pot veure la Pica d’Estats, el cim més elevat de Catalunya. Aneu fins a l’entrada del poble, deixant a la vostra dreta el museu de les Papallones de Catalunya. De seguida trobareu l’indicador del camí d’Olp a la vostra dreta. Fins que aquest surt a la carretera, anireu trobant plafons de les diferents espècies de papallones de la zona. Als quinze minuts el camí surt a la carretera. Sense travessar-la, seguiu-la durant cinquanta metres i continueu pel camí que surt a la vostra dreta. Aviat veureu,
Pujalt
Enviny
Descripció de l’itineraria dalt i a l’esquerra, espectaculars parets de pedra seca amb la típica crestellera i les corresponents cabanes integrades. Per sota, a la vostra dreta, deixareu el llogarret de Castell-viny i, al davant, una mica lluny, veureu l’ermita de Sant Josep d’Olp. Finalment el camí surt a una pista que heu de seguir avall a la dreta. Aquesta surt a la carretera que porta a Castell-viny. Seguiu-la amunt a la vostra esquerra.
7h 05min Olp, 1.091m. Sortireu a la plaça Major. No seguiu el camí que baixa a la dreta de la font, ja que aquest davalla fins a Sort. Seguiu recte el carrer principal fins a l’entrada del poble. Pugeu uns metres per la carretera que porta a Pujalt i de seguida trobareu, a la dreta, un pal indicador que assenyala la direcció de l’ermita de Sant Josep d’Olp (Km 4 del Camí Natural). Seguiu la pista durant cinc minuts. De seguida n’agafareu una altra, a la dreta, en una cruïlla senyalitzada.
7h 15min Cruïlla. Preneu a l’esquerra el camí que baixa a Altron. Si voleu podeu visitar l’ermita de Sant Josep d’Olp, que es troba a cinc minuts cap la vostra dreta. De seguida veureu el poble de Surp, envoltat de prats de dall, a la vessant solana de la vall. El camí surt a la carretera a l’alçada de la Mare de Déu de Montserrat. Seguiu carretera amunt, cap a l’esquerra.
7h 45min Altron, 988m. A l’aparcament, preneu la pista que puja a l’esquerra en direcció a la formatgeria La Peça d’Altron. Passada aquesta, de seguida trobareu la cruïlla del camí de Rellos (Km 8 del Camí Natural). Preneu el camí de la vostra dreta en direcció a Seurí. Als cinc minuts el camí surt a una pista. Travesseu-la i seguiu per la que puja a la vostra esquerra. El camí transcorre entre fantàstics murs de pedra seca recoberts de molsa.
8h 05min Barranc de Puinero. En aquest tram el camí transcorre paral·lel al barranc. Després va guanyant alçada oferint-nos noves perspecti-ves dels pobles de Llessui, Seurí i Bernui.
8h 25min Barranc dels Bodoluixos. Km 10 del Camí Natural. Als deu minuts deixareu a l’esquerra de la pista una magnífica cabana perfectament integrada al mur de pedra seca.
8h 40min Cruïlla, 1157m. El camí surt a la pista que va d’Altron a Seurí. Seguiu-la amunt a la vostra esquerra.
8h 45min Cruïlla. Deixeu a l’esquerra el camí de Meneurí i les bordes d’Olp i seguiu recte en direcció a Seurí. Primer travessareu el barranc de les Boïgues i després el riu Pamano. Al costat del pont trobareu un dels llibres del camí, amb un dels fragments de la novel·la on apareix el riu. Poc després, deixant a la dreta la pista que puja a Seurí, preneu l’empedrat camí dels horts.
Altron, d’on era fill l’alcalde Targa«Aquest era el drama de l’alcalde de Torena que no tenia casa a Torena sinó a Altron, on vivia el que li quedava de família que no volia saber-ne res perquè feia anys que estaven barallats, des que va passar allò de la Malavella. Un alcalde que s’estava fent ric, molt ric, però que no tenia ni una reconsagrada casa on reposar, amb una dona i uns fills i un hortet al darrere, perquè ni a casa Gravat, d’on sóc Goel particular, no volen que hi posi els peus.»
El riu Pamano«Ell, des del pupitre de l’esquerra, el que tocava a la paret, mirava els mapes que l’ajudaven a somiar i s’imaginava remant Amazones amunt, per aquella cinta blava envoltada de verd, i en arribar a la zona marronosa i blanca, a les fonts de l’Amazones, llançant un crit tan fort que el sentirien de tot Amèrica, des de l’estret de Bering fins a Terra del Foc. –Digues, Jaumet. –No, que... l’Amazones, me mareja...–Per què, digues.–No, que quantes vegades és lo Pamano. O quantes vegades és la Noguera.L’Oriol mirava els ulls blaus del Jaume Serrallac buscant-hi la seva veritat. Potser era l’únic nen que sempre estava rumiant [...]–L’Amazones és... més de mil vegades el Pamano.–No. –Admirat, rendit, el Jaumet Serrallac.–Sí.»
15
16
Olp
Altron
40 m
inut
s35
min
uts
17 Barranc de Puinero
20 m
inut
s
Recull literari
Itinerari 2 Pels camins de Les veus del Pamano (II)
30 m
in.
18 Barranc dels Bodoluixos
20 m
in.
Seurí
Olp
Descripció de l’itinerari8h 55min Seurí, 1.223m. Pugeu als caps del poble i seguiu amunt la pista que surt al costat de l’església. Aviat trobareu l’indicador del camí vell que puja a l’esquerra. Aquest travessa dos cops la carretera i arriba a Llessui a l’alçada del cementiri.
9h 20min Llessui, 1.411m. Inici i final d’aquest sensacional periple.
Si teniu ganes de deixar anar encara més la vostra imaginació podeu reconstruir l’antiga nau de l’església de Sant Pere o buscar la imaginària casa Gravat en els carrers del poble.
19
1
Seurí
Lessui
25 m
inut
sItinerari 2 Pels camins de
Les veus del Pamano (II)
L’església de Sant Pere «L’església de Sant Pere de Torena tenia la porta ajustada. La va empènyer amb precaució. A dins, tot era a les foques. Li va venir la bafarada de frescor i humitat i un imperceptible soroll metàl·lic. Es va encendre un llum elèctric, el de la bombeta de l’Altar. Quan es va adonar que el Ventura d’ulls de carbó i els seus emboscats eren l’alcalde Targa i els seus falangistes, ja era massa tard per a tot.»
O podeu buscar en la vostra imaginació (no a Llessui) casa Gravat«Casa Gravat, al final del carrer Major que ara es deia José Antonio, havia estat bastida el mil set-cents trenta-u, segons certificava la inscripció de la llinda. La va fer construir Joan Vilabrú i Tor sobre una antiga ca de Gravat propietat de la família, quan va decidir que una cosa era la feina i l’altra la casa on viure. Va deixar el majoral, l’administrador, els mossos fins a l’últim regatxo, la maquinària, les eines, el fenc, el gra, les mosques vironeres, la pudor, els fems, els matxos, els sobranys i tot el bestiar a ca de Padrós, que és on havien viscut fins aleshores i va convertir la nova casa en una mansió com les que havia vist a Barcelona [...]»
Recull literari
Més Informació a www.valldassua.cat
Més Informació a www.valldassua.cat
Serveis en rutaALLOTJAMENTSLLESSUI - Hostal Andreva (973621723) - Pensió Trilla (973621719)
CAREGUE - Allotjament rural indepen- dent Casa Roset (699509739)
ESCÀS - Casa Coix. Allotjament rural independent (973250036 / 699463899)
SURP - Lo paller del Coc. Allotja- ment rural independent (973620391 / 607663351)
RIALP - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
SORT - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
ENVINY - Allotjament rural indepen- dent Casa Camp (606442342)
PUJALT - Alberg Ca l’Anton (973620917)
ALTRON - Roch Hotel (973621759) - Hostal – Pensió Vall d’Àssua (973621738) - L’Era de Sansa. Allotjament rural independent (973621736)
SEURÍ - Allotjament rural indepe- dent Casa Font (973621778) - Allotjament rural indepe- dent Casa Perramon (629 264 509)
RESTAURANTSLLESSUI - Restaurant El Pigal – casa Kiko (973621715)
BERNUI - Casa Joana (973621758)
RIALP - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
SORT - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
Llessui
ALTRON - Restaurant Roch Hotel (973621759) - Restaurant Pensió Vall d’Àssua (973621738)
MUSEUSLLESSUI - Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua (973621798)
PUJALT - Museu de les papallones de Catalunya (973620743)
SORT - Presó· Museu Camí de la Llibertat (973620010)
TAXISBERNUI - Autocars i taxis Mario (973621533 /629742020)
CAREGUE - Taxis Bellera (656804498)
ALTRES SERVEISSURP - Casa Mateu. Formatges i iogurts d’ovella (973621405)
ALTRON - La peça d’Altron. Forma- ge pagès (973621732)
Itinerari 2
12
3
4
5
6
7
8
9
11
10
12
13
14
15
16
17 18
19
Sant Josep d’Olp
Capellade Santa Anna
SS
1400 m.
1500 m.
900 m.
800 m.
700 m.
600 m.
1000 m.
1100 m.
1200 m.
1300 m.
1
3 45
2
6
7
8 9
13 14 15
12
1617
18
1
1011
Pels camins de Les veus del Pamano (II)
Desnivell
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
ALTRES SERVEISS
1200m
1100m
1000m
900m
800m
1300m1400m
1500m
1600m
1700m
riu Pamano
riu Pamano
LLIBRE DEL CAMÍ
Por los caminos de Mel i metzines Un camino tranquilo y soleado, que conserva todavía magníficos tramos afirmados y
muros de piedra seca perfectamente alineados con las piedras colocadas en
caballete. El recorrido sigue la vida en el Pallars del protagonista de Mel i metzines, los
mejores recuerdos de infancia en El Batlliu, la vida en Rialp, en Sort... Hay que leer el
libro para seguir su camino, incluso más allá de la frontera. Textos: Maria Barbal. Mel i metzines
Punto de partida: Pueblo de Olp Alojamiento: El más próximo se encuentra en Pujalt Zona: El Batlliu de Sort y parte baja del valle de Àssua Duración: 4 h 30 min Desnivel: 409 m Dificultad: Excursión de medio día o día entero, con un cierto grado de
exigencia y desnivel medio. No tiene ninguna dificultad. Recorrido: Olp – Sant Josep de Olp – Mare de Déu de Montserrat – camino de
la Roca Roia – Rialp – Sort – Olp. Observaciones: El itinerario también se puede realizar desde Pujalt, donde hay
alojamiento. El camino de Pujalt a Olp se coge a la salida del pueblo y está
bien indicado. El que sube de Sort a Pujalt se toma desde la parte alta de Sort,
en la carretera que une el pueblo con el archivo comarcal. Señalización: Postes de madera con banderolas granates (camino Natural de
Sort y el valle de Àssua) y marcas de círculos amarillos con centro negro (Xarxa
d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà). Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars
Sobirà. Editorial Piolet, 2006.
Se puede llegar a Olp en coche, desde cualquiera de los otros pueblos de El Batlliu
(alojamiento en Pujalt y en Enviny), en el lado de poniente, o desde el valle de Àssua,
en el de levante.
El pueblo de Olp
«El meu pare era de cal Sentit de Roní. [...] De molt jove va marxar a fer de mosso; van
emprar-lo a casa d’uns parents de la seua mare que vivien a Olp. [...] Els parents d’Olp
vivien en una casa desmesurada, d’aquelles que s’havien fet ajuntant-ne dos de
qualsevol manera, que sap el temps que feia.»
El viaje de Agustí al pueblo de sus abuelos «Fins als onze anys no recordo haver fet altra sortida que anar a Roní, a veure els
padrins per part del meu pare. El primer camí devia ser molt jovenet perquè encara hi
vam anar tots quatre i Conrad i jo vam fer la part més gran del viatge a cavall del ruc.
Devia ser la festa major perquè vam quedar-nos a dormir allí. Més endavant hi
acostumàvem a anar al temps que s’havia acabat el batre i el redall, abans no
comencés el fred més fort. D’Olp a Roní hi ha una bona caminada i s’havia de sortir a
punta de dia.»
Hacia Rialp, tan lejos... para estudiar y hacer de mozo
«El cas és que estava punt de fer els dotze anys, quan un bon dia la meua mare em va
dir que aniria a estudi a Rialp i com que al matí començaven molt aviat, m’estaria a
casa Guerau durant la setmana i, a canvi de menjar i dormir, hi faria de mosset. Casa
dissabte tornaria a Olp, a casa, i m’hi estaria fins dilluns a la matinada. El món em va
caure a sobre. Va semblar-me que lluny del meu poble em moriria.»
«Encara quedaven quatre dies fins al dilluns. En la meua aflicció vaig viure’ls com els
últims que han donat a un condemnat abans de separar-lo per sempre del món. Vaig
recórrer tot el terme seguit de la Viola. La pobra gossa semblava entendre el meu
trasbals millor que les persones. Vaig beure de la font i vaig repassar els camins
pedregosos i bruts, em vaig entretenir davant les cases i les eres que fins el dia abans
passava sense mirar.»
0 h 00 min Olp, 1.091 m. Subir unos metros por la carretera que lleva a Pujalt y
enseguida se encuentra, a la derecha, un poste indicador que señala la dirección
hacia la ermita de Sant Josep de Olp (km 4 del camino Natural). Seguir la pista durante
cinco minutos. Después coger la de la derecha en un cruce señalizado.
0 h 10 min Cruce. Dejar a la izquierda el camino por el que después se bajará a Altron,
para acercarse a la ermita.
Hasta Sant Josep antes de bajar a Rialp
«Vam caminar fins a l’extrem del poble i encara vam deixar-lo enrere. No vam parar-
nos fins a l’ermita de Sant Josep. Des d’allí, voltat d’una quietud pacífica, vaig mirar al
meu davant i va afigurar-se’m que no hi havia terra com aquella ni esbarzers amb
l’ungla tant fina.»
0 h 15 min Sant Josep de Olp, 1.105 m. Área de picnic. Extraordinario mirador que nos
ofrece una imagen aérea de los núcleos de Sort y Rialp, en el valle del Noguera
Pallaresa y las visiones del Montsent y el Montorroio más fotográficas. Deshacer el
camino hasta el cruce donde se coge el camino que baja a Altron. Enseguida se
divisa el pueblo de Surp, rodeado de prados de hierba, en la ladera soleada del valle.
El camino sale a la carretera a la altura de la Mare de Déu de Montserrat.
0 h 45 min Mare de Déu de Montserrat. Cuando estemos en la carretera, con la vista
de los pueblos de Caregue y Escàs, podremos ver la capilla al otro lado, junto a un
poste indicador. Bajar por la pista asfaltada en dirección a Rialp, por el camino de la
Roca Roia, tal como indica el poste indicador de la Xarxa d’Itineraris Culturals i de
Natura del Pallars Sobirà. Pronto dejaremos un chalet a mano izquierda y enseguida se
encuentra otro cruce. Tomar el camino que pasa por la derecha (el de la izquierda
baja a la muela de Sall). A los diez minutos la pista se termina y comienza el camino
viejo entre muros de piedra seca. Después de unos avellanos gigantes, el camino sale
a un prado que debe atravesarse hasta su extremo. A partir de ahí seguir las marcas
de los árboles. Al llegar a una torre de la luz, tomar el camino que baja a la izquierda.
1 h 10 min Río de Sant Antoni. Continuar por la derecha, sin cruzarlo, y enseguida se
llega a una pasarela de madera. A partir de ahora habrá que dejarlo siempre a la
derecha. El camino sale a una pista que hay que seguir hasta Rialp. A la izquierda se
deja una central eléctrica con un área de picnic al lado.
Llegando a Rialp
«Ja feia una estoneta que es veien les cases de Rialp, atarterades a la mateixa banda
del riu».
Agustí llega a Rialp «Abans d’entrar al poble, quan només quedaven uns passos per arribar a les cases del
raval, pare va dir que féssim un mos. Allí vam esmorzar enmig d’una quietud molt gran i
tot seguit vam encaminar-nos cap a casa Guerau que era al carrer del Mig, a tocar de
la plaça de Dalt». Levantarse para ir a estudiar
«Al col·legi, les hores estaven marcades sense compassió. A les set ja hi havíem de ser.
El primer dia vaig pensar que a dos quarts que em llevés m’havia de sobrar el temps
de rentar-me i vestir-me, però no comptava que ja hi havia costum de despertar-se els
uns als altres. A les sis, des del cap de la plaça de Dalt fins a l’extrem de la de Baix, se
sentien uns xiulets que treien el son de les orelles. Era una manera molt bona
d’espavilar-se, perquè aquell que encara dormia, quan sentia xiular, pensava que els
seus companys ja rondaven per carrer, i s’alçava d’un bot creient que era tal hora».
1 h 55 min Rialp, 712 m. La pista sale a la avenida Generalitat. Continuar recto hasta la
avenida Flora Cadena (carretera). Una vez allí, girar a la izquierda hasta la plaza del
Tornall (Ayuntamiento). Se puede aprovechar para visitar el pueblo, y acercarse a la
calle del Mig, donde se situaba la casa Guerau. Para retomar el camino, bajar por la
calle Raval y tomar la primera calle que sale a la derecha. Seguirla hasta el puente
colgante, cruzarlo y tomar el camino que sube por el otro lado.
Tras pasar la primera semana en Rialp, Agustí regresa a casa
«El dissabte d’aquella primera setmana de col·legi, sense menjar re, em vaig posar de
camí cap a Olp. Què hi feia que fos l’hora de dinar quan havia sortit d’estudi?
M’arborava el pensament de refer tot sol el camí que sis dies abans havia trescat amb
el meu pare... Em va semblar molt curt.»
Pronto aparece, a la derecha, una magnífica vista del majestuoso Montsent de Pallars.
Al otro lado también se ve el pueblo de Sorre.
2 h 10 min Fuente de la Canerilla. Con mesa y bancos de madera.
2 h 25 min Depuradora. En este punto, el camino sale a una pista asfaltada. Seguirla
hacia arriba hasta que termina. Allí se llega a un indicador del camino que lleva a Sort.
Bajar contorneando una finca privada y volver a subir cuando se termina la cerca
metálica. A la altura del camping Noguera Pallaresa, el camino se aproxima al río.
Finalmente el camino sale a una pista que hay que seguir, dejando a la izquierda los
desvíos de Pernui y Embonui. Pasado este último, cruzar el puente y, en la siguiente
curva, seguir recto el camino que baja entre muros de piedra seca por los huertos del
barranco de Santa Anna.
Siguiendo el río Noguera
«Tinc la sensació que el col·legi ens separava de les nostres coses. Apreníem geografia.
Noms difícils de dir, de tot arreu, però tots eren de terres molt canes lluny de Rialp. Per
la comarca s’havien acabat de construir preses per fabricar electricitat i mai no
n’havíem sentit parlar. Ni de les fargues o dels petits telers d’on sortien les mantes que
abrigaven els nostres llits. La Noguera Pallaresa encara deixava lliscar els rais fets amb
els troncs d’arbres que calia transportar al pla.»
Una propiedad para los parientes de América
«Mientras yo estaba a vendimiar, mi hermano había hecho un trato para comprar una
propiedad con un dueño de Sort, siempre en nombre de los parientes de América. Se
trataba de unos prados grandes y llanos, que el país tiene situados en el camino que
hay entre Sort y Rialp. Tiempo ha que se alzaba una gran casa, pero ahora una buena
parte estaba caída.»
3 h 15 min Sort, 696 m. Se sale a un paseo delante del río Noguera Pallaresa. Seguirlo
hacia la izquierda, atravesar el río por el puente y enseguida coger hacia la derecha
la avenida Verge Montserrat. Para pasar por el núcleo antiguo, subir por la primera
calle a la izquierda hasta la plaza Major. Atravesar la calle Major hasta el
Ayuntamiento donde empieza la parte nueva. Una vez allí continuar por la calle Dr.
Carles Pol Aleu, hasta encontrar a la derecha la calle Lluís Companys, que sube a la
izquierda por el barrio de la Solana. Enseguida se encuentra, a la derecha, el indicador
del camino viejo de Olp, que sube entre muros de piedra seca.
Agustí acompaña al dueño al mercado de Sort
«Un dia Guerau va fer que jo l’acompanyés a mercat a Sort. Hi havia molta gent i pel
carrer Major i per la plaça es feien tractes sense estalviar el soroll. Guerau devia dur
algun propòsit però, saturn com era, no me n’havia dit ni una paraula».
3 h 35 min Cruce. Tomar el camino que sube a la derecha en dirección a Olp, ya que
el de la izquierda llevaría al castillo de Sort. Enseguida se puede ver el elevado pueblo
de Pujalt.
3 h 45 min Cruce. El camino sale a la pista asfaltada que conduce a la borda de Botja.
Seguirla hacia la derecha en dirección a Olp. A los cinco minutos se reencuentra el
camino que sube a nuestra izquierda.
4 h 10 min Fuente del Barranc de les Lleres. Con mesa y bancos de madera. A los diez
minutos ya se puede ver el pueblo de Olp y, a la izquierda, la aldea de Castellviny.
Agustí baja a Sort a ver a una chica de la que se ha enamorado
«A les nits encara gelava i quan sortia el sol, a les vores dels camins hi havia la humitat
regalimant. Aquell dia el cel era netíssim, ni un sol núvol el torbava. Als trossos
començava a despuntar el verd tendre del blat i de l’ordi. L’herba dels prats medrava,
obrint-se pas entre la terra que li era mare. A la meua esquerra no veia el riu però sabia
que hi era. L’espessor de clops i freixeres el marcava bé. Lleu m’arribaria la bonior
inquieta de l’aigua. Descobriria senyals de vida arreu. Les garses no deixaven de
regirar el glever amb els seus becs buscaries. També les dones i els homes
comparteixen sense demanar permís. Dins l’era, a tocar del camí, un home partia
llenya amb la destral mentre la dona repartia blat de moro a les gallines. Per damunt
dels llosats unes cintes de gris blanquejat eixien de les xemeneies saludant i m’eren la
memòria del caliu de casa. Els campanars punxeguts deixaven ressonar, sense
eixordar-se, les mestresses dringadores. Tocaven a missa. Tot allò m’acompanyava pel
camí l’Olp a Sort.»
Agustí descubre que la chica de la que se ha enamorado está casada
«Quan la inquietud se’m menjava, sempre buscava el riu o me’l trobava. Allí vaig
passat temps mirant l’aigua, que a clapes era transparent i més enllà es veia fosca i al
costat mateix granulada. Canviava segons què hi havia al llit del riu. Cap pensament
podia donar-me consol. Em trobava com si m’haguessin pres el nom i jo fos una
glopada d’aigua. Quan m’hi va dir el com, em vaig alçar, i sense empenta, dòcilment,
vaig tornar cap a Olp.»
4 h 30 min Olp, 1.091 m. Aquí se termina el circuito.
Agustí regresa a Olp, tras muchos años, y esto es lo que él ve
«Tinc massa feina per mirar i pensar; no sé si em fa bé tanta folga. En un mes de voltar
pel terme puc dir que els pobles han canviat molt des que jo vaig néixer. La gent
n’hem anat marxant. Moltes cases s’han tancat. A pleret s’han mort els vells que hi
quedaven. Els joves no han tornat dels pobles grans del pla i de les ciutats. A l’hora de
fer una mirada, què veus? Moltes bigues despenjades, els llosats s’han obert pels
camins on la neu i la pluja s’havien entaforat. Les cases ensenyen sense vergonya els
seus dintres mentre la bardoma avança entre els carreus.»
Introducció Un camí tranquil i assolellat, que conserva encara magnífics trams engravats i murs de pedra seca perfec-tament alineats amb les pedres col·locades en crestelle-ra. El recorregut segueix la vida al Pallars del protagonis-ta de Mel i metzines, els millors records d’infància al Batlliu, la vida a Rialp, a Sort... Haureu de llegir el llibre per seguir el seu camí, fins i tot més enllà de la frontera del nostre país.
Descripció tècnicaPunt de partida: Poble d’OlpZona: Batlliu de Sort i part baixa de la vall d’ÀssuaDurada: 4h 30minDesnivell: 409 mDificultat: Excursió de mig dia o dia sencer, amb un cert grau
d’exigència i desnivell mitjà. No té cap dificultatObservacions: L’itinerari també pot realitzar-se des de Pujalt on
hi ha allotjament. El camí de Pujalt a Olp s’agafa a la sortida del poble i està ben indicat. El que puja de Sort a Pujalt es pren des de la part alta de Sort, a la carretera que uneix el poble amb l’arxiu comarcal
Senyalització: Pals de fusta amb banderoles granes (Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua) i marques de cercles grocs amb centre negre (Xarxa d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà)
Mapa recomanat: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000) Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006
Textos del llibre:Mel i metzines (Maria Barbal)
ITINERARIOlp – Sant Josep d’Olp – Mare de Déu de Montserrat – Camí de la Roca Roia – Rialp – Sort – Olp
la Vall d’Àssuai el Batlliu
Un paisatge de novel·la
Itinerari 5Pels camins de Mel i metzines
Mapa complert a la darrera pàgina
Vista des del Batlliu
Recull literari
Itinerari 5 Pels camins de Mel i metzines
Descripció de l'itinerari
La ruta comença a Olp, poble del protagonista de l'obra, on podeu arribar en cotxe des de qualsevol dels altres pobles del Batlliu (teniu allotjament a Pujalt i a Enviny), al costat de ponent, o des de la vall d’Àssua, a llevant. 0h 00min Olp, 1.091m. Pugeu uns metres per la carretera que porta a Pujalt i de seguida trobareu, a la dreta, un pal indicador que assenyala la direcció de l’ermita de Sant Josep d’Olp (Km 4 del Camí Natural). Seguiu la pista durant cinc minuts. De seguida agafareu la de la dreta a una cruïlla senyalitzada.
0h 10min Cruïlla. Deixeu a l’esquerra el camí pel qual després baixareu a Altron, per tal d’atansar-vos a l’ermita.
0h 15min Sant Josep d’Olp, 1.105m. Àrea de pícnic. Extraordinari mirador, que entusiasmava a l'Agustí, de Mel i metzines, des del que es pot veure una imatge aèria dels nuclis de Sort i Rialp, a la vall del Noguera Pallaresa i la visió del Montsent i el Montorroio més fotogràfics. Desfeu el camí fins a la cruïlla on s’agafa el camí que baixa a Altron. De seguida veureu el poble de Surp envoltat de prats de dall a la vessant solana de la vall. El camí surt a la carretera a l’alçada de la Mare de Déu de Montserrat.
0h 45min Mare de Déu de Montserrat. Un cop a la carretera, amb la vista dels pobles de Caregue i Escàs, ja veureu la capella a l’altra banda, al costat d’un pal indicador. Baixeu per la pista asfaltada en direcció a Rialp pel camí de la Roca Roia, tal com indica el pal indicador de la Xarxa d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà. Aviat deixareu un xalet a mà esquerra i de seguida trobareu una altra cruïlla. Preneu el camí que planeja a la vostra dreta (el de l’esquerra baixa a la Mola de Sall). Als deu minuts la pista s’acaba i comença el camí vell entre murs de pedra seca. Després d’uns avellaners gegants, el camí surt a un prat que cal travessar fins al seu extrem. Un cop allà seguiu les marques dels arbres. En arribar a una torre de la llum, preneu el camí que baixa a la vostra esquerra.
El poble l’Olp«El meu pare era de cal Sentit de Roní. [...] De molt jove va marxar a fer de mosso; van emprar-lo a casa d’uns parents de la seua mare que vivien a Olp. [...] Els parents d’Olp vivien en una casa desmesurada, d’aquelles que s’havien fet ajuntant-ne dos de qualsevol manera, que sap el temps que feia.»
El viatge de l’Agustí al poble dels seus padrins «Fins als onze anys no recordo haver fet altra sortida que anar a Roní, a veure els padrins per part del meu pare. El primer camí devia ser molt jovenet perquè encara hi vam anar tots quatre i Conrad i jo vam fer la part més gran del viatge a cavall del ruc. Devia ser la festa major perquè vam quedar-nos a dormir allí. Més endavant hi acostumàvem a anar al temps que s’havia acabat el batre i el redall, abans no comencés el fred més fort. D’Olp a Roní hi ha una bona caminada i s’havia de sortir a punta de dia.»
Cap a Rialp, tant lluny... per anar a estudi i fer de mosso«El cas és que estava punt de fer els dotze anys, quan un bon dia la meua mare em va dir que aniria a estudi a Rialp i com que al matí començaven molt aviat, m’estaria a casa Guerau durant la setmana i, a canvi de menjar i dormir, hi faria de mosset. Casa dissabte tornaria a Olp, a casa, i m’hi estaria fins dilluns a la matinada. El món em va caure a sobre. Va semblar-me que lluny del meu poble em moriria.»
«Encara quedaven quatre dies fins al dilluns. En la meua aflicció vaig viure’ls com els últims que han donat a un condemnat abans de separar-lo per sempre del món. Vaig recórrer tot el terme seguit de la Viola. La pobra gossa semblava entendre el meu trasbals millor que les persones. Vaig beure de la font i vaig repassar els camins pedregosos i bruts, em vaig entretenir davant les cases i les eres que fins el dia abans passava sense mirar.»
Fins a Sant Josep abans de baixar a Rialp«Vam caminar fins a l’extrem del poble i encara vam deixar-lo enrere. No vam parar-nos fins a l’ermita de Sant Josep. Des d’allí, voltat d’una quietud pacífica, vaig mirar al meu davant i va afigurar-se’m que no hi havia terra com aquella ni esbarzers amb l’ungla tant fina.»
1
3
Olp
2 Sant Josep d’Olp
Mare de Déu de Montserrat
25 m
inut
s15
min
.30
min
uts
Rialp des de Sant Josep
Arribant a Rialp«Ja feia una estoneta que es veien les cases de Rialp, atarterades a la mateixa banda del riu».
L’Agustí arriba a Rialp «Abans d’entrar al poble, quan només quedaven uns passos per arribar a les cases del raval, pare va dir que féssim un mos. Allí vam esmorzar enmig d’una quietud molt gran i tot seguit vam encaminar-nos cap a casa Guerau que era al carrer del Mig, a tocar de la plaça de Dalt».
Llevar-se per anar a estudi«Al col·legi, les hores estaven marcades sense compassió. A les set ja hi havíem de ser. El primer dia vaig pensar que a dos quarts que em llevés m’havia de sobrar el temps de rentar-me i vestir-me, però no comptava que ja hi havia costum de despertar-se els uns als altres. A les sis, des del cap de la plaça de Dalt fins a l’extrem de la de Baix, se sentien uns xiulets que treien el son de les orelles. Era una manera molt bona d’espavilar-se, perquè aquell que encara dormia, quan sentia xiular, pensava que els seus companys ja rondaven per carrer, i s’alçava d’un bot creient que era tal hora».
Després de passar la primera setmana a Rialp, l’Agustí torna a casa«El dissabte d’aquella primera setmana de col·legi, sense menjar re, em vaig posar de camí cap a Olp. Què hi feia que fos l’hora de dinar quan havia sortit d’estudi? M’arborava el pensament de refer tot sol el camí que sis dies abans havia trescat amb el meu pare... Em va semblar molt curt.»
Seguint riu Noguera«Tinc la sensació que el col·legi ens separava de les nostres coses. Apreníem geografia. Noms difícils de dir, de tot arreu, però tots eren de terres molt canes lluny de Rialp. Per la comarca s’havien acabat de construir preses per fabricar electricitat i mai no n’havíem sentit parlar. Ni de les fargues o dels petits telers d’on sortien les mantes que abrigaven els nostres llits. La Noguera Pallaresa encara deixava lliscar els rais fets amb els troncs d’arbres que calia transportar al pla.»
Una propietat per als parents d’Amèrica«Mentre jo era a veremar, el meu germà havia fet el tracte per comprar una propietat amb un amo de Sort, sempre en nom dels parents d’Amèrica. Es tractava d’uns prats grans i plans, pel que el país té, situats en el camí que hi ha entre Sort i Rialp. Temps abans s’hi alçava una gran casa, però aleshores estava caiguda en una bona part.»
Recull literari
Itinerari 5 Pels camins de Mel i metzines
Descripció de l'itinerari
5
6
7
Rialp
Font de la Canerilla
Depuradora
4 Riu de Sant Antoni
45 m
inut
s15
min
uts
15 m
in.
1h 10min Riu de Sant Antoni. Seguiu cap a la vostra dreta, sense travessar-lo i de seguida trobareu una passera de fusta. A partir d’ara el deixareu sempre a la dreta. El camí surt a una pista que heu de seguir fins a Rialp. A l’esquerra deixareu una central elèctrica al costat de la qual hi ha un àrea de pícnic.
1h 55min Rialp, 712m. La pista surt a l’avinguda Generalitat. Seguiu recte fins a l’avinguda Flora Cadena (carretera). Un cop allí, gireu a l’esquerra fins a la plaça del Tornall (Ajuntament). Podeu aprofitar per visitar el poble, i arribar-vos al carrer del Mig on se situava casa Guerau. Per reemprendre el camí, baixeu pel carrer Raval i preneu el primer carrer que surt a la dreta. Seguiu-lo fins al pont penjant, travesseu-lo i preneu el camí que s’enfila per l’altra banda.
Aviat tindreu, a la dreta, una magnífica vista del majestuós Montsent de Pallars. A l’altra banda també veureu el poble de Sorre.
2h 10min Font de la Canerilla. Taula i bancs de fusta.
2h 25min Depuradora. En aquest punt el camí surt a una pista asfaltada. Seguiu-la amunt fins que aquesta s’acaba. Allà trobareu l’indicador del camí de Triago que mena a Sort. Baixeu contornejant una finca privada i torneu a pujar un cop s’acaba la tanca metàl·lica. A l’alçada del càmping Noguera Pallaresa el camí s’atansa al riu. Finalment el camí surt a una pista que heu de seguir deixant a l’esquerra els trencalls de Pernui i Embo-nui. Passat aquest últim, travesseu un pont i, al següent revolt, preneu recte el camí que baixa entre murs de pedra seca pels horts del barranc de Santa Anna.
50 m
inut
s
L’Agustí acompanya l’amo a mercat a Sort«Un dia Guerau va fer que jo l’acompanyés a mercat a Sort. Hi havia molta gent i pel carrer Major i per la plaça es feien tractes sense estalviar el soroll. Guerau devia dur algun propòsit però, saturn com era, no me n’havia dit ni una paraula».
L’Agustí baixa a Sort a veure una noia de la qual s’ha enamorat«A les nits encara gelava i quan sortia el sol, a les vores dels camins hi havia la humitat regalimant. Aquell dia el cel era netíssim, ni un sol núvol el torbava. Als trossos començava a despuntar el verd tendre del blat i de l’ordi. L’herba dels prats medrava, obrint-se pas entre la terra que li era mare. A la meua esquerra no veia el riu però sabia que hi era. L’espessor de clops i freixeres el marcava bé. Lleu m’arribaria la bonior inquieta de l’aigua. Descobriria senyals de vida arreu. Les garses no deixaven de regirar el glever amb els seus becs buscaries. També les dones i els homes comparteixen sense demanar permís. Dins l’era, a tocar del camí, un home partia llenya amb la destral mentre la dona repartia blat de moro a les gallines. Per damunt dels llosats unes cintes de gris blanquejat eixien de les xemeneies saludant i m’eren la memòria del caliu de casa. Els campanars punxeguts deixaven ressonar, sense eixordar-se, les mestresses dringadores. Tocaven a missa. Tot allò m’acompanyava pel camí l’Olp a Sort.»
L’Agustí s’assabenta que la noia de qui s’ha enamorat és casada«Quan la inquietud se’m menjava, sempre buscava el riu o me’l trobava. Allí vaig passat temps mirant l’aigua, que a clapes era transparent i més enllà es veia fosca i al costat mateix granulada. Canviava segons què hi havia al llit del riu. Cap pensament podia donar-me consol. Em trobava com si m’haguessin pres el nom i jo fos una glopada d’aigua. Quan m’hi va dir el com, em vaig alçar, i sense empenta, dòcilment, vaig tornar cap a Olp.»
L’Agustí torna a Olp, després de molts anys, i això és el que veu«Tinc massa feina per mirar i pensar; no sé si em fa bé tanta folga. En un mes de voltar pel terme puc dir que els pobles han canviat molt des que jo vaig néixer. La gent n’hem anat marxant. Moltes cases s’han tancat. A pleret s’han mort els vells que hi quedaven. Els joves no han tornat dels pobles grans del pla i de les ciutats. A l’hora de fer una mirada, què veus? Moltes bigues despenjades, els llosats s’han obert pels camins on la neu i la pluja s’havien entaforat. Les cases ensenyen sense vergonya els seus dintres mentre la bardoma avança entre els carreus.»
8 Sort
9 Font del Barranc de les Lleres
1 Olp
20 m
in.
55 m
inut
s
Recull literari
Itinerari 5 Pels camins de Mel i metzines
Descripció de l'itinerari
3h 15min Sort, 696m. Sortireu a un passeig davant del riu Noguera Palla-resa. Seguiu-lo cap a la vostra esquerra, travesseu el riu pel pont i de seguida seguiu cap a la dreta l’avinguda Verge Montserrat. Per passar pel nucli antic, pugeu el primer carrer a l’esquerra fins a la plaça Major, travesseu el carrer Major fins a l’Ajuntament on ja comença la part nova. Un cop allí seguiu el carrer Dr. Carles Pol i Aleu, fins a trobar a la dreta el carrer Lluís Companys, que puja a la vostra esquerra pel barri de la Solana. De seguida trobareu, a la dreta, l’indicador del camí vell d’Olp, que puja entre murs de pedra seca.
3h 35min Cruïlla. Preneu el camí que puja a la vostra dreta en direcció a Olp, ja que el de l’esquerra us portaria al castell de Sort. De seguida veureu l’encimbellat poble de Pujalt.
3h45 Cruïlla. El camí surt a la pista asfaltada que mena a la borda de Botja. Seguiu-la cap a la vostra dreta en direcció a Olp. Als cinc minuts retrobareu el camí que puja a la vostra esquerra.
4h10 Font del Barranc de les Lleres. Taula i bancs de fusta. Als deu minuts ja veureu el poble d’Olp i, a l’esquerra, el llogarret de Castellviny.
4h 30min Olp, 1.091m. Aquí s’acaba el circuit.
Olp
Més Informació a www.valldassua.cat
Itinerari 5Pels camins de Mel i metzines
900 m.
800 m.
700 m.
600 m.
1000 m.
1100 m.
1200 m.
13
45
2
6 78
9
1
Desnivell
1
2
3
4
5
6
7
9
8
Serveis en rutaALLOTJAMENTSPUJALT - Alberg Ca l’Anton (973620917)
RIALP - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
SORT - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
RESTAURANTSRIALP - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
SORT - Consultar oficina de turisme del Pallars Sobirà (973621002)
MUSEUSPUJALT - Museu de les papallones de Catalunya (973620743)
SORT - Presó· Museu Camí de la Llibertat (973620010)
TAXISBERNUI - Autocars i taxis Mario (973621533 /629742020)
CAREGUE - Taxis Bellera (656804498)
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
1200m
1100m
1000m
900m
800m
1300m1400m
1500m
1600m
Por los caminos de Canto rodado Este itinerario recorre algunos de los parajes donde vivió, trabajó, caminó y pasó
buenos y malos momentos Conxa, protagonista de Canto rodado. El recorrido se inicia
en el mismo centro del valle de Àssua, Altron, que podemos visitar al iniciar o finalizar el
itinerario. Se adentra en la parte más sombría, donde predominan los prados y los
bosques de avellanos; va subiendo hasta llegar a los prados más altos de Bodoluixos y,
tomando el callejón de Trases, lleva al collado de Solati, con vistas magníficas de la
comarca, el valle de Àssua, el valle de Siarb, el valle del Noguera, las cimas del valle
Ferrera... Ya de bajada, los sugerentes llanos de las bordas de Olp invitan a reposar un
rato antes de emprender el camino hacia el pueblo. En la ermita de Sant Josep
volvemos a tener la oportunidad de disfrutar de unas vistas fantásticas y de terminar el
día caminando por un sendero llano que conduce de nuevo al pueblo de Altron. Textos: Maria Barbal. Canto rodado
Punto de partida: Pueblo de Altron Alojamiento: Sí Zona: Valle de Àssua y El Batlliu de Sort Duración: 3 h 15 min Desnivel: 493 m Dificultad: Excursión de medio día o día entero, con un cierto grado de
exigencia y desnivel medio. Atención al inicio del callejón de Trases para
encontrar bien el camino. Recorrido: Altron – bordas de Alegre y Pessó – borda de Botiguet – Bodolui de
la Costa – callejón de Trases – Solati – bordas de Olp – Olp – Sant Josep de Olp
– Altron Señalización: Postes de madera con banderolas granates (Camino Natural de
Sort y el valle de Àssua) y marcas de círculos amarillos y centro negro (Xarxa
d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà) e hitos. Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars
Sobirà, Editorial Piolet, 2006.
Antes de empezar a caminar o, si así lo preferimos, a la llegada, entraremos dentro del
pueblo por la calle que baja a la plaza, tal y como lo describe Maria Barbal cuando
narra la llegada de Conxa a Pallarès.
Conxa llega a Pallarès para irse a vivir a casa de los tíos, separándose de sus padres.
«No sé perquè m’havia imaginat que vivien fora del poble. Aquest pensament se’m va
desmentir quan oncle va prendre el camí entre les cases fins anar a raure a la plaça.»
Una vez en la plaza, podemos intentar localizar los parajes de los que se habla en
Canto rodado. Aquí encontraremos uno de los libros del camino, que indican algunos
de los puntos más significativos que aparecen en las novelas.
La casa de Conxa en Pallarès
«L’estable i el pati de batre ocupaven tots els baixos arran de plaça, on es podia sortir
per una gran portalada. Unes escales pujaven per davant d’aquest portal al primer pis,
que era ocupat per un breu rebedor d’on sortien cap a dalt unes altres escales i cap a
la dreta un passadís desigual. [...]»
La plaza de Pallarès, la casa, Conxa enamorada de Jaume
«De la sala de l’estudi a la porta hi havia sis passes comptades. Tocaven paret per
paret formant una de les cantonades de la plaça. Estava davant les escales que feia
poques hores que havia baixat i no em reconeixia. Volia esforçar-me a pensar que era
la Conxa que havia anat a Pallarès a viure amb els oncles. Però no em deia res això.
Ara jo només podia ser la Conxa del Jaume. Aquella alegria boja, en lloc de fer-me
bellugar i botar, em deixava quieta i encara clavada en el pedrís de baix on ens
havíem dit adéu. I això que el fred de la barana m’esperonava cap amunt.»
0 h 00 min Altron, 988 m. Desde el aparcamiento de la entrada del pueblo, salir
carretera arriba dejando a la derecha el magnífico pajar de casa Sobirà. La carretera
va siguiendo el curso del río y, en medio, pueden verse los prados donde tantas horas
había pasado Conxa soltando las vacas. Arriba, a la derecha, se ven los pueblos de
Sorre y Bernui.
Los prados a la orilla del río en Pallarès
«De nou havia arribat la calor. Era el juny de 1921. Els prats estaven rossos i els
peperepeps esclataven; se sentia arreu la brunzidera de les mosques que percaçaven
l’aliment amb insistència. Els avellaners silvestres i les nogueres verdejaven vora el riu
com els xops. La muntanya era un formiguer de treballadors entre groc i verd, de
carros pels camins terrosos i de xiulets d’eines que decantaven sense compassió les
tiges esveltes. La terra s’esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any.
Només el xerric del cànter o la bóta feia alçar un moment els ulls dels pagesos al cel.»
0 h 15 min Chalet del Torb. Pasado este, sin cruzar el puente sobre el río Altron, coger
hacia arriba el camino que sube a la izquierda en dirección Seurí, cruzando una
pasarela de madera. El camino recibe el nombre de la Mata del Llop y recorre el
umbrío en medio de un espléndido bosque de avellanos.
0 h 25 min Cruce. Tomar el camino de la izquierda dejando a la derecha el que baja
hacia Bernui.
0 h 30 min Bordas de Alegre y Pessó. El camino pasa en medio de ambas. A partir de
aquí, nos fijaremos en las marcas amarillas para seguir el camino, cruzado en algunos
puntos por una pista forestal que deberemos seguir más adelante.
0 h 40 min Cruce. Km 11 del Camino Natural de Sort y el valle de Àssua. Continuar
recto dejando a la izquierda el camino de Rellos que sube dirección Altron-Olp.
0 h 45 min Cruce. Dejar a la derecha la pista que conduce a Seurí y atajar por el
camino que sube a la izquierda en dirección Meneurí-Olp. Este se vuelve a unir
enseguida a la pista que hay que seguir hacia arriba.
1 h 00 min Cruce del Bodolui. Tras caminar aproximadamente un cuarto de hora, se
encuentra un poste indicador en un sendero que sube a la izquierda y que marca:
«Bordes d’Olp – Olp», cogerlo.
1 h 05 min Borda de Botiguet. Dejarla a la izquierda y tomar la pista a la izquierda. Esta
atraviesa el barranco de los Bodoluixos y termina en los prados del mismo nombre.
Desde este punto, destaca la visión del pueblo de Llessui.
1 h 10 min Bodolui de la Costa. Una vez en los prados, continuar por la misma
dirección, dejando la cabaña de Joanet, medio en ruinas, a la derecha y algo por
encima de la de Bodolui de la Costa. Seguir las marcas de los árboles. Estas
conducirán hasta el extremo del prado donde comienza el callejón de Trases. El inicio
está algo escondido aunque su trazado sea visible desde muchos puntos del valle.
Más que de un camino, se trata de un sendero que flanquea inicialmente hacia el E.
Vamos a encontrar marcas y algún hito. Poco después de iniciar el ascenso, la visión
de los pintorescos pueblos del valle se torna magnífica. Más adelante, ya con la vista
del collado de Solati, hay que seguir hacia el SE. No seguir los senderos que continúan
a la izquierda.
1 h 40 min Collado de Solati, 1.455 m. Desde este punto, se tiene una de las mejores
vistas del valle de Àssua, tutelada por el emblemático Montsent. Pueden verse todos
sus pueblos (tan solo queda escondido Rialp, al fondo del valle). Seguir las marcas por
el camino que tiene una pared de piedra seca con caballete a la derecha, dejando
una pista a la izquierda. A partir de aquí, empieza la incursión de este itinerario en la
zona de El Batlliu.
En la cabeza de la montaña buscando senderuelas
«Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir
carreretes i moixarrons a la muntanya. [...] M’agradava aquella sortida perquè em
sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més
pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben
plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant,
només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els
poblets a prop, amb els llosats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi
havia vida.»
1 h 45 min Bordas de Olp, 1.467 m. Seguir la pista dejando la primera de las bordas, con
una fuente-abrevadero, a la izquierda. Pronto dejaremos a la derecha otra borda. A
partir de aquí, se puede escoger entre seguir la pista hasta Olp o tomar los atajos
señalizados con marcas de pintura, opción que recomendamos. Las vistas desde este
punto se amplían y se vislumbra la vertiente sur de la línea de cresta de montañas que
va desde el Monteixo (sierra del Monteixo) al pico de Sanfonts en el valle Ferrera. A
medida que la pista se acerca a Olp, se encuentran las carismáticas paredes de
piedra seca en ambos lados. Justo antes de llegar a la carretera, podremos
refrescarnos en la fuente de Lleres.
2 h 30 min Olp, 1.091 m. Seguir las marcas de pintura por la estrecha calle que se
adentra en el núcleo de La Força. El camino pasa por la fuente de La Força y los
lavaderos de Olp. Una vez en la plaza Major, no seguir el camino que baja a la
derecha de la fuente, ya que este es el que lleva hasta Sort. Seguir a mano izquierda la
calle principal hasta la entrada del pueblo. Subir unos metros por la carretera que lleva
a Pujalt, y enseguida se encuentra a la derecha un poste indicador que señala la
dirección hacia la ermita de Sant Josep de Olp (km 4 del Camino Natural). Seguir la
pista durante cinco minutos. Enseguida cogeremos otra, a la derecha, en un cruce
señalizado.
2 h 40 min Cruce. Dejar a la izquierda el camino, por el que después bajaréis a Altron,
para acercarnos a la ermita.
2 h 45 min Sant Josep de Olp, 1.105 m. Área de picnic. Aquí se encuentra un
extraordinario mirador que nos ofrece una imagen aérea de los núcleos de Sort y Rialp,
en el valle del Noguera Pallaresa, y las vistas más fotográficas del Montsent y el
Montorrojo.
Retroceder hasta el cruce donde se coge el camino que baja a Altron. Enseguida se
puede ver el pueblo de Surp, rodeado de prados de hierba, en la solana del valle. El
camino sale a la carretera a la altura de la Mare de Déu de Montserrat. Seguir la
carretera en dirección ascendiente hacia la izquierda para cerrar el circuito en pocos
minutos.
Los prados de Pallarès donde Conxa coincidía con su amiga Delina
«Amb la Delina de ca l’Arnau havíem fet amistat anant a aviar cap als prats de Solau;
els seus pares en tenien un al costat del nostre. Mentre les bèsties peixien ella
m’explicava grapats de coses. Es pot dir que per la seva boca vaig conèixer tot el
poble: casa per casa i persona per persona.»
3h 15 min Altron, 988 m. El pueblo que conoció Conxa por boca de Delina.
1
2
3
54
8
6
7
9
Bordesd’Alegre i Pessó
Collada de Sorati
Sant Josep d’Olp
Bordes d’Olp
Borda de Botiguet
Introducció Aquest itinerari recorre alguns dels indrets on va viure, treballar, caminar, passar bones i males estones la Conxa, protagonista de Pedra de tartera. El recorregut s’inicia al rovell de l’ou de la Vall d’Àssua, Altron, que podem visitar en iniciar o finalitzar l’itinerari. S’endinsa a la part més obaga, on predominen els prats i els boscos d’avellaners; va pujant fins arribar als prats més alts dels Bodoluixos, i agafant el carreró de Trases, porta a la collada de Solati, amb vistes magnífiques de la comarca, la vall d’Àssua, la vall de Siarb, la vall del Noguera, els cims de la vall Ferrera... Ja de baixada, els suggerents plans de les bordes d’Olp conviden a reposar una estona abans d’emprendre camí cap al poble. A l’ermita de Sant Josep tornem a tenir l’oportunitat de gaudir d’unes vistes fantàstiques i acabar el dia, caminant per un sender planer que mena de nou al poble d’Altron.
Descripció tècnicaPunt de partida: Poble d’AltronZona: Vall d’Àssua i Batlliu de SortDurada: 3h 15minDesnivell: 493mDificultat: Excursió de mig dia o dia sencer, amb un cert
grau d’exigència i desnivell mitjà. Atenció a l’inici del carreró de Trases per trobar bé el camí
Senyalització: Pals de fusta amb banderoles granes (Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua), marques de cercles grocs amb centre negre (Xarxa d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà) i fites.
Mapa recomanat: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000) Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006
Textos del llibre: Pedra de Tartera (Maria Barbal)
la Vall d’Àssuai el Batlliu
Un paisatge de novel·la
Itinerari 4 Pels camins de Pedra de Tartera
ITINERARIAltron – bordes d’Alegre i Pessó – borda de Botiguet – Bodolui de la Costa – carreró de Trases – Solati – bordes d’Olp – Olp – Sant Josep d’Olp – Altron
1400 m.
1500 m.
900 m.
1000 m.
1100 m.
1400 m.
1300 m.
1
3
45
2
6 7
8 91
Desnivell
1200m
1200m
1400m
1100m
1000m
900m
800m
1300m
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
LLIBRE DEL CAMÍ
Recull literari
Itinerari 4 Pels camins de Pedra de Tartera
Descripció de l'itinerari
Abans de començar a caminar, o si preferim, a l’arribada, entrarem dins del poble pel carrer que baixa a la plaça, tal com ho descriu Maria Barbal quan parla de l’arribada de la Conxa a Pallarès.
Un cop a la plaça podem intentar localit-zar els indrets de què es parla a Pedra de tartera. Aquí trobarem un dels Llibres del camí que indiquen alguns dels punts més significatius que apareixen a les novel·les.
0h 00min Altron, 988m. Des de l’aparcament de l’entrada del poble sortiu carretera amunt deixant a la dreta el magnífic paller de casa Sobirà. La carretera va seguint el curs del riu i al mig es poden veure els prats on tantes hores havia passat la Conxa aviant les vaques. A dalt, a la vostra dreta, veureu els pobles de Sorre i Bernui.
0h 15min Xalet del Torb. Passat aquest, sense creuar el pont sobre el riu d’Altron, preneu amunt el camí que puja a la vostra esquerra en direcció a Seurí, travessant una passera de fusta. El camí rep el nom de la Mata del Llop i recorre el Bago (part obaga de la vall) pel mig d’un esplèndid bosc d’avellaners.
0h 25min Cruïlla. Preneu el camí de l’esquerra deixant a la dreta el que baixa cap a Bernui.
0h 30min Bordes d’Alegre i Pessó. El camí passa entre mig de les dues. A partir d’aquí fixeu-vos en les marques grogues per seguir el camí, travessat en alguns punts per una pista forestal que més endavant haureu de seguir.
0h 40min Cruïlla. Km 11 del Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua. Seguiu recte deixant a la vostra esquerra el camí de Rellos que puja direcció Altron-Olp.
La Conxa arriba a Pallarès per anar a viure a casa els oncles, separant-se dels seus pares«No sé perquè m’havia imaginat que vivien fora del poble. Aquest pensament se’m va desmentir quan oncle va prendre el camí entre les cases fins anar a raure a la plaça.»
La casa de la Conxa a Pallarès«L’estable i el pati de batre ocupaven tots els baixos arran de plaça, on es podia sortir per una gran portalada. Unes escales pujaven per davant d’aquest portal al primer pis, que era ocupat per un breu rebedor d’on sortien cap a dalt unes altres escales i cap a la dreta un passadís desigual. [...]»
La plaça de Pallarès, la casa, la Conxa enamorada del Jaume «De la sala de l’estudi a la porta hi havia sis passes comptades. Tocaven paret per paret formant una de les cantonades de la plaça. Estava davant les escales que feia poques hores que havia baixat i no em reconeixia. Volia esforçar-me a pensar que era la Conxa que havia anat a Pallarès a viure amb els oncles. Però no em deia res això. Ara jo només podia ser la Conxa del Jaume. Aquella alegria boja, en lloc de fer-me bellugar i botar, em deixava quieta i encara clavada en el pedrís de baix on ens havíem dit adéu. I això que el fred de la barana m’esperonava cap amunt.»
Els prats de vora el riu a Pallarès«De nou havia arribat la calor. Era el juny de 1921. Els prats estaven rossos i els peperepeps esclataven; se sentia arreu la brunzidera de les mosques que percaçaven l’aliment amb insistència. Els avellaners silvestres i les nogueres verdejaven vora el riu com els xops. La muntanya era un formiguer de treballadors entre groc i verd, de carros pels camins terrosos i de xiulets d’eines que decantaven sense compassió les tiges esveltes. La terra s’esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any. Només el xerric del cànter o la bóta feia alçar un moment els ulls dels pagesos al cel.»
1 Altron
2 Xalet del Torb
3 Bordes d’Alegre i Pessó
15 m
inut
s15
min
uts
Altron
Vall d’Àssua
Al caps de la muntanya buscant carreretes«Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. [...] M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els llosats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida.»
6 Collada de Solati
7 Bordes d’Olp
5 m
inut
s30
min
uts
Recull literari
Itinerari 4 Pels camins de Pedra de Tartera
Descripció de l'itinerari0h 45min Cruïlla. Deixeu a la dreta la pista que mena a Seurí i féu drecera pel camí que puja a la vostra esquerra en direcció a Meneurí-Olp. Aquest es torna a unir de seguida a la pista que haureu de seguir amunt.
1h 00min Cruïlla del Bodolui. Havent caminat aproximadament un quart d’hora trobareu un pal indicador en un sender que puja a l’esquerra i que marca: «Bordes d’Olp – Olp», agafeu-lo.
1h 05min Borda de Botiguet. Deixeu-la a l’esquerra i preneu la pista a l’esquerra. Aquesta travessa el barranc dels Bodo-luixos i acaba als prats del mateix nom. Des d’aquest punt destaca la visió del poble de Llessui.
1h 10min Bodolui de la Costa. Un cop als prats seguiu en la mateixa direcció deixant la cabana de Joanet, mig en ruïnes, a la vostra dreta i una mica per sobre la de Bodolui de la Costa. Seguiu les marques dels arbres. Us portaran fins a l’extrem del prat on comença el carreró de Trases. L’inici es troba una mica perdut tot i que el seu traçat sigui visible des de molts punts de la vall. Més que d’un camí es tracta d’un corriol que flanqueja inicialment cap a l’E. Trobareu marques i alguna fita. Al poc d’haver començat a pujar, la visió dels pintorescos poblets de la vall ja esdevé magnífica. Més endavant, ja amb la vista de la collada de Solati, heu de seguir amunt cap al SE. No seguiu els corriols que continuen cap a la vostra esquerra.
1h 40min Collada de Solati, 1.455m. Des d’aquest punt, des del que potser es va inspirar Maria Barbal per escriure algun fragment de la novel·la, es té una de les millors. vistes de la vall d’Àssua, tutelada per l’emblemàtic Montsent. Es poden veure tots els seus pobles (només queda amagat Rialp, al fons de la vall). Seguiu les marques pel camí que té a la dreta una paret de pedra seca amb crestellera deixant una pista a la vostra esquerra. A partir d’aquí comença la incursió d’aquest itinerari a la zona del Batlliu.
1h 45min Bordes d’Olp, 1.467m. Seguiu la pista deixant la primera de les bordes,
5
4 Borda de Botiguet
Bodolui de la Costa
5 m
in.
35 m
inut
s
Vista del Montsent des del Batlliu
Els prats de Pallarès on la Conxa coincidia amb la seva amiga Delina«Amb la Delina de ca l’Arnau havíem fet amistat anant a aviar cap als prats de Solau; els seus pares en tenien un al costat del nostre. Mentre les bèsties peixien ella m’explicava grapats de coses. Es pot dir que per la seva boca vaig conèixer tot el poble: casa per casa i persona per persona.»
8 Olp
9 Sant Josep d’Olp
15 m
inut
s45
min
uts
1 Altron
30 m
inut
sItinerari 4 Pels camins de
Pedra de Tartera
Descripció de l'itinerariamb una font-abeurador, a l’esquerra. Aviat deixareu a la dreta una altra borda. A partir d’aquí podeu triar entre seguir la pista fins a Olp o fer les dreceres senyalitzades amb marques de pintura, opció que recomanem. Les vistes des d’aquest punt s’amplien i s’albira la vessant sud de la carena de muntanyes que va des del Monteixo (serra del Monteixo) al pic de Sanfonts a la vall Ferrera. A mesura que la pista s’apropa a Olp es troben les carismàtiques parets de pedra seca a banda i banda. Just abans d’arribar a la carretera podreu refrescar-vos a la font de Lleres.
2h 30min Olp, 1.091m. Seguiu les marques de pintura per l’estret carrer que s’endinsa al nucli de la Força. El camí passa per la font de la Força i els rentadors d’Olp. Un cop a la plaça Major no seguiu el camí que baixa a la dreta de la font, ja que aquest és el que davalla fins a Sort. Seguiu a mà esquerra el carrer principal fins a l’entrada del poble. Pugeu uns metres per la carretera que porta a Pujalt i de seguida trobareu, a la vostra dreta, un pal indicador que assenyala la direcció de l’ermita de Sant Josep d’Olp (Km 4 del Camí Natural). Seguiu la pista durant cinc minuts. De seguida n’agafareu un altra, a la dreta, en una cruïlla senyalitzada.
2h 40min Cruïlla. Deixeu a l’esquerra el camí pel qual després baixareu a Altron, per tal d’atansar-vos a l’ermita.
2h 45min Sant Josep d’Olp, 1.105m. Àrea de pícnic. Aquí hi ha un extraordinari mirador que ens ofereix una imatge aèria dels nuclis de Sort i Rialp, a la vall del Noguera Pallaresa i la visió del Montsent i el Montorroio més fotogràfics.
Desfeu el camí fins a la cruïlla on s’agafa el camí que baixa a Altron. De seguida veureu el poble de Surp envoltat de prats de dall a la vessant solana de la vall. El camí surt a la carretera a l’alçada de la Mare de Déu de Montserrat. Seguiu la carretera amunt, cap a l’esquerra, per tancar el circuit en pocs minuts.
3h 15min Altron, 988m. El poble que va conèixer la Conxa per boca de la Delina.
Serveis en rutaALLOTJAMENTSALTRON - Roch Hotel (973621759) - Hostal – Pensió Vall d’Àssua (973621738) - L’Era de Sansa. Allotjament rural independent (973621736)
RESTAURANTSALTRON - Restaurant Roch Hotel (973621759) - Restaurant Pensió Vall d’Àssua (973621738)
TAXISBERNUI - Autocars i taxis Mario (973621533 /629742020)
CAREGUE - Casa Bellera (656804498)
Altron
Més Informació a www.valldassua.cat
Sant Josep d’Olp
Por los caminos de Siega verde El itinerario de Siega verde empieza en el pueblo de Llessui, que Josep Virós describe
en su libro de manera bastante precisa. Como el pueblo es suficientemente grande,
aconsejamos visitarlo un día antes de hacer la ruta, o al llegar de esta. Para ahorrarse
un buen tramo caminando, proponemos avanzar con el coche hasta las bordas de
Llessui, pasando por el umbrío, donde se concentra gran parte de los mejores prados
de hierba del término —aconsejamos al excursionista detenerse a contemplar el
imponente Montsent justo después de la primera curva. Las bordas de Llessui separan
la parte más humanizada de la excursión de la alta montaña, cubierta de pastos,
animales y construcciones ganaderas; incluso los antiguos ordeñaderos donde se
ordeñaban las ovejas en verano. Desde las bordas, donde se respiran los adustos aires
de la montaña, ascenderemos por el lado del río Berasti hasta el paso de Mainera,
límite del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir de ahí,
empieza el paisaje de alta montaña donde, poco a poco, las rocas graníticas de color
claro ganan presencia y resaltan el verde de la hierba que las rodea.
Textos: Josep Virós. Siega verde
Punto de partida: Pueblo o bordas de Llessui Alojamiento: Sí Zona: Valle de Àssua Duración: 2 h 40 min (solo ida, tener en cuenta que es el tiempo de marcha
efectiva, no se han contabilizado las paradas ni el tiempo de vuelta) Desnivel: 936 m Dificultad: Excursión de día entero, con un cierto grado de exigencia y fuerte
desnivel, pero poca dificultad si se está acostumbrado a caminar por alta
montaña. Debe prestarse mucha atención a las marcas y palos de madera
que delimitan la ruta. En algunos tramos el camino está poco frecuentado. Recorrido: Llessui – bordas de Llessui – barranco de Moró – barranco de Mollons
– fuente de Els Guaus – paso de Mainera – Estany Xic de Mainera – Estany Gran
de Mainera Observaciones: Si se desea, desde aquí se puede ascender al pico de Mainera
(2.906 m), desde donde puede verse el inmenso rosario de lagos del Parque
Nacional. En este caso hay que calcular un par de horas más entre subir y
bajar. Señalización: Postes de madera con banderolas granates (camino Natural de
Sort y el valle de Àssua), marcas de círculos amarillos con centro negro (Xarxa
d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà), estacas de madera pintadas
de amarillo (Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) e hitos. Mapa recomendado: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000). Consell Comarcal del Pallars
Sobirà. Editorial Piolet, 2006.
El itinerario se inicia en el pueblo de Llessui. Recomendamos reservarse la tarde anterior
o posterior a la ruta para hacer una visita al pueblo. Josep Virós lo describe con detalle
y aunque hayan pasado más de 50 años desde que escribió la novela, se pueden
reconocer perfectamente los escenarios. En el Pago, en la plaza de Torre (parte más
baja del pueblo), encontraremos uno de los libros del camino, con uno de los
fragmentos donde Josep Virós describe Serresaltes.
Llessui o Serresaltes
«El poble, Serresaltes, és arrecerat en un replà, a mig pendent de la solana. Entre
migdia i ponent, el desnivell del terreny és tan pronunciat que els balcons de les cases
semblen abocar-se a la buidor. La més alta d’aquell indret és ca de Janot, de les
millors del poble, en els seus bons temps.
Des d’allí s’atalaia un panorama meravellós que dóna, a qui el mira, la sensació de
volar. A sota mateix de les cases, hi ha els horts, en un enfilall de bancals de totes
mides i formes; tot seguit, els bedres i les closes, clapejades de conreus, i, més avall,
l’ampla franja de prats que arriba fins al riu. A l’altra banda d’aquest, el pendent de
l’obaga s’estén com un immens tapís que tingués el cel per límit. A baix, continuen els
prats; després vénen els camps formant, en un escalat de marges, un mosaic
indescriptible de dibuix i colorit, i més amunt, el costellam i el dors d’aquella muntanya
de prodigi, tota l’herba, sense arbres, sense roques, llisa, suau, diadema d’esmaragda
cenyint l’alta testa de la Vall.»
Llessui y Torre
«Per Sant Antoni de gener, se celebrava una cursa de cavalls i egües a la qual
concorrien les cases que tenien ensems bons exemplars equins i minyons capaços de
muntar-los. [...]. Aquesta circumstància, d’ésser en certa manera el prestigi de les
cases, més que no pas el personal dels genets, el que entrava a la palestra, i la rivalitat
mai apaivagada que existia entre el poble i el raval –separats per camps de conreu i
units per l’ample camí que servia d’hipòdrom-, donava a la cursa un interès singular i
apassionant, compartit per tot el poble [...].»
Loma de Comamenre
«La muntanya, que a dalt és tota llisa i herbosa, mostra a la seva falda, darrera el
poble, com un prisat obert, o com un paravent colossal d’arestes rocoses i dentades
que formen una sèrie de serrats. De lluny, semblen talment un rengle de cíclops
muntant guàrdia a l’infinit.
Són les Vessants, el lloc on pastura la vacada; un indret realment paradisíac, per als
remugants bovins, si no fos que alguns s’hi estimben quan, arrasada ja l’herba de
costats i fondalades, la fam els porta a seguir i resseguir les vinses de vegetació que
decoren els penyals.»
Desde Llessui, en coche, tomar la pista (transitable con turismo) que empieza en la
última curva antes de entrar al pueblo. Seguirla durante unos 5 km sin desviarse hasta
las bordas de Llessui, donde termina. Aquí empieza el sendero, ahora totalmente
señalizado. Los más andadores tienen la opción de salir des del propio pueblo de
Llessui por el camino empedrado de Canasso y, después, seguir la antigua pista de las
bordas de Llessui. Este trayecto forma parte del camino Natural de Sort y el valle de
Àssua y, por lo tanto, está señalizado. Si se escoge esta opción hay que añadir al
recorrido 1 h 15 min tanto de ida como de vuelta.
Pág. 43 El camino de Llessui a las bordas. El umbrío «A prop d’una hora de camí en direcció nord-est, després de travessar dues contrades
separades per una carena de rocam i argelagues, es troba la petita i recòndita ribera
de Clot Geliu, regada per un dels rierols que neixen del desglaç. Vista de lluny, aquell
matí de juliol, semblava un formiguer en plena activitat. Rengleres de dallaries, penjats
en el pendent dels prats, abatien l’herba en llargues tires paral·leles que les dones i els
vailets anaven girant i regirant al sol, a cops de forca.»
0 h 00 min Bordas de Llessui, 1.518 m. Área de picnic. Tomar el camino que sale entre
las dos primeras bordas en dirección al paso de Mainera. Enseguida dejaremos a la
izquierda dos bordas en ruinas y la última (borda de Rogel) a la derecha. Más
adelante el camino se ensancha. Cuando este se vuelve más estrecho, dejar una
cabaña de piedra seca, más arriba, a la izquierda. Se atraviesan los barrancos de
Moró y del Boscarró (este último por un puente de madera). Después de una corta
subida, dejamos más abajo, a la derecha, la artiga (delimitaciones de piedra seca
que se formaban al despedregar un trozo de montaña que a partir de aquel momento
pertenecía a quien realizaba este trabajo). Pronto vamos a cruzar el barranco del
Ribader.
Las bordas, como símbolo del amor de Enrique y Elvira
«Mirà, davant seu, les dues bordes. A sol i serena, devien romandre sempre així, quietes
i agermanades l’una al costat de l’altra, mentre que, en les nits de tempesta, la de
Janot, més petita, de parets més dèbils i cresta més fina, devia cercar aixopluc en la
seva companya. Li semblaren mascle i femella. Com un símbol d’ell i l’Elvira.
Tant de bo que fos així! Tant de bo que poguessin, l’hereu de Pujalt i la cabalera de
Janot, aparellar-se tan harmoniosament com ho estaven llurs bordes i prats, allí a Clot
Geliu, i com ho estaven també els trossos d’una i altra casa en algunes contrades de
conreu! Què en dirien les bordes, els prats i els trossos respectius, d’aquell
emparentament? Ben segur que se n’alegrarien! Però què en pensarien i què en dirien
el pare, el senyor oncle, els germans seminaristes, la germana monja, aquelles ties tant
encarcarades i tota la parentela? I tot el poble? I tota la muntanya? Es sentí abocat a
l’abisme.»
0 h 40 min Boter dels Gaverners. Salto de agua que se ve al otro lado. Ahora el camino
atraviesa, además de otros pequeños barrancos, el de Mollons y el de Font Grossa. A
continuación atraviesa una zona de prados y hace una fuerte subida, yendo a buscar
un paso entre rocas, sin acercarse al río principal. Cuando ya se intuye el trazado de la
pista procedente del collado de Triador, más arriba y a la izquierda, el camino
asciende hacia otro paso entre rocas. Más arriba el camino va paralelo al barranco
de Els Guaus, dejándolo a la izquierda. Pronto se llega a un poste indicador y unas
escaleras con peldaños de madera.
Elvira se va al Estany Llarg, a pesar del temor de su padre de que la persiga un pastor
« – Però no m’hi agafarien, desprevinguda. De pujada muntarè la Pigarda, i ja sabeu
que ningú no podria atrapar-me, suposant que m’empaités; i de tornada, com que
m’arribaré a l’Estany Llarg a refrescar-me, baixaré per la ribera de Clot Geliu, on no n’hi
ha, de pastors.
[...]
– Doncs no en parlem més –decidí–. Vés tu a la muntanya, que al Manel i a mi no ens
mancarà altra feina. [...]
Als ulls de l’Elvira, enlluernats per la claror de l’alba, la vall apareixia fosca com una
gola de llop. No s’albirava enlloc una ànima vivent. Planava arreu un silenci pregon,
total, només romput pel trepig compassat i vigorós de les egües, secundat pels pollins,
com en bemoll. La noia, calçada amb sabatilles de sola de cànem, caminava sense
fer soroll, lleugera com una daina. [...], tot, a cada pas i a cada revolt, eren indrets
estimats on li hauria agradat d’aturar-se a acariciar-ne els records... Però, allà dalt, es
veien els cims, que l’esperaven, i calia prosseguir amunt, amunt, empesa per aquell
anhel irresistible d’enlairament que, sense adonar-se’n, la féu saltar a cavall de la
Pigarda just al moment de sortir el sol [...].»
1 h 30 min Paso de Mainera, 2.120 m. Aparcamiento, área de picnic y panel
informativo del Parque Nacional (Zona Periférica). Continuar hacia la derecha en
dirección a los lagos de Mainera. El camino no siempre es fácil de seguir ya que hay
tramos poco frecuentados. Aun así, no tiene pérdida porque siguiendo el río por un
lado o por el otro se llega siempre al desaguadero del Estany Xic. Pronto se pueden ver
unas estacas que se dirigen hacia la derecha, pero aquel camino es perdidizo en
algunos tramos. Por lo tanto, recomendamos empezar la ascensión dejando el río de
la Mainera y el salto de agua a la izquierda. Más arriba ya se reencuentra el camino.
Después atravesar el río, dejándolo a la derecha, siguiendo las estacas de madera por
el camino bien trillado. A continuación, dejaremos a nuestra izquierda el barranco de
Montorroio.
Bajo el Montsent
«Ella prosseguí amunt, dret al nord, devers el cap mateix del gegant que, com un
miracle, domina la serralada sense perdre la seva capa de vellut verd...»
2 h 10 min Clot de lo Ribell, 2.339 m. En este punto se ve, al otro lado del río, una estaca
de madera. Atravesarlo de nuevo, dejándolo definitivamente a la izquierda. A la
derecha (N), un camino, en algunos tramos desdibujado y señalizado con estacas de
madera, sube directamente al Estany Gran. Nuestra propuesta pasa primero por el
pequeño de los lagos —el Estany Xic. Seguir el río, que justo bajo el Estany Xic pronto se
desdobla. Se trata de ir siguiendo las estacas y los hitos sin alejarse del río. Cuando
estas se pierden, subir hacia el NO siguiendo entre bloques el curso del agua. Pronto se
llega a un pequeño lago que precede al desaguadero del primero de los lagos de
Mainera.
2 h 30 min Estany Xic de la Mainera, 2.424 m. Situado a los pies del pico de la Mainera,
es la antesala del Estany Gran. Para llegar allí, seguir el sendero que sale a la derecha
(N) hasta encontrar un pequeño barranco. Siguiéndolo se llega al paradisíaco lago.
2 h 40 min Estany Gran de la Mainera, 2.454 m. Emplazado bajo la cresta del Avió
(cresta del avión), conocida con este nombre porque un avión militar alemán se
estrelló allí en 1943. Desde aquí llama la atención el collado de la Coma d’Espòs, linde
entre los sedimentos rojizos del pico de Montorroio y el granito grisáceo de la Pala
Pedregosa. Ahora se puede seguir el mismo itinerario de subida en sentido inverso, o
bien rodear el lago hacia el NE, hasta un camino visible que lleva al punto donde se
desdobla el río, bajo el Estany Xic. Este servía para acceder a una mina de mármol,
pero ahora está muy desdibujado.
La región de los lagos
«Havia traspassat el cim i es trobava abocada a la fantàstica regió dels llacs. A una
immensitat de verd succeïa una immensitat de blancor, de congestes de neu glaçada
i serres de granit: talment una legió petrificada de monstres colossals formant rotlles per
contemplar-se en el tros de mirall que els tocà en sort el dia que caigué una capa de
cel per plasmar la meravella dels estanys. Només al voltant d’aquests resten, com per
emmarcar-los, unes vinses i raconades de verdor, minvades encara per pigals
despresos de les crestes esberlades!
El primer, d’aquella cadena d’estanys, és l’Estany Llarg, que allí sota mateix ensenyava
la cua. L’Elvira hi corregué, com hipnotitzada. Tots dos se sabien units per un llaç de
mútua fidelitat. Ella no en volia conèixer cap més, de llac, i ell la tenia també com a
única nimfa.»
La montaña de Llessui
«Allò sí que eren muntanyes, altes, immenses, meravelloses; tan blanques, a l’hivern,
que el cap negre d’una agulla de picar hi hauria ressaltat d’un tros lluny com una
taca, i tan verdes, a l’estiu, que tots els animals del país, milers i milers, podien pasturar-
hi sense acabar-ne l’herba!»
Introducció L’itinerari de Verd madur comença al poble de Llessui, que Josep Virós descriu al seu llibre de forma força precisa. Com que el poble és prou gran, us aconsellem que el visiteu un dia abans de fer la ruta, o en arribar d’aquesta. Per estalviar-nos una bona estona de caminar, us proposem que avanceu amb el cotxe fins a les bordes de Llessui, passant pel bago, on es concen-tra bona part dels millors prats de dall del terme –us aconsellem que us atureu a mirar l’imponent Montsent just després del primer revolt. Les bordes de Llessui separen la part més humanitzada de l’excursió de l’alta muntanya, coberta de pastures, animals i construccions ramaderes; fins i tot les restes dels antics orris on es munyien les ovelles a l’estiu. Des de les bordes, on ja es respiren els aires feréstecs de la muntanya, ascendirem al costat del riu Berasti fins al Pas de Mainera, límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici. A partir d’aquí, comença el paisatge d’alta muntanya on, poc a poc, les roques granítiques de color clar guanyen presència i ressalten el verd de l’herba que les envolta.
Descripció tècnicaPunt de partida: Poble o bordes de LlessuiSituació: Vall d’Àssua Durada: 2h 40min (només anada. Tenir en compte que
aquest és el temps de marxa efectiva, no s’han comptabilitzat les parades ni el temps de tornada)
Desnivell: 936 mDificultat: Excursió de dia sencer, amb un cert grau
d’exigència i fort desnivell, però poca dificultat si s’està acostumat a caminar per l’alta muntanya. Cal prestar molta atenció a les marques i pals de fusta que jalonen la ruta. En alguns trams el camí està poc fressat.
Observacions: Si voleu, des d’aquí es pot ascendir al pic de Mainera (2.906m), des del qual, es pot veure l’immens rosari de llacs del Parc Nacional. En aquest cas haureu de calcular un parell d’hores més entre pujar i baixar.
Senyalització: Pals de fusta amb banderoles granes (Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua), marques de cercles grocs amb centre negre (Xarxa d’Itineraris Culturals i de Natura del Pallars Sobirà), estaques de fusta pintades de groc (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) i fites.
Mapa recomanat: Pallars Sobirà-Sud (1:50.000) Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Editorial Piolet, 2006
Textos del llibre: Verd Madur ( Joan Virós)
ITINERARILlessui – bordes de Llessui – barranc de Moró – barranc de Mollons – font dels Guaus – pas de Mainera – estany Xic de Mainera – estany Gran de Mainera
la Vall d’Àssuai el Batlliu
Un paisatge de novel·la
Itinerari 3 Pels camins de Verd Madur
1Llessui
Seurí
BernuiMapa complert a la darrera pàgina
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
LLIBRE DEL CAMÍ
riu Pamano
Llessui o Serresaltes«El poble, Serresaltes, és arrecerat en un replà, a mig pendent de la solana. Entre migdia i ponent, el desnivell del terreny és tan pronunciat que els balcons de les cases semblen abocar-se a la buidor. La més alta d’aquell indret és ca de Janot, de les millors del poble, en els seus bons temps.
Des d’allí s’atalaia un panorama meravellós que dóna, a qui el mira, la sensació de volar. A sota mateix de les cases, hi ha els horts, en un enfilall de bancals de totes mides i formes; tot seguit, els bedres i les closes, clapejades de conreus, i, més avall, l’ampla franja de prats que arriba fins al riu. A l’altra banda d’aquest, el pendent de l’obaga s’estén com un immens tapís que tingués el cel per límit. A baix, continuen els prats; després vénen els camps formant, en un escalat de marges, un mosaic indescriptible de dibuix i colorit, i més amunt, el costellam i el dors d’aquella muntanya de prodigi, tota l’herba, sense arbres, sense roques, llisa, suau, diadema d’esmaragda cenyint l’alta testa de la Vall.»
Llessui i Torre«Per Sant Antoni de gener, se celebrava una cursa de cavalls i egües a la qual concorrien les cases que tenien ensems bons exemplars equins i minyons capaços de muntar-los. [...]. Aquesta circumstància, d’ésser en certa manera el prestigi de les cases, més que no pas el personal dels genets, el que entrava a la palestra, i la rivalitat mai apaivagada que existia entre el poble i el raval –separats per camps de conreu i units per l’ample camí que servia d’hipòdrom-, donava a la cursa un interès singular i apassionant, compartit per tot el poble [...].»
Serrat de Comam enre«La muntanya, que a dalt és tota llisa i herbosa, mostra a la seva falda, darrera el poble, com un prisat obert, o com un paravent colossal d’arestes rocoses i dentades que formen una sèrie de serrats. De lluny, semblen talment un rengle de cíclops muntant guàrdia a l’infinit. Són les Vessants, el lloc on pastura la vacada; un indret realment paradisíac, per als remugants bovins, si no fos que alguns s’hi estimben quan, arrasada ja l’herba de costats i fondalades, la fam els porta a seguir i resseguir les vinses de vegetació que decoren els penyals.»
El camí de Llessui a les bordes. El bago«A prop d’una hora de camí en direcció nord-est, després de travessar dues contrades separades per una carena de rocam i argelagues, es troba la petita i recòndita ribera de Clot Geliu, regada per un dels rierols que neixen del desglaç. Vista de lluny, aquell matí de juliol, semblava un formiguer en plena activitat. Rengleres de dallaries, penjats en el pendent
1 Bordes de Llessui
15 m
inut
s
2 Boter dels Gaverners
Recull literari
Itinerari 3 Pels camins de Verd Madur
30 m
inut
s
L’itinerari s’inicia al poble de Llessui. Us recomanem que us reserveu la tarda anterior o posterior a la ruta per fer-hi una visita. Josep Virós el descriu amb detall i encara que hagin passat més de 50 anys des que va escriure la novel·la, s’hi reco-neixen els escenaris perfectament. Al Pago, la plaça de Torre (part més baixa del poble), podreu trobar un dels llibres del camí, amb un dels fragments on Josep Virós descriu Serresaltes.
Des de Llessui, amb cotxe, preneu la pista (transitable amb turisme) que comença a l’últim revolt abans d’entrar al poble. Seguiu-la durant uns 5 km sense desviar-vos fins a les bordes de Llessui, on s’acaba. Aquí comença el sender ara tot senyalitzat. Els més caminadors teniu l’opció de sortir des del mateix poble de Llessui pel camí empedrat de Canasso i, després, seguir l’antiga pista de les bordes de Llessui. Aquest trajecte forma part del Camí Natural de Sort i la vall d’Àssua i, per tant, està senyalitzat. Si escolliu aquesta opció heu d’afegir al recorregut 1 h 15 min tant d’anada com de tornada.
0h 00min Bordes de Llessui, 1.518m. Àrea de pícnic. Preneu el camí que surt entre les dos primeres bordes en direcció al Pas de Mainera. De seguida deixareu a l’esquerra dues bordes en ruïnes i la darrera (borda de Rogel) a la dreta. Més endavant el camí s’eixampla. Quan aquest es torna més estret, deixareu una cabana de pedra seca, més amunt, a l’esquerra. Travessareu els barrancs de Moró i del Boscarró (aquest últim per un pont de fusta). Després d’una curta pujada, deixeu més avall, a la dreta, la boïga (delimitacions de pedra seca que es formaven en espedregar un tros de muntanya que a partir d’aquell moment pertanyia al que realitzava aquest treball). Aviat travessareu el barranc del Ribader.
0h 40min Boter dels Gaverners. Salt d’aigua que veureu a l’altre costat. Ara el camí travessa, a més d’altres petits barrancs, el de Mollons i el de Font Grossa. A continuació travessa una zona de prats i fa una forta pujada, anant a buscar un pas entre roques, sense atansar-se al riu principal. Quan ja s’intueix el traçat de la pista procedent del coll de Triador més amunt i a l’esquerra, el camí s’enfila cap a un altre pas entre roques. Més endavant el camí va paral·lel al barranc dels Guaus, tot deixant-lo a l’esquerra. Aviat trobareu un pal indicador i unes escales amb esglaons de fusta.
Descripció de l’itinerari
dels prats, abatien l’herba en llargues tires paral·leles que les dones i els vailets anaven girant i regirant al sol, a cops de forca.»
Les bordes, com a símbol de l’amor de l’Enric i l’Elvira«Mirà, davant seu, les dues bordes. A sol i serena, devien romandre sempre així, quietes i agermanades l’una al costat de l’altra, mentre que, en les nits de tempesta, la de Janot, més petita, de parets més dèbils i cresta més fina, devia cercar aixopluc en la seva companya. Li semblaren mascle i femella. Com un símbol d’ell i l’Elvira.Tant de bo que fos així! Tant de bo que poguessin, l’hereu de Pujalt i la cabalera de Janot, aparellar-se tan harmoniosament com ho estaven llurs bordes i prats, allí a Clot Geliu, i com ho estaven també els trossos d’una i altra casa en algunes contrades de conreu! Què en dirien les bordes, els prats i els trossos respectius, d’aquell emparentament? Ben segur que se n’alegrarien! Però què en pensarien i què en dirien el pare, el senyor oncle, els germans seminaristes, la germana monja, aquelles ties tant encarcarades i tota la parentela? I tot el poble? I tota la muntanya? Es sentí abocat a l’abisme.»
L’Elvira se’n va a l’Estany Llarg, tot i la por del seu pare que l’empaiti un pastor« – Però no m’hi agafarien, desprevinguda. De pujada muntarè la Pigarda, i ja sabeu que ningú no podria atrapar-me, suposant que m’empaités; i de tornada, com que m’arribaré a l’Estany Llarg a refrescar-me, baixaré per la ribera de Clot Geliu, on no n’hi ha, de pastors. [...]– Doncs no en parlem més –decidí–. Vés tu a la muntanya, que al Manel i a mi no ens mancarà altra feina. [...]
Als ulls de l’Elvira, enlluernats per la claror de l’alba, la vall apareixia fosca com una gola de llop. No s’albirava enlloc una ànima vivent. Planava arreu un silenci pregon, total, només romput pel trepig compassat i vigorós de les egües, secundat pels pollins, com en bemoll. La noia, calçada amb sabatilles de sola de cànem, caminava sense fer soroll, lleugera com una daina. [...], tot, a cada pas i a cada revolt, eren indrets estimats on li hauria agradat d’aturar-se a acariciar-ne els records... Però, allà dalt, es veien els cims, que l’esperaven, i calia prosseguir amunt, amunt, empesa per aquell anhel irresistible d’enlairament que, sense adonar-se’n, la féu saltar a cavall de la Pigarda just al moment de sortir el sol [...].»
4
5
Clot de lo Ribell
Estany Xic de la Mainera
20 m
in.
6 Estany Gran de la Mainera
35 m
inut
s30
min
uts
Recull literari
Itinerari 3 Pels camins de Verd Madur
Descripció de l’itinerari
1h 30min Pas de Mainera, 2.120m. Aparca-ment, àrea de pícnic i plafó informatiu del Parc Nacional (Zona Perifèrica). Seguiu cap a la vostra dreta en direcció als estanys de Mainera. El camí no sempre es fàcil de seguir ja que hi ha trams poc fressats. Tot i així no té pèrdua perquè seguint el riu per una banda o per l’altra arribareu sempre al desguàs de l’estany Xic. Aviat veureu unes estaques que se’n van cap a la dreta, però aquell camí a estones és perdedor. Per tant, us recomanem que comenceu la pujada deixant el riu de la Mainera i el salt d’aigua a la vostra esquerra. Més amunt ja retrobareu el camí. Després travesseu el riu, deixant-lo a la vostra dreta, seguint les estaques de fusta pel camí ben fressat. Aviat deixareu a l’esquerra el barranc de Montorroio.
2h 10min Clot de lo Ribell, 2.339m. En aquest punt veureu, a l’altre costat del riu, una estaca de fusta. Travesseu-lo altre cop deixant-lo definitivament a la vostra esquerra. A la dreta N un camí, a trams desdibuixat i senyalitzat amb estaques de fusta, puja directament a l’estany Gran. La nostra proposta passa primer pel petit. Seguiu el riu, que a sota mateix de l’estany Xic aviat es desdobla. Es tracta d’anar seguint estaques i fites sense allunyar-vos del riu. Quan aques-tes es perden, pugeu cap al NO seguint entre blocs el curs de l’aigua. Aviat arribareu a un petit estany que precedeix el desguàs del primer dels estanys de Mainera.
2h 30min Estany Xic de la Mainera, 2.424m. Situat als peus del pic de la Mainera, és l’antesala de l’estany Gran. Per anar-hi, seguiu el corriol que surt cap a la vostra dreta N fins a trobar un barranquet. Seguint-lo arribareu al paradisíac estany.
2h 40min Estany Gran de la Mainera, 2.454m. Situat al dessota de la cresta de l’Avió, coneguda per aquest nom perquè un avió militar alemany s’hi va estavellar l’any 1943. Des d’aquí crida l’atenció la collada de la Coma d’Espòs, partió dels sediments vermellosos del pic de Montorroio i el granit grisenc de la Pala Pedregosa. Ara podeu seguir el mateix itinerari de pujada en sentit invers, o bé vorejar l’estany cap al NE fins a un visible camí que us durà al punt on es desdobla el riu, a sota de l’estany Xic. Aquest servia per accedir a una mina de marbre, però ara es troba molt desdibuixat.
3 Pas de Mainera
Sota Montsent«Ella prosseguí amunt, dret al nord, devers el cap mateix del gegant que, com un miracle, domina la serralada sense perdre la seva capa de vellut verd...»
La regió dels llacs«Havia traspassat el cim i es trobava abocada a la fantàstica regió dels llacs. A una immensitat de verd succeïa una immensitat de blancor, de congestes de neu glaçada i serres de granit: talment una legió petrificada de monstres colossals formant rotlles per contemplar-se en el tros de mirall que els tocà en sort el dia que caigué una capa de cel per plasmar la meravella dels estanys. Només al voltant d’aquests resten, com per emmarcar-los, unes vinses i raconades de verdor, minvades encara per pigals despresos de les crestes esberlades!El primer, d’aquella cadena d’estanys, és l’Estany Llarg, que allí sota mateix ensenyava la cua. L’Elvira hi corregué, com hipnotitzada. Tots dos se sabien units per un llaç de mútua fidelitat. Ella no en volia conèixer cap més, de llac, i ell la tenia també com a única nimfa.»
La muntanya de Llessui«Allò sí que eren muntanyes, altes, immenses, meravelloses; tan blanques, a l’hivern, que el cap negre d’una agulla de picar hi hauria ressaltat d’un tros lluny com una taca, i tan verdes, a l’estiu, que tots els animals del país, milers i milers, podien pasturar-hi sense acabar-ne l’herba!»
Recull literari
Itinerari 3 Pels camins de Verd Madur
Serveis en rutaALLOTJAMENTSLLESSUI - Hostal Andreva (973621723) - Pensió Trilla (973621719)
RESTAURANTSLLESSUI - Restaurant El Pigal – casa Kiko (973621715)
MUSEUSLLESSUI - Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua (973621798)
TAXISBERNUI - Autocars i taxis Mario (973621533 /629742020)
CAREGUE - Taxis Bellera (656804498)
1400 m.
1500 m.
1600 m.
1700 m.
1800 m.
1900 m.
2000 m.
2100 m.
2200 m.
2300 m.
2400 m.
2500 m.
2600 m.
1
3
45 6
2
Més Informació a www.valldassua.cat
Desnivell
Montsent
Estany de Mainera
Itinerari 3 Pels camins de Verd Madur
1
2
3
5
4
6
ALLOTJAMENTS
RESTAURANTS
MUSEUS
TAXIS
LLIBRE DEL CAMÍ
Llessui
Seurí
Bernuiriu Pamano
![INDEX [blocs.xtec.cat] · 2 AIGUA 1. aigua amunt: en direcció contrària al corrent de l’aigua 2. aigua avall : en la mateixa direcció de l’aigua. 3. aigua baixant: més avall](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5c87c13e09d3f2bc6b8c319c/index-blocsxteccat-2-aigua-1-aigua-amunt-en-direccio-contraria-al-corrent.jpg)
