UN ITINERARI PER TÀRREGAUN ITINERARI PER TÀRREGAUN ITINERARI PER TÀRREGAUN ITINERARI PER TÀRREGA

Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un important centre comercial i de serveis de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 16.000 habitants i el seu terme municipal, de 88

km2, comprèn els pobles d'Altet, Claravalls, la

Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de

Montmagastrell.

L’itinerari per Tàrrega es pot començar pel Castell que està mig enderrocat i que, segons els documents que hi ha al arxiu, va ser un regal de Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodís de la Mar. Aquest castell i la posterior ciutat depenien del comtat de Barcelona. A partir del castell s’estenien les primeres cases i just a sota del castell hi havia el Portal de Sant Antoni, entrada de la ciutat. Al 1419 s’hi va construir l’Hospital dels Pobres . Al carrer Hospital s’han trobat últimament part de les primeres muralles. A la plaça de Sant Antoni l’any 1319 es va demanar al rei fer-

la més gr an i posar-li porticons per no mullar-se ja que s’hi feia el mercat. S’alça l’església de Sant Antoni (en honor dels monjos antonians que l’havien habitat). Davant hi ha dos apòstols que sembla que són Sant Jaume i l’altre Sant Mateu o Sant Jaume). A una columna dels porticons hi ha una placa que assenyala on van arribar les aigües l’any 1644. Moltes de les cases van quedar anegades fins els primers pisos i algunes destruïdes. Al n 10 del carrer Sant Agustí hi ha una altra placa de la inundació de l’any 1783. El 23 de setembre de 1874 va ocórrer la rubinada de Santa Tecla, en dóna fe la placa del n 26. Aquesta va ser molt important ja que va destruir el convent de Sant Agustí

Ell carrer de les Sitges (n’hi havia moltes per guardar gra) forma part del call jueu, juntament amb el carrer la Font i altres del casc antic. Al carrer Major destaquem la casa senyorial de Cal Perelló on està ubicat el Museu

Comarcal. A la part de darrere s’hi veu el jardí enlairat i un carro, una tartana i una segadora antiga feta a la fàbrica Trepat. Al carrer Folquet n 3 es diu que hi havia el forn dels jueus amb una portalada renaixentista del segle XVI. A la Plaça dels Comediants hi havia un molí. Al carrer Estudi (també formava part del call jueu) se suposa que hi havia la 2ª sinagoga dels jueus, ja que la primera es va inundar.

Arribant a la Plaça Major es troba la Creu de Terme (gòtica) Aquesta Creu va ser enderrocada pel vent el 1869. Compta amb 4 figures de sants i 4 de santes, destacant la de Sant Miquel vencent el dimoni. A l’Ajuntament hi destaquem la façana on hi ha la porta amb un frontó triangular i l’escut dividit amb quatre parts; en dues hi ha les barres catalanes, en les altres els escacs (símbol de l’Urgell) i l’àguila bicèfala. A sobre la corona imperial. Així mateix, a la Plaça, podem admirar la Mútua de Comerç amb unes vidrieres de colors d’estil modernista i l’edifici de la Caixa de l’arquitecte targarí Josep Mª Argilés amb unes escultures que representen el treball i l’estalvi.

Hi destaca l’Església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l‘Alba. Diu la llegenda que Carlemany va venir per conquerir Tàrrega dels musulmans i va resar la nit anterior a la Verge. A trenc d’alba els cristians van guanyar als àrabs. L’any 1674 va caure el campanar damunt de l’església gòtica i va tardar 70 anys per reconstruir-se. Es va fer en un lloc diferent de l’inicial amb estil neoclàssic i té 8 cares. Dins de l’església s’hi guarden les Santes Espines (diuen, que la corona de Jesucrist ) dins d’un reliquiari de plata fet per l’argenter Damià Fernando de Cervera. La portalada és barroca (cargolada, amb fulles, fruits...). Al lateral nord hi ha una porta amb frontó arrodonit (barroc) i a sobre una imatge de la mare de Déu. Aquesta porta resta tancada perquè darrere hi ha l’òrgan. Per apuntalar l’església, l’any 1693, es va fer l’Arc de Contrafort , però obert perquè per sota hi passava el camí reial. Ara hi ha una escultura de ferro destacable de Pepe Romero.

Seguint pel carrer del Carme, hi trobem les arcades gòtiques (porxos) i l’edifici singular del Palau dels Marquesos de la Floresta. Va ser construït al segle XIII pels Srs. Ardèvol. Al segle XVIII hi va viure el marqués que tenia casa a la Floresta i d’aquí li ve el nom. A la part de dalt hi ha esculpides mènsules (també totes diferents) que aguanten la part de sobre. No són gàrgoles , ja que aquestes tenen boca d’aigua. Dins del palau es guarda la part de dalt trencada de la Creu de Terme. Davant del Palau es troba la casa senyorial de Sobies amb uns finestrals ogivals. Al començament del carrer Santa Anna hi havia una capella dedicada a aquesta santa (patrona dels espardenyers i sastres)i en aquest carrer juntament amb l’av. Catalunya hi havia un conjunt de cases

modernistes de les quals ara només se’n dues. Finestres amb vidres de colors, incrustacions de codines, granotes fetes de pedra volcànica, sanefes fetes de culs d’ampolla... A la Plaça del Carme (el Pati) hi trobem el monument al músic Ramon Carnicer, La font d’aigua de colors i el monument dels països catalans d’Andreu Alfaro.

Al final del carrer Alonso Martínez cantonada amb Segle XX hi ha Cal

Maymó d’estil modernista amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà semblant a la de la casa de les Punxes de Barcelona , i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i Cadafalch;. Podria haver estat dissenyada per Josep Puig de Cadafal o per algun dels seus ajudants. Al costat hi ha l’estació de tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, que igual que el Canal d’Urgell data de1860.

Més al oest al final del carrer segle XX hi trobem la farinera Balcells edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20. I per damunt de la vila, el fantàstic espai de Sant Eloi, Creat el 1913 en una serralada erma on es trobava el Santuari de Sant Eloi, s’hi van plantar pins, alzines, oliveres i altres arbres i arbusts de clima mediterrani. És un paratge magnífic on a més de natura i serenor podem encuriosir- nos amb diferents peces de maquinària agrícola tradicional, portalades de pedra i, tot passejant per camins que serpentegen per espais arbrats, també trobarem zones d’esbarjo infantil i animals de granja. A l’extrem Nord, unes magnifiques vistes del Pre-Pirineu des del monument dedicat als Escolapis.