Itinerari 5

“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

1

Itinerari 5

Últim itinerari: la Música. Allò al que nosaltres, els escolans, dediquem una gran part de les hores d'estudi. Ja sabeu que l'Escolania és una de les escoles de música més antigues d'Europa. Sembla que un document del segle XIII testifica la presència de nois cantors al servei del Santuari, mitjançant el cant i funcionant com a escola... I... sabeu? Poc després d'haver començat aquest itinerari hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del projecte. I podreu venir a conèixer els llocs de l'Escolania que per nosaltres és com a casa,,,


2

Activitat 1 Doncs no només això, sinó que al segle XIV ja hi ha detalls d'allò que

cantàvem: la Missa Matinal, la Salve i els Goigs, entre els quals es trobaven els del Llibre Vermell de Montserrat, acompanyats per instruments. Però, sabeu quin és aquest llibre? Aneu a la Biblioteca, esbrineu-ho i responeu les següents qüestions:

a) Què és el Llibre Vermell de Montserrat? b) Per què té aquest títol? c) En quina època va ser escrit? d) Per a quin motiu? e) Quin és el propòsit del cançoner del Llibre Vermell? f) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes

imatges?

A B C D clica sobre les imatges per veure-les ampliades

Què és el Llibre Vermell de Montserrat? És el manuscrit més antic de la Biblioteca de Montserrat té el número I per ser el primer d’aquesta biblioteca. El manuscrit, que data de l’època medieval, és conservat al Monestir i constitueix un dels pilars de la música medieval espanyola. Rep el nom de còdex Precedit per col·leccions de miracles atribuïts a la Verge de Montserrat -popularment coneguda a Catalunya per "La Moreneta" - inclou un cançoner musical que recopila cançons i balls per als pelegrins que arribaven a Montserrat. Com era habitual en l'època els mateixos fidels eren els que cantaven i ballaven bé de camí al temple o en els mateixos santuaris, unes vegades per expressar la seva fe, altres entonant cants de perdó i de penitència. El Llibre Vermell recull deu cants en llatí, català i occità. a) Per què té aquest títol? El manuscrit porta el nom de la seva coberta de vellut vermell que va ser creat en el segle 19. 35 de l'original de 172 fulls en foli d'aquest manuscrit es va perdre en l'actualitat.


3

b) En quina època va ser escrit?

El recull de cançons i danses del Llibre Vermell de Montserrat constitueix un testimoni excepcional del repertori sacre interpretat a un monestir marià de finals del s. XIV.

Tot i que la majoria de les cançons són en llatí, una d'elles és en occità i una altra, en català, llengües utilitzades al regne d'Aragó al llarg de l'Edat Mitjana.

El llibre vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del segle XIV.

c) Per a quin motiu?

Les cançons del "Llibre Vermell" es pretén substituir a les cançons tradicionals seculars i danses executades pels pelegrins durant la celebració de la vigília de la nit. "Si arriba el cas que els pelegrins, mentre manté vigília a l'església de la Santíssima Verge de Montserrat, de vegades te ganes de cantar i ballar i tot i així durant el dia, a la Plaça de l'Església, on només cançons virtuosos i piadosos es pot cantar , algunes cançons adequades s'han escrit aquí a aquesta necessitat. Aquests han de ser utilitzats d'una manera respectuosa i moderada, per no molestar els que desitgin continuar els seus oracions i meditacions religioses. "

d) Quin és el propòsit del cançoner del Llibre Vermell?

Era necessari que els monjos i seglars que tenien cura del santuari, tinguessin i unes orientacions amb les quals poder ajudar les multituds de pelegrins que hi arribaven per motius ben diversos. per això van recollir les cançons i les danses que cantaven i ballaven els pelegrins per passar les hores, mentre vetllaven Santa Maria.


4

e) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes imatges?

A B C D

Una explicació de miracles de la Mare de Deu

Un cançoner musical

Un tractat sobre l’Univers

Capítols de la cofradia

Activitat 2

Ara, els escolans també toquem , generalment, dos instruments, el piano i un altre de l'orquestra, que podem triar. Aquí teniu una representació d'una orquestra. Identifiqueu els instruments, ja siguin de corda, fusta, metall o percussió. Quins instruments toco, tal i com ja us he explicat en altres moments? On estaria situat si toqués en aquesta orquestra de la imatge? Em pots explicar alguna cosa d'algun dels instruments que toco?

Hem classificat els instruments que formen l’orquestra, ja siguin de corda, fusta, metall o percussió.

CORDA

FUSTA

METALL

PERCUSSIÓ

Piano Violins Violes

Violoncels Contrabaix

Arpa

Flautes

travesseres Clarinets Oboès Fagots

Trompetes Trompes

Trombons Tubes

Triangle Platerets Timbales Bombos


5

Quins instruments toco, tal i com ja us he explicat en altres moments?

Tal com ens vas explicar quan vam començar el projecte, toques dos instruments: el piano i el clarinet. El piano és comú a tothom i el clarinet l’has elegit tu.

El piano: és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda. El músic que toca el piano rep el nom de pianista. Està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.

El clarinet: El clarinet és un instrument de vent-fusta, és un instrument de canya simple. , igual que el saxòfon. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un tros de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d’aquesta família d’instruments. El forat és aproximadament cilíndric (a semblança de la flauta travessera i a diferència del saxòfon). És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana.


6

El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de banús. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials.

És un instrument transpositor l'extensió del qual abasta de tres a quatre octaves.

Existeix tota una família de clarinets segons el seu registre: de sopraninos afinats en do, mi bemoll o re, fins a octocontrabaixos afinats en si bemoll. Els més utilitzats són:

1. Sopranino en Mi bemoll 2. Soprano en Si bemoll. 3. Clarinet en La. 4. Clarinet Alt. 5. Clarinet Contralt. 6. Clarinet Baix (en si bemoll). 7. Contrabaix en si bemoll. 8. Contrabaix en remoll de prostituta.

Hem d'afegir dos clarinets molt utilitzats durant el classicisme musical (que són els més utilitzats en la major part de les obres de Mozart): el clarinet di bassetto (afinat en la), i el corno di bassetto (afinat en fa).

Quasi tots són instruments transpositors. La raó més plausible és que el clarinet soprano en do (en desús) era massa estrident per la gran quantitat de sons harmònics aguts, es va preferir el clarinet en si bemoll (el més empleat) i en la (principalment al repertori orquestral). Un cop fixat el soprano de la família, la resta de membres s'establiren en relació a aquest.

On estaria situat si toqués en aquesta orquestra de la imatge? Si haguessis de tocar en aquesta orquestra estaries col·locat a la tercera fila del darrera, on hi ha els clarinets o sigui els instruments de vent-fusta.


7

Activitat 3

Ja sabeu que un cor és un conjunt de persones que canten plegades i format per diferents veus. Quines són? Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania és un cor de veus blanques, què vol dir això? En què es diferencia un cor, d'un duet i d'un trio? Quines veus formen un cor?

Un cor és una agrupació musical de caràcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten col·lectivament, sovint conduits per un director. Per tant, el terme cor s'oposa a qualsevol tipus d'agrupació de veus solistes.

Pres en aquest sentit, el mot cor és bàsicament sinònim de coral i també d'orfeó, tot i que sovint fan referència a diferències tant en la composició del grup com en la seva funció.

L'agrupació coral més habitual, és la formada per quatre veus mixtes: sopranos, contralts, tenors i baixos.

• Una soprano és la cantant femenina amb la veu més aguda, del la per sota del

do central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos poden arribar a notes més agudes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant.

Dintre de la veu de soprano trobem distints matisos, de manera que es poden classificar en diferents tipus, malgrat que les fronteres no són gens nítides i una mateixa soprano pot adaptar-se a diferents matisos o fins i tot pot evolucionar la seva veu durant la seva carrera lírica.

• El nom de contralt a les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més


8

greus. Antigament també se les anomenava alt , però aquesta denominació ha caigut en desús. Supera la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades les partitures per a contralt solen ser cantades per mezzosopranos , especialment per aquelles que poden cantar notes més greus.

Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos:

• El tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do2 al do4.

Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor és la més escassa de les veus d'òpera, i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. Per raons desconegudes, és una veu que s'ha fet cada vegada més estranya, fins al punt que pot dir-se que és una malaltia lírica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu.

• Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc.

En òpera i en la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del Fa1 fins al Fa3.

Segons l'edat i el sexe dels cantaires, parlarem de:

o cor d'infants, coral infantil o cor de veus blanques

o cor de dones

o cor d'homes

o cor mixt (homes i dones)

Un cor pot cantar amb o sense acompanyament instrumental. Quan ho fan sense acompanyament, es diu que canten a caprel·la. L'acompanyament pot ser un sol instrument (sovint el piano), un petit grup instrumental, o fins i tot una orquestra simfònica.

Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania és un cor de veus blanques, què vol dir això?

Són les veus de nens i nenes, també anomenades veus blanques. És un cor format per nens que no han canviat encara la veu.

Les veus infantils s’acaben quan els nois i noies entren en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu. Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa que la veu es torni més greu. Aquest canvi és més brusc en els nois


9

En què es diferencia un cor, d'un duet i d'un trio? Totes elles son agrupacions corals però pertanyen a diferents grups:

Grans agrupacions vocals.

• Cor o coral: conjunt vocal d’un nombre elevat de components (no està clar però acostuma a ser d’entre trenta a quaranta cantaires). El seu repertori és molt variat depenent del tipus de veus que la formen, ja que hi ha corals de veus mixtes, de veus blanques i de veus masculines.

• Coral infantil: dintre d’aquest grup podem situar aquestes corals que, com a corals de veus blanques, acostumen a oferir un repertori majoritàriament infantil i popular.

• Orfeó: és una agrupació coral de veus mixtes de molts components. De vegades pot arribar a dos-cents cantaires o més. El seu repertori és molt variat.

Petites agrupacions vocals.

• Duet: està format per dos components de veus iguals o mixtes.

• Trio, quartet, quintet, sextet...: són petites agrupacions que només es diferencien pel seu nombre de components. Poden estar formats per veus iguals o mixtes, però és més freqüent trobar-los combinant veus masculines i femenines, sobretot a partir del quartet.

• Concertant: són conjunts vocals de set, vuit, nou o deu components. També poden anomenar-se septet, octet, etc.

• Cor de cambra: conjunt vocal d’un màxim de vint components.

Activitat 4

Una de les coses que fem cada dia és cantar a la Basílica. És la nostra manera de contribuir en el santuari. Cada migdia cantem la Salve (una pregària molt antiga) i el Virolai, que com sabeu, és l'himne dedicat a la Verge de Montserrat. Però sabeu qui va escriure el Virolai? Aneu a la Biblioteca i sabreu què vol dir Virolai, qui el va composar i per què. Us va agradar? El vam cantar sencer? Si no és així, quines estrofes vam cantar?


10

PROJECTE MONTSERRAT

VIROLAI

Rosa d’abril, Morena de la serra, de Monfserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau; Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria entora, sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els que cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, María, els que us vegen ! ditxós el cor que s'obri a vostra llum ! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí; sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el Cel.

Virolai vol dir composició poètica antiga per a ésser posada en música. Aquest és el nom que es va adaptar per a l'himne popular dedicat a la Mare de Déu, que Jacint Verdaguer va escriure amb motiu de les festes del mil·lenari de la troballa de la imatge, el 1880. Se li va posar aquest títol perquè sota el mateix nom havia estat publicat el text Rosa plasent, un cant del Llibre Vermell, que comença amb les mateixes paraules que l'actual Virolai: Rosa d'abril Aquest himne ha esdevingut autènticament popular als Països Catalans i ha estat usat en moments de repressió política, com a himne nacional català, en manifestacions religioses i manifestacions culturals o esportives.

Jacint Verdaguer va escriure el Virolai:


11

JACINT VERDAGUER,

Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845, Vallvidrera 1902). Sacerdot i poeta. Fill de pagesos, ingressà als 11 anys al seminari de Vic.

Demostrà ben aviat una gran facilitat com a poeta i als 20 anys guanyà els Jocs Florals. Aquest fet el va projectar a una gran carrera de poeta que li valgué el títol de "príncep dels poetes catalans".

Ordenat sacerdot el 1870, fou capellà dels vaixells que viatjaven a Cuba i després s'establí a Barcelona com a capellà dels marquès de Comillas. L'immens ressò dels seu poema èpic l'Atlàntida (traduït a nou idiomes) i dels idil·lis i Cants místics, l'havien fet enormement popular.

El 1886 va escriure el Canigó que amb música de Massana fou estrenat com a òpera. Verdaguer va tenir sempre una gran estimació per la Muntanya Catalana. Fruit d'aquesta preferència és el magnífic poema Montserrat escrit per el mateix

motiu que el Virolai: per participar en el Certamen Literari organitzat el 1880, per celebrar el Mil·lenari de la troballa de la Imatge.

La fi de la seva vida ve marcada per un llarg període de lluites, incomprensions i conflictes que li causaran l'expulsió de Barcelona i greus problemes amb la jerarquia eclesiàstica.

Morí malalt el 1902 i al seu enterrament hi va assistir tot Catalunya. Ens va agradar molt com cantàveu. Quina veu que teniu!!! Nosaltres també el cantem a l’escola en motiu de la Mare de Déu de Montserrat, però no ho fem tan bé com vosaltres. Hem vist que és molt llarg i que normalment no es canta sencer. Vareu cantar l’estrofa primera (que serveix de tornada), la segona i la quarta.

Activitat 5

Imagineu que us heu de presentar a un concurs, com ho va fer Jacint Verdaguer el 1880. Però, per celebrar què? Nosaltres no som al 1880, som al 2008... Ja ho sé! Composeu un poema o una cançó per celebrar el mil�lenari de la fundació del monestir, que serà el 2025. Ei, que tingui un parell d'estrofes, eh? I si esteu molt inspirats.... fins la podeu cantar!!!! En aquest cas l'enregistreu que la puguem sentir tots, d'acord?


12

Què et sembla com ens ha quedat?


13

Activitat 6 El dia de la jornada presencial vau poder veure el nou orgue de la

basílica .Es va beneir ja fa un any i ara ja és present en els nostres cants. Am motiu de la seva benedicció el programa religiós de TV3 "Signes dels temps" se'n va parlar fent una entrevista a l'organer Albert Blancafort, la persona que ha construït l'orgue.i Aquí mateix podreu veure aquesta entrevista. És entre els minuts 26:07 i 42:49 del programa.

Hi ha moltes coses interessants, però... parla d'un organista que va morir ara fa més o menys un any, que està molt lligat a l'orgue i se li ha volgut fer un homenatge. M'ho podeu explicar? L’ Alber Blancafort en aquesta entrevista ens parla del Pare Abad Cassià Maria just que va ser un dels impulsors i organitzadors de l’orgue actual de Montserrat:

Cassià Maria Just va néixer a Barcelona l'any 1926, encara que va viure i està molt vinculat a la ciutat barcelonina d'Igualada, i va ser monjo durant 64 anys de la seva vida. Conegut i valorat com a persona dialogant, Just va estar molt vinculat durant el seu mandat al papa Pau VI, el qual el va animar a continuar la tasca del seu antecessor Aureli Maria Escarré,en defensa dels drets humans i

la identitat catalana, convertint a Montserrat en un lloc d'acollida.

El 1989 va deixar el càrrec d’abat. Després d'acabar el seu treball com a abat es va involucrar en diverses causes humanitàries. El 1989 va crear una fundació contra l'atur i


14

per ajudar els discapacitats. Així mateix, el 1994 va formar una fundació amb el seu nom per ajudar als que estaven en risc de ser exclosos per la societat a trobar feina. El 1991 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el premi Creu de Sant Jordi

A finals de desembre de 2007, va patir un accident cerebrovascular pel qual va haver de ser internat a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa El 9 de març va patir d'un altre accident, que el va deixar extremadament delicat. Va morir el 12 de març de 2008 a la infermeria del monestir. Més de 1.500 persones han passat per la capella ardent de Cassià Maria Just en els dos dies que ha estat oberta. L'abat emèrit de Montserrat durant gairebé vint anys, entre el 1966 i el 1982, ha despertat un cop més la calidesa de la gent. Persones anònimes i nombroses personalitats han volgut retre un últim homenatge a l'abat. Polítics i organitzacions socials han coincidit a destacar el seu paper en la defensa de la identitat catalana i de les llibertats. Com a anècdota ens explica l’Albert Blancafort que al taüt li varen posar un tros d’orgue del que ell tan orgullós n’estava i que havia contribuït per a que Montserrat pogués tenir.

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.

Itinerari 5

Documents

Transcript of Itinerari 5