Itinerari Geològic per Montserrat

Dossier de camp

Curs:    

Nom:    

www.itinerarisgeologics.com  info@itinerarisgeologics.com

 

PARADA 1: Panoràmica de Montserrat, mirador de Ca l’Alzina.

Intenta dibuixar les capes d’esquerra a dreta i digues quina forma tenen els estrats.

De quin tipus de roca està format Montserrat? Interpretació de la formació del massís de Montserrat a partir de la morfologia del seus estrats i del tipus de roca que el forma.

Explicació de la variació lateral del gruix dels estrats i de la mida de gra dels sediments:

 

Explicació de la variació de la mida de gra dels sediments en funció de l’energia de medi:

 

PARADA 2: escull coral·lí i de foraminífers

Descripció de l’aflorament:

Quins fòssils podem identificar?

Quin ambient sedimentari indiquen?

Quina era la ubicació d’aquest aflorament en el context de Montserrat en el moment de la seva formació?

 

GLOSSARI

Nummulits: organismes unicel·lulars pertanyents al regne dels Protists. Estan formats per una conquilla calcaria de forma lenticular, dividida en cambres on viu l’organisme. Existeixen dues formes, les A y les B. Les formes A son més petites i provenen d’un cicle de reproducció asexual, mentre que les formes B són més grans y provenen d’un cicle de reproducció sexual. Aquests organismes viuen en

simbiosis amb una alga que els prové d’energia a partir del procés fotosintètic. Indiquen ambients marins tranquils i poc profunds. Varen viure durant l’Eocè (55Ma-34Ma).

Coralls escleractínids: pertanyen al regne animal. Aquests organismes poden viure en colònies o ser solitaris, i formen un esquelet de calcita que els dona la seva forma de banya. Son animals bioconstructors, i des de l’antiguitat han format grans esculls com l’actual Barrera de Corall Australiana. Varen aparèixer al Triàsic (250Ma) i encara viuen a l’actualitat. Indiquen medis marins d’aigües càlides, netes i poc profundes.

Història geològica de Monserrat

Geologia aplicada: la recerca d’hidrocarburs.

Com es formen els hidrocarburs i quin context necessiten per ser aprofitats?

El context de la formació de Montserrat permet la formació d'hidrocarburs?

GLOSSARI

La formació d’hidrocarburs.

A) Deposició de matèria orgànica: el petroli es forma principalment a partir de l’acumulació d’antigues plantes, restes animals i bactèries microscòpiques en el fons oceànic. Quan aquests microorganismes moren i cauen al fons marítim, es barregen amb sorra i sediments, formant un fang ric en compostos orgànics.

B) Compactació de les capes: a mesura que les següents capes de sediments es van acumulant sobre aquest fang orgànic, aquest es va comprimint i augmentant la seva temperatura.

Maduració dels 'hidrocarburs: amb el temps i degut a les altes pressions i temperatures, la matèria orgànica d’aquest fang comença el procés de transformació química a petroli i gas.

A

B

C

4

6

7

8

56

87

12

3

45

5

5

46

786

78

Roca magatzem - Jaciment

Estrats geològics

Argiles

C) Trampa de petroli: és una estructura geològica que fa possible l'acumulació i concentració del petroli, mantenint-lo atrapat i sense possibilitat d'escapar dels porus d'una roca permeable  subterrània. El petroli així acumulat constitueix un jaciment petrolífer i la roca porosa que el conté s'anomena roca magatzem o jaciment.  

   PARADA 3: nivells de lutites vermelles

Descripció de l’aflorament:

Quin tipus d’ambient sedimentari indica?

GLOSSARI

Color vermell, arrels i bioturbació: el ferro present en els minerals de les argiles que formen els sediments s’oxida en contacte amb l’atmosfera (Fe III+) adoptant així una coloració vermella. En canvi, al voltant de la matèria orgànica en descomposició el ferro es redueix (Fe II+), adoptant una coloració verdosa. En el aflorament es poden apreciar també els motlles (anomenats bioturbació) dels camins que animals com cucs o crancs varen deixar al seu pas i que posteriorment es van reomplir de

sediments amb una textura diferent.

PARADA 4: nivells de conglomerats i lutites vermelles

Quin tipus d’ambient sedimentari indica?

GLOSSARI

Conglomerats i lutites: els nivells de conglomerats són dipositats per avingudes d’aigües torrencials en medis de canal. Aquests canals discorren pel que s’anomena la plana al·luvial i van canviant de recorregut i emplaçament amb el temps i les diferents avingudes. Com més energètica és l’avinguda, més grossos són els clastos que formen el conglomerat resultant. Tot plegat formen el ventall al·luvial, que és avui el massís de Montserrat.

Descripció de l’aflorament:

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13 01

23

45

67

8

Sorra FinaSorra molt Fina

Sorra Mitjana

Sorra Grossa

Sorra molt Grossa

Grava Fina

GravaGrava Grossa i

PedresLlims i Argiles

1020

Ll-A

rSm

F

SF SM SG SmG

GF

G GG

-Pdr Descripció

(estructura, color, fòssils, empremtes, etc..)

met

res (

m)

mil · lím

etres (mm

)

LLEGENDA

Llims i Argiles

Sorra

Grava

Fòssils

GLOSSARI

Què és una columna estratigràfica? És una representació vertical de la superposició dels diferents fenòmens físics que s’esdevenen en la naturalesa al llarg del temps geològic, i que queden registrats a la roca en forma de capes de sediments i d’estrats. La interpretació d'aquests estrats i dels fenòmens que els originen és clau per entendre l'evolució de la Terra i del paisatge al llarg dels milions d’anys. Exemple de columna estratigràfica, representació d'un aflorament:

PARADA 5: el relleu Montserratí

Fes un esquema de les agulles de Montserrat. GLOSSARI

Les agulles de Montserrat: dues famílies de diàclasi (fractures) de direccions perpendiculars entre sí (E-W i N-S) segmenten el massís de Montserrat en blocs prismàtics. Aquests blocs, sota l’acció erosiva del agents atmosfèrics, acaben assolint la característica forma de cilindre que mostren avui dia de les agulles de Montserrat.