impacte geològic

20
Itinerari geològic per la conca del riu Sant Martí Previsió dimpactes i integració ambiental Camp dAprenentatge de la Vall de Boí

description

Recorregut

Transcript of impacte geològic

Page 1: impacte geològic

Itinerari geològic per la conca del riu Sant Martí

Previsió

d�’impactes

ii iinntteeggrraacciióó

aammbbiieennttaall

Camp d�’Aprenentatge de la Vall de Boí

Page 2: impacte geològic
Page 3: impacte geològic

Previsió d�’impactes i

integració ambiental

3

Itinerari geològic per la

conca del riu Sant Martí

Camp d�’Aprenentatge de la Vall de Boí Departament d�’Educació

Generalitat de Catalunya

Josep M. Serrano i Farrera

Isabel Reynal i Pons

Page 4: impacte geològic

FITXA DIDÀCTICA

Àmbit curricular: Ciències de la Terra i del medi ambient Nivell educatiu: Batxillerat Estacionalitat: Tot l�’any Objectius Interpretar el relleu glacial (dipòsits sedimentaris, colls de transfluència, valls glacials, ...). Reconèixer materials geològics magmàtics i metamòrfics. Mesurar cabals amb marcatge químic del corrent de l�’aigua. Diferenciar els conceptes risc ambiental i impacte ambiental. Característiques de l�’activitat Tipus: Treball de camp i laboratori Descripció: L�’itinerari s�’inicia a Torllussà (1720 m) i acaba al Pla de l�’ermita (1620 m), punts propers a Taüll. Al llarg d�’ell (uns 3,8 km) s�’observen i se situen en un mapa (amb ajut de la brúixola) elements del paisatge. S�’interpreten empremtes glacials. S�’observen els barrancs identificant bé les seves parts. Es reconeixen diferents roques magmàtiques i metamòrfiques. S�’observen i estudien les mesures preventives que s�’han aplicat per minimitzar el risc del barranc de Costes. Es fa una estima del cabal amb marcatge químic. Al llarg del recorregut també es para esment en les situacions de risc, els impactes ambientals i en les mesures preventives i correctores que s�’han pres. Material: Quadern de treball, mapes topogràfics, brúixola, martell de geòleg, conductivímetre, 0,5 l de dissolució saturada de NaCl. Durada: Mitja jornada (cal fer un petit treball d�’aula amb posterioritat) Observacions Cal portar calçat resistent i roba adequada per a alta muntanya. El treball d�’aula s�’ha de fer al centre de procedència. Consisteix en l�’elaboració de les dades de cabal preses al camp, en el càlcul del cabal específic i en la valoració de l�’aportació a la conca de l�’Ebre.

4

Page 5: impacte geològic

Introducció El risc ambiental es pot definir com la possibilitat d�’interferència entre els processos naturals i les activitats humanes, amb resultats negatius per a les persones o els seus béns o recursos. Per exemple, el vent, les onades, les esllavissades o les inundacions provoquen canvis en la natura que no considerem un risc si no afecten territoris ocupats per l�’home.

Les situacions de risc es poden generar per fenòmens lents (com l�’erosió hídrica, erosió del sòl, etc.) o ràpids (despreniments, terratrèmols, fortes pluges, etc.). Un impacte ambiental, tal com ho entén la societat actual, és una modificació del medi provocada per les activitats humanes. Els impactes poden generar riscos, anomenats induïts, en canvi un risc no comporta generalment cap impacte.

Els riscos a les zones de muntanya A les zones de muntanya del nostre país, els riscos més importants s�’originen per la dinàmica de l�’aigua. El relleu abrupte, la presència d�’incomptables barrancs i riuets i el règim de precipitacions fan que hi hagin moltes zones habitades sotmeses a riscos potencials. Actualment és freqüent fer estudis per avaluar la perillositat d�’una situació de risc o el grau d�’impacte ambiental. A partir d�’ells es valora l�’aplicació de mesures preventives i correctores. Les mesures preventives van encaminades a reduir els efectes negatius d�’una situació de risc o d�’un impacte. Es prenen una vegada fetes les prediccions i els estudis de previsió i abans que es produeixi el risc o es provoqui l�’impacte. Una bona prevenció a mig i llarg termini de les interferències entre les activitats humanes i els fenòmens naturals s�’ha de basar en una bona ordenació territorial, una legislació ambiental, unes mesures econòmiques i una educació de la població. Les mesures correctores tenen com a finalitat reduir els efectes una vegada ocasionat el conflicte. Es poden aplicar mesures de compensació o de reducció.

3

Page 6: impacte geològic

Treball de camp Material necessari

Mapes topogràfics (1:50000 i 1:25000)

Brúixola amb clinòmetre Cintes mètriques Cronòmetre Martell de geòleg Conductivímetre de camp 0,5 l de dissolució saturada de NaCl

Metodologia Ens trobem a la part alta de la Vall de Boí, en una zona coneguda com lo Sobiradi, molt a prop de Torllussà, a uns 1720 m d�’alçada. 1. Quin o quins han estat els agents geològics més importants en el modelatge

del relleu que s�’observa des d�’aquest punt? 2. Quines empremtes han deixat?

4

Page 7: impacte geològic

3. Identifiqueu sobre el terreny, amb ajut del mapa i la brúixola, els punts de l'esquema adjunt.

5

Page 8: impacte geològic

4. Feu una relació de les situacions de risc que s�’observen des d�’aquest punt. També dels impactes ambientals i de les mesures preventives i correctores que s�’han aplicat.

5. Aquesta fotografia és del barranc de Costes. Delimiteu-hi les seves parts

fonamentals: conca de recepció, canal de desguàs i conus de dejecció.

6

Page 9: impacte geològic

6. Observeu el barranc de Mulleres i fixeu-vos en el talús natural i la seva superfície d�’erosió que hi ha a la riba esquerra: 6.1. Quin tipus de materials s�’hi observen? Estan classificats? 6.2. Quins colors predominen?

6.3. Quin creieu que és el seu origen? 7. Observeu els sediments que hi ha al talús de la carretera abans d�’arribar al

barranc de Costes. Són com els del barranc de Mulleres? En què s�’assemblen i en què es diferencien?

8. La Font dels nens es troba a la zona de contacte del batòlit amb els materials

metamòrfics del Cambro-Ordovicià. Mesureu la conductivitat de l�’aigua i, tenint en compte els valors obtinguts en l�’anàlisi d�’aigües, deduïu de quina zona prové l�’aigua.

7

Page 10: impacte geològic

El barranc de les Costes La dinàmica del Barranc de Costes genera una situació de risc per la presència de la carretera en el seu con de dejecció. 1. Quines mesures preventives s�’han aplicat per minimitzar aquest risc? 2. Observeu que a la part baixa del barranc hi ha esglaons. Per què esglaons i

no canalització seguida? 3. Quin angle d�’inclinació tenen els esglaons? Per què no és de 90º? 4. Quin material hi ha al llit del barranc? Hi és de manera natural? Quina finalitat

té? 5. S�’ha modificat la desembocadura d�’aquest barranc en la confluència amb el

riuet de St. Martí? Com i amb quina finalitat?

8

Page 11: impacte geològic

6. Observeu els 4 blocs rocosos que flanquegen el barranc. 6.1. De quina naturalesa són? 6.2. Quina textura presenten? 6.3. Quins minerals els formen?

6.4. Quina és la seva litologia?

7. Fixeu-vos en els enclavaments i les nervacions que es troben en el blocs

granitoides. 7. 1 Quina microforma és més rica en quars?

7.2 Els enclavaments s�’han format abans que la matriu que els envolta o després? I les nervacions?

8. Observeu també els clasts que hi ha per terra a banda i banda del barranc.

8.1. Quantes litologies s�’hi diferencien? (podeu consultar la taula annexa)

8.2. De quina naturalesa són?

9

Page 12: impacte geològic

TAULA DICOTÒMICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS CLASTS 1. Clast de color blanc........................................................................................ 2 1. Clast d�’un altre color....................................................................................... 3 2. Reacciona amb àcid clorhídric fent efervescència............................ MARBRE 2. No reacciona amb àcid clorhídric........................................................ QUARS 3. Clast on es diferencien clarament cristalls minerals...................................... 4 3. No es diferencien clarament cristalls minerals............................................... 6 4. Es diferencien tres o més tipus de cristalls................................ GRANITOIDE 4. Es diferencia només un tipus de cristall......................................................... 5 5. Els cristalls diferenciables són de color blanquinós............................ PÒRFIR 5. Aquests cristalls són de color fosc.................................. ESQUIST MOTEJAT 6. Clast de color gris fosc uniforme, tou, de tacte sedós,

i de fractura més o menys laminar................................................. PISSARRA 6. Amb unes altres característiques......................................... CALCOESQUIST

10

Page 13: impacte geològic

Determinació del cabal del barranc amb mesures de conductivitat Hi ha diferents mètodes per a la determinació del cabal de barrancs i rius. El que us, a més del cabal, il·lustra sobre algunes altres característiques dels corrents fluvials com són el comportament del riu o riuet davant d�’un abocament i la velocitat mitjana de tota la massa líquida en un tram relativament llarg. El mètode consisteix en marcar el riu amb un volum conegut d�’un producte que es pugui identificar posteriorment. Es pot utilitzar una solució concentrada d�’un solut inofensiu (per exemple, NaCl) i fàcilment detectable, fent un seguiment de la seva dilució aigües avall. Després cal tan sols prendre unes mostres d�’aigua i portar-les al laboratori a analitzar. Es pot detectar l�’ió Cl- (mètode barat però molt laboriós) o el Na+ (mètode molt ràpid, amb fotometria de flama, però s�’ha de disposar de l�’aparell). Com que la correlació lineal entre la conductivitat i la concentració de Na+ és molt bona utilitzarem solament la conductivitat, facilitant-nos així l�’anàlisi posterior. Treball de camp 1. Escolliu un lloc del riu de fàcil accessibilitat i on hi hagi espai suficient per

poder llegir el conductivímetre còmodament. Anoteu la conductivitat de l�’aigua.

2. Aboqueu de cop tot el volum (conegut) de dissolució saturada de NaCl a la riera o riu, uns 100 m aigües amunt del lloc escollit.

3. Controleu amb el conductivímetre la conductivitat de l�’aigua. La sonda de l�’aparell ha d�’estar constantment submergida.

4. A l�’instant que comença a pujar la conductivitat, anoteu a la taula de dades el valor que va tenint cada 10 segons. Quan va minvant poc a poc, és suficient prendre una dada cada 20 o 30 segons, fins que la conductivitat sigui pràcticament la mateixa que tenia l�’aigua del riu abans de l�’abocament.

11

Page 14: impacte geològic

Treball d�’aula 1. Feu un gràfic situant a l�’eix d�’ordenades l�’increment de conductivitat i al

d�’abscisses el temps.

2. Calculeu l�’increment mitjà de la conductivitat (c): es calcula la mitjana de totes

les conductivitats mesurades des de la mostra 1 i, al valor obtingut, se li resta la conductivitat de l�’aigua del riu (mostra 0).

c = S

3. Calculeu el volum d�’aigua que ha passat entre t0 i tf. Aquest volum val, en

virtut de la llei de dilucions:

V x c = v x C V = v x C / c

v = volum en litres de la dissolució concentrada de NaCl C = conductivitat de la dissolució

c = increment mitjà de la conductivitat V = volum de l�’aigua del riu que ha passat entre t0 i tf

12

Page 15: impacte geològic

Per poder calcular la conductivitat C (conductivitat fictícia) de la dissolució concentrada de NaCl, caldrà:

Diluir una petita mostra (1 ml) de la solució a 1:100000 Mesurar la conductivitat d�’aquesta solució diluïda amb el conductivímetre Multiplicar el resultat obtingut per 100000

Per conductivitat fictícia de la solució saturada de NaCl entenem la que tindria la solució si la conductivitat fos sempre proporcional a la concentració de sodi. La relació entre concentració i conductivitat no és lineal a elevades concentracions (la recta pren forma de paràbola). D�’altra banda, posar la sonda del conductivímetre en solucions tan concentrades pot resultar molt perniciós per a la vida dels seus elèctrodes. Per tant, aplicant aquest mètode es comet un petit error.

V = l

C = S

Cabal = m3/s

4. Calculeu el cabal Cabal = V / t on t és el temps transcorregut entre t0 i t

13

Page 16: impacte geològic

Taula de dades de l�’aforament Riu: _________________________ Data: _________________

mostra conductivitat Na+ temps mostra conductivitat Na+ temps

0 0 26 260

1 10 27 270

2 20 28 280

3 30 29 290

4 40 30 300*

5 50 31 320

6 60 32 340

7 70 33 360

8 80 34 380

9 90 35 400

10 100 36 420

11 110 37 440

12 120 38 460

13 130 39 480

14 140 40 500

15 150 41 520

16 160 42 540

17 170 43 560

18 180 44 580

19 190 45 600

20 200 46 620

21 210 47 640

22 220 48 660

23 230 49 680

24 240 50 700

25 250 51 720

14

Page 17: impacte geològic

El cabal específic 1. Delimiteu la conca dels barranc de Costes en el paper mil·limetrat que hi ha sobre el mapa (1:25000). També es pot fer amb ordinador damunt un mapa digitalitzat. 2. Calculeu l'àrea de la conca multiplicant els cm2 obtinguts per 0.0625. 3. Deduïu aquest factor de conversió sabent que l�’escala del mapa és 1:25.000 4. Calculeu el cabal específic del barranc (dividint el valor del cabal pel de la

superfície de la conca), és a dir, quants litres per segon aporta cada km2 de conca?.

5. Aquest valor, és superior o inferior al cabal específic mitjà (41 l/s per km2)

d�’aquesta àrea? Expliqueu les raons de les diferències.

15

Page 18: impacte geològic

6. Aquest barranc forma part de la conca de l�’Ebre la qual té una extensió de 83093 km2 . Si tots els aportaments al riu fossin com el del barranc de Costes, quin seria el cabal de l�’Ebre en aquest moment?

7. Tenint en compte que el cabal mig del riu Ebre quan arriba al Delta és d�’uns

500 m3/s, el cabal específic del barranc és important?

16

Page 19: impacte geològic

17

Page 20: impacte geològic

Generalitat de Catalunya Departament d�’Educació

18