1

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ 2

2.IDEA GLOBAL DE LA UD 3

3.DIAGNÒSTIC INICIAL: 4

- Anàlisi de l’entorn

- Marc teòric

- Característiques dels aprenents

- Resum diagnòstic

4.OBJECTIUS DE LA UD 11

5.CONTINGUTS 12

6.ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 17

7.TEMPORALITZACIÓ 18

8.ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 23

- Avaluació objectius

- Instrument d’avaluació

9.ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES 30

- Metodologia

- Estils d’ensenyament

- Gestió i organització

- Sessió exemple

10.CONCLUSIONS 33

11.BIBLIOGRAFIA 35

2

1. INTRODUCCIÓ

Aquesta tasca d’elaboració d’una unitat didàctica forma part de l’assignatura

Programació de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport, impartida pel

professor Carles González Arévalo, al segon semestre del segon curs de

Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

La nostra unitat didàctica està dirigida per alumnes de 4rt de Educació

Secundària Obligatòria, i pensada per dur-la a terme en el segon trimestre del

curs.

El motiu de l’elecció d’aquesta temàtica és el futur laboral. Un cop acabada la

formació universitària, la nostra primera opció és seguir en l’àmbit educatiu, i

per tant tenir la possibilitat d’estar situades en l’àmbit l’aboral en un centre

educatiu. Per això trobem òptim i de gran utilitat realitzar ara, en l’etapa de

formació, aquest tipus de pràctiques que ens serveixen per aprendre i millorar

sobre programació i que ens serà imprescindible en un futur. També ens ajuda

a tenir més eines i recursos per a la possible situació laboral futura i anar

guanyant experiència en la tasca de programació.

3

2. IDEA GLOBAL

La nostra Unitat Didàctica va dirigida als alumnes de quart d’ E.S.O, que tenen

entre 15 i 16 anys, nascuts a l’any 98. Per tant aquesta UD es compren dins

l’àmbit d’educació física escolar, en l’horari lectiu. Aquesta programació anual

consta de tres unitats didàctiques, una per trimestre. La que es presenta en

aquest document és la segona i correspon a l’àrea de jocs i esports.

La finalitat global dels aprenentatges és treballar tots els aspectes específics

marcats pel currículum d’educació secundaria obligatòria respecte el contingut

del bloc de jocs i esports.

Tanmateix aquests continguts específics han de servir per assolir les deu

capacitats pròpies de l’educació física que venen determinades dins el mateix

currículum d’educació secundaria obligatòria.

L’objectiu global és desenvolupar les capacitats cognitives, físiques,

emocionals i relacionals vinculades a la motricitat i adquirir formes socials i

culturals de la motricitat, l'educació en valors i l'educació per a la salut.

A partir d’aquí ens plantegem objectius específics de cada contingut treballat en

les sessions que ens portin a l’assoliment de les capacitats esmentades.

La durada de la Unitat Didàctica és d’un trimestre. L’horari escolar consta de

dues sessions d’educació física per setmana i aquestes tenen una durada

d’una hora. Per tant cada més contarem aproximadament amb 8 sessions, 24

al trimestre, sense tenir en compte ponts, setmana santa i algun dia no lectiu en

el calendari. Aquesta Unitat Didàctica s’ubica concretament al segon trimestre

del curs, just després de cursar el bloc d’expressió corporal i abans del bloc de

condició física, salut i activitats en el medi natural.

El mètode principal serà el d’instrucció directa o de reproducció de models i

dins d’aquests emprarem diferents tipus d’activitats, depenent de la tasca, jocs

o formes jugades, competicions, treball en cooperació, entre d’altres.

La avaluació dels nostres objectius es farà amb una metodologia

d’aprenentatge continuat, amb l’ajuda de graelles d’observació, les quals ens

permetran mantenir un registre de l’assoliment dels criteris d’avaluació

preestablerts que marca el currículum relacionats amb els continguts treballats

en aquest bloc específic.

4

3. DIAGNÒSTIC INICIAL

3.1 ANÀLISI DE L’ENTORN

La nostra unitat didàctica va dirigida als alumnes de 4t d’’E.S.O del Col·legi

Sant Gabriel. El col·legi està situat a Sant Adrià de Besòs, Barcelona,

concretament al carrer Ricart número 8-14, al costat del Centre cultural i

Esportiu Polidor. És un centre religiós i de tipus concertat. En aquest col·legi

s’imparteixen quatre etapes educatives com són educació infantil, primària,

secundària obligatòria i batxillerat. Ens proporcionen unes instal·lacions molt

adequades a les funcions del nens i nenes, sobretot en l’àmbit de l’activitat

física i l’esport com són, un pati descobert dividit en quatre zones:

- Porxo amb uns 45 metres de llargada i 20 d’amplada.

- Zona de jocs adaptada a nens d’educació infantil d’uns 45 x 30 metres.

- Pistes de bàsquet: dues pistes de bàsquet de ciment.

- Pista de futbol de sorra d’uns 45 x 90 metres.

També, tenim a la nostra disposició un pavelló poliesportiu de bàsquet i futbol

sala, un gimnàs cobert amb pista de bàdminton ,

una sala de psicomotricitat i vestidors.

Tot i que no es troba dins del recinte, a uns 10

metres trobem el Centre Esportiu Polidor que

també ens ofereix una piscina coberta.

Pel que fa al material comptem amb un ampli

repertori:

BÀSIC 25 pilotes de goma i plàstic / 30 mocadors / 6 xiulets / Cons, piques i cèrcols /

2 cronòmetres/ Petos de colors / 5 cordes per saltar

BÀSQUET 27 pilotes / 4 cistelles mòbils.

NATACIÓ 2 porteries aquàtiques / 30 pull-boys/ 32 taules /15 pilotes d’aigua / 33 xurros.

5

Per poder mostrar de manera molt evident i visual el diagnòstic inicial utilitzem

la metodologia DAFO, que ens permet observar i valorar els punts forts i febles

amb els que ens podem trobar i així treballar sobre aquests anticipadament.

OPORTUNITATS AMENACES

An

àli

si

exte

rn

-És una assignatura obligatòria en

l’educació secundària.

-Tenir instal·lacions idònies

-Poder comptar amb altres

instal·lacions properes al centre

educatiu que ofereixen activitats

alternatives.

-Disposar de material divers i idoni

per a aquest tipus de pràctiques.

-Ens trobem en un entorn molt

favorable en relació amb els

alumnes.

-Flexibilitat d’horaris en les

instal·lacions, ja que poden estar

ocupades per altres grups.

-Manca de temps per dur a terme el

que proposem per les poques hores

de pràctica.

-Possibles conflictes entre alumnes

segons els diferents tipus d’activitats

proposades.

FORTALESES DEBILITATS

An

àli

si

inte

rn

-Ser una grup classe en la que el

nombre d’alumnes és tancat.

-La majoria de nens tenen

coneixements previs.

-És una edat on els nens ja han

assolit un cert nivell físic de força i

coordinació per dur a terme

qualsevol activitat.

-Els alumnes es coneixen entre ells.

-Treballar amb nenes i nenes d

’entre 15 - 16 anys, edat adolescent

i crítica per a molts d’ells.

-Els alumnes no mostrin ganes o

interès per fer l’activitat.

-Possibles estereotips sobre esport

entre nens i nenes.

- Massa diferència de nivells entre

alumnes.

6

3.2 MARC TEÒRIC

La matèria d’educació física té un rol clau en la millora del desenvolupament

personal i social dels alumnes i en el desenvolupament de les competències a

assolir durant la etapa d’ensenyament obligatòria.

Durant aquest període els alumnes han d’ interioritzar la importància que té la

pràctica d’activitat física continuada per a la millora de la salut i com aquesta

pot suposar una bona inversió del temps de lleure. Per aconseguir-ho, cal

vincular la pràctica d’activitat física a una escala de valors, actituds i normes i al

coneixement de l’efecte que té el treball del cos sobre la salut, el creixement

personal i la millora de la qualitat de vida.

Trobem dos competències pròpies de la matèria, la primera és la comunicativa,

que es treballa a través de l’experimentació del cos i el moviment com

instruments d’expressió i comunicació de sentiments i emocions, tant

individuals com grupals; i la segona la social, que se centra en les relacions

interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors, transferits a través de jocs i

esports, activitats a la natura i manifestacions corporals d’expressió.

Cal assenyalar la contribució de la matèria d’educació física en el

desenvolupament de les competències bàsiques, remarcant com a principal el

coneixement i interacció amb el món, mitjançant el propi cos en els diferents

espais que es poden trobar i el coneixement, la pràctica i la valoració de

l’activitat física per la preservació i millora de la salut.

Contribueix, alhora, a l’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que

es treballa l’acceptació de normes col·lectives i la convivència i col·laboració

entre iguals, i la crítica dels valors socials envers l’activitat física i l’esport.

Es desenvolupa el coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i

carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva i l’organització

individual i col·lectiva que contribueixen, alhora, a la competència d’aprendre a

aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.

En aquesta unitat didàctica treballarem els següents dos grans grups de

continguts que apareixen en el Currículum educació secundària obligatòria –

7

Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 pel 4t curs de la secundària: els jocs i

esports.

Des de la perspectiva de la Educació Física Escolar, Parlebas (1988) defineix

l’esport com “el conjunt finit i enumerable de les situacions motrius, codificades

com a forma de competició i institucionalitzada”.

La educació física utilitza l’esport com a mitja fonamental per aconseguir uns

propòsits. Mitjançant la realització pràctica, els alumnes reben influències

físiques, psíquiques e intel·lectuals que proporcionen i condicionen canvis

estructurals i funcionals en l’organisme provocant condicions favorables per

desenvolupar el valor, la disposició, el domini i disciplina entre d’altres... La

complexitat de moviments i desplaçaments en l’esport i les seves variants

tècniques, tàctiques i estratègies possibiliten un ampli desenvolupament de la

cultura del moviment.

Matveiev (1975) estableix una classificació d’esport en funció de l’esforç físic

que requereix. D’aquesta manera estableix cinc categories:

Esports acíclics Predomina la intensitat màxima: atletisme.

Esports predomini de resistència. Intensitats altes o baixes: natació, atletisme...

Esports d’equip Alta intensitat amb pauses : bàsquet, futbol...

Esports de combat o lluita Enfrontament entre individus: lluita, esgrima

Esports complexos i proves múltiples Esforços molt diversos: gimnàstica

esportiva...

D’aquesta classificació hem escollit dues categories com són esports d’equip,

esports amb predomini de resistència.

La educació física, utilitza com a gran part del seu contingut, l’ensenyament a

través del joc. Juan Miranda (1970), defineix el joc com un “acte lliure, executat

amb tensió de gran valor social que permet descarregar energia física i

psíquica , expressar l’inconscient i afirmar la personalitat que constitueix una

realitat i un fi en si mateix i que implica un compromís”

El joc, constitueix la part més potent per educar, aprendre i desenvolupar-se. El

joc com a mitjà de la educació física ha d’aparèixer en tot el programa d’estudi

8

a través de les diverses modalitats, mitjançant jocs per al desenvolupament de

determinades habilitats, capacitats i coneixements i jocs esportius.

Caillois (2003), ens mostra una sèrie de punts explicant-nos que produeix el joc

en el nen com son: Es manté diferenciat de les exigències i limitacions de la

realitat extern, interactua amb els seus iguals, el fa funcionar de manera

autònoma...

És a dir, l’educació física ens ajuda al desenvolupament integral de l’individu,

en tots els seus àmbits, no només en el físic.

3.3 CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS

Aquesta Unitat Didàctica està destinada a un total de 50 alumnes d’entre 15 i

16 anys d’edat, els quals es troben actualment en el quart curs de l’Educació

Secundària Obligatòria (ESO). Es troben repartits en dues classes de 25

alumnes cadascuna. D’aquests 50 alumnes 23 d’ells són noies i 27 nois,

repartits de manera igualitària entre una classe i l’altre, per tant, el nombre de

nois i noies en una mateixa classe es bastant semblant. Tots els alumnes són

de nacionalitat catalana excepte dos d’ells que són de nacionalitat marroquina.

Ens trobem en una etapa bastant complicada com es l’adolescència, època de

canvis que poden suposar alguna complicació l’hora de realitzar alguna

pràctica. Tot i això, ens trobem davant d’un grup de nens i nenes amb unes

característiques molt positives on predomina la cohesió i la igualtat que existeix

entre diferents sexes. Existeix un alt grau de participació en activitats físic-

esportives per part de la majoria dels alumnes, encara que ens hi trobem amb

una minoria poc participativa. Podem afirmar el que ens diu Cagigal (1975,

1966) ”la majoria de nois s’interessen més per la pràctica esportiva que no pas

les noies.”

Observem tal i com diu Piaget que “existeix una clara diferencia en el

desenvolupament físic de l’home respecte les dones en aspectes com la

velocitat”. Es caracteritzen per ser un grup en el qual els agrada compartir

experiències. Concretament un 70% dels alumnes mostren un interès per

l’activitat física i l’esport vers un 30% que no.

9

Cal remarcar que aquestes sessions són d’assistència obligatòria, ja que

tractem una assignatura curricular dins d’aquesta etapa de formació i per tant,

les expectatives i actituds de cada alumne a l’hora de la pràctica poden ser

diverses.

En aquest gràfic es mostra la participació esportiva segons el nivell escolar i

com podem comprovar, de la primària a la Secundaria, etapa que correspon a

aquesta Unitat Didàctica, hi ha una gran caiguda del nombre d’alumnes que

participen en aquest tipus d’activitats. Concretament un 96.277 dels alumnes

deixen la pràctica esportiva en aquesta transició d’etapes, és a dir, gairebé la

meitat.

Pla català d'esport a l’escola (PCEE) - Participació al PCEE segons nivell d'estudis - 2012-2013

Nivell d'estudis Total

n

Infantil

42.042

Primària 178.827

Secundària obligatòria 82.550

Secundària Post-

Obligatòria

9.362

Total 312.781

Font: Observatori Català de l'Esport, 2014; a partir de Consell Català de l'Esport, 2014

10

3.4 RESUM DEL DIAGNÒSTIC

Un cop fet el diagnòstic el següent pas és plantejar els objectius de la Unitat

Didàctica. Aquests tindran com fonament les condicions de l’entorn, el marc

teòric i les característiques dels nostres aprenents.

En l’anàlisi de l’entorn em pogut veure que partim amb moltes oportunitats i

fortaleses, i que les amenaces i debilitats treballades amb antelació poden ser

molt són minoritàries. Amb bones instal·lacions i amb les condicions adequades

podem dur a terme unes sessions molt motivants i útils per l’alumnat.

Per altre banda al marc teòric s’exposen diferents referències que ens ajuden a

fonamentar amb una base teòrica i sòlida, tota la posterior pràctica que

realitzarem. Conèixer aquests conceptes abans de la pràctica és

imprescindible per a dur a terme una programació i una realització de les

activitats òptima.

Per acabar, s’han exposat les característiques dels aprenents. Les descripcions

són a nivell global del grup classe, basada en l’observació i en informació

proporcionada pel propi centre, ja que no tenim accés a nivell personal.

Un cop recollida aquesta informació, ens trobem al punt de partida per a la

definició dels objectius de la nostra Unitat Didàctica. En ells apareixen aspectes

centrats en els procediments sobre la millora de la tècnica individual, la tàctica i

el reglament dels diferents esports i jocs, entre d’altres aspectes de caràcter

actitudinals per la millora personal.

11

4. OBJECTIUS

La matèria d'Educació Física en l'etapa de l' ESO, ha de contribuir no només a

desenvolupar les capacitats instrumentals i a generar hàbits de pràctica

continuada de l'activitat física, sinó que a més, ha de vincular-la a una escala

de valors, actituds i normes i al coneixement dels efectes que té sobre el

desenvolupament personal. En aquest apartat s’exposen els objectius

específics d’aquesta Unitat Didàctica, els quals es presenten a continuació

Els alumnes aprenents, en finalitzar la Unitat Didàctica han de ser capaços de:

1. Executar un escalfament adequat a les característiques personals i de

l’activitat física que es realitzarà posteriorment, en 15 minuts.

2. Reproduir el model tècnic del moviment propi d’un esport determinat en

una situació sense oposició.

3. Mostrar els coneixements tàctics i estratègics dels diferents jocs i

esports treballats en una situació de joc o competició.

4. Actuar amb consciència corporal i aconseguir major domini i control en

les accions de joc real.

5. Adaptar-se al treball en equip valorant les pròpies capacitats i les dels

companys per aconseguir un objectiu comú.

6. Acceptar, enumerar i respectar les normes pròpies de cada esport o joc i

aplicar-les dins la sessió pràctica.

7. Apreciar la cooperació o oposició entre nois i noies indistintament i entre

grups heterogenis de companys.

La matèria d'Educació Física en l'etapa de l' ESO, ha de contribuir no només a

desenvolupar les capacitats instrumentals i a generar hàbits de pràctica

continuada de l'activitat física, sinó que a més, ha de vincular-la a una escala

de valors, actituds, normes i al coneixement dels efectes que té sobre el

desenvolupament personal.

12

5. CONTINGUTS

Els continguts que trobem dins aquesta Unitat Didàctica estan totalment

relacionats amb els objectius exposats amb el punt anterior. Aquests continguts

són la base per a poder construir posteriorment les activitats d’ensenyament-

aprenentatge. Els continguts tenen com a finalitat assolir els objectius

proposats. Per tant, per assolir un objectiu cal adquirir tots els continguts que

amb ell s’hi relacionen.

Seguidament s’exposen els continguts generals que intervenen en aquesta

Unitat Didàctica.

- Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i col·lectius de oci i

recreació.

- Pràctica dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports

d'adversari que requereixin la utilització d'un implement.

- Planificació i organització de tornejos en què s'utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, els valors i el respecte de les

normes.

- Valoració crítica de l'esport de competició i del tractament del cos en els

mitjans de comunicació.

- Valoració dels jocs i esports com a activitats físiques d'oci i temps lliure i

de les seves diferències respecte a l'esport professional de competició.

- Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un

treball en equip. Posada en pràctica a través de diferents jocs

cooperatius.

- Realització i valoració de tasques cooperatives i competitives.

Donat que els continguts són claus per assolir els objectius, a continuació es

presenta una graella on cada contingut està relacionat amb el número

d’objectiu corresponent.

13

CONTINGUTS OBJECTIUS

Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i

col·lectius de oci i recreació.

1, 3, 4, 5, 6, 7

Pràctica dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris dels

esports d'adversari que requereixin la utilització d'un

implement.

2, 3,

Planificació i organització de tornejos en què s'utilitzin

sistemes de puntuació que potenciïn les actituds, els valors i

el respecte de les normes.

1, 5, 6, 7

Valoració crítica de l'esport de competició i del tractament del

cos en els mitjans de comunicació.

4, 5

Valoració dels jocs i esports com a activitats físiques d'oci i

temps lliure i de les seves diferències respecte a l'esport

professional de competició.

4, 5, 8

Acceptació de les normes socials i democràtiques que

regeixen en un treball en equip. Posada en pràctica a través

de diferents jocs cooperatius.

1, 3, 5 ,6, 7

Realització i valoració de tasques cooperatives i

competitives.

5, 6, 7

CONTINGUTS ESPECÍFICS DE CADA BLOC

Per tal de delimitar més els aspectes a treballar en aquesta Unitat Didàctica

s’han separat les setmanes per temàtiques, les de jocs i les d’esports. Pel que

fa a la part d’esports la Unitat consta de tres bloc diferenciats: E1, E2 i E3.

Esports 1 (E1), és en el qual es treballa el bàsquet, Esports 2 (E2), on es fa

natació i Esport 3 (E3), iniciem el bàdminton. A les setmanes destinades a

l’àrea de joc es combinen diferents tipologies de jocs, ja sigui: jocs

14

multitudinaris, jocs de relaxació i tornada a la calma, jocs tradicionals, jocs

populars, jocs d’arreu del món, jocs competitius, entre d’altres.

ESPORTS 1: Bàsquet

Conceptes i continguts del Joc.

1. Avançar: Conduir.

- Bot:

D’avanç i per superar al contrari.

Control

Protecció

- Canvis de mà:

Per davant del cos : progressió i regressió

Darrere del cos.

- Sortides:

Tancades (creuades).

Obertes (directes)

2. Avançar: comunicar – amb i sense pilota

- Passades a dues mans:

Passada de pit

Passada picada

- Passades a una mà:

Passada sobre bot.

Passada picada.

Passada de pit.

- Recepcions:

A dues mans

3. Avançar : jocs de peus

- Sortides

- Aturades:

A un temps

A dos temps

- Peu de pivot:

Pivotar

15

Reversar

4. Finalitzar.

- Aturades

A un temps o de salt

A dos temps o de pas.

- Entrades a cistella

Finalitzant amb mecànica de tir.

- Tirs

A curta distància

A mitja distància.

5. Recuperar

- Desplaçaments defensius

Laterals

Endarrere

Endavant

- Posicions bàsiques

Atac

Defensa

- Aspectes de reglament.

Mitjançant aquests continguts, realitzarem situacions de joc de 1c1, 2c2 i 3c3.

ESPORTS 2: Natació

- Lleis i principis hidrodinàmics.

- Habilitats bàsiques en el medi aquàtic.

- Estils de natació:

Crol.

Espatlla.

Braça.

- Tipus d’entrada a l’aigua:

Carpat

Vertical

De cap

16

Encongit.

- Tipus de salts:

Cap endavant.

Cap endarrere.

Invers.

Amb gir.

- Tècniques de remolc.

- Iniciació al waterpolo.

ESPORTS 3: Bàdminton

- Preparació al cop de bàdminton.

- Pressa de raqueta

De dreta

De revers.

- Posició bàsica (posició en el camp)

- Servei

Llarg

Curt

- Cops a mà alta des del fons de la pista:

Clear

Drop

- Cops de mà baixa a la xarxa:

Deixada

Lob

- Desplaçaments:

Cap a la xarxa

Camp al fons de la pista

Laterals

- Aspectes de reglament.

17

6. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE

Les activitats d’ensenyament – aprenentatges són les que ens ajudaran a

treballar els continguts citats anteriorment durant les sessions pràctiques i així

assolir els objectius que es pretenen.

En el següent llistat trobem les activitats d’ensenyament – aprenentatge que es

duran a terme a les sessions i les indicacions específiques sobre si formen part

de l’avaluació. L’avaluació inicial ens proporciona informació sobre el punt de

partida sobre el quan es comença a treballar. L’avaluació formativa és aquella

que valora el recorregut de l’alumne de mode continuat, és a dir, es valora el

procés, i l’avaluació final serveix per fer una comparativa entre l’inicial i aquesta

i observar el que s’ha assolit i el que no.

1. Qüestionari per veure quins són els coneixements previs dels alumnes

en relació al joc, l’esport i l’activitat física en general. El qüestionari serà

mitjançant preguntes curtes i tipus test amb una única resposta correcta.

(Avaluació inicial)

2. Pràctica de jocs esportius per fomentar les habilitats motrius bàsiques.

Per exemple: relleus, concursos o formes jugades. (Avaluació

Formativa)

3. Reproducció de models tècnics a nivell esportiu. Per exemple: un

concurs de tir, joc de pilla-pilla amb bot i relleus amb els diferents estils

de natació. (Avaluació Formativa)

4. Execució de jocs tradicionals per tenir un recull d’aquests. Per exemple:

la xarranca, el pica paret i el mocador. (Avaluació Formativa)

5. Reproducció de jocs d’arreu del món per experimentar les formes de joc

d’altres cultures o països i trobar similituds amb les pròpies. Per exemple

el joc de la Mamba, d’origen africà. (Avaluació Formativa)

18

6. Practica de jocs multitudinaris on s’experimenti l’organització d’un grup

amb objectius comuns. Per exemple: Llops, gallines i llebres. (Avaluació

Formativa)

7. Resolució de conflictes a partir d’una situació de joc. Per exemple: dins

dècada competició hi haurà un o dos arbitres que seran els encarregats

de resoldre qualsevol diferència entre equips. (Avaluació Formativa).

8. Realització de competicions esportives on actuïn els components

tècnics, tàctics i estratègics propis de cada esport. Per exemple: 3 contra

3, diferents relleus en natació i partits a 15 punts. (Avaluació

Formativa)

9. Simulació d’una sessió de jocs per grups de 5 alumnes. Per exemple:

Explicar, executar i dinamitzar quatre jocs de diferents tipologies to

aconseguint el seu bon funcionament i garantint el compliment de les

seves normes. (Avaluació Final)

10. Organització d’una diada de tancament a mode de torneig. Per exemple:

Fer una sessió de competicions o jocs competitius, on l’organització, els

grups i el compliment del reglament vagi a càrrec dels alumnes.

( Avaluació Final)

7. TEMPORALITZACIÓ

En aquest espai es presenten tres taules. La primera és la distribució de les

sessions dins el calendari acadèmic, per tal de veure de manera global, com

s’aniran succeint aquestes pràctiques dins de cada un dels mesos en els quals

es desenvolupa aquesta Unitat Didàctica i el seu horari. La segona taula està

dividida en tres parts, és a dir, una taula per mes. En aquestes trobem una breu

descripció més detallada, sobre el que es treballa en cadascuna de les

sessions de manera cronologia, a mode de petita guia. Pel que fa a la ultima

taula, és en la qual s’exposa tota la temporalització sencera, la qual inclou

19

objectius, continguts, activitats, avaluació i marca en quina sessió es

desenvolupa cada aspecte.

Taula 1: Calendari acadèmic trimestral

PLANNIFICACIÓ 2n TRIMESTRE EDUCACIÓ FÍSICA

( 14 Desembre – 01 Abril 2016)

MES 1

MES 2

MES 3

(14 Desembre – 29Gener)

(01 Febrer – 26 febrer)

(29 Febrer – 1 abril )

15/12/15 Inici +Jocs 2/02/16 E2:Natació 1/03/16 E3:bàdminton

17/12/15 Jocs 4/02/16 E2:Natació 3/03/16 E3:bàdminton

22/12/15

NA

DA

L

9/02/16 E2:Natació 8/03/16 E3:bàdminton

24/12/15 11/02/16 Jocs 10/03/16 E3:bàdminton

29/12/15 16/02/16 Jocs 15/03/16 E3:bàdminton

31/12/15 18/02/16 E2:Natació 17/03/16 Jocs

5/01/216 23/02/16 E2:Natació 22/03/16

SETMANA

SANTA

701/2/16 25/02/16 Jocs a

l’aigua

24/03/16

12/01/16 E1:Bàsquet 29/03/16 Jocs

14/01/16 E1:Bàsquet 31/03/16 Jornada final

19/01/16 E1:Bàsquet

21/01/16 E1:Bàsquet

26/01/16 E1:Bàsquet

28/01/16 E1:Bàsquet

HORARI

Dimarts: 11:30h- 12:30h.

Dijous: 10:00h – 11:00h

20

Taula 2: Descripció de les sessions mensuals

MES 1

15/12/15 Jocs Sessió introductòria al nou trimestre

(qüestionari) + Iniciació al joc

(Característiques general).

17/12/15 Jocs Aplicació pràctica: jocs de cooperació

12/01/16 Bàsquet Iniciació al bàsquet: Què és el bàsquet ? +

Reglament

14/01/16 Bàsquet Tècnica: conducció amb bot, canvis de mà i

sortides.

19/01/16 Bàsquet Tècnica de passada / jocs de peu + inici al

1c1.

21/01/16 Bàsquet Tècnica de finalització + Inici al 3c3

26/01/16 Bàsquet Treball defensiu + situacions reals (1c1, 2c2,

3c3)

28/01/16 Bàsquet Situacions reals de joc.

MES 2

2/02/16 Natació Classe teòrica: introducció al medi aquàtic –

lleis i principis aerodinàmics.

4/02/16 Natació Familiarització amb el medi aquàtic +

entrades + salts.

9/02/16 Natació Estils de natació

11/02/16 Jocs Jocs de cooperació i oposició

16/02/16 Jocs Jocs d’arreu del món

18/02/16 Natació Estils natació + tècniques de remolc.

23/02/16 Natació Iniciació al waterpolo (molt bàsica)

25/02/16 Jocs

aquàtics

Sessió de cloenda ( jocs en el medi aquàtic)

21

MES 3

1/03/16 Bàdminton Sessió introductòria + Reglament.

3/03/16 Bàdminton Posicions bàsiques + preparació al cop de

bàdminton.

8/03/16 Bàdminton Cops a mà alta i baixa + desplaçaments

10/03/16 Bàdminton Serveis i aplicació de les sessions anteriors.

15/03/16 Bàdminton Recopilatori final + partits

17/03/16 Jocs Simulació sessió de jocs en grups de 5.

29/03/16 Jocs Recopilatori de tots els jocs vistos a les

sessions anteriors.

31/03/16

Jocs i

esports

DIADA ESPORTIVA

Taula 3: Temporalització completa de tota la Unitat Didàctica

(fotografía extreta d’un altre document)

22

23

8. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

En aquest apartat s’especifica per cadascun dels objectius establerts una

activitat d’avaluació i uns criteris que determinaran com serà aquesta avaluació,

amb una puntuació corresponent. S’avaluarà de manera continuada tenint

sempre en compte la progressió d’aquest aspecte durant el trimestre tant

quantitativament com qualitativament.

Cada criteri està puntuat en tres escales. Si es compleix, s’atorga una

puntuació de 2 punts. Si es compleix amb dificultat la puntuació és de 1 punt i

si no es compleix la puntuació és de 0 punts. En el cas de l’objectiu numero 2,

al haver d’avaluar cada model tècnic per separat les puntuacions són de 1, 0’5

o 0 punts. L’ instrument d’avaluació, és una graella per a cada objectiu, en la

quan també tenim opció per fer observacions o anotacions que es creguin

pertinents de cada alumne

1. Executar un escalfament adequat a les característiques personals i

de l’activitat física que es realitzarà posteriorment, en 15 minuts.

Es pretén que l’alumne sigui capaç de realitzar, dinamitzar i desenvolupar un

escalfament de 15 minuts que sigui adequat per a la posterior activitat que es

durà a terme en la sessió pràctica. Cada alumne tindrà varies oportunitats per

assolir aquest objectiu, ja que en cada sessió dos alumnes s’encarregaran de

dinamitzar aquesta part de la sessió.

Activitat d’avaluació: Dinamitzar en dues sessions la part de l’escalfament

corresponent per a la pràctica posterior.

24

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

EXECUCIÓ D’UN ESCALFAMENT

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Coneix els exercicis propis

d’un escalfament

Coneix les característiques de

cada exercici

Sap realitzar un escalfament

segons les necessitats

TOTAL

2. Reproduir el model tècnic del moviment propi d’un esport

determinat en una situació sense oposició.

L’alumne al finalitzar la Unitat Didàctica ha de conèixer i ser capaç de reproduir

el model tècnic transmès de cadascun dels esports treballats durant el

trimestre, en una situació de joc, sense oposició.

Activitat d’avaluació: Tasca analítica on es pugui observar el compliment

d’aquests requisit en cadascuna de les accions o moviments específics de cada

esport. Dins cada esport s’avalua l’execució de tres models tècnics, per tant, hi

haurà una taula per cada model tècnic avaluat.

Al bàsquet aquests models tècnics són: bot, tir i posició defensiva.

A natació els models tècnics són: estils ( crol, espatlla i braça), salts i remolc.

A bàdminton els models tècnics són: pressa, servei i cops.

25

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

MODEL TÈCNIC

Nom de l’alumne:

___________

Si

(1 p)

Amb

dificultat

(0’5p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Coneix l’execució del model

tècnic

Reprodueix el model tècnic en

la pràctica

Coneix en quin moment ha

d’utilitzar aquest model tècnic

TOTAL

3. Mostrar els coneixements tàctics i estratègics dels diferents jocs i

esports treballats en una situació de joc o competició.

Amb aquest objectiu es pretén fomentar l’ús intel·ligent del joc, buscant la millor

estratègia i demostrar els aspectes tàctics del joc que permetin a l’alumne

aconseguir el resultat o el rendiment desitjat.

Activitat d’avaluació: Competicions, ja siguin partits o relleus, que simulen el joc

real de l’esport.

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

CONEIXEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Coneix els models tècnics i

tàctics de l’esport

Aplica els coneixements dins

la pràctica esportiva en

situació de joc

Coneix quan ha d’aplicar cada

model, en una situació

concreta

TOTAL

26

4. Actuar amb consciència corporal i aconseguir major domini i

control en les accions de joc real.

L’alumne ha de ser conscient de les possibilitats i les limitacions del seu cos i

així treballar en elles per tal de millorar els aspectes possibles. Tanmateix ha

d’aconseguir el màxim grau de domini, per així realitzar els moviments

esportius amb la major eficàcia i eficiència possible.

Activitat d’avaluació: Competicions, ja siguin partits o relleus, que simulen el joc

real de l’esport.

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

CONSCIÈNCIA CORPORAL

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Coneix les possibilitats i

limitacions del seu propi cos

Te domini i control corporal

Utilitza el domini corporal

dins les situacions de joc per

aconseguir benefici

TOTAL

5. Adaptar-se al treball en equip valorant les pròpies capacitats i les

dels companys per aconseguir un objectiu comú.

Tots els integrants d’un equip han de treballar equitativament i en cooperació

per assolir l’objectiu comú del grup, integrant i adaptant les pròpies capacitats i

les dels companys dins aquesta col·laboració grupal.

Activitat d’avaluació: Competicions per equips, on cada equip tingui un objectiu

comú.

27

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

TREBALL EN EQUIP MITJANÇANT

CAPACITATS

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Treballa en equip activament

buscant l’objectiu comú

Valora i respecte les seves

capacitats i les dels

companys

Assoleix un rol i assumeix

una identitat com a grup

cooperatiu

TOTAL

6. Acceptar, enumerar i respectar les normes pròpies de cada esport o

joc i aplicar-les dins la sessió pràctica.

Al finalitzar la Unitat Didàctica els alumnes han de saber el reglament de cada

esport i les normes que regeixen cada joc. Així com també han de demostrar a

la pràctica el respecte que tenen d’aquestes.

Activitat d’avaluació: Descripció de les normes dels jocs duts a terme en la

sessió final de jocs per grups de cinc alumnes. Dinamització dels jocs i vetllar

pel compliment de les normes. Pel que fa als esports, en la sessió d’avaluació

final de cada bloc d’esport descripció del reglament i compliment d’aquestes

durant les competicions que simulen la situació real del joc.

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

28

NORMES DINS D’UN ESPORT O JOC

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions C

RIT

ER

IS D

’AV

AL

UA

CIÓ

Coneix les normes que

regeixen un joc o esport

Respecta les normes que

regeixen un joc o esport

Utilitza les normes de manera

intel·ligent per treure el seu

benefici en situacions de joc

TOTAL

7. Apreciar la cooperació o oposició entre nois i noies indistintament i

entre grups heterogenis de companys.

En totes les sessions de la Unitat Didàctica i en cadascuna de les activitats

dutes a terme a la pràctica els alumnes han de ser capaços de treballar i

cooperar en grups diferents de companys, mostrant el mateix grau d’interès i

participació en tots ells.

Activitat d’avaluació: Jocs i competicions dutes a terme en la sessió pràctica.

Diada final d’esport i jocs.

Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:

COOPERACIÓ I OPOSICIÓ

Nom de l’alumne:

___________

Si

(2p)

Amb

dificultat

(1p)

No

(0p)

Puntuació Observacions

CR

ITE

RIS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

Participació activa en tot tipus

d’agrupaments

Cooperació i oposició

igualitària en tot tipus

d’agrupaments

Inclusió de l’alumnat dins el

grup cooperatiu i respecte pel

l’adversari

TOTAL

29

Pel que fa la vessant quantitativa de l’avaluació s’ha dividit el grau

d’assoliment en quatre nivells, mitjançant la puntuació final obtinguda. El total

dels punts que es poden assolir és de 63. Cada objectiu consta de un màxim

de 6 punts, exceptuant el numero 2, que esta format per 27 punts, contant els 6

models tècnics que en ell s’avaluen. Els nivell que poden assolir els alumnes

són els següents.

Nivell 1- Nul. Entre 0 i 15 punts: El grau d’assoliment d’objectius és molt baix,

ja que l’alumne no aconsegueix arribar a les expectatives desitjades en

referència als ítems de cada objectiu. Es considera que l’alumne no ha arribat

al mínim de coneixements imprescindibles.

Nivell 2 - Principiant. Entre 16 i 32 punts: El grau d’assoliment d’objectius és

baix, però es considera que està dins el límit de coneixements bàsics treballats

a les sessions.

Nivell 3 – Mig. Entre 33 i 49 punts: En aquest nivell es considera que l’alumne

ha obtingut un grau d’assoliment objectius mitjà - alt. Es considera que és un

alumne competent en la matèria i amb capacitats i habilitats suficients per

resoldre la majoria de situació plantejades durant la pràctica.

Nivell 4 – Expert. Entre 50 i 63 punts: L’alumne ha superat notablement la

puntuació mitjana i es considera que té un grau d’assoliment d’objectius elevat.

És un alumne capaç de executar i reproduir les accions de joc i esport de

manera eficaç i eficient, aplicant els aspectes tècnics i estratègics treballats,

així com el compliment del reglament i el bon treball cooperatiu. També es

caracteritza per tenir bona actitud i participació activa en totes les activitats.

Nivell 1- Nul Suspès

Nivell 2 - Principiant Bé

Nivell 3 – Mig Notable

Nivell 4 – Expert Excel·lent

30

9. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Metodologia

La metodologia emprada en aquesta Unitat Didàctica és de caràcter global,

centrada en la formació continuada. Aquesta formació continuada persegueix

els principis metodològics següents:

- Fomentar un aprenentatge ajustat a les necessitats de l’alumnat concret.

- Afavorir l’aprenentatge progressiu, reforçant els coneixements previs i

incidint en els nous fins arribar a assolir els objectius marcats.

- Potenciar l’aprenentatge variat, mitjançant l’ús de diferents tècniques y

recursos d’ensenyament- aprenentatge dins la pràctica.

- Individualitzar el procés d’aprenentatge apropant-nos a la realitat i

necessitats de cada alumne en concret atenent la diversitat.

- Desenvolupar el procés d’aprenentatge de forma vivencial grupal,

validant l’acumulació d’experiències tant individuals i col·lectives

Es proposaran reptes a l’aluma que sigui capaç d’assolir, però que trobi

dificultats per aconseguir-ho, buscant la motivació, varietat, participació,

adaptacions i recursos imprescindibles en cada context.

Pensem que aquesta és la millor opció metodologia per a fomentar la

participació activa de l’alumnat i així extreure el major interès per part d’ells i

també el màxim desenvolupament personal.

Estils d’ensenyament

Pel que fa a l’etil d’ensenyament val a dir que les activitats es guien dins el

marc del joc i de l’esport. El primer ens permet dur a terme accions motrius

organitzades i de caire lúdic, amb opció d’introduir qualsevol adaptació que

creiem pertinent i que ens ajudi a assolir els nostres interessos. L’esport, amb

regles més tancades, es realitza mitjançant situacions adaptades, situacions

simplificades i situacions reals de pràctica esportiva.

Aquestes activitats en la majoria de casos es fan a partir del modelatge del

mestre o d’indicacions d’aquest. Malgrat existeixin moments de més autonomia,

el mestre sempre és el que marca el ritme de la sessió, dinamitza, decideix les

activitats a realitzar i avalua. Tot i així, s’aposta per un tipus de pràctica que

31

impliqui cognoscitivament l’alumne, on aquest hagi de prendre decisions i

resoldre problemes de manera autònoma, ja que creiem que així els

aprenentatges són més profunds, rics i personalitzats.

Gestió i organització

Les sessions es gestionaran amb tot el grup classe alhora, és a dir els 25

alumnes junts, tot i que l’organització pot ser variable. Depenent del tipus de

sessió podem dividir el conjunt d’alumnes per la meitat o en petits subgrups

més reduïts, ja que comptem amb l’ajuda de dos mestres.

Els grups es formaran de manera equitativa, sempre barrejant nens i nenes per

igual, intentant promoure una inclusió i participació de tot l’alumnat per igual,

sense distincions. S’evitarà qualsevol tipus d’estereotip i es lluitarà per a la

cohesió de grups ja siguin més homogenis o més heterogenis. En algunes

sessions es deixarà que siguin els propis alumnes els que facin els grups, per

així poder comprovar si aquesta proposta d’unió inclusiva està començant a

formar part de la identitat del grup classe.

En cada pràctica es proposen tres alumnes encarregats de modelar o dur a

terme l’escalfament previ i els estirament finals, i així marcar una rutina per la

qual tots els alumnes passaran un parell de vegades. Pel que fa el material,

seran els propis alumnes que han guiat l’escalfament els que s’encarregaran de

treure i de guardar el material emprat, assegurant-se de que tot queda ben polit

i recollit al finalitzar la sessió. Conseqüentment tots els alumnes passaran per

aquesta posició i participaran d’aquesta responsabilitat de vetllar pel bon

funcionament del grup.

Sessió exemple

32

Data: 19/01/16 Curs: 4t E.S.O Horari: 11:30h -12:30h

SESSIÓ 5 : BÀSQUET

Continguts: Tècnica de la passada + jocs de peu + inici de l’1c1.

Objectius:

-Reproducció del model tècnic del bàsquet.

-Saber utilitzar els diferents elements tècnics de manera intel·ligent en les diferents situacions.

ESCALFAMENT

BOT PER MITJA PISTA: Els alumnes aniran botant la pilota per mitjà pista. Quan es trobin a

un company amb el mateix color de samarreta hauran de fer un pas progressiu o regressiu.

JOC DE LES ABELLETES Material: Pilotes de bàsquet i cons.

Funcionament: Es col·locaran cons dispersats per una meitat de la pista. Les aranyes són els jugadors que han d’agafar aquests cons i les “abelletes” les que s’encarregaran d’evitar-ho. Tots aniran amb pilota. Per iniciar el joc les aranyes es situen a la línia de fons i les abelletes dispersades per la pista. A la senyal les aranyes han de sortir i intentar agafar un con i portar-lo a la seva línia de fons sense ser tocats per les abelletes. Si una abelleta toca a una aranya aquesta ha de tornar a la línia de fons

PART PRINCIPAL.

Exercici 1: els jugadors es col·locaran per parelles en la línia de fons i aniran passant-se la

pilota amb la tècnica adequada (passada de pit) sense que caigui a terra.

Handicaps: limitem el número de passades.

Exercici 2: mateix exercici però canviem el tipus de bot (passades picades + passades sobre

el cap)

EXERCICIS 1c1

Entrades: Sortida creuada cap al centre de la pista + canvi de mà + buscar 45º i entrada. 1x1: atac: handicap ofensiu- limitació de 5 pots + 1 canvi de mà + acabar dins de la zona de tir lliure.

TORNADA A LA CALMA

“K.O”

Els alumnes es col·locaran tots en una fila. El primer, llençarà a cistella

des de la línia de tir lliure. Un cop llença el primer, el segon ja pot

llençar. El joc consisteix en ficar cistella abans de que el jugador de

darrere la fiqui. Un cop hem tirat per primera vegada, les altres, hem de

tirar des de el lloc on hem agafat la pilota. El jugador que no fiqui cistella

en aquestes condicions quedarà eliminat. + ESTIRAMENTS

33

10. CONCLUSIONS

Per finalitzar aquesta tasca a mode de cloenda exposarem les conclusions i

reflexions finals.

Realitzant aquest treball hem pogut valorar la importància que té el fet de

programar tant si estem a la feina, entrenant a nens, donant classes, és a dir,

en qualsevol àmbit de les nostres vides, ja sigui més professional o menys.

Com més previsors siguem, més possibilitats tindrem d’aconseguir els nostres

objectius. Cal dir que sempre apareixeran imprevistos, ja que aquests sempre

hi són presents, però estem segures que realitzant una bona programació el

riscs de no complir els objectius és menor, que no pas si s’utilitza la

improvisació. Aquesta és una de les premisses bàsiques que hem extret de

l’assignatura i que hem pogut posar en pràctica amb la nostra Unitat Didàctica.

Val a dir que és l’essència de tots els coneixements que hem adquirit al llarg

del curs.

Gràcies a la realització d’aquesta UD, hem pogut experimentar una hipotètica

situació real de com seria la programació d’un trimestre d’un curs, en l’àmbit

laboral que ens interessa i prendre consciència de tot el procés previ que

existeix abans d’iniciar un projecte.

Hem trobat amb algunes dificultats, però que finalment hem pogut resoldre amb

comoditat, com per exemple, alhora de fer el diagnòstic inicial ja que ha estat

bastant subjectiu. Gràcies a l’ajuda d’Internet, llibres de text i articles, hem

pogut recopilar informació suficient que ens ha ajudat a la realització de la

Unitat didàctica.

Tot i les dificultats que ens hem trobat, el fet de que les dues membres del grup

tinguem el mateix objectiu futur, com es, arribar a ser mestres d’Educació

Física, ens ha facilitat el treball i ens ha motivat més al apropar-nos a una

situació real laboral.

Com a conclusió final podem dir que la realització d’aquesta UD i tots els

aprenentatges assolits en el curs, han estat possibles gràcies a la quantitat

d’informació recopilada durant el curs proporcionada per professor i per les

34

xerrades impartides per grans professionals que ens han guiat en tot moment

en la pràctica.

Programar implica temps, però si es pretén fer una tasca de qualitat i tenir

grans opcions per assolir èxit, és essencial i imprescindible.

35

11. BIBLIOGRAFIA

Educación Secundaria Obligatòria, Educación Física ( 2013 ) Decreto

74:http://www.educastur.es/media/centros/curriculo/decreto_74_eso/D74

Educacionfisica_20070620.pdf ( Informació sobre l’educació física a la

ESO )

Observatori Català de l’Esport. (2013). Un informa de tendències.

L’esport a Catalunya:

http://www.observatoridelesport.cat/uploads/pdf/informe2014.pdf

(informació sobre les tendències esportives a Catalunya ).

Oidui U.A. La tradición lúdica en el currículum educativo. Apunts

Educació física i esports INEFC. http://www.revista-

apunts.com/es/hemeroteca?article=1522&highlight=JUEGOS

Dr. Jorge R.T. Taxonomia de les disciplines esportives.

Thttp://www.actividadfisicayciencias.com/articulos/2013/vol5n2/taxonomi

a_deporte/TAXONOMIA_DE_LAS_DISCIPLINAS_DEPORTIVAS_Jorge

_Ramirez.pdf (classificació dels esports).

Generalitat de Catalunya. Pla català d'esport a l’escola (PCEE):

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.asp?subdim=4&id_ind=39

Río, A & Davía, J ( s.f ) Mètodes d’ensenyament en educació física.

Adequació als principis metodològics de l’educació primària. Recuperat

de : http://www.enmoviment.es/t23.pdf (Cerca de mètodes i estils

d’ensenyament ).

Emilio J. Martínez López. Programació didàctica de Educació Física.

Manual per al professorat. Paidotribo:

http://www.paidotribo.com/downloads/ESO4_Guia_Didactica.pdf

José F.A. El bàdminton: http://www.badminton.es/file/7349/?dl=1

(Continguts del bàdminton).

D. Jose R.N/D. Javier M.R. Programació de Educació Física a la etapa

de la E.S.O.

http://ruc.udc.es/bitstream/2183/11515/2/CorderiFernandez_Daniel_TFG

_2013.pdf