16. La diversitat cultural.16.1 La diversitat cultural al món actual16.2 El món de les religions16.3La diversitat lingüística16.4 La diversitat amenaçada16.5 Els límits a la homogenització cultural

La diversitat cultural al món actualUn dels trets fonamentals que caracteritzen les comunitats humanes i les

diferencien de la resta d’espècies és la cultura. La cultura en un sentit ampli, un sentit

que sovint es confon amb el significat de civilització i que inclou un extens ventall

d’elements que van des de la llengua a la religió; de la creació artística a les tradicions

populars, de la ciència a la tecnologia, i en general de tots aquells aspectes que són

causa i/o conseqüència del propi procés de l’evolució de l’espècie humana i de la seva

visió del món.

Aquesta cultura es caracteritza per l’enorme diversitat de formes i

manifestacions que adopta, una diversitat fruit de la creació humana i que es pot

equiparar quant a riquesa i complexitat amb la biodiversitat natural. Així si en l’àmbit

natural es parla de grans ecosistemes planetaris o geomas, també s’han conformat

grans àrees culturals –o àrees de civilització- a nivell planetari, i així com es parla de

regions equatorials o tropicals, també es parla d’unes àrees de civilització occidental o

oriental per posar alguns exemples.

Si aquestes grans regions naturals inclouen múltiples ecosistemes com a

manifestació de complexitat, també les cultures humanes incorporen aquesta

complexa diversitat. I si els sistemes naturals són dinàmics, les cultures també

comparteixen aquesta propietat ja que es troben en permanent evolució.

L’evolució de les cultures no es pot deselligar de l’evolució de les comunitats

humanes a les que pertanyen, i en aquest sentit, els processos culturals responen en

molts aspectes a lògiques similars als processos socials i econòmics.

Les cultures són realitats dinàmiques i realitats en contacte, un contacte que

sovint pren la forma de pugna o fins i tot de conflicte. I així com hi ha economies

expansives, o potències econòmiques i economies dependents, en l’actualitat també hi

ha cultures expansives, altres en declivi, fins i tot hi ha cultures en perill d’extinció, i és

per això que es parla d’una diversitat cultural amenaçada com es veurà a continuació.

El món de les religions La religió, entesa com a sistema de creences, ha estat present en les societats

humanes des dels inicis de la civilització i constitueix un dels elements claus per

entendre l’evolució cultural de la humanitat, El món de les religions presenten una

enorme diversitat, tan pel que fa al nombre de fidels o practicants com a la seva

distribució geogràfica.

Les religions més importants pel nombre de fidels o per la seva àrea d’expansió

són: el cristianisme, l’islam, l’hinduisme, el budisme, el confucianisme, el sintoisme i

l’animisme. Cristianisme i islam conformen amb el judaisme les anomenades “tres grans religions monoteistes”, per bé que aquesta darrera presenta en l’actualitat una

dimensió molt més reduïda que les altres dues1.

El cristianisme, amb les seves variants principals: catòlica, protestant i

ortodoxa es predominant a Europa, Amèrica i Oceania. La seva àrea d’expansió

correspon a grans trets amb la dels països occidentals, l’àrea formada pels països

europeus i les altres zones del món colonitzades per població d’origen europeu. A

banda d’aquestes zones, la geografia de les diverses confessions cristianes s’entén a

diverses zones d’Àfrica –Etiòpia, Sudàfrica, Nigèria, etc.- o Àsia –Filipines -.

La religió musulmana s’estén pel nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Àsia Central i

part del sud –Índia, Bangladesh- i sud-est d’Àsia –Indonèsia, Malàisia- i constitueix un

element determinant en l’àrea de civilització que formen els països islàmics. L’hinduisme es concentra al subcontinent Indi i el budisme, sintoisme i

confucianisme al sud i est d’Àsia, zones que formen l’àrea de civilització oriental. Les creences animistes que s’anomenen també religions naturals estan molt

arrelades a l’Àfrica negra, però en aquest continent també hi ha penetrat l’islam i el

cristianisme.

Tot i el predomini d’aquestes grans religions en les àrees esmentades, el

nombre de practicants i el grau d’influència de la religió en les societats és molt

variable. La religió té actualment una gran influència en societats de determinats

països, especialment els islàmics. Molts d’aquests països són confessionals, en els

quals el culte majoritari es la religió oficial de l’estat, que la protegeix i la fomenta. En

canvi en la influència de la religió és actualment limitada en la majoria de països

occidentals. En aquests països, l’estat no reconeix cap religió oficial, i tot i que el

cristianisme és la religió majoritària entre els creients, també hi ha un important

nombre de persones que no s’identifiquen amb cap religió i es defineixen com a atees

o agnòstiques.

Els fonamentalismes religiosos

Tot i que hi ha països que tenen religions oficials, la llibertat de cultes està

acceptada de forma generalitzada arreu del món, i els creients d’altres religions poden

practicar lliurement els seus cultes.

Tot i així, en l’actualitat s’estan estenent les actituds radicals que busquen la

imposició d’unes religions per sobre de les altres, unes actituds intolerants que posen

en perill els drets individuals de les persones i constitueixen una amenaça contra la

convivència de les societats.

Aquestes postures tan radicals s’anomenen integrisme o fonamentalisme. En

alguns països musulmans com Aràbia Saudita, Iran o Sudan, l’islam no és solament la

religió oficial sinó que és una part fonamental del seu sistema polític i jurídic. La xara o llei islàmica s’aplica a totes les persones siguin o no creients i els practicants d’altres

religions sovint tenen dificultats per exercir els seus cultes, almenys de forma pública2.

La intolerància religiosa ha estat motiu d’enfrontaments, persecucions i guerres

en diferents llocs i èpoques històriques. L’avenç dels extremismes religiosos

constitueix una clara amenaça en aquest sentit.

L’integrisme s’està estenen des de fa alguns anys per molts països musulmans

on els seus partidaris organitzats en partits o moviments polítics pretenen implantar

règims polítics islàmics. Aquesta pugna ha provocat greus conflictes civils en diversos

països, arribant a degenerar en gravíssims conflictes armats com el cas d’Algèria

(unitat 15)

Cal fer alguns aclariments i matisacions sobre l’integrisme religiós: d’una

banda, les actituds fonamentalistes, també s’observen entre els practicants d’altres

religions. Així encara que no amb l’impuls i la dimensió que estan prenent en el món

islàmic, també hi ha fonamentalistes jueus, hindús o cristians. D’altra banda, dins

el propi islamisme polític s’hi torben diferents concepcions i aptituds, des de les més

radicals a les més moderades, que en alguns casos han arribat al poder per via

electoral i respectant la legalitat democràtica, com és el cas recent de l’islamisme a

Turquia

La diversitat lingüística El mon de les llengües

La llengua és un dels elements més importants de la cultura dels pobles, ja que

constitueix un vehicle de comunicació bàsic, del que també se’n deriven les tradicions

literàries populars i cultes. Cada llengua suposa una manera única de veure

l’experiència humana, una forma d’entendre el món.

El nombre de llengües parlades al món és elevadíssim, es poden comptar per

milers3. En un sol país, Papua-Nova Guinea es tenen comptabilitzades més de 800

llengües, i a l’Índia es calcula que entre llegües i dialectes es pot arribar a 1.600

registres lingüístics. Realment es tracta d’un cas excepcional, però no és únic: hi ha

altres estats on es parlen desenes i fins i tot centenars de llengües i dialectes.

Pel que fa al nombre de parlants les xifres aporten un gran contrast ja que hi ha

llegües amb uns pocs milers o fins i tot per uns pocs centenars de parlants i d’altres

amb centenars de milions.

* El grup de les llengües majoritàries l’encapçala el xinès, que, amb les seves

diverses variants, supera els 1.000 milions de parlants, seguida de dues llengües

europees: l’espanyol i l’anglès que superen els 300 milions de parlants com a primera

llengua. Aquestes xifres prenen una altra dimensió quan s’estableix el mapa mundial

de les llengües ja que el xinès està molt concentrat en un sol territori, mentre que les

llengües europees ocupen un àmbit territorial molt més ampli. Aquestes es parlen en

molts països de diversos continents, que en el passat formaren part dels imperis

colonials anglès, espanyol respectivament.4

Aquestes llengües, més algunes altres com l’àrab o el francès tenen una forta

projecció internacional tant pel seu abast territorial com per la seva condició de

vehicles de comunicació per a persones, empreses i organitzacions de diferents

països. Tot i així, en els darrers anys l’hegemonia mundial dels Estats Units ha fet que

l’anglès s’hagi convertit en la llengua internacional per excel·lència.

Altres llengües importants tant pel que fa al seu àmbit territorial com pel nombre

de parlants són, el rus, el portuguès i l’hindi i el francès que superen els 150 milions de

parlants.

* Amb una posició inferior al grup anterior, hi ha un nombrós grup de llengües amb un nombre elevat de parlants, però sense assolir la dimensió de les anteriors. En aquest

grup s’hi troben llengües de diferents continents i també amb situacions i estatus

diferents, així ho podem trobar des de llengües oficials en els grans estats europeus

com l’alemany, l’italià o el polonès, a llengües africanes o asiàtiques que no disposen

de la projecció de les europees.

* En l’altre extrem de l’estatus lingüístic, el grup de llengües minoritàries és enorme,

grup on s’ha d’incloure la llengua catalana. La seva situació de les llengües

minoritàries és molt diversa, tant pel que fa al seu estatus com pel nombre de parlants.

Però el seu “estat de salut” contrasta amb la de les grans llengües internacionals fins

al punt que moltes d’aquestes llengües minoritàries es troben en procés de franca

regressió o fins i tot en perill de desaparició.

Llengües en perill

El procés que afecta les llengües minoritàries no és nou; les llengües no són

fenòmens estàtics, inamovibles, sinó que són dinàmiques, evolucionen amb el temps i

fins i tot moren –recordem el llatí-. Però en l’actualitat aquesta situació s’emmarca en

un procés global uniformització cultural, que en l’àmbit lingüístic, es concreta en

l’expansió d’unes llengües en detriment de la diversitat lingüística. Un estudi recent de

la UNESCO ha determinat que el 90% de les llengües que es parlen en l’actualitat al món estan en perill de desaparició, i de fet es calcula que en l’actualitat “moren”

vàries llengües cada any. En concret, les observacions més pessimistes estimen en

dues llengües per setmana aquesta “mortalitat”.

Aquest procés està afavorit per diversos factors entre els que destaquen la

política que en matèria lingüística es segueix en molts països, i el paper de les

indústries culturals i els mitjans de comunicació de masses.

La política lingüística en els estats on coexisteixen vàries llengües pot

reconèixer la diversitat o bé imposar una sola llengua oficial. Val a dir que aquesta

segona opció és lamentablement la més habitual, fet que condemna les llengües no

oficials a una condició d’inferioritat i les converteix en llengües minoritzades.

La condició d’ oficialitat possibilita la presència de les llengües en àmbits tan

essencials per al seu desenvolupament com són l’ensenyament, l’administració pública i els mitjans de comunicació. La presència en aquests àmbits és fonamental

per la subsistència de les llengües minoritàries ja que en cas contrari es veuen

pràcticament relegades a l’ús col·loquial. Es dona el cas que moltes llengües es

veuen abocades a usos lingüístics molt limitats –- per exemple a l’expressió oral- ja

que en molts casos ni tant sols han desenvolupat un sistema d’escriptura propi. Això fa

que de moltes de les llengües que han desaparegut o estan en procés de fer-ho, no en

quedarà cap tipus de constància5

En estats amb formes de govern poc democràtiques, la pràctica de la

uniformització es poden portar fins a l’extrem de prohibir les llengües que no són

oficials. Unes polítiques que constitueixen, a més d’una agressió contra la diversitat

cultural, un atemptat contra els drets més elementals de les persones i els pobles. A

Turquia, per exemple, fins fa ben poc temps, estava prohibida la llengua kurda, parlada

per milions de persones d’aquesta nacionalitat6.

Al seu torn, en alguns països d’Àfrica o Àsia, amb diverses llengües pròpies,

s’adopta com a única llengua oficial la parlada per un grup social o ètnic dominant, o

directament una llengua europea com l’anglès o el francès, herència d’un passat

colonial mentre que s’aboca la diversitat lingüística local a una situació de marginalitat,

en una flagrant agressió al propi patrimoni cultural: a l’Àfrica de les més de 2000

llengües que s’hi parlen tant sols n’hi ha 14 llengües d’oficials, entre les quals quatre

d’europees7.

Però la manca de sensibilitat cap a la diversitat cultural es dóna també en països democràtics desenvolupats. A França per exemple, es parlen set llengües,

però només el francès té la condició d’oficial, i l’estat s’ha desentès pràcticament de

les altres fins al punt que es troben en vies de desaparició..

La diversitat cultural amenaçadaLa uniformització cultural

L’amenaça que plana sobre un nombre elevadíssim de llengües no és més que

una de les manifestacions, de les més greus i pregones d’una problemàtica d’abast

general: el procés d’uniformització cultural..

L’amenaça que suposa a pèrdua de diversitat cultural es pot equiparar amb

l’amenaça sobre la biodiversitat. Tot i que el nivell d’alarma que han suscitat ambdós

processos no ha estat el mateix -ja que l’amenaça ambiental ha estat molt més

pregonada- les conseqüències de la pèrdua de diversitat cultural per a les comunitats

humanes poden ser tant o més greus que les ambientals, no en va, la cultura és un

dels trets elementals definitoris i distintius de les societats humanes.8

* El procés d’uniformització cultural es pot relacionar amb diversos factors.

D’una banda hi ha l’acció dels estats, i més concretament dels grups socials i/o

ètnics que n’hi exerceixen el poder. La història ens aporta un nodrit llistat d’exemples

d’intents més o menys reixits de genocidis, neteges ètniques, persecucions religioses i

altres procediments de pressió contra minories o adreçats a eradicar les diferències

culturals. Les tendències uniformitzadores en èpoques recents s’adrecen en molts

estats a laminar la diversitat cultural interna propiciant l’assimilació a una única cultura

nacional. Les llengües són en aquest sentit un element essencial, i les polítiques

lingüístiques esdevenen sovint elements de domini, fragmentació i assimilació

culturals.

* L’acció de l’estat s’ha vist refermada i reforçada en les economies capitalistes

per que es podria anomenar l’acció del mercat. Una acció que es tradueix en

l’interès per delimitar mercats cada vegada més amplis per als productes i serveis amb

continguts culturals – llibres, música enregistrada, cinema, programes televisius,

programari informàtic, etc. –. Uns mercats que s’estableixen sobre uns codis culturals

compartits per milions i milions de persones - estils i grups musicals, estrelles

mediàtiques o artístiques, etc.- i que contribueixen a una progressiva hogomeneització

cultural. Aquesta tendència es va iniciar amb força a partir dels anys 60 del segle XX

quan amb l’explosió dels “mass media” o mitjans de comunicació de masses es va

començar a conformar el que s’ha anomenat la cultura de masses. Però aquesta

tendència s’ha vist poderosament accelerada en els darrers decennis amb la

intensificació del procés de globalització.

Globalització i indústries culturalsEl paper de les indústries culturals - editorials, cinema, música, audiovisual,

multimèdia- i els mitjans de comunicació de masses, especialment els àudio-visuals

com la televisió, serà determinant pel futur de qualsevol realitat cultural. L’expansió

d’aquestes indústries s’està Els productes amb continguts culturals s’han convertit en

un dels elements determinants de les economies modernes. A hores d’ara aquests

productes encapçalen en compte d’exportacions de la primera potència econòmica

mundial: els EUA. Les empreses nordamericanes lideren el sector a nivell mundial en

pràcticament totes les seves branques. L’espectacular salt tecnològic permet difondre els continguts culturals per múltiples canals – internet, tv-satèl·lit, cable-

mentre que l’abaratiment dels equips receptors i reproductors – aparells de tv, vídeo,

disc compatce, DVD, etc.- ha permès multiplicar la capacitat d’accés als mateixos

continguts culturals en els cinc continents. En molts sectors, un selecte grup d’estats,

encapçalat pels EUA disposen d’una posició de domini aclaparador a nivell mundial,

amb un grup reduït de grans corporacions que monopolitzen alguns dels continguts

més rendibles. Aquestes indústries difonen de forma massiva i arreu del món uns

continguts culturals cada vegada més homogenis, amb el consegüent perill d’arraconar

les cultures “menys competitives”.9

Aquestes indústries culturals, amb les produccions audiovisuals com a punta de

llança, tenen una gran capacitat de produir continguts simbòlics que acaben exercint

com a referents culturals en poblacions dels cinc continents. Aquestes produccions

transmeten uns codis de valors, una visió del món, uns valors culturals propis d’una

determinada i única cultura, que progressivament esdevé hegemònica.

En aquest sentit, i a nivell de llengües, les previsions més pessimistes auguren

un futur complicat no només a les llengües minoritàries com la catalana, sinó fins i tot a

les majoritàries que poden retrocedir en benefici de l’anglès.

El predomini d’aquesta llengua en el panorama multimèdia i audiovisual

mundial (música moderna, “clips”, films, etc.) és aclaparador, fet que encara reforça

més els factors que l’han convertit en la llengua internacional per excel·lència: és

llengua oficial en estats dels cinc continents, s’estudia com a primera llengua

estrangera a la majoria de països del món, domina en el món de la informàtica i les

comunicacions, la comunicació institucional, universitària, científica i corporativa a

nivell internacional...

Els límits de la homogeneïtzació culturalTot i constatar l’evidència de les amenaces que s’abaten sobre la diversitat cultural,

també es cert que hi ha una sèrie de factors que tendeixen a contrarestar aquesta

tendència. Es tracta de factors de naturalesa molt diversa però que tenen com a

denominador comú un efecte de contrapès al procés d’homogeneització cultural.

Alguns autors consideren que l’acció combinada de les indústries culturals amb les

tendències de globalització no ha de comportar necessàriament un procés d’uniformització cultural, i hi contraposen altres situacions.

* D’una banda, alguns especialistes oposen el concepte de hibridació cultural al d’uniformització. Això vindria argumentat per la proliferació de productes

culturalment neutres o hibrids concebuts expressament per a penetrar amb menys

obstacles en els mercats culturals globalitzats. Algunes produccions dels dibuixos

animats –anime- japonesos serien l’exemple més consolidat d’aquesta tendència10

* També s’argumenta que malgrat l’hegemonia mundial de la indústria

americana, l’expansió dels sectors audiovisuals i multimèdia està afavorint el

sorgiment d’altres focus de producció de continguts que estan consolidant una sèrie

d’àmbits culturals interdependents a escala regional: Àmerica Llatina, Àsia xinesa

–Xina, Taiwan, Honk Kong, Singapur, Malàisa- o Àsia del Sud. En cadascuna

d’aquestes àrees hi destacaria una potent indústria cultural que aportaria continguts

comuns: els serials –culobrots- televisius i la música a Llatinoamèrica; les produccions

cinematogràfiques de “Bolliwood” a l’Índia, el cinema d’arts marcials de Honk Kong a

l’àrea cultural xinesa, etc.

*En la mateixa línia de matisar els efectes uniformitzadors de la globalització, hi

ha altres autors que consideren que no totes les societats tenen una resposta idèntica

a les produccions culturals dels mass media, i per tant, capacitat per mantenir uns

referents culturals propis front als productes globalitzats. Així hi ha estudis que

constaten respostes molt diferents a un mateix producte audiovisual en funció dels

països, o la preferència de les audicències locals a les produccions locals davant les

globalitzades.

* Al marge d’aquestes tendències, cal esmentar com a factor essencial les

estratègies d’intervenció públiques per limitar o atenuar els efectes de la

uniformització cultural. Aquestes intervencions es poden agrupar dins el denominador

d’accions de política cultural practicades tant per administracions estatals com per

organismes internacionals. El gruix d’aquestes estratègies passa per establir mesures

per afavorir el desenvolupament de les produccions culturals pròpies –ajuts,

subvencions, quotes de pantalla o emissió, etc.- Aquesta estratègia s’ha estès també a

establir determinades limitacions –no sense polèmica- a la lliure circulació de

productes culturals en els acords mundials sobre lliure comerç (GATT)11.

Aquestes mesures són especialment importants per a les cultures minoritàries,

però com ja hem vist, en molts estats les polítiques culturals s’adrecen a afavorir

únicament les cultures considerades “nacionals” o majoritàries. En el cas de l’Estat Espanyol, tot i que la constitució reconeix la pluralitat cultural, l’acció cultural de

l’administració central s’adreça preferentment a establir mesures per promocionar i

projectar internacionalment la cultura i llengua castellanes. Les mesures adreçades a

la protecció i promoció de les cultures minoritàries com la catalana queden així en

mans de les administracions autonòmiques i locals. En el cas de Catalunya i les altres

terres de parla catalana, s’han establerts lleis de normalització lingüística i altres

mesures orientades a protegir i promocionar l’ús de la llengua pròpia.

* A nivell internacional cal destacar el paper de diverses organitzacions que

encapçalades per la UNESCO tenen com a prioritat actuar en defensa de la diversitat cultural. Aquesta organització te establertes línies d’actuació que abasten

tots els àmbits i facetes de la cultura, des dels drets de les minories culturals fins a la

salvaguarda i protecció del patrimoni cultural del pobles.

Així des d’aquest organisme s’ha instigat a la comunitat internacional a adoptar

una sèrie de convenis, recomanacions i programes orientats a la protecció del

patrimoni. Entre aquestes iniciatives, la més transcendent ha estat sens dubte el

“Conveni per la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural Mundial” el 1972. Aquest

conveni ha donat lloc a l’elaboració de la ja cèlebre “Llista del Patrimoni Mundial”12

Aquesta llista s’ha anat ampliant des de la seva creació, i a hores d’ara incorpora més

de 700 elements patrimonials, culturals o naturals que es consideren de primer ordre a

escala mundial.

En la mateixa direcció, l’any 1997 es va establir un sistema similar per

reconèixer i protegir el patrimoni oral i immaterial de la humanitat, una llista que

permetrà incloure, i instigarà a protegir un valuosíssim llegat cultural – des de llengües

en perill d’extinció a músiques i tot tipus de tradicions populars- amenaçat per les

tendències derivades de la globaltizació cultural.

Catalunya compta amb un nombre significatiu d’elements patrimonials en

aquesta llista, i el conjunt de l’Estat Espanyol ocupa un dels primers llocs quant a

elements inscrits.

Espanya: Un estat pluriculturalAquesta argumentació en certa forma conceptual, pren relleu quan de l’esfera

teòrica ens traslladem a la realitat concreta, en aquest cas d’una realitat concreta com

l’espanyola. L’Estat Espanyol és una realitat pluricultural, un marc on conviuen

diverses cultures, llengües i religions amb una situació diferenciada.

* Aquesta diversitat cultural es manifesta en primer terme amb la diversitat lingüística13. En el territori espanyol hi conviuen un nombre significatiu de llengües:

El castellà o espanyol és la llengua més estesa i oficial a tot l’estat. La

seva àrea de difusió natural correspon a una part molt important del

territori peninsular, però en tant que oficial està implantada en tot el

territori estatal. L’espanyol també és la llengua oficial d’un nombre molt

important d’estats al continent americà el que la converteix, com ha

s’ha dit, en una de les llengües més difoses i dinàmiques a nivell

mundial. La indústria editorial en castellà i altres produccions culturals

relacionades amb la llengua – audiovisual, multimèdia- es beneficien

d’aquesta condició internacional, i reformen la seva posició de llengua

hegemònica a nivell estatal.

Les altres llengües del territori espanyol són el català, el gallec, el basc,

el bable, l’aragonès i l’occità. La situació d’aquestes llengües no és

homogènia, però en general es troben en una clara situació d’inferioritat

respecte el castellà, i en alguns casos en franc retrocés. Les tres

primeres tenen la condició de llengua oficial en els respectius àmbits

lingüístics, mentre que les altres tres, amb un nombre de parlants molt

reduït tenen un marc de reconeixement legal molt limitat. Aquest

reconeixement legal propiciat per l’actual constitució espanyola i els

respectius estatuts d’autonomia, ha permès una certa revitalització

d’aquestes llengües, després d’haver patit durant llargs períodes

l’efecte de la imposició del castellà com a llengua única de l’estat. Però

aquest impuls no ha estat suficient per nomarlitzar completament la

seva situació, el que obre molts interrogants sobre la seva pervivència

a mitja termini.

El català amb les seves variants dialectals és la segona llengua en

nombre de parlants de l’estat. Es calcula que uns 10 milions de

persones repartides en tot el seu àmbit lingüístic tenen algun tipus de

competència lingüística en aquesta llengua, i que més de 7 milions la

parlen. És llengua co-oficial –a banda del Principat d’Andorra on és la

únic oficial- a Catalunya, Balears i el País Valencià, i està previst que

també li sigui reconeguda aquesta condició a la Franja d’Aragó. Tot i

ser la llengua amb més vitalitat entre les minoritàries de l’estat, l’actual

marc sociolingüístic fa que es plantegin dubtes sobre la seva evolució i

el seu futur.

El gallec es parla a tota Galícia i una part del Principat d’Astúries, amb

uns 3 milions de parlants. El basc, s’estén per les comunitats

autònomes de Euskadi i el nord de Navarra i compta amb parlants. La

resta de llengües compten amb menys de cent mil parlants: el bable o

asturià es parla en zones del principat d’Astúries; l’aragonès en una

zona del nord de l’Aragó, i el l’occità, en la seva variant aranesa, en

aquesta comarca pirinenca de Catalunya.

* Pel que fa a la religió, la situació a Espanya s’inscriu en la dinàmica pròpia de

les societats europees en procés de secularització. La religió tradicional i majoritària és

la catòlica, i l’església d’aquesta confessió manté una influència molt elevada en

determinades esferes – com ara l’ensenyament, amb forta presència d’escoles

confessionals – però la constitució espanyola estableix la llibertat de cultes i

l’aconfessionalitat de l’estat14.

D’altra banda, fenòmens com la immigració recent d’un contingent important

de ciutadans procedents d’altres tradicions culturals, es tradueix lògicament en una

major diversitat cultural i lingüística. Atès que una part important d’aquesta immigració

procedeix de països islàmics, s’està produint una progressiva presència d’aquesta

religió.

Activitats1) Minories culturals: conceptes i definicionsRepasseu el text de la pàgina... sobre les minories, analitzeu les quatre categories que

incorpora i cerqueu exemples de cadascuna d’aquestes categories, a dos nivells:

-exemples de minories dins l’Estat Espanyol

-exemples de minories a nivell internacional

2) Diversitat lingüísticaRealitzar una informe-relació sobre la diversitat lingüística al món que inclogui

aspectes com: nombre total de llengües parlades, principals famílies i grups lingüístics

i llengües que agrupen i principals alfabets. Féu una referència especial a les llengües

en perill.

Podeu iniciar aquest reportatge visitant les següents pàgines on trobareu una

amplíssima informació sobre el món de les llengües.

http://usuarios.maptel.es/mere.ribas/llengues.htm (en català)

http://www.ethnologue.com/nearly_extinct.asp (en anglès)

http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/Langues/acces_languesmonde.htm (francès)

http://www.linguasphere.org/ (anglès)

http://www.sil.org/sociolx/ (anglès)

3) Estatuts i prestigi de les llengües

Les 6700 llengües del món no disposen del mateix prestigi i d’un reconeixement equivalent. S’admet sense dificultat que els 264.000 islandesos parlen una llengua i que constitueixen una nació; per contra, es creu que els 12 miliols de peuls parlen un dialecte i formen unes tribus fins i tot si aquesta llengua la parlen 12 milions de persones de 10 països -Senegal, Guinea, Mauritània, Mali, Burkina Fasso, Níger, Nigèria i Camerun entre d’altres-. Als factors demogràfics i geogràfics, s’hi afegeixen factors econòmics, polítics i ideològics que juguen un paper fonamental en el prestigi d’una llengua. Tot depèn de les funcions socials d’una llengua i del pes d’aquestes funcions. Així, una llengua pot estar limitada a una funció única: la comunicació interpersonal a la llar o dins una comunitat local. Aquest és el cas del 98% de les llengües del món. Fora dels àmbits domèstics i locals, aquestes llengües són sovint negades, refusades, inferioritzades o simplement prohibides... Una llengua pot desenvolupar diverses funcions: llengua vehicular (llengua de comerç), llengua d’ensenyament, llengua colonial, llengua diplomàtica, llengua científica, llengua immigrant, llengua oficial, llengua internacional...militar, llengua nacional, llengua imperial. Quantes més funcions tingui una llengua, més s’eleva el seu estatus, i en conseqüència la seva influència i la seva longevitat. Font: http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/Langues/acces_languesmonde.htm

- Comentar el contingut del text, indicant quins factors poden determinar l’estatus d’una llengua, i quines són les principals problemàtiques de les llengües sense reconeixement.

- Quins serien en la vostra opinió les funcions i els estatus de les diferents llengües parlades a l’Estat Espanyol.

4.Llengua i noves tecnologies

TEXT: Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable El programari lliure és un tipus de programari que dóna llibertat als seus usuaris. No tan sols llibertat per a executar-lo i fer-lo servir, sinó també per a moltes altres coses: llibertat per a fer-ne còpies, per a distribuir-lo i per a estudiar-lo. A més, qualsevol usuari pot millorar el programari lliure i pot fer públiques aquestes millores (amb el codi font corresponent), de tal manera que tothom se'n pugui beneficiar.Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietat. Contràriament al que sovint es creu, grans empreses informàtiques com ara AOL, IBM, Sun i Apple donen suport financer i comercial al programari lliure. La veritable embranzida del programari lliure va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu Linux i la extensió de l'ús d'Internet.El sistema operatiu Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats.Les oportunitats per a llengües minoritàries al món del programari lliureLlengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari de propietat. Això és degut bàsicament a que el procés de localització d'aquest tipus de programes només es pot dur a terme pel fabricant del programa, que és qui determina, sota criteris comercials i fins i tot algun cop polítics, que aquestes tipus de traduccions no són viables.En contraposició, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Projectes de programari lliure tan importants com el navegador Mozilla, l'entorn GNOME o el sistema GNU/Linux tenen traduccions completes o parcials en totes aquestes llengües i en moltes altres. No cal demanar permís per traduir-los ni cal justificar cap viabilitat econòmica: només cal traduir-los o millorar les traduccions ja existents.El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries, com ara el català, en les noves tecnologies gràcies a les llibertats que ens garanteix. A continuació, a tall d'exemple, comentarem alguns casos o algunes situacions en què el programari lliure presenta avantatges importants:·    Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. ·    Es garanteix la continuïtat de les noves versions. Si una persona o institució realitza una traducció d'un programa lliure, la traducció d'aquest programa queda sotmesa als mateixos drets que el propi programa, de tal manera que també esdevé lliure. ·   La nostra llengua esdevé una llengua del mateix ordre que la resta. Si volem localitzar un programa lliure al català, i aquest no disposa per al català de les mateixes

característiques que per a la resta, podrem desenvolupar les eines i els elements necessaris per equiparar la nostra llengua a les altres.. Aquest és el cas de Softcatalà, que va desenvolupar el corrector ortogràfic en català per als projectes Open Office, Abiword i Mozilla per fer que treballar en català amb aquests programes fos equivalent a treballar en altres llengües.·    El programari lliure suma. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic sota una llicència lliure, aquest recurs es posa a disposició de tothom i tothom se'n pot beneficiar.. ·    Cost mínim per l'usuari. El programari lliure sempre té un cost mínim, que acostuma a ser el cost de la distribució, el temps de baixar-lo des d'Internet o l'import d'un CD-ROM a baix preu. El programari lliure, doncs, és pràcticament gratuït, i fa possible una veritable normalització lingüística de les llengües minoritàries, ja que tothom pot obtenir-ne una còpia. En aquest sentit, podem comparar el nombre de còpies venudes de les diferents edicions de Windows en català (per sota de les 15.000 unitats) a les més de 250.000 còpies que, per exemple, s'han distribuït del Navegador en català i els costos de desenvolupament d'ambdós projectes. Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org (adaptació)

- La relació entre noves tecnologies i cultures minoritàries presenta com a mínim clarobscurs. Si ens atenem als arguments exposats en aquest text, l’escenari es presenta replet d’oportunitats, però tampoc es poden obviar factors negatius com la colonització abrumadora de l’espai virtual per les llengües majoritàries, o la baixíssima presència de llengües minoritàries en les principals plataformes i aplicacions de programari de pagament més populars.

- Analitzar el text i establir quines són les oportunitats que s’obren a les llengües minoritàries amb el programari lliure.

- Per que resulta important per qualsevol llengua desenvolupar la seva presència en l’àmbit de les noves tecnologies.

- Quina influència creieu que tindrà el desenvolupament d’Internet sobre llengües minoritàries com el català?

5. Indústries culturalsMERCAT MUNDIAL DEL CINEMA. % DE PEL·LÍCULESESTRENADES SEGONS NACIONALITAT (1999)

Nacionals Estats Units AltresFilipines 50 35 15Malaisia 4 45 51Hong Kong 42 49 9Noruega 9 58 33Japó 30 59 11Itàlia 26 60 14França 27 64 9Corea del Sud 26 66 8Austràlia 4 68 28Argentina 13 70 17Suissa 2 70 28Dinamarca 14 74 12Alemanya 10 75 15Suècia 15 76 9

Espanya 12 79 9Finlàndia 10 80 10Polònia 11 83 6Canadà 8 85 7Tailàndia 10 85 5Regne Unit 9 85 6Holanda 9 90 1Colòmbia 1 92 7Brasil 3 95 2Portugal 2 95 3Estats Units 96 96 4

1IL·LUSTRACIONS

? GRÀFIC SOBRE EL NOMBRE DE PRACTICANTS DE LES PRINCIPALS RELIGIONS RECUPERAT DEL LLIBRE EXTINGIT DE 1r d’ESO2

? FOTOS: DONES ISLÀMIQUES AMB “BURKA” I/O FOTO DE TELEPREDICADORS AMERCIANS 3

? Fer un gràfic de sectors amb aquestes dadesContinentsLlengües

vivesÀsia2165Àfrica2010Pacífic1300Amèrica1000Europa225TOTAL6700Font: Cambridge Enclycopedia of Language 1997

4

? Les 20 premières llengües del món (parlades com a primera llengua)RangLanguePays principalPopulation1Xinès mandaríXina726 000 000 2 Anglès Estats Untis4270000003Altres llengües xinesesXina3450000004EspanyolMèxic266 431 0005àrab clàssic (i dialectes) Egipte 200 000 0006BengalíBangladesh 189 000 000 7 hindi Índia182 000 000 8PortuguèsBrasil 170 000 0009rusRússia 170 000 000 10JaponèsJapó 125 000 000 11 alemanyAlemanya102 000 00012coreà Corea du Sud 78 000 000 13Francès França 77 000 00014VietnamitaVietnam 67 662 000

15telugu Índia 66 350 000 Fonts: Cambridge Enclycopedia of Language 1997 ihttp://www.tlfq.ulaval.ca/axl/Langues/acces_languesmonde.

5 (TEXT IL·LUSTRATIU) LLENGÜES EN PERILL D’EXTINCIÓ: Un total de 417 llengües registrades en el catàleg Ethnologue es consideren en via d’extinció. Es classifiquen amb aquesta qualificació les llengües que compten només amb alguns parlants ancians encara vius La distribució continental d’aquestes llengües és la següent: Àfrica (37 total) Amèrica (161 total) Àsia (55 total) Europa (7 total) Pacífic (157 total) Font: http://www.ethnologue.com/nearly_extinct.asp

6 ( TEXT IL·LUSTRTIU) MINORIES CULTURALS Els conflictes entre les poblacions majoritàries i minoritàries, i sovint entre les mateixes minories, constitueixen alguns dels problemes clau de les societats pluralistes. Encara que el terme “minories” s’utilitza en diversos sentits, la utilització acceptada internacionalment serveis per designar grups marginals o vulnerables que viuen a l’ombra de poblacions majoritàries amb una ideologia cultural diferent i dominant. El terme abraça quatre categories de grups diferents:

1) Pobles autòctons o indígenes, el llinatge dels quals es remunta als habitants aborígens del país, que tenen una relació específica amb els seus territoris i un profund sentiment de propietat sobre el que consideren la seva terra.

2) Minories territorials, grups amb una llarga tradició cultural, que han viscut en contextos nacionals en què les minories són nombroses, com és el cas de molts països d’Europa i de l’Amèrica del Nord.

3) Minories no territorials o nòmades, grups que no tenen cap vincle específic amb el territori

Font: Screen Digest 1999

Com hem pogut comprovar –taula... (llargmetratges produïts) els Estats Units no són els

primers ni únics productors cinematogràfics del món, i no obstant això detenten un

situació de quasi monopoli en la distribució mundial de productes cinematogràfics.

Analitzeu les dades de la taula, i intenteu establir quins factors – espectacularitat

de les produccions, promoció i publicitat, “star system”, etc.- poden ser

4) Immigrants que tendiran a negociar col·lectivament la seva presència cultural i religiosa en una societat concreta.

Font: “ La nostra diversitat creativa: Informe de la Comissió Mundial sobre Cultura i Desenvolupament. UNESCO.7 Idiomes en països que van estar colonitzats:

Idioma dominantIdioma oficialSegon idiomaUn dels 5 idiomes dominantsÀrab1718224Espanyol1718319Anglès 723325Francès12029Portuguès1503Font:

Anuari mundial de la cultural 2002. UNESCO

8 Insertar requadre de text: “La diversitat i la pluralitat de les cultures impliquen beneficis comparables als de la biodiversitat. El pluralisme te l’avantatge de prendre en consideració el llegat acumulat de tota l’experiència, la saviesa i el comportament humans. Tota cultura es pot beneficiar de la comparació amb altres cultures, ja que descobreix la seva pròpia idiosincràsia i peculiaritats”.Font: “ La nostra diversitat creativa: Informe de la Comissió Mundial sobre Cultura i Desenvolupament. UNESCO” 9 Ranking de països productors de

Llargmetratges. 1998

ÍndiaEstats UnitsJapóFilipinesFrançaHong KongItàliaRegne UnitXinaRússiaFONT: Anuari mundial de la cultural 2002. UNESCOTEXT: Com podeu comprovar, la primera indústria cinematogràfica del món no és la de Holliwood, als Estats Units, sinó a Bolliwood –estudis situats prop de Bombai- a l’Índia, però molt probablement no heu vist mai una pel·lícula “made in Bolliwood”.

10 IMATGE: SHIN CHAN O SIMILAR11 QUADRE DE TEXT. La “excepció cultural” en el lliure comerç

L’acord internacional que regula les relacions de lliure comerç entre països –GATT- va

adoptar fa uns anys un compromís que reconeixia als sistemes reguladors estatals una

“excepció general” per a la protecció de tresors nacionals de valor artístic, arqueològic o

històric i una clàusula específica per al cinema, mentre que la resta de sectors d’activitat

cultural continuaven regulats per les clàusules generals de l’acord. El concepte de

excepció cultural és especialment indicat per els productes audiovisuals. Un sector com

el del cinema es pot considerar com una indústria de rendiment creixent, perquè el cost

de rodar una pel·lícula és el mateix, tant si la veuen 10.000 espectadors com si la veu 1

milió. Per tant, l’interès del productor apunta, des del principi, cap un mercat ampli. El

rendiment creixent crea una barrera d’entrada que pot justificar la intervenció dels

governs, ja sigui per fer que les indústries nacionals siguin més competitives en el

determinants per provocar aquesta situació. Com qualificaríeu les pel·lícules

americanes? En que es diferencien més de les altres?

6. Homogeneització cultural

TEXT: El meu amic F.Franco, director de teatre mexicà, amb obres de gran èxit, em dir

una vegada: ”Jo em comunico fàcilment amb el meu públic, perquè bec en les mateixes

fonts que ells: molta música rock en anglès, molts programes de TV i pel·lícules

nordamericanes i un pessic de rancheras i de telenovel·les”. Fa un any veia un assaig de

la seva última producció i em va sorpendre advertir que estava utilitzant la música del

cantautor canadenc Leonard Cohen. Li vaig preguntar perquè utilitzava cançons en

anglès per acompanyar una obra de teatre mexicana i em va contestar: És natural. Es

tracta d’una comèdia amb personatges d’uns trenta anys. Si escolten música rock, serà

amb tota probabilitat anglesa o americana”.[] Jo pensava: si nosaltres ens identifiquem

amb Shwartzenegger sense cap problema, ¿per què no poden ells identificar´se amb un

heroi colombià? i preguntava “¿Com pot el públic nordamericà identificar-se amb

Mozart, però no, per exemple amb Sor Juana Inés de la Cruz? ¿Per què John, però mai

Juan?”. Hi ha una definició eurocèntrica d’allò “universal” en el primer món. En

qualsevol cas, el filtre cap al món en el cinema i el teatre són els Estats Units

d’Amèrica. És precís convertir-se en nordamericà (o ser adoptat com nordamericà

honorari com Shwartzenegger, Mozart o Frida Kahlo) per aconseguir estatura mundial.

L’Eufemisme de la globalització. Sabina Berman, Autora teatral i directora de cinema

mexicana.

Les opinions de l’autora del text incideixen sobre la informació aportada en l’activitat

precedent, i incorpora aspectes com la manca de reciprocitat en la recepció de productes

culturals i l’eurocentrisme cultural.

mercat mundial, bé per protegir-les.Elie Cohen.” Globalització i diversitat cultural” .Informe mundial sobre la cultural 2002. Unesco. (adaptac*ió)

12 IMATGE: Foto d’un d’aquests elements: la muralla xinesa, l’alhambra, la pedrera..13 IMATGE-MAPA DE LES LLENGÜES TERRITORIALS A L’ESTAT14 FOTO- AMB ALGUNA CELEBRACIÓ CATÒLICA (PROFESSÓ, DIA DE RAMS O SIMILAR) I TAMBÉ ES POT INCLOURE UNA FOTO D’UNA “MESQUITA” D’AQUESTES QUE NO VOL NINGÚ A CATALUNYA O DELS MUSULAMS PREGANT A ALGUN LLOC PÚBLIC EN ALGUNA DE LES SEVES CELEBRACIONS

- Analitzeu les opinions i els arguments aportats al text tot relacionant-ho amb el

concepte d’uniformització cultural.

- Seria positiu poder prescindir o trencar aquest “filtre” per accedir al mercat

mundial de cinema o teatre? És factible?

- Aquesta dinàmica pot portar a un empobriment cultural? Per què?

- Es podria elaborar un llista d’artistes o creadors culturals catalans o espanyols

que hagin estat “adoptats” com a nordamericans?

7. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Com ja s’ha indicat en el text, aquest projecte constitueix una de les iniciatives més

conegudes i celebrades d’aquest organisme internacional. La llista s’actualitza

periòdicament amb noves incorporacions.

Proposem que elaboreu un diagnòstic-informe sobre aquesta i altres iniciatives de la UNESCO adreçades a la preservació i difusió dels valors del patrimoni cultural mundial. Tota la informació es pot obtenir en les pàgines web de la UNESCO. http://www.unesco.org ,. http://www.unescocat.org (Catalunya)L’informe hauria de contenir, com a mínim els següents elements:

o Breu ressenya històrica sobre aquest protocol –quan es va iniciar, quins

van ser els primers elements incorporats a la llista, etc.

o Les condicions que ha de complir un element patrimonial per a ser inclòs

en la llista.

o El llistat d’elements patrimonials organitzat per estats de l’última edició

de la llista. Apartat específic per a Catalunya i Espanya

o Un dossier que ampli la informació sobre un d’aquests elements.

8. Religió i impacte econòmic.

Les creences religioses afecten indirectament el desenvolupament agrícola i ramader mitjançant limitacions en la dieta i mitjançant els significats simbòlics proporcionats a la vida animal.Malgrat que els humans han estat dissenyats biològicament com a animals omnívors, una gran part de la població mundial limita la seva dieta d’alguna manera. Els 270 milions de budistes són generalment vegetarians, 620 milions d’hinduistes no poden menjar bou, i 17 milions de jueus no poden menjar porc. Alguns grups menors poden presentar normes encara més estrictes; les comunitats jaines de l’Índia tenen prohibit matar o ferir qualsevol tipus de criatura viva.Com a resultat de tot això, el bestiar de la major part de l’Índia s’utilitza només com aanimals de càrrega i fins a cert punt per a la producció de llet. Sota la doctrina hinduista de l’ahimsa, el sacrifici de bestiar boví és prohibit a la majoria dels estats indis. Com a resultat, un bestiar envellit i improductiu s’afegeix a les pressions dels limitats recursos en pastures i s’estima que l’excés de caps és entre un terç i la meitat del volum total del bestiar.HAGGET, P., Geografía: una síntesis moderna, Barcelona, 1988

- En aquest text l’autor argumenta que determinades creences religioses influeixen negativament en el desenvolupament econòmic de les societats que les professen.

- En quins aspectes d’economia agropecuària es fonamenten aquests arguments?- Creus que es tracta d’una opinió eurocèntrica? Per què?- Creus que els practicants d’aquestes religions comparteixen aquests tipus

d’anàlisi?- Poder cercar informació suplementària sobre la ramaderia bovina a l’Índia per

contrastar aquests arguments