FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Número 269. Novembre 2012

Catalunya afronta unes eleccions al Parlament en el marc d’un replantejament de l’encaix amb l’Estat i en plena crisi. / Opinions dels grups polítics.

25Nl’hora de decidir

VAGA GENERAL. El proper 14N, enmig de la campanya electoral, s’ha convocat una vaga general que els sindicats demanen que sigui ‘un clam social’.

CRÒNICA. El periodista Joan Salicrú explica com va viure les passades eleccions autonòmiques al País Basc.

MERCAT DEL FILM. Balanç satisfactori de la primera edició del Mercat del Film a Mataró.

54è PREMI ILURO. El guardó de monografia històrica premia un treball sobre la relació entre Mataró i el mar.

TEMPS DE BOLETS. 21 municipis del Maresme i un centenar de restaurants participen a les Jornades del Bolet.

FESTES MAJORS. Teià, Arenys de Munt i Sant Andreu de Llavaneres, celebren aquest mes les seves festes majors.

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com.

info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

ELECCIONS 25N

Temps de votar

El 25 de juliol de 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on es fi -

xaven les línies mestres del pacte fi scal, en la línia

del concert econòmic, que era el gran repte de país per aquesta legislatura, i s’instava el Govern a obrir una nego-ciació amb el Govern espanyol.

El 20 de setembre, però, Mariano Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de negociació del pacte fi scal. Va ser un no rotund a la deman-da de sobirania fi scal per Catalunya expressada per una àmplia majoria del Parlament. I en aquest punt, des-prés de la gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany, la legislatura no podia continuar com si res no hagués passat. Calia iniciar un nou camí, em-prendre la construcció d’estructures d’estat i exercir el dret a l’autodeter-minació, a través d’una consulta. Ara

bé, CiU va guanyar les eleccions amb un programa que tenia com a màxi-ma fi ta el pacte fi scal, i per tant, eren necessàries unes noves eleccions que expressessin quina és la voluntat del poble de Catalunya. Aquestes elec-cions seran les del proper 25 de no-vembre de 2012.

Per aquest motiu, cal que expli-quem als ciutadans de Catalunya que l’estat espanyol no paga els deu-tes que té amb Catalunya, no fa les inversions que diu l’Estatut, no vol negociar el pacte fi scal, no accepta l’estat plurinacional que admet la Constitució, no vol protegir la llen-gua catalana, i no admet l’Estatut votat pel poble de Catalunya. A més, el dèfi cit fi scal anual de Catalunya és de 16.409 M€, i per cada 1.000 euros que l’Administració central recapta a Catalunya, 430 euros no es gasten al territori. Cada dia Catalunya paga 45 milions d’euros que no tornen.

Catalunya no pot suportar més aquesta situació, i necessita tenir eines d’estat en el marc d’Europa, que ens

permeti garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Això vol dir més progrés i més eines per sortir de la crisi. Vol dir millors presta-cions per a la gent gran, una educació i una sanitat millors, més benestar per a nosaltres però també per als nostres fi lls i els nostres néts. Ens cal garantir la nostra viabilitat com a nació, com a identitat i com a model de benestar, i per aquest motiu volem que es pugui exercir el dret a decidir de tots els ciu-tadans i ciutadanes de Catalunya fent una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir lliurement i de-mocràticament el seu futur. Pacífi ca-ment i amb diàleg. Amb l’Estat espa-nyol, amb la Unió Europea i amb els organismes internacionals. En positiu i amb il·lusió. No és una ruptura. No es volen trencar ponts. No és contra ningú. Serà un procés d’afi rmació i de pulcritud democràtica.

TRIBUNA Maresme proposa per a aquesta edició unes pà-gines especials en les quals els partits polítics refl exionen sobre les propostes que presenten per a les eleccions.

Els articles estan ordenats pel número d’escons obtin-guts en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 2010. I si van obtenir-se els mateixos escons, per major número de vots (cas d’ICV-EUiA i ERC). Precisament també es va donar la situació que SI va treure un diputat més que

C’S, tot i que aquesta darrera formació va treure més vots.D’altra banda, s’ha donat més espai a les formacions

polítiques que tenen grup parlamentari (CiU, PSC, PP, ICV-EUiA i ERC), en relació a les que tenen subgrup (C’S i SI).

I fi nalment, pel que fa a algunes de les forces que en-cara no han entrat al Parlament però que tenen un paper destacat al Maresme, es recull únicament notícia de la seva tasca enfocada a la campanya.

JOAN MORELLCandidat CiU al Parlament de CatalunyaCandidat CiU al Parlament

És l’hora de Catalunya

02 Eleccions 25NOpinions dels candidats del Maresme que es presenten a les eleccions del Parlament.

08

09

10

11

12

15

20

24 BoletsLes Jornades Gastronòmiques del Bolet del Maresme, amb més convocatòria que mai.

Campanya gripEn marxa la campanya de vacunació contra la grip en els centres d’Atenció Primària.

Mercat del fi lmBalanç positiu del primer Mercat del Film que s’ha fet enguany a la capital del Maresme.

Premi IluroEl certamen instituït per Caixa Laietana guardona un treball sobre Mataró i el mar.

Eleccions EuskadiEl periodista mataroní Joan Salicrú explica la jornada electoral al País Basc.

DO Alella+TCMEl consorci DO Alella i la Fundació TecnoCampus signen un conveni de col·laboració.

Can FàbregasUna sentència avala el desmuntatge de la nau catalogada de Can Fàbregas.

Vaga generalEls sindicats criden a la participació de la vaga general del dimecres 14 de novembre.

3 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

El PSC presenta les seves propostes amb una clara voluntat re-formista, un camí cert

i uns resultats que pre-tenen generar més justí-

cia social al nostre país. No tenim la vareta màgica de com acabar amb la crisi, però sí que tenim clar que volem que tots ens en sortim, sense deixar a gran part dels catalans i les catalanes pel camí.

L’alternativa dels socialistes cata-lans és sensata i també ambiciosa. En el tema nacional optant per la solució federal, un camí entre el centralisme i la recentralització del PP, i la profecia temerària de Mas. És el sistema polí-tic dels estats més estables del món: Estats Units, Canadà o Alemanya. Federalisme és entendre, pactar, res-pectar i tolerar la diferència de l’altre, ens permet viure en una comunitat de veïns amb espais comuns, encara que cadascú pugui fer el que decideixi de portes endins.

La prioritat del PSC serà la reforma constitucional per avançar en la cons-trucció d’un Estat Federal; una priori-tat que té tot el sentit des de la defensa del principi democràtic del dret a deci-dir i del principi de legalitat.

I és des d’aquesta solució federal des de la qual impulsem una alternativa social, econòmica i fi scal amb esfor-ços però ben fets, i sobretot equitatius. Proposem una alternativa a les polí-tiques de Merkel que apliquen Mas i Rajoy. Volem un model de societat ca-paç de generar riquesa i de repartir-la de forma més igualitària.

Hem de tenir en compte l’austeri-tat però les retallades es poden fer de manera diferent. La nostra proposta econòmica es fonamenta en el principi de no haver de retallar més els serveis públics als ciutadans en educació i

sanitat, així com dedicar una especial atenció a les polítiques d’atenció a les famílies i als infants, i a la lluita contra la pobresa que afecta avui gairebé un 22% de catalans.

Tenim més d’un 22,5% d’atur i un 52% d’atur juvenil, aquesta és la nos-tra principal preocupació. Com a marc d’una estratègia catalana per a la re-activació econòmica, pel creixement sostenible i per l’ocupació, els socialis-tes proposarem l’impuls d’un “Acord Estratègic per a la reactivació econò-mica i l’ocupació”.

I en l’àmbit fi scal, volem una fi sca-litat justa, no com la que ha impulsat Mas, eliminant l’impost de successi-ons i benefi ciants els més rics, el PSC impulsarà una nova tributació sobre les grans fortunes, modifi cant l’IRPF i l’impost del patrimoni i de successi-ons.

El 25N cal una resposta ideològica, que no ens enganyin, hi ha alternativa, i els socialistes la defensem perquè no estem disposats a perdre drets i a viure en desigualtat.

Els candidats del Partit Popular Català enca-rem les eleccions del 25N sota tres premis-

ses bàsiques.La primera és que estem

convençuts que ni Espanya és el proble-ma ni la independència la solució, en tot cas hi ha un problema continuat d’ino-perància i mala gestió. Si primer van ser els dos governs Tripartit que van deixar

Catalunya com un solar degut a la seva pèssima gestió, a això s’ha d’afegir que hi ha hagut una mala gestió també de CiU que ha suposat en dos anys haver aug-mentat en 220.000 el nombre d’aturats. Dos anys que han estat marcats per la fugida d’estudi, primer tot era culpa del tripartit i després de Madrid, mai s’ha assumit la mala gestió com a causa de la situació que patim, mala gestió que ens ha portat, per exemple, a perdre el fi nançament per a les millores de l’N-II al Maresme, que ha acabat a les obres de la Línia 9 del metro de Barcelona.

La segona és que les retallades s’han produït on no tocava, s’ha tirat per la via fàcil, retallar en sanitat i educació,

i no s’han volgut tocar despeses inne-cessàries o més de tipus identitari. No s’ha retallat en mitjans de comunica-ció i continuem tenim més canals de televisió i ràdio que cap altra comu-nitat, amb una plantilla de TV3 pràc-ticament igual que la que tenen T5 i A3 plegades. El mateix ha passat amb les subvencions a mitjans de comuni-cació afi ns i a major glòria del projecte sobiranista. No s’han tocat Consells Comarcals tan inoperatius com els del Barcelonès o el Baix Llobregat, i així amb un llarg nombre de despeses que només serveixen per posar l’accent en allò que ens fa diferents a la resta d’es-panyols però que en res ajuden a supe-rar la crisi; i això ens suposa centenars de milions d’euros cada any.

La tercera premissa és la necessitat de millorar les estructures i les infra-estructures que necessitem els cata-lans i les catalanes. Estem convençuts que cal un millor fi nançament per a Catalunya, igual que estem convençuts que cal reestructurar una administra-ció hiperdimensionada i que afoga als catalans. Com ja han recalcat el presi-dent del Govern i també la presidenta del Partit Popular Català, aquesta mi-llora del fi nançament és imprescindi-ble perquè Catalunya surti de la crisi. Però això s’ha de fer des del diàleg i de comú acord entre el Govern de l’Estat i el de Catalunya. Ja es va tenir el mi-llor fi nançament que mai hagi assolit Catalunya amb un pacte entre els dos governs, el català i l’espanyol, en època dels presidents Pujol i Aznar, i estem convençuts que això és possible una vegada més, però serà impossible d’as-solir amb un escenari d’enfrontaments i amb imposicions que faran inaccep-table qualsevol proposta.

Per tot això nosaltres diem: Ca-talunya Sí, España També.

L’alternativa sensata

ALÍCIA ROMEROCandidata PSC al Parlament de Catalunya

Les propostes del PPC

DIEGO SÁNCHEZ SIMÓNCandidat PPC al Parlament de Catalunya

NCandidat PPC al Parlament

Parlament de Catalunya

ELECCIONS 25N

4 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

El proper 25 de novem-bre els catalans i cata-lanes estem cridats a les urnes per escollir

un nou Parlament en unes eleccions empeltades

de la consciència d’estar canviant la història del nostre país. La manifesta-ció del passat 11 de setembre ha estat el detonant d’una gran acumulació de

forces que en els darrers anys s’ha ge-nerat per situar aquest país a les portes de la independència: des de les mobi-litzacions de la Plataforma pel Dret a Decidir fi ns a les consultes populars sobre la independència nascudes a la nostra comarca, juntament amb el tre-ball constant i obstinat de partits polí-tics, plataformes ciutadanes i entitats d’àmbit cultural, econòmic, ambiental i social. La manifestació va certifi car, doncs, la fi de la Catalunya autonòmi-ca i l’inici de la gestació d’un nou Estat independent d’Europa.

Aquestes eleccions, que prenen un caràcter constituent, ens han de servir per imaginar i –el que és encara molt més important– fer possible un nou país. Un país lliure que s’assolirà mit-jançant un procés escrupolosament democràtic en el que la ciutadania ca-talana decidirà si vol esdevenir un es-

Vet aquí de nou cridats a elegir un nou al Par-lament de Catalunya, quan no s’ha esgotat ni

la meitat de la legisla-tura. Artur Mas convoca les

eleccions perquè ha fracassat en les se-ves promeses de reactivar l’economia, rebaixar l’atur, mantenir els serveis públics i millorar el fi nançament de Catalunya, alhora que intenta defugir les seva responsabilitat per haver-nos portat a la pitjor situació econòmico-social amb les polítiques de retallar els serveis socials bàsics i afavorir les grans fortunes i la corrupció.

Però aquestes eleccions són també una ocasió per portar a la pràctica la voluntat de canvi –nacional i social– que ha expressat el poble de Catalunya tant a la manifestació del passat 11 de setembre com en les anteriors en de-fensa dels drets socials.

Des d’ICV-EUiA portarem dos de-bats a les eleccions: quina relació hem de tenir amb Espanya i, alhora, quin model social, econòmic i ambiental volem per Catalunya.

Tothom està descontent amb les po-lítiques de retallades i austeritat bru-tals que tant CiU com PP han aplicat en aquests dos darrers anys en els àm-bits socials, educatius, sanitaris i labo-rals, però correm el risc que una ma-joria pensi que no hi ha res a fer, que no hi ha alternatives, com diuen Mas i Rajoy i els seus amos europeus.

ICV-EUiA som la garantia que, d’una part, el procés per l’exercici del dret a decidir es farà bé, sense dividir la societat, respectant la pluralitat d’opcions i que avançarem sumant majories polítiques i socials àmplies.

En el marc d’aquest procés, aspirem a incloure tant la relació amb Espanya com els canvis necessaris en el sistema social i econòmic per assegurar el ben-estar i la cohesió social, i també una re-fundació de la nostra democràcia per garantir una política més transparent, participativa i neta de corrupció.

Alhora ICV-EUiA serà la garantia que es poden fer les coses diferents, posant fi a les polítiques d’austeritat salvatge. Per això ens comprometem a destinar més recursos per recuperar

els serveis públics, reactivar l’econo-mia i l’ocupació i buscant nous ingres-sos amb la persecució del frau fi scal, increment d’impostos a les grans for-tunes i societat i una fi scalitat verda, alhora que renegociem el deute públic sense assumir responsabilitats pels deutes dels bancs.

Al Maresme tornarem enrere les re-tallades en els serveis públics; ajuda-rem a la creació de llocs de treball; ga-rantirem el dret a un habitatge digne, activarem la llei de barris; preserva-rem l’agricultura i els espais naturals; també millorarem la mobilitat, amb prioritat al ferrocarril i el transport públic i recuperarem l’N-II.

tat independent. Un procés que es rea-litzarà des de les majories i el consens social i polític d’acord amb la pràctica i els principis del dret internacional, per tal que sigui un camí i un resultat reconeguts per Europa i el món.

La independència no ha de servir per fer oblidar a la gent la greu situació econòmica que patim i la política de re-tallades que se’ns ha imposat, sinó tot el contrari: és l’oportunitat per crear un nou estat que situï els ciutadans de Catalunya i el seu benestar en la seva raó de ser. L’alt nivell d’atur, els des-nonaments, les retallades en educació i salut, entre d’altres problemes, no es resoldran amb les eines de la Catalunya autonòmica –que només permet mesu-res pal·liatives precàries i temporals–, sinó que caldran noves eines –com les d’un estat independent– per poder-hi fer front. Aquesta idea de construir un nou país per a tothom –no només pels benefi ciats de la supressió de l’impost de successions, per exemple– també ha d’estar present en el procés: en el camí cap a la independència, caldrà emprendre mesures per corregir el re-partiment dels sacrifi cis per sortir de la crisi, avui clarament desequilibrat en contra dels assalariats i assalariades, els autònoms i les petites i mitjanes empreses. Una nova política fi scal ja és possible per reduir l’impacte de les re-tallades, tot i que només serà completa quan tinguem els instruments d’un es-tat amb la independència.

ERC, la força política que porta més anys al Parlament de Catalunya defensant la independència, es posa de nou al servei de la ciutadania de Catalunya per assolir aquest objectiu: una Catalunya lliure, econòmicament pròspera i socialment justa per a tot-hom.

Un nou país per a tothomLes coses poden ser diferents: hi ha alternativa a les retallades

SALVADOR MILÀCandidat ICV-EUiA al Parlament de CatalunyaParlament de Catalunya

PERE ARAGONÈSCandidat ERC al Parlament de Catalunya

ELECCIONS 25N

5 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012 ELECCIONS 25N

6 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

OBJECTIU: ENTRAR AL PARLAMENT

Plataforma x Catalunya, que en els darrers anys ha vist el seu crei-xement al món municipal, s’ha posat l’objectiu d’accedir al Parla-

ment, del qual van quedar-se a les portes el 2010. Des de PxC, la regidora mataroni-na Mònica Lora, que va portar aquesta formació política al consistori de la capital del Maresme i al Consell Comarcal, és també, aquestes eleccions, candidata al Parlament, amb el número 5 de les llistes de la província. Lora explica que “aquesta vegada no farem tants mítings com en anteriors –només 5 a Salt, Vendrell, Terrassa, Barcelona i Vic–, i ens centrarem més en les sortides al carrer”. Precisament, l’acte més important de campanya de PXC serà el dia 17 de novembre a les 19.30 h al CCIB (Fòrum), Centre de Convenci-ons Internacionals de Barcelona, en el qual Lora intervindrà. A la campanya al Maresme, “hi ha previst muntar cada dia una carpa com a punt d’informació per fer saber el nostre programa als municipis”, assegura. Ja a la precampanya, Lora va acompanyar Anglada en una visita a Premià de Mar, que van haver de fer amb protecció dels Mossos després que fossin escridassats.

En una altra coordenada del mapa polític, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), des de l’esquerra independentista, es presenta per

primer cop al Parlament. Al Mares-me tindrà com a candidat l’històric regidor ma-taroní Xavier Safont-Tria, amb el número 5 per Barcelona. El passat 5 de novembre a Mataró van donar a conèixer la creació del grup de suport a la CUP-AE. “A través d’assemblees obertes s’han in-corporat a la candidatura persones no militants, provinents tant des de l’independentisme com de l’esquerra, que hi col·laboraran”, explica Safont-Tria. La CUP farà tres actes polítics (inici i fi nal de campanya a Mataró, i un de comarcal), però se centrarà en la feina al carrer. “Anirem als barris i interactuarem amb la gent”, assegura Safont-Tria, per al qual “som l’alternativa transforma-dora i radical en un moment històric en el qual l’Estat Espanyol retalla la poca autonomia que teníem i la crisi afecta molt fort”.

Com a resposta a la manifestació de ju-liol del 2010 i davant la manca de reacció

dels partits amb re-presentació parlamentària i l’aug-ment de la desconnexió entre la ciutadania i la classe política, aquell mateix mes va néixer Solidaritat Catalana per la Independència. El seu propòsit era centrar el debat en la independència de Catalunya i en la necessària regeneració demo-cràtica del sistema. Pas necessari per assolir amb èxit les reformes estructurals que caldria afrontar per esdevenir un Estat democràtic i pròsper i convertir-nos en l’Holan-

Poques eleccions com les properes del 25 tenen tan dramàti-ques perspectives.

Un suport ampli de les opcions sobiranistes

ens aboquen a un munt d’esdeveni-ments difícils de predir i d’un resul-tat catastròfi c per a la majoria de la ciutadania. Tret d’aquells propers al poder, pels que la “i” d’indepen-dència és la mateixa que la “i” d’im-punitat.

A tots aquells que el dia 25 pen-saven votar en blanc o bé abstenir-se els ha de quedar clar que estan votant Independència (coses de la llei d’Hont).

Des de Ciutadans defensem que som l’opció més clara i coherent davant d’independentisme. Ni el

da del Mediterrani. Ha estat una legislatura curta

però intensa. Immersos en políti-ques de retallades, pujades impo-sitives i recàrrecs en serveis. L’evi-dència esclatà en boca d’Alfons Ló-pez Tena al Parlament, “Espanya ens roba”. El vertader problema de les fi nances catalanes, l’espoli fi s-cal de més 17.000 milions d’euros anuals, i els anomenats “èxits” dels diferents governs anteriors en ma-tèria de fi nançament, només fum. Fets que ens han portat a la situació insostenible actual.

En aquests dos anys, Solidaritat Catalana per la Independència ha fet feina, tot i no prosperar moltes de les seves iniciatives per manca de suport. Denunciant casos de corrupció com el cas de sobresous de la Diputació de Barcelona, de-fensa de la Dació en pagament que afecta a moltes famílies, fer públics

els vertaders sous de diputats i alts càrrecs, salvar el català a l’escola, supressió dels peatges amortitzats, denunciar venda de patrimoni i serveis a empreses privades i el full de ruta per assolir la independència de Catalunya, entre d’altres.

El silenci mediàtic i difamatori ha estat un continu. Sabem que no som un partit còmode, el fet que no tinguem cap deute amb cap en-titat fi nancera comporta incertesa. Som lliures de dir allò que creiem i només ens devem a la ciutadania que en el seu vot de confi ança ens reafi rma.

I per tot això som darantia. Ga-rantia d’independència i garantia de regeneració democràtica.

Per què Solidaritat Catalana per la Independència?

PSC que ha governat amb indepen-dentistes i que acaba d’abstenir-se al Parlament davant les pressions sobiranistes, ni el PP que ha man-tingut al poder a Artur Mas, donant suport a uns pressuposts que han estat el pitjor atac a l’Estat del Ben-estar a Catalunya, amb retallades a sanitat i educació sense exigir la mínima retallada en construcció nacional (ambaixades, subvenci-ons a mitjans de comunicació, or-ganitzacions separatistes, etc.).

A Ciutadans ens vanagloriem de la nostra trajectòria al Parlament, fent costat a la gent del carrer da-vant els interessos dels fi nancers i de certa classe política. Ciutadans impulsà la Comissió d’investigació sobre les “preferents” en la qual, curiosament, votaren en contra i juntets CIU-PSC-PP, que a l’hora de defensar els interessos dels ban-quers no tenen escrúpols i van de la

maneta. També vàrem impulsar la “dació en pagament”.

A més de les nostres tradicionals reivindicacions com ara l’ensenya-ment de qualitat públic i trilingüe, eliminació de les multes lingüísti-ques als comerços, eliminació de Consells Comarcals, Diputacions, etc. Ciutadans concorre a aquestes eleccions amb un ampli programa de regeneració democràtica, amb mesures com la responsabilitat subsidiària dels partits en casos de corrupció, eliminar prebendes coms sous vitalicis, pensions al marge del sistema de la Seguretat Social (aquelles que cobren els po-lítics).

Les solucions als problemes: “Mejor Unidos”.

GRISELDA VERGÉSCandidata per Solidaritat per la Independència

Davant l’abisme

JUAN CARLOS FERRANDOCiutadans

ELECCIONS 25N

7 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012 ELECCIONS 25N

CRÒNIQUES8

CCOO i UGT de Catalunya volen que la convocatòria de vaga general del 14-N sigui “un clam social” on no no-més s’aturi l’activitat econòmica a les empreses sinó també que es visualitzi als carrers. Des de Lleida, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez van fer el passat 30 d’octubre una crida a la parti-cipació ciutadana i de la societat civil en una vaga que qualifiquen de “necessària i útil” davant les polítiques de d’auste-ritat i de retallades que s’estan aplicant arreu d’Europa. Àlvarez, que va tornar a reclamar per aquell dia una vaga de consum, va declarar que “estem més a prop que la vaga del 14-N sigui més eu-ropea”, després que també s’hi hagi su-mat Itàlia, on s’ha convocat una aturada de quatre hores.

Els sindicats UGT i CCOO van fer una crida a la participació activa de la ciutadania a la vaga del 14-N, tant en l’àmbit laboral com social. Durant l’as-semblea de delegats que ambdues orga-nitzacions van celebrar a Lleida, el se-cretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àvarez, va demanar que, a més d’afectar als centres de treball, que la del 14-N també sigui una vaga de consum i va instar la gent a no comprar durant aquell dia i a utilitzar “el mínim” tant la llum com les xarxes socials. “Hem de demostrar als governs aquest rebuig i el desig de canviar de polítiques perquè ens estan arruïnant”, va assegurar.

Per la seva banda, el secretari general

de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, va dir que la 14-N és una vaga “necessària i útil”. Necessària, perquè “les injustes retallades” de drets socials que s’han fet a Catalunya i a l’Estat “han consolidat la desigualtat social, han fet créixer la pobresa i han dificultat l’accés a ajuts i pensions dignes i, a més, han suposat la precarització dels molts llocs de treball”.

CONVOCATÒRIA CADA COP “MÉS EURO-PEA”. Per Alvàrez, avui “estem més a

prop que la vaga del 14-N sigui més eu-ropea”, després que Itàlia anunciés que se sumarà a la convocatòria amb una aturada de quatre hores i que Grècia, Portugal i Xipre, també hi donin suport amb una vaga general, a més de les pro-testes convocades en altres països. “És important traslladar aquest canvi de polítiques a Europa i no només a l’Es-tat i Catalunya”, va afirmar. El líder de la UGT de Catalunya ha declarat que les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan aplicant al conjunt d’Eu-

ropa “estan arruïnant el continent, no donen sortida a l’atur en cap dels paï-sos i, a més, estan acabant amb l’Estat del Benestar”. “És molt important que el sindicalisme i la societat pugui fer la demanda als govern perquè canviïn de polítiques”, va defensar.

El secretari general de la UGT de Catalunya també va criticar les parau-les que la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, havia pronunciat el dia anterior, tot assegurant que l’Estat “està sortint de la crisi” davant l’existència de “se-nyals esperançadores” que així ho in-diquen. Segons Àlvarez, amb aquestes afirmacions “s’està enganyant la gent i faltant la veritat perquè no es pot dir que estem en camí de sortida amb un atur de més del 25%”. A la vegada, va qualificar de “mentida” i de “no creï-bles” els pressupostos de l’Estat per al 2013.

Així mateix, va carregar contra el con-seller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, a qui va acusar “d’estar desaparegut”, per haver-se compromès a principis de legislatura a reduir un 50% l’atur, quan “ha crescut de la vora d’un 25% en dos anys”, xifra que és con-seqüència de les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan desenvolupant i “si no canvien, no canviarà la situació”, segons va assegurar Àlvarez.

Text i foto: Salvador Miret/ACN

CCOO i UGT criden a la participació a la vaga general del 14N demanant “un clam social”

Asseguren que cada cop la vaga “és més europea”, després que Itàlia també s’hi hagi sumat amb una aturada parcial de quatre hores

Els secretaris generals de la UGT i CCOO de Catalunya, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, durant l’assemblea de delegats d’ambdós sindicats celebrada a Lleida.

9 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 CRÒNIQUES

Protestes dels afectats per les preferents durant l’entrega del Premi Iluro 2012

L’acte d’entrega del Premi Iluro, que va celebrar-se el passat dimarts 30 d’octubre a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró, va comptar amb una nova protesta del col·lectiu de persones afectades per les preferents, que vé-nen manifestant així les seves queixes davant la situació personal en la qual han quedat i demanant una solució a la seva problemàtica.

Precisament, en aquest marc de l’entrega del premi de monografia històrica d’enguany, un grup de per-sones va manifestar-se a l’entrada de

l’Ateneu, amb pancartes i increpant a tothom que entrava al recinte. D’altra banda, durant gairebé tot l’acte, els assistens també van poder sentir els crits i xiulets del grup de persones concentrades al carrer, malgrat la pluja, i alguns dels quals es van que-dar continuant la seva protesta fins que els assistents van sortir, un cop conclosa l’activitat, un parell d’hores després.

Text: RedaccióFoto: cedida Capgròs

Una sentència judicial avala el desmuntatge de la nau Can Fàbregas

Una sentència del Jutjat conten-ciós administratiu número 12 de Barcelona considera que el desmun-tatge de la nau catalogada de Can Fà-bregas, a Mataró, no contradiu el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic (PEPAM), tal i com havien denunci-at la CUP i l’associació de propietaris del sector Ronda Barceló. El PEPAM prohibeix l’enderroc o desmuntatge d’elements catalogats, però segons fa veure el jutge “no hi ha una pro-hibició radical”, sinó que s’accepten algunes “excepcions”, sempre que no s’afecti als elements artístics o arqui-tectònics. “No queda provat que això pugui succeir en aquest cas”, recita la

sentència. Aquesta és una sentència positiva més a favor de l’Ajuntament de Mataró en aquest afer, que ja n’ha tingut diverses.

L’Ajuntament de Mataró va apro-var el desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt per tal d’habilitar un solar al centre de la ciutat per a la construcció d’uns grans magatzems, un projecte que es va ad-judicar a El Corte Inglés. Les peces de la nau estan actualment emma-gatzemades i es preveu que es pugui reconstruir en el futur a pocs metres de la seva ubicació original.

Text i foto: Jordi Pujolar/ACN

10 OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESMECRÒNIQUES

Poliscau, empresa amb seu a Mataró, és una central de gestió comercial entre hotels i professionals de la construcció. Per donar a conèixer els seus serveis, Poliscau va participar a Hostelco, el Saló Internacional de l’Equipament per a la restauració, el sector hoteler i les col·lectivitats que s’ha celebrat del 17 al 21 d’octubre al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.

Durant aquests dies, Poliscau va po-der fer una vintena de nous clients amb perfils diferents que van des de grups hotelers, negocis petits, cadenes de restauració i empreses dedicades a col-lectivitats com poden ser geriàtrics o residències d’estudiants, entre d’altres.

Els mataronins Juan Carlos Varea, arquitecte tècnic, Carolina López, inte-riorista, i el badaloní Antonio Cabello, van tenir la idea de crear Poliscau des-prés d’analitzar el mercat hoteler i cap-tar les seves necessitats. Aquest estudi del sector es realitza després d’acumu-lar 12 anys d’experiència amb l’empresa Gabinet Tècnic que es dedica a la realit-zació de projectes, obres, rehabilitació, interiorisme i serveis tècnics.

Gabinet Tècnic treballa a Mataró, Barcelona, el Maresme i a diferents punts de la geografia catalana. Entre al-

tres projectes, Gabinet Tècnic ha realit-zat la rehabilitació del Hotel Catalònia Catedral, un edifici del barri gòtic de Barcelona que compta amb 71 habita-cions i una façana històrica construïda l’any 1914. També han portat a terme el disseny d’una botiga del centre comer-cial Diagonal Mar i la direcció d’obra d’edificis plurifamiliars als carrers d’Es-teve Albert i de Jacint Verdaguer de Mataró.

Poliscau neix l’any 2012 i en aquests moments ja compta, per una banda, amb una àmplia cartera de professionals del món de la construcció (arquitectes, interioristes, paletes, fusters, pintors, constructors...) i amb una vintena d’en-càrrecs.

Text: Redacció

L’empresa mataronina Poliscau participa al Saló Internacional Hostelco 2012

El passat 30 d’octubre, Miquel Rei, president de la Fundació TecnoCam-pus i Andreu Francisco, president del Consorci DO Alella, van signar un conveni de col·laboració que permetrà que dos estudiants de Turisme desen-volupin el seu treball de final de grau complementant-lo amb pràctiques durant tot l’any al Consorci. Rei va ex-plicar que “el món del vi, especialment a la DO Alella, segueix una línia clara de desenvolupament turístic, per això apostem per aquest conveni i confi-em part de la formació dels nostres

alumnes al Consorci”. Francisco es va mostrar satisfet de l’acord signat i va augurar que “és el primer d’una sèrie d’acords que segur que es produiran en el futur”. A més, va assegurar que “la col·laboració amb la Fundació Tec-noCampus ens permetrà augmentar els recursos humans del Consorci DO Alella permetent-nos desenvolupar amb més eficàcia els nostres projectes, alhora que col·laborem en la formació dels estudiants de Turisme”.

Text: Consorci DO Alella.

De l’1 al 4 de novembre, l’Associació Fotogràfica del Masnou (FEM) va or-ganitzar les IV Jornades de Fotografia Creativa del municipi. El divendres 2 a la tarda, les regidores Noemí Conde-minas i Sílvia Folch, en nom de l’alcal-de, Pere Parés, i el regidor de Cultura, Jaume Oliveras (els quals no van poder ser presents a l’acte), i el president de la FEM, Ricard Villarubia, van inaugurar oficialment les Jornades a la sala poli-valent de la Biblioteca, amb la presència de prop d’una vuitantena d’assistents.

Tot seguit, a la Sala Joan Comellas, al mateix edifici, es van inaugurar les exposicions “México fotografiado por Luis Buñuel”, de Luis Buñuel; “Irlanda del Nord, 25 anys”, de Paco Elvira, i “Re-flexos”, de Fiona McLaughlin. Més tard, es va fer una taula rodona dedicada a la fotografia i el cinema, el tema central de les jornades, amb la periodista Rosa María Calaf; el fotògraf i professor uni-versitari, Paco Elvira; el cineasta i direc-tor del Museu Luis Buñuel de Calanda i del Festival de cine “22 x Don Luis”, Javier Espada; el periodista i director de la Mostra de Cine Llatinoamericà de Catalunya-Lleida, Juan Ferrer; i el

director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. Héctor Zampaglione va ser-ne el moderador.

Durant aquests dies, també han tin-gut lloc altres activitats, com tallers i projeccions, i també s’han inaugurat altres exposicions: “La vida de las som-bras”, d’Alexandra Castillo; “Roma”, de Roser Gol; “Días en la Habana”, d’Edu Mir; la col·lectiva de l’associació, “Va de cine”; i “A tres bandas”, de Marta Alber-tí, Juanjo Martínez i Francisco Tomás. Aquestes exposicions es poden visitar fins al 3 de desembre.

Text: Ajuntament del Masnou

Celebrades les IV Jornades de Fotografia Creativa del Masnou

El Consorci DO Alella signa un conveni de col·laboració amb la Fundació TecnoCampus

11 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 CRÒNIQUES

EL PERIODISTA MATARONÍ JOAN SALICRÚ VA VIURE DE PRIMERA MÀ L’AMBIENT ELECTORAL AL PAÍS BASC EL CAP DE SETMANA DEL 20 I EL 21 D’OCTUBRE I REFLEXIONA SOBRE LA RELACIÓ DEL PROCÉS SOBIRANISTA CATALÀ AMB EL FUTUR D’EUSKADI.

Tercer viatge al País Basc en menys d’un any. En sintonia amb les anteriors visites, he trobat un País Basc tranquil, molt nor-malitzat. A simple vista, la reclamació de l’apropament dels presos d’ETA a presons basques sembla l’únic cavall de batalla que recorda “el confl icte” viscut. Potser és que, simplement, després de tants anys de convulsió político-social, ara que poden començar a respirar tranquils, els bascos ho fan a fons.

Això es notava, a l’ambient, el cap de setmana del 20 i el 21 d’octubre. La imat-ge de la nit electoral era aquesta: no es palpava entusiasme enlloc, pràcticament ni a l’indret on Bildu va celebrar la seva reaparició al Parlament Basc amb ni més ni menys que 21 diputats després d’una legislatura marginats del joc democràtic. Sorprenent, pels catalans afectats –poc o molt– per l’anomenada “basquitis”.

He notat també un País Basc més pendent de parlar de la crisi i el futur del concert, la seva fórmula màgica per a sobreviure durant tots aquests anys

i fer-ho millor que la mitjana de tots els espanyols. Una excepcionalitat fi scal que Europa mira amb mals ulls pel que té de decimonònic en termes d’harmonització fi scal i que el govern espanyol està dispo-sat a tolerar sempre que els díscols bascos no s’alineïn amb els encara-més-díscols catalans.

I heus aquí la paradoxa, que sembla-va que mai havia d’arribar: ara que els catalans sembla que hem obert aquest camí fi ns ara només insinuat pels bascos d’endinsar-se en “terrenys desconeguts”, en comptes d’estar més units tot indica que podria establir-se una competència entre aquestes dues terres germanes per conservar privilegis, els bascos, i per obte-nir-los, si no és possible la independència, els catalans. Espanya, amb una Catalunya que paga com ningú, pot mantenir una excepció fi scal com la basca. Però sense Catalunya, l’esquema deixa de funcionar. Això explica que els nacionalistes bascos hagin evitat tan com han pogut donar peixet a les aspiracions sobiranistes cata-

lanes des de l’11 de setembre... El procés electoral ha tingut la situació

catalana al retrovisor, preocupats els bas-cos per deixar de representar en solitari el paper dels mals espanyols que se’ls ha-via encomanat des de Madrid fi ns ara, rol que ha quedat històricament compensat per part de Madrid amb l’excepció fi scal, indiscutit a la villa y corte. Ja els agrada, ja, als bascos, que els catalans s’afegei-xin als posicionaments rupturistes contra Madrid. Però alhora observen aquests moviments amb cert temor pel que pu-guin perdre en un futur i urgent nou re-partiment de papers.

S’acabarà la “basquitis”, aquest amor desmesurat que els catalans professem pel País Basc? No és massa feliç de dir res-pecte una terra que ens té el cor robat, en general, però algunes coses ho fan presa-giar. Ho sabrem a partir del 26 de novem-bre, un cop haguem votat, quan els cata-lans esbrinarem si la medecina que Rajoy ens proposarà per no marxar d’Espanya pot tenir efectes secundaris “nord enllà”.

PAÍS BASC QUE ENS TENS EL COR ROBAT... O JA NO?JOAN SALICRÚjoansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

CULTURA12

El Premi Iluro, any rere any, premia es-tudis i treballs que aporten un coneixe-ment de la història de Mataró i del Ma-resme. L’acte d’entrega compta amb una conferència especialitzada, prèviament a la lectura del veredicte. Aquest cop va anar a càrrec del Dr. Joaquim Pera i Isern, director del Departament de Ci-ències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va dissertar sobre “L’arqueologia catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI”. Precisa-ment, l’acte acadèmic, que va comptar amb una assistència de públic d’unes 200 persones a l’Ateneu Caixa Laietana, va ser presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Mora i Bosch i el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i Gallart, el qual va remarcar que el Premi Iluro és un dels actes més emblemàtics i una de les raons de l’existència de la Fundació. L’acte, a més, va ser transmès integra-ment, en directe, per Mataró Ràdio i en diferit per M1tv, amb l’objectiu que po-gués arribar a molta més gent.

Pel que fa al jurat del Premi, està in-tegrat per persones destacades en el camp de la historiografia. En l’edició 2012 estava format pel Dr. Antoni Pla-devall i Font, que el presideix, el Dr. Josep Maria Fradera i Barceló, el Dr. Joaquim Pera Isern que ingressa en el Jurat en substitució del Dr. Joan San-martí Grego, Maria Àngels Soler Llobet, Jordi Beltran Serra i Ricard Navarro Gutiérrez, de secretari. A banda de la dotacio econòmica de 9.000 euros per al guanyador i de 2.000 per a l’accèssit, el Premi Iluro publica les obres perquè en quedi testimoni imprès.

LA INTENSA RELACIÓ ENTRE MATARÓ I EL MAR. La 54a convocatòria del Premi Iluro va donar com a guanyadora l’obra del Dr. Joan Giménez Blasco, Economia marítima i conflictes socials a la Provín-cia de Mataró. 1750-1870, que consis-teix en un estudi en detall de l’activitat marítima a la Província de Mataró, que agrupava els municipis costaners des de Barcelona i fins a Sant Feliu de Guíxols.

En uns moments en els quals la ca-pital del Maresme es planteja projectar la seva obertura marítima i convertir-la en àmbit de projecció socioeconòmica, aquest treball analitza els fluxes comer-cials, la pesca, l’activitat de les drassanes i els allistaments a la Marina en l’època que tracta, alhora que també inclou una descripció dels conflictes socials que es van generar.

Per la seva banda i referint-se a l’obra que ha estat premiada amb el Premi Ilu-ro 2012, el Jurat va valorar la qualitat del treball i destacar que completa els estudis realitzats per historiadors de referència com Joaquim Llobet i Pons Guri. Precisament, l’autor del treball guardonat, Joan Giménez va guanyar el Premi Iluro en una altra ocasió. I refe-rint-se, en concret, sobre la relació del mar i Mataró, objecte de la seva inves-tigació històrica, va explicar que recull la informació trobada sobre la Provín-cia de Mataró en uns lligalls inèdits a la població de Viso del Marqués (Ciudad Real).

El Premi Iluro guardona un treball sobre la relació de Mataró amb el mar

54è PREMI ILURO 2012. CONVOCAT PER LA FUNDACIÓ CAIXA LAIETANA

El treball premiat, ‘Economia marítima i conflictes socials a la Província de Mataró. 1750-1870’, obra de Joan Giménez Blasco analitza en detall un període en el qual el Maresme va tenir un paper destacat en l’economia gràcies a l’activitat marítima. D’altra banda, el jurat del certamen va decidir concedir un accèssit a l’obra ‘Estat, patrons i obrers davant la mo-dernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró, 1900-1923’, de Rafael Luque i Fernández.

“Es tracta d’un treball fet amb entusi-asme sobre la història social dels homes i les dones que han viscut del mar, i que han fet que Mataró sigui el resultat de la seva relació amb el mar, encara que actualment hi visqui d’esquenes”, va dir. També va incidir en el suport rebut a nivell familiar per poder aprofundir en aquesta tasca i que volia retre “un ho-menatge a les diverses generacions de la gent del mar de la ciutat, i com Mataró, sense el mar, no hauria estat el que és”.

ACCÈSSIT PER UN ESTUDI SOBRE EL MÓN LABORAL. El jurat del guardó de mono-grafia històrica també va voler reconèi-xer en la seva 54a convocatòria amb una menció especial a un altre treball per la seva qualitat. En concret, concedint-li un accèssit. Es tracta de l’obra Estat, patrons i obrers davant la modernitza-ció de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró, 1900-1923, del sabadellenc Rafael Luque i Fernán-dez. Aquest treball, pel tema que tracta, també encaixa amb uns moments en els quals el món laboral és de la més estricta actualitat.

ARQUEOLOGIA DEL SEGLE XXI, PRESENT I FUTUR. I un altre tema de plena actualitat va ser la conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim Pera i Isern, director del Departament de Ciències de l’Antiguitat

A l’esquerra, el guanyador del Premi Iluro, Joan Giménez Blasco. A dalt, Rafael Luque i Fernández va ser reconegut amb un accèssit. A la pàgina següent, taula presidencial, d’esquerra a dreta: Antoni Pladevall, president del jurat; Joan Mora, alcalde de Mataró; Josep Ibern, president de Caixa Laietana i Joaquim Pera i Isern, conferenciant.

13 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

El Premi Iluro és un guardó plenament consolidat dins el panorama cultural català que enguany ha arribat a la seva 54a edició. Al llarg dels anys són molts els volums que donen forma a la col·lecció ins-tituïda per aquest certamen i que han fet que el Maresme sigui una de les comarques catalanes més estudiades. El Premi està dotat amb 9.000 euros i s’atorga al millor treball inèdit d’investigació històri-ca sobre Mataró o el Maresme, tant de caràcter general com sobre un determinat període o tema. També es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, biografies i autobiografies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric comarcal. A aquest certamen, que ha enfortit la seva vinculació amb el territori amb el pas dels anys i les convocatòries, enguany s’hi van presentar un total de vuit treballs, la qualitat dels quals va destacar el jurat. Per ordre de recepció han estat:

1. Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions labo-rals. La Junta de Reformes Socials de Mataró, 1900-1923. (Accèssit). 2. Doce años 1933-1944. 3. L’Arquitectura gòtica al Baix Maresme (s. XIII-XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. 4. Economia marítima i conflictes socials a la Província de Mataró 1750-1870. (Guanyador).5. Pepeta Moreu: el gran amor impossible d’en Gaudí. 6. Canvis en els usos del sòl i evolució del paisatge al Maresme des de 1850 fins a 2007. 7. Història d’una recerca: “El monestir de Sant Benet de Mataró” (1881-1952). 8. La Font Picant d’Argentona. Del Balneari Prats al Manantial Bur-riac.

Un total de vuit treballs van concórrer al certamen

i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va analitzar L’arqueologia catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI, glosant l’arque-ologia de Mataró durant les darreres quatre dècades. L’important augment de declara-cions de BCIN (Bé Cultural d’Interès Na-cional) i l’impacte econòmic d’un sector, el de les empreses vinculades a l’arqueologia preventiva, que fins fa poc movia 30 milions d’euros anuals a Cataluna, s’ha vist afec-tat per la crisi, que obliga a encarar noves direccions. En aquest sentit, el ponent va apuntar com “el Servei d’Arqueologia de la Generalitat demana que es reinventin i di-rigeixin a nous àmbits del patrimoni i la di-fusió, en la transferència del coneixement”. Pera i Isern, alhora, va destacar l’important paper del voluntariat en la recerca històrica i arqueològica, com a garantia de futur, en-tre d’altres aspectes de la seva intervenció.

UN PREMI AMB MOLTA TRAJECTÒRIA. El Pre-mi Iluro el va instituir Caixa Laietana l’any 1959 i des d’aquesta data que ha impulsat la publicació de més de setanta llibres, obra de quaranta-cinc historiadors que hi han deixat el seu treball de recerca. Una tasca d’aquesta dimensió fa que el Maresme hagi esdevingut un dels territoris més estudiats del país. Pre-cisament, el reconeixement al guardó li va arribar a través de la concessió, l’any 2009, de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel conjunt de la seva trajectòria. El jurat del certamen, integrat per persona-litats del món de la historiografia, ha estat presidit en diferents etapes per rellevants personalitats de la història com Ramon d’Abadal, Agustí Duran i Sampere, Antoni Comas, Miquel Coll i Alentorn, Manuel Mundó, Jordi Nadal i Antoni Pladevall.

Text: Redacció / Fotos: Enric Puche

CULTURA

14 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA ÒMNIUM

Obra literària que parteix de la sen-zillesa i que mostra la tendresa i anhels de la seva autora, així com la crueltat d’una època, El diari d’Anna Frank ha estat publicat un i altre cop, versionat al teatre i representat, així com dut al cinema, a més de ser una lectura de referència pel seu missat-ge de caire universal.

La companyia senseoficinibene-fici, de Premià de Mar, va néixer fa 12 anys amb la intenció de participar en els Premis Butaca, representant l’obra Estrips de l’autor teatral ma-taroní Toni Cabré. Des d’aquell punt d’arrencada, no han deixat de fer te-atre, escenificant obres com Parlem d’homes?, Déu-n’hi-do les dones, La reina de la bellesa de Leenane, Revolta de bruixes, 10 anys (aniversari sense-oficinibenefici), Almenys no és Nadal, Negroni de Ginebra i El diari d’Anna Frank, que aquests dies representen de nou, 10 anys després d’haver posat aquesta peça en escena.

El diari d’Anna Frank es represen-ta al Patronat Social Premianenc, de Premià de Mar, des del passat 6 d’octubre, mes en el qual va inter-pretar-se un total de quatre vegades. Pel que fa a aquest novembre, es re-

presentarà encara els dies 10, 11, 17 i 18, els dissabtes a les 10 de la nit i els diumenges a les 7 del vespre. L’obra compta amb la direcció d’Ana Dome-nech, i les ajudants de direcció Anna Cuyàs, Carme Martínez i Olga Sa-lom. L’elenc d’actors i actrius l’inte-gren Núria Mendoza, Jaume Planas, Maria Parra, Rebeca Sánchez, Neus Brasó, Gerard Villar, Pau Quintana, Jaume Viader, Judit Cisa, Frede-ric Caralt, Sergio del Hoyo, Xavier Lecha, Joan Font i Teodor Filip.

El diari d’Anna Frank explica com durant l’ocupació alemanya d’Ho-landa, vuit jueus es veuen obligats a conviure durant dos anys en el reduït

espai d’unes golfes per refugiar-se de la persecució nazi. L’únic contac-te amb l’exterior és a través de dos amics, en el marc d’una convivència que exigeix torns, sacrifici i marcada per la por i l’esperança.

Anna Frank va néixer a Frankfurt el 1929 i es va refugiar a Amsterdam amb la seva família el 1931. Als 13 anys va començar a escriure un dia-ri que el pas del temps ha consolidat com un testimoni excepcional de la vida de reclusió de la família i del despertar de l’adolescència, que va morir a un camp d’extermini.

Text: Redacció/ Fotos: Màrius Torner.

L’obra ‘El diari d’Anna Frank’, es representa aquest mes al Patronat Social Premianenc

MARIA ROSA SOLERMembre de la Junta d’Òmnium

Cultural Mataró-Maresme

Anem òc per la lenga occitana

Aquest és el lema de les manifestacions per la llengua occitana que s’han celebrat els úl-tims anys a ciutats com Besiers o Carcasso-na i que han aplegat 12.000 persones en el primer cas i 20.000 en el segon. Fa uns dies en una excursió a la Provença organitzada per Òmnium, vàrem tenir una trobada amb el Ceucle Occitan dau País d’Arle, institució que té per objectiu “aparar (defensar) e es-pandir la lenga e la cultura occitanas”.

Però quin és l’estat actual de l’occità? Es pot afirmar que és una llengua amenaçada que compta amb uns 800.000 parlants que difícilment troben interlocutor en la vida quotidiana. Molt poc conreu escrit, presèn-cia gairebé nul·la als mitjans i al carrer i una davallada cada vegada més gran de l’ense-nyament-aprenentatge de la llengua que sol ser voluntari i sense cap reconeixement oficial. A nivell polític el suport són bones paraules i pocs fets.

Quins paral·lelismes podem establir entre l’occità i el català? Les dues llengües són romàniques, filles del llatí, van tenir un pe-ríode d’esplendor a l’època medieval, van començar a declinar quan varen ser sotme-ses políticament i varen tenir una revifalla a l’època de la Renaixença, l’occità, amb Frederic Mistral i el moviment Felibritge. Ambdós van ser prohibits a l’escola. “Està prohibit escopir a terra i parlar patuès” figu-rava en els rètols de l’escola occitana.

Però mentre a Occitània el desprestigi de la llengua era ja gairebé irreversible, a casa nostra s’anaven guanyant petites victòries que acabaren amb el seu reconeixement oficial, amb tots els problemes que vulgueu, però reconeixement al cap i a la fi.

En la trobada d’Arle la gent del Ceucle va parlar sempre en provençal (varietat dia-lectal de l’occità) i nosaltres, en català i la comunicació, a grans trets, va ser possible. He de dir que, com a catalans, ens vàrem sentir uns privilegiats davant les dificultats enormes, potser insalvables, dels occitans per salvar la seva llengua.

El Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mata-ró, programa la XXIX Sessió d’Estu-dis Mataronins per al dissabte dia 24 de novembre, a partir de les 17 h. L’ac-te tindrà lloc a l’estatge de l’entitat, al carrer Beata Maria, 3 de Mataró.

La Sessió d’Estudis és una tribu-na on historiadors i investigadors en general presenten comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic,

geogràfic, etnogràfic, etc., en l’àmbit de tot el Maresme. En l’acte es lle-geixen els resums de les ponències i es facilita el col·loqui entre assis-tents i comunicants. L’exposició dels treballs sol anar il·lustrada amb ma-terial audiovisual.

El Museu Arxiu convoca als estu-diosos a presentar comunicacions escrites. El termini de presentació de les comunicacions finalitza el 12 de novembre. Podran ser trameses

per correu convencional al Museu Arxiu de Santa Maria, per correu electrònic (enricsubina@yahoo.es) o bé lliurades personalment al Mu-seu Arxiu (divendres i dissabtes de 6 a 9 h del vespre).

El Museu Arxiu, amb la col-laboració de l’Institut Municipal d’Acció Cultural i de l’Institut Ramon Muntaner, editarà posteriorment el conjunt de les comunicacions.

Text: Museu Arxiu de Santa Maria

Edició XXIX de la Sessió d’Estudis Mataronins

CULTURA

15 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012 CULTURA

El passat 26 d’octubre va tenir lloc la primera edició del Mercat del Film a la capital del Maresme, una jornada de projeccions i taules rodones al voltant de l’audiovisual de Mataró. Des de les sis de la tarda i fins a quarts de deu de la nit, els organitzadors van voler conver-tir Les Esmandies en el punt de trobada dels creadors d’audiovisual de la ciutat, així com en la plataforma per mostrar les seves obres i projectes al públic en general, i en un espai per debatre i par-lar del cinema.

El Mercat del Film ha estat orga-nitzat per Hotel Elèctric, un col·lectiu nascut amb la voluntat de donar suport i difusió als projectes i iniciatives locals de cinema i audiovisual. ”Creiem en el potencial que aquest sector té a Mataró i, sobretot, en el talent de tots aquells que treballen en diferents projectes de cinema de ficció, documental o video-art, sovint amb pocs recursos i molta imaginació i creativitat”, asseguren els promotors d’aquesta iniciativa, Jesús González i Judith Vives.

La jornada va estar dedicada a les projeccions de creacions audiovisuals de gent de Mataró. En total van projec-tar-se 17 peces, entre curts de ficció, vi-deoclips, documentals, videoart i anun-cis. Es va preestrenar el Fakedub dels estudiants de GMA del TecnoCampus i el curt Nights easy prey, d’en Ramon Lázaro. Es va fer una taula rodona sobre les alternatives en la producció, molt participada i amb molt de debat entre els ponents –es va comptar amb Jonàs Sala de Verkami, Pep Dardanya de Can Xalant, Eloi Aymerich i Francesc Paez, realitzadors– i el públic.

“Des d’Hotel Elèctric en fem una va-loració més que positiva, sobretot per la gran assistència que vam tenir durant tota la jornada. A les Esmandies van cal-cular que havien passat unes 150 perso-nes entre els dos blocs de projeccions i la taula rodona”, assegura Vives.

Pel que fa als objectius, afegeix Gon-zàlez, “creiem que hem aconseguit el que ens havíem marcat: donar a conèi-xer la creació audiovisual a la ciutat i posar en contacte aquesta gent. Les impressions tant dels participants com del públic van ser molt positives i molta gent ja ens ha preguntat si ho tornarem a repetir. La intenció, vist el resultat, és de tornar-hi l’any vinent. Creiem que el Mercat del Film ha servit per cobrir un espai que estava buit fins ara, perquè fins ara els creadors locals no podien exhibir els seus curts”.

Des de l’entitat, també han volgut destacar que el Mercat del Film s’ha or-ganitzat sense recursos econòmics, des del voluntariat, i que ha estat molt im-portant el suport de Les Esmandies.

Text: Redacció

Balanç satisfactori del primer Mercat del Film a Mataró Un cop tancada l’admissió d’originals

per optar al V Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, se n’han rebut 88, 36 més que l’any passat.

Ara aquests originals són en mans del Jurat que està format per Elvira Carrió, professora de Teatre de l’Institut Pla d’en Boet, Pep Duran, traginer de contes, Lluïsa Esteve, bi-bliotecària i professora de Llengua, Núria Ribas, directora de la Biblio-teca Pública de Sentmenat, Roser

Ros, narradora oral i presidenta de Tantàgora, Llorenç Soldevila, professor de la Universitat de Vic, i Roser Trilla, professora de Llengua i Literatura.

El veredicte del Jurat es farà pú-blic el dia 2 de desembre i és previst que l’obra guanyadora sigui publica-da al diari ARA la primera quizena del mateix mes.

Text: Associació Cultural Helena Jubany

V Premi Helena Jubany

16 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

HOTEL ELÈCTRIC

la constitució de la Unió Catalanista amb clara voluntat integradora. I tornem-hi. Les trifulgues entre els catalanistes possibilistes defensors de la participació política dels joves Prat de la Riba o Puig i Cadafalch i els sectors més radicals del catalanisme intransigent però estrictament cultural amb els Guimerà, Aulèstia, Thos... acabarà en una nova escissió d’on en sorgirà el Centre Nacional Català. I ara sí, s’encetarà l’etapa d’un nou catalanisme polític, amb la Lliga Regionalis-ta que conduirà a les eleccions del 1906 amb la candidatura unitària de Solidaritat Catalana.

I passaran els anys amb alts i baixos: Primo de Rivera i la fundació d’ERC integrant organitzacions diverses, i la proclamació de la República i un altre dictador. I un canvi de règim, i noves unitats i noves escissions. I quan s’albira que la política a l’ús és inefi caç, la societat civil pren la iniciativa, s’organitza i actua. Un èxit que sorprèn al més crèdul. I con-voquen eleccions enmig d’un sentiment d’eufòria i optimis-me. I tornem-hi. Cadascú a la seva: és la tradició!

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

Cadascú a la seva

Valentí Almirall convocà el Primer Congrés Catalanista el 1880. Un projecte de gran volada: la conjunció de les tendèn-cies conservadores i progressistes del catalanisme incipient, en una síntesi que superés les diferències ideològiques. I fundarà el Centre Català. Dominat pels sectors, diguem-ne que progressistes i federalistes, el Centre generava malfi ances entre els catalanistes conservadors. Durant anys, l’articulació política del catalanisme no trobà manera de reeixir, encallat entre altres coses en aquesta divisió ideològica. El 1887, l’elecció d’Almirall com a president del Centre Català va provocar l’escissió defi nitiva dels conservadors, constituint la Lliga de Catalunya amb els Guimerà, Permanyer, Domènech i Montaner... i els nous valors com Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer o Francesc Cambó. Pocs i malavinguts.

La Lliga i el catalanisme va emprendre una nova etapa en la construcció del catalanisme polític, en aquells moments encara només descentralitzador i cultural. Vindran les assemblees catalanistes -les famoses Bases de Manresa- i

Lo imposible(J.A. Bayona, 2012)

Voldria començar fent una petita refl exió sobre la plasmació de la realitat al cinema. El fi lm, com molts d’altres, comença informant-nos que està basat en fets reals. En aquests casos sempre penso que es tracta d’una inseguretat narrativa del director: tots els fi lms, com a mínim durant la seva projecció, han de ser reals (o versemblants). El cinema és una mitjà de transmissió d’idees i sentiments més enllà que allò que explica hagi sortit a les notícies. És que hi ha algú que pensa que Scarlett O’Hara no és real mentre pateix a Allò que el vent s’endugué?

L’etiqueta “basat en fets reals” col·loca l’especta-dor en una situació d’empatia inicial que els directors usen en el seu benefi ci. I això és el que J.A. Bayona i els seus guionistes busquen a Lo imposible. No co-neixem res de la família protagonista però, després de dues escenes (avió i festa de Nadal), el públic ja té el compromís emocional amb ells. Fins aquí, cap problema, l’el·lipsi és una de les formes narratives per excel·lència del cinema. El problema és el festival de manipulacions emocionals que Bayona ens té prepa-rades al llarg del fi lm.

És evident, no ho dubto, que els fets devien succeir més o menys tal com s’explica. Però a ningú se li escapa que al cinema tot es maquilla i, per art de màgia, una parella de murcians es converteix en Naomi Watts i Ewan McGregor. Qui pot, aleshores, creure que la resta dels esdeveniments no han estat maquillats convenientment al guió? Tot al guió està col·locat buscant l’impacte directe en l’espectador amagant-li informació (però si tots sabem que es van salvar!), mostrant imatges redundants del drama (en-tre el sadisme i una cinta de zombies)... Lo imposible és molt a prop de la pornografi a sentimental.

JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art

s molt a prop de la pornografi a sentimental.

MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

Perspectives negatives de l’art i les humanitats

Fa uns dies, els mitjans de comunicació recollien l’informe realitzat per la Fundación Artey Mecenazgo, impulsada per “la Caixa”: El Mercado Español del Arte en 2012, una radi-ografi a econòmica sobre galeries, cases de subhastes i col-leccionisme al nostre país.

Les xifres són d’una claredat diàfana: en els últims deu anys, el mercat de l’art va tenir un creixement del 87%, molt per sobre del conjunt de l’economia espanyola. Però aquest creixement s’ha estancat en els últims anys. Entre 2007 i 2011 el sector va caure un 33%. L’estudi alerta sobre una absència de dinamisme del sector i situa els preus mitjans de l’art a Espanya molt per sota de la mitjana europea. Les obres més cares d’artistes espanyols es venen fora d’Espanya.

La cultura del col·leccionisme està endarrerida, en com-paració amb altres mercats més desenvolupats, i per a més inri, la major part dels incentius fi scals espanyols s’apliquen únicament al patrimoni històric.

D’altra banda, en els últims dies de setembre es van donar a conèixer els pressupostos generals de l’Estat per a 2013. El sector de la Cultura ha tornat a ser un dels més cas-tigats, en descendir la seva partida un 19,6% després d’haver experimentat el 2012 una retallada de més del 15%.

D’aquesta manera, la política cultural rebrà l’any que

ART AL MARESME

ve 721.710.000 d’euros enfront dels 897.520.000 d’euros de 2012. Entre els descensos més acusats pel proper any hi ha el capítol destinat al foment de les indústries culturals, que cau més del 50% i se situa en 32.860.000 d’euros. Un exemple el tenim en el Museo del Prado, que redueix el seu pressupost en un 14%, i disminució de subvencions a publi-cacions que abasten els diferents àmbits de les humanitats (art, música, cinema, teatre, dansa, etc.), i on la distribució es limitava a biblioteques, subscripcions i escasses llibreri-es... que pagàvem entre tots, i que cada vegada abraçaven un públic més escàs.

Davant aquestes dades, les perspectives són molt negati-ves, si des dels centres educatius no es potencia la formació humanística, partint de la base que els primers interessats han de ser mestres i professors. Les humanitats proporcio-nen sentit comú, generositat i obertura en l’ànima humana, sublimar la Bellesa i fugir de la mediocritat.

El sentiment i l’admiració que provoca contemplar les grans obres de l’art, no pot quedar sotmès a una evolució hu-mana, on prima la tècnica i on la virtualitat dels mitjans digi-tals domina i controla el pensament. Han de ser precisament els artistes, en tots els àmbits, amb coneixements profunds i amor per l’art, els que han de refer la malmesa situació de les humanitats, amb esperit emprenedor i reivindicatiu.humanitats, amb esperit emprenedor i reivindicatiu.

CULTURA

17 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012 CULTURA

-Té un currículum molt complert, senyoreta Vinyals. Veig que no hi ha el mòbil, me’l diu per si l’hem de trucar?

-No... No tinc mòbil.-M’agrada! Encara hi ha gent que no es deixa portar per les pres-

sions de la societat. Encaixa molt bé amb el perfi l que busquem a l’empresa. Al fi x, doncs, la podem trucar durant el dia?

-No, només a les tardes de set a vuit. Però si truquen a una altra hora tinc una persona per agafar-me els encàrrecs.

-Veig que és una persona ocupada i que no busca feina per ne-cessitat. Li confesso que em té fascinat, senyoreta Vinyals.

-Gràcies -i per a ella mateixa pensa: «suposo».La Núria surt contenta de l’entrevista de feina, li ha anat millor

del que s’esperava. Potser el canvi de look ha tingut alguna cosa a veure. El dia anterior s’adonà que les canes ja eren massa abun-dants i no li agradà com li quedaven a la melena. Ella mateixa es tallà els cabells ben curts i es féu un pentinat desenfadat; així i amb la cara rentada semblava més madura, però no més vella.

Quan són les vuit surt de casa dels seus pares i abans d’anar al seu pis, passa pel supermercat. Troba les orades d’oferta i en compra un parell. També agafa unes espelmes. Avui és un dia es-pecial.

-Vas veure la pel·lícula d’ahir al vespre per TV3?-No. La Núria i jo ahir vam fer una partida al scrabble i se’ns va

allargar.-No mireu gaire la tele, vosaltres, oi? En Ricard somriu capciós i li contesta:-No, no gaire -es treu la gorra de la feina i es posa la jaqueta

mentre li diu al company-. La caixa ja està comptada. Et deixo el

PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX CADA MES RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.

de Mònica RuizRETALLADES

canvi al calaix de sempre i vigila si ve un paio amb un Fiesta ver-mell: l’última vegada es va escapar sense pagar.

Abans de sortir de la gasolinera es para al congelador i crida: -Digues-li a l’Enric que m’emporto un paquet de gel!En Ricard no pot evitar somriure mentre camina cap a casa. Fa

dos anys va haver de tancar el seu estudi d’enginyeria; havia acu-mulat moltes pèrdues i ja no tenia crèdit. Els problemes econòmics feien estralls en la seva relació amb la Núria i la comunicació era un intercanvi de crits i retrets. Quan ja donaven per acabada la relació va succeir un fet que els va canviar la vida.

Quan en Ricard torna de la feina les espelmes ja fan pampallu-gues per la casa. La Núria des de la cuina sent com tanca la porta.

-Hola, amor! -el saluda-. Que portes el gel?-Sí. On és la glaçonera?-Al moble del menjador, a dalt.-Com t’ha anat la entrevista? -pregunta mentre obre l’armari.-Bé. Crec que els hi he agradat. Espero que aquests em truquin,

perquè els de l’altre dia no m’han trucat ni han deixat cap missatge a ma mare. Per cert, si tens roba bruta prepara-me-la que demà aniré a la bugaderia.

En Ricard aboca els glaçons al recipient i va cap a la cuina. Amb delicadesa, abraça la Núria des de darrera entrellaçant els braços sobre la panxa d’ella.

-Feliç aniversari -li xiuxiueja a l’orella. Ja fa gairebé vuit anys que viuen junts. Fa dos van estar a punt de

separar-se. Però avui celebren que fa tot just un any els van tallar el llum i el telèfon.

NOVETATS EDITORIALS

Una biografi a de mossèn Pere Ribot molt propera

Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer, és una excel·lent obra d’Andreu Pu-jol Mas, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Estem davant d’una singular biografi a que explora l’univers vital, emocional i espiritual del gran poeta i sacerdot de Vilassar de Mar, afi ncat a Riells del Montseny. A més, aquesta obra, escrita per un jove autor, amb pròlegs de Martí Boada i Quim Torra, acosta el lector amb rigor i alhora didàctica i senzillesa, a la tra-jectòria de Mossèn Pere. És a dir, que es fa de bon llegir, encara que sigui un exhaustiu treball de recerca, a diferèn-cia d’altres obres biogràfi ques que no han sabut trobar un to tan encertat. El llibre, que va presentar-se recentment a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, enllaça directament amb la voluntat de la Regidoria de Cultura del municipi de reivindicar i projectar la fi gura d’un dels fi lls reconeguts que ha donat la localitat. Precisament, el consistori vilassarenc –a través d’una comissió de treball cívica– està ulti-mant un seguit d’actes i propostes per recordar el sacerdot, poeta i patriota.

T

OPINIÓ18

EDITORIAL

Per molts anys, Club Esportiu Mataró!

Enguany el nostre estimat Club Es-portiu Mataró fa cent anys. A fi nals de l’any 1912, un grup de joves mata-ronins fundava l’Iluro Sport Club a l’antic cafè La Valenciana. Ara, un se-gle després, el club no es troba, ni de bon tros, en el seu millor moment, ni a nivell esportiu ni institucional, però que puguem celebrar aquest centena-ri és un motiu per estar satisfets. Cal donar les gràcies a persones com el nou president Albert Gibert, que tants esforços han dedicat a fer possible que el nostre club pugui celebrar l’efemè-ride. En un segle, el Mataró les ha vist passar de tots colors: èxits i fracassos, monarquia, república, guerra civil, dictadura i democràcia, ascensos i descensos, camps plens de gom a gom i partits amb quatre gats a les graderi-es, grans jugadors i d’altres que no ho eren tant...

Moltes persones pensen que una ciutat com Mataró, amb més de 120.000 habitants, hauria de tenir el seu equip de futbol en una categoria

important. La realitat, però, ens diu una altra cosa: aquí, pel motiu que sigui, ja fa molts anys que la gent no omple el Municipal de l’avinguda de Carles Padrós. El meu pare, que va ser jugador i entrenador durant molts anys al club, m’explica que quan ell era petit no hi cabia una agulla al camp, que cada quinze dies s’omplia de gom a gom, i que la gent gaudia amb els gols d’Esindi, Xirau o Zamora. Lla-vors, era una altra època: l’oferta d’oci era la que era i el futbol representava una bona opció d’esbarjo els diumen-ges. Ara, la situació ha canviat, i molt. Durant anys, a més, els equips dels barris també omplien els seus camps, i els afi cionats mataronins quedaven repartits. Per diversos motius, va sor-gir una rivalitat amb el Mataró que

va fer que fos difícil que tota la ciutat s’identifi qués amb el club groc-i-ne-gre. L’ascens a Segona B, l’any 2000, va representar una bona oportunitat per tornar a enganxar la gent. Així va ser al principi, però la mort de l’esti-mat Francesc Rimblas, primer, i una pèssima gestió per part de la directi-va, després, ens van fer despertar del somni.

Ara, amb una crisi institucional de la qual estic segur que sortirà el club, penso que, malgrat tot, hi ha motius per ser optimistes. No sé si el Mataró tornarà a ser el que era, però com a mínim, disposarem d’un club on els nostres nens i joves podran formar-se i divertir-se, això sí, defensant amb orgull la samarreta groc-i-negra. Per molts anys, Mataró!

El cooperativisme

La Confederació de Cooperatives de Catalunya amb la complicitat de les diferents federacions volen fer de la celebració de 2012, “Any Internacio-nal de les Cooperatives a Catalunya”, un projecte participatiu i creatiu per a totes les persones que formen part d’aquest món tan arrelat al nostre país.

Històricament s’ha reconegut la im-portància del cooperativisme en el tei-xit associatiu i productiu de Mataró. La primera cooperativa creada l’any 1877 va ser la “Cooperativa de Cons-trucción”, posteriorment, l’any 1919, Pau Pi, Josep Juan i Timoteu Estanyol com a socis capitalistes van fundar una

empresa dedicada a la fabricació de bombetes. L’any 1925 passà a ser una cooperativa, “Cristalleries de Mataró”, coneguda popularment com “El Forn del Vidre”, que va arribar a ser la major productora de bombetes de l’estat es-panyol. També va fabricar termòme-tres, tulipes i pantalles per a làmpades, gots, objectes decoratius, etc.

Cal destacar la importància de la seva obra social i cultural, amb una escola, un grup de cultura, equips d’esports, una mutualitat i un econo-mat. Durant molts anys Cristalleries de Mataró, “El Forn del Vidre”, va mantenir la seva activitat. Quan va commemorar els seus 85 anys, la co-operativa va plantejar-se un pla d’in-versions per poder adequar el procés de producció a les noves tecnologies, tota vegada que havia de competir amb altres empreses de tecnologia puntera. Finalment, degut a la crisi fi nancera, la caiguda forta del consum i la continuada pèrdua de mercats, va tancar les seves portes.

Per altra banda, el moviment co-

operatiu ha tingut altres exponents igualment importants al llarg de la història. “Unió de Cooperadors de Mataró”, n’ha estat un clar exemple. Durant dècades “Unió de Coopera-dors de Mataró” ha reindivicat el seu patrimoni històric que havia estat ce-dit a la mútua l’Aliança. El retorn de la titularitat dels immobles als coopera-dors ha estat un episodi enrevessat, amb molts problemes, però que fi nal-ment amb la creació de la “Fundació Unió de Cooperadors”, entitat inte-grada per l’Ajuntament i la “Unió de Cooperadors de Mataró”, passa a ser l’encarregada de gestionar el patrimo-ni en litigi.

Mataró acaba de celebrar la “Set-mana Cooperativa”, que s’emmarca en la celebració de l’Any Internaci-onal del Cooperativisme i ho ha fet amb un seguit d’actes en el “Cafè de Mar”, edifi ci emblemàtic per a la Unió de Cooperadors de Mataró que s’ha d’entendre com l’inici d’una nova i defi nitiva etapa del cooperativisme a la nostra ciutat.

Un moment de la presentació de la nova equipació del club en motiu del seu centenari.

CEMATARÓ

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

MIGUEL GUILLÉNBURGUILLOSPolitòleg

25N, cruïlla electoralLa cita electoral del proper 25N pren una dimensió especial atès els moments històrics que s’estan vivint. L’escenari impulsat per la manifes-tació multitudinària del passat 11S, va propiciar l’avançament electoral. Han estat unes setmanes intenses pel fort debat polític centrat en l’en-caix Catalunya-Espanya, amplifi cat per la dimensió mediàtica, i amb forta projecció a la UE i el context internacional. Enmig de tot plegat, unes eleccions a Galícia i al País Basc que han arrodonit el mapa polític. I tot això sense oblidar que continu-em marcats per una crisi que genera greus problemàtiques socials, en un horitzó confús i del qual no es veu la sortida. No cal anar molt lluny per valorar com un fet tan senzill com és dipositar el vot, que hem assumit en la nostra vida amb normalitat i amb l’opció de no fer-ho si no ens ve de gust, no fa tant de temps que no existia. D’aquí, al marge del descrè-dit que pugui tenir la classe política entre la ciutadania, dipositar el vot a l’urna, el diumenge 25, continua sent un acte de profunda força i convicció, que ratifi ca el pas que ha fet la socie-tat en la via democràtica i manifesta el pensament de la col·lectivitat, dins el marc d’ofertes que vertebrades en partits polítics, es posen al seu abast. Els comicis que viurem aquest mes donaran com a resultat un nou Par-lament de Catalunya que haurà de treballar en un marc complex i enmig d’uns horitzons difícils i de canvis es-tructurals, en relació a la vertebració i encaix d’Espanya i en un context econòmic i social que evoluciona cap a territoris desconeguts, lluitant també, essencialment, per mantenir el que anomenem “societat del ben-estar”, profundament tocada en la seva línia de fl otació.

FE D’ERRADESA l’article de Ramon Reixach, publicat en la passada edició, El seny no és el contrari de la re-ivindicació, en el paràgraf següent cal substituir ‘balança fi scal’ per ‘balança comercial’:

“És la independència la millor solució? És positiu sortir del mercat comú espanyol? Seria bo quedar fora de la Unió Europea si Espanya interposa el seu dret de vet a la nostra potencial incorporació de Catalunya com a nou estat membre? Les millores en la balança fi scal serien superiors a les pèrdues que es podrien ocasionar en una balança fi scal avui molt superavitària?”.

19 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

Construccions admirades

Arriba el moment de posar punt i fi nal a la temporada castellera. Un moment en què alguns necessiten treva i altres eufòria per no aturar-se. El sentiment blaumarí cada vegada està més estès per la comarca i potser per aquest mo-tiu, o perquè aquesta temporada ha es-tat any de concurs, han sorgit Capgros-sos de sota els bolets. I és que la major cita del món casteller es desenvolupa cada dos anys, fent-ne de la Tàrraco Arena Plaça aquell dia, l’objectiu de totes les mirades del folklore català. I no només català, sinó que cada vegada en més són les mirades d’admiració d’altres àmbits internacionals. I enca-ra ens estranya que així sigui?

Fugim de les nostres tradicions, cultu-ra i costums per uns instants. Observem des de fora la pràctica d’uns llunàtics que s’enfi len entre ells per mostrar una mena de construccions humanes. I tot plegat, amb afany de veure qui es belluga menys i arriba més amunt sense caure. No és això un exercici digne d’admirar? Més impressionant potser és, que les matei-xes persones decideixen fer enfi lar els més menuts per coronar aquestes grans

estructures. Ells són els més valents de tots. Els qui s’enfi len més concentrats per tocar els núvols amb la mà.

Se’ls demana força física i mental a tots els qui hi participen, alguns han d’aguantar fort per vèncer el castell i altres han de pujar amunt dominant el seu pes. És imprescindible l’equilibri per aquells qui hauran de formar l’es-tructura fi nal però també pels qui a la soca buscaran la millor posició. Uns conceptes que s’hauran de mesclar amb el valor i el seny, i que conjunta-ment aconseguiran el moment més àl-gid del castell. No ens pot sorprendre que sigui admirable internacionalment la pràctica castellera. De fet, ja no crec que a ningú li sorprengui. Si bé és cert, i veient l’ànsia exuberant per aixecar més pisos, la seguretat també ha aug-mentat, cosa que permet veure una mica més sensates les persones que hi dediquen bona part del seu temps.

Estic segura que els Capgrossos tam-bé som admirats per persones exemp-tes a la colla. Sobretot tenint en compte que portem 16 anys consolidats i ja en fa dos que som de Gamma Extra. Una categoria que enguany també hem sa-but mantenir amb orgull. I la tempora-da s’acabarà quan els blaumarí pengin la camisa a l’armari, cargolin la faixa i desin els pantalons blancs. Serà des-prés d’encarar els últims castells que s’enfi laran amb aquells més valents i amb totes les mirades d’admiració, cap a una estrella que ja encapçala el nom de la nostra diada.

MARTA GÓMEZPeriodista

www.martagomez.cat

L’OBSERVATORI INQUIET

Què cal fer? “Deixeu que els morts enterrin els seus morts”, és una afi rmació del Nou Testa-ment, que ve molt a compte per parlar del sistema capitalista, que al trobar-se en la fase fi nal del seu període històric, crea més problemes que solucions. Cal, doncs plantejar nous sistemes de vida, capaços d’obrir camins que portin cap una nova societat, que tingui molt poc a veure amb l’actual. Tant si parlem de la mort anunciada, a més o menys curt termini, d’un sistema econòmic, com si ho fem de la creació d’un de nou, el paper de la societat civil i la ciutadania és fonamental.

Cal ser realistes i assumir que una part important de la ciutadania no està disposada a acceptar compromisos so-cials tot i que la crida a fer-ho sigui uni-versal. Cal atrevir-se a parlar d’un fu-tur possible parlant del “Què cal fer?”, precisament dirigit a les persones que creuen que la política és una cosa de tots i estan disposades a mullar-se per

fer possible un món millor.Dels 7.000 milions de persones que

componen la humanitat, no n’hi ha cap d’igual, totes elles són diferents. Per què? Pot ser que la resposta con-sisteixi a considerar la humanitat com un gran trencaclosques que cal com-pletar. El compromís per aconseguir l’autorealització personal és la prime-ra condició que cal tenir en compte en la creació d’una nova societat. Cap persona pot demanar a altres que as-sumeixen obligacions que no estan disposades a fer elles mateixes. Una pregunta clàssica seria: “Què fas tu pel teu municipi, en lloc de què fa el teu municipi per tu?

La segona condició passa per la cre-ació d’un nou model de gestió muni-cipal que porti cap a una societat civil organitzada, mitjançant l’ajuda mútua de comunitats en transició, que apos-tin per una corresponsabilitat comu-nitària, principalment liderada per un moviment de joves i sèniors en acció. Es tracta d’una remodelació munici-pal que faci possible viure vitalment en el propi municipi. Poder anar ca-minant a comprar el pa, a treballar, a portar els fi lls a l’escola. És el plante-jament que defensen les ciutats au-tosufi cients (smart cities) i també les comunitats en transició i els models comunitaristes.

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

joarxa@gmail.com

OPINIÓ

APUNTS20

Enguany, la campanya de la vacunació antigripal ha començat una mica tard a causa de problemes de subministra-ment i distribució de les vacunes. Però un cop solventat el problema ja s’està vacunant amb tota normalitat.

Segons explica l’infermer responsa-ble de la campanya de vacunació en els centres d’Atenció Primària del Consor-ci Sanitari del Maresme (CSM), Jordi Lloret, “les primeres vacunes es fan sempre als grups de persones amb risc més elevat, institucionalitzades, malalts crònics, majors d’edat, etc.” A més, també afegeixen que “esperem cobrir els objectius establerts per a la temporada actual de nombre de vacunes i cobertura vacunal”.

LA GRIP ESTACIONAL. S’estima que la grip estacional pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general, que de les persones internades en institucions fins al 50% emmalalteix de grip cada any, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip. A més, deter-minades persones, com ara les d’edat avançada, les que tenen determinades malalties cròniques, les embarassades o les persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), poden patir la malaltia amb una major gravetat i és freqüent que es presentin complicacions durant la seva evolució.

PER QUÈ CAL VACUNAR-SE?. La vacuna-ció antigripal és la mesura de preven-

ció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions. Està recomanada per aconseguir protec-ció contra les soques que circularan durant la temporada gripal. Normal-ment cada any hi ha canvis en aquestes soques; per aquest motiu, les vacunes s’han d’elaborar també anualment per incloure les soques que amb més pro-babilitat seran les responsables dels casos de grip de la temporada vinent.

OBJECTIUS DE LA CAMPANYA. Com a objectiu operacional a mitjà termini, es proposa aconseguir una cobertura de vacunació antigripal del 75% en els grups de població identificats com a grups de risc elevat, com les persones de menys de 60 anys amb malalties cròniques: asma, insuficiència renal, hepàtica o cardíaca, persones amb im-munodeficiències, dones embarassa-des i persones amb obesitat mòrbida.

També entre els objectius de la cam-

panya 2012-2013 hi ha el de mantenir la cobertura de vacunació en les per-sones de més de 65 anys i millorar-la en els grups de 60 a 65 anys i en les persones amb patologies de risc.

D’altra banda, atès que hi ha uns grups de risc, cal consultar amb els responsables sanitaris la idoneïtat o no de vacunar-se.

PERÍODE DE VACUNACIÓ RECOMANAT.Com és habitual, es recomana que tota la població objecte de vacunació sigui vacunada entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre, de manera que quan s’iniciï la temporada gripal estigui ja immu-nitzada. No obstant això, es recomana vacunar les persones de risc que per qualsevol motiu no hagin estat vacuna-des durant el període de vacunació re-comanat per realitzar la campanya, du-rant tota la temporada gripal, tal com s’ha fet en temporades precedents.

Text: Redacció

En marxa la campanya de vacunació contra la grip

SALUT

Què és el ‘Dividendo digital’ i com afecta a la TDT

El Govern central ha aprovat el Pla per a la Televisió Digital Terrestre (TDT) que condueix a l’anomenat ‘Dividendo digi-tal’, que consisteix en el procés designat per alliberar freqüències de banda, que passen d’estar destinades a la TDT a d’altres serveis de mobilitat de darrera generació.

La TDT emet en un espai radioelèctric públic que pot estar destinat a diversos serveis. Precisament, en aquest aspecte, diferents consens internacionals han establert destinar el final de la banda que ocupa la TDT als nous serveis de te-lefonia mòbil de darrera generació, que exigeix cada cop més ample de banda; és a dir, una aposta per la televisió d’alta definició i per la telefonia 4G (de quar-ta generació). Per tant, després de tots aquests canvis, la TDT continuarà però amb menys espai, ja que aquest té un límit i els serveis 4G exigiran cada cop més ample de banda per oferir les seves prestacions. I de moment, els grups au-diovisuals privats hauran d’acomodar-se a un espai més reduït.

Els usuaris podran beneficiar-se del ‘Dividendo digital’ si volen fer sevir aquests serveis de mobilitat 4G, però si no s’adapten als canvis es podrien veure afectats per la possible pèrdua de senyal de TDT. Més d’un milió de llars espa-nyoles, segons les previsions, podrien veure’s obligats a realitzar adaptacions a la seva antena de TDT si volen seguir ve-ient tots els canals. El Govern ha avançat un any els plans inicials i tot ha d’estar a punt el gener de 2014. Però els canvis en les freqüències de TDT caldrà fer-los abans si es volen veure tots els canals.

Text: Redacció

TELEVISIÓ

21 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

Del 4 al 7 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central ha acollit la quarta edició de MotorTotal, FirMercat del vehicle d’ocasió, km 0 i nou en condi-cions excepcionals de Mataró i Ma-resme. Quasi 4.000 m2 d’exposició amb un total de 350 vehicles i motos exposats a la venda i representant 23 marques punteres del sector.

Tot i la desfavorable conjuntura econòmica per la que està travessant el mercat automobilístic, l’esdeveni-ment va tenir una notable afluència de visitants.

En aquesta edició i com a impor-tant atractiu per a què els visitants i potencials compradors s’animessin a efectuar la compra del vehicle, es sortejaven 5 xecs regal de 300 € ca-

dascun, a fi i efecte de compensar la pujada del 3% d’IVA que va entrar en vigor el passat 1 de setembre.

Al llarg de tots els dies de la fira, els més “menuts” de la casa van poder passar-s’ho d’allò més bé en un espai lúdic dedicat exclusivament a ells, i els més grans van gaudir el diumenge 7 al matí d’una concentració de motos clàssiques… autèntiques relíquies de principis i mitjans del segle XX, curo-sament cuidades pels seus propietaris.

MotorTotal segueix apostant per Mataró com a capital automobilística i ja prepara la cinquena edició de la fira que es celebrarà la primavera del 2013, com sempre, a l’Espai Firal del Nou Parc Central.

Text: MotorTotal

MotorTotal, una fira consolidadaen temps complicats

El Maresme ha estat tradicionalment un territori amb molta activitat esportiva i un gran nombre d’aficionats a la pràcti-ca d’esports diversos. La comarca té mar i muntanyes de poca alçada però molts quilòmetres de camins i corriols, espais ideals per gaudir de l’esport a l’aire lliu-re; i també compta amb instal·lacions i centres esportius de referència a nivell estatal. Faltava, però, un espai on poder concentrar tota l’oferta lúdico-esporti-va que pot oferir la nostra comarca.

El Saló de l’Esport de Mataró i Ma-resme, organitzat per la Unió de Boti-guers de Mataró, neix amb la voluntat de donar a conèixer al públic general tota l’oferta de què disposa la nostra comarca: centres esportius, botigues especialitzades, centres de salut i me-dicina esportiva, clubs esportius, oferta turística, curses i altres proves esporti-ves. El Saló de l’Esport vol convertir-se, d’aquesta manera, en una fira de refe-rència en l’àmbit esportiu.

El Saló de l’Esport se celebrarà els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre al centre de congressos del TecnoCampus, unes instal·lacions immi-llorables per poder organitzar aquest saló amb gran

comoditat pels expositors i visitants.El saló comptarà amb la col·laboració

de l’Institut d’Esports de l’Ajuntament de Mataró, que organitza la Mitja Ma-rató Ciutat de Mataró. La cursa, que arriba a la 15a edició, tindrà lloc el diu-menge 2 de desembre. Es preveu que hi participin prop de 2.500 atletes que passaran a recollir el dorsal en un espai habilitat al mateix Saló de l’Esport.

Paral·lelament a l’oferta permanent dels expositors, també hi ha dissenyat un programa d’activitats i exhibicions que s’anirà fent durant el cap de setma-na i que de mica en mica anirem ampli-ant a la web del saló, www.saloesport.net i al nostre Facebook.

Text: Unió de Botiguers de Mataró

FIRES

Neix el Saló de l’Esport

Del 4 al 7 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central ha acollit la quarta edició de MotorTotal, FirMercat del vehicle d’ocasió, km 0 i nou en condi-cions excepcionals de Mataró i Ma-resme. Quasi 4.000 m2 d’exposició amb un total de 350 vehicles i motos exposats a la venda i representant 23 marques punteres del sector.

Tot i la desfavorable conjuntura econòmica per la que està travessant el mercat automobilístic, l’esdeveni-ment va tenir una notable afluència de visitants.

En aquesta edició i com a impor-tant atractiu per a què els visitants i potencials compradors s’animessin a efectuar la compra del vehicle, es sortejaven 5 xecs regal de 300 € ca-dascun, a fi i efecte de compensar la pujada del 3% d’IVA que va entrar en vigor el passat 1 de setembre.

Al llarg de tots els dies de la fira, els més “menuts” de la casa van poder passar-s’ho d’allò més bé en un espai lúdic dedicat exclusivament a ells, i els més grans van gaudir el diumenge

7 al matí d’una concentració de motos clàssiques… autèntiques relíquies de principis i mitjans del segle XX, cu-rosament cuidades pels seus propie-taris.

MotorTotal segueix apostant per Mataró com a capital automobilística i ja prepara la cinquena edició de la fira que es celebrarà la primavera del 2013, com sempre, a l’Espai Firal del Nou Parc Central.

Text: MotorTotal

MotorTotal, una fira consolidadaen temps complicats

APUNTS

22 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Bolets i més bolets

Amb una mica de sort, les properes setmanes arriba-rà la temporada de bolets al Maresme. Podríem dir, amb la certesa del boletaire, que falten un parell de setmanes per començar a trobar els apreciats fongs.

Per intentar millorar la vostra sort micològica, us donaré quatre consells que he après a força d’anar i tornar al bosc amb un cistell, de vegades buit, força vegades ple.

Primer de tot, cistell, us recomano que si us agrada anar a buscar bolets, us deixeu de bosses de plàstic i altres recipients similars i us equipeu amb un cistell tradicional, d’una mida de mitjana a petita. No cal que sigui gaire gran perquè tardaríem massa a om-plir-lo, ni massa petit perquè només hi cabessin tres o quatre bolets. Cal dir que la meva mitjana és d’uns 30 bolets per anada, tot fent mitjana entre els dies que han estat un èxit i els dies que he vingut amb el cul del cistell ben descobert.

El segon consell és que no porteu un rasclet ni cap eina semblant, sinó que aprofiteu un bastó que trobareu al mateix bosc, per aixecar, només, aquella coseta que pugui ser un possible bolet.

Seguidament, demanar-vos que només trieu les espècies que conegueu, encara que només en siguin un parell, i que us estigueu de collir les que desco-neixeu. Les raons són ben clares, entre tanta boleta-da, s’hi amaguen bolets tòxics i alguns de verinosos i mortals.

Els bolets que no colliu, no els feu malbé, ja que segur que tenen interès pel bosc, ja sigui per altres

boletaires, per altres animalons o per la pròpia eco-logia del bosc. Penseu que hi ha espècies que, con-vertides en medicines, poden salvar vides avui i en un futur, i nosaltres tenim cap dret a destruir-les.

Quan trobem bolets molt petits, si us plau, dei-xeu-los créixer una mica més, ja que, si tornem al cap d’un o dos dies, poden haver crescut molt, i amb molts menys, omplirem més fàcilment el cistell.

Finalment, us recomanem que, si voleu aprendre més sobre el fantàstic món dels bolets, busqueu al-guna persona de confiança que us n’ensenyi, aneu a un dels cursets o sortides guiades que es fan pel territori, o algunes de les exposicions de bolets, com les d’Argentona i Vilassar, on podreu aprendre a di-ferenciar les espècies més comunes.

La llegítima o el dret blindat dels fills en l’herència

Arribat el final vital d’una persona són molts els que el pateixen, comportant un fort xoc emocional. Però, al marge d’aquest dolorós fenomen biològic pel que tots hem de passar es produeixen situacions legals generades per aquesta defunció i que afecten directa-ment al patrimoni que fins ara era del difunt.

Una d’aquestes situacions és la llegítima, dret suc-cessori que correspon als fills i descendents del di-funt, essent el seu valor material d’1/4 de tot el patri-moni del causant. La importància d’aquesta llegítima recau en la necessitat de ser respectada pel finat i en benefici dels seus fills, de manera que es constitueix en un autèntic dret de crèdit a favor del seu titular, el qual disposarà d’un termini de 10 anys per reclamar-la, sempre i quan no hagi estat desheretat per causa justa (els “mals” fills corren aquest risc!). A més a més, el pagament de la llegítima merita interessos fins a aquell moment.

També s’ha de tenir en compte que, de la llegítima es descomptarà el valor del que hagi rebut un fill en vida del testador, com és el cas de donacions, libera-litats…

En conclusió, és més que convenient i aconsellable conèixer els drets successoris que tots tenim a priori, per l’enriquidor i lloable fet de ser fills.

MÓN LEGAL

XAVIER CASAS MARTÍNEZ. AdvocatJCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

MEDI AMBIENT

ORIOL BASSA. Enginyer i naturalistanaturamaresme@gmail.com

APUNTS

23 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de refl exió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

TRIBUNA AMB

Sovint es parla de ‘fer pinya’ per referir-se a la necessitat d’unir-nos tots junts en un moment determinat. Perquè el fet que un munt de gent uneixi els cossos per construir una estructura humana que s’alça cap al cel ha servit per fer innom-brables comparacions amb aspectes del nostre dia a dia. Però la comparativa no és gratuïta ja que els castells porten implícit un cúmul de valors que fi ns i tot reconeixen els seus detractors.

Avui voldria centrar-me en un d’ells: la resiliència. Aquesta paraula tan difícil de pronunciar serveix per entendre com som capaços de seguir endavant quan van més maldades. La prova, tant de la difi cultat de la seva correcta pronunciació com del seu signifi cat, la trobem a Resi...què? Resiliència. 100 activitats per plantar cara a l’adversitat (Silva Editorial, 2011). El seu autor, Jordi Navarro, treballador social, defi neix la resiliència com “la capacitat d’una persona o col·lectiu de fer front i superar adequadament les adversitats i difi cultats de la vida, sortint-ne reforçat i transformat positivament, d’una forma socialment acceptable”.

Jo no he escrit cap llibre sobre aquest tema però sovint l’he tractat per raons professionals. He tingut l’oportunitat de conèixer i d’escriure sobre nens amb càn-cer, víctimes del terrorisme i de dictadu-res o esclaves sexuals de guerres africa-nes, per posar alguns exemples. I sempre m’ha sorprès la capacitat d’aquesta gent per tornar-se a aixecar. Però va ser gràci-es a uns fets que vaig viure com a mem-bre de la colla Capgrossos de Mataró que vaig entendre d’on treien la força aquella gent a qui havia entrevistat i, sobretot, la importància dels que ens rodegen a l’hora d’aixecar-nos de nou després d’un cop dels forts.

És ben conegut pel món casteller –així com pel gran públic– l’accident ocorregut el 23 de juliol del 2006 quan una caigu-da d’un 4 de 9 amb folre durant l’actua-ció de Les Santes va provocar, onze dies després, la mort de la Mariona Galindo, de dotze anys d’edat, a resultes d’un cop al cap. Aquella mort va sumir a la gent de la colla en un dolor inexplicable. No enteníem res, estàvem trencats. Però els

dies, setmanes i mesos posteriors vàrem comprendre la importància de la força del grup. La colla es va bolcar amb la família de la Mariona i ells a nosaltres. I al nostre voltant vàrem trobar l’escalfor de Mataró, del món casteller i de tant i tants ciutadans anònims.

Cinc anys després d’aquells fets, la productora mataronina Clack em va demanar de formar part d’un equip de gent que volia tirar endavant un docu-mental sobre els quinze anys de trajectò-ria dels Capgrossos. Quan vaig acceptar la proposta tenia clar que hauríem de tractar tant els orígens com la meteòrica progressió de la colla i de l’assoliment per Tots Sants del 2010 del primer castell de gamma extra. Però també sabia que hauríem de parlar del que havia succeït a la Mariona. I allò no seria fàcil ja que no tothom a la colla volia parlar-ne tant obertament. Una actitud legítima, d’altra banda. El documental, que es va acabar titulant 165 Regent Street, explica la història de superació d’un grup que, enmig de l’èxit, rep un cop duríssim. És la història de com es va afrontar tot allò fi ns a tornar-se a aixecar i, tal i com diu Navarro, “sortint-ne reforçat i transfor-mat positivament”.

La nostra manera de seguir caminant va ser fent pinya i tornant a fer castells, fi ns descarregar de nou el 4 de 9 maleït i afrontar, posteriorment, construccions humanes més ambicioses. Tothom pot tenir la seva manera de superar els obs-tacles. La nostra va ser aquesta. Des de llavors no tan sols estic molt orgullós dels companys dels Capgrossos i, sobretot, de la família de la Mariona, sinó que entenc molt millor el que signifi ca la resiliència. I des de llavors també sé que, a més d’aquesta força immensa i desconeguda que ens ajuda a aixecar-nos, també és clau el paper dels que ens envolten quan has rebut un cop d’aquells que et fan replantejar totes i cadascuna de les coses meravelloses que ens dona aquesta vida. Perquè a la vida –com als castells– cal aixecar-se, malgrat tot.

APUNTS

Aixecar-se, malgrat tot

JORDI ROVIRA. Periodista freelance i membre dels Capgrossos de Mataró

XAVI

ER S

ABO

RID

O

24

GASTRONOMIES24

LA RECEPTA

INGREDIENTS: 18 pomes mitjanes, vermelle-tes i de carn forta, 200 g de carn de vedella i 200 g de magra de porc, 1 pit de pollastre (op-cional), 3 ous i 1 llimona, 100 g de melindros i 2 preses de xocolata sense llet, 100 g de sucre i 50 g d’ametlles torrades, sal, olí, llard, ca-nyella i torró de xixona (facultatiu).Per rostir les carns, com s’acostumi. Admet llard, pasta-naga, cebeta, alls.

PREPARACIÓ: El dia abans de preparar les po-mes, rostim les carns juntes. Trinxem la carn fi nament amb un raig de suc de llimona i ho pastem ben bé amb un ou batut. Si queda massa sucós ho espessim amb un melindro.

Rentem i assequem les pomes, els traiem el cor i les llavors, per la part oposada al pèn-dol, i farcim el buit amb aquesta pasta.

Es posa una paella amb oli al foc. Suquem la poma per la part del farciment en ou batut i la posem a fregir a la paella per afermar el tap, donant després un tomb a tota la poma. Podem fregir-ne dues o tres a la vegada, no més, ja que cal molta cura.

Posem el suc resultant de la cocció de la carn en una cassola de terra plana i ampla, a mesura que enllestim el fregit de la paella, hi col·locarem les pomes, amb el tap de carn amunt i un sol sostre. Llavors pot afegir-s’hi oli o llard si veiem que és pobre. Tres o quatre escarrotxes de llimona, un polset de sal i una escampada de sucre.

Afegim aproximadament mig litre de brou. Si no se’n té a mà, pot fer-se de pastilla. Quan les pomes canvien de color (mitja hora, més o menys), afegim la picada que consta dels melindros esmicolats, la xocolata ratllada, les ametlles ben fi nes, el sucre i si es vol, els tor-rons i la canyella i es continua la cocció.

Amb foc lentíssim i la cassola damunt una planxa de ferro es torna a cuinar l’endemà, l’altre, fi ns tres o quatre vegades, resultant unes delicioses pomes confi tades, gustoses i un suc espès i perfumat. Sobretot cal vigilar la cocció ja que és un guisat molt fàcil d’en-ganxar-se.

Recepta extreta del Programa de la Festa Major de Sant Martí de Teià

RECEPTA DEL

RELLENO

FORANELL PANSA BLANCA

Tons verdosos típics dels vins de la zona. Bona estructura aromàtica gràcies a una ex-

posició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits

per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques.

Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de frui-tes. La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau, mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.

posició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits

per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques.

Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de frui-tes. La lleugera criança en fusta

Al Port del Masnou s’ha inaugurat una nova proposta gastronòmica, el restaurant La Cuina dels Capitans. Un dels seus propietaris, en Lluís Ares, ens comenta que l’establiment “està inspirat en el Masnou de prin-cipis del segle XIX, època en la qual aquesta població gaudia d’una gran activitat marítima”.

El local està decorat amb imatges cedides pel Museu de Nàutica del Masnou, que hi aporten una nota d’autenticitat. A més, les taules estan decorades amb mapes de navegació del segle XIX i el conjunt ens traslla-da, precisament, a aquella època.

A La Cuina dels Capitans ens ofereixen una proposta gastronò-mica de proximitat, KM0, en la qual aquesta i la qualitat dels productes és la seva màxima inspiració. Tam-bé és destacable la carta de vins, ja que és un dels pocs restaurants de la comarca que n’ofereixen de tots els cellers de la DO Alella.

D’altra banda, a la carta podeu trobar plats tan inspiradors com Bu-nyols de bacallà d’ultramar, Patates braves dels Capitans, etc. I també te-nen previst organitzar conferències sobre l’època en què se centra el res-taurant, així com tasts de vins acom-panyats d’itineraris per la zona.

El preu del menú, de dilluns a di-vendres, és d’11,20 €. I el cap de set-mana tenen un menú degustació per 25 €. Podeu trobar més informacio a: www.facebook.com/lacuinadels-capitans.

Text: Redacció

Proximitat i qualitat gastronòmica a La Cuina dels Capitans

Nova edició de Temps de Barrets al restaurant Sangiovese

El restaurant mataroní Sangiovese en-cara la segona edició de la campanya Temps de Barrets, unes jornades gas-tronòmiques centrades en el bolet, el producte estrella de la tardor. La xef del Sangiovese, Pepi Sánchez, uneix els seus coneixements als del Salvador Mateu, propietari del desaparegut restaurant Les Ginesteres, tot un expert en la ma-tèria. Durant els mesos d’octubre i no-vembre, tots els que s’acostin al Sangio-vese podran degustar un seguit de me-nús on els bolets seran els protagonistes i que, a més, seran menús de celebració d’esdeveniments com el 164è aniversa-ri de l’arribada del ferrocarril a Mataró amb maridatge de vins d’Alella, la set-mana del 26 al 30 d’octubre, o un menú de Halloween amb plats elaborats amb productes de temporada com carbassa, castanyes, moniatos i panellets.

Com a novetat, Sangiovese també ofereix la possibilitat de menjar un menú de tapes elaborades amb bolets, acompanyades d’un gintònic Premium.

Text: Restaurant Sangiovesse

Els bolets desperten passió a la comar-ca. Any rere any augmenta el nombre de municipis i d’establiments alimen-taris que se sumen a les jornades gas-tronòmiques amb la presentació de menús especials i l’organització de fi res, mostres, xerrades... i altres actes vinculats al món boletaire. De fet, al Maresme tenim catalogades més de 700 espècies de bolets.

El 70% dels municipis de la comar-ca participen aquest any a les Jornades Gastronòmiques del Bolet del Mares-me. Entre el 25 d’octubre i el 30 de novembre, se succeiran les fi res, mer-cats, exposicions, passejades pel bosc i... menús gastronòmics. En aquesta edició hi participen 21 municipis i un centenar de restaurants, establiments de menjar cuinat i pastisseries que presenten plats i menús especials amb el bolet com a protagonista principal.

El president del Consorci de Tu-risme, Jaume Borrell, i el president dels Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt, Manuel Monjonell, van fer la presentació pública d’aquesta edició de les Jornades Gastronòmiques i del conjunt d’activitats que s’organitzen.

Monjonell també va avançar que l’any vinent se celebrarà al Maresme la tro-bada estatal de micòlegs.

Els municipis participants són: Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tordera, Vilassar de Mar, Pineda de Mar, Arenys de Munt, Mataró, Vilassar de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Per donar a conèixer les propostes aportades per cada municipi a aques-tes jornades, el Consorci de Turisme

ha editat un opuscle que es distribuirà principalment a partir de les ofi cines municipals, les ofi cines de turisme i els establiments participants. El fullet també inclou receptes i el seu consell d’harmonia amb vins de la DO Alella. Aquestes receptes han estat facilita-des pel restaurant El Mirador de l’Al-ba (Cabrera de Mar), restaurant 6Q (Canet de Mar), Masia Can Carreras (Can Massuet-Dosrius), La Palma (Teià), Botavara (Vilassar de Mar), Casa Juan (Vilassar de Mar) i Gran Sol (Sant Pol de Mar).

Text: Consell Comarcal del Maresme.

Rècord de municipis a les Jornades Gastronòmiques del Bolet del Maresme

25

Avda. Verge Montserrat, 2Sant Andreu de Llavaneres

Tel. 93 792 63 07www.munneblanco.com

Us desitgem unafeliç Festa Major

serveis immobiliaris

munneblanco

Arenys de Munt proposa una nova festa de Sant Martí

FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT

DIVENDRES 9 NOVEMBRE A la plaça de l’Església i el carrer Generalitat

Mercat de les Bruixesa càrrec d’Eventos Berkana. Durant tot el dia, des del Torrent d’en Puig

Carrilet d’Arenys de Munt

A les 11 del matí, a la Sala Municipal

“Oiaraki, el castell dels ocells”Espectacle de titelles a càrrec de Binixiflat Teatre.

A les 12 del migdia, a la Sala d’Exposicions

“Pecats... i virtuts”Exposició de fotografies a càrrec del Grup Fotogràfic d’Arenys de Munt. Fins 18 de novembre.

A les 8 del vespre, de la plaça de l’Església

Correfoca càrrec de la colla de diables Els Esbojarrats.

A les 9 del vespre, davant l’Ajuntament

Pregó de Festa MajorPresentació #somdemunt, concurs de fotografia amb Instagram.

A 2/4 de 10 de la nit, al Centre Moral

“L’impossibilista”Espectacle de màgia de Sergi Buka.

A les 12 de la nit, a la pista annexa del pavelló

Nit joveamb DJ Matahari, Karlixx, The Babarians i Thick Smo-ke (Caravelle Bcn)

DISSABTE 10 NOVEMBRE

A les 10 del matí, a la plaça de Catalunya

Campanya “Un somriure no té preu”a càrrec de Voluntaris per Arenys de Munt.

A les 10 del matí, des de la plaça de l’Església

Visita de Sant Martí als establiments per felicitar les festes.

A partir de les 11 del matí, a la plaça de l’Església, plaça de Catalunya i carrer Generalitat

Inflables per a la mainadatallers, jocs tradicionals i fira.

A les 4 de la tarda, a Can Borrell

“Gestió de les emocions”a càrrec de Pilar Zamora.

A 2/4 de 5 de la tarda, a la plaça de l’Església

5è aniversari dels nous gegants Cercavila amb la participació de la Colla de Geganters d’Arenys de Munt, la Colla de Vallgorguina, i la Colla de Sant Iscle.

A les 6 de la tarda, a la plaça de l’Església

Xocolatada amb melindros

A les 7 de la tarda, a la Sala Municipal

Gran gal·la lírica“Cants d’amor i de guerra”. Aportació: 5 €

A 2/4 d’11 de la nit, a la Sala Municipal

Nit Joveamb Bernat Pescaire, Miquel del Roig i la Banda Biru-ji. Aportació: 3 €

DIUMENGE 11 NOVEMBRE

A les 11 del matí, a l’Església Parroquial

Ofici de Sant MartíCantarà la Coral del Remei, amb l’acompanyament de la cobla Selvatana.

A les 12 del migdia, a la Riera

XVII Mostra de “relleno”

A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça de l’Església

Audició i ballada de dues sardanes amb la cobla Selvatana.

A les 2 del migdia, a la plaça de l’Església

Vermut popular

A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Moral

Teatre: “Xalet”a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.

A les 7 de la tarda, a la Sala Municipal

Concert de Festa Major amb l’orquestra Selvatana.

A 2/4 de 10 de la nit, a la Sala Municipal

Ball de Festa Major amb l’orquestra Selvatana. Aportació concert + ball: 6 euros.

DISSABTE 24 NOVEMBRE

18.00 h a la Biblioteca Municipal

Cine FòrumEl cambio (EUA, 2010), de Michael A. Goorjian. 23.00 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Nit Jove23.00 h Sander; 23.45 h Nune and the bad Sooters; 01.00 h Blind Cream; 2.00 h Dj Strawberry.

DIUMENGE 25 NOVEMBRE

08.00 h des del pati d’El Casal de Llavaneres

XXVII Marxa Popular de Llavaneres

18.00 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Actuació d’Esperit de Joventut

DIVENDRES 30 NOVEMBRE

09.00 h al Club de Golf Llavaneras

XIX Torneig de Golf Sant Andreu

10.00 h a 14.00 h al parc de Ca l’Alfaro

Ludoteca infantil

11.30 h en el temple parroquial

Solemne concelebració de l’Eucaristia presidida pel sacerdot llavanerenc Mn. Ignasi Mora i Terrats, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar, de Barcelona. 17.30 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Espectacle infantilAlquimia, amb la Cia. El Negro y el Flaco.

18.30 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Xocolatada popular

19.15 h a Can Caralt

Acte de felicitació dels Andreus i les Andrees

19.30 h a la sala d’exposicions de Can Caralt

Inauguració de l’exposició sobre la història de l’ensenyament a Llavaneres Tor-nem a l’escola!. Fins al 13 de gener.

DISSABTE 1 DESEMBRE

10.00 h a la Biblioteca Municipal

Torneig de ràpides d’escacs

11.00 h a la sala plens de l’Ajuntament

Benvinguda als nous empadronats

17.30 h al Casal de la Gent Gran

Xocolatada i ball

21.30 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Teatre: CulpablesA càrrec de la Companyia Inestable.

DIUMENGE 2 DESEMBRE

09.00 h als terrenys de sota el pont de l’autopista

XXI 3 hores de resistència ciclomotors

10.00 h al Casal de la Gent Gran

Gran simultània d’escacs Amb la participació del mestre Viktor Moskalenko.

10.00 h al pavelló municipal

Exhibició de taekwondo i hapkido

12.00 h pels carrers del poble

Cercavila de gegantsamb els gegants de Cornellà, La Bisbal del Penedès, Palau-solità i Plegamans, Prat de Llobregat, Rubí, Es-cola Labandària i Sant Andreu de Llavaneres.

18.00 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Teatre: Culpables

DIUMENGE 9 DESEMBRE

18.00 h a la sala polivalent d’El Casal Llavaneres

Homenatge a les lletres catalanesa càrrec del grup de teatre Zaragata.

DISSABTE 15 DESEMBRE

21.30 h en el temple parroquial

Concert de Sant Andreu amb Camerart - Orquestra del Maresme.

Llavaneres crida a celebrar la festa de Sant Andreu

FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

26

Actes per a tots els públics a la nova edició de la Festa Major per Sant Martí a Teià

FESTA MAJOR DE TEIÀ

DIJOUS 8 NOVEMBRE

A les 20h a la CMC la Unió

Taller de rellenoA càrrec de Miquel Andiñach, cuiner professional.

DIVENDRES 9 NOVEMBRE

A les 18h al Casal de Joves Asac!

Taller de jocs per a joves i adults

A les 18h a la CMC La Unió

Low cost de Katraska Cia.Dos pallassos ens ofereixen un gran concert LOW-COST. Equilibris, clown, música, hula-hops i màgia!

A les 21.30h al Teatre de la Flor de la Palma

Joan Pera, CapriEl nou show de Joan Pera recull alguns dels mo-

nòlegs més coneguts del popular actor, humorista català Joan Capri, com ara El pobre González, Nàu-frags, El Matrimoni, El Maniàtic, entre altres. A les 23h al Complex Esportiu Sant Berger

Nit de DJde la mà de DJ Barbosound, DJ Bazo-k. Reggae, dancehall, dub, altres.

DISSABTE 10 NOVEMBRE

A les 11h des dalt de la Riera

Baixada de vehicles sense motorTradicional descens de tot tipus de vehicles i an-dròmines per la Riera.

A continuació

Guerra de bombardesTens ganes de passar una estona divertida i de quedar totalment blanc? Doncs, vine i participa a la guerra de bombardes!

A les 13h a la CMC La Unió

Passejada pels balconsFarem una passejada per anar veure els diferents balcons que s’han guarnit i engalanat. A les 14h des de l’Església de Sant Martí

Repicada de campanes

A les 16h al parc de can Godó

Sigues la fitxa del jocEls jocs de taula estan desapareixent! Vine i aju-da’ns a trobar-los i a donar un cop de mà a uns personatges molt interessants!

A les 17h al Complex Esportiu Sant Berger

Torneig de petanca

A les 18.30h al Teatre de la Flor de la Palma

Gran concert de Festa MajorEl clàssic concert per a repassar sarsueles, cançons populars catalans i alguna ària d’òpera a càrrec de l’Orquestra Rosaleda.

PROGRAMA D’ACTESTeià ja té a punt una nova edició de la seva Festa Major en honor del patró Sant Martí, que compta amb un programa de propostes que conviden, en la recta de final d’any, a la participació col·lectiva. Des del taller de ‘relleno’ fins al taller de jocs per a joves i adults, passant pel teatre amb el nou show de Joan Pera, que recull alguns dels monòlegs més coneguts del popular humorista català Joan Capri, passant per música, baixada de vehicles sense motor o guerra de bombardes, entre moltes d’altres activitats.

NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

27

A les 20h a la CMC La Unió

Lliurament del Tei de plataGuardó anual a la persona o entitat que s’hagi destacat per la seva dedicació i implicació en la vida del poble que atorga el consistori.

A les 23.30h al Teatre de la Flor de la Palma

Ball de Festa MajorL’Orquestra Rosaleda amb 13 persones dalt de l’escenari farà que ballem fins ben entrat el dia de Sant Martí. El preu de l’entrada serà de 5 €.

DIUMENGE 11 NOVEMBRE

A les 9h des de l’Església de Sant Martí

Repicada de campanesAneu-vos despertant i posant les millors gales; avui toca lluir al carrer i gaudir de l’estiuet de Sant Martí.

A les 11h a l’Església Parroquial

Ofici de Sant MartíEucaristia presidida per Mnsr. Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona. Acompanyat pel Rev. Rector de la Parròquia i sacerdots concelebrants. La Coral Esclat cantarà la Missa de Glòria de Gi-acomo Puccini. Amb una agrupació orquestral de deu músics. El Cor Parroquial, a l’orgue, col-laborarà en la interpretació dels altres cants que complementen la celebració eucarística.

En acabar l’ofici a les escales de l’Església

Fotografia de Martins i les Martines

A les 12h a la plaça Sant Martí

Concurs de rellenoPorta’ns dues pomes en una cassoleta de cerà-mica i el jurat avaluarà la presentació, el gust i

la textura; hi haurà premis per a les dues millors pomes i un premi especial per als participants menors de 29 anys.

En acabar l’ofici

Ballada de sardanesLa Cobla Canigó un any més hi posarà la música i els compassos.

A les 17h al Parc de can Godó

Festa popularJocs tradicionals i xocolata desfeta per a tothom. Després música per a tota la família amb Landry el Rumbero.

A les 20h al Teatre de La Flor de la Palma

Ball de llancersJa heu vist ballar els llancers? Els dansaires de Teià Tradició Viva us conviden a l’espectacle d’aquest ball de saló vuitcentista, de tradició teianenca.

A les 22h des del camp de futbol

Castell de focs artificialsUs recomanem veure’ls des del cementiri

A continuació, davant del cementiri

Passi de fotografies de la Festa Major i pa amb vi i sucre

DIVENDRES 16 NOVEMBRE

A les 21h al Teatre Poliorama de Barcelona

Noies de calendariUn grup de dones extraordinàries provoquen un fenomen global quan es convencen l’una a l’al-tra per fer un calendari benèfic diferent; aquesta obra està basada en una edificant història real, emotiva i sobretot molt divertida. Places limita-

des. Preu: 30 €. Inclou entrada i autocar.

DISSABTE 17 NOVEMBRE

De 10 a 12.30h a la Pista de Bàsquet de l’AE Teià

Màster class d’spinning i pilates

De 10 a 18h

Teià als teus peusUs oferim la possibilitat de veure el nostre poble i les seves contrades en un fantàstic vol en helicòp-ter de 12 minuts de durada. Vols de grups de tres persones. Inscripcions a la CMC La Unió fins al 16 de novembre. El preu per persona és de 65 €.

DIUMENGE 18 NOVEMBRE

A les 8h al Pavelló Poliesportiu El Cim

V Torneig Internacional de Judo Vila de Teià

A partir de les 9h al CEIP El Cim

Open de dòmino

De 10 a 18h

Teià als teus peus

DIUMENGE 2 DESEMBRE

A les 9h a la plaça d’Ordidores i Teixidores

Teialada9a Edició de la Pedalada Popular. Cursa no com-petitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral. Amb tres itineraris.

TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

28 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

DIVERSOSCONCERTS

ALELLA. CAN LLEONARTCicle de música clàssica. Aires de París. Divendres 23 a les 21h. Concert de piano amb Laia Masramon. Preu: 4€/ gratuït menors d’edat. www.canlleonart.com

ALELLA. CAN LLEONARTCicle de música clàssica. Obres de joven-tut. Divendres 30 a les 21h. Concert amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. Direc-ció: Quim Termens. Escoltarem obres de F. Schubert, F. Mendelssohn, W.A. Mozart, S. Barber i B. Britten. Preu: 4€ / gratuït menors d’edat. www.canlleonart.com.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALTardes de ball: Duo Sheila. Diumenge 2 de desembre a les 18h.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMETConcert de jazz fusió amb Qui és l’últim? Dissabte 10 a les 22.30h. Preu: 5€. Reper-tori de cançons pròpies d’una proposta entre el llenguatge del jazz i altres estils.

MATARÓ. SALA PRIVAT 3r cicle d’autor. Quimi Portet. Divendres 9 a les 23h. Preu: 12 € anticipada / 15 € taquilla. Organitza: El Dau Associació Cultural i Sala Privat.

MATARÓ. CLAPPrats. Dissabte 17 a les 23h. Preu: 5 € anticipada / 7 € taquilla.

MATARÓ. SALA PRIVAT3r cicle d’autor. Pedro Guerra. Divendres 23 a les 23 h. Preu:12 € anticipada / 15 € taquilla.

MATARÓ. CLAP The Bon Scott Band + Motorhits. Dissabte 24 a les 23h. Dues de les millors bandes de tribut rockeres del país, els primers home-natjaran a AC/DC i els segons a Motörhe-ad. Preu: 10 € anticipada / 15 € taquilla.

MATARÓ. CAPELLA DEL ROSERXXX Setmana de Música Antiga. Mes-treballs. Diumenge 25 a les 18h. De la companyia Xuriach.Un quartet de balla-rins i músics s’intercanviaran els papers constantment, tal com feien els mestres de dansa antigament. És un espectacle de dansa antiga i tradicional obert a la participació de públic de totes les edats. Preu: 9 €.

Fernández. Paradetes amb treballs fets pels voluntaris de l’associació, amb obsequis per a les festes nadalenques i amb informació de l’associació. Hi haurà una rifa.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUFira de Santa Llúcia. Dissabte 8 de desembre.”OPEN” de dòmino per pa-relles. Quota : 15€. per jugador. Places limitades. Inscripcions: del 5 al 30 de novembre. Laborables de 18h a 20.30h a Gent del Masnou (Dr. Agell, 9). Correu.: gm.recreativa@ya.com. Informació: telèfon 646 66 81 55.

MATARÓ. PLAÇA SANTA ANNAEncants solidaris. Dies 28 i 29 de novem-bre, de 10 a 20 h. Els Encants Solidaris en benefici dels animals abandonats de la SPAM. Podràs comprar-hi un munt d’objectes nous i de segona mà a partir de 0,50 cèntims com ara llibres, música, bisuteria, objectes de decoració, petit electrodomèstic, etc.

MATARÓ. PARC DE CERDANYOLAMercat de segona mà a Mataró. Dijous 24 de 9.30h a 15h. Organitza associació serieB market. Més informació: www.seriebmarket.com.

MATARO. PLAÇA DE SANTA ANNAFira de pessebres i ornaments de Nadal. Fins al 23 de desembre.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSEntrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana. Diumenge 25 de 10h a 12h.

PREMIÀ DE DALT. IES VALERIÀ PUJOL Jornada Valerià Pujol (en el 20è aniver-sari de la seva absència). Divendres 9 a les 8h i a les 10.20h. Hi participaran els escriptors: Rafael Vallbona, Josep Bras, Albert Calls i Jaume Cases i també alumnes del centre de 4t d’eso i de 1r de Batxillerat. Organitzen i hi participen els professors de Llengua i de Literatura Catalanes: Josep M. Clopés i M. Antònia Grau i Abadal.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Cicle Patiments Mentals. Divendres a les 22 h. Divendres 9: Projecció de la pel·lícula Intocable. Divendres 16: Projecció de la pel·lícula Mientras duermes. Divendres 23: Projecció de la pel·lícula Professor Lazhar.

PREMIÀ DE DALT. ORFEÓ DE SANT JAUME.16a Mostra i exposició de bolets. Dissab-te 10 i Diumenge 11 a les 11h.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ DE SC SANT JAUMELliurament dels 36è Premis literaris Marià Manent. Dissabte 24 a les 19h. A les 19.30 h Homenatge a Jesús Fuxet, un dels fundadors d’Arts i Lletres i dels premis Marià Manent.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATCicle de pel·lícules per a joves Ajunta-ment Jove. Divendres 9 i 30. Divendres 9, a les 18h i a les 20h: El Dictador i American Pie 4. Divendres 30, a les 18h i a les 20h: El Gran Lebowski i Project X. Emmarcada dins del projecte Ajuntament Jove. Els títols de les pel·lícules seran els que hagin triat i votat els alumnes de 3r d’ESO de Premià de Mar. Entrada gratuïta per als joves entre 14 i 25 anys.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASCursa popular contra la violència de gènere. Diumenge 2 de desembre a les 10h. Recorregut de 6 km pel poble. Obert a tothom (a partir de 10 anys). Preu de la inscripció: 10€. Més informació pàgina www.donessolidariesalella.cat i al telèfon 650 677 169. Els beneficis econòmics que es puguin assolir es destinaran a la Fun-dació ÀMBIT DE PREVENCIÓ, la qual té per missió treballar per a la prevenció de la violència de gènere, i per a l’aproximació dels serveis socials, educatius i sanitaris a les dones.

ALELLA. GOLFES DE CAN LLEONARTMirades al món. Jornades de Cooperació Internacional. Desmuntant el negoci de la guerra. Dimecres 28 a les 20h. Presen-tació de les jornades i tertúlia a càrrec de Pere Ortega, president de la Federació d’ONG per la Pau i Tomàs Gisbert, inves-tigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAMirades al món. Jornades de Cooperació Internacional. Top secret: la indústria de la guerra. Dijous 29 a les 20h. Projecció del documental Ahimsa, contra la guerra i tertúlia. A càrrec de Camino Simarro, investigadora del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTMirades al món. Jornades de Cooperació Internacional. Dissabte 1 de desembre a les 11h. Presentació dels projectes desen-volupats amb el suport de l’Ajuntament. A les 11.30h: Xocolatada de comerç just i espectacle infantil Ballaruca d’arreu del món. A càrrec de Rah-mon Roma.

ALELLA. GOLFES DE CAN LLEONARTMirades al món. Jornades de Cooperació Internacional. Descobrint El Salvador. Dissabte 1 de desembre a les 18h. Tertú-lia a càrrec de Edgar Olivares i Claudia Navarro, becats amb una estada solidària.

CABRERA DE MARBurriac Xtrem. XII Campionat de Catalunya individual de Curses de munta-nya. Diumenge 11 al matí.

CABRERA DE MAR. NATURCENTERDesfilada de moda canina (hivern 2012). Dissabte 24 a les 18h.

CABRILS. PLAÇA DE LA BODEGAEncesa de la il·luminació nadalenca i Nit del Comerç. Divendres 30 a les 20h.

CABRILS. CASC URBÀFira de Nadal i la Solidaritat. Dissabte 1 de desembre a partir de les 9h.

EL MASNOU. PLAÇA DE MIQUEL MARTÍ I POLDesfilada dels gossos d’ADAM. Trobada de tardor. Dissabte 17 a les 11h. Exhibició d’obediència a càrrec d’ETOCAN, Marcos

ALELLA. CAN LLEONARTCuina de Nadal amb Termomix. Dilluns 12 de 18h a 20h. Preu: 5 €. Més informa-ció www.canlleonart.

ALELLA. CAN LLEONARTTaller de xocolata. Dilluns 19 de 18h a 20h. A càrrec de la Marc Dalmau, de la Petita Menorquina. Preu: 17€. www.canlleonart.com.

ALELLA. CAN LLEONARTCuina de Festa amb el restaurant 1789. Dilluns 26 de 18h a 20h. Per aprendre a fer uns plats creatius, vistosos i molt bons perquè pugueu fer aquests dies de les Festes de Nadal. www.alella.cat.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUActivitats de l’associació D’ones de Ca-brera de Mar. Patchwork: Dijous de 18h a 20h. Kundalini Ioga: Dilluns i dimecres de 19.30h fins 21h. Tai-Txi: Diumenges d’11h a 12h. Iniciació a la fotografia: Dimarts de 18h a 20h.

CABRERA DE MAR. CASAL DE LA GENT GRANPatchwork. Dimecres de 10h a 12h. Orga-nitza: D’ones de Cabrera de Mar.

CABRILS. MUSEU MUNICIPALTaller de Pessebres. Del 19 al 22 de 17.30h a 19.30h. Gratuït. Inscripcions a la Biblioteca i a l’Àrea de Cultura.

EL MASNOU. MERCAT MUNICIPALTaller de calendari d’advent. Dimarts 20 a les 17h. Preu: 1€. Ho organitza: Associa-ció de Venedors del Mercat Municipal del Masnou i Ajuntament del Masnou, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Colla de l’Hort.

EL MASNOU. MERCAT MUNICIPALTallers al Mercat. Calendari d’advent. Divendres 30 a les 17h. Elaboració d’un calendari d’advent. Cada infant podrà confeccionar el seu propi calendari per poder-ne gaudir durant les festes de Nadal. Preu: 1€.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALTaller de reflexoteràpia per a ús perso-nal (6 h). Dimecres 7, 14, 21 i 28. Grup 1: de 15 a 16.30h. Grup 2: de 19h a 20.30h. A càrrec de Carme Guillén, massatgista i reflexòloga de la Fundació Hospital. Preu: 75€. www.fundaciohospital.org.

MATARÓ. CAN XALANTTallers de cinema. Dissabtes de 10 a 14h. Dissabte 10: Guió i só. Dissabte 17: Produc-ció i direcció cinematogràfica. Dissabte 24: Vestuari, maquillatge FX i direcció d’art. Preu 15€.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT28a exposició de bolets del maresme. Taller de bolets. Diumenge 11 d’11h a 14h. Coneix els bolets i dibuixa la teva xapa. Taller a càrrec de Manguilongui.

MATARÓ. CAN MARFÀXXX Setmana de Música Antiga. La dansa d’escola. Dissabte 24 de 17h a 20h. Taller gratuït prèvia inscripció a l’IMAC.

PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERESTaller de pintura gratuït. Tots els dijous de 17h a 19h. Organitza: Associació d’Artis-tes de Premià de Dalt.

CURSOS I TALLERS

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALThe New Raemon. Divendres 30 a les 22h. Presenten el seu darrer disc Tinie-blas, por fin. Preu: 15 € anticipada / 18 € taquilla.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATNexus Piano Duo interpreta música d’ara. Piano a quatre mans. Diumenge 11 a les 12h. 40è aniversari de la Coral l’Amistat de Premià de Mar. I Temporada de música clàssica. Presentador Xavier Chavarria. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández configuren des de fa ja una dècada el Nexus Piano Duo, una de les formacions més actives i sol·licitades de la música de cambra actual. Les seves propostes inclouen obres mestres del repertori per a aquesta formació, i fan especial referència a la música contem-porània dels nostres compositors com González de la Rubia, Mompou, Montsal-vatge, Rodríguez-Picó, entre d’altres, amb l’estrena de diferents obres que els han estat dedicades. Preu: 12 € / Anticipada:10 €. www.espailamistat.com.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATMarina Rossell canta Moustaki. Dissabte 24 a les 21.30h. Marina Rossell consagra el seu darrer disc a l’obra del cantautor francòfon Georges Moustaki. Les adaptaci-ons –demanades a músics com Lluís Llach, Josep Tero o Víctor Bocanegra– estan fetes amb amor i respecte, i la veu de Rossell hi afegeix un punt just de passió. L’àlbum s’arrodoneix amb uns instrumentistes de luxe i col·laboracions còmplices: Paco Ibáñez i Roger Mas.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAConcert de Blues & Rock a càrrec del Col·lectiu de Músics de Vilassar de Dalt. Dissabte 10 a les 21h.Hi participaran els grups: Quimi Montañes Group, Red Bears, D’Moments i Full Equip. Preu: 10€ - Antici-pada: 8€. www.teatrelamassa.cat

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSARecital líric amb Maria Miró, soprano. Dissabte 17 a les 22h. Àrias d’òpera i can-çons catalanes i d’Amèrica llatina. Preu: 6€. www.lamassaccv.org.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA XIIè Concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch, a càrrec d’alumnes de l’Aula de Música. Dissabte 17 a les 19h.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSTrobada de corals dins del “Festival de Cant Coral del Maresme 2012”. Diumen-ge 18 a les 19h. Amb la Coral La Perla de la Havana de Mataró, la Coral Xabec del Masnou i la Coral Englantina de Vilassar de Mar.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSVa de jazz i música moderna amb Celeste Alias i Santi Careta. Diumenge 25, 19h.

29 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

ALELLA.CAN MANYÉXIV Premio Internacional Luis Valtueña de Fotografia Humanitaria. Divendres 30 a les 19.30h. Inauguració a càrrec de Noemí Elvira, presidenta de Metges del món a Catalunya. Fins al 16 de desembre. Dime-cres, dijous i divendres de 17.30h a 20.30h i dissabtes i diumenges d’11h a 14h.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOU Exposició de pintures d’Ània Aragonés. Inauguració dissabte 10 a les 18h. Fins al 13 de desembre.

MATARÓ. CA L’ARENASLa sal, la sorra i el paper de vidre. 1a intervenció. Inauguració divendres 9 a les 19.30h. Fins al 9 de desembre.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAArt i literatura. Una experiència editorial. Del 5 al 30 de novembre. Exposició de la col·lecció editorial del sociòleg i editor Francesc Bechdejú.

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓ28a Exposició de bolets del Maresme. Inauguració dissabte 10 a les 17h.

MATARO. ATENEU CAIXA LAIETANAEl tren: El progrés industrial a Mataró. Del 22 de novembre al 20 de gener de 2013. La col·lecció d’Enginys Mecànics. Re-cerca i recuperació de Josep Castellsaguer.

MATARO. ATENEU CAIXA LAIETANAMaqueta modular del Grup Ferroviari Mataró. Del 27 de novembre al 20 de gener de 2013.

MATARO. ATENEU CAIXA LAIETANAJoaquim Bartra més dibuixos. Del 29 de novembre al 20 de gener de 2013.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH I ESCALAExposició de pintura, a càrrec de Pepi Capella. Del 15 al 30 de novembre.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DE DALTInauguració de l’exposició temporal “DigiPhoto-Premià de Dalt”. Divendres 23 a les 19.30h. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Fins al 3 de febrer de 2013.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICLa Navegació del segle IXX. Del 6 al 30 de novembre. Ho organitza: AECC i Poble Pescador.

TEIÀ. CMC LA UNIÓExposició del 25è Aniversari de l’ADF de Teià. Fins al 18 de novembre. L’ADF de Teià són un grup de persones que es dediquen a cuidad els boscos i les muntanyes del poble per tal d’evitar els incendis.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAGuillem Cifré. Historietes, dibuixos i paper retallat. Fins al 16 desembre.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Exposició de fotografies del grup “Una mirada particular” amb el tema “Blau”. Del 9 al 24 novembre. Inauguració divendres 9 a les 19 h.

EXPOSICIONS

EL MASNOU. LABORATORIS ALCON Visita al Museu Cusí de Farmàcia. Dis-sabte 17 a les 10h. De 10 a 14h. Museu privat. Es troba a les instal·lacions dels laboratoris Alcon. El nucli central del Museu és una farmàcia del segle XVIII. Cal fer reserva prèvia per visitar-lo al telèfon 93 497 70 00, ext. 9357, o bé a jordi.dolz@alconlabs.com. Places limitades.

EL MASNOU. PLAÇA MARCEL·LINA MONTEYSXV Trobada Anem a Buscar Bolets. Diu-menge 18 a les 8h. Cal portar el dinar (l’es-morzar és a càrrec de l’organització). Qui ho vulgui pot venir directament al pla de l’Arròs a les 9 h. Activitat oberta i gratuïta per a tothom. Ho organitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou, amb la col·laboració de Gent del Masnou i La Caixa.

MATARÓ. PASSEIG DEL CALLAO28a exposició de bolets del maresme. Sortida a buscar bolets per a l’exposició. Dissabte 10 de 8 a 14 h. Punt de trobada: a les 8 h, al costat nord-est del Centre Natació Mataró.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (PÀRKING C/GINESTA)Montsant (Priorat). La Morera-Grau dels Barrots-Clot del cirer. Dissabte 17 i diumenge 18. Dificultat Mitja. No recoma-nat menors de 12 anys. Cal avisar 10 dies abans per reservar plaça al refugi en règim de MP. Desplaçament en cotxe. Cal portar dinar per el diumenge. Coordinador: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: MONTAL-TREK – Associació Excursionista de S.V.M.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PLAÇA DEL POBLE4a Marxa Popular “Cims dels Tres Turons”. Diumenge 2 de desembre a les 8.00h. Marxa Popular per a fer caminant amb família o amb els amics, o bé corrent els més valents, per indrets insòlits del nostre Maresme. Marxa Curta 8 Km. Marxa Llarga 18 Km. Preu inscripció: 8€, socis Montaltrek 5€, nens fins a 7 anys 3€. Organitza: MONTALTREK - Associació Excur-sionista de S.V.M. web:montaltrek.org .

TEIÀ. PARC DE CAN GODÒCaminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 11 a les 8.30h. Cada 2n diumenge de mes, sortida del Parc de Can Godó. No cal apuntar-te. Porta aigua i esmorzar. Organitza: Club Excursionista Teià.

TEIÀ. CENTRE D’ACOLLIDA TURÍSTICAUn tomb per la Catalunya Dolça. Dissabte 17 a les 17h. Maridatge de vins i postres de Catalunya. Us proposem un tomb per Catalunya per tal de conèixer els productes més dolços de cada província, tots ells maridats amb vins 100% catalans. Duració: 2 hores (aprox). info@cella-vinaria.cat. Tel: 935 559 977. Places limitades.

SORTIDES

ALELLA. CAN LLEONARTLa ruta musical de Johann Sebastian Bach. Dilluns 12 a les 20h. Tertúlia a càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musical .

CABRERA DE MAR. Independència. Divendres 16, 19.30h. Conferència a càrrec de Xavier Sala i Martín.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROXerrada... amb la Nadia Ghulam. Diven-dres 23 a les 19h. El secret del meu turbant.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Club de lectura. De teves a meves, de Pere Calders. Dimarts 27 a les 19h.

CABRILS. BIBLIOTECAPresentació del llibre Delenda est His-pania, d’Albert Pont. Divendres 9 a les 20.30h. Amb l’assistència de l’autor.

CABRILS. BIBLIOTECALa Nit al Parc de la Serralada Litoral. Di-vendres 30, 20.30h. A càrrec de Toni Marí.

EL MASNOU. BIBLIOTECA PÚBLICATrobades amb... Jaume Cabré. Dilluns 12 a les 19h. L’autor parlarà de la seva novel-la Jo confesso i de la seva obra en general.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESPensaments i creences. Dissabte 24 a les 18h. Ponents: Montse Bès, psicòloga; Joan Camps, crític social; Isabel Cusó, metgessa i medicina energètica.

MATARÓ. HOTEL ATENEA PORT MATARÓEl futur de la premsa escrita. Dijous 8 a les 20h. A càrrec de Manel Cuyàs.

MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAIXA LAIETANACicle de conferències: Els dijous al MEM. Dijous a les 19h. Dijous 8: Les comunitats d’aprenentatge: una actuació educativa d’èxit. A càrrec de Lídia Puigvert Mallart, professora Sociològia de la UB. Dijous 15: Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats. A càrrec de Jordi Collet Sabé, professor de Sociologia de la UV. Dijous 22: La jornada escolar a debat. A càrrec d’Elena Cintas Pascual, doctora en Sociologia. Dijous 29: Com la crisi afecta el paper de les dones a la societat. A càrrec de Gemma Lienas Massot, escriptora.

MATARÓ. CENTRE CIVIC CABOT I BARBAPonència: “llop, gossos i humans”. 10 i 11 de novembre. Comprendre aquest animal és apropar-se a la natura i als nostres animals de companyia. Organitza SPAM.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALConferència: Per a què serveix la osteo-patia? Dimarts 20, 19h. A càrrec de Rosa Martínez, osteòpata de la Fundació Hospital.

MATARÓ. CAN SERRA MUSEU DE MATARÓPresentació del llibre La cuina romana per descobrir i practicar. Divendres 23 a les 19h. A càrrec dels seus autors, Josep M. Solias i Juana M. Huélamo.

MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAIXA LAIETANALa figura de Joan XXIII. Dilluns 26 a les 20h. A càrrec del Mn. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALConferència: L’acupuntura en els proces-sos de dolor. Divendres 30 a les 19h. A càrrec de Carme Sanz.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICL’ensenyament en una Catalunya sobi-rana. Divendres 30 a les 20h. A càrrec de Margarida Muset i Adel.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORPresentació Volem estar amb tu: Consells útils per als familiars i els amics del ma-lalts. Dilluns 19 a les 19h. De Laura Vidal.

XERRADESTEATRE

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMETYvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz. Diumenge 18 a les 18h. L’Aula de Teatre de l’UPF presenta una tragicomèdia plena de rebel·lions i recels. Preu: 5€.

MATARÓ. ARTESANATO ESCÉNICOFet a Mataró. 10è aniversari d’Artesana-to Escénico. Dijous 15, divendres 16 i dis-sabte 17 a les 19 h. Visita al taller d’Antigua i Barbuda i l’exposició El circo de las penas, amb motiu del desè aniversari d’aquest espai creatiu, que mostra el perquè i el com d’una manera compromesa d’enten-dre l’ofici i la peculiaritat d’uns processos creatius que combinen la feina d’artesà i la investigació i la recerca obertes al joc, l’experimentació i l’atzar.Gratuït amb invitació. Aforament limitat.

MATARÓ. CAN GASSOLFet a Mataró. Navegants. Divendres 16 i dissabte 17 a les 21h, diumenge 18 a les 19h. De Toni Cabré.Una comèdia amb dos personatges que, per atzar, es coneixen a través d’internet. Col·loqui amb l’equip i l’autor el diumenge 18 després de la representació. Preu:14 €.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALCoriolà, de William Shakespeare. Di-vendres 23 a les 21 h. Àlex Rigola dirigeix i adapta aquest clàssic a l’actualitat, i el converteix en una reflexió sobre el desgast de la democràcia. Un cop acabada la fun-ció hi haurà una xerrada amb el director i alguns membres de la companyia. Preu: 24 € platea / 19 € amfiteatre.

MATARÓ. CAN GASSOLFet a Mataró. Homes atrets. Divendres 30 a les 21h. Espectacle de dansa jazz en format de cinc ballarins i un actor en que el coreògraf Víctor Rodrigo torna a fusionar la temàtica dramàtica amb el moviment coreogràfic. Les coreografies estan centrades en l’atracció entre homes i es potencien a través d’una selecció de poemes de Jaime Gil de Biedma, Shakes-peare i Cernuda. Preu; 11 €.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEMorts de viure, de la Cia TESTITOSTI-GUES. Dissabte 10 a les 22h.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATMàgic Andreu i Juan Giraldez. Festival de màgia. Dissabte 10 a les 21h. Dos dels mags més prestigiosos del nostre país ens presenten un espectacle d’il·lusionisme, fantasia i metal·lisme, servits com sempre amb els seu particular sentit de l’humor. Preu: 16€ / anticipada o per internet 14€.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREEl diari d’Anna Frank. Dissabtes 10 i 17 a les 22 i diumenges 11 i 18 a les 19h. A càrrec de la companyia senseoficinibenefi-ci. Direcció: Ana Domènech.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATTerra Baixa. Divendres 16 a les 21h. A càrrec de la companyia de teatre Amateur de Premià.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAMag Pampa amb “Soreprendente”. Diu-menge 11 a les 21h. Mag Pampa torna a recuperar el seu primer joc musical d’esce-nari. Preu: 6€. www.teatrelamassa.cat.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSALa Gàbia de les Boges 2.0. Dissabte 24 a les 22h i diumenge 25 a les 18h. La Cúpula de Guastavino i El Ternal Teatre. De Jean Poiret amb la direcció de Denis Fornés. Preu: 12€. www.teatrelamassa.cat.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA Teatre de butxaca: Lluna d’estiu. Diumenge 11 a les 19h.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHistòries de nassos. Dimarts 20 a les 17.30h. A càrrec de Núria Urioz.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del conte: Per llepar-se’n els dits! Dijous 15 a les 18h. A càrrec d’Ulldistret.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALDisco Kids. Dissabte 17 a partir de les 18h. Discoteca per a nens i nenes. Hi haurà refrescos, llaminadures i alguna cosa de brioxeria.

CABRILS. BIBLIOTECAHora del conte. Divendres 9 i 23 a les 18h.

CABRILS. ESCOLA L’OLIVERACelebració del dia de la infància. Di-vendres 23 a les 15h. Espectacle infantil Dançons, a càrrec de Carles Cuberes.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESL’hora del conte: Què vol dir estimar? Divendres 23 a les 18h. Sessió a càrrec de Gates Gatunes.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEls dijous a la biblio. Tots els dijous a les 17.30h. Dijous 8: Nil el cocodril, de Judit Robert. Dijous 15: En Dog i el llibres, de Louise Yates. Dijous 22: Els tres porquets aviadors, de Jonathan Emmet. Dijous 29: Piips, de Tino.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEl conte de la rotllana. Tots els divendres a les 17.30h.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. L’ovelleta Bela, de Knis-ter. Dimarts 13 a les 18h. Granotes, gripaus i altres trifulgues. Dimarts 20 a les 18h. Twins’n Klowns, Dimarts 27 a les 18h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMinuts. Diumenge 18 a les 18h. Espectacle de clown amb Marcel Gros. Preu: 6 €.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVESL’hora del conte. El Sr, Rondó el malentès al zoo. Dimecres 21 a les 17.30h.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHTaller de Còmics, a càrrec de l’Escola JOSO. Dimecres 14 i 21 a les 18h. Adreçat a nens i nenes de 8 a 11 anys.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMELes trifulgues dels germans garapinyada. Diumenge 18 a les 18h. Teatre infantil de la Cia. Teatre Mòbil.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECAL’hora del conte. Dimecres 21 a les 18h. B.O.M. a càrrec de Mon Mas.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREEnchanté. Dissabte 24 a les 18h. De la companyia el Petit Mag. Deixeu-vos portar per la imaginació i gaudir,eu d’un univers d’il·lusió ple de jocs, música i humor...

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORL’hora del conte: La llegenda del vedat, de Francesc Casals. Dimarts 20 a le 18h. A càrrec d’Ivana Ares. Amb motiu de l’expo-sició del 25è Aniversari de l’ADF ,8de Teià que té lloc a la CMC La Unió.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECAFlash de contes. Divendres 9 a les 18.30h. Contes a càrrec de Magda Calpe. Diven-dres 23 a les 18.30h. Gallina, gall, xai, porquet i guill. Adaptació del conte de Joan Amades, a càrrec de Pilar Enguita.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: Petits grans narradors. Divendres 16 a les 18h. A càrrec dels ABC lectors (infants voluntaris). Activitat per a infants a partir de 4 anys.

INFANTIL

30 NOVEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’octubre van ser: GASPAR NIERGA VERGES, JOAQUIM VIVES CARÒS, PATRICIA REINA RUIZ, MANUEL LLAMAS CEJUDO.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

BUSCO TRABAJO LIMPIEZA. Mataró chica con experiencia limpieza 1 año busco trabajo de limpieza o en otros sectores que no se pida experiencia que sean serios. susannaelix@hotmail.com

METGE NATURISTA. M’ofe-reixo per centre/clínica estè-tica. Amb molta experiència en patalogia alimentaria i te-ràpia crònica-degenerativa.medicomeopatic@hotmail.com

PALETA AUTÒNOM ECONÒ-MIC. M’ofereixo com a paleta autònom per a feines d´obra com cuines, banys, paviments, humitats, etc... Instal.lacions d’aigua i llum. Preus econòmics. josep.1978@hotmail.com

SE OFRECE ENTRENADOR PERSONAL. Entrenador cualifi -cado con gran experiencia en el sector de la musculación y fi tness para dirigir y asesorar de forma personal. 609.82.33.49, Ginés.

SRA BUSCA TRABAJO. Limpi-eza (hogares, negocios, esca-leras), plancha, ayte locutorio, fregaplatos, buzoneo publi, cui-dado niños en Mataró y rodalías. Tel 618.007.330.

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

FIRALLIURE i gratuïta farà la propera trobada el 4 de Gener a la Pl.Sta Anna. Porteu JOGUINES llavors, o abans: 93.757.00.71. FACEBOOK: FIRALLIURE. mahavayra@yahoo.es

VACÍO PISOS, GRATIS. Vacío pisos, gratis, recojo lo que ya no quieres, muebles, ropa, libros, electrodomésticos, menaje del hogar, herramientas, jueguetes. herleydavidson@hotmail.com

HERBALIFE. DISTRIBUIDOR INDEPENDENT. Truqui per pro-ductes o Oportunitat de Negoci Independent. Tel.629.32.42.52.

OPORTUNITAT DE NEGOCI. Vols guanyar-te uns diners ex-tras?, treballa desde casa, per a més informació www.adiosalos-jefes.com o truca al 638651712 i pregunta per Sra. Isabel.

BUSCO TRADUCTOR ALEMÁN. Busco traductor Español-Alemán. Tel.651.67.36.35.

SALUT IBELLESA

ENSENYAMENT

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dillunstarda i dijous

DEFENSA PERSONAL PER HO-MES I/O DONES. L’últim dissabte de cada mes, seminaris de 3 ho-res. Guanya seguretat i confi ança a la vegada que exercites el teu cos. j.marcual@dojoateneu.org

ENGINYER INDUSTRIAL s’ofereix per a resoldre dubtes i/o donar classes a estudiants d’ESO i Batxillerat. Possibilitat de pressència física i/o online. alastor70@gmail.com

PREMIÀ DE DALT. Es lloga casa al nucli antic. 1r pis d’una casa de carrer. Cuina-menjador, 3 hab, 1 bany. Terrassa i terrat. Sense mobles. Tel.606.32.57.11. adriana@gencat.cat

PREMIÀ DE DALT. Es lloga habi-tació. No fumadors. Ambient molt tranquil. mjns63@gmail.com

IMMOBLES

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

PSICOLOGIA INTEGRAL. Servei d’orientació psicològi-ca i de creixement conscient. Aportació a convenir. email: mahavayra@yahoo.es

INSTAL·LACIONS I REPARACI-ONS. Aigua, gas, electricitat i cli-matització. Instal·lador autoritzat. Salvador 619.517.680

TECNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO (titulado). Repara-ción de pcs y portátiles confi gu-ración de ADSL o cualquier otro problema, diagnostico gratuito. Tel.610.85.36.62.

INFORMÁTICO EXPERTO. Arre-glo ordenadores, experiencia y calidad. Tel.678.387.353.

CONSTRUCCIÓN, REFORMAS Y PINTURA. Paleta, pintor, mu-ros, forjados, alicatados, teja-dos, fachadas bajantes suelos de hormigón o piedra pladur. Precios bajos. 607.98.40.49. 20 años de experiencia.

PINTIORES ECONÓMICOS RÁPIDO. Pintores económicos rápidos, puntuales. Pintura de la mejor calidad lavable, pintamos pisos, naves, casas, locales. Responsables. Tel.678.387.353.

TERAPIAS ALTENATIVAS. Par-Biomagnético, talasoterapia, Naturopatía, Orinoterapia. Ho-listica. Ver videos testimonios www.orinoterapia.org. Teléfono 651.67.36.35.

COMPRAVENDA

VENC EL CAPITAN TRUENO 55 de la 1ª Edició (del 59 al 66), i els primers 32 (primer volum, i tapes) del facsímil-Dan, del 80. Altres còmics. Econòmic. mahavayra@yahoo.es

OBJECTES BRICOLATGE. Venc objectes de bricolatge a molt bon preu. Serres, clau anglesa, martell paleta, tornavís, ulleres prot., etc, També bons ganivets de cuiner. mahavayra@yahoo.es

TEBEOS, CÒMICS, MAN-GA, ETC... Compro tebeos antics,còmics,Manga, àlbums de cromos, llibres, postals, ca-lendaris de butxaca, monedes, Playmobil, soldats de plom, per comprar. Tel.630.93.06.16.

VENTA DE VIDEOJUEGOS. Ven-do videojuegos de Mega Drive, Super Nintendo y Neo Geo CD, pedir lista de titulos y precios en peter_man77@hotmail.com.

VINILS ORIGINALS BEATLES, ETC. Venc LP’s, la majoria 1ª Edició, alguns 2ªed. Beatles, Lennon, McCartney, Dylan. També singles, tots anys 60/70. mahavayra@yahoo.es

LLIBRES DE 2ª MÀ. Llibres molt barats variats, sobre tot d’au-toconeixement i salut natural. mahavayra@yahoo.es

VENDO PATINETE. Práctica-mente nuevo. Precio 20 euros. Tel.677.59.89.37.

UCREATE. DESENVOLUPA CREATIVITAT. Ets emprende-dor? Vols que una empresa et subvencioni o t’ajudi a tirar enda-vant el teu negoci. Uneix-te a la nostra web. admin@ucreate.tk

TRANSPORTESGRANDES Y PEQUEÑOSZona Maresme y Barcelona

Consulte precios llamando

al 698.41.70.23 (watsapp)

larenoleta10@gmail.com

31 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2012

El Seat Toledo és un vehicle que es re-nova per oferir una combinació explo-siva en tots sentits: millorar el disseny que ja tenia, augmentar el rendiment del cotxe, reduir les emissions i fer ser-vir millor l’espai del qual disposa en el seu interior. Es tracta d’un vehicle fami-liar que es pot adaptar a la carretera en qualsevol revolt que es trobi davant seu. Un vehicle total que compta amb un toc elegant i coupé combinat amb la versa-tilitat del cotxe familiar que les famílies necessiten quan són més de dues perso-

nes a casa. La nova berlina de Seat s’ha dissenyat de manera meticulosa amb moltes prestacions i una estètica que sigui atractiva des d’un primer moment. Compta amb línies precises i angles molt marcats que siguin fidels al llegat de la marca pero també adaptat als nous temps.

Estem parlant d’un vehicle que comp-ta amb diversos colors i tipus segons si es vol metal·litzat o més suau. Una varietat d’oferta a nivell estètic que no s’atura en aquest sentit i que ofereix altres coses

a nivell d’equipament. Sense anar més lluny, el Toledo compta amb la possibi-litat d’afegir climatitzador i a nivell de comfort té un paquet amb seients que tenen calefacció, de la mateixa manera que també ho tenen els neteja fars.

Elements esportius, decoratius tant interiors com exteriors, accessoris de navegació o seguretat i transport són alguns dels altres elements que es po-den trobar dins del propi Seat Toledo segons cada persona i necessitat.

Text: Redacció

CARAVANA SEAT TOLEDO

El passat dimarts 6 de novembre, va arribar a Maresme Lesseps la Caravana Seat Toledo. Aquesta ini-ciativa de Seat pretén que el màxim de gent possible conegui aquesta nova generació del Seat Toledo, per això tres grups de diverses unitats d’aquest nou model van passant per diferents concessionaris perquè tothom que vulgui pugui provar-lo i gaudir d’aquest vehicle únic. Dese-nes de persones van anar passant per Maresme Lesseps al llarg de la tarda quedant satisfets de l’experi-ència i només per provar-lo poden guanyar una estada per a dues per-sones en un Hotel Rusticae.

El nou Seat Toledo: Un vehicle familiar amb nou disseny