Tribuna Celíaca nº 20

52
tribuna celíaca juliol 2011 1

description

Publicació nº 20 de -Tribuna Celíca- revista de SMAP Celiacs de Catalunya

Transcript of Tribuna Celíaca nº 20

Page 1: Tribuna Celíaca nº 20

1 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 1

Page 2: Tribuna Celíaca nº 20

¡ No resistiran la ten

tacion de probarla

ORGRAN ESPAÑA, D.D. EL LABRADORC/Laguna del marquesado nº 47, nave D, 28021 - MADRID www.ellabrador.es

www.orgran.es

Los productos de la línea de Orgran están hechos para cuidar de tus hijos.

KIDS

Page 3: Tribuna Celíaca nº 20

¡ No resistiran la ten

tacion de probarla

ORGRAN ESPAÑA, D.D. EL LABRADORC/Laguna del marquesado nº 47, nave D, 28021 - MADRID www.ellabrador.es

www.orgran.es

Los productos de la línea de Orgran están hechos para cuidar de tus hijos.

KIDS

EDITORIAL 3

CELÍACS EN MOVIMENT Més de setanta mil celíacs no diagnosticats 4

Xerrades i cursos per tot el territori 5

Dino, gelats per a tots 7

Nova seu a Abrera 8

Neix la primera guia per una restauració sense gluten 9

Festa reivindicativa dels celíacs 12

Continua la missió en els camps de refugiats del Sàhara 16

8è Campionat de Futbol de l’Associació Italiana de Celiaquia 18

Celíacs de Catalunya a Infarma 19

Els Celíacs ja poden ser mossos d’esquadra 23

L’àcid retinoic i la celiaquia 23

ENTREVISTA Antonio Fernandez-Coca 26

A FONS Estudi sobre la malaltia celíaca 30

La farina de blat fermentat podria ser segura per als celíacs 32

Signes i símptomes orals de la malaltia celíaca 33

ES MOUEN PER NOSALTRES XVIII Congrés de la SEGHNP 37

Trobada per un nou impuls al “pacte del celíac i el diabètic” 37

Setmana europea de Gastroenterologia a Barcelona 38

L’ESPECIALISTA RESPON Tractament de la malaltia celíaca. A més de la dieta… cal re-Educar 39

Intolerància a la lactosa 40

PARTICIPA Volta al món sense gluten (octubre-novembre de 2010) 42

OCI Llibres per l’estiu 47

DireccióMatilde Torralba

Equip de RedaccióBaltasar Palicio

Matilde Torralba

Col·laboradorsMónica Carrascal

Olga CuestaMarta Gómez

Rosa Maria TorralbaSandra GómezCarme FarréElisa Mora

Milena BatelloMa. Jesús Roig

Queda prohibida la reproducció total i parciald’aquesta revista sense l’autorització expressa

de l’Associació Celíacs de Catalunya.

Núm. 20 • Juliol 2011

CElíaCs DE CatalunyaBalmes, 109, Pral. 2a

08008 Barcelonatel. CElIaC: 902 235 422

Fax: 93 487 58 58E-mail: [email protected]

www.celiacscatalunya.org

DIPÒSIT LEGAL: B-45806-05

stock.xchng

RealitzacióCelíacs de Catalunya

[email protected] [email protected]@celiacscatalunya.org

[email protected]@celiacscatalunya.org

[email protected]@celiacscatalunya.org [email protected]@[email protected]

[email protected]

s u m a r i

Page 4: Tribuna Celíaca nº 20

4 tribuna celíaca juliol 20114 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 5

GLLU

Page 5: Tribuna Celíaca nº 20

4 tribuna celíaca juliol 20114 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 5

editorial

EditorialGLLU

Recientemente hemos leído en la prensa que el nuevo número uno del tenis mundial, Novak Djokovic, ha sido diagnosticado de celiaquía y que desde que lleva una dieta sin gluten su rendimiento en las pistas ha mejora-do hasta el punto de conseguir superar a nuestro excelente Rafa Nadal.

Esto demuestra que la enfermedad celíaca no es un impedimento para alcanzar cualquier meta en la vida, siempre y cuando se siga correctamente la dieta, pero, ¿qué dificultades nos encontramos en el día a día?

Una de las principales dificultades se presenta en algo tan común como ir al mercado o al supermercado, ya que todavía resulta difícil identificar claramente los productos que no contienen gluten.

Desde la asociación Celíacs de Catalunya hemos trabajado intensamen-te, y lo seguimos haciendo, en varios frentes. En colaboración con la admi-nistración española hemos conseguido que se reglamente un marco legal que ampara a las empresas para que puedan identificar los productos como “sin gluten”, cuando no superan los 20 miligramos de gluten por quilo. Este ha sido uno de los mayores logros conseguidos en los últimos años.

A nivel autonómico, Cataluña es la única comunidad que dispone de una herramienta, el Pacto para el Celíaco y el Diabético, una iniciativa que sur-gió fruto del acuerdo de colaboración con la Generalitat de Catalunya. Las empresas que se han adherido a este pacto, más de 80 en la actualidad, incorporan en sus productos un distintivo a través del cual se identifica con una espiga tachada cuando no llevan gluten y con una espiga sin tachar cuando pueden contener gluten por contaminación, lo que facilita extraordi-nariamente la compra a las personas celíacas, ya que rápidamente pueden identificar los productos que pueden consumir.

Siguiendo con el tema de la alimentación, otro de los aspectos en los que hay que continuar trabajando es en el terreno de la restauración. Para ani-mar a los restauradores a ampliar su oferta gastronómica con las máximas garantías de seguridad para las personas celíacas, desde la asociación y en colaboración con la Fundació Alícia y con el asesoramiento de la Agència Catalana de Seguretat Alimentària, hemos elaborado el primer Manual de Restauración Sin Gluten dirigido a los profesionales de la restauración.

Afortunadamente, cada vez son más los agentes sociales y económicos sensibilizados con esta enfermedad y que se suman a iniciativas como las comentadas anteriormente, el trabajo de las asociaciones es conseguir nor-malizar la vida de las personas celíacas para que sus metas individuales no se vean nunca en inferioridad de condiciones respecto a las de cualquier otra persona.

Page 6: Tribuna Celíaca nº 20

tribuna celíaca juliol 2011 76 tribuna celíaca juliol 2011

celíacs en moviment la xifra

Un de cada cent catalans es celíac, però no ho sap, ja que la celiaquia passa més sovint desaparcebuda per la poca especificitat de les seves diferents formes de manifes-tació clínica. Segons els estudis de prevalença, hi ha més de setanta mil celíacs no diagnosticats, cosa que contribueix a que la celiaquia no tingui més reconeixement tant sanitari com social.

El celíac se sent dis-criminat socialment i a més té una càrrega eco-nòmica addicional pel seu trastorn alimentari. Cal dur a terme progra-mes de concienciació social que ajudin a do-nar a conèixer aquesta malaltia, així com un diagnòstic precoç que, tot i que té un cost d’un milió i mig d’euros, su-posaria un estalvi per al govern perquè, actual-ment, Sanitat es gasta inútilment 48 milions d’euros en diagnòstics i tractaments incor-rectes. És per això que reclamem la diagnosi gratuïta i generalitzada de la malaltia en hospitals i centres d’atenció primària.

Més de setanta mil celíacs no diagnosticats

Uno de cada cien catalanes es celíaco, pero no lo sabe, ya que la celiaquía pasa más a menudo desapercibida por la poca especificidad de sus distintas formas de manifestación clínica. Según los estudios de prevalencia, hay más de setenta mil celíacos no diagnosticados, lo que contribuye a que la celiaquía no tenga más reconocimiento tanto sanitario como

social.El celíaco se siente

discriminado social-mente y además tiene una carga económica adicional por su trastor-no alimenticio. Hay que realizar programas de concienciación social que ayuden a dar a co-nocer esta enfermedad, así como un diagnósti-co precoz que, aunque suponga un coste de un millón y medio de euros, supondría un ahorro para el gobierno porque, actualmente, Sanidad se gasta inú-tilmente 48 millones de euros en diagnósticos y tratamientos inco-

rrectos. Es por eso que reclamamos el diagnóstico gratuito y generalizado de la enfermedad en hospitales y centros de atención primaria.

Reclamem la diagnosi gratuïta i generalitzada de la malaltia en hospitals

i centres d’atenció primària

Reclamamos el diagnóstico gratuito y generalizado de la enfermedad en

hospitales y centros de atención primaria

El factor temps també es important, ja que el pacient pot estar fins a tres anys buscant el diagnòstic correcte. Actual-ment, existeixen sistemes analítics ràpids per diagnosticar la malaltia celíaca, la qual cosa permetria evitar una vida amb problemes de salut a adults que mai han sabut les causes del seu malestar.

El factor tiempo también es importante, ya que el paciente puede estar hasta tres años buscando el diagnóstico correcto. Actualmente, existen sistemas analíticos rápidos para diag-nosticar la enfermedad celíaca, lo que permitiría evitar una vida con problemas de salud a adultos que nunca han sabido las causas de su malestar.

Page 7: Tribuna Celíaca nº 20

tribuna celíaca juliol 2011 76 tribuna celíaca juliol 2011

celíacs en moviment

Xerrades i cursos per tot el territori

La difusió de la celiaquia és essencial per la normalització de la malaltia

SAntA MARGARidA de Montbuí y AlFARRàSMatilde Torralba impartió una charla-coloquio en Santa

Margarida de Montbui, Barcelona, el 23 de marzo, en la sala polivalente y centro de servicios del Ayuntamiento de la ciu-dad.

La presidenta de la Associació Celíacs de Catalunya ofre-ció también una charla-coloquio sobre la celiaquía en la sala de actos del Ayuntamiento de Alfarràs, Lleida, para todas las personas interesadas en la enfermedad celíaca y la dieta sin gluten.

MAtARóEl 31 de marzo, en la delegación de Celíacs en Mataró, la

psicóloga de la Associació, Rosa Mª Torralba, ofreció una con-ferencia bajo el título “La Celíaca y yo”. Fue una charla muy amena y contó con la participación de unas cincuenta perso-nas. Rosa Mª Torralba hizo una exposición de cómo afrontar la celiaquía en el ámbito cotidiano de la vida. Después se abrió un coloquio entre los asistentes y todos lo que lo quisieron pudieron exponer su punto de vista. Al final de la conferencia recibieron un obsequio de la empresa Gerblé.

El 16 de junio se celebró una conferencia-coloquio en Ma-taró a cargo del Dr. Carlos Gallastegui, gastroenterólogo infan-til del Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, con el título “¿Qué sé yo de la enfermedad celíaca?”, dirigida a cualquier persona interesada en la enfermedad celíaca y la dieta sin gluten. Al final del acto, hubo un obsequio por cortesía de la pastelería-degustación MiLola.

La Associació ofrece charlas por toda Cataluña con el objetivo de dar

a conocer la enfermedad celíaca

RipollèSNuevamente hemos participado en la segunda edición

de Comer en Familia, del aula de Hostelería del Ripollès. El 8 de abril, Rosa Mª Torralba, psicóloga de la Associació, dio una charla en la Biblioteca Municipal Ribes de Freser, dentro de este ciclo y sobre el mismo tema: “Qué deben comer los celíacos”. Posteriormente, el pasado 3 de junio, Rosa Mª Torralba pronunció otra charla en la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

Santa Margarida de Montbuí i alfarràSMatilde Torralba va impartir una xerrada-col·loqui a San-

ta Margarida de Montbui, Barcelona, el 23 de març, a la sala polivalent i centre de serveis de l’Ajuntament de la ciutat.

La presidenta de l’Associació Celíacs de Catalunya va oferir també una xerrada-col·loqui sobre la celiaquia a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Alfarràs, Lleida, el 25 de març, per a totes les persones interessades en la malaltia celíaca i la dieta sense gluten.

MatarÓEl 31 de març, a la delegació de Celiacs a Mataró, la

psicòloga de l’Associació, Rosa Mª Torralba, va oferir una conferència sota el títol “La Celíaca i jo”. Va ser una xer-rada molt amena i va comptar amb la participació d’unes cinquanta persones. Rosa Mª Torralba va fer una exposició de com afrontar la celiaquia en l’àmbit quotidià de la vida. Després es va obrir un col·loqui entre els assistents i tothom qui va voler va poder exposar el seu punt de vista. Al final de la conferència van rebre un obsequi de l’empresa Gerblé.

El 16 de juny es va celebrar una conferència-col·loqui a Mataró a càrrec del Dr. Carlos Gallastegui, gastroenteròleg infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, amb el títol “Què en sé jo de la malaltia celíaca?”, dirigida a qual-sevol persona interessada en la malaltia celíaca i la dieta sense gluten. Al final de l’acte, va haver-hi un obsequi per cortesia de la pastisseria-degustació MiLola.

riPollÈSNovament hem participat en la segona edició de Menjar

en Família, de l’aula d’Hostaleria del Ripollès. El 8 d’abril, Rosa Mª Torralba, psicòloga de l’Associació, va donar una xerrada a la Biblioteca Municipal Ribes de Freser, dintre d’aquest cicle i sobre el tema: “Què han de menjar els ce-líacs”. Posteriorment, el passat 3 de juny, Rosa Mª Torralba va pronunciar una altra xerrada a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

L’Associació ofereix xerrades per tota Catalunya amb l’objectiu de donar a

conèixer la malaltia celíaca

Page 8: Tribuna Celíaca nº 20

8 tribuna celíaca juliol 20118 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 9

bARCelonAMarta Queralt, de la Escuela de Cocina Montserrat, impar-

tió un Curso de Cocina para Celíacos en el mes de abril. Los alumnos aprendieron recetas de platos tan deliciosos como buñuelos estilo Empordà, franchipan (pastel de almendra), magdalenas, empanada de jamón y queso, coca de chocolate y brazo de gitano de nata y fresas.

SAbAdellCasi se llenó el Auditorio Pere IV en la Rambla de Saba-

dell el pasado 2 de junio para escuchar la charla de Matilde Torralba sobre celiaquía.

celíacs en moviment

Rosa Mª Torralba, psicòloga de l’Associació, durant la xerrada que va oferir a la delegació de Celíacs a Mataró.

barcelonaMarta Queralt, de l’Escola de Cuina Montserrat, va im-

partir un Curs de Cuina per a Celíacs el mes d’abril. Els alumnes van aprendre receptes de plats tan deliciosos com bunyols estil Empordà, franchipan (pastís d’ametlla), mag-dalenes, empanada de pernil i formatge, coca de xocolata i braç de gitano de nata i maduixes.

SabadellGairebé es va omplir l’Auditori Pere IV a la Rambla de

Sabadell el passat 2 de juny per escoltar la xerrada de Ma-tilde Torralba sobre celiaquia.

Page 9: Tribuna Celíaca nº 20

8 tribuna celíaca juliol 20118 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 9

Aquest any, les diferents gelateries Dino de Catalunya han rebut formació de l’Associació, tant de la malaltia com de les pautes per a evitar la contaminació creuada en una gelateria, per tal de poder donar un millor servei als seus clients celíacs.

Les gelateries Dino, amb més de trenta anys d’història, han rebut formació de l’Associació Celíacs de Catalunya.

Dino, gelats per a tots

Este año, las diferentes heladerías Dino de Cataluña han recibido formación de la Associació, tanto de la enfermedad como de las pautas para evitar la contaminación cruzada en una heladería, con tal de poder dar un mejor servicio a sus clientes celíacos.

“Para Gelats Dino es muy importante ofrecer a nues-tros clientes la mejor calidad, pero también nuestro reto es conseguir que las personas que vengan a nuestras tiendas a comerse un helado tengan un momento de placer. El helado es un alimento para disfrutar, para compartir con la familia o los amigos en un día especial. Por eso, para nosotros, es muy importante que todo el mundo pueda comer helado. Nuestro equipo de I+D está en constante búsqueda para mejorar las recetas y adaptarlas a todos nuestros clientes. Helados sin leche, sin azúcar y/o sin gluten son sólo una parte; también tenemos helados “fun-cionales” con unas características específicas, helado pro-biótico o biológico”.

Alessandro Pavese (Dino) fent gelat (1978).

Gelateria Dino al carrer Sant Mori, 27 d’Empuriabrava (1978).

celíacs en moviment

“Per a Gelats Dino és molt important oferir als nostres clients la millor qualitat, però també el nostre repte és acon-seguir que les persones que vinguin a les nostres botigues a menjar-se un gelat tinguin un moment de plaer. El gelat és un aliment per gaudir, per compartir amb la família o els amics en un dia especial. Per això, per a nosaltres, és molt important que tothom pugui menjar gelat. El nostre equip de I+D està en constant recerca per millorar les receptes i adaptar-les a tots els nostres clients. Gelats sense llet, sen-se sucre i/o sense gluten són només una part; també tenim gelats “funcionals” amb unes característiques específiques, gelat probiòtic o biològic”.

una mica d’històriaEra el 1975 quan el Sr. Alessandro Pavese (Dino) va

venir a Catalunya amb la seva família per estiuejar i va veu-re que a la població on estaven no hi havien gelateries, i a Itàlia n’era ple! En veure aquella oportunitat, no va dubtar a aprofitar-ho i muntar una petita gelateria que estaria oberta només les temporades d’estiu, ja que a Torino, ciutat d’ori-gen i on tenien un petit negoci de fruites i verdures, durant aquells mesos, el negoci es tancava. Aquell projecte es va fer realitat el 1978 amb la inauguració de la primera gela-teria Dino al carrer Sant Mori, 27 d’Empuriabrava.

Aquell estiu, la gelateria va tenir tant d’èxit que la famí-lia va decidir de tornar-hi la temporada vinent, i instal·lar-se tot l’any. Un parell d’anys després varen obrir dos punts de venda; a Empuriabrava, el qual disposava d’un obrador més gran, i a Roses. Més de 30 anys després, Gelats Dino disposa de 20 punts de venda propis i més de 20 punts franquiciats; tots ells distribuïts a Catalunya, Balears, Sara-gossa i Marrakech.

un poco de historiaFue en 1975 cuando el Sr. Alessandro Pavese (Dino) vino

a Cataluña con su familia para veranear y vio que en la po-blación donde estaban no habían heladerías, ¡mientras que Italia estaba llena de heladerías! Al ver aquella oportunidad, no dudó en aprovecharla y montar una pequeña heladería que estaría abierta sólo las temporadas de verano, ya que en Torino, ciudad de origen y donde tenían un pequeño nego-cio de frutas y verduras, durante aquellos meses, el negocio se cerraba. Aquel proyecto se hizo realidad en 1978 con la inauguración de la primera heladería Dino en la calle Sant Mori, 27 de Empuriabrava.

Aquel verano, la heladería tuvo tanto éxito que la familia decidió volver la temporada siguiente e instalarse todo el año. Un par de años después abrieron dos puntos de venta; en Empuriabrava, que disponía de un obrador más grande, y en Roses. Más de 30 años después, Gelats Dino dispone de 20 puntos de venta propios y más de 20 puntos franquiciados; todos ellos distribuidos en Cataluña, Baleares, Zaragoza y Marrakech.

Page 10: Tribuna Celíaca nº 20

10 tribuna celíaca juliol 201110 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 11

celíacs en moviment

Recentment s’ha signat un conveni de col·laboració en-tre el Mercat Mu-nicipal d’Abrera i l’Associació Celíacs de Catalunya per a la utilització de la seva sala de juntes i la zona comú del mercat per oferir xerrades, tallers de cuina i altres activitats relacionades amb l’alimentació per a celíacs.

A l’acte d’inauguració hi van as-sistir María Soler Sala, alcaldessa d’Abrera; Mónica Torre-Marín Cuesta, segona tinent d’alcaldessa d’Abrera; Matilde Torralba Navío, presidenta de l’Associació Celíacs de Catalunya, i Àngels Cervera Fàbregas, delegada de l’Associació Celíacs a Abrera.

Durant el dia es van realitzar dife-rents actes: Taller de Cuina, a càrrec de Carlos Millán, Taller Educatiu, a càrrec de Rosa Mª Torralba, Concurs de Cuina i Exposició de Pintura.

Nova seu a AbreraRecientemente se

ha firmado un conve-nio de colaboración entre el Mercado Mu-nicipal de Abrera y la Associació Celíacs de Catalunya para la utilización de su sala de juntas y la zona común del mercado,

para ofrecer charlas, ta-lleres de cocina y otras

actividades relacionadas con la alimen-tación para celíacos.

Al acto de inauguración asistieron María Soler Sala, alcaldesa de Abrera; Mónica Torre- Marín Cuesta, segunda teniente de alcaldesa de Abrera; Ma-tilde Torralba Navío, presidenta de la Associació Celíacs de Catalunya, y Àn-gels Cervera Fàbregas, delegada de la Associació Celíacs en Abrera.

Durante el día se realizaron diferen-tes actos: Taller de Cocina, a cargo de Carlos Millán, Taller Educativo, a cargo de Rosa Mª Torralba, Concurso de Coci-na y Exposición de Pintura.

Inauguració de la delegació a Abrera de Celíacs de Catalunya.

Rosa Mª Torralba, durant el Taller Educatiu.

Cuina sense gluten.

Page 11: Tribuna Celíaca nº 20

10 tribuna celíaca juliol 201110 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 11

celíacs en moviment

La guia “Restauració sense gluten” és ja una realitat i volem compartir amb tots vosaltres la nostra satisfacció per la seva bona acollida. Desenvolupada conjuntament per la Fundació Alícia i l’Associació Celíacs de Catalunya-Unión Española de Celíacos i avalada per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, té com a objectiu principal “donar respostes als dubtes que es planteja el sector de la restau-ració per poder oferir als clients celíacs menús sense gluten amb les màximes garanties”, tal com es recull a la mateixa guia. És un pas més en la normalització i integració dels celíacs en la societat i per evitar els problemes que tenen quan volen fer un àpat fora del seu entorn habitual.

Neix la primera guia per una restauració sense gluten

Desenvolupada per la Fundació Alícia i l’Associació Celíacs de Catalunya

La guía “Restauració sense gluten” es ya una realidad y queremos compartir con todos vosotros nuestra satisfacción por su buena acogida. Desarrollada conjuntamente por la Fun-dació Alícia y la Associació Celíacs de Catalunya-Unión Espa-ñola de Celíacos y avalada por la Agència Catalana de Segure-tat Alimentària, tiene como objetivo principal “dar respuestas a las dudas que se plantea el sector de la restauración para poder ofrecer a los clientes celíacos menús sin gluten con las máximas garantías”, tal como se recoge en la misma guía. Es un paso más en la normalización e integración de los celíacos en la sociedad y para evitar los problemas que tienen cuando quieren hacer una comida fuera de su entorno habitual.

Podeu descarregar-vos la guia awww.celiacscatalunya.org i

a www.alicia.cat

Podéis descargaros la guía en www.celiacscatalunya.org y

en www.alicia.catLa guia, destinada a tot el sector de la restauració, es un

“manual pràctic dirigit a restauradors que es vulguin com-prometre a disposar de solucions per als clients celíacs”, ex-

La guía, destinada a todo el sector de la restauración, es un “manual práctico dirigido a los restauradores que se quie-ran comprometer a disponer de soluciones para los clientes celíacos”, explica Toni Massanés, director general de la Fun-dació Alícia, en las páginas de la presentación.

La guía se divide en diferentes apartados. Después de una introducción sobre la enfermedad celíaca, se dan conse-jos generales sobre alimentación sin gluten y alimentos con gluten y sin, que precede a una sección sobre la actuación en el establecimiento de restauración, opciones de identifica-ción en la carta, temas relacionados con la sala (como, por ejemplo, la preparación de la mesa) y la cocina (desde los proveedores hasta la limpieza) y la formación del personal. Finalmente, hay un resumen con los conceptos básicos que deben seguir todos los establecimientos. Si todavía no la te-néis, podéis descargaros la guía desde nuestra web (www.celiacscatalunya.org).

presentación de la guíaLa Obra Social de CatalunyaCaixa presentó la guía en dos

actos celebrados el pasado mes de febrero, una conferencia de prensa y un acto abierto al público. En la presentación a la prensa, intervinieron Matilde Torralba, presidenta de la Associació Celíacs de Catalunya; Marta Lacambra, directora de la Obra Social de CatalunyaCaixa; Toni Massanés, direc-

Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa; Toni Massanés, director de la Fundació Alícia; la restauradora Ada Pare-llada; i Matilde Torralba, presidenta de l’Associació Celíacs de Ca-talunya.

Page 12: Tribuna Celíaca nº 20

12 tribuna celíaca juliol 201112 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 13

celíacs en moviment

plica Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, a les pàgines de la presentació.

La guia es divideix en diferents apartats. Després d’una introducció sobre la malaltia celíaca, es donen consells ge-nerals sobre alimentació sense gluten i aliments amb glu-ten i sense, que precedeix a una secció sobre l’actuació a l’establiment de restauració, opcions d’identificació a la carta, temes relacionats amb la sala (com, per exemple, la preparació de la taula) i la cuina (des dels proveïdors fins a la neteja) i la formació de personal. Finalment, hi ha un resum amb els conceptes bàsics que han de seguir tots els establiments. Si encara no la teniu, podeu decarregar-vos la guia des del nostre web (www.celiacscatalunya.org).

tor de la Fundació Alícia; y la restauradora Ada Parellada. Marta Lacambra quiso poner de relieve el papel de la Fun-dació Alícia “un centro único en el mundo que reúne profe-sionales de formación diversa para trabajar a favor de la sa-lud”. También afirmó que “era necesario que el mundo de la restauración fuese sensible a la problemática de los celíacos para garantizar su seguridad cuando comen fuera de casa”. A continuación, Matilde Torralba explicó la importancia de este manual, “la primera herramienta que el mundo de la res-tauración tendrá para servir menús sin gluten con garantías”. Por su parte, la restauradora Ada Parellada destacó el hecho que “en sólo 10 años hemos pasado de no saber nada de la problemática de los celíacos a entender que es muy sencillo ofrecer menús para estas personas”. Parellada añadió que, para su restaurante, ofrecer servicio a las personas celíacas ha llegado a ser “una ventaja competitiva en tiempos de crisis”. Finalmente, Toni Massanés explicó que no dudó en formar parte del proyecto desde el primer momento que el colecti-vo celíaco pidió ayuda a la Fundació Alícia, calificando esta guía com una herramienta “muy práctica para que cualquier restaurante pueda ofrecer servicio al colectivo celíaco”.

“És la primera eina que el món de la restauració tindrà per servir menús

sense gluten amb garanties”

“Es la primera herramienta que el mundo de la restauración tendrá para servir

menús sin gluten con garantías”

L’acte de presentació de la primera guia “Restauració sense gluten” es va celebrar a la sala Jujol de La Pedrera, a Barcelona.

Presentació de la guiaL’Obra Social de CatalunyaCaixa va presentar la guia en

dos actes celebrats el passat mes de febrer, una conferència de premsa i un esdeveniment obert al públic. En la presenta-ció a la premsa, van intervenir Matilde Torralba, presidenta de l’Associació Celíacs de Catalunya; Marta Lacambra, direc-tora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa; Toni Massanés, di-rector de la Fundació Alícia; i la restauradora Ada Parellada. Marta Lacambra va voler posar en relleu el paper de la Fundació Alícia “un centre únic en el món que reuneix professionals de formació diversa per treballar a favor de la salut”. També va afirmar que “calia que el món de la restauració es fes sensible a la problemàtica dels celíacs per garantir la seva seguretat quan mengen fora de casa”. A continuació, Matilde Torralba va explicar la importància d’aquest manual, “la primera eina que el món de la restau-ració tindrà per servir menús sense gluten amb garanties”. Per la seva banda, la restauradora Ada Parellada va destacar el fet que “en només 10 anys hem passat de no saber res de la problemàtica dels celíacs a entendre que és molt senzill oferir menús per aquestes persones”. Parellada va afegir que,

un acto emblemáticoUn entorno incomparable como es la sala Jujol de La

Pedrera, en Barcelona, acogió la presentación de la primera guía “Restauració sense gluten”. El acto contó con la presen-cia de personajes tan conocidos como el ilustrador Antonio Fernández-Coca (autor de las ilustraciones de la guía). Ante un numeroso público, el director general de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, inauguró el acto y resaltó aquellos valores que entienden como irrenunciables: la manera de aproximarnos a los clientes, de forma cálida .../... cercana y sencilla... y la obra social que sólo se puede hacer si tenemos beneficios”.

A continuación, Matilde Torralba, presidenta de Celíacs de Catalunya, destacó que la guía es la primera de estas caracte-rísticas y “supone un gran paso adelante en la normalización

Page 13: Tribuna Celíaca nº 20

12 tribuna celíaca juliol 201112 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 13

celíacs en moviment

per al seu restaurant, oferir servei a les persones celíaques ha arribat a ser “un avantatge competitiu en temps de crisi”. Finalment, Toni Massanés va explicar que no va dubtar a formar part del projecte des del primer moment que el col-lectiu celíac va demanar ajuda a la Fundació Alícia, quali-ficant aquesta guia com una eina “molt pràctica per a què qualsevol restaurant pugui oferir servei al col·lectiu celíac”.

de la vida de las personas celíacas”. Después habló sobre la celiaquía, una enfermedad “muy indiscreta”, ya que el celía-co siempre se tiene que identificar, y que influye en actos tan cotidianos para todos como salir a comer fuera, las colonias de los niños...También dijo que, con este manual, “la oferta de los restaurantes aumenta con garantías de calidad .../... se ha trabajado con mucho cuidado para hacer una herramienta útil para los restauradores y que la puedan poner en práctica”. Por otro lado, Matilde Torralba señaló que el hecho de ofrecer menús sin gluten es también una oportunidad de negocio para los restauradores.

Matilde Torralba; Adolf Todó, director general de CatalunyaCaixa; Xavier Llebaria, director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimen-tària (ACSA); i Toni Massanés.

Suposa un gran pas endavant en la normalització de la vida de les persones celíaques”

“Supone un gran paso adelante en la normalización de la vida

de las personas celíacas”

un acte emblemàticUn entorn incomparable com és la sala Jujol de La Pe-

drera, a Barcelona, va acollir la presentació de la primera guia “Restauració sense gluten”. L’acte va comptar amb la presència de personatges tan coneguts com l’il·lustrador An-tonio Fernández-Coca (autor de les il·lustracions de la guia). Davant d’un nombrós públic, el director general de Catalu-nyaCaixa, Adolf Todó, va inaugurar l’acte i va ressaltar aquells valors que entenen com a irrenunciables: la manera d’apro-ximar-nos als clients, de forma càlida .../... propera i senzi-lla... i l’obra social que només es pot fer si tenim beneficis”. A continuació, Matilde Torralba, presidenta de Celíacs de Catalunya, va destacar que la guia és la primera d’aquestes característiques i “suposa un gran pas endavant en la nor-malització de la vida de les persones celíaques”. Després va parlar sobre la celiaquia, una malaltia “molt indiscreta”, ja que el celíac sempre s’ha d’identificar, i que influeix en actes tan quotidians per a tots com sortir a menjar fora, les colònies dels nens...També va dir que, amb aquest manual, “l’oferta dels restaurants augmenta amb garanties de qua-litat .../... s’ha treballat amb molta cura per fer una eina útil per als restauradors i que la puguin posar en pràctica”. D’altra banda, Matilde Torralba va assenyalar que el fet d’oferir menús sense gluten és també una oportunitat de negoci per als restauradors.

La guia és fruit de l’acord amb la Fundació Alícia. El seu director, Toni Massanés, va explicar durant la presentació del llibre, que han intentat “facilitar les coses als cuiners amb models senzills, pràctics, segurs i comprensibles per adap-tar la seva oferta sobre restauració sense gluten”. El director general de la Fundació Alícia aposta per què s’entengui com una possibilitat, com una oportunitat: “és una eina per als propis restauradors en un moment com aquest (de crisi) “.

Xavier Llebaria, director de l’Agència Catalana de Segu-retat Alimentària (ACSA), va afirmar que “l’Associació Celí-acs de Catalunya fa més de trenta anys que treballa per a què els celíacs tinguin una vida més normalitzada”, afegint després que la Fundació Alícia és la sòcia ideal per a aques-ta iniciativa i que “el repte és tot el tema relacionat amb la seva aplicació”. També va explicar que s’estan detectant més problemes sorgits de les al·lèrgies alimentàries.

Com a clausura de l’acte, Adolf Todó va tornar a pren-dre la paraula recordant quan la Fundació Alícia era un somni, una idea que va anar agafant contingut, de la mà de Ferràn Adrià, i amb Toni Massanés com a di-rector. “Havia de ser un centre d’excel·lència, no elitis-ta”. La idea és que la gent mengi millor, de forma salu-dable, perquè “es pot ser popular i excel·lent i aquest és el nostre esperit, el de CatalunyaCaixa, banc o caixa”. Finalment, Matilde Torralba va agrair la seva ajuda a les empreses col·laboradores gràcies a les quals els assistents van poder gaudir d’un menjar sense gluten: Airos, Dr.Schär, Damm i Bodegues Torres.

La guía es fruto del acuerdo con la Fundació Alícia. Su di-rector, Toni Massanés, explicó, durante la presentación del li-bro, que han intentado “facilitar las cosas a los cocineros con modelos sencillos, prácticos, seguros y comprensibles para adaptar su oferta sobre restauración sin gluten”. El director general de la Fundació Alícia apuesta para que se entienda como una posibilidad, como una oportunidad: “es una herra-mienta para los propios restauradores en un momento como éste (de crisis)”.

Xavier Llebaria, director de la Agència Catalana de Segu-retat Alimentària (ACSA), afirmó que “la Associació Celíacs de Catalunya hace más de treinta años que trabaja para que los celíacos tengan una vida más normalizada”, añadiendo después que la Fundació Alícia es la socia ideal para esta iniciativa y que “el reto es todo el tema relacionado con su aplicación”. También explicó que están detectando más pro-blemas surgidos de alergias alimentarias.

Como clausura del acto, Adolf Todó volvió a tomar la pa-labra recordando cuando la Fundació Alícia era un sueño, una idea que fue cogiendo contenido, de la mano de Ferran Adrià, y con Toni Massanés como director. “Tenía que ser un centro de excelencia, no elitista”. La idea es que la gente coma mejor, de forma saludable, porque “se puede ser popular y excelente y éste es nuestro espíritu, el de CatalunyaCaixa, banco o caja”. Finalmente, Matilde Torralba agradeció su ayuda a las em-presas colaboradoras gracias a las cuales los asistentes pu-dieron disfrutar de una comida sin gluten: Airos, Dr.Schär, Damm y Bodegas Torres.

Page 14: Tribuna Celíaca nº 20

14 tribuna celíaca juliol 201114 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 15

celíacs en moviment

Un cop més, hem celebrat el Dia Internacional de la Malaltia Celiaca (DIMC) amb un gran éxit d’assistència. Més de 5.000 persones d’arreu del país es van reunir al Parc de Sant Julià a Vilafranca del Penedès, en una jorna-da lúdica i reivindicativa a favor de la normalització de la vida de les persones que pateixen intolerància al gluten. Com en altres ocasions, els més petits van poder gaudir de diferents activitats, alhora que es va organitzar la ja tradi-cional botifarrada sense gluten i l’actuació dels Castellers de Vilafranca.

Festa reivindicativa dels celíacsLa regulació de l’etiquetatge dels productes sense gluten i els ajuts econòmics, claus per l’Associació Celíacs de Catalunya

Una vez más, hemos celebrado el Día Internacional de la Enfermedad Celíaca (DIMC) con un gran éxito de asistencia. Más de 5.000 personas de todo el país se reunieron en el Parc de Sant Julià en Vilafranca del Penedès, en una jornada lúdica y reivindicativa a favor de la normalización de la vida de las personas que sufren intolerancia al gluten.

Como en otras ocasiones, los más pequeños pudieron disfrutar de diferentes actividades, al mismo tiempo que se organizó la ya tradicional butifarrada sin gluten y la actuación de los Castellers de Vilafranca.

Més de 5.000 persones hem celebrat el DIMC a Vilafranca

Más de 5.000 personas hemos celebrado el DIMC en Vilafranca

El DIMC va reunir més de 5.000 persones al Parc de Sant Julià a Vilafranca del Penedès.

Page 15: Tribuna Celíaca nº 20

14 tribuna celíaca juliol 201114 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 15

celíacs en moviment

Durant la festa, també hi va haver una exposició de productes aptes per a celíacs dels fabricants: Airos, Alin-dus, Angulas Aguinaga, Celipan, Dr. Schär, Forn Ricarde-ra, Gallina Blanca, Gerblé, Manacel, Marinelad, Orgran, Pastisseria Milola, Proceli, Santiveri, Travel Gluten Free, Tristar, Valpiform, Virginias i Vorwerk. D’altra banda, tam-bé vam comptar amb mostres d’altres fabricants que han col·laborat a l’stand de l’Associació Celíacs de Catalunya: Angelini, Aneto, Aspil, Beiker, Casa Tarradellas, Dr. Schär, Esgir, Gullón, Matutano, Pagesa, Restaurant Nectari i Risi. Volem agrair a tots la seva participació en aquesta jornada tan especial per a tots nosaltres.

Més ajuts per als celíacs En aquesta jornada tan especial ens va acompanyar

també el nou director de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Alfons Conesa, que va dirigir unes paraules als as-sistentes, destacant la bona feina que s’està fent des de l’Associació i oferint el suport de l’ACC.

Durante la fiesta, también hubo una exposición de pro-ductos aptos para celíacos de los fabricantes: Airos, Alindus, Angulas Aguinaga, Celipan, Dr. Schär, Forn Ricardera, Gallina Blanca, Gerblé, Manacel, Marinelad, Orgran, Pastisseria Mi-lola, Proceli, Santiveri, Travel Gluten Free, Tristar, Valpiform, Virginias y Vorwerk. Por otra parte, contamos con muestras de otros fabricantes que han colaborado en el stand de la As-sociació Celíacs de Catalunya: Angelini, Aneto, Aspil, Beiker, Casa Tarradellas, Dr. Schär, Esgir, Gullón, Matutano, Pagesa, Restaurant Nectari y Risi. Queremos agradecer a todos su par-ticipación en esta jornada tan especial para todos nosotros.

”Demanem a l’administració que promogui el reglament d’etiquetatge

dels productes segons la seva composició en gluten”

Després, la presidenta de l’Associació Celíacs de Catalu-nya, Matilde Torralba; la vicepresidenta, Cecilia Vallés, i la delegada de Vilafranca, Olga Cuesta, van llegir un Manifest. La seva intervenció va començar amb una dada molt signi-ficativa: a Catalunya, una de cada cent persones és celíaca, però la gran majoria no estan diagnosticades; segons els estudis de prevalença, hi ha més de setanta mil celíacs no diagnosticats. Aquest fet dificulta el reconeixement de la

Molts fabricants van exposar el seus productes aptes per a celíacs.

Más ayudas para los celíacosEn esta jornada tan especial nos acompañó también el

nuevo director de la Agència Catalana del Consum (ACC), Alfons Conesa, que dirigió unas palabras a los asistentes, destacando el buen trabajo que se está haciendo desde la Associació y ofreciendo el apoyo de la ACC.

Después, la presidenta de la Associació Celíacs de Cata-lunya, Matilde Torralba; la vicepresidenta, Cecilia Vallés, y la delegada de Vilafranca, Olga Cuesta, leyeron un Manifiesto. Su intervención comenzó con un dato muy significativo: en Catalunya, una de cada cien personas es celíaca, pero la gran mayoría no están diagnosticadas; según los estudios de prevalencia, hay más de setenta mil celíacos no diagnostica-dos. Este hecho dificulta el reconocimiento de la enfermedad celíaca tanto a nivel sanitario como social, que tiene un im-portante coste a nivel económico.

A continuación, se reivindicaron los siguientes puntos:- Reclamación al sistema sanitaro para que lleve a cabo

el asesoramiento y acompañamiento del celíaco en su dieta obligatoria y que no la abandone después del diagnóstico.

-Incorporación al teléfono de información de la Generali-tat, el 012, de una sección destinada a las personas celía-cas.

-Promoción, por parte de la administración, del regla-mento de etiquetaje de los productos según su composición en gluten. Actualmente, el 70 por ciento de los productos

“Pedimos a la administración que promueva el reglamento de etiquetaje

de los productos según su composición en gluten”

Page 16: Tribuna Celíaca nº 20

16 tribuna celíaca juliol 201116 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 17

celíacs en moviment

malaltia celíaca tant a nivell sanitari com social, que té un important cost econòmic.

A continuació, es van reivindicar els següents punts:-Reclamació al sistema sanitari per dur a terme l’as-

sessorament i acompanyament del celíac en la seva dieta obligatòria i que no l’abandoni després de la diagnosi.

-Incorporació al telèfon d’informació de la Generalitat, el 012, d’una secció destinada a les persones celíaques.

-Promoció, per part de l’administració, del reglament d’etiquetatge dels productes segons la seva composició en gluten. Actualment, el 70 per cent dels productes contenen menys de 20 mil·ligrams per quilo de gluten, és a dir, són aptes per als celíacs, però no estan etiquetats; el percentatge de productes normals etiquetats no arriba a l’1 per cent.

contienen menos de 20 miligramos por quilo de gluten, es decir, son aptos para celíacos, pero no están etiquetados; el porcentaje de productos normales etiquetados no llega al 1 por ciento.

-Más formación y sensibilización del personal médico. Diagnósticos prenatales generalizados podrían evitar toda una vida de malestar y se evitarían los 40 celíacos adultos que ahora se diagnostican mensualmente.

-El diagnóstico gratuito y generalizado de la enfermedad en hospitales y centros de atención primaria. Supondría un ahorro de más de treinta millones de euros, si tenemos en cuenta que Sanidad gasta inútilmente 48 millones de euros en diagnósticos y tratamientos incorrectos.

-El derecho de la persona celíaca de poder disfrutar de una vida cotidiana normalizada que no limite sus posibilida-des sociales, lo que quiere decir poder comer en un restau-rante que les garantice una alimentación sin gluten.

SMAP JOVE també va tenir un stand a la festa.

La cistella de la compra d’un celíac és 1.500 euros anuals més cara que la

d’una persona sense intolerància al gluten

-Més formació i sensibilització del personal mèdic. Di-agnòstics prenatals generalitzats podrien evitar tota una vida de malestar i s’evitarien els 40 celíacs adults que ara es diagnostiquen mensualment.

-La diagnosi gratuïta i generalitzada de la malaltia en hospitals i centres d’atenció primària. Suposaria un estalvi de més de trenta milions d’euros, si tenim en compte que Sanitat gasta inútilment 48 milions d’euros en diagnòstics i tractaments incorrectes.

-El dret de la persona celíaca de poder gaudir d’una vida quotidiana normalitzada que no limiti les seves possibilitats socials, cosa que vol dir poder menjar a un restaurant que els garanteixi una alimentació sense gluten.

-Rebre un ajut econòmic. “És una injustícia que l’únic tractament per als celíacs, que és l’alimentació, no rebi cap tipus d’ajut, total o en part, del sistema públic, com sí que passa a la resta de països europeus”, va afirmar la presiden-ta de l’Associació. Actualment, un celíac amb una cistella normal de la compra gasta 1.500 euros anuals més que una persona sense intolerància al gluten; en el cas dels celíacs de comarques, aquesta situació és encara més greu.

Els nens van poder jugar als Inflables i escalar al rocòdrom.

Page 17: Tribuna Celíaca nº 20

16 tribuna celíaca juliol 201116 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 17

La lectura del Manifest va finalitzar amb la promesa que la l’Associació continuarà treballant per l’acompliment de totes aquestes necessitats i per la plena normalització de les persones celíaques i amb una petició: “Reclamar a l’ad-ministració o bé una subvenció directa per a la dieta espe-cífica tal com es fa en altres comunitats autònomes o bé la desgravació en la declaració de la renda”.

celíacs en moviment

La presidenta de l’Associació Celíacs de Catalunya, Matilde Torralba, va llegir un Manifest durant la festa.

Tots els assistents van degustar un botifarrada sense gluten.

Es va reclamar a l’administració “o bé una subvenció directa per a

la dieta específica o bé la desgravació en la declaració de la renda”

-Recibir una ayuda económica. “Es una injusticia que el único tratamiento para los celíacos, que es la alimentación, no reciba ningún tipo de ayuda, total o en parte, del sistema público, como sí que pasa en el resto de países europeos”, afirmó la presidenta de la Associació. Actualmente, un ce-líaco con una cesta normal de la compra gasta 1.500 euros anuales más que una persona sin intolerancia al gluten; en el caso de los celíacos de comarcas, esta situación es todavía más grave.

Se reclamó a la administración “o bien una subvención directa para la dieta

específica o bien la desgravación en la declaración de la renta”

Els Castellers de Vilafranca van actuar durant la jornada.

La lectura del Manifiesto finalizó con la promesa que la Associació continuará trabajando para el cumplimiento de todas estas necesidades y para la total normalización de las personas celíacas y con una petición: “Reclamar a la admi-nistración o bien una subvención directa para la dieta es-pecífica tal como se hace en otras comunidades o bien la desgravación en la declaración de la renta”.

Page 18: Tribuna Celíaca nº 20

18 tribuna celíaca juliol 2011

La primera missió de 2011 va tenir lloc el passat 23 de gener. Missió en la qual regnava la inseguretat d’un futur que no sabem com serà, en l’horitzó d’aquesta terra on el sol quan es posa t’hipnotitza i et segresta, i els colors formen un quadre de gran bellesa, que alhora amaga en el seu inte-rior un fort contrast de pobresa i lluita per la supervivència. Aquest lloc pot resultar encantador gràcies a la naturalesa salvatge i intacta, però al mateix temps inhòspit. Nosaltres hem après a estimar-lo, hem seguit pas a pas la seva evolu-ció i no tenim intenció d’abandonar.

Aquest Projecte, que té com a representant principal a l’Hospital Meyer de Florència, acabarà en aquest any 2011 i aquí convergeixen tots els dubtes sobre com prosseguir, on trobar fons i peticions de suport per part vostra. L’As-sociació Italiana Celiaquia (AIC) ha pres una altra vegada una decisió important, que demostra la seva extraordinària capacitat de solidaritat cap al proïsme, finançant durant dos anys -2012 i 2013- el Projecte Saharawi. Això permetrà completar la formació del personal mèdic i paramèdic local i ens portarà a la compra de matèries primeres sense gluten idònies i fàcilment localitzables, en síntesi, traçar el camí cap a l’autonomia de la gestió de la celiaquia.

una setmana al desertCarlo Botti, pediatra, Giovanni Ferraroli, biòleg, Khaled

Haulaui, representant de la Institució Centre Nord Sud, i Milena Batello, coordinadora del projecte, van afrontar una setmana intensa al desert.

Des d’un punt de vista mèdic, es va procedir a verificar els casos dubtosos de celiaquia, analitzant els problemes relacionats amb les anàlisis que confirmen el diagnòstic i seguint les complicacions de la celiaquia (per exemple, la malaltia tiroïdal).

Es va ampliar l’actual Departament de Celiaquia, gràcies als fons destinats pel Ministeri local, dotant-lo de càpsules endoscòpiques, per poder efectuar les biòpsies en el mateix lloc i arribar a obtenir veritables diagnòstics de celiaquia. Això, d’una banda, va ser un òptim resultat, però, per altra,

celíacs en moviment

Continua la missió en els camps de refugiats del Sàhara

per Milena Batello, coordinadora del projecte(Traducció de Maria Jesús Roig)

SMAP és soci d’AIC en aquest projecte que s’està realitzant des de fa anys i amb el qual s’intenta pal·liar la ja de per si difícil situació de diagnosticar celíacs i aconseguir aliments

La primera misión de 2011 tuvo lugar el pasado 23 de enero. Misión en la que reinaba la inseguridad de un futuro que no sabemos cómo será, en el horizonte de esta tierra en donde el sol cuando se pone te hipnotiza y te secuestra, y los colores forman un cuadro de gran belleza, que su vez encierra en su interior un fuerte contraste de pobreza y lucha por la supervivencia. Este lugar puede resultar encantador gracias a la naturaleza salvaje e intacta, pero al mismo tiempo inhóspi-to. Nosotros hemos aprendido a amarlo, hemos seguido paso a paso su evolución y no tenemos intención de abandonarlo.

Este Proyecto, que tiene como representante principal al Hospital Meyer de Florencia, terminará en este año 2011 y aquí convergen todas las dudas sobre cómo proseguir, dónde encontrar fondos y peticiones de apoyo por parte vuestra. La Asociación Italiana Celiaquía (AIC) ha tomado otra vez una decisión importante, que demuestra su extraordinaria capaci-dad de solidaridad hacia el prójimo, financiando durante dos años -2012 y 2013- el Proyecto Saharawi. Esto permitirá completar la formación del personal médico y paramédico local y nos llevará a la compra de materias primas sin gluten idóneas y fácilmente localizables; en síntesis, trazar el cami-no hacia la autonomía de la gestión de la celiaquía.

una semana en el desiertoCarlo Botti, pediatra, Giovanni Ferraroli, biólogo, Khaled

Haulaui, representante de la Institución Centro Nord Sud, y Milena Batello, coordinadora del proyecto, afrontaron una se-mana intensa en el desierto.

Desde un punto de vista médico, se procedió a verificar los casos dudosos de celiaquía, analizando los problemas relacionados con los análisis que confirman el diagnóstico y siguiendo las complicaciones de la celiaquía (por ejemplo, la enfermedad tiroidea).

Se amplió el actual Departamento de Celiaquía, gracias a los fondos destinados por el Ministerio local, dotándolo de cápsulas endoscópicas, para poder efectuar las biopsias en el mismo lugar y llegar a obtener verdaderos diagnósticos de ce-liaquía. Esto, por una parte, fue un óptimo resultado, pero, por

Page 19: Tribuna Celíaca nº 20

18 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 19

Los alimentos fueron objeto importante de análisis y tu-vieron que ser verificados durante aquellos días. El Depar-tamento de Celiaquía distribuyó, en algunas “vilayas”, 720 fichas de “agrado” entre octubre y diciembre del 2010, de las cuales se controlaron 272. Estas fichas fueron realiza-das y distribuídas para verificar si los cambios efectuados en la distribución de los alimentos, comprados con los fondos aportados, eran del agrado de los saharawis o no. De común acuerdo con la Cruz Roja Saharawi, no hubo distribución de harina y de pasta en los meses de octubre y noviembre del 2010; se repartió arroz, lentejas, judías, atún y huevos. De las 272 fichas, resultó que más de 200 recibieron con agra-do todos los alimentos distribuídos.

A la vista de estos resultados, podemos decir que las ayudas envíadas resultaron ser satisfactorias, a pesar de que surgieron algunos problemas, como la rotura de huevos.

Intentando facilitarles la compra de productos locales, tam-bién a los celíacos, adquirimos 20 muestras de productos del libre comercio en los mercados locales para llevarlos a Italia y analizarlos. La Cruz Roja Saharawi nos entregó unas muestras de alimentos que habían sido comprados allí para establecer si contenían gluten o no: arroz, lentejas, judías y atún y muestras de soja bland, que es una mezcla de harina de maiz y soja que normalmente se distribuye en las ayudas humanitarias a toda la población saharawi y también al colectivo celíaco.

Desgraciadamente, en el momento en que escribimos este artículo, pudimos ya confirmar que la soja bland no era idónea para el celíaco debido a su alto contenido en gluten.

Será necesario continuar con la investigación de las al-ternativas locales para las ayudas que provienen del exterior, como harinas o productos similares.

En cambio, son esperanzadores los resultados obtenidos de los análisis de otros productos; algunos de los cuales se pueden considerar idóneos, otros deberán someterse a más análisis para confirmar la ausencia de gluten.

No podían faltar en este resumen de la misión los encuen-tros con las instituciones, como en las misiones anteriores, como testimonios de la red que se ha creado para obtener nuestro objetivo. La Cruz Roja Saharawi para las ayudas ali-menticias, la OMS para abastecer los kit ELISA y los instru-mentos de laboratorio y el Ministerio de la Salud, vigilando el proyecto y analizando todos los puntos críticos.

Como siempre, cansados pero satisfechos, el 29 de ene-ro volvimos a Italia, en donde pocas semanas después nos esperaba una grata sorpresa: el apoyo de AIC al proyecto y por lo tanto la conversión en un proyecto de AIC a todos los efectos, y también la ilusión de seguir contando con la cola-boración de Cataluña.

celíacs en moviment

va significar la formació de tècnics en anatomia patològica o bé establir un acord amb les estructures sanitàries algeri-anes, que normalment reben els casos més difícils.

Des del punt de vista tècnic, va seguir la formació als encarregats dels test ELISA, va sorgir la necessitat de re-passar els conceptes i les pràctiques d’execució, a més de perfeccionar l’organització de l’equip. Notem que la realit-zació dels tests repetits durant diversos dies i sota estreta vigilància va portar a una disminució dels errors i dels dub-tes, millorant els resultats. Per tant, en el futur, es necessi-taran cursos d’actualització per anar cap a l’autonomia dels tècnics de laboratori.

otra, significó la formación de técnicos en anatomía patológica o bien establecer un acuerdo con las estructuras sanitarias al-gerinas, que normalmente reciben los casos más difíciles.

Desde el punto de vista técnico, siguió la formación a los encargados de los test ELISA, surgió la necesidad de repasar los conceptos y las prácticas de ejecución, además de perfec-cionar la organización del equipo. Notamos que la realización de los test repetidos durante varios días y bajo estrecha vigi-lancia llevó a una disminución de los errores y de las dudas, mejorando los resultados. Por lo tanto, en el futuro, se nece-sitarán cursos de actualización para encaminarnos hacia la autonomía de los técnicos de laboratorio.

SMAP és soci d’AIC en aquest projecte solidari amb els celíacs saharawis

SMAP es socio de AIC en este proyecto solidario con los celíacos saharawis

Els aliments van ser objecte important d’anàlisi i van haver de ser verificats durant aquells dies. El Departament de Celiaquia va distribuir, en algunes “vilayas”, 720 fitxes de “grat” entre octubre i desembre del 2010, de les quals es van controlar 272. Aquestes fitxes van ser realitzades i distribuïdes per verificar si els canvis en la distribució dels aliments, comprats amb els fons aportats, eren del grat dels saharawis o no. De comú acord amb la Creu Roja Saharawi, no hi va haver distribució de farina i de pasta en els mesos d’octubre i novembre del 2010; es va repartir arròs, llenti-es, mongetes, tonyina i ous. De les 272 fitxes, més de 200 van rebre de bon grat tots els aliments distribuïts.

A la vista d’aquests resultats, podem dir que les ajudes enviades van ser satisfactòries, tot i que van sorgir alguns problemes, com el trencament d’ous.

Amb l’intenció de facilitar la compra de productes lo-cals, també als celíacs, vam adquirir 20 mostres de pro-ductes del lliure comerç en els mercats locals per dur-los a Itàlia i analitzar-los. La Creu Roja Saharawi ens va lliurar unes mostres d’aliments que havien estat comprades allà per establir si contenien gluten o no: arròs, llenties, monge-tes i tonyina i mostres de soja Bland, que és una barreja de farina de blat de moro i soja que normalment es distribueix en les ajudes humanitàries a tota la població saharawi i també al col·lectiu celíac.

Malauradament, en el moment en què escrivim aquest article, vam poder confirmar que la soja Bland no era idò-nia per al celíac a causa del seu alt contingut en gluten. Caldrà continuar amb la investigació de les alternatives lo-cals per als ajuts que provenen de l’exterior, com farines o productes similars.

En canvi, són esperançadors els resultats obtinguts de les anàlisis d’altres productes, alguns dels quals es poden considerar idonis, altres s’han de sotmetre a més anàlisi per confirmar l’absència de gluten.

No podien faltar en aquest resum de la missió les tro-bades amb les institucions, com en les missions anteriors, com a testimonis de la xarxa que s’ha creat per obtenir el nostre objectiu. La Creu Roja Saharawi per a les ajudes ali-mentàries, l’OMS per abastir els kit ELISA i els instruments de laboratori i el Ministeri de la Salut, vigilant el projecte i analitzant tots els punts crítics.

Com sempre, cansats però satisfets, el 29 de gener vam tornar a Itàlia, on poques setmanes després ens esperava una grata sorpresa: el suport d’AIC al projecte i per tant la conversió en un projecte de AIC amb caràcter general, i també la il·lusió de seguir comptant amb la col·laboració de Catalunya.

Page 20: Tribuna Celíaca nº 20

20 tribuna celíaca juliol 201120 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 21

celíacs en moviment

Organitzat per l’Associació Italiana de Celiaquia es cele-bra des de fa anys aquest campionat de futbol, en memòria d’una de les persones que més ha lluitat per la causa i a qui vaig tenir l’honor de conèixer. En aquesta ocasió, s’ha cele-brat a Llombardia i he estat convidada com a presiden-ta i amiga a lliurar la Copa Fair Play Anna Maria Vallesi. Per a mi, ha estat un gran honor i una gran emoció re-bre aquest encàrrec de la presidenta de la Llombar-dia i no vaig faltar a la cita per recordar no només a la nostra malmesa amiga, sinó també per comprovar una vegada més que, quan se segueix correctament la dieta, la celiaquia no és cap obs-tacle i prova d’això és el nou número u del tennis mundial, Novak Djokovic, que sens dubte va ser el comentari general durant el campionat que es va celebrar a Bresso.

8è Campionat de Futbol de l’Associació Italiana de CeliaquiaMemorial Franco Luchesi

per Matilde Torralba

Organizado por la Asociación Italiana de Celiaquía se ce-lebra desde hace años este campeonato de fútbol, en memo-ria de una de las personas que más ha luchado por la causa y a quien tuve el honor de conocer. En esta ocasión, se ha

celebrado en Lombardía y he sido invitada como presiden-ta y amiga a entregar la Copa Fair Play Anna Maria Vallesi.

Para mí, ha sido un gran honor y una gran emoción re-cibir este encargo de la presi-denta de Lombardía y no falté a la cita para recordar no sólo a nuestra malograda amiga, sino también para comprobar una vez más que, cuando se sigue correctamente la dieta,

la celiaquía no es ningún obstáculo y prueba de ello es el nuevo número uno del tenis mundial, Novak Djokovic, que sin duda fue el comentario general durante el campeonato que se celebró en Bresso.

Page 21: Tribuna Celíaca nº 20

20 tribuna celíaca juliol 201120 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 21

celíacs en moviment

La décima edición de Infarma 2011 (Congreso Europeo de Oficina de Farmacia, Salón de Medicamentos y Parafarma-cia), congreso-salón de referencia para el sector farmacéutico celebrado en Barcelona, se ha cerrado con cifras positivas: registró una asistencia de más de 23.000 personas, parti-ciparon 206 expositores y se organizaron 57 conferencias y mesas redondas, en las que intevinieron 162 ponentes. Estuvimos presentes en Infarma 2011 y participamos en una ponencia.

Cecilia Vallés, vicepresidenta de la Associació Celíacs de Catalunya, y Oriol Amadó, de la delegación de Vilafranca del Penedès, intervinieron en un “Espacio de Pacientes”, junto con representantes de Acció Psoriasi, la Associació de Malalts de Ronyó y FEDER Catalunya. Tal como nos explicó Oriol Amadó, con su intervención, quisieron resaltar el hecho de los pocos diagnósticos que hay actualmente, teniendo en cuenta la pre-valencia estimada. En este aspecto, los farmacéuticos juegan un papel importante, ya que son algunos de los primeros re-ceptores de la problemática que sufre el paciente.

La desena edició d’Infarma 2011 (Congrés Europeu d’Oficina de Farmàcia, Saló de Medicaments i Parafarmà-cia), congrés-saló de referència per al sector farmacèutic celebrat a Barcelona, s’ha tancat amb xifres positives: va registrar una assistència de més de 23.000 persones, van participar 206 expositors i es van organitzar 57 conferències i taules rodones, en què van intervenir 162 ponents. Vam ser presents a Infarma 2011 i vam participar en una ponència. Cecilia Vallés, vicepresidenta de l’Associació Celíacs de Ca-talunya, i Oriol Amadó, de la delegació de Vilafranca del Penedès, van intervenir en un “Espai de Pacients”, junt amb representants d’Acció Psoriasi, l’Associació de Malalts de Ronyó i FEDER Catalunya. Tal com ens va explicar Oriol Ama-dó, amb la seva intervenció, van voler ressaltar el fet dels pocs diagnòstics que hi ha actualment, tenint en compte la prevalença estimada. En aquest aspecte, els farmacèutics juguen un paper important, ja que són alguns dels primers receptors de la problemàtica que pateix el pacient.

Celíacs de Catalunya, a Infarma

Ponència sobre celiaquia durant el congrés

L’Associació Celíacs de Catalunya va participar en una xerrada

sobre celiaquia a Infarma 2011

La Associació Celíacs de Catalunya participó en una charla sobre

celiaquía en Infarma 2011

la enfermedad celíacaLa ponencia se inició con una introducción sobre la en-

fermedad celíaca. Se considera que la prevalencia es del 1%, pero está infradiagnosticada en determinadas zonas. Según un estudio elaborado por el Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues, la Mútua de Terrassa y la Universitat de Barcelona (UB), la enfermedad afecta a un 1,3% de la po-blación infantil y tan solo a un 0,3% de la población adulta. La etiología es de tipo auto-inmunológica con el gluten como desencadenante, que genera una atrofia de las vellosidades intestinales. Como todos los celíacos diagnosticados saben, el gluten es una proteína que se encuentra en el endosperma del trigo, el centeno, la cebada y la avena. La enfermedad celíaca puede manifestarse de forma clásica (diarrea, dis-tensión abdominal, pérdida de peso, astenia, alteraciones de la conducta, anemia…), atípica (estreñimiento, neuropatías, dermatitis herpetiforme, cefaleas…) o silente (sin síntomas externos pero sí destrucción del epitelio intestinal).

En relación a la atención farmacéutica, se pueden distin-guir dos áreas: detección y orientación al paciente. Respecto a la detección, la celiaquía es una enfermedad con una ele-vada prevalencia, que a menudo no ha sido diagnosticada de forma adecuada. Desde el punto de vista del farmacéutico, al disponer de información más detallada del día a día del

Oriol Amadó, de la delegació de Vilafranca del Penedès de l’Associació Celíacs de Catalunya.

Page 22: Tribuna Celíaca nº 20

tribuna celíaca juliol 2011 23

celipanGourmetAnunci:Anunci Celipan 04/07/11 12:40 Página 1

publireportatge

Des d’ara, tots els celíacs barce-lonins poden comprar pa, brioixeria i pasta fresca sense gluten al primer forn especialitzat en aquest tipus de pro-ductes. L’establiment també posa a dis-posició dels clients les farines adients per elaborar rebosteria i pa aptes per a celíacs.

Celipan Gourmet està situat al car-rer Londres, 26, de Barcelona i es va inaugurar a finals de juny.

L’empresa ha sorgit del parc d’in-vestigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El pa i la resta de productes Celipan són fruit de la recer-

Inauguració de Celipan Gourmet

ca del Centre Especial de Investigació Planta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA) de la UAB. Després de tres anys treballant en aliments dedicats a al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, el 2009 es va crear la spin off Felnuti per a comercialitzar els productes desenvo-lupats i fer-los arribar als celíacs i altres persones afectades per la intolerància a les proteïnes animals. El primer pro-ducte que es va posar a la venda va ser un pa de motlle sense gluten i sense proteïnes animals amb unes caracte-rístiques molt semblants a les del pa convencional.

El pa de Celipan Gourmet té també un gust i una olor molt similars al tra-dicional. Per fer-lo, s’utilitzen farines de blat sarraí, farina de soja i midó de blat de moro, entre altres components, que es desenvolupen al CERPTA.

El nou establiment compta també amb una zona de degustació i amb un racó de productes del gurmet en el qual es pot trobar pasta fresca elaborada per unes monges d’Itàlia, salses, sopes i tota mena de conserves aptes per a celíacs.

En el futur, l’empresa es vol expandir i obrir a un ritme de dues noves botigues l’any.

Situat a Barcelona, és un forn

especialitzat per a celíacs

Page 23: Tribuna Celíaca nº 20

tribuna celíaca juliol 2011 23

la malaltia celíacaLa ponència es va iniciar amb una introducció sobre

la malaltia celíaca. Es considera que la prevalença és de l’1%, però està infradiagnosticada en determinades zones. Segons un estudi elaborat per l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, la Mútua de Terrassa i la Universitat de Barce-lona (UB), la malaltia afecta un 1,3% de la població infantil i només a un 0,3% de la població adulta. L’etiologia és de tipus auto-immunològica amb el gluten com a desencade-nant, que genera una atròfia de les vellositats intestinals.

paciente, se puede facilitar el diagnóstico de aquellas perso-nas con años de molestias intestinales y que tienen asumidas como normales, incluso en el caso de sintomatología atípica, sugiriendo un análisis serológico para descartar la celiaquía. También existe la alternativa de los kits de autodetección.

Cecilia Vallés, vicepresidenta de l’ Associació Celíacs de Catalunya.

Hi ha pocs diagnòstics, tenint en compte la prevalença estimada

Com tots els celíacs diagnosticats saben, el gluten és una proteïna que es troba en l’endosperma del blat, el sè-gol, l’ordi i la civada. La malaltia celíaca es pot manifestar de forma clàssica (diarrees, distensió abdominal, pèrdua de pes, astènia, alteracions de la conducta, anèmia ...), atípica (restrenyiment, neuropaties, dermatitis herpetiforme, cefa-lees...) o silent (sense símptomes externs però si destrucció de l’epiteli intestinal).

En relació a l’atenció farmacèutica, es poden distin-gir dues àrees: detecció i orientació al pacient. Respecte a la detecció, la celiaquia és una malaltia amb una ele-vada prevalença, que sovint no ha estat diagnosticada de manera adequada. Des del punt de vista del farmacèutic, en disposar d’informació més detallada del dia a dia del pacient, es pot facilitar el diagnòstic d’aquelles persones amb anys de molèsties intestinals i que tenen assumides com a normals, fins i tot en el cas de simptomatologia atí-pica, suggerint una anàlisi serològic per descartar la celia-quia. També existeix l’alternativa dels kits d’autodetecció. Pel que fa a l’orientació al pacient, és important transmetre el missatge que l’únic tractament és la dieta lliure de gluten i, si es realitza correctament, la qualitat de vida és igual que la del no celíac. Aquest tipus de règim no consisteix només

Cecilia Vallés i Oriol Amadó, de l’Associació Celíacs de Catalunya, durant la seva ponència, organitzada en el marc de l’ “Espai de Pacients” d’Infarma 2011.

Hay pocos diagnósticos, teniendo en cuenta la prevalencia estimada

En cuanto a la orientación al paciente, es importante transmitir el mensaje que el único tratamiento es la dieta libre de gluten y, de realizarse correctamente, la calidad de vida es igual que la del no celíaco. Este tipo de régimen no consiste sólo en eliminar los alimentos que contienen trigo, centeno, avena y cebada, ya que el gluten se encuentra tam-

celíacs en moviment

celipanGourmetAnunci:Anunci Celipan 04/07/11 12:40 Página 1

Page 24: Tribuna Celíaca nº 20

24 tribuna celíaca juliol 201124 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 25

celíacs en moviment

a eliminar els aliments que contenen blat, sègol, civada i ordi, ja que el gluten es troba també en altres com format-ges, salses, carns, embotits, gelats, menjars ràpids, batuts, maioneses, tal com tots els celíacs diagnosticats ja saben, igual que coneixen el concepte de la contaminació creuada (no així molts restauradors, monitors escolars, responsables de menjadors, etc.).

Els farmacèutics tenen un paper important en el diagnòstic,

ja que són alguns dels primers receptors de la problemàtica del pacient

Els ponents van finalitzar la seva intervenció re-cordant que és important dirigir a les persones recent-ment diagnosticades a associacions com la nostra. La propera edició d’Infarma serà els propers 20, 21 i 22 de març de 2012 a Madrid.

bién en otros como quesos, salsas, carnes, embutidos, hela-dos, comidas rápidas, batidos, mayonesas, tal como todos los celíacos diagnosticados ya saben, al igual que conocen el concepto de la contaminación cruzada (no así muchos res-tauradores, monitores escolares, responsables de comedores, etc.).

Los farmacéuticos juegan un papel importante en el diagnóstico, ya que son

algunos de los primeros receptores de la problemática del paciente

Los ponentes finalizaron su intervención recordando que es importante dirigir a las personas recién diagnosticadas a asociaciones como la nuestra.

La próxima edición de Infarma se celebrará los próximos 20, 21 y 22 de marzo de 2012 en Madrid.

Page 25: Tribuna Celíaca nº 20

24 tribuna celíaca juliol 201124 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 25

celíacs en moviment

Estem molt satisfets d’una resolució del Departament d’Interior que ha establert que ser celíac ja no serà motiu d’exclusió per poder presentar-se a les proves per ingressar al cos de Mossos d’Esquadra.

La nostra associació havia denunciat el fet que un noi fos exclòs per la seva malaltia celíaca, recollint la nostra indignació en una carta publicada al diari El Punt. El Depar-tament, amb la seva decisió, dóna resposta a dos recursos interposats el mes de juny de 2010 per dos aspirants a mossos d’esquadra que van ser inicialment exclosos després de la prova mèdica per a celíacs.

Així, tal com es va comunicar a finals d’octubre, el De-partament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació permetrà que les persones celíaques puguin presentar-se a les proves selectives per ingressar a la categoria de mosso d’esquadra de la Policia de la Generalitat, segons dues re-solucions signades pel secretari general del Departament en aquell moment, Joan Boada, que va donar instruccions per a què a l’apartat de les causes d’exclusió mèdica hi hagi un canvi d’interpretació, ja que s’entén que ser celíac no invalida per a l’exercici de la funció policial.

Ens alegrem d’aquesta decisió però lamentem que s’ha-gi produït un fet així, que ens mostra que encara hem de lluitar molt per donar a conèixer la celiaquia i normalitzar la situació del celíac a la societat actual.

Els celíacs ja poden ser mossos d’esquadra

Estamos muy satisfechos de una resolución del Departa-mento de Interior que ha establecido que ser celíaco ya no será motivo de exclusión para poder presentarse a las prue-bas de ingreso al cuerpo de Mossos d’Esquadra.

Nuestra asociación había denunciado el hecho que un chico fuese excluído por su enfermedad celíaca, recogiendo nuestra indignación en una carta publicada en el periódico El Punt. El Departamento, con su decisión, da respuesta a dos recursos interpuestos el mes de junio de 2010 por dos aspi-rantes a mossos que fueron inicialmente excluídos después de la prueba médica para celíacos.

Así, tal como se comunicó a finales de octubre, el Depar-tamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación permitirá que las personas celíacas puedan presentarse a las pruebas selectivas para ingresar en la categoría de Mosso d’Esquadra de la Policía de la Generalitat, según dos resolu-ciones firmadas por el secretario general del Departamento en aquel momento, Joan Boada, que dio instrucciones para que en el apartado de las causas de exclusión médica haya un cambio de interpretación, ya que se entiende que ser ce-líaco no invalida para el ejercicio de la función policial.

Nos alegramos de esta decisión pero lamentamos que se haya producido un hecho así, que nos muestra que todavía hemos de luchar mucho para dar a conocer la celiaquía y normalizar la situación del celíaco en la sociedad actual.

L’àcid retinoic, una de les principals formes acti-ves de la vitamina A, podria participar en la resposta immune que produeix la intolerància al gluten de la malaltia celíaca, segons un estudi de la Universitat de Chicago (Estats Units), publicat a l’edició digital de la revista “Nature”. La investigació suposa un avenç en l’estudi de la patogènesi dels trastorns inflamatoris i autoimmunes, com la intolerància als antigens de la dieta.

L’àcid retinoic i la celiaquiaEstudi de la Universitat de Chicago

El ácido retinoico, una de las principales formas ac-tivas de la vitamina A, podría participar en la respues-ta inmune que produce la intolerancia al gluten de la enfermedad celíaca, según un estudio de la Universidad de Chicago (Estados Unidos), publicado en la edición di-gital de la revista “Nature”. La investigación supone un avance en el estudio de la patogénesis de los trastornos inflamatorios y autoinmunes, como la intolerancia a los antígenos de la dieta.

Page 26: Tribuna Celíaca nº 20

¡Satisfacción garantizada! Con la nueva masa de hojaldre preparada sin gluten y sin lactosa Millefoglie, las recetas más exquisitas te saldrán a pedir de boca. Con estas extraordinarias láminas de hojaldre podrás preparar fácilmente irresistibles tortitas, gratinados, quiches o tartas. ¡Extender, cubrir o rellenar y listo! Una nueva obra maestra de DS - gluten free, los especialistas en productos congelados. En la despensa de casa nunca deberían faltar los ingredientes necesarios para preparar re� nados platos, tanto dulces como salados. Quality by Schär no solo te garantiza la mayor calidad en sus productos, sino también la seguridad de poder disfrutar de ellos sin preocuparte de nada.

www.ds4you.comGreat food, great fun.

¡La nueva

masa que arrasa

!

preparación sencilla

enrollad

o

en pape

l

de horn

o

sin conservantes

sin grasashidrogenadas

NUEVO

Page 27: Tribuna Celíaca nº 20

Descongela el hojaldre sin gluten Millefoglie durante 3 horas a temperatura ambiente en su mismo envase. Para una pre-paración más rápida, descongela el hojaldre durante 5 minutos en el microondas.

Lubina sobre cama de hojaldre sin gluten

preparación del la cama de hojaldre: corta el hojaldre en 4 trozos un poco más grandes que los filetes de lubina. Haz agujeros pequeños en el hojaldre con un tenedor y cúbrelo con una abundante capa de tomates triturados. Salpimienta y deja que el hojaldre se dore ligeramente a 180º.

preparación de la lubina: sofríe en una sartén el filete de lubina con un poco de aceite y ajo (sofríe primero la parte de la piel y después dale la vuelta). Pon el pescado sobre el hojaldre. Añade aceitunas, alcaparras y perejil picado. Sírve-lo con un tomate fresco y cebolla roja finamente picada. La particularidad de esta receta es la combinación del hojaldre ligero y crujiente con el tierno filete de pescado.

¡Satisfacción garantizada! Con la nueva masa de hojaldre preparada sin gluten y sin lactosa Millefoglie, las recetas más exquisitas te saldrán a pedir de boca. Con estas extraordinarias láminas de hojaldre podrás preparar fácilmente irresistibles tortitas, gratinados, quiches o tartas. ¡Extender, cubrir o rellenar y listo! Una nueva obra maestra de DS - gluten free, los especialistas en productos congelados. En la despensa de casa nunca deberían faltar los ingredientes necesarios para preparar re� nados platos, tanto dulces como salados. Quality by Schär no solo te garantiza la mayor calidad en sus productos, sino también la seguridad de poder disfrutar de ellos sin preocuparte de nada.

www.ds4you.comGreat food, great fun.

¡La nueva

masa que arrasa

!

preparación sencilla

enrollad

o

en pape

l

de horn

o

sin conservantes

sin grasashidrogenadas

NUEVO

Page 28: Tribuna Celíaca nº 20

28 tribuna celíaca juliol 201128 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 29

entrevista

Antonio Fernández-Coca

Las ilustraciones de Antonio Fernández-Coca trans-miten alegría y mucho más desde la luz, ritmo y color que proyectan. Si las miras con atención descubrirás de-talles, que apareciendo en segundas y terceras lecturas te podrán hacer reflexionar.

No sólo es un ilustrador con una “provocadora men-te original”. También es profesor titular y doctor en la Universidad de las Islas Baleares. Su faceta docente es clave para él, tal y como lo explica en esta entrevista. Antonio Fernández-Coca es observador y muy consciente del mundo en el que vive.

Además de ilustrador y profesor, es autor del libro “Producción y diseño gráfico para la World Wide Web” (Editorial Paidòs); participa como analista y tertuliano ra-diofónico (cadena SER) y ha organizado e impartido se-minarios en Italia, Bélgica, Francia, Portugal, Reino Uni-do, Chile y España. Fue el diseñador gráfico del primer CD-i (Philips, París 1991) realizado en Europa. Es res-ponsable de la interfaz gráfica de conocidos CD-ROM.

Desde su web, www.FernandezCoca.com podéis te-ner mayor y actualizada información.

Dentro de su dilatado currículum, desea destacar los diversos trabajos que realiza para Celíacs de Catalunya. Autor de la imagen del 30 aniversario, de la imagen del último congreso, así como de la portada e ilustraciones de la guía “Restauració sense gluten”. A todo ello hay

que sumarle la realización de las portadas de los tres últi-mos especiales del diario La Vanguardia sobre celiaquía.

Su obra ha sido publicada por prestigiosos medios de comunicación, como El País, Público (Portugal) y El Mundo. Editoriales como RBA cuentan con libros ilustra-dos por Fernández-Coca.

Gracias a un encargo de la fundación Curarte, entró a ilustrar la planta de nefrología infantil del Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), la de oncología de Sant Joan de Deu (Esplugues de Llobregat) y el Hospital Universitario de Reus (provincia de Tarragona). El último hospital que ha ambientado pedagógicamente es el Hospital Univer-sitario Son Espases (Mallorca), realizado gracias a la ini-ciativa privada (dcp3, Margen y FernandezCoca.com) y patrocinado por Telefónica y Bancaja.

Su trabajo en los hospitales, como en otros proyec-tos, huye de emplear las ilustraciones sin más. Su inten-ción, bebida de su fuerte vocación docente, es realizar un plan pedagógico desde la ambientación de espacios em-pleando sus ilustraciones, contando historias que sirvan de elemento de comunicación de valores entre el menor ingresado y el allegado que dialoga con él durante su estancia.

Antonio es una persona de indudable calidad huma-na, sincero, cordial, sencillo y próximo a la vez, con quien conversar es siempre un ejercicio inteligente.

Text: M. García

Page 29: Tribuna Celíaca nº 20

28 tribuna celíaca juliol 201128 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 29

entrevista

tribuna Celíaca (tC).- Jerezano de nacimiento, pero vi-ves en Mallorca... el sol, el Mediterráneo… Seguramente tus dibujos serían diferentes si fueras del norte, porque te han influido a la hora de ilustrar...

Antonio Fernández-Coca (AF-C).- No lo creo. Si mis pa-dres hubieran sido los mismos, en el caso de haber nacido en el Norte, no habría sucedido tal cambio. No serían diferentes. Piensa que somos fruto de una educación familiar. Hay guio-nes aprendidos que, aunque te los trabajes, siempre quedan.

En nuestro caso, en el de los tres hermanos, tuvimos la suerte de contar con unos progenitores que dieron mucha importancia al diálogo, a la observación, al espíritu crítico, a ver más allá de lo que a primera vista parece.

Desde juegos infantiles, donde nos hacían comparar y discutir con razonamientos una misma noticia que nos daban a leer desde diversos periódicos de diferente color político, al constante diálogo, insisto, entre nosotros, logró que el inicio de mi trabajo fuera el que ahora es.

Ellos han criado tres hijos que son tres observadores na-tos, seamos andaluces o no.

tC.- te ha influido más el entorno familiar.AF-C.- Obviamente sí. También el independizarme a los

veintipocos años y decidir iniciar mi propio ritmo, y guión, cuando vengo a Mallorca en 1992.

t.C.- eres profesor y también ilustrador.AF-C.- Todo es un conjunto. Como humanos que somos,

que no dioses, vivimos en un entorno que nos da mucha in-formación. No puedes aprender de ella solo desde un punto de vista, o un área de trabajo determinada. De acuerdo que es posible que nos centremos más en una que en otras, pero luego todas influyen en tu propia decisión y forma de ser.

Cuando soy profesor pienso que es exactamente lo mis-mo que ilustrar; cuando ilustras, cuentas; cuando cuentas, enseñas; cuando enseñas, aprendes, porque la gente opina y, tanto a los que les gusta como a los que no, surge algo que aprendimos desde casa. Lo malo tiene cosas buenas, y lo bueno tiene cosas malas, y de las dos hay que aprender, absorberlas y tenerlas.

Hospital Universitari Son Espases (Mallorca). Foto de Jaime Sicilia.

nadie, ni tan siquiera a quienes lo hacen con el nada loable objetivo de mantenerse en el poder gracias a votos cautivos.

tC.- Ahora que se habla tanto de fomentar la lectura, ¿crees que en la universidad cada vez se lee menos?

AF-C.- Juan José Millás dijo hace poco que “una socie-dad que escribe mal no puede pensar bien”. A escribir se aprende de muchas maneras, pero a escribir bien se apren-de leyendo, observando, comentando textos ajenos, sacando conclusiones y aportando uniones con otras materias que vamos conociendo.

Como profesor universitario te puedo comentar que he-mos de motivar la lectura al máximo. Nunca es bastante. Nunca es suficiente. Hemos de provocar el amor por la lec-tura, su análisis y su comprensión. Con ello evitaremos esta caída en picado sobre los niveles de lectura que actualmente parece que padecemos.

tC.- pero, con las nuevas tecnologías, a veces cuesta que los niños lean aunque vean en casa que sus padres lo hacen.

AF-C.- ¿Y si planteamos a los padres que lean con ellos, que luego les pregunten qué entendieron, que dialoguen a partir de la lectura, que les enseñen que se puede viajar sin moverse del sillón… sólo con un libro…?

¿Y si planteamos que los padres establezcan un juego de ganancias con sus hijos en el que planteen que sí es posible emplear las nuevas tecnologías si luego, o alrededor, hablan sobre lo que vieron, leyeron, aprendieron a través de ellas?

Creo que todo es posible. Combinar ambos medios: lec-tura de libros sobre papel y aprendizaje comprensivo desde lo que se puede encontrar empleando las nuevas tecnologías, es algo clave. Obviarlo es absurdo.

tC.- Además de impartir clases, has escrito un libro sobre producción y diseño gráfico, pero no has publicado ninguna novela gráfica, ¿verdad?

”Hemos de motivar la lectura al máximo. Nunca es bastante. Nunca es suficiente.

Hemos de provocar el amor por la lectura, su análisis y su comprensión”

tC.- Como profesor, ¿qué piensas del nivel educativo de las islas y de toda españa en general?

AF-C.- La educación es cosa de dos: la escuela y la fa-milia, la familia y la escuela. No puede funcionar si una de las partes falla. Luego, que los planes de estudios cambien demasiado es otro cantar que debería hacernos pensar en parar, analizar y fomentar más el correcto uso del lenguaje, que no es lo mismo que las lenguas, como herramienta de comunicación, diálogo y trabajo.

Sería partidario de un programa de estudios unitario para toda Europa, cada zona con sus particularidades culturales, que fuese más real que el Plan de Bolonia que actualmente impartimos en las universidades europeas.

Si no trabajamos por una mejora de la educación, desde valores sociales universales, sin localismos y sí con mucho análisis crítico, desde la positividad y búsquedas de solucio-nes, de la realidad, terminaremos creando una generación de “tarados manipulables” que creo que no nos conviene a

Page 30: Tribuna Celíaca nº 20

30 tribuna celíaca juliol 201130 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 31

entrevista

AF-C.- Antes te hablaba de la educación recibida en la infancia. Vuelvo a ello. Mi madre, profesora de primaria, nos tenía prohibido ver tebeos antes de aprender a leer. Mi primer libro fue una combinación de lectura y comic. Fue “Los hijos del capitan Grant”, de Julio Verne. Lo leí junto con ella y des-cubrí un mundo que nunca he sido capaz de dibujar en plan cómic, una cultura que admiro desde el desconocimiento.

Lo más cercano que he realizado como novela gráfica han sido dos cuentos. Uno de ellos promociona Mallorca ante los niños europeos, con un trabajo para la Fundació Mallorca Turisme (Consell de Mallorca), y el otro es Los creatimagos, un cuento juego para los niños de la planta de oncología del Hospital Sant Joan de Deu.

Hospital Universitari Sant Joan de Reus (Tarragona). Murals de fins 15 x 3 mts., basats en les tradicions populars de Reus com a eina visual de comunicació de valors socials (menjar saludable, lectura, estudi, higiene).

en sus clases… y me planteé un ¿y por qué no participar en un proyecto de comunicación que evite estos desaguisados y que, de paso, informe a la sociedad de qué es la celiaquía?

tC.- también estás involucrado en el proyecto del Hos-pital Son espases (Mallorca).

AF-C.- Se trata de un proyecto de ambientación pedagó-gica precioso. Para realizarlo nos hemos unido un grupo de profesionales interesados en el tema (la agencia DCP3 en la organización; Margen Digital en la impresión y montaje; FernandezCoca.com en la estrategia pedagógica a través de la ambientación ilustrada).

Hemos conseguido el patrocinio de Bancaja y Telefónica para la primera fase, ya finalizada. Actualmente se está tra-bajando ya en otras partes del proyecto.

Al igual que ya hice en el Hospital Universitario Sant Joan de Reus, el planteamiento es ilustrar desde valores sociales. En el caso de Son Espases los valores a promocionar son el trabajo como vehículo de desarrollo positivo y el fomento de la lectura, desde el correcto uso de las lenguas que compo-nen el posterior lenguaje.

Estos valores han bebido de experiencias previas. El caso de Celíacs es una de ellas. Al informar sobre qué es la celiaquía lo hago, coordinado y dirigido por la asociación, estableciendo pautas comunicativas concretas destinadas a objetivos de diálogo específicos según cada caso.

tC.- por ejemplo, no poner alimentos que después los celíacos no puedan comer.

AF-C.- Exacto, siempre como apoyo a textos que profesio-nales en la materia celíaca aportan desde la certeza de esta realidad concreta.

tC.- tus dibujos son muy ricos, están llenos de detalles, y lo que quieres conseguir es que cada vez que los mires veas algo diferente.

af-c.- Para mí ilustrar es algo que da un resultado similar a la poesía. Cuando lees una poesía, interpretas desde una base general, la establecida por el autor, y luego dejas volar tu imaginación, relacionándola con tu propio guión de vida.

Los detalles, el color y el ritmo visual, en la ilustración que realizo, busca que cada vez que la observes descubras nuevos campos que hasta entonces no habías atendido. Muchos de ellos ni siquiera están, solo son parte de tu propia poesía.

tC.- ¿te refieres a un doble sentido o a descubrir cosas nuevas que antes no has visto?

AF-C.- Las dos cosas. Por ejemplo, todas las ilustraciones que realicé en los grandes murales del Hospital Universitario Sant Joan de Reus, por mencionar uno de los ya realizados, tienen doble sentido y elementos, a veces no visibles al pri-mer golpe de vista, para que los descubras.

El doble sentido radica en que, al principio, ves ahí las figuras de las tradiciones de Reus pero, si te fijas… en una de ellas de la primera viñeta se está duchando y al lado tiene el gel; te doy unas pautas para que después puedas dialogar con tu hijo en conceptos de valores sobre la higiene, y que no sólo vea un divertido muñeco dibujado.

Con ello también busco, sea en hospitales o donde sea, fo-mentar el sentido de la observación de todos, sean niños o no.

tC.- tus ilustraciones han ido ganando color y ritmo con el tiempo. ¿por qué?

AF-C.- Es normal. Todos evolucionamos, en la forma de ver la vida y en la forma de trabajar, a veces combinando ambas.

”Los detalles, el color y el ritmo visual, en la ilustración que realizo,

busca que cada vez que la observes descubras nuevos campos

que hasta entonces no habías atendido. Muchos de ellos ni siquiera están,

sólo son parte de tu propia poesía”

tC.- te gusta trabajar en diferentes soportes. ¿Cómo fue la experiencia de una serie de animación 3d?

AF-C.- La experiencia es positiva en el campo de la reali-zación. Mis ilustraciones funcionan bien en tres dimensiones, moviéndose y hablando.

tC.- ¿Cómo empezaste a colaborar con la Associació Ce-líacs de Catalunya?

AF-C.- Hace un par de años recibí un mail de Rosa, la psicóloga colaboradora de la asociación. Me contó el pro-yecto, recordé el problema de un profesor, compañero de la universidad, con su hijo pequeño; cada vez que le daban a comer algo con gluten, sus rápidas idas al hospital para controlar el problema, el tener que sustituirle urgentemente

Page 31: Tribuna Celíaca nº 20

30 tribuna celíaca juliol 201130 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 31

entrevista

tC.- ¿y los ojos dobles, una de tus características?AF-C.- Es una firma de autor. Nada más. Si quitas los

ojos dobles y observas el resto también verás una ilustración que se sostiene desde la valentía del trazo, un correcto a la par que atrevido ritmo, y una apuesta fuerte por el producto para el que se realiza.

Los ojos dobles nacieron hacia 1988, cuando estaba ini-ciando quinto curso en la Facultad de Bellas Artes de Sevilla. Curiosamente fueron fruto de un enfado con un profesor que no se preparaba las clases y que un día, de lo harto que me tenía ya en este aspecto, me hizo proyectar mi rabia en una elipse que dibujé sobre un papel, sobre la que tracé una dia-gonal y le marqué dos puntos de rabia.

En la madurez de mi obra, y de mi forma de ver la vida, he reconvertido esa rabia en un elemento lúdico que, como decía antes, también es firma de autor.

Il·lustració del manual “Restauració sense gluten”.

Fotos de Miguel Coelho. Abarcas de Menorca i etiqueta de vi DIVINS BY FERNANDEZCOCA.COM

tC.- ¿Siempre los haces?AF-C.- Cuando ilustro, sí.

tC.- ¿es muy diferente trabajar para el país de la tenta-ciones que para un hospital?

AF-C.- No. Es lo mismo. Piensa que cuando ilustro lo hago en función de unos objetivos concretos, establecidos en una estrategia de comunicación planteada de forma previa al primer trazo de lápiz sobre el papel.

Cambian los soportes, los medios, las personas con las que trabajas, pero el desarrollo mantiene siempre la misma filosofía: comunicar, comunicar y comunicar.

tC.- no ilustras a color antes de pasarlo a ordenador. AF-C.- Mi ilustración parte de un estudio previo, docu-

mentado en función de cada caso concreto. No es lo mismo hacer una portada para La Vanguardia que una secuencia de ilustraciones para un libro sobre medición del impacto publicitario en Internet.

Tras este estudio, dibujo todo a lápiz, lo dialogo con el cliente; posteriormente lo trazo, también a mano, con rotu-lador y, finalmente, le doy color en el ordenador, aunque a veces también lo hago manualmente.

tC.- ¿exige más creatividad ilustrar que dar clases? Son dos facetas muy diferentes...

AF-C.- La exigencia no está en el trabajo, está en uno mismo. Soy condescendiente en la vida social, de amigos y relacional, a la par que exigente en los resultados laborales, sean docentes o ilustrados.

No lo veo diferente. En ambos partes desde objetivos as-piracionales: motivar al alumno a ser el mejor en su campo, o lograr posicionar el producto ilustrado entre las preferencias de su consumidor.

tC.- A corto plazo, ¿tienes previsto otros proyectos?AF-C.- A finales de septiembre entrego un libro que estoy

escribiendo sobre Expresión Gráfica en Edificiación, la mate-ria de la que soy titular en la Universidad. En el campo de la ilustración tenemos pendiente la apertura de un bar de diseño con un mural de siete metros de largo y algo más que, cierto contrato…, aún no me deja contar.

A todo eso suma que a finales de año está previsto que el Parque Temático itinerante en Eficiencia Energética del Grupo Gas Natural Fenosa llegue a Barcelona, tras su paso por A Coruña y medio Portugal…

”Al informar sobre qué es la celiaquía lo hago, coordinado y dirigido por la asociación, estableciendo pautas

comunicativas concretas destinadas a objetivos de diálogo específicos

según cada caso”

Page 32: Tribuna Celíaca nº 20

32 tribuna celíaca juliol 201132 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 33

a fons

La malaltia celíaca és cinc vegades més freqüent en nens que en adults, segons els resultats d’un estudi col·laboratiu fet als Hospitals Sant Joan de Déu i Mútua de Terrassa.

Amb l’objectiu d’investigar si la freqüència de la celia-quia en la població general depèn de l’edat, s’ha estudiat una mostra de 4234 persones de 1 a 90 anys que represen-ten, per composició d’edat i sexe, la població general de Ca-talunya segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

L’estudi demostra que la celiaquia afecta al 1,3% de la població pediàtrica i al 0,3% de la població adulta. Els resultats, publicats a la revista Alimentary Pharmacology and Therapeutics (Aliment Pharmacol Ther 2011; 33:477-486), obren una nova via de investigació orientada a des-cobrir per què el nombre de casos disminueix amb l’edat d’una forma tan evident, tot i que la celiaquia es considera una malaltia crònica.

La Dra. Maria Esteve, que ha liderat l’estudi en adults a l’Hospital Mútua de Terrassa, i la Dra. Carme Farré, que ho ha fet en la població pediàtrica a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, exposen la necessitat d’investigar, en futurs estudis de disseny longitudinal, l’existència d’una possible progressió a la latència de la celiaquia sense símp-tomes i no tractada amb l’edat.

Estudi sobre la malaltia celíaca

Con el objetivo de investigar si la frecuencia de la celiaquía en la población general depende de la edad, se ha estudiado una muestra de 4234 personas de 1 a 90 años que represen-tan, por composición de edad y sexo, la población general de Cataluña según datos del Instituto Nacional de Estadística.

El estudio demuestra que la celiaquía afecta al 1,3% de la población pediátrica y al 0,3% de la población adulta. Los resultados, publicados en la revista Alimentary Pharmacology and Therapeutics (Aliment Pharmacol Ther 2011; 33:477-486), abren una nueva vía de investigación orientada a des-cubrir por qué el número de casos disminuye con la edad de una forma tan evidente, aunque la celiaquía se considera una enfermedad crónica.

La Dra. Maria Esteve, que ha liderado el estudio en adul-tos en el Hospital Mútua de Terrassa, y la Dra. Carme Farré, que lo ha hecho en la población pediátrica en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, exponen la necesidad de investigar, en futuros estudios de diseño longitudinal, la exis-tencia de una posible progresión a la latencia de la celiaquía sin síntomas y no tratada con la edad.

Els resultats d’aquest estudi són inèdits ja que demos-tren, per primera vegada d’una forma objectiva, l’existència d’una davallada de la prevalença de la celiaquia amb l’edat. Les hipòtesis per intentar explicar aquest fet podrien estar relacionades amb:

1.- La possible existència de factors ambientals favo-rables al desencadenament de la celiaquia que afectarien exclusivament a les generacions mes joves. Aquesta hipòte-si és poc probable ja que la davallada ja s’observa a l’edat pediàtrica, entre 1 i 14 anys d’edat.

2.- També es podria explicar si es confirmés que la ce-liaquia asimptomàtica, no detectada i no tractada, pot evo-lucionar a la latència en una proporció molt superior a la

L’estudi demostra que la celiaquia afecta al 1,3% de la població pediàtrica i al 0,3%

de la població adulta

El estudio demuestra que la celiaquía afecta al 1,3% de la población pediátrica

y al 0,3% de la población adulta

Los resultados de este estudio son inéditos, ya que de-muestran, por primera vez de una forma objetiva, la existen-cia de un descenso de la prevalencia de la celiaquía con la edad. Las hipótesis para intentar explicar este hecho podrían estar relacionadas con:

1.- La posible existencia de factores ambientales favo-rables al desencadenamiento de la celiaquía que afectarían exclusivamente a las generaciones más jóvenes. Esta hipóte-sis es poco probable, ya que el descenso se observa ya en la edad pediátrica, entre 1 y 14 años de edad.

2.- También se podría explicar si se confirmase que la celiaquía asintomática, no detectada y no tratada, puede evolucionar a la latencia en una proporción muy superior a

per la Dra. Carme Farré Masip

Page 33: Tribuna Celíaca nº 20

32 tribuna celíaca juliol 201132 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 33

Esta publicación (Aliment Pharmacol Ther 2011; 33:477-486. Enlace: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pub-med/21166832) es el fruto del trabajo de muchos profesio-nales durante años, concretamente de 2003 hasta 2010. Queremos destacar la valiosa colaboración de los epidemió-logos Drs. Josepa Ribes y Ramon Claries del Departament of Clinical Sciences de la Universitat de Barcelona, que tanto nos ayudaron con el tratamiento estadístico de los resulta-dos; sin su ayuda, todo habría sido todavía mucho más com-plicado. También queremos agradecer, una vez más, la ayuda económica de Phadia y del Banc de Sabadell.

a fons

sospitada fins ara. Aquesta hipòtesi és revolucionària si es considera el caràcter permanent de la malaltia. El desco-neixement de quin és el curs natural de la malaltia sense símptomes, que no està tractada, fa que aquesta hipòtesi hagi de ser investigada en futurs estudis longitudinals.

la sospechada hasta ahora. Esta hipótesis es revolucionaria si se considera el carácter permanente de la enfermedad. El desconocimiento de cuál es el curso natural de la enfermedad sin síntomas que no está tratada hace que esta hipótesis ten-ga que ser investigada en futuros estudios longitudinales.

Aquesta publicació (Aliment Pharmacol Ther 2011; 33:477-486. Enllaç: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pub-med/21166832) és el fruit del treball de molts professio-nals durant anys, concretament del 2003 fins al 2010. Vo-lem destacar la valuosa col·laboració dels epidemiòlegs Drs. Josepa Ribes i Ramon Claries del Departament of Clinical Sciences de la Universitat de Barcelona, que tant ens van ajudar amb el tractament estadístic dels resultats; sense el seu ajut tot hauria estat encara molt més complicat. També volem agrair, una vegada més, l’ajut econòmic de Phadia i del Banc de Sabadell.

Els resultats obren una nova via de investigació orientada a descobrir

per què el nombre de casos disminueix amb l’edat

La celiaquia té uns trets diferencials positius i avantatjosos respecte a la resta de malalties autoim-munitàries, com són:

1.- La reversibilitat gradual de la lesió inflamatò-ria intestinal amb el tractament sense gluten. En cap altra altra malaltia autoimmune òrgan específica (di-abetis, tiroïditis, etc.) es regenera el teixit lesionat.

2.- El coneixement del factor desencadenant: el gluten de la dieta.

3.- El coneixement de l’autoantigen (la transglu-taminasa) dels anticossos específics de la malaltia.

4.- L’existència d’un tractament eficaç i lliu-re d’efectes secundaris: la dieta sense gluten.

Los resultados abren una nueva vía de investigación orientada a descubrir

por qué el número de casos disminuye con la edad

Però també tenim una bona col·lecció d’interro-gants que cal investigar, en aquest sentit, desconei-xem:

1.- El curs natural de la celiaquia asimptomàtica no tractada.

2.- Els mecanismes relacionats amb la gravetat tan variable de les formes de presentació clínica.

3.- Quins factors ambientals o genètics, a més del gluten i el DQ2, fan que la malaltia es pugui manifestar a qualsevol edat de la vida.

4.- Les bases moleculars que regulen la resposta immune intestinal.

5.- Si serà possible fer prevenció de la ma-laltia.

La celiaquía tiene unos rasgos diferenciales positivos y ventajosos respecto al resto de enfermedades autoin-munitarias, como son:

1.- La reversibilidad gradual de la lesión inflamatoria intestinal con el tratamiento sin gluten. En ninguna otra enfermedad autoinmune órgano específica (diabetes, ti-roiditis, etc.) se regenera el tejido lesionado.

2.- El conocimiento del factor desencadenante: el gluten de la dieta.

3.- El conocimiento del autoantígeno (la transglutami-nasa) de los anticuerpos específicos de la enfermedad.

4.- La existencia de un tratamiento eficaz y libre de efectos secundarios: la dieta sin gluten.

Pero también tenemos una buena colección de inte-rrogantes que hay que investigar; en este sentido, des-conocemos:

1.- El curso natural de la celiaquía asintomática no tratada.

2.- Los mecanismos relacionados con la gravedad tan variable de las formas de presentación clínica.

3.- Qué factores ambientales o genéticos, además del gluten y del DQ2, hacen que la enfermedad se pueda manifestar en cualquier edad de la vida.

4.- Las bases moleculares que regulan la respuesta inmune intestinal.

5.- Si será posible hacer prevención de la enferme-dad.

Page 34: Tribuna Celíaca nº 20

34 tribuna celíaca juliol 201134 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 35

Los productos horneados a base de harina de trigo fer-mentada con ciertos microorganismos pueden ser tolerados por los celíacos, según un estudio publicado recientemente en el Clinical Gastroenterology and Hepatology. Este estudio ha constatado que la fermentación de harina de trigo con masa madre, elaborada con lactobacilos y proteasas fúngi-cas, disminuye la concentración de gluten a niveles seguros.

Els productes fornejats a base de farina de blat fermen-tada amb certs microorganismes podrien ser tolerats pels celíacs, segons un estudi publicat recentment en el Clinical Gastroenterology and Hepatology. Aquest estudi ha consta-tat que la fermentació de farina de blat amb massa mare, elaborada amb lactobacils i proteases fúngiques, disminu-eix la concentració de gluten a nivells segurs.

a fons

La farina de blat fermentat podria ser segura per als celíacs

S’ha de seguir investigant per descobrir teràpies alternatives a la dieta sense gluten

Se debe seguir investigando para descu-brir terapias alternativas a la dieta sin gluten

L’estudi es va realitzar amb 16 pacients sans amb ma-laltia celíaca que havien seguit una dieta lliure de gluten al llarg de cinc anys com a mínim. Els pacients van ser assignats per al consum de 200 grams al dia de productes elaborats amb farina natural (amb una concentració de gluten de 80.127 ppm), amb farina hidrolitzada extensa-ment (amb una concentració de gluten residual de 2480 ppm) o amb farina hidrolitzada per complet (concentra-ció de gluten residual de 8 ppm). Els cinc pacients que van menjar productes elaborats amb farina completament hidrolitzada no van mostrar afectacions clíniques i tam-poc es van trobar canvis en els nivells d’anticossos d’anti-transglutaminasa.

El Dr Luigi Greco de la Universitat de Nàpols, principal autor de l’estudi, va explicar que, per primera vegada, un producte derivat de la farina de blat es mostra com no tòxic després de ser administrat a persones celíaques durant 60 dies.

Estudis com aquest demostren la necessitat de seguir investigant per descobrir teràpies que puguin reduir la toxi-citat del gluten per als celíacs.

El estudio se realizó con 16 pacientes sanos con enfer-medad celíaca que habían seguido una dieta libre de gluten a lo largo de cinco años como mínimo. Los pacientes fue-ron asignados para el consumo de 200 gramos al día de productos elaborados con harina natural (con una concen-tración de gluten de 80.127 ppm), con harina hidrolizada extensamente (con una concentración de gluten residual de 2480 ppm) o con harina hidrolizada por completo (concen-tración de gluten residual de 8 ppm). Los cinco pacientes que comieron productos elaborados con harina completamente hidrolizada no mostraron afectaciones clínicas y tampoco se encontraron cambios en los niveles de anticuerpos de anti-transglutaminasa.

El Dr. Luigi Greco de la Universidad de Nápoles, principal autor del estudio, explicó que, por primera vez, un producto derivado de la harina de trigo se muestra como no tóxico después de ser administrado a personas celíacas durante 60 días.

Estudios como éste demuestran la necesidad de seguir investigando para descubrir terapias que puedan reducir la toxicidad del gluten para los celíacos.

Page 35: Tribuna Celíaca nº 20

34 tribuna celíaca juliol 201134 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 35

a fons

La boca és un mitjà per a la detecció precoç de la malaltia celíaca (MC) si l’odontòleg està familiarit-zat amb la malaltia fins i tot abans que els familiars sà-piguen que el seu fill / a pateix aquesta intolerància. S’estima que la típica presentació clínica d’aquesta pato-logia no es reflecteix fins a un 50% dels recents pacients diagnosticats. Per identificar aquest gran nombre de paci-ents amb malaltia celíaca atípica o silent i per prevenir les seves complicacions a llarg termini, s’ha suggerit investigar a aquelles persones que presentin signes indirectes de la intolerància, com podrien ser els que es troben en la cavitat oral.

Signes i símptomes Els signes de la celiaquia a la zona oral són la hipoplàsia

de l’esmalt i l’estomatitis aftosa recurrent, que es donen so-bretot en adolescents. Tot i així, també s’han descrit altres signes que podrien estar vinculats amb aquesta alteració.

Hipoplàsia de l’esmaltEs tracta de lesions que afecten majoritàriament a les

dents permanents i solen ser bilaterals i simètriques. Tenen dimensions d’entre 1 i 3 mm i acostumen a ser de forma oval o rodona, d’un color cafè o groguenques, amb marges clars, opacs i de superfície llisa. Aquests defectes estan distribuïts cronològicament en ordre de formació en l’esmalt i no augmenten el risc de tenir càries si la higiene oral és bona.

L’afectació dental apareix en el 69% de la dentició permanent. Les dents més comunament afectats són els incisius i els primers molars (en cúspides) ja que comen-cen a formar-se en la mateixa època, durant el primer any. La dieta amb presència de gluten en el pacient ce-

Signes i símptomes orals de la malaltia celíacaper Sandra Gómez i PesLlicenciada en Odontologia per la Universitat Internacional de Catalunya i Postgrau en Odontopediatria (Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia)

Sandra Gómez ens explica en aquest interessant article quines són les mani-festacions orals de la celiaquia. Els dos únics signes orals que han mostrat una associació significativa amb la malaltia celíaca són: la hipoplàsia de l’esmalt dental i la estomatitis aftosa recurrent. Tot i que el tractament de la hipoplà-sia aconsegueix molt bons resultats en la majoria dels pacients, en el cas de les ulceracions, els tractaments no són reeixits, ja que no es coneix l’etiologia de la malaltia. Si l’odontòleg està familiaritzat amb els seus possibles signes bucals, pot ser la clau per a una detecció primerenca de la malaltia.

La boca es un medio para la detección precoz de la en-fermedad celíaca (EC) si el odontólogo está familiarizado con la enfermedad incluso antes que los familiares sepan que su hijo/a sufre dicha intolerancia.

Se estima que la típica presentación clínica de esta pa-tología no se refleja hasta en un 50% de los recientes pa-cientes diagnosticados. Para identificar este gran número de pacientes con enfermedad celíaca atípica o silente y para prevenir sus complicaciones a largo término, se ha sugerido investigar a aquellas personas que presenten signos indirec-tos de la intolerancia, como podrían ser los que se hallan en la cavidad oral.

Signos y síntomas oralesLos signos de la celiaquía en la zona oral son la hipoplasia

del esmalte y la estomatitis aftosa recurrente, que se dan sobre todo en adolescentes. Aún así, también se han descrito otros signos que podrían estar vinculados con esta alteración.

Hipoplasia del esmalteSe trata de lesiones que afectan mayoritariamente a los

dientes permanentes y suelen ser bilaterales y simétricas. Tienen dimensiones de entre 1 y 3 mm y acostumbran a ser de forma oval o redonda, de un color café o amarillentas, con márgenes claros, opacos y de superficie lisa. Estos defectos están distribuidos cronológicamente en orden de formación en el esmalte y no aumentan el riesgo de tener caries si la higiene oral es buena.

La afectación dental aparece en el 69% de la dentición permanente. Los dientes más comúnmente afectados son los incisivos y los primeros molares (en cúspides) ya que empie-zan a formarse en la misma época, durante el primer año. La dieta con presencia de gluten en el paciente celiaco evita una

Page 36: Tribuna Celíaca nº 20

36 tribuna celíaca juliol 201136 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 37

a fons

líac evita una adequada calcificació de les corones a les dents que s’estan formant i afecta en l’aparença dels futurs. Els defectes en l’esmalt dental són més pronunciats com més jove és el pacient celíac. Si la malaltia es desenvolupa després dels 7 anys d’edat, els esmalts dentaris no esta-ran afectats, perquè les dents ja estan totalment formades.

Es desconeix encara el mecanisme exacte del desen-volupament dels defectes de l’esmalt dental a la celiaquia. Alguns estudis proposen la hipòtesi que la causa és la hipocalcèmia. Altres creuen que possiblement es degui a mecanismes immunològics, ja que no tenen relació ni amb el dèficit nutricional ni amb el grau de lesió intes-tinal ni amb paràmetres de mala absorció.

estomatitis aftosaFins al 90% dels casos hi ha una estomatitis, que pot

afectar només a la llengua (glossitis) o també a la mucosa oral (mucositis). Fins i tot pot arribar a aparèixer en lla-vis i paladar. En les formes més lleus només es circums-criu a l’extremitat distal i les cares laterals de la llengua. La mucosa adquireix un aspecte vermell brillant i poden aparèixer múltiples erosions o úlceres doloroses en la seva superfície. També és possible observar estomatitis angu-lar (ragadas o queilitis angular) fins al 50% dels casos. S’han descrit tres patrons de presentació típica:

1) ulceracions simptomàtiques ben definides cobertes per fibrina, amb halo eritematós, localitzades en la porció anterior del sòl de la boca afectant la carúncula i al fre lingual

2) ulceracions extenses i simptomàtiques cobertes per teixit fibrós amb halo eritematós a la regió posterior del fòr-nix vestibular, que s’estén fins a la mucosa bucal

3) àrees eritematoses extenses que presenten nombro-ses ulceracions simptomàtiques de mida petita en l’àpex lingual.

adecuada calcificación de las coronas en los dientes que se están formando y afecta en la apariencia de los futuros.

Los defectos en el esmalte dental son más pronunciados cuanto más joven es el paciente celiaco. Si la enfermedad

se desarrolla después de los 7 años de edad, los esmaltes dentarios no estarán afectados, porque los dientes ya están to-talmente formados.

Se desconoce aún el meca-nismo exacto del desarrollo de los defectos del esmalte dental en la celiaquía. Algunos estu-dios proponen la hipótesis de que la causa es la hipocalcemia. Otros creen que posiblemente se deba a mecanismos inmu-nológicos, ya que no guardan relación ni con el déficit nutri-cional ni con el grado de lesión intestinal ni con parámetros de mala absorción.

estomatitis aftosaHasta en el 90% de los casos existe una estomatitis, que

puede afectar sólo a la lengua (glositis) o también a la muco-sa oral (mucositis). Incluso puede llegar a aparecer en labios y paladar. En las formas más leves sólo se circunscribe a la extremidad distal y las caras laterales de la lengua. La muco-sa adquiere un aspecto rojo brillante y pueden aparecer múl-tiples erosiones o úlceras dolorosas en su superficie. También es posible observar estomatitis angular (ragadas o queilitis angular) hasta en el 50% de los casos.

Se han descrito tres patrones de presentación típica: 1) ulceraciones sintomáticas bien definidas cubiertas por

fibrina, con halo eritematoso, localizadas en la porción ante-rior del suelo de la boca afectando a la carúncula y al frenillo lingual

2) ulceraciones extensas y sintomáticas cubiertas por te-jido fibroso con halo eritematoso en la región posterior del fórnix vestibular, que se extiende hasta la mucosa bucal

3) áreas eritematosas extensas que presentan numerosas ulceraciones sintomáticas de pequeño tamaño en el ápice lingual.

Els signes de la celiaquia a la zona oral són la hipoplàsia de l’esmalt

i la estomatitis aftosa recurrent

Los signos de la celiaquía en la zona oral son la hipoplasia del esmalte

y la estomatitis aftosa recurrente

L’estomatitis aftosa és el signe bucal més prevalent en la malaltia celíaca, tot i que millora significativament en iniciar una dieta sense gluten. Fins i tot es considera l’indi-cador de risc de la malaltia celíaca segons diversos estudis. S’associa freqüentment amb el dèficit hematològic de vita-mina B12 i ferro.

altres manifestacionsTambé s’han observat manifestacions degudes a la mala

absorció. En gairebé tots els pacients s’aprecia algun grau de xerosis que pot arribar a produir descamació d’intensi-tat variable. Això es deu a una alteració de les glàndules salivals que disminueix el flux salivar. A causa de la malnu-trició, i segons en quina edat s’estableixi, és possible que

La estomatitis aftosa es el signo bucal más prevalente en la enfermedad celíaca, aunque mejora significativamente al iniciar una dieta sin gluten. Incluso se considera el indicador de riesgo de la enfermedad celíaca según varios estudios. Se asocia frecuentemente con el déficit hematológico de vitami-na B12 y hierro.

otras manifestacionesTambién se han observado manifestaciones debidas a la

mala absorción. En casi todos los pacientes se aprecia algún grado de xerosis que puede llegar a producir descamación de intensidad variable. Esto se debe a una alteración de las glándulas salivares que disminuye el flujo salivar. A causa de la malnutrición, y según en qué edad se establezca, es posi-

Exemple de la hipoplàsia dental en pacients celíacs.

Page 37: Tribuna Celíaca nº 20

36 tribuna celíaca juliol 201136 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 37

a fons

apareguin alteracions, com el retard en l’erupció dental i la disminució en la grandària dental. Així mateix, pot oca-sionar pruïja i lesions tipus prurigo o liquen simple crònic secundàries al gratament.

Finalment, a més de l’estomatitis aftosa i la hipoplà-sia dental, també s’han descrit altres manifestacions. Entre elles trobem formes inespe-cífiques de queilitis angular, glossitis atròfiques, afectacions orals de la dermatitis herpeti-forme, síndrome de Sjögren i liquen pla oral. Aquests desor-dres, en absència del quadre tí-pic de símptomes associats de la malaltia, poden representar claus útils per diagnosticar la malaltia, ja que són malalties associades a la celiaquia.

La hiperpigmentació pot ser independent de les lesions ec-zematoses i s’han descrit diver-sos patrons, simulant el melas-ma, pigmentació enbroxazos a la cara i el coll, una distribució pelagroide en zones fotoexpo-sades i un patró cutani-mucós addicionat. Els dèficits de vita-mina C i K poden manifestar-se amb lesions petequials, porpra i hemorràgies en la mucosa oral.

A la llengua, a part de la glossitis, també podem trobar depapilació. A més es pot do-nar un enrogiment de la llengua i atròfia papilar, acompanyat de símptomes de dolor i cremor.

el diagnòsticEl diagnòstic de la malaltia celíaca es basa en quatre

pilars: un examen clínic, un examen genètic, un examen histopatològic mitjançant biòpsia de l’intestí prim i una in-vestigació per trobar signes de risc.

Els signes de risc de la malaltia celíaca en boca són bàsicament els defectes en l’esmalt dental i la estomatitis aftosa recurrent. Tot i així, també hi ha símptomes que ens poden fer sospitar de la malaltia com el dolor o cremor de la llengua, juntament amb altres signes presents en malalties associades a la celiaquia.

ble que aparezcan alteraciones, como el retraso en la erup-ción dental y la disminución en el tamaño dental. Asimismo, puede ocasionar prurito y lesiones tipo prurigo o líquen sim-ple crónico secundarias al rascamiento.

Finalmente, además de la estomatitis aftosa y la hipopla-sia dental, también se han descrito otras manifestaciones.

Entre ellas encontramos formas inespecíficas de queilitis angular, glositis atróficas, afectaciones orales de la dermatitis herpeti-forme, síndrome de Sjögren y líquen plano oral. Estos desórde-nes, en ausencia del cuadro típi-co de síntomas asociados de la enfermedad, pueden representar claves útiles para diagnosticar la enfermedad, ya que son enferme-dades asociadas a la celiaquía.

La hiperpigmentación puede ser independiente de las lesiones escematosas y se han descrito diversos patrones, simulando el melasma, pigmentación en-broxazos en la cara y el cuello, una distribución pelagroide en zonas fotoexpuestas y un patrón cutáneo-mucoso adicionado. Los déficits de vitamina C y K pueden manifestarse con lesiones pete-quiales, púrpura y hemorragias en la mucosa oral.

En la lengua, aparte de la glo-sitis, también podemos encontrar depapilación. Además se puede dar un enrojecimiento de la len-gua y atrofia papilar, acompañado de síntomas de dolor y ardor.

el diagnósticoEl diagnóstico de la enfermedad celíaca se basa en cuatro

pilares: un examen clínico, un examen genético, un examen histopatológico mediante biopsia del intestino delgado y una investigación para encontrar signos de riesgo.

Los signos de riesgo de la enfermedad celíaca en boca son básicamente los defectos en el esmalte dental y la es-tomatitis aftosa recurrente. Aun así, también hay síntomas que nos pueden hacer sospechar de la enfermedad como el dolor o ardor de la lengua, junto con otros signos presentes en enfermedades asociadas a la celiaquía.

Exemples d’estomatitis aftosa en pacients celíacs.

És important que l’odontòleg estigui degudament informat de l’associació entre la celiaquia i alguns signes orals

Es importante que el odontólogo esté debidamente informado de la asociación entre la celiaquía y algunos signos orales

Todos estos signos y síntomas son de fundamental im-portancia para diagnosticar esta alteración inmunológica, ya que, cuando se padece una enfermedad celíaca asintomáti-ca, pueden ser los únicos indicadores presentes.

tratamientoActualmente, el único tratamiento para la enfermedad ce-

liaca que muestra eficacia es la dieta sin gluten.

Tots aquests signes i símptomes són de fonamental im-portància per diagnosticar aquesta alteració immunològica, ja que, quan es pateix una malaltia celíaca asimptomàtica, poden ser els únics indicadors presents.

tractamentActualment, l’únic tractament per la malaltia celíaca

que mostra eficàcia és la dieta sense gluten.

Page 38: Tribuna Celíaca nº 20

38 tribuna celíaca juliol 201138 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 39

a fons

Quant a la cavitat oral, el tractament de l’estomatitis aftosa és bàsicament sintomatològic, ja que aquestes lesi-ons incomoden al pacient quan menja. Hi ha un gran ven-tall de tractaments farmacològics proposats per tractar la simptomatologia. Es podrien classificar en tres grups: els tractaments tòpics, els sistèmics i altres modalitats tera-pèutiques, basades en l’ús d’ultrasons de baixa intensitat i el làser.

En el cas de la hipoplàsia, l’afectació és tant estètica com de salut dental. El tractament a seguir depèn de l’afec-tació de l’esmalt.

Certs defectes superficials de l’esmalt es poden corregir amb obturacions de resina o mitjançant un tractament com-binat de microabrasió i posterior restauració amb resines compostes. Es tracta d’un procediment simple, atraumàtic i conservador. També es poden aplicar segelladors de fissures en les cares oclusals dels molars. En casos d’afectació més severa es poden utilitzar composites, corones i caretes de porcellana a les dents anteriors.

Finalment, per evitar la sensibilitat dental es poden aplicar agents desensibilitzants.

Segons el grau d’afectació de l’esmalt es recomana una profilaxi de fluoritzacions i un examen exhaustiu a la re-cerca de càries incipients. És important incloure aquests pacients en un protocol de control i tractament d’aquestes lesions ja que, un cop iniciada la lesió, la restauració de les peces és més complexa en aquest tipus d’esmalt.

En cuanto a la cavidad oral, el tratamiento de la esto-matitis aftosa es básicamente sintomatológico, ya que estas lesiones incomodan al paciente cuando come. Hay un gran abanico de tratamientos farmacológicos propuestos para tra-tar la sintomatología. Se podrían clasificar en tres grupos: los tratamientos tópicos, los sistémicos y otras modalidades terapéuticas, basadas en el uso de ultrasonidos de baja in-tensidad y el láser.

En el caso de la hipoplasia, la afectación es tanto estética como de salud dental. El tratamiento a seguir depende de la afectación del esmalte.

Ciertos defectos superficiales del esmalte se pueden co-rregir con obturaciones de resina o mediante un tratamiento combinado de microabrasión y posterior restauración con resinas compuestas. Se trata de un procedimiento simple, atraumático y conservador. También se pueden aplicar sella-dores de fisuras en las caras oclusales de los molares. En ca-sos de afectación más severa se pueden utilizar composites, coronas y carillas de porcelana en los dientes anteriores.

Por último, para evitar la sensibilidad dental se pueden aplicar agentes desensibilizantes.

Según el grado de afectación del esmalte se recomien-da una profilaxis de fluorizaciones y un examen exhaustivo en busca de caries incipientes. Es importante incluir estos pacientes en un protocolo de control y tratamiento de estas lesiones ya que, una vez iniciada la lesión, la restauración de las piezas es más compleja en este tipo de esmalte.

conclusióEls dos únics signes orals que han mostrat una

associació significativa amb la malaltia celíaca són la hipoplàsia de l’esmalt dental i la estomatitis aftosa re-current. Entre elles, l’estomatitis aftosa recurrent mos-tra una major predisposició genètica a la mucosa oral que els defectes de l’esmalt.

Tot i que el tractament de la hipoplàsia aconsegueix molt bons resultats en la majoria dels pacients, en el cas de les ulceracions, els tractaments no són reeixits ja que no es coneix la seva etiologia, de manera que només es pot aconseguir la reducció de la simptomatologia. Un possible motiu pel qual aquesta malaltia està tan infradiagnosticada és el desconeixement en la seva totalitat. Hi ha més preguntes que respostes sobre el funcionament d’aquesta alteració i això juga a favor de les complicacions a llarg termini que pot produir la dieta amb gluten.

S’hauria investigar més per contestar aquests dub-tes i poder lluitar contra complicacions i l’aparició de malalties associades a la celiaquia. Una forma d’evitar-les seria el diagnòstic precoç i una altra manera podria ser la detecció de signes en la cavitat oral per part del odontòleg.

Molts d’aquests signes poden ser detectats i trac-tats en les consultes dentals com lesions bucals sense pensar en la rellevància que poden tenir. Per això, és important que l’odontòleg estigui degudament infor-mat de l’associació entre la celiaquia i alguns signes orals, perquè, en molts casos, davant d’un pacient que presenti signes atípics, l’odontòleg pot ser la clau per evitar complicacions i pot aconseguir millorar la qua-litat de vida dels seus pacients fins a assolir nivells equiparables als de la població sana.

ConclusiónLos dos únicos signos orales que han mostrado una

asociación significativa con la enfermedad celíaca son la hipoplasia del esmalte dental y la estomatitis aftosa recu-rrente. Entre ellas, la estomatitis aftosa recurrente mues-tra una mayor predisposición genética en la mucosa oral que los defectos del esmalte.

Aunque el tratamiento de la hipoplasia logra conse-guir muy buenos resultados en la mayoría de los pacien-tes, en el caso de las ulceraciones los tratamientos no son exitosos ya que no se conoce su etiología, por lo que sólo se puede conseguir la reducción de la sintomatología.

Un posible motivo por el cual esta enfermedad está tan infradiagnosticada es el desconocimiento en su to-talidad. Hay más preguntas que respuestas sobre el fun-cionamiento de esta alteración y eso juega a favor de las complicaciones a largo plazo que puede producir la dieta con gluten.

Se debería investigar más para contestar estas du-das y poder luchar contra complicaciones y la aparición de enfermedades asociadas a la celiaquía. Una forma de evitarlo sería el diagnóstico precoz y otra manera podría ser la detección de signos en la cavidad oral por parte del odontólogo.

Muchos de estos signos pueden ser detectados y tra-tados en las consultas dentales como lesiones bucales sin pensar en la relevancia que pueden tener. Por eso, es im-portante que el odontólogo esté debidamente informado de la asociación entre la celiaquía y algunos signos ora-les, porque, en muchos casos, frente a un paciente que presente signos atípicos, el odontólogo puede ser la clave para evitar complicaciones y puede conseguir mejorar la calidad de vida de sus pacientes hasta alcanzar niveles equiparables a los de la población sana.

Page 39: Tribuna Celíaca nº 20

38 tribuna celíaca juliol 201138 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 39

La reunión anual de la Socie-dad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEGHNP) este año tuvo lugar en Barcelona, de los días 5 al 7 de mayo, en el Auditorio AXA de L’Illa Diagonal, organizada por el Dr. Dá-maso Infante del Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona.

El congreso reunió a gastroen-terólogos pediátricos de toda Es-paña. Se realizaron diferentes sesiones dedicadas a las nuevas investigaciones médicas, comuni-caciones de nutrición, y también

se organizaron encuentros de diferentes grupos de trabajo.El sábado por la tarde se celebró una sesión dedicada a

la celiaquía, con el título de “Nuevos criterios diagnósticos de la enfermedad celíaca en el niño y el adolescente”, con po-nentes como el Dr. Ricardo Troncone (Italia), la Dra. Mª Luisa Mearin (Holanda), la Dra. Carmen Ribes (Valencia), la Dra. Isabel Polanco (Madrid), la Dra. Enriqueta Román (Madrid) y el Dr. Luis Ortigosa (Tenerife).

Se explicaron los protocolos para diagnosticar la enfer-medad celíaca. Los cuatro pilares a seguir con tal de diag-nosticar son: sintomatología, analítica en sangre (se habló de la especificidad de los diferentes anticuerpos), biopsia intestinal y genética.

XVIII Congrés de la SEGHNPLa reunió anual de la Societat

Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (SEGHNP) aquest any va tenir lloc a Barcelona, dels dies 5 al 7 de Maig, a l’Auditori AXA de L’Illa Di-agonal, organitzada pel Dr. Dáma-so Infante de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

El congrés va reunir a gastro-enteròlegs pediàtrics d’arreu d’Es-panya. Es van realitzar diferents sessions dedicades a les noves in-vestigacions mèdiques, comunica-cions de nutrició, i també es van organitzar trobades dels diferents grups de treball.

El dissabte a la tarda, es va celebrar una sessió dedicada a la celiaquia, amb el títol de “Nous criteris diagnòstics de la malaltia celíaca en el nen i l’adolescent”, amb ponents com el Dr. Ricardo Troncone (Itàlia), la Dra. Mª Luisa Mearin (Holanda), la Dra. Carmen Ribes (València), la Dra. Isabel Polanco (Madrid), la Dra. Enriqueta Román (Madrid) i el Dr. Luis Ortigosa (Tenerife).

Es van explicar els protocols per diagnosticar la malaltia celíaca. Els quatre pilars a seguir per tal de diagnosticar són: simptomatologia, analítica en sang (es va parlar de l’especificitat dels diferents anticossos), biòpsia intestinal i genètica.

per Marta Gómez i Pes

M. Torralba, Dr. Peña, Dr. Tormo, Dr. Ortigosa i Dr. Varea.

Trobada per un nou impuls al “pacTe del celíac i el diabèTic”El director de la Agencia Ca-

talana del Consumo, Alfons Co-nesa, se reunió con treinta y tres representantes de empresas del sector alimentario que se adhe-rieron al “Pacto del celíaco y el diabético”, coincidiendo con la celebración del Día Internacional de la Enfermedad Celíaca el pa-sado 21 de mayo. Al encuentro asistieron la presidenta de nues-tra Associació, Matilde Torralba, y la tecnóloga Marta Gómez Pes, además de la presidenta de la

Associació de Diabètics. Tanto el director como las dos presidentas agradecieron esta adhesión que facilita la identificación a través del etiquetaje de los productos a las personas que sufren celiaquía o diabetes, colectivos de especial protección según el nuevo Código de Consumo.

Las empresas subscriptoras del pacto se comprometen a utilizar en sus productos un distintivo registrado por la Ge-neralitat de Catalunya, que advierte si el alimento contiene o no gluten. Actualmente, más de 80 empresas utilizan estos logotipos, lo que representa más de 1.000 productos del mercado alimentario identificados por los consumidores ce-líacos y diabéticos.

El director de l’Agència Ca-talana del Consum, Alfons Co-nesa, es va reunir amb trenta-tres representants d’empreses del sector alimentari que es van adherir al “Pacte del celíac i el diabètic”, coincidint amb la ce-lebració del Dia Internacional de la Malaltia Celíaca el passat 21 de maig. A la trobada hi van as-sistir la presidenta de la nostra Associació, Matilde Torralba, i la tecnòloga Marta Gómez i Pes, a més de la presidenta de l’Associ-ació de Diabètics. Tant el director com les dues presiden-tes van agrair aquesta adhesió que facilita la identificació a través de l’etiquetatge dels productes a persones que pateixen celiaquia o diabetis, col·lectius d’especial pro-tecció segons el nou Codi de Consum.

Les empreses subscriptores del pacte es comprometen a fer servir en el seus productes un distintiu registrat per la Generalitat de Catalunya, que adverteix si l’aliment conté o no gluten. Actualment, més de 80 empreses fan servir aquests logotips, el que representa més de 1.000 productes del mercat alimentari identificats pels consumidors celíacs i diabètics.

es mouen per nosaltres

Alfons Conesa, director de l’Agència Catalana del Con-sum, es va reunir amb representants d’empreses adheri-des al “Pacte del celíac i el diabètic”.

Page 40: Tribuna Celíaca nº 20

40 tribuna celíaca juliol 201140 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 41

es mouen per nosaltres

La Setmana Europea de Gastroenterologia (UEGW 2010), celebrada a Barcelona a finals d’octubre del 2010, va acollir a 14.000 visitants de tot el món, sobretot d’Itàlia, Espanya, Regne Unit, Alemanya i Japó. Tots ells van poder compartir els últims avenços en malalties gastrointestinals a través de 3.500 estudis i comunicacions. També cal asse-nyalar l’organització del Dia del Pacient amb el lema “Llui-tar contra el càncer de còlon”.

650 especialistes de tot Espanya van aprofitar el congrés no només per posar-se al dia científicament i tecnològica-ment, sinó també per escoltar les ponències dels gastroen-teròlegs més prestigiosos d’Espanya, com la Dra. Marina Be-renguer de l’Hospital La Fe de la Universitat de València i el Dr Eduardo Targarona, director de la Unitat de Cirurgia Gas-trointestinal i Hematològica de la Universitat de Barcelona, Hospital de Sant Pau. El Dr. Targarona va explicar tècniques quirúrgiques com NOTES, que elimina la necessitat de realit-zar incisions abdominals gràcies a l’ús d’orificis naturals.

Setmana Europea de Gastroenterologia a BarcelonaLa UEGW és el congrés més gran de malalties gastrointestinals d’Europa

La Semana Europea de Gastroenterología (UEGW 2010), celebrada en Barcelona a finales de octubre de 2010, acogió a 14.000 visitantes de todo el mundo, sobre todo de Italia, España, Reino Unido, Alemania y Japón. Todos ellos pudie-ron compartir los últimos avances en enfermedades gastro-intestinales a través de 3.500 estudios y comunicaciones. También cabe señalar la organización del Día del Paciente con el lema “Luchar contra el cáncer de colon”.

650 especialistas de toda España aprovecharon el congreso no solamente para ponerse al día científicamente y tecnológica-mente, sino también para escuchar las ponencias de los gas-troenterólogos más prestigiosos de España, como la Dra. Marina Berenguer del Hospital La Fe de la Universidad de Valencia y el Dr. Eduardo Targarona, director de la Unidad de Cirugía Gastro-intestinal y Hematológica de la Universidad de Barcelona, Hos-pital de Sant Pau; el Dr. Targarona explicó técnicas quirúrgicas como NOTES, que elimina la necesidad de realizar incisiones abdominales gracias al uso de orificios naturales.

14.000 visitants de la UEGW van compartir els últims avenços

en malalties gastrointestinals

14.000 visitantes de la UEGW compartieron los últimos avances

en enfermedades gastrointestinales

Entre l’àmplia varietat de temes que es van tractar en la UEGW, destaca un nou estudi que demostra que l’enteros-còpia de doble pilota és superior a la nova tècnica amb una sola pilota. Fins fa poc temps, no es podia veure la major part de l’intestí prim utilitzant tècniques endoscòpiques no quirúrgiques, de manera que la introducció de l’endoscòpia de pilota va ser vital, ja que permet veure tot l’intestí prim. En l’actualitat, l’enteroscòpia de doble pilota s’empra uni-versalment en la pràctica clínica rutinària per al diagnòstic i les exploracions terapèutiques de l’intestí prim. El professor Christian Ell, del Clínic Central de Wiesbaden, de l’Hospital Universitari de Magúncia (Alemanya), va declarar que re-centment s’ha introduït una enteroscòpia simplificada amb un sol globus, el que va fomentar l’inici del primer estudi aleatoritzat que comparava dues tècniques; el nou estudi va demostrar que la tècnica de doble pilota és superior a la d’un.

les malalties del tracte gastrointestinal són cares

Una altra intervenció interessant va ser la del professor Lars Agréus, de l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia), que va parlar sobre les conseqüències socioeconòmiques de les malalties del tracte intestinal, que afecten milions de persones a Europa i que solen ser de caràcter crònic. Els tractaments es retarden i suposen un deu per cent dels costos hospitalaris a Europa. La conseqüència d’aquestes patologies cròniques, com la pèrdua de l’ocupació, són una càrrega considerable per a la Seguretat Social i s’afegeixen als costos directes.

Entre la amplia variedad de temas que se trataron en la UEGW, destaca un nuevo estudio que demuestra que la ente-roscopia de doble balón es superior a la nueva técnica con un solo balón. Hasta hace poco tiempo, no se podía ver la mayor parte del intestino delgado utilizando técnicas endoscópicas no quirúrgicas, por lo que la introducción de la endoscopia de balón fue vital, ya que permite ver todo el intestino delgado. En la actualidad, la enteroscopia de doble balón se emplea universalmente en la práctica clínica rutinaria para el diag-nóstico y las exploraciones terapéuticas del intestino delgado. El profesor Christian Ell, del Clínico Central de Wiesbaden, del Hospital Universitario de Maguncia (Alemania), declaró que recientemente se ha introducido una enteroscopia sim-plificada con un solo globo, lo que fomentó el inicio del pri-mer estudio aleatorizado que comparaba ambas técnicas; el nuevo estudio demostró que la técnica de doble balón es superior a la de uno.

las enfermedades del tracto gastrointesti-nal son caras

Otra intervención interesante fue la del profesor Lars Agréus, del Instituto Karolinska de Estocolmo (Suecia), que habló sobre las consecuencias socioeconómicas de las en-fermedades del tracto intestinal, que afectan a millones de personas en Europa y que suelen ser de carácter crónico. Los tratamientos se retrasan y suponen un diez por ciento de los costes hospitalarios en Europa. La consecuencia de estas patologías crónicas, como la pérdida del empleo, son una carga considerable para la Seguridad Social y se añaden a los costes directos.

Page 41: Tribuna Celíaca nº 20

40 tribuna celíaca juliol 201140 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 41

l’especialista respon

Sempre es fan coses noves que parlen del mateix però que han evolucionat i son explicades d’altres formes, adaptades al nous models de societat que vivim.

Orientar amb eines psicoeducatives pot ajudar a acon-seguir integrar a nivell escolar i social la vida dels nens amb malaltia celíaca com una disciplina més en la seva vida quotidiana. I això és un altre repte aconseguit.

Els aspectes educatius juguen un paper essencial en el canvi i manteniment d’òptims hàbits de conducta.

En breu, l’Associació presentarà una narració breu que parla a través d’un protagonista de la celiaquia, del seu nou entorn i de l’alimentació, que transmet valors i supe-ració de l’adversitat; i un joc, per a prestar atenció i per a gaudir.

Tractament de la malaltia celíacaA més de la dieta…cal re-Educar

rosa Maria torralba,psicòloga

Rosa Maria Torralba ens parla de la importància d’orientar amb eines psicoeducatives els nens i de seguir treballant per la normalització del celíac.

Siempre se hacen cosas nuevas que hablan de lo mismo pero que han evolucionado y se explican de otras formas, adaptadas a los nuevos modelos de sociedad que vivimos.

Orientar con herramientas psicoeducativas puede ayudar a conseguir integrar a nivel escolar y social la vida de los niños con enfermedad celíaca como una disciplina más en su vida cotidiana. Y eso es otro reto conseguido.

Los aspectos educativos juegan un papel esencial en el cambio y mantenimiento de óptimos hábitos de conducta.

En breve, la Associació presentará una narración breve que habla a través de un protagonista de la celiaquía, de su nuevo entorno y de la alimentación, que transmite valores y superación de la adversidad; y un juego, para prestar aten-ción y para disfrutar.

Los aspectos educativos juegan un papel esencial en el cambio y mantenimiento

de óptimos hábitos de conducta.

Els aspectes educatius juguen un paper essencial en el canvi i manteniment

d’òptims hàbits de conducta.

La “normalització” del malalt celíac és una altra cosa. Treballem per una adaptació a la seva nova vida. I acceptem les diferències com a quelcom formador no genys desvalo-ritzador.

La millora de la qualitat de vida, un cop recuperada la salut física, passa per l’educació de tot allò nou, amb les emocions desconegudes que comporta.

El coneixement teòric de la malaltia i la modifica-ció dels hàbits alimentaris són la primera part del cami. Aquest no s’acaba aquí, cal continuar caminant i desco-brint coses noves.

La “normalización” del enfermo celíaco es otra cosa. Trabajamos para una adaptación a su nueva vida. Y acep-tamos las diferencias como algo formador nada desvalo-rizador.

La mejora de la calidad de vida, una vez recuperada la salud física, pasa por la educación de todo lo nuevo, con las emociones desconocidas que comporta.

El conocimiento teórico de la enfermedad y la modifica-ción de los hábitos alimentarios son la primera parte del ca-mino. Este no se acaba aquí, hace falta continuar caminando y descubriendo cosas nuevas.

Page 42: Tribuna Celíaca nº 20

42 tribuna celíaca juliol 201142 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 43

1.Què és la intolerància a la lactosa?La lactosa és el principal sucre de la llet. Per poder ab-

sorbir aquest disacàrid, necessitem un enzim, la lactasa, que hidrolitzarà el sucre en dos monosacàrids, la glucosa i la galactosa.

La lactasa es troba a les vellositats intestinals de l’in-testí prim. Si no tenim aquest enzim no podem digerir la lactosa. La intolerància a la lactosa es pot dividir en tres categories:

•Deficiènciacongènita,pèrduacompletaipermanentde la lactasa.

•Deficiència primària: és una condició relacionadaamb l’edat, caracteritzada per una pèrdua progressi-va de l’activitat de la lactosa.

•Deficiènciasecundària:degutaunamalaltiaintesti-nal que produeix una atrofia de la mucosa i pèrdua de la lactasa. Aquesta és transitòria i recuperable.

2.està relacionada amb la malaltia celía-ca?

La malaltia celíaca és la causa més freqüent de la defi-ciència secundària a la lactosa. En aquest cas, la intoleràn-cia a la lactosa és temporal, i passats els sis mesos o l’any de la realització de la dieta estricta sense gluten, es pot tornar a incorporar la lactosa a la dieta.

3.Quins són els símptomes?Són molt similars als de la malaltia celíaca i inclouen:

nàusees, dolor abdominal, distensió abdominal, flatulènci-es, diarrees, entre d’altres.

4.com es pot diagnosticar?Es pot diagnosticar mitjançant la prova oral de provoca-

ció de la lactosa; les mostres de respiració són analitzades per mesurar la quantitat d’hidrogen.

També es pot mirar la deficiència de lactasa mitjançant una biòpsia intestinal, analitzant l’activitat de la lactasa, o bé amb un test en sang.

l’especialista respon

Intolerància a la lactosaMarta Gómez i pesNutricionista i Tecnòloga dels aliments de Celíacs de Catalunya

Una de les causes de la intolerància a la lactosa és la malaltia ce-líaca, tot i que, en aquest cas, és temporal i, passat un temps de la dieta sense gluten, es pot tornar a incorporar la lactosa en el dia a dia. Marta Gómez ens explica en què consisteix aquesta intolerància, el seus símptomes i tractament.

1.¿Qué és la intolerancia a la lactosa?La lactosa es el principal azúcar de la leche. Para poder

absorber este disacárido, necesitamos una enzima, la lacta-sa, que hidrolizará el azúcar en dos monosacáridos, la gluco-sa y la galactosa.

La lactasa se encuentra en las vellosidades intestinales del intestino delgado. Si no tenemos esta enzima no podemos digerir la lactosa. La intolerancia a la lactosa se puede dividir en tres categorías:

•Deficienciacongénita,pérdidacompletaypermanentede la lactasa.

•Deficienciaprimaria:esunacondiciónrelacionadaconla edad, caracterizada por una pérdida progresiva de la actividad de la lactosa.

•Deficienciasecundaria:debidoaunaenfermedadin-testinal que produce una atrofia de la mucosa y pérdi-da de la lactasa. Esta es transitoria y recuperable.

2.¿está relacionada con la enfermedad celíaca?

La enfermedad celíaca es la causa más frecuente de la deficiencia secundaria a la lactosa. En este caso, la intole-rancia a la lactosa es temporal y, pasados los seis meses o el año de la realización de la dieta estricta sin gluten, se puede volver a incorporar la lactosa a la dieta.

3.¿Cuáles son los síntomas?Son muy similares a los de la enfermedad celíaca e inclu-

yen: nauseas, dolor abdominal, distensión abdominal, flatu-lencias, diarreas, entre otros.

4.¿Cómo se puede diagnosticar?Se puede diagnosticar mediante la prueba oral de provo-

cación de la lactosa; las muestras de respiración son analiza-das para medir la cantidad de hidrógeno.

También se puede mirar la deficiencia de lactasa median-te una biopsia intestinal, analizando la actividad de la lacta-sa, o bien con un test en sangre.

Page 43: Tribuna Celíaca nº 20

42 tribuna celíaca juliol 201142 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 43

5.com podem tractar la intolerància a la lactosa?

Depenent de cada pacient, el metge ha de valorar quin tractament s’ha de seguir. A diferència de la malaltia celí-aca, que ha de ser una dieta estricta, en la intolerància a la lactosa molta gent pot tolerar una mica de lactosa a la seva dieta.

Com sabeu, al llibre d’aliments senyalitzem aquells pro-ductes que són sense gluten i sense lactosa, ja que a més de la llet i derivats làctics, existeixen molts aliments i me-dicaments que poden portar lactosa.

També és important recordar que la llet és una font de proteïnes d’alt valor biològic, Calci, fòsfor i vitamines (A, D, B2 i B12). El Calci és un mineral molt important pel creixement i pel correcte desenvolupament de l’ós, i preveu l’osteoporosi.

6.Quines fonts alternatives de calci tenim?- Peix petit amb espines: sardines, anxoves. - Vegetals: créixens, bròquil, bledes, fonoll, espinacs.- Llegums: cigrons, llenties, soja.- Fruits secs: avellanes, ametlles.- Fruita seca: figues seques.- Llavors de sèsam.- Batuts de Soja i arròs enriquits amb Calci (consultar la

llista d’aliments).- Iogurts de soja enriquits amb Calci (consultar la llista

d’aliments).- Llet especial tractada per reduir el contingut en lactosa

enriquida amb Calci (consultar la llista d’aliments).- Els iogurt o formatges madurs; el seu contingut en lac-

tosa és més baix i per molta gent pot ser tolerat.

l’especialista respon

5.¿Cómo podemos tratar la intolerancia a la lactosa?

Dependiendo de cada paciente, el médico tiene que va-lorar qué tratamiento se tiene que seguir. A diferencia de la enfermedad celíaca, que debe ser una dieta estricta, en la intolerancia a la lactosa mucha gente puede tolerar un poco de lactosa en su dieta.

Como sabéis, en el libro de alimentos señalizamos aque-llos productos que son sin gluten y sin lactosa, ya que, ade-más de la leche y derivados lácticos, existen muchos alimen-tos y medicamentos que pueden llevar lactosa.

También es importante recordar que la leche es una fuente de proteínas de alto valor biológico, Calcio, fósforo y vitaminas (A, D, B2 i B12). El Calcio es un mineral muy importante para el crecimiento y para el correcto desarrollo del hueso, y previene la osteoporosis.

6.¿Qué fuentes alternativas de Calcio tenemos?- Pescado pequeño con espinas: sardinas, anchoas. - Vegetales: berro, brécol, judías, hinojo, espinacas.- Legumbres: garbanzos, lentejas, soja.- Frutos secos: avellanas, almendras.- Fruta seca: higos secos. - Semillas de sésamo.- Batidos de Soja y arroz enriquecidos con Calcio (consul-

tar la lista de alimentos).- Yogures de soja enriquecidos con Calcio (consultar la

lista de alimentos).- Leche especial tratada para reducir el contenido en lac-

tosa enriquecida con Calcio (consultar la lista de alimentos).- Los yogures o quesos maduros; su contenido en lactosa

es más bajo y puede ser tolerado por mucha gente.

Page 44: Tribuna Celíaca nº 20

44 tribuna celíaca juliol 201144 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 45

Fue precisamente en una entrega de premios (de un con-curso de fotografía) donde, en una rifa solidaria, nos tocó una estancia de 18 días en Perú para dos personas. Fue una experiencia increíble, y mi primer viaje fotográfico. Hice allí unas 5000 fotografías, la gran mayoría de ellas tenían mu-chos, muchos y muchos defectos, aunque había una que me gustaba mucho y mis compañeros de la Federación me ani-maron a que la presentase a un concurso.

Fa molts anys que m’agrada la fotografia. Farà ja 4 anys, vaig estar estalviant un munt de temps per a comprar-me una de les coses que més il·lusió em feia: una càmera rè-flex. Vaig començar a fer cursos de fotografia i a aprendre de forma autodidacta per Internet, fins que amb ganes d’invo-lucrar-me encara més, vaig començar a col·laborar amb La Federació Catalana de Fotografia.

Va ser precisament en una entrega de premis (d’un con-curs de fotografia) on en una rifa solidària ens va tocar una estada de 18 dies a Perú per a dues persones. Va ser una experiència increïble, i el meu primer viatge fotogràfic. Vaig fer allí unes 5000 fotografies, la gran majoria d’elles tenien molts i molts i molts defectes, tot i que n’hi havia una que m’agradava molt i els meus companys de la Federació em van encoratjar a què la presentés a un concurs.

participa

Volta al món sense gluten (Octubre- Novembre de 2010)per Eli Mora De Checa

Hace muchos años que me gusta la fotografía. Hará ya 4 años, estuve ahorrando mucho tiempo para comprarme una de las cosas que más ilusión me hacía: una cámara reflex. Comencé a hacer cursos de fotografía y a aprender de forma autodidacta por Internet, hasta que, con ganas de involu-crarme todavía más, comencé a colaborar con La Federación Catalana de Fotografía.

“Tot i que sóc celíaca, en cap moment vaig deixar que la dieta sense gluten

condicionés la meva tria”

”Aunque soy celíaca, en ningún momento dejé que la dieta sin gluten condicionase

mi elección (de destino del viaje)”

Temples d’Angkor a Cambodja.

Eli Mora, a les Coves Batu (Malassia).

Page 45: Tribuna Celíaca nº 20

44 tribuna celíaca juliol 201144 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 45

participa

A l’octubre del 2009 em van trucar, era una de les 14 finalistes i tenia premi segur. Els premis eren des d’un or-denador, una moto, un viatge a Cuba, un passi pel cinema o una volta al món…. Jo no m’ho podia creure. Malaura-dament el dia de l’entrega de premis no vaig poder anar, estava en una trobada de la feina, però la meva mare va anar-hi per mi. No us puc explicar amb paraules els nervis que sentia aquell dia, mirant el rellotge cada dos segons i desitjant que la meva mare trigués en trucar-me (perquè els premis més sucosos sempre es deixen per al final..).

Finalment el telèfon va sonar … la meva mare em va dir que tenia un accèssit: una passi per la cinema setmanal, cosa que em va semblar genial. I quan ho havia mig assimi-lat, mai oblidaré que em va dir:

-No, Eli, No. Et vas de viatge. Jo li vaig preguntar si era a Cuba o a Canàries i va res-

pondre:-No, Eli, No! Has guanyat la volta al món!Vam acabar les dues plorant, una a cada cantó del telèfon. Hi havia un recorregut establert, que admetia lleugeres

El recorregut va ser: Cambodja, Malassia, Australia, Nova Zelanda i Estats Units

En octubre de 2009 me llamaron, era una de las 14 fi-nalistas y tenía premio seguro. Los premios eran desde un ordenador, una moto, un viaje a Cuba, un pase para el cine o una vuelta al mundo... Yo no me lo podía creer. Desgracia-damente, el día de la entrega de premios no pude ir, estaba en un encuentro de trabajo, pero mi madre fue por mí. No os puedo explicar con palabras los nervios que sentía aquel día, mirando el reloj cada dos segundos y deseando que mi madre tardase en llamarme (porque los premios más jugosos siempre se dejan para el final...).

Finalmente el teléfono sonó... mi madre me dijo que tenía un accésit: un pase semanal para el cine, lo que me pareció genial. Y cuando lo había medio asimilado, nunca olvidaré qué me dijo:

-No, Eli, No. Te vas de viaje.Yo le pregunté si era a Cuba o a Canarias y respondió:-¡No, Eli, No! Has ganado la vuelta al mundo!Acabamos las dos llorando, una a cada lado del teléfo-

no.

El recorrido fue: Camboya, Malasia, Australia, Nueva Zelanda y Estados Unidos

Les famoses Torres Petrones a Kuala Lumpur (Malassia).

modificacions. Mai oblidaré el dia que vaig anar a l’agència de viatges i em van posar davant el mapa del món i em van dir: A on vols anar? Tot i que sóc celíaca, en cap moment vaig deixar que la dieta sense gluten condicionés la meva tria, calia ser valent ja que sempre hi ha alternatives. El recorregut final va ser: Cambodja, Malassia, Australia, Nova Zelanda i Estats Units.

Había un recorrido establecido, que admitía ligeras modi-ficaciones. Nunca olvidaré el día que fui a la agencia de via-jes y me pusieron delante el mapa del mundo y me dijeron: ¿A dónde quieres ir? Aunque soy celíaca, en ningún momento dejé que la dieta sin gluten condicionase mi elección, había que ser valiente ya que siempre hay alternativas. El recorri-do final fue: Camboya, Malasia, Australia, Nueva Zelanda y Estados Unidos.

Salimos el 5 de octubre de 2010 (y digo “salimos”, porque además el viaje era para dos personas) dirección Camboya. Directos hacia Angkor, donde hay unos templos impresionan-tes, también visitamos Siem Reap y la capital Pnom Penn. Allí quedamos conmocionados visitando los Killing Fields y la his-toria de Pol Pot que, al llegar al poder, exterminó un tercio de la población. A pesar de las dificultades, los camboyanos miran hacia adelante y son un pueblo amable y acogedor. Intentan recuperarse pero, dependiendo de la zona, todavía no hablan demasiado inglés, y explicar qué es un celíaco es difícil.

Ponían intención y se veía que querían entenderme pero su cultura culinaria me limitó a comer única y exclusivamen-te arroz hervido. Por suerte llevaba comida en la maleta, pero descubrí una alternativa nutritiva cuando, con el calor tropi-cal, la comida que llevas se florece: los “potitos”. Se encuen-

Opera de Sydney (Austràlia).

Page 46: Tribuna Celíaca nº 20

46 tribuna celíaca juliol 201146 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 47

Vàrem sortir el 5 d’octubre de 2010 (i dic vam, perquè a més el viatge era per a dues persones) direcció Cambodja. Directes cap a Angkor, on hi ha uns temples impressionants, també vàrem visitar Siem Reap i la capital Pnom Penn. Allí vam quedar commocionats visitant els Killing Fields i la his-tòria de Pol Pot que, en arribar al poder, va exterminar un terç de la població. Malgrat les dificultats, els cambodjans miren endavant i són un poble amable i acollidor. Intenten recuperar-se però, depenent de la zona, encara no parlen massa anglès, i explicar què és un celíac és difícil. Posaven intenció i es veia que volien entendre’m però la seva cul-tura culinària em va limitar a menjar única i exclusivament arròs bullit. Per sort portava menjar a la maleta, però vaig descobrir una alternativa nutritiva quan, amb el calor tropi-cal, el menjar que portes es floreix: els “potitos”. Es troben a qualsevol farmàcia gràcies a la globalització, en aquest país eren importats de Nestlé i estaven etiquetats com a productes sense gluten.

Molts australians eliminen el gluten de la seva dieta com a fet cultural

tran en cualquier farmacia gracias a la globalización, en este país eran importados de Nestlé y estaban etiquetados como productos sin gluten.

La siguiente parada fue Malasia, al llegar a la capital nos dirigimos a una isla del sur del mar de China: Tioman, a hacer snorkel y submarinismo, donde sencillamente nadando en superficie pude ver tiburones y peces, de colores que ni sabía que existían. En Malasia ya hablan más inglés y en es-pecial Kuala Lumpur es una ciudad donde conviven muchas culturas diferentes, pero no conocen el gluten, ni qué es ni dónde está (que en su dieta está muy presente), hecho que me obligó a seguir comiendo arroz hervido unos cuantos días más.

Pero por suerte la siguiente parada fue Australia, concre-tamente Sydney, llegué que las piernas no me aguantaban de la necesidad de comida consistente, y allí se acabó el sufri-miento. Muchos australianos eliminan el gluten de su dieta como hecho cultural, y está lleno de restaurantes y pizzerías por todas partes. Además es obligatorio declarar en las eti-quetas si un alimento contiene gluten o no. Contacté con la asociación de Sydney antes de irme y me ayudaron mucho. Sydney es precioso, es una de las ciudades más bonitas y limpias que he visto. El puerto de noche tiene un encanto es-pecial. Y es fascinante ir a ver las ballenas, que se alimentan a menos de media hora de la costa, pudimos ver una madre con dos crías de diferente edad mientras se alimentaban en la superficie.

Muchos australianos eliminan el gluten de su dieta como hecho cultural

El port de Sydney a la nit.

Milford Sound (Nova Zelanda).

participa

La propera parada va ser Malassia, al arribar a la capital ens vam dirigir a una illa del sud del mar de China: Tioman, a fer snorkel i submarinisme, on senzillament nedant en superfície vaig poder veure taurons i peixos, de colors que ni sabia que existien. A Malassia ja parlen més anglès i en es-pecial Kuala Lumpur és una ciutat on conviuen un munt de cultures diferents, però no coneixen el gluten, ni què és ni a on és (que en la seva dieta és molt present), fet que em va obligar a seguir menjant arròs bullit uns quants dies més.

Però per sort la propera parada va ser Austràlia, concre-tament Sydney, vaig arribar que les cames em feien figa de

La siguiente parada fue Nueva Zelanda, sin duda lo que más me gustó. Los neozelandeses o kiwis, como ellos se lla-man, son una gente encantadora, con mucha consciencia del valor de la riqueza natural con la que conviven. Fuimos a ver los fiordos, según las guías, el lugar más bonito del mundo, y realmente ahora creo que es cierto. Es una zona virgen con unas montañas altísimas hasta las que penetra el mar. La comida no fue ningún tipo de problema, incluso en bares perdidos en medio de la nada tenían brownies y bikinis sin gluten. Una noche fuimos a ver cómo volvían los pingüinos azules a dormir a una colonia. Unas manchas de puntos ne-gros venían del mar y subían una pendiente hasta llegar a la colonia, casi 300 pingüinos. Fue una experiencia increíble.

De Nueva Zelanda pasamos a Estados Unidos, donde vimos San Francisco, la ciudad más europea de todas las americanas, según dicen, de allí fuimos a pasar unos días a Yosemite. Es el parque natural más grande de Estados Uni-dos que fue protegido gracias al trabajo de un gran fotógrafo: Ansel Adams.

Page 47: Tribuna Celíaca nº 20

46 tribuna celíaca juliol 201146 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 47

A Nova York, tenen uns pósters als restaurants on diuen “food allergies

are serious” i fins i tot fan el premi al restaurant sense gluten de l’any, per incentivar a què els restaurants

ofereixin menjar per a celíacs

la necessitat de menjar consistent, i allí es va acabar el pa-timent. Molts australians eliminen el gluten de la seva dieta com a fet cultural, i n’està ple de restaurants i pizzeries per tot arreu. A més és obligatori declarar en les etiquetes si un aliment conté gluten o no. Vaig contactar amb l’associació de Sydney abans de marxar i em van ajudar molt. Sydney és preciós, és una de les ciutats més boniques i netes que he vist. El port de nit té un encant especial. I és fascinant anar a veure les balenes, que s’alimenten a menys de mitja hora de la costa, vam poder veure una mare amb dues cries de diferent edat mentre s’alimentaven en superfície.

La següent parada va ser Nova Zelanda, sens dubte el què més em va agradar. Els neozelandesos o kiwis, com ells

Hay mucha sensibilidad en este parque hacia la actividad fotográfica y ofrecen paseos gratuitos para seguir los pasos de Ansel Adams. Se pueden hacer muchas rutas a pie y hay vo-luntarios que informan a todo el mundo. Sólo hay una norma, que, si duermes dentro del parque, la comida tiene que guar-darse en unos contenedores metálicos, porque hay osos.

participa

s’anomenen, són una gent encantadora, amb molta consci-ència del valor de la riquesa natural amb la que conviuen. Vam anar a veure els fiords, segons les guies, el lloc més bonic del món, i realment ara crec que és cert. És una zona verge amb unes muntanyes altíssimes fins les que penetra el mar. El menjar no va ser cap mena de problema, fins i tot a bars perduts enmig del no res tenien brownies i biki-nis sense gluten. Una nit vam anar a veure com tornaven els pingüins blaus a dormir a una colònia. Unes taques de punts negres venien del mar i pujaven una pendent fins arribar a la colònia, gairebé 300 pingüins. Va ser una expe-riència increïble.

El parc natural de Yosemite, el més gran d’Estats Units.

De allí nos dirigimos a Nueva York, nuestra última parada y un paraíso para los celíacos con restaurantes económicos y deliciosos. Allí tienen unos pósters en los restaurantes donde dicen “food allergies are serious” e incluso dan el premio al restaurante sin gluten del año, para incentivar a que los restauradores ofrezcan comida para celíacos. Nueva York nos impresionó mucho, es una ciudad muy viva, con muchas po-sibilidades, sólo en el Museo de Historia Natural me hubiera podido perder días y días con un planetario con vídeos de la NASA, y es que este pequeño edificio es una reproducción a escala del sistema solar. Por no hablar de las vistas desde el

Eli Mora amb un amic al parc de Yosemite.

Page 48: Tribuna Celíaca nº 20

48 tribuna celíaca juliol 2011

participa

De Nova Zelanda ja vam passar a Estats Units, on vam veure San Francisco, la ciutat més europea de totes les americanes, segons diuen, d’allí vam anar a passar uns dies a Yosemite. És el parc natural més gran d’Estats Units que va ser protegit gràcies a la feina d’un gran fotògraf: An-sel Adams. Hi ha molta sensibilitat en aquest parc envers l’activitat fotogràfica i ofereixen passejades gratuïtes per a seguir els passos d’Ansel Adams. Es poden fer moltes rutes a peu i hi ha voluntaris que informen a tothom. Només hi ha una norma, que, si dorms a dins del parc, el menjar ha de ser guardat dins uns contenidors metàl·lics, perquè hi ha ossos.

D’allí ens vam dirigir a Nova York, la nostra última pa-rada i un paradís pels celíacs amb restaurants econòmics i deliciosos. Allí tenen uns pósters als restaurants on di-uen “food allergies are serious” i fins i tot fan el premi al restaurant sense gluten de l’any, per incentivar a què els restauradors ofereixin menjar per celíacs. New York ens va impressionar molt, és una ciutat molt viva, amb un munt de possibilitats, només al Museu d’Història Natural m’hi hagu-és pogut perdre dies i dies amb un planetari amb videos de La NASA, i és que aquest petit edifici és una reproducció a escala del sistema solar. Per no parlar de les vistes des de l’Empire State, la famosa estàtua de la llibertat o les llums de Times Square i Broadway.

Aquesta és “la meva història”. He fet unes 16.000 fotos em aquest viatge, tot i que bones n’hi ha poquetes. Jo per si de cas seguiré participant. Durant el viatge amb el tema del menjar he passat moments molt agradables i d’altres molt durs perquè de vegades va ser difícil, però m’agradaria dir a tots els celíacs que dubtin en segons quin destí escollir que, malgrat les dificultats, ha valgut molt la pena i que sempre hi ha alternatives i possibilitats. A tope sense gluten!!!

Fins a la propera.

Empire State, la famosa estatua de la libertad o las luces de Times Square y Broadway.

Esta es “mi historia”. He hecho unas 6.000 fotos en este viaje, aunque buenas hay poquitas. Yo por si acaso seguiré participando. Durante el viaje, con el tema de la comida he pasado momentos muy agradables y otros muy duros, por-que, a veces, fue difícil, pero me gustaría decir a todos los ce-líacos que duden en según qué destino escoger que, a pesar de las dificultades, ha valido mucho la pena y que siempre hay alternativas y posibilidades. ¡¡¡A tope sin gluten!!!

Hasta la próxima.

En Nueva York, tienen unos pósters en los restaurantes donde dicen “food allergies are serious” e incluso hacen el premio al restaurante sin gluten del año,

para incentivar a que los restaurantes ofrezcan comida para celíacos

Eli Mora a Nova York, “un paradís per als celíacs amb restaurants econòmics i deliciosos”.

Una vista de Nova York amb el Empire State Building.

La Cinquena Avinguda de Nova York.

Page 49: Tribuna Celíaca nº 20

48 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 49

Llibres per l’estiuAmb premi o sense, aquestes novel·les et faran passar una bona estona però, compte, si comences a llegir-les, no podràs deixar-les fins al final!

riña de gatos. eduardo Mendoza. editorial Planeta.Un anglès despistat, l’Espanya d’abans de la guerra civil, uns personatges captivadors... Si ja has llegit llibres d’Eduardo Men-doza, t’agradarà aquesta història sobre un crític d’art anglès que ha d’autenticar un quadre d’un amic de José Antonio Primo de Rivera, amb un valor econòmic que pot ser determinant per afavorir un canvi polític a Espanya. Malgrat

la gravetat de la situació, el sentit de l’humor de Mendoza és present a tota la història. Més d’un cop somriuràs en veure els problemes en què es fica Anthony Whitelands i reconeixeràs també als líders de la revolta que apareixen a la novel·la, aixì com d’altres protagonistes arquetips del moment. Premi Planeta 2010.

Mort a istanbul. Petros Márkaris.tusquets editores.Els fans de la novel·la negra han trobat un nou antiheroi, el comis-sari Kostas Jaritos, que no només troba a l’assassí, sinó que t’expli-ca el dia a dia a Grècia, cóm són els grecs i, en aquest cas, com són els grecs quan van de viatge a Istanbul, la relació que hi ha en-tre grecs i turcs i un fascinant cas que t’enganxa de seguida. Jaritos s’en va de vacances amb la seva

esposa Adrianí a Istanbul, però es veu implicat en l’investi-gació de la desaparició d’una anciana en un poble de Grè-cia i un seguit d’assassinats. Jaritos haurà de relacionar-se amb la petita comunitat de grecs que encara avui viuen a Istambul després de l’èxode massiu de 1955. Ens encanta

Jaritos!

Suau és la nit. francis Scott fitz-gerald. editorial alfaguara.Un clàssic de 1934 en una edició de 2011. Aquest escriptor nord-americà, autor, entre d’altres, de El Gran Gatsby, va aconseguir el éxit molt jove i es va convertir en el narrador dels bojos anys vint i els foscos trenta. És la història de l’ascens i la caiguda de Dirck Di-

Riña de gatos. eduardo Mendoza. editorial planeta.Un inglés despistado, la España de antes de la guerra civil, unos personajes cautivadores... Si ya has leído libros de Eduardo Men-doza, te gustará esta historia sobre un crítico de arte inglés que ha de autenticar un cuadro de un amigo de José Antonio Primo de Rivera, con un valor económico que puede ser determinante para favorecer un cambio político en España. A pe-

sar de la gravedad de la situación, el sentido del humor de Mendoza está presente en toda la historia. Más de una vez sonreirás al ver los problemas en los que se mete Anthony Whitelands y reconocerás también a los líderes de la revuel-ta que aparecen en la novela, así como a otros protagonistas artquetipo del momento. Premio Planeta 2010.

Muerte en estambul. petros Márkaris.tusquets editores.Los fans de la novela negra han encontrado un nuevo antihéroe, el comisario Kostas Jaritos, que no sólo encuentra al asesino, sino que también te explica el día a día en Grecia, cómo son los griegos y, en este caso, cómo son los griegos cuando se van de viaje a Estambul, la relación que hay entre griegos y turcos y un fascinante caso que te

engancha en seguida. Jaritos se va de vacaciones con su esposa Adrianí a Estambul, pero se ve implicado en la inves-tigación de la desaparición de una anciana en un pueblo de Grecia y una serie de asesinatos. Jaritos tendrá que relacio-narse con la pequeña comunidad de griegos que todavía hoy viven en Estambul después del éxodo masivo de 1955. ¡Nos

encanta Jaritos!

Suave es la noche. Francis Scott Fitzgerald. editorial Alfaguara.Un clásico de 1934 en una edición de 2011. Este escritor norteameri-cano, autor, entre otros libros, de El Gran Gatsby, consiguió el éxito muy joven y se convirtió en el na-rrador de los locos años veinte y los oscuros treinta. Es la història del ascenso y la caída de Dirck Diver,

oci

Page 50: Tribuna Celíaca nº 20

50 tribuna celíaca juliol 201150 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 51

ver, un jove psiconalista, i la seva dona Nicole, que era un dels seus pacients; Scott Fitzgerald reflexa així la seva vida, ja que la seva dona Zelda va estar també en un sa-nitori per esquizofrènia. Va publicar aquesta novel·la als 38 anys i, després de viure amb intensitat, va morir amb només 44.

la escritura o la vida. Jorge Sem-prún. tusquets editores.És un d’aquells llibres que no s’obliden. T’arriba al cor. Jorge Semprún explica la seva pròpia història al camp de concentració de Buchenwald, d’on va ser alli-berat l’abril de 1945: “Havia de triar entre l’escriptura i la vida, i vaig optar per la vida”. Els seus records i reflexions et transme-ten la dificultat de viure després d’una experiència així. Hem triat

aquesta obra com a homenatge a aquest gran escriptor mort a Paris el passat 7 de juny. La guerra civil el va portar de Madrid a París, on es va instal·lar al 1939 i des d’on va lluitar contra la ocupació alemanya. El van apressar el 1943 i deportar a Buchen-wald. Un cop en va sortir, va ser membre del Partit Comu-nista a l’exili i, sota l’àlies de Federico Sánchez, un actiu agent clandestí a l’Espanya franquista. Després va ser ex-pulsat del partit i entre 1988 i 1991 va ser ministre de Cultura en el gobern de Felipe González. Com a escriptor, va rebre molts premis i el reconeixement internacional.

la casa cantonera. Sílvia al-càntara. edicions del 1984. Després del èxit d’Olor de Colònia, ambientada en una colònia tèxtil de mitjans del segle passat, Sílvia Alcàntara publica aquesta segona novel·la sobre els secrets d’una família a un poble del Berguedà als anys 40, especialment la rela-ció i la història de dues germanes que es retroben ara per la mort de la seva mare. Si vols descobrir què ha atret a milers de lectors de

tot Catalunya, no te la pots perdre!

celíaca? Quina paraula tan estranya! laura Murtra i Marta blanchÉs un llibret il·lustrat, pen-sat i fet per a celíacs i pro-fessionals vinculats a la celiaquia, amb l’objectiu d’explicar aquesta malaltia de forma amena i rigorosa, a petits i grans. La redacció, il·lustració, edició i traduc-cions del llibret han estat elaborades de forma altru-ista pels autors, amb la ge-nerosa col·laboració de pro-fessionals i amics, sumant esforços i il·lusions.

un joven psiconalista, y su mujer Nicole, que era una de sus pacientes; Scott Fitzgerald refleja así su vida, ya que su mu-jer Zelda estuvo también en un sanatorio por esquizofrenia. Publicó esta novela a los 38 años y, después de vivir con intensidad, murió con sólo 44.

la escritura o la vida. Jorge Sem-prún. tusquets editores.Es uno de esos libros que no se olvidan. Te llega al corazón. Jorge Semprún explica su propia historia en el campo de concentración de Buchenwald, de donde fue libera-do en abril de 1945: “Tenía que elegir entre la escritura y la vida, y opté por la vida”. Sus recuerdos y reflexiones te transmiten la di-ficultad de vivir después de una experiencia así. Hemos escogido

esta obra como homenaje a este gran escritor que murió en París el pasado 7 de junio.La guerra civil lo llevó de Madrid a París, donde se instaló en 1939 y desde donde luchó contra la ocupación alema-na. Lo apresaron en 1943 y lo deportaron a Buchenwald. Una vez que salió, fue miembro del Partido Comunista en el exilio y, bajo el alias de Federico Sánchez, un activo agente clandestino en la España franquista. Después fue expulsado del partido y entre 1988 y 1991 fue ministro de Cultura en el gobierno de Felipe González. Como escritor, recibió mu-chos premios y el reconocimiento internacional.

la casa cantonera. Silvia Alcánta-ra. ediciones del 1984.Tras el éxito de Olor de Colonia, ambientada en una colonia textil de mediados del siglo pasado, Sil-via Alcántara publica esta segunda novela sobre los secretos de una familia en un pueblo del Berguedà en los años 40, especialmente la relación y la historia de dos her-manas que se reencuentran aho-ra por la muerte de su madre. Si quieres descubrir qué ha atraído a

miles de lectores de toda Cataluña, no te la puedes perder!

¿Celíaca? ¡Qué palabra tan rara! laura Murtra y Marta blanchUn librito ilustrado, pensa-do y hecho para celíacos y profesionales vinculados a la celiaquía, con el objetivo de explicar esta enfermedad de forma amena y rigurosa, a pequeños y mayores. La re-dacción, ilustración, edición y traducciones del libro han sido elaboradas de forma al-truista por los autores, con la generosa colaboración de pro-fesionales y amigos, sumando esfuerzos e ilusiones.

oci

Page 51: Tribuna Celíaca nº 20

50 tribuna celíaca juliol 201150 tribuna celíaca juliol 2011 tribuna celíaca juliol 2011 51

Page 52: Tribuna Celíaca nº 20

52 tribuna celíaca juliol 2011

Naturalmentesin gluten: el número 1 en Europa.

Schär es el número 1 de Europa en vida sana sin gluten: • naturalmente sin gluten • una amplia gama de productos• líder en investigación • la mejor calidad• más de 30 años de experiencia • disponible en toda Europa

Por una mejor calidad de vida Schar con mas de 30 años de experiencia es el líder en el mercado de alimentos naturalmente sin gluten y sin trigo. Los completos controles, satisfacen tus expectativas mas exigentes de calidad, seguridad y sabor. Continuamente ampliamos nuestro vasto surtido con productos innovadores

y con la máxima calidad. Con nuestro club Schar queremos ayudarte a disfrutar de tu vida sin gluten con numerosos servicios gratuitos en línea.

Cuidamos de ti: www.schaer.com

REGÍSTRATE YA

Tu servicio en línea personalizado

para una vida sin gluten

11157_SchärSortiment_AZ_ES_210x297.indd 1 08.06.11 14:15