La vida a l’Antic Egipte

FET PER: Laia Cifuentes i Carla Jubany

2

Situació • Egipte està situada a l’ Àfrica septentrional. • Al nord limita amb el mar Mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb el

mar Roig i a l’oest amb Líbia. • La capital d’Egipte actualment és El Caire, antigament la seva capital era

Tebas.

Tebas El Caire

3

Mapa

4

El Riu Nil • La civilització de l’antic Egipte, es va establir

a les ribes del gran riu Nil.

• Aquest riu, es desbordava en una estació determinada (entre Juny i Setembre) i això feia que els seus camps de cultiu fossin molt fèrtils i de regadiu.

• També, era una via de comunicació ràpida entre el nord i el sud del país.

5

Estacions de l’any• El calendari oficial egipci és el primer

calendari solar que es coneix. Els pobles de l'antiguitat mesuraven els anys mitjançant calendaris lunars.

• El calendari oficial constava de 365 dies dividits en 12 mesos de 30 dies cadascun, als quals afegien cinc més.

• Els anys s’agrupaven en estacions, cadascuna de les quals constava de 4 mesos, de 3 setmanes de 10 dies cadasun.

Hi havia tres estacions: -Akit o estació de la inundació- Peret o estació de la germinació- Shema o estació de l’ estiu

7

Classes socials

• Moltes societats s’han comparat amb una estructura piramidal, però poques són tan representatives com la egípcia.

8

Faraó

Nomarques, Sacerdots, escribes,

guerrers i visirs

Camperols, comerciants i artesans

Esclaus

Piràmide de les classes socials

9

Activitats econòmiques • La principal activitat econòmica era l’agricultura de regadiu.

• Una gran part de la població, es dedicava a les tasques agrícoles durant l'estació de la collita, amb l'excepció de la reialesa, la noblesa i els escribes que no hi treballaven.

• Els membres de la noblesa, solien ser els propietaris de les terres i havien de supervisar totes les tasques del camp .

10

Els cultius més importants eren els de blat, la fruita i les verdures, encara que també es dedicaven a la ramaderia, criant boví, ovelles i cabres.

Els grangers, generalment treballaven la terra dels nobles, i se'ls pagava amb menjar, roba i refugi.

L’ANTIC EGIPTE

FET PER:

Júlia Puigdomènech i Judit Pla

CASES DEL CAMPEROLS

• Les cases dels pobles estaven totes apinyades i per això, a vegades formaven petits i estrets carrers.

• Els camperols vivien amb les seves famílies , en senzilles cases fetes de tova. Les toves estaven fetes amb una barreja de fang , palla , sorra i aigua. Aquests materials es posaven dins d’uns motlles de fusta i un cop plens, es deixaven assecar al sol.

CASES DELS RICS

• Les cases dels més rics , nobles i funcionaris eren més grans. Constaven de:

- una sala central.- habitacions separades.- zona pel servei domèstic.- un gran pati, normalment amb jardí i

un bonic estany amb peixos.

LES CIUTATS

• També a Egipte, existien grans ciutats en les que vivien el faraons, els nobles, els sacerdots els funcionaris i a més a més, els comerciants , els soldats i els artesans.

• Les ciutats més famoses van ser: Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i d’altres.

• Les cases de la ciutat acostumaven a estar fetes de tova.

JEROGLÍFICS

• A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns cinc mil anys. El mot jeroglífic significa “escriptura dels déus”.

• Els egipcis cobrien amb dibuixos i símbols les parets dels temples i de les tombes. Els Grecs pensaven que eren formes sagrades.

• Els escrits es podien fer damunt de paper, pedra, fang…i solien parlar dels faraons i del les grans conquestes.

VESTIMENTA

• Els egipcis duien vestits lleugers i frescos confeccionats normalment amb tela fina de lli sense tenyir i lligada una mica al cos.

• Les dones portaven un vestit molt simple i en forma de tub. Es posaven perruques, joies molt maques i es maquillaven la cara molt bé.

• Els homes duien faldilles ,curtes o llargues i mocadors al cap. També es pintaven amb una línia molt marcada els ulls .

ALIMENTACIÓ

• Els egipcis s’alimentaven d’allò que cultivaven, és a dir, cereals amb els que feien coques, hortalisses, verdures i fruites.

• Se sap que ja feien cervesa i que era una beguda molt consumida.

• En l’Antic Egipte els agradava menjar i beure. Menjaven verdures,fruita i el peix que pescaven del riu Nil. Bevien cervesa i vi, i el pa era l’aliment bàsic. Per endolcir els aliments hi posaven mel.

EL TEMPS DE LLEURE

• Els antics egipcis aprofitaven el seu temps lliure per divertir-se. Tenien diferents tipus de joguines i els agradava molt jugar a l’aire lliure,a causa del clima càlid d’Egipte. També jugaven a enginyosos jocs de taula, com els escacs.

• Els nens més petits de casa, no havien de treballar fins que no eren adults,i podien sortir a jugar a fora: amb pilotes fetes de lli, baldufes i el cavalls de fusta. Els nens també aprofitaven el Nil per poder fer jocs aquàtics.

La cura del cos

• Els Antics egipcis eren molt curosos i responsables en temes d’estètica i salut: utilitzaven desodorants, pastilles per a l’alè i perfums.

• Les dones comptaven amb diversos tipus de productes naturals per a cuidar la seva pell i combatre les arrugues, al mateix temps que evitaven exposar-se al sol i no sortien al carrer sense maquillatge.

• El més comú era banyar-se el riu Nil i aprofitar així l’aigua per poder rentar-se

L’ ART EGIPCIL’ ART EGIPCI

L’ art egipci té les següents característiques: Generalment tenia caràcter simbòlic, funerari o

religiós. És una cultura tancada, sense influències

externes. Determinat per la monarquia i la religió, en

alguns casos.

FET PER:

Marina Tintó i Alba Zapico

21

Els egipcis tenien el costum de detallar molt bé el seu art.

El que pretenien transmetre era tota la informació que es pogués treure de la pintura.

22

L’ escultura egípcia era hieràtica, cerimoniosa i solemne. Es feien estàtues de faraons i déus.

Les escultures es feien:L’ ull, el tors, la cara, les cames i els peus de front.

23

MonumentsPIRÀMIDES:Estaven construïdes per protegir el cos del faraó

quan moria. Van construir portes de granit i falsos passadissos

per evitar que els lladres que anessin en busca del ornaments i coses de valor les robessin.

Van ser uns especialistes en el treball arquitectònic.

24

TEMPLES:El temple és la “casa del déu”. És un lloc secret i només el faraó, els sacerdots i

algun estatus de la societat tenen accés a ell, allà poden dir-hi les pregàries i fer-hi les ofrenes.

25

RELIGIÓ EGÍPCIARELIGIÓ EGÍPCIAEls egipcis eren politeistes, creien en uns centenars de

déus. Els egipcis adoraven els seus déus i els veneraven cada

dia. Uns dels déus més importants van ser:

26

Ra, el déu del Sol

El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simboliza el Sol naixent, la del Sol del migdia i la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs, era el creador suprem.

Es distinguia pel disc solar del seu cap.

27

Anubis, déu funerari

És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida.

28

Osiris, déu de la ressussitació

Es creia que el riu Nil era la seva guarida per això, el seu símbol és una barca.

29

Horus, déu de l’iniciador de la civilització egípcia

El déu Horus es representava com a falcó o com a home de cap de falcó.

Portava una corona doble.

30

Isis, la Gran Maga

Estava representada per un jeroglífic que portava sobre el cap. Va ser considerada “Gran maga”, “Gran deessa mare” i “Reina del déus”.

31

L’altre vida L’ altre vida era coneguda com

un lloc de descans, del qual sabien poques coses.

Ells creien que per entrar al món dels difunts, l’esperit Ka, havia de fer proves terribles i havien de ser examinades totes les seves accions.

32

Els antics egipcis seguien una elaborada sèrie de rituals funeraris que consideraven necessaris per assegurar-se de la immortalitat després de la mort. Aquests rituals i protocols, incloïen la momificació, la pronunciació d’encanteris màgics i la inclusió d’objectes molt específics a les tombes.

Rituals i tradició funeraria

Grècia

FET PER: Marc Salvador i Marina Vicente

Grècia està situada al Sud - Est d’Europa.

Situació geogràfica de Grècia

Polis

• És un lloc important per reunir-se en nivell polític i per negocis.

• Les ciutats eren lliures i s’autogovernaven

• Les cases no eren gaire grans, eren senzilles i amb finestres petites.

Imatge d’una antiga polis.

Cases de les polisLes cases eren senzilles i més petites que les actuals.

Eren construïdes d’argila o de pedra

amb un sostre de teules.

Imatge d’una casa grega

Organització social • Es distribuïen en quatre grups socials: ciutadans, familiars dels ciutadans, metecs i esclaus.

Piràmide social

• Els ciutadans podien gaudir de tots els drets lliures.

• Els metecs eren grecs nascuts en altres ciutats. Eren considerats estrangers i no tenien cap dret polític.

• Els esclaus no tenien cap dret. Servien a una persona o família rica.

Democràcia• La paraula democràcia significa el

govern del poble. • El poble escull els representants

perquè els governin. • Va aparèixer a l’antiga Grècia al segle VI.• Actualment aquesta forma de govern encara s’utilitza en molts països.

Mà d’una persona votant a les eleccions

FET PER: Adrià Fernández i Enric Llistuella

41

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Grècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. La Grècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. La base del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de labase del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de la població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec i població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec i dur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de la dur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de la olivera. En els seus inicis els grecs no tenien gaire olivera. En els seus inicis els grecs no tenien gaire desenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criardesenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criar cabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, lletcabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, llet i llana. A part d’aquests els grangers també criaven animalsi llana. A part d’aquests els grangers també criaven animals més petits com conills, gallines... Els grecs eren grans més petits com conills, gallines... Els grecs eren grans comerciants marítims i van arribar a dominar tot el comerciants marítims i van arribar a dominar tot el Mediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estranger Mediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estranger com Empúries.com Empúries.

42

L’ALIMENTACIÓ

•CerealsEls grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa i Els grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa i altres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, que altres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, que reservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fets reservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fets amb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de fer amb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de fer pa era típic de les dones. pa era típic de les dones. Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa.Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa.

43

•Animals Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procedien Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procedien d’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboraven d’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboraven productes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics.productes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics.

44

• Fruites i verduresTambé s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, com També s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, com fruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars i fruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars i se solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olivesse solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olives feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar també feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar també s’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar.s’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar.

45

LA ROBA I LA CURA DEL COS

La roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica comprava La roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica comprava sedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos i sedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos i s'adornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, el s'adornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, el qitón qitón i un mantell, el i un mantell, el himaton himaton i els seus fills portaven la mateixa túnica que i els seus fills portaven la mateixa túnica que ells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers. ells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers. També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell.També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell.

46

TEMPS LLIURE

•Els nensLa informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguines La informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguines que els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquella que els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquella època jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros, època jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros, cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunes cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunes tenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet i tenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet i amagar,…amagar,…

47

•Els adultsEls adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de joc Els adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de joc de taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben les de taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben les normes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event molt normes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event molt especial: els jocs olímpics.especial: els jocs olímpics.

48

•Els Jocs OlímpicsCada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, es Cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, es celebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: les celebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: les olimpíades.olimpíades.Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes. Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes. En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats.En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats.Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000 Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000 espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participar espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participar com veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort. com veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort.

49

50

IDIOMA

A l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinó A l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinó que existien diverses variants del Grec.que existien diverses variants del Grec.Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies de Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies de gramàtica i de pronunciació.gramàtica i de pronunciació.

51

Alfabet

L’art Grec

FET PER:

Marcel Podall i Rubén Segura

53

a) Característiques

• L’art grec té dues característiques:

• Arquitectura: La practicaven els homes grecs. L’arquitectura tenia l’arquitectura arquitravada que estava basada en línies verticals i horitzontals. Havien construït molts tipus d’edificis, els temples, teatres, monuments funeraris que estaven fets de pedra i marbre.

• Escultura: La practicaven els homes grecs. Els materials més basics eren el bronze i el marbre, però també utilitzaven pedres, fusta, or i marfil. Construïen el cos humà.

54

Teatre

• Els grecs eren molt aficionats al teatre i per a això el van construir.

55

Temple

• El temple era l’habitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus.

56

Hipòdrom

• Es van construir per celebrar curses de cavalls, tant de carros.

57

Acròpoli d’Atenes

• És l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensar i era els principals llocs de culte.

58

Pintures

• la pintura de l’antiga Grècia ha desaparegut. Queden mostres realitzats sobre taules de fusta, làpides sepulcrals, pintures murals, edificis i mosaics, realitzats amb diferent tècnica però les composicions s’assemblen.

59

Escultures • L'escultura grega reflecteix idees de la civilització grega.

Creaven figures humanes, amb homes de cos atlètic. Els materials més utilitzats són el marbre, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori). Posteriorment, l'escultura i la pintura han representat una forma ideal, ja sigui d'innocència, l'obertura o la puresa.

És una representació d’un atleta, fent llançament de disc.

60

Religió Grega

61

• Característiques • La religió dels grecs era politeista. Els déus els

consideraven immortals i amb poders excepcionals, que podien utilitzar per a protegir o castigar la humanitat.

• Els déus s’assemblaven físicament els humans.• Els grecs no tenien cap llibre sagrat.

62

B) creences gregues Els grecs creien en molts: déus com els déus del

olimp,herois,monstres i éssers fabulosos. Els déus de l’Olimp Els déus de Grècia vivien al mont Olimp, en el nord de

Grècia.• Els principals déus eren Zeus, el Pare de la família, Hera, la

seva esposa, Posidó i Hestia, germans de Zeus. Llavors hi havia una sèrie de déus no tan importants, Atenea, Demèter, els bessons Àrtemis i Apol·lo, Ares, Afrodita i Hermes. Cada déu tenia unes característiques:

63

Zeus

déu suprem de l'Olimp, el seu regne és el cel.

64

Posidó Germà de Zeus, déu del mar.

65

Demèter

Germana de Zeus, deessa de l’agricultura.

66

Hestia

Germana de Zeus, deessa de la llar.

67

Atena

Filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència.

68

Apol·lo

Fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina.

69

Àrtemis

Filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça.

70

Afrodita

deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina.

71

Hefest

fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania.

72

Ares

Fill de Zeus, déu de la guerra.

73

Hermes

Fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers.

74

Art funerari• Els grecs creien que podien evitar els seus càstigs amb

flors i ofrenes. Les persones que s’apropaven havien de ser purificats. La purificació era un acte necessari precedent per apropar-se a els déus grecs. després els cremaven amb foc la figura essencial per el sacrifici. Les ofrenes eren flors.

FET PER:

Lluís Escrits i Irene Montero

76

LA CONQUESTA DE ROMA A EUROPA

77

LLEGENDA I HISTÒRIA

• Segons la llegenda diu que Roma va ser fundada per els germans Ròmul i Rem, fills de Sílvia filla de Numitor. El Déu Mart va raptar a Sílvia, deixant-la embarassada, Numitor va deixar els fills al riu Tíber els va amamantar una lloba, fins que un pastor els va adoptar com a fills propis.

78

GRUPS SOCIALS I ELS ESCLAUS

• Patricis: eren homes adinerats que es dedicaven a la política.• Équites: La classe comercial rica.• Plebeus: la gent treballadora.• Els esclaus que eren propietat d’una persona, treballaven a les mines, al

camp, al servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.

• Els ciutadans eren els únics que podien votar a les eleccions i podien ser escollits governants.

• No podien votar:DonesNens i nenesEsclaus

79

ÉQUITES

80ESCLAUS

81

LES CASES

• Les Insules (insulaes): cases dels pobres.• Eren pisos de lloguer, es construïen al voltant de un pati interior.

• Tenien balcons i finestres • Normalment no disposaven de conduccions d' aigua.

• Domus: cases dels rics.• Constatava d’un sol pis o màxim dos.• Tenia poques finestres, la claror entrava per el pati interior (atri) i pel

peristil.

82

INSULES (INSULAES)

DOMUS

83

• Les vil·les: cases dels més rics.

• Les vil·les estaven a les afores de les ciutats. • Parausus agrícoles(estables i graners)• Per activitats artesanes(forn i ferreria)• Els habitatges dels esclaus que eren els que feien totes les feines del

camp.

84

CARRERS

• Al costat dels grans espais públics, la ciutat és travessada per un laberint de carrerons empedrats i estrets: Pompeya, Lluro i Íbers

• Estaven col·locats paral·lels i perpendicularment.

85

CIUTATS

• Eren els centre de l’imperi, es van fundar nombroses ciutats romanes.

• Hi havia una plaça central a la que tenia lloc la vida política, social i cultural s’anomenava fòrum estava porticat i tenia: un capitoli un arc de triomf un mercat i la cúria

• Termes, teatres, fons, clavegueres, circs, amfiteatres i aqüeductes.

• Pompeya, Tarraco i Galia.

86TARRACO

Amfiteatre

87

FET PER: Marc Freixa i Albert Gràcia

88

ECONOMIAECONOMIA

Gran part de la economia romana es basava en el treball dels esclaus. Tots els plebeus treballaven en l’ agricultura i la ramaderia. Una classe social més amunt hi havia els artesans. També destacava molt el comerç marítim i per caravanes. També, gràcies a les colònies aconseguien matèries primes i fabricaven productes manufacturats.

Els impostos: e: es necessitava cobrar impostos per mantenir l’exèrcit i els alts funcionaris.

El cobrament d’impostos el feia un enviat especial de l’emperador o dels prefectes.

89

ALIMENTACIÓALIMENTACIÓL’imperi romà no podria haver sigut tan extens com va ser i no hauria pogut alimentar als seus

60 milions d’habitants si no fos per l’agricultura.

La economia romana es basava en l’agricultura i la ramaderia. Cultivaven:• Blat,ordi,avena,arròs,olives,raïm,nous,pomes,prunes,cireres,albercocs,• peres,pastanagues, enciam,cols,pèsols,raves i naps.

Treien la carn que menjaven d’aquests animals:• Vaques,porcs,cabres,pollastres,coloms i oques.

Feien servir aquests animals per treballar:• Bous,vaques,cavalls,ases,mules,camells i gossos.

90

VESTIMENTAVESTIMENTA La forma de vestir dels romans no s’assembla gens a la d’ara. La roba era apropiada pel

càlid clima. Estava molt de moda portar túnica, tot i que la gent rica portava toga. La roba per treballar era més senzilla. Es lligaven un mocador a la cintura com a calçotets; Les dones es lligaven un mocador al pit.

Tots portaven sandàlies.

La roba de treball: els treballadors vestien normalment amb una túnica tot i que alguns van començar a portar pantalons curts. Anaven enganxats al cos i s’estrenyien en les turmells.

Els agricultors portaven una capa de llana.

Pentinat: al principi de Roma es solien portar pentinats senzills com un simple monyo. Més tard es van posar de moda pentinats més elaborats. Els homes elegants portaven el cabell tapant-se el front i a vegades se l’arrissaven. Fins al segle ll de Crist la majoria s’afaitaven. A partir d’això es a posar de moda la barba.

Una dona elegant: a les dones els hi agradava portar joies. Per maquillar-se feien servir creta per una pell blanca, ocre per donar color a les galtes i els llavis i sutge per enfosquir les celles.

91

TEMPS DE LLEURETEMPS DE LLEURENomés es romans més rics es podien permetre viatjar. Els romans no tan rics acostumaven a

anar a les termes, als circs,als teatres i als amfiteatres.

Els nens tenien joguines com figuretes de cera o taulells de joc.

Els nens: des de nadons acostumaven a jugar amb joguines com sonalls i animals que feien sorolls. Les figuretes eren molt populars. També eren aficionats als jocs de taula.

Els jocs preferits dels nens més grans eren les bales i un joc que consistia en aconseguir que un cèrcol rodés colpejant-lo amb un simple bastó.

Amfiteatres: la diversió preferida de la gent era anar als amfiteatres per veure lluites a mort.

En elles, homes entrenats, anomenats gladiadors lluitaven entre ells. Solien ser esclaus capturats a la guerra. També solien fer caceres amb feres. Els que no respectaven la religió eren obligats a lluitar contra animals salvatges.

Carreres de carros: Molta gent presenciava les carreres amb gran entusiasme. Dites carreres eren molt perilloses i s’apostava sobre el resultat. Cada equip era un color i s’anomenava vermells, blancs, blaus i verds.

92

Les termes: era el lloc per relaxar-se, per parlar, tractar de negocis,reunir-se amb els amics, jugar o menjar alguna cosa.

93

PROCÉS DE ROMANITZACIÓPROCÉS DE ROMANITZACIÓ

És el procés mitjançant el qual la cultura romana es va implementar sobre les cultures no romanes durant el període romà. Això va comportar la desaparició de la cultura.

Durant el llarg dels anys la romanització es va anar ampliant, no va ser un procés implantat ni cosa d’un temps, va ser el resultat de la llarga expansió de l’Imperi per els diferents territoris.

Les creences, lleis, i idioma romà (el llatí) es van anar expandint a mesura que el poder de l’Imperi es feia tangent als llocs conquerits per Roma.

Les llances es deien pilums.

94

LLATÍLLATÍ

Aquest és l’alfabet llatí.

95

CLASSES SOCIALSCLASSES SOCIALS

96FET PER: Júlia Cuenca i Elsa Hernando

97

Característiques generals de l’art romà

• Els romans són uns constructors excel·lents.• Els romans no tenien pensadors ni artistes com els

grecs.• Tipus: Religiós (temples), obres públiques (ponts,

aqüeductes, calçades), vida pública i administració (fòrum, cúria), oci (teatre, amfiteatre, circ, termes), commemoratiu (arc de triomf).

98

Alguns edificis arquitectònics

• Arc de triomf: L’arc de triomf és l’entrada solemne i apateosica a Roma d’un general victoriós.

99

Amfiteatres

Amfiteatres: totes les ciutats tenien amfiteatres, un gran estadi on s’organitzaven diversions populars.

100

Colosseu

• Colosseu: el Colosseu va ser un de les grans contruccions dels romans.

Termes

• Tots els pobles romans tenien termes.• A Roma com a mínim n’hi havia cent.• La gent no només es banyaven i nedaven

sinó que també eren centres esportius.

101

102

• Panteó: el panteó és un temple dedicat a tot els déus, és l’edifici més hermós que queda a l’antiga roma. Va ser contruït per l’emperador Adriano. Era la major cúpula del món fins el segle XX.

Temples

103

• Verges Vestals: Vesta és la germana de Juno, estava associada amb la prosperitat de l’estat Romà

104

Escultures • Totes les escultures romanes es basen en

diferents materials com: el marbre i el bronze.• Eren escultures amb realisme de persones. • Amb detalls precisos.

105

Pintures de l’època• La primera pintura romana era

essencialment abstracte semblava que derivava de les pintures emprades en els temples grecs.

106

• La segona pintura s’ anomenava estil arquitectònic hi ha efectes òptics amb simulacions d’elements arquitectònics com columnes finestres etc.

107

• La tercera pintura s’anomena igual que el segon ja que té un diferent estil: més lluires i ornementants. Tenien diferents colors.

• Preferència pintura mural i mosaic. • Realisme. • Temes mitològics, quotidians o paisatgístics.• Tenien una funció decorativa.

110

Introducció• Els romans van imitar les llegendes i van fer els seus

déus molt semblants els déus Grecs.• Els romans feien aprendre tots els déus i cultes els

pobles que conquerien.• Personificaven els seus déus• Eren vint-i-dos déus

111

Alguns Déus

• Júpiter: déu del llamp i de la tempesta.

• Mart: déu protector de les collites i de la guerra.

112

• Quirí: déu protector dels ciutadans

• Vesta: deessa que personificava el foc de la llar.

113

• Janus: es representava en dues coses, que simbolitzen el passat i el futur per poder decidir el present.

• Pels romans a família era molt important.

114

Creences

• Els romans creuen en centenars de divinitats i deixaven que els pobles conquerits conservessin les seves creences.

115

Rituals i la tradició funerària

• Casa: La família es reuneix al voltant de la llar i prop d’un

altar per honorar els déus domèstics.• El cap de la família diposita pastissos de mel, vi i

flors davant de l’altar o bé llançar flames de la llar a la part de l’àpat destinada als déus.

116

Adopció del cristianisme• Els romans van començar amb el cristianisme al

mateix temps que l’imperi romà• El cristianisme tenia cada cop més creients.

118

ON VIVIEN?

• Els ibers vivien el sud est de la Península Ibèrica, al litoral mediterrani i a les illes Balears; entre els segles VI-VII a.C, fa més de 2.000 anys. Van sorgir a partir de la mescla dels antics habitants de la zona amb noves tribus vingudes del centre d’Europa. Van rebre molta influència d’altres grans cultures, com ara la grega o la fenícia, amb les quals van tenir relacions comercials.

La part taronja és on vivien els ibers

119

ELS POBLATS I LES CASES

• Els ibers vivien en poblats emmurallats en tribus o grups dalt de turons i a prop de rius per defensar-se dels enemics. Al voltant hi havia conreus i hi feien pasturar els ramats, també practicaven l’agricul-tura, la ramaderia, el comerç i la pesca.

• Les cases eren quadrades i no gaire grans. Eren fetes de pedra, fusta i adob, que era una barreja de fang i palla. Acostumaven ha tenir un sola planta i hi havia un màxim de tres plantes, inclosa la cuina i a sota s’excavaven magatzems o sitges subterrà-nies.

120

RESTES DE POBLATS

• El poblat Ibèric d’Ullastret, a l’Empordà, encara conserva part de les muralles i a l’interior del recinte encara si poden veure restes d’habitatges,cisternes,magatzems de gra i temples.

• Calafell es troba situat al voltant del puig de Sant Andreu, un turó a prop.

• A Catalunya s’han trobat restes dels pobles on vivien el ibers:

121

GRUPS SOCIALS

• En l’època dels ibers existien diferents grups socials segons la seva monarquia política:

REIS

SOLDATS, NOBLES I SACERCOTS

ARTESANS

CAMPEROLS

ESCLAUS

122

REIS

• Els més importants de l’estructura social van ser els reis que tenien la funció de governar tot el seu poblat. Això se sap gràcies a les monedes ibers trobades.

REIS

SOLDATS, NOBLES I SACERDOTS

• Després hi havien alguns que es dedicaven; a la carta guerrera, els nobles i els sacerdots eren els que comptaven amb

més prestigi i poder.

Soldats, nobles i sacerdots

124

ARTESANS

• Per sota d’aquets grups dominants hi havia els artesans, especialitzats en el seu treball.

ARTESANS

125

CAMPEROLS

• També hi ha la gran massa de camperols, que treballaven als camps.

CAMPEROLS

126

ESCLAUS• I per últim, l'esclavitud, que tot i ser present, sembla que no era gaire important.

ESCLAUS

127

QUINES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EXISTIEN?

• Existien moltes activitats econòmiques, les que destacaven en aquella època són aquestes:

El comerç

• Els ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a l’interior de les comarques.Es distingien dos tipus de comerç: en la península ibèrica a través de les colònies en contacte amb l’orient i el que tenien lloc amb els indígenes.

128

El bescanvi• Al principi feien els tractes bescanviant altres productes; però més tard a la fi del segle III a.C es van començar a inventar els denaris que eren les seves monedes.

129

Caça i pesca

• La pesca formava part del component alimentari. El més important era la indústria de saló del peix.

• La caça també era una activitat component de la seva alimentació. Gràcies a ell podien menjar carn.

130

Agricultura i ramaderia

• L’agricultura servia per cultivar aliments com per exemple: el blat, la vinya, l’olivera....Aquets productes eren coneguts i apreciats arreu de la mediterrània.

• La ramaderia servia per domesticar i cuidar animals com les ovelles, les cabres i les vaques.

131

Metal·lúrgia

• L’artesania dels pobles ibers avançava en camps molt diversos, des de la ceràmica fins el metall. La metal·lúrgia, amb les quals es van fabricar les famoses figures del santuari ibèric, a Jaén, d’on provenien aquests exemplars:

132

• La manufactura dels teixits podien ser de matèries com la llana o el lli.

•També eren les ceràmiques fetes de peces com la terrissa. S’utilitzaven d’objectes per a la cuina i també per guardar aliments.

Manufactura

133

La mineria

Gràcies a la mineria podien obtenir ferro per fer armes i cuirasses.

134

QUINS ALIMENTS MENJAVEN?

• Els ibers menjaven molts tipus d’alimentació: un d’ells era l’agricultura cultiva: Cereals: Blat, ordi, civada...Llegums: Pèsols, faves, llenties...VinyaOliveraEls gla

135

• També tenien la ramaderia, que criaven molts animals, però quan hi havia poca caça havien de sacrificar algun animal:Cabres, ovelles, vaques....

• Aleshores pescaven en pobles costaners, on navegaven fins a trobar peixos

136

Vestimenta• Després de filar la llana o el lli, les dones feien vestits, túniques, capes i

mantes per a tota la família.

Bellesa

• Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particularitat i atraïent bellesa: Tenien vestits propis per a les festes i vestits especials per els actes religiosos.

Hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets.

Cura del cos

• La majoria d’aliments que menjaven eren molt més sans que no l’aliment d’avui en dia; pa, cereals, llegums, arròs, fruita, verdures, ous, carn, peix i llet.

137

Llengua

• Després de la conquesta romana es parlava a la península nombroses llengües. Llatí a partir del segle III a.C.

Escriptura

• Els ibers feien servir l’escriptura, era una eina molt valuosa en un temps en què el comerç amb els grans pobles mediterranis era cada cop més important.Tenien un alfabet propi que era una barreja de signes grecs i fenicis amb altres d' inventats.Encara que avui dia no ha estat desxifrat del tot.

138

Resta de l’escriptura dels ibers.

FET PER: Luis Carlos Rondán

i Joel Smelt

140

CARACTERISTIQUES DE L’ART IBER

• Una de les característiques és que es realitzaven en pedra i bronze, algunes restes estan conservades en fusta i ceràmica.

• No s’han conegut construccions religioses o civils, temples o palaus. Als poblats les obres més destacades són amb funció de defensa i muralles. També són conegudes cambres sepulcrals, com les de Galera a Andalusia o Pozo Moro a Albacete.

» Sepulcre iber

ARQUITECTURA

142

ESCULTURES

• Les escultures ibèriques no eren molt grans.• L'escultura de pedra podia ser de representacions humanes o d’animals . • També hi ha relleus amb escenes, guerreres o religioses.

• La pintura és coneguda per la ceràmica. • La decoració era geomètrica, generalment bandes horitzontals

combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius vegetals.

PINTURES

144

145

LA RELIGIÓEls ibers creien que existien llocs sagrats, valoraven la natura i pensaven que en ella habitaven éssers que la cuidaven, com esperits de les aigües,

dels boscos, del sol i de la lluna.

146

TRADICIÓ FUNERARIA• Cremaven els cossos, com un acte de purificació, guardant les cendres

dels seues familiars a recipients de ceràmica. Després, els soterraven en tombes amb els objectes personals de la persona.

147

FET PER: Daniel Aylward, Eva Michelet i Mariona Montolío

148

SITUACIÓ GEOGRÀFICASITUACIÓ GEOGRÀFICA

149

ELS POBLATSELS POBLATS

Els celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen Els celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen en zones elevades i fàcils de defensar.en zones elevades i fàcils de defensar.

• Àvila.• Mont de Santa Tecla, A

Guarda.• Castre del Rei, a Lugo.

150

151

GRUPS SOCIALSGRUPS SOCIALS

Els grups socials estaven compostos per:

• Nobles.• Homes i dones lliures.• Esclaus.

152

153

AGRICULTURAAGRICULTURA

Cultivaven generalment cereals com per exemple el blat, l’ordi i el sègol.

Sègol

154

Ordi Blat

155

RAMADERIARAMADERIA

Tenien una ramaderia molt present, formada generalment per el porcí (porcs).

156

157

METAL·LÚRGIAMETAL·LÚRGIA

• Eren bons constructors d’armes, que les feien de ferro.

• També eren bons orfebres, especialment en l’art de fer joies o objectes d’or.

158

159

LLENGUA I ESCRIPTURALLENGUA I ESCRIPTURA

Els celtes parlaven:• Gaèlic Irlandès• Gaèlic Escocès• Manx• Gal·les• Còrnic• Bretó

160

El seu alfabet es deia Ogham, originari d’Irlanda, Escòcia i de Gal·les.

FET PER: Claudia Pedret i Nil Ragàs

• Els celtes adoraven a molts déus i deesses.• Els celtes construïen imatges dels seus déus.• La religió i la política eren dirigides i administrades per sacerdots

anomenats druides. • Comptaven amb llocs sagrats, com boscos de roure, on invocaven als seus

déus.

CARACTERÍSTIQUES DELS DÉUS• Els déus generalment tenien figura humana.• Els déus homes s’associaven a la tribu i a la llar i les deesses a

la terra i als territoris. • La religió estava lligada a la màgia. L’objectiu de la religió era

demanar favors als seus déus o complaure’ls per evitar la fúria divina.

TIPUS DE DEUS

MorriganEra una deessa guerrera per martiritzar mentalment els guerrers sentenciats a la

mort. (existeixen més deus i deesses però aquesta és la més important i significativa).

TIPUS D’ART

• Una és aquella que es basa en la representació de la natura, perquè ells treballaven de l’agricultura i tenien una bona relació amb la natura.

• Per un altre lloc tenim la tendència que consisteix en ornaments basats en línees inclinades que donen lloc a uns dissenys geomètrics d’una gran harmonia.

• La tradició artesana basada en l’escultura,el treball de metall i la fusta va arribar fins a un nivell admirable.