L’EDAT - · PDF fileUna mica d’història.... Prehistòria Edat...
If you can't read please download the document
Transcript of L’EDAT - · PDF fileUna mica d’història.... Prehistòria Edat...
LEDAT
MITJANA US ATREVIU A DESCOBRIR-LA?
Qu en sabem de lEdat mitjana?
Qui eren els nobles?
I els cavallers?
Perqu creieu que tenien aquest nom? On vivien?
I els monjos sabeu qui sn?
On vivien?
La majoria de poblaci de qu treballava?
Una mica dhistria....
Prehistria Edat
Antiga EDAT
MITJANA
Edat
Moderna Edat
contempornia
LEdat Mitjana va comenar
lany 476 d C amb la
caiguda de limperi rom
Va durar fins el
descobriment dAmrica
lany 1492 d C ARA
Etapes de ledat mitjana
La majoria de gent
vivia al camp. Era una
poca molt violenta.
Inseguretat
ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA
Creixement de les
ciutats. Gran
activitat artesanal i
comercial.
Els estaments de lEdat mitjana
Juraven fidelitat al
rei i governaven
en nom seu. Eren
amos de terres i
castells.
Administraven
justicia i cobraven
impostos.
Pregaven per
lnima dels
nobles.
Posseen terres
i copiaven
manuscrits.
Vivien dacord
amb unes
normes
escrites: La
Regla.
Eren les persones
ms importants
per el seu poder
depenia dels
nobles que els
donaven suport. A
canvi els cedien
terres (feus) i els
donaven ttols.
Eren amos
dun cavall.
Vivien al
servei del
noble.
Lacompanya
ven a la
guerra.
Treballaven
les terres a
canvi de
protecci del
seu senyor.
LLAURADORS REIS CAVALLERS ECLESISTICS NOBLES
Pirmide feudal
PRIVILEGIATS
NO
PRIVILEGIATS
Societat estamental: Cada persona
formava part dun estament o grup que
tenia unes caracterstiques iguals.
Els reis cada vegada tenien ms dificultat per controlar els
seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del
suport dels nobles.
Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a
canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei
militar. Es convertien en els VASALLS dels reis.
Relaci de vasallatge
Per convertir-se en vasall, es feia la
Cerimnia d'homenatge
La societat feudal
Gran desigualtat entre nobles i pagesos
Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu
naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i
morien nobles encara que foren pobres.
OBLIGACIONS DEL LLAURADOR
- Donar una part de la collita
- Pagava impostos
- Feia tot el qu li manava el seu
senyor (cuidar animals, treballar les
seves terres..)
-Havia de pagar per fer servir el mol,
forn I premses
NOBLE
Li donava terres i li oferia protecci
davant atacs i invasions.
Podia jutjar-lo si cometia algun delicte.
Castells
FUNCIONS
Lloc de defensa
Residncia dels nobles i
servidors.
Els llauradors shi podien
refugiar en cas datac.
Segle X. Primers castells tenien la
muralla de fusta. La construcci
principal era la torre de
lhomenatge.
Al voltant shi construien les cases
dels llauradors A partir del segle XIII. Es modifiquen castells.
Murs de pedra. La torre samplia, es
construeix un pati darmes, un pont llevads,
un fossat i una esglsia. Les cases dels
llauradors solien ser dins o a la vora del castell.
Parts dun castell
Castells i cavallers
La vida als castells
http://nea.educastur.princast.es/caballeros/http://nea.educastur.princast.es/caballeros/
Els cavallers Els cavallers de lEdat
Mitjana, anaven
revestits amb una
armadura.
Duien la cara tapada
amb lelm i
empunyaven una
llana o espasa amb
la m dreta i un escut
amb el bra esquerre.
Escuder: Jove
ajudant que li
neteja les armes,
lajuda a collocar-
se larmadura i li
cuida el cavall
Lescut darmes de cada cavaller
Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre
un escut i la seua roba per permetre la
identificaci en la batalla i ms tard en les
justes i els tornejos.
Justa era un combat entre dos cavallers muntats
a cavall i armats amb llances.
VIDEO: La vida als monestirs
Els monjos i els monestirs
Monestir de Santa Maria de Poblet
http://www.youtube.com/watch?v=NT235JiSbowhttp://www.youtube.com/watch?v=NT235JiSbow
Els monjos i els monestirs
A ledat mitjana gaireb totes les persones eren
cristianes.
-Perqu creieu que eren tant importants els
monjos?
FUNCIONS: Pregar.
Treballar la terra o tenir ramats per obtenir
aliments
Copiar manuscrits
Vivien tots dacord unes normes escrites:
La Regla. Una de les normes ms estrictes
era el silenci en totes les seues activitats,
incls durant els pats.
La vida dels monjos
Els monjos resaven junts a lesglsia diverses vegades.
Una manera de resar s el Cant gregori
Els monjos havien
de dur un hbit que
els identificava i
seguir unes normes
i uns horaris molt
estrictes.
http://nea.educastur.princast.es/caballeros/principal.htmhttp://nea.educastur.princast.es/caballeros/principal.htm
Els monestirs
El monestir era la casa dels monjos i normalment estaven allats i
envoltats de camps. Per tal que els monjos no haguessen de sortir
a fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferreria, etc.
Els monestirs
tenien moltes
terres perqu
els nobles els
en donaven a
canvi de
pregar per
ells.
Els monestirs de la Comunitat
Valenciana
Viure als monestirs
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealsmonestirs/index.htmhttp://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealsmonestirs/index.htm
Lalta edat mitjana. La vida al camp
Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remena,
per eren POBRES
VILANS Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal
al qui li pagaven amb una part de la collita.
Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor.
2 TIPUS DE PAGESOS
SERFS No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del
naixement. No tenien llibertat per contreure
matrimoni, llegar bns als fills sense perms del
senyor i no podien abandonar les terres.
La vida del
llaurador
Com creieu que era la vida de pags? .
Qu creieu que passava quan hi havia una mala collita?.
Tota la familia hi treballava?.
Com era sa casa ?.
Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals
Com eren per dins?
Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp per a partir
de lany 1000 i fins lany 1348 va augmentar la poblaci, van millorar
les tcniques agrcoles i molts van anar a viure a les ciutats.
http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8
Com eren les ciutats
De qu estven envoltades les ciutats
Com eren els carrers?
Quin lloc central de les ciutats estava envoltat dedificis
importants com lesglsia o lajuntament i a ms, shi celebraven
els mercats?
- Creieu que tenien
contenidors a ledat
mitjana?
Les malalties
deurien ser
freqents?
Al principi de lEdat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles
romanes.
A partir de lany 1000 es van anar construint cases als espais buits i ms endavant es van
construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles sanomenaven
BURGS
Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comer o lartesania, la riquesa
de la qual no era la terra, sin les monedes o la plata
Els Gremis
Els artesans eren el grup ms nombrs de la ciutat. Els oficis que
aplegaven ms tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i
teixidors
Gremi: Agrupaci de persones
que fan el mateix ofici.
El comer de les ciutats: Fires i mercats
medievals
Art Romnic i Art Gtic
Art Romnic o Art Gtic
