L’ EDAT ANTIGA

L’ edat antiga és el període de temps que va des de l’

aparició dels primersescrits fins a la

caiguda de l'Imperi Romà

EGIPTE

EGIPTE

• Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil i del canal de Suez.

•  Després de la fi de l'últim imperi, l'

Imperi nou, la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers.

La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la vall del riu Nil. Els antics egipcis van controlar la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural.

ROMA

• L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental.

LA SOCIETAT DE ROMA

• Es divideixen en tres grups:

• Els patricis: eren els grans propietaris de terres i els comerciants rics.

• Els plebeus: eren els petits propietaris artesans.

• Els esclaus: eren persones obligats a treballar per als patricis.

•

ON VIVIEN?• Vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos.

També els rics vivien en cases luxoses anomenades domus.

ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA• A Roma hi ha hagut diferents tipus

d'organitzacions polítiques: 

• Monarquia: consistia en que un sol home ,el rei, prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava

República: on la participació dels habitants hi jugava un paper molt important. Impereri: un sol home anomenat emperador, pren les decicions ell sol.

GRÈCIA• Grècia és un estat del sud-est d'Europa, situat a la

punta meridional de la península Balcànica. • La Grècia moderna té les seves arrels

en la civilització de l'Antiga Grècia.

• sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a tal, el lloc de naixement de la democràcia,[1] la filosofia occidental,[2] els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics i el teatre.

CLIMA• El clima de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.

POLITICA DE GRÈCIA • La República de Grècia és una democràcia

parlamentari multi partidista. El seu poder legislatiu és investit pel seu Parlament i pel govern grec. Des de la restauració de la democràcia l'any 1974, el seu sistema de partits fou tornat entre el liberal-conservador Nova Democràcia i el Moviment Socialista Panhel·lènic.

HISTORIA DE GRÈCIA

• Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de Creta, la civilització minoica, i més tard a la Grècia continental, la civilització micènica.

ELS IBERS:

• Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del segle VI aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis,andosins, bergistans, ausetans,etc.

La cultura ibèrica• El concepte de cultura ibèrica no és

un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.

L'anomenada "cultura ibèrica" tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental.

. Aquesta cultura florí entre el segle VI al II o el I aC, depenent de la romanització de cada zona en concret. Diversos autors grecs dels segles VI i IV esmenten els pobles que habitaven la façana mediterrània de la Península.

L’escritura• Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura diferents al nord i al sud, l'ús exhaustiu de l'escriptura al nord enfront de l'ús residual al sud, l'absència d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l'ús de falcates al sud i d'espases cèltiques tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i esteles inscrites del nord, decoració ceràmica geomètrica al nord i figurada al sud, etc.

 Justament són esmentats per primer cop a l'Ora Maritima d'Aviè, escrita al segle IV, però que es basa en un periple del segle VI aC, possiblement redactat a partir d'un original fenici. En els versos 472 i 474 llegim: "I, al davant de les Illes, els ibers estengueren el seu domini fins als Pirineus, establerts àmpliament al llarg de la Mar Interior".

• A part del periple copiat per Aviè, els autors clàssics (grecs i romans) que parlen dels ibers anomenats com a tals se situen cronològicament entre el segle II aC i el II dC, és a dir, en plena època romana: ens referim a Apià, Estrabó, Polibi i Ptolemeu, bàsicament. La regió on es va parlar la llengua ibèrica presenta diversos substrats culturals; el més ancestral seria la cultura cardial del primer neolític, d'origen oriental; durant l'època calcolítica, el nord desenvoluparà el megalitisme, l'inici de l'edat del bronze està marcat per la difusió de la cultura del vas campaniforme, des d'on es desenvoluparan diversos grups culturals regionals durant la resta del període.