Treball sagrada familia aroa andrea
38
ANDREA MARTÍNEZ AROA WASELLE RELIGIÓ 2012-13
-
Upload
religio-escola-jaume-balmes -
Category
Education
-
view
514 -
download
7
Transcript of Treball sagrada familia aroa andrea
ANDREA MARTÍNEZ
AROA WASELLE
RELIGIÓ 2012-13
LA SAGRADA FAMÍLIA
2
ÍNDEX
- Gaudi ................................................................................................................. 4
- Introducció ....................................................................................................... 5
- Historia .............................................................................................................. 6- 8
Plaça Estelada .............................................................................................. 9
- Arquitectura .................................................................................................. 10
Columnes ........................................................................................................ 10 - 11
Les voltes ............................................................................................................ 12 - 13
Les Torres i cimboris .................................................................................... 14 - 15
Els pinacles ......................................................................................................... 15
Els finestrals ....................................................................................................... 15 - 16
Mides interiors .....................................................................................................17
La cripta ................................................................................................................ 18
Absis i sagristes ............................................................................................... 19 - 20
El claustre ........................................................................................................... 21 - 22
- Façana del Naixement ..................................................................................... 22
- Porta de l`esperança ........................................................................................ 23
- Porta de la caritat ................................................................................... .............. 23
- Porta de la Fe ................................................................................................. 24 - 25
LA SAGRADA FAMÍLIA
3
- Façana de la Passió ........................................................................... 25 -27
- La Flagel·lació .......................................................................................... 27
- La crucificació ...................................................................................... .....28
- Portes ....................................................................................................... 28 - 29
- Porta de la façana de la Gloria ................................................... 29 –30
- Porta de la façana de la Gloria dels Subirachs ........................ 31
- Maqueta ............................................................................................ 32
- Col·laboradors principals .......................................................... 33 -34
- Museu ................................................................................................. 35
- Parròquia ............................................................................................ 35-36
- El temple ............................................................................................. 37
- Opinió personal........................................................................... 38
LA SAGRADA FAMÍLIA
4
ANTONI GAUDI: UN HOME EXCEPCIONAL.
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10
de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut
internacionalment com un dels genis més
rellevants de la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar per realitzar els seus
estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on
les seves primeres obres van estar influïdes per
diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc,
fins arribar a l'explosió del modernisme on va
aconseguir d'implantar un estil propi, amb la
utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la
geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus
edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per
Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels
màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent
observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.
Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més
monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el
Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que
s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.
LA SAGRADA FAMÍLIA
5
INTRODUCCIÓ
El Temple Expiatori de la Sagrada Família , basílica coneguda habitualment
com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme
català i que ha esdevingut tot un
símbol de Obra inacabada de
l'arquitecte català Antoni Gaudi esta
situada al barri de la Sagrada Família
al districte de l`Eixample de la ciutat.
En aquest temple, combina el
tractament escultòric naturalístics
amb les torres. Segons dades de l'any 2004 la Sagrada Família és el
monument més visitat per damunt fins i tot de l'Estat Espanyol . El 2008 va
rebre més de 2,7 milions de visitants. L'obra realitzada per , Antoni Gaudí, la
cripta i la façana del Naixement, foren declarades per la UNESCO el 2005
El concepte de temple expiatori que la seva realització s'efectuï a partir
d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar
les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran
renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han
pres una forta embranzida.
La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica catòlica pel
papa Benet XVI 7 de novembre de 2010.Malgrat que no és una catedral,
diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que
Gaudí volia donar-li.
LA SAGRADA FAMÍLIA
6
HISTORIA
El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de
l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i
Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar
un temple dedicat a la Sagrada
Família Sant Josep, la Mare de Déu i
Jesús. A més del temple, el projecte
comprenia la construcció d'escoles. El
primer arquitecte contractat va ser
Francesc de Paula del Villar, el qual
va traçar un projecte neogòtic amb
una església de tres naus amb creuer
i un absis amb deambulatori; el dia de
Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona, coincidint
amb la proclamació al Concili Vaticà I de Sant Josep com a patró de l'Església
Universal. Francesc de Paula del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant
la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa
va ser la casa de Josep i Maria a Natzarè. Els desacords de Villar amb
Bocabella i amb el seu assessor, l’arquitecte Joan Martorell i Mantells, van fer
que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres per recomanació del
mateix Martorell, amb el qual Gaudí havia col·laborat com a ajudant– amb un
nou projecte molt més ambiciós.
El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic
projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de
tendència naturalista modernista, amb una gran torre central de 170 metres
dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències
místic-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el vessant
estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la
resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims
anys abans de la seva mort.
LA SAGRADA FAMÍLIA
7
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a
l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual també
intervingueren els seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. Se
sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers,
dotze escultors i un nombre indeterminat
de fusters i serrallers.
El 1891 es van començar les obres de la
façana del Naixement.
Gaudí va comprendre que mai veuria
acabada la seva obra i que existia la
possibilitat que, a la seva mort, el
projecte es retallés per manca de
finançament o interès. Pensava que si
construïa la nau central (dins la qual
consagrar l'església) per després ampliar
progressivament al seu voltant amb les
torres, l'absis i les façanes, el projecte es
podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest
motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de
les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava
un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense
acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou
significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés.
Del temple, Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola
amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé
estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l'absis.
A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es
concentraria només en l'obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la
seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la
construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.[14]
LA SAGRADA FAMÍLIA
8
Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme,
el 12 de juny de 1926.
A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec
Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el qual va acabar les tres torres
que faltaven en la façana del Naixement. El 20 de juliol de 1936, l'endemà
passat de l'alçament militar que va originar la guerra civil espanyola, grups
anticlericals van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual
Gaudí havia treballat, i on es trobaven els seus esbossos, maquetes i models.
A causa d'això i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar
plànols ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per això, quan al
1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-
se en primer lloc com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma
més fidel a les idees de Gaudí.
L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres
arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de
Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en
què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i
Armengol, des del 1985, forma part de l'equip que dirigeix les obres del temple.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el
projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan
adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El
1999 rebien el Premi Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica
convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.
L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com
ara el disseny assistit per ordinador. La data de finalització de les obres,
seguint el ritme actual, seria el 2026, segons la previsió aproximada feta l'any
2011 per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família.
El temple va ser dedicat al culte i declarat basílica menor el 7 de novembre de
2010 pel papa Benet XVI.
LA SAGRADA FAMÍLIA
9
Plaça estelada
A La Veu de Catalunya, va sortir publicat al 1902
un dibuix del Temple realitzat per Joan Rubió i
Bellver, col·laborador de Gaudí, amb el nom el
somni realitzat que es va completar amb la
presentació a l'Exposició de París al 1910 entre el
15 d'abril fins al 30 de juny a la planta baixa del
Grand Palais, amb una maqueta a escala 1:25 de
la façana del Naixement, policromada per Josep
M. Jujol i uns dibuixos d'una plaça estelada que
Antoni Gaudí havia proposat a l'ajuntament de
Barcelona. En el seu projecte demostrava les
distàncies necessàries des d'un angle de 30 graus horitzontal i vertical per a la
perfecta visió del temple, car així sempre permetia veure dues façanes. La seva
proposta no va ser acceptada.
A l'arxiu municipal de Barcelona es conserven uns plànols de l'any 1916
presentats per Gaudí, davant la vista de l'aprovació municipal d'un nou pla per
l'entorn del temple. Finalment aquesta aprovació no recollí cap de les
proposicions fetes per l'arquitecte. Aquests plànols van ser publicats l'any 1928
a Gaudí, de Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
Projecte de plaça estelada per
la Sagrada Família (1916).
LA SAGRADA FAMÍLIA
10
ARQUITECTURA
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el
creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles
poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantaires que circumden
l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base
essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura
religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de
l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les
virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la
seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements
als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de
Prosper Guéranger, recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts
al cap de l'any, així com en el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a
Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada
pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels
apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza
el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la
Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau.
COLUMNES
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es
descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és
geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estelats.
El capitell té la forma de un gran nus ligni, d’o surten les columnes més primes
que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a
l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l’Ira, considerat més
resistent.
LA SAGRADA FAMÍLIA
11
El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc
Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alçada, amb trencadís
per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de
suport de les naus
de la Sagrada
Família amb
l'armadura
corresponent i la
pedra, que
segons cada
columna es fa
amb pedra de
Montjuïc, granit,
basalt i pòrfir.
Gaudí havia fet ús
del formigó armat
al Parc Güell i en
els terminals dels
campanars de la
façana del
Naixement, en els
quals s'ha
confirmat l'ús del
ciment porland.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són
dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols :Sant
Pere i Sant Pau al costat de l'altar, i la resta als bisbats continuadors de l'obra
apostòlica; els de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell,
Solsona, Tortosa i Perpinyà, en el creuer, de la resta d'Espanya: Mallorca,
València, Saragossà, Granada, Burgos, Sevillà, Valladolid, Toledo i Santiago, a
la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants
patrons de cada diòcesi.
LA SAGRADA FAMÍLIA
12
Les voltes
Les voltes són perforades a les claus, amb forma d'hiperboloide per permetre el
pas de la claror exterior. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de
concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular
de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions.
Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la
forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes,
primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, v a
desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se
suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava
el funicular de forces i la forma de l'estructura.
Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats
amb els petits sacs de perdigons, va determinar
experimentalment la forma idònia de l'estructura,
que ell va anomenar "estereostàtica", que
reproduïa l'estructura
òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop
posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura
idònia per treballar a compressió.
Segons Gaudí: “L'estructura que tindrà la
Sagrada Família la va provar primer a la Colònia
Güell. Sense aquest assaig previ no s'hauria atrevit a adoptar-la per al temple.”
Las naus laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el
1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central
s'utilitzen voltes catalanes de maó pla a una alçada de 45 metres, ocupant els
espais intermedis unes peces triangulars de vidre venecià verd i daurat, a
manera de trencadís, que representen fulles de palmera.
LA SAGRADA FAMÍLIA
13
Gaudí va anar modificant la seva concepció del temple al llarg dels anys, ja que
les interrupcions de les obres per falta de recursos econòmics li van donar
temps per cercar noves solucions estructurals. Així mateix, va aprofitar la seva
experimentació en altres projectes per incorporar a la Sagrada Família les
seves innovacions més reeixides: la cripta de la Colònia Güell, així com les
galeries i viaductes del Parc Güell, li van servir per adoptar noves solucions
arquitectòniques basades en hiperboloides i paraboloides, així com en
columnes helicoïdals. Igualment, les torres de la Sagrada Família estaven
inspirades en un projecte no realitzat per unes Missions Catòliques
Franciscanes a Tànger 1892, encarregat pel marquès de Comillas.
De la mateixa manera que l'exterior, l'interior té un gran significat religiós: la
cúpula de l'absis estarà coberta amb un mosaic representant les vestidures de
Déu cobrint la volta del cel, i del trifori més alt de l'absis penjarà un llum de set
braços que simbolitzarà l'Esperit Sant. L'altar quedarà emmarcat per un arc de
triomf amb el Calvari de Jesús, completant així la Santíssima Trinitat. L'arc de
triomf portarà el cant del Glòria de l'Ordinari de la Missa, així com un baldaquí
coronat per una creu, de la que sortirà una parra que teixeix amb els seus
pàmpols tot el baldaquí, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del
Laterà.
L'any 2010 es va acabar de cobrir l'interior del temple, fet que va permetre la
seva consagració pel papa Benet XVI el dia 7 de novembre. Per a aquest
esdeveniment es van inaugurar diverses obres creades recentment seguint les
instruccions de Gaudí: a la part interior del portal de la Passió es va col·locar a
les lloses del terra un baix relleu sobre l'Entrada de Jesús a Jerusalem, obra de
Domènec Fita; es va col·locar l'altar, constituït per un bloc de pòrfir iranià de 3
metres de longitud i 7.500 quilos de pes; al costat de l'altar es va situar la
càtedra episcopal, que té gravats els noms dels tres sants bisbes de
l'arxidiòcesi de Barcelona: Sant Sever, Sant Pacià i Sant Oleguer; sobre l'altar
es va instal·lar un baldaquí penjat, en forma d'heptàgon, realitzat en metall
d'uns cinc metres de diàmetre, del que pengen carrassos de raïm en vidre,
pàmpols en coure i espigues en fusta blanca, amb laterals de pergamí i coberta
de tapís, tot cobert de pa d'or de 22 quirats; del baldaquí penja una figura de
LA SAGRADA FAMÍLIA
14
Crist crucificat en terracota, obra de Francesc Fajula; finalment, es va instal·lar
un orgue, construït en un taller de Collbató.
TORRES I CIMBORIS.
Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales
helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per
una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a
cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que
tindran 125 metres d'alçària; coronaran els pinacles els símbols de l'home per
Sant Mateu, el lleó per Sant
Marc, el brau per Sant Lluc i
l'àliga per Sant Joan. La torre
central estarà dedicada a Crist i
se situarà sobre el creuer, un
gran cimbori de 170 metres;
serà coronada per la creu
gaudiniana tridimensional.
Definit per Gaudí com :
El cimbori és l’exalçament del temple. Té vida exterior i interior , ha de donar
llum a l'altar. Ja que el creuer és el lloc més fosc del temple,damunt d’ells ha
d'haver-hi el coronament de l'edifici per accentuar la forma piramidal. Torres de
la Sagrada Família.
Les torres tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels apòstols
estan rematades per pinacles de mosaic venecià policromat amb escuts amb la
creu i unes esferes blanques, que simbolitzen la mitra episcopal; també figuren
l'anell i el bàcul episcopal, així com les inscripcions Hosanna, Excelsis i
Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la Santíssima Trinitat (la
del Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell, símbol de martiri;
LA SAGRADA FAMÍLIA
15
i la de l'Esperit Sant de color taronja, síntesi dels altres dos. Així mateix, cada
torre porta inscrit el nom en llatí i la paraula Apostolus junt amb una escultura
de l'apòstol que representa. També es poden apreciar d'altres inscripcions com:
Jesús, Maria, Josep; Sursum corda; Gratia plena; Ora pro nobis; i les sèries
aurum, thus, myrrham ,en llatí: or, encens i mirra i "oració, sacrifici, almoina" en
català.
Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars,
accionades per la força del vent. Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i
lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del
temple.
Així mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple:
armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris,
tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.
Tot aquest conjunt s'encercla amb tres façanes, dedicades al Naixement, la
Passió i mort, i la Resurrecció o la Glòria, totes les quals tenen una àmplia
iconografia.
PINACLES
A l'exterior, darrere els murs del claustre s'observen altres murs pertanyents a
les naus laterals del temple, amb un basament
de quatre metres començant a sobre uns
finestrals de vint metres d'alçada, i sobre
aquests una sèrie nova de vitralls de deu
metres d'alçada, al mainell sobre cada
finestral hi ha els Sants Fundadors: Ignasi de Loiola, Josep de Calassanç,
Domènec de Guzman, Pere Nolasc, Ramon de Penyafort, Francesc de Paula,
Teresa de Jesús, Joaquim de Vedruna, Antoni Maria Claret, Felip Neri, Joan
Bosco i Josep Manyanet i Vives. Els frontons exteriors estan coronats amb
pinacles de cistells de fruita de ceràmica de colors.
LA SAGRADA FAMÍLIA
16
FINESTRALS.
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per
Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el
neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de
l'arquitectura del seu projecte final. Es pot apreciar que al nivell de sota la
cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb
unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes
ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos. En els que són sobre les
cantories i fins els trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un
hiperboloide el·líptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures
rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès
Mark Burry, que havia estat becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-
1980, i en va fer un estudi a través
de la informàtica. Aquests finestrals
s'allarguen amb un frontó terminal en
forma de fruits de mosaic. El tercer
tipus en correspondència amb la nau
central és semblant a l'anterior, amb
d’hiperboloides eclíptic, però només
amb dos hiperboloides sobre les
quatre obertures rectangulars. Uns
elements estrellats i arrodonits a la
part superior completen aquests
finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloria.
El temple disposa de nombrosos vitralls en els seus finestrals, dels que
destaquen els elaborats pel vidrier català Joan Vila i Grau utilitzant vidre de
diferents colors per representar temes variats. Les vidrieres dels creuers van
ser les primeres de col·locar-les seguint la idea original de Gaudí. La vidriera
principal del creuer de la façana de la Passió simbolitza la Resurrecció, i les
vidrieres laterals i les de la nau principal representaran els sants i santuaris. La
Jerusalem Celestial estarà representada amb l'Anyell, l'arbre de la vida, els
LA SAGRADA FAMÍLIA
17
fruits de l'Esperit Sant, àngels, ocells, branques i fulles (palma com a símbol de
martiri i llorer com a símbol d'intel·ligència). Als finestrals de les naus laterals
estaran les paràboles de Jesús:
Jo sóc la llum, la veritat i la vida,
Jo sóc la Resurrecció, Jo sóc la
font d'aigua viva, Jo sóc la vinya,
Jo sóc el bon sembrador, Jo sóc
el bon pastor. Al sortint interior
dels murs laterals del temple hi
haurà peixos en mosaic, uns
nedant cap a l'altar amb la boca oberta i d'altres tornant amb l'hòstia a la boca,
com fidels amb l'Eucaristia. Els finestrals de la nau central mancaran de colorit,
ja que es realitzaran amb vidres clars per simbolitzar la puresa i permetre una
més gran entrada de llum.
MIDES INTERIORS.
Les mides són, a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Glòria
a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del
Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que és la suma dels quinze metres
de la nau central més els set i mig de cada nau lateral.
Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de
les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:
7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
15 metres: l'ample de la nau central i l'alçada de la cantoria.
30 metres: l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
45 metres: l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
60 metres: la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
75 metres: alçada de la volta de l'absis.
90 metres: la longitud de la nau amb l'absis del Temple.
LA SAGRADA FAMÍLIA
18
LA CRIPTA.
S'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta
circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de
volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un
deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor
de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta
de la imatge de Sant Josep és de Maximín Sala Sánchez i va ser policromada
pel pintor Guixà.
Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de
la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats es troben la de
la Mare de Déu de
Montserrat, la de
Crist crucificat de
l'escultor Carles
Mani i Roig i que
conté la sepultura
de Josep Maria
Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura
d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan
representats la vinya i el blat, símbols de l'Eucaristia, obra del mosaïcista Mario
Maragliano.
A causa de l’incendií provocat per la guerra civil espanyola del 1936, l'any 1940
se'n va fer una restauració a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.
L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. Està funcionant
normalment com a església parroquial.
LA SAGRADA FAMÍLIA
19
ABSIS I SAGRISTIES.
L'absis ocupa la capçalera del temple, entre les façanes del Naixement i la
Passió; en el seu centre se situarà la capella de l'Assumpció, i tindrà dues
sagristies als laterals, intercomunicades pel claustre, que envoltarà tot el
recinte. Gaudí va dedicar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu, de la qual era
un gran devot.
L'absis és una de les parts de la Sagrada Família que manté un cert estil
neogòtic, ja que junt a la cripta (sobre la qual està construït) va ser realitzat en
les primeres fases de construcció entre 1890 i el 1893; a l'exterior es poden
veure els vitralls, corresponent tres a
cada una de les set capelles que consta
l'absis. Es troben als pinacles dels pilars,
a mitja alçada, les figures d'unes
gàrgoles amb figures d'animals,
principalment rèptils. A les terminacions
de les llanternes de les capelles hi seran
simbolitzades les invocacions al Messies.
A la part interior es construirà, rodejant el
presbiteri, una tribuna de graderia al llarg
i al voltant de l'absis, per allotjar el cor
infantil; estarà cobert per la torre
dedicada a la Mare de Déu, de 120
metres d'alçada.
Conté una profusa decoració escultòrica on destaquen les estàtues dedicades
a Sants fundadors d'ordes religiosos :Sant Antoni Abat, Sant Benet de Núrsia,
Santa Escolàstica, Sant Bru, Sant Francesc d’Asses, Santa Clara i Sant Elies,
així com els anagrames de Jesús ,la inicial del seu nom envoltada per una
corona d'espines, de la Mare de Déu, la seva inicial amb la corona de Reina
dels Cels i la Terra i Sant Josep ,la seva inicial acompanyada de narcisos, flors
que evoquen la puresa i la castedat. Així mateix, s'hi troben nombrosos
LA SAGRADA FAMÍLIA
20
elements de la natura com a herbes : principalment el blat, com a símbol de
l'Eucaristia i animals.
Les baranes altes de les capelles portaran decoració floral de l'antífona del
Petit Ofici de la Benaurada Verge Maria : cedre, palma, xiprer, cínamom , rosa,
olivera i bàlsam. Les llanternes de les capelles tindran els símbols de les
antífones de l'última setmana d'Advent, conegudes com "antífones de l'O":
Sapiència: saviesa, amb un lleó i un anyell com a unió de la força i la
mansuetud.
Adoni: invocació hebraica de Déu ,corona ducal i ceptre.
Radi Jesse: vara de Jesse.
Clavis David: clau com a signe de domini.
Orients: sol com a símbol de justícia.
Rex Genitiu: pedra angular pedra amb l'anagrama de Jesús i corona
reial.
Manel Rex: rei i legislador
,mantell reial, espasa i
taules de la Llei.
Als costats de l’abscís es
construiran les dues sagristies,
d'una alçada de 46 metres, amb
una cúpula de dotze cares, amb
dotze rosasses triangulars per on
entrarà la llum exterior.
LA SAGRADA FAMÍLIA
21
EL CLAUSTRE.
El claustre, iniciat a l'any 1895, està dissenyat per fer el recorregut al voltant del
temple com una espècie de deambulatori; en ser Gaudí un fervent devot del
rosari, ho va disposar així per resar-lo en processó. Les voltes són d'aresta i
entre elles es troba una rosassa de tres ogives.
A les interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada a la Mare de
Déu en diverses advocacions: la de Montserrat i la del Roser a la del
naixement, i la de la Mercè i la dels Dolors a la façana de la Passió. La del
Roser la va dissenyar Gaudí i la va
realitzar l'escultor Llorenç Matamala i
Piñol, amb la imatge central de la Mare
de Déu amb el Nen Jesús, flanquejada
per Sant Domènec i Santa Caterina; al
costat esquerra de la porta es troben
representats els reis David i Salomó, i al
costat dret els profetes Isaac i Jacob.
S'acabà aquest portal l'any 1899.
A cada cantonada del claustre, a la part
exterior, hi haurà un monument amb tres
obeliscs, més gran el central, cada grup
amb un punt cardinal amb les seves representacions i símbols.
Estan construïdes les parts de la façana del Naixement i una part de la façana
de la Glòria amb gran profusió de decoracions escultòriques i de la façana de la
Passió.
Situada a la part nord-oest es trobarà la capella de l'Assumpció, de planta
quadrada; tindrà dues entrades directes des del carrer, estarà coberta amb una
volta hiperboloide i amb un cimbori de 30 metres d'alçada, la cúpula
representarà la misericòrdia i serà com un mantell sostingut pels àngels dels
pinacles i la inscripció Salve, Regina, Matern misericòrdia. La capella tindrà
forma de llitera de pedra, evocant la llitera amb la qual es treia en processó
LA SAGRADA FAMÍLIA
22
l'anomenada Mare de Déu d'Agost de la Catedral de Girona. Gaudí es va
inspirar a l'obra de Lluís Bonifaz de la seu gironina, reproduint a la capella
detalls com els cortinatges, la corona, els pilars i els àngels. A la galeria hi
haurà 12 àngels -per les 12 estrelles de la corona de la Mare de Déu amb els
fruits de l'Esperit Sant; sota la galeria hi haurà la dormició de la Mare de Déu, la
mort de Sant Josep, la presentació de Maria al temple per Sant Joaquim i
Santa Anna i les noces de Canà. Als portals hi haurà els sants d'advocacions
barcelonines, Sant Roc i Sant Josep Oriol. Aquesta capella actuarà com a unió
amb el claustre en ambdós costats.
FAÇANA DE NAIXEMENT.
La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida
de Gaudí, i el procés de construcció va continuar per aquesta porta.
És situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a
dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la
porta principal i entre les quatre
torres, es troba un xiprer que
representa l'arbre de la vida, coronat
amb una creu en forma de T ,
simbolitzant Déu Pare, amb unes
diagonals a sobre seu en forma de X
que és la simbologia del nom de
Crist i, finalment, un colom amb les
ales obertes en al·lusió a l'Esperit
Sant.
LA SAGRADA FAMÍLIA
23
PORTA DE L’ESPERANÇA.
S'hi representen escultòricament a la part central les noces de Josep i Maria
emmarcades en forma de gruta, l'anagrama de sant Josep, Jesús a l'obrador
de Natzarè, el degollament dels Innocents, la fugida a Egipte, la flora de
Palestina i una representació de la muntanya de Montserrat.
També podem observar la col·locació d'animals domèstics
com ara oques, o ànecs com a al·lusió a la fauna del Nil, així
com flora d'Egipte. El pòrtic està rematat per un gran pinacle
semblant als penyals de Montserrat, amb la inscripció Salva
nos.
PORTA DE LA CARITAT.
És la porta central, amb columnes flanquejant-la que representen la Mare de
Déu i sant Josep, tal com podem veure a les inscripcions a mitja alçada. A la
base hi ha dues tortugues, una de mar ; a la banda litoral i una terrestre ;a la
banda de muntanya: a l'Edat mitjana solia haver-hi una torre damunt de la
tortuga representant la ciutat de Jerusalem; al renaixement fou substituïda la
torre per una Fama trompetera, com es pot veure al parc Orsin de Bomarzo
Itàlia. Els grups escultòrics Adoració dels pastors 1981 i Adoració dels Reis
d'Orient 1982 són obra de Joaquim Ros i Bofarull.
La forma superior de les columnes representa fulles de
palmera simbolitzant l'arbre genealògic de Crist, amb els
noms dels seus avantpassats. El grup escultòric de la
Nativitat és obra de Jaume Busquets de l'any 1959, així com
també el grup de l'Anunciació, de l'any 1966. El Cor d'àngels
nens, destruït a la Guerra Civil, ha estat realitzat novament per Etsuro Sotoo.
Els àngels sostenen una inscripció que diu: Jesús est natius. Venite, adoremus,
davant el missatge els ocells van al peu del bressol, segons la nadala popular
catalana El cant dels ocells.
S'hi representa també el pessebre, l'estel de Betlem, l'eucaristia, la coronació
LA SAGRADA FAMÍLIA
24
de la Mare de Déu i, com a pinacle, el xiprer ceràmic amb coloms de color
dissenyat per Gaudí i realitzat per Domènec Sugrañes.
PORTA DE LA FE.
Representa la Visitació de la Verge, Jesús
entre els doctors del Temple, la presentació
de Jesús al Temple , la Immaculada
Concepció, la Santíssima Trinitat, la
vegetació de Palestina i Jesús fuster.
Altres elements d'ornamentació que hi ha a
totes tres portes són animals com ara rèptils,
una sargantana, petxines, gallines, ocells,
ànecs, àguiles, cargols, tortugues, etc. Pel
que fa a la flora, hi ha esculpides més de
trenta espècies corresponents a plantes de
Terra Santa, una flora mediterrània semblant a la de Catalunya: roses,
ametllers, tarongers, xiprers, algues, molsa, etc. Els àngels trompeters
representen un símbol de l'anunciació del naixement de Jesús. Foren realitzats
per l'escultor Llorenç Matamala i Piñol. Hi ha també inscripcions significatives
com «Sanctus, Sanctus, Sanctus» sobre els campanars, i el «Salva nos» sobre
la barca de Sant Pere.
També hi ha les figures de Sant Joan Baptista i Sant Zacaries, el Cor de Jesús,
cobert d'espines i d'abelles místiques que liben la seva sang, la Providència, en
forma de mà amb l'ull que tot ho veu, raïms i espigues com a símbol de
l'Eucaristia.
A l'escultura varen col·laborar Carles Mani i Joan Matamala i Flotats; moltes de
les peces es varen fer sobre el buidat dels models veritables, tant humans com
LA SAGRADA FAMÍLIA
25
animals. L'escultor japonès Etsuro Sotoo ha fet algunes de les escultures
col·locades a la façana del Naixement.
Les quatre torres campanars iniciades al 1903, són dedicades a Sant Bernabé,
Sant Simó, Sant Judes Tadeu i Sant Maties, i als terminals hi ha els atributs
dels bisbes: el bàcul, la mitra, l'anell i la creu, realitzats amb trencadís de
colors. L'acabament de la torre de sant Bernabé es de l'any 1925 i de la resta
dels campanars el 1930 així com del xiprer central.
FAÇANA DE LA PASSIÓ.
La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts
teologals,com
la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos,
inclinades de fora a dintre,
amb una cornisa que
sustenta una galeria
coberta per divuit
columnetes.
Per la façana de la Passió
o de Ponent, separada de
la plaça que du el nom del
temple pel carrer de
Sardenya, Antoni Gaudí el
1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per un monument en
memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El propi Gaudí descrivia la
seva concepció de la façana de la Passió de la següent manera:Massa
extravagant que resulti de més tètric efecte per donar una idea del cruent del
Sacrifici.
S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat construïda de manera
molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobre tot en el treball
escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre la continuació de les
LA SAGRADA FAMÍLIA
26
obres. Al 1976 s'acaben els campanars d'aquesta façana, torres que són
dedicades a sant Jaume el Menor, Sant Bartomeu, Sant Tomàs i Sant Felip,
amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'alçada de les torres
corresponents, amb unes mides les centrals de 112 metres i les dues restants
de 107 metres.
Fou decorada per Josep Maria Subirachs, que va signar el contracte amb la
junta d'obres del temple el 10 de juny de 1986. D'esquerra a dreta, les
escultures de Subirachs són les següents:
Primer pis
El Sant Sopar
L'hort de Getsemaní
La traïció de Judes
La flagel·lació
La negació de sant Pere
Jesús davant del gran sacerdot
Segon pis
El centurió Longituds
Jesús parla amb les dones de Jerusalem
Simó Cireneu
Tercer pis
Els soldats es juguen les vestidures
La crucifixió
L'enterrament
L'any 2005 es va col·locar l'escultura de l'Ascensió del Senyor, en bronze, a
una alçada de seixanta metres. El 22 d'abril de 2007 es va instal·lar una
LA SAGRADA FAMÍLIA
27
escultura de Sant Jordi,en bronze, de tres metres d'alçada, obra de Subirachs,
a la barana del Jubé, al costat interior de la façana de la Passió, a 8,5 metres
d'alçada, coincidint amb la proclamació del 550 aniversari del sant com a patró
de Catalunya i dins dels actes de celebració del 125 aniversari de la col·locació
de la primera pedra del temple.
LA FLAGEL·LACIÓ.
La primera escultura col·locada a la façana de la Passió, va ser La Flagel·lació i
com les tradicionalment esculpides al mainell està situada enfront del pilar
central del portal. Realitzada en pedra calcària travertí nica procedent del
municipi de Vélez de Benaudalla- Granada, té cinc metres d'altura i la imatge
2,60 metres, i fou enllestida l'any 1987. Segons Subirachs, la simbologia
d'aquesta obra és: els tres graons representen els tres dies del pas cap a la
resurrecció a través de la passió i la mort. Dos elements molt destacats són la
canya i el nus que ens recorda l'encarni i la tortura que sofrí. La columna està
formada de quatre tambors ,que simbolitzen els quatre braços de la creu i a la
vegada representa el món antic que Crist ve a trencar.
Ell canvia el signe de la història i per
això, si bé la columna és l’instrument del
seu martiri, ell com un nou Samsó
desencaixa i trenca la columna.
On correspondria el capitell del mainell
del portal a la seva trobada amb la llinda
hi ha una peça representant l'Alfa com a
símbol del principi, que junt amb
l'Omega, que és símbol de la fi, representa en el cristianisme ,molt habitual en
el romànic , que Déu no té fi.
LA SAGRADA FAMÍLIA
28
LA CRUCIFIXIÓ.
La representació de La Crucifixió se situa en la part més alta de l'atri; a la part
central hi ha la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la
creu formada per unes jàsseres de ferro al traç del perfil el dibuix de la I, la
primera lletra del rètol INRI : Iesvs Nazarenvs rex Ivdaeorvm. Als seus peus, en
un costat està el grup de Sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment,
Maria Magdalena, i a l'altre costat, com únic element, un crani o calavera en
representació de la mort. Com un baldaquí que cobreix el conjunt, es troba el
vel del Temple de Jerusalem que significa la història de la humanitat dividida
entre l'era anterior i la posterior a Jesucrist. Sobre la creu central figura la
inscripció Veritas, a l'arquivolta Crux fidelis i Mors et Vita, i al frontó Jesús
Natzarens, rex Judaeorum. Sobre l'arquivolta figuren creus de tots els ritus i
països, i al frontó estàtues dels profetes : Isaïes, Jeremies, Zacaries, Ezequiel,
Daniel, Jonàs i Joan Baptista ,i els patriarques :Adam, Noè, Abraham, Isaac,
Jacob, Josep, Moisès, Samuel, David i Sant
Josep.
Als acroteris del frontó, dues prefiguracions
bíbliques de Jesús: el lleó de Judà i l'anyell
del sacrifici d'Isaac. Sobre el frontó,
Resurrecció de Jesús amb l'àngel de la
guarda, Maria Magdalena i Maria Salomé.
Finalitzen el cicle de la Passió de Crist ressuscitat, al finestral del creuer, i
l'Ascensió de Jesús, entre els campanars.
LA SAGRADA FAMÍLIA
29
PORTES.
També l'escultor Subirachs s'ha encarregat de la realització de les portes de la
Passió. La porta Central la constitueixen dues
grans portes, cadascuna de les quals tenen
dos batents coberts de dalt a baix per deu mil
lletres esculpides en relleu, reproduint
fragments de l'evangeli de Mateu la part
esquerra i de l'evangeli de Joan la part dreta.
Els relleus de les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta
formulada per Ponç Pilat: I què és la veritat?.
La porta Nord representa l'hort de Getsemaní amb Jesús pregant i els apòstols
Joan, Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l'evangeli
relatiu a aquest passatge, a la part superior la Lluna i a la
inferior un poliedre extret del gravat La Malenconia d'Albrecht
Dürer.
La porta Sud està dedicada a la coronació d'espines. Es
representa Jesús coronat i bufetejat, a la part central la mateixa escena
invertida com un joc de miralls, que fan veure Jesús davant
d'Herodes a l'esquerra i la dreta davant de Pilat. Els texts són
del passatge de l'evangeli que descriuen la coronació, a més
d'un fragment de La Divina comèdia de Dant i un altre fragment
del poema de La pell de brau de Salvador Espriu.
LA SAGRADA FAMÍLIA
30
FAÇANA DE LA GLÒRIA.
La façana de la Glòria, que simbolitzarà la Resurrecció de Crist, se situarà
sobre el carrer Mallorca, de cara al mar, i per construir-la caldrà enderrocar les
cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer.
En aquesta façana Gaudí va situar una gran escalinata, que crearia un pas
subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern i estaria decorat amb
dimonis, ídols i falsos déus, cismes,
heretgies, etc. Al replà hi ha d'haver un
brollador amb un raig d'aigua de 20
metres d'altura davant de la capella
baptismal i, a l'altre costat, davant la
capella del Santíssim, una teiera on
cremi el foc de l'Eucaristia. Tot això és
exposat en un estudi de dibuix de l'any
1916. Aquestes capelles tindran una
porta directament al pòrtic, una a l'interior
i una als claustres. La iconografia
representarà el lema “A través de la
Redempció fins a la Glòria”.
Les torres campanars estaran dedicades a Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i
Sant Jaume el Major.
El pòrtic tindrà set grans columnes dedicades als set dons de l'Esperit Sant; a
les seves bases apareixeran els set pecats capitals, i als capitells les set virtuts:
Dons: Pietat, Fortitud, Intel·ligència, Saviesa, Consell, Ciència, Temor de
Déu.
Pecats: Avarícia, Peresa, Ira, Enveja, Gola, Supèrbia, Luxúria.
Virtuts: Generositat, Diligència, Paciència, Caritat, Temprança, Humilitat,
Castedat.
LA SAGRADA FAMÍLIA
31
Aquesta façana tindrà cinc portes corresponents a les cinc naus del temple,
amb la central, triple, que donarà entrada a la nau principal del temple, total set
portes representant els sagraments:
Baptisme
Confirmació
Eucaristia
Penitència
Orde sacerdotal
Matrimoni
Unció dels malalts
PORTA DE LA FAÇANA DE LA GLÒRIA, DEL SUBIRACHS.
Al setembre del 2008 es van instal·lar les portes de la façana de la Glòria, dues
batents de bronze de dues tones cadascuna, obra de Subirachs amb l'ajut de
l'escultor Bruno Gallart. Les portes tenen inscrit el Parenostre, així com el seu
segon paràgraf Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia, en cinquanta llengües
diferents. Els poms estan formats per les lletres A i G que formen les inicial
d'Antoni Gaudí dins de la frase “que caiguem en la temptació” del Parenostre.
Figuraran també les Benaurances i les Obres de Misericòrdia corporals i
espirituals.
A la façana estaran representats: Adam i Eva, com a origen de l'ésser humà;
Sant Josep a la seva feina de fuster; la Fe, l'Esperança i la Caritat
representades per l'Arca de l'Aliança, l'Arca de Noè i la Casa de Natzaret; la
Mare de Déu; les jerarquies angèliques, i Jesús al Judici Final, amb l'Esperit
Sant en forma de rosassa i Déu Pare, formant la Trinitat augusta.
LA SAGRADA FAMÍLIA
32
La façana es completarà amb uns grans núvols il·luminats que contindran en
grans lletres el Credo (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem
coeli et terrae) i el Gènesi, situades sobre 16 grans llanternons disposats en
ordre ascendent. Les torres seran les més altes de les tres façanes, i estaran
dedicades a Sant Pere , Sant Pau, Sant Andreu i Sant Jaume el Major.
MAQUETA DE LA SAGRADA FAMILIA.
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de
la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març
de 1885, en el qual també intervingueren els seus deixebles Llorenç Matamala i
Piñol i Carles Mani. Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit
paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i
serrallers.
El 1891 es van començar les obres de la façana del Naixement.
Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la
possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de
finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central dins la qual
consagrar l'església per després ampliar progressivament al seu voltant amb
les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop
obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la
seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i
LA SAGRADA FAMÍLIA
33
menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de
l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el
temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu
personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí
va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del
Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé estava acabada
totalment, i una part del mur exterior de l'absis.
A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es
concentraria només en l'obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la
seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la
construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.
COL·LABORADORS PRINCIPALS
Reproducció del taller de Gaudí a la Sagrada Família. Destruït el 1936, es va
fer aquesta recreació a partir de fotografies.
A l'època de Gaudí van col·laborar amb l'arquitecte molts dels seus deixebles i
ajudants, com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols,
Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió.
A la seva mort, es va fer càrrec de les obres un altre dels seus deixebles,
Domènec Sugrañes, que va finalitzar la
construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven
pendents.
Després d'un període en què les obres
van estar aturades, al 1944 van ser
represes per un equip dirigit per Francesc
Quintana, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet
i Garí i Francesc Cardoner, que va
LA SAGRADA FAMÍLIA
34
assumir la direcció al 1983. Aquest equip
es va encarregar principalment de la construcció de la façana de la Passió,
seguint els plànols i maquetes deixats per Gaudí, procurant de continuar de la
forma més fidel possible l'estil personal i únic de Gaudí.
Finalment, al 1985 va ser nomenat director Jordi Bonet i Armengol, amb un
equip on figuren Carles Buxadé, Joan Margarit i Jordi Faulí i Oller. Aquest equip
s'ha encarregat principalment de la part interior del temple, aconseguint fins
avui cobrir les voltes de les naus centrals i laterals. Novament s'han seguit els
criteris marcats per Gaudí, encara que amb petites innovacions, sobretot en l'ús
de nous materials com el formigó i en l'aplicació de noves tecnologies com el
disseny en CAD i les projeccions en 3D.
El 2012 Jordi Bonet va ser substituït per Jordi Faulí i Oller, per encàrrec del
Patronat de la Junta Constructora.
Arquitectes directors d'obra:
1882-1883 - Francesc de Paula Villar.
1883-1926 - Antoni Gaudí i Cornet.
1926-1936 - Domènec Sugrañes i Gras.
1939-1966 – Francesc de Paula Quintana i Vidal.
1966-1974 - Isidre Puig i Boada.
1971-1980 - Lluís Bonet i Garí
1981-1985 - Francesc Cardoner i Blanch.
1985-2012 - Jordi Bonet i Armengol.
2012- Jordi Faulí i Oller.
LA SAGRADA FAMÍLIA
35
MUSEU
Projecte de les Missions Franciscanes a Tànger, que va servir de model a
Gaudí per les torres de la Sagrada Família.
Dibuix original de Gaudí exposat al Museu de
la Sagrada Família.
La Sagrada Família disposa d'un espai
habilitat com a museu, situat al soterrani del
temple, a l'espai inferior corresponent al
creuer, on antigament es trobaven els tallers
de l'obra. Es va inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai ofert
per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva col·locació l'any
2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la façana de
la Passió.
Al museu es poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics originals i
fotografies sobre l'evolució de les obres i el disseny utilitzat per Gaudí per
l'estructura de la Sagrada Família, compost per saquets penjats d'uns cordills i
pesos realitzats per la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les
escultures de la façana de la Passió de Josep Maria Subirachs i Sitjar.
També s'ofereix un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen distintes
exposicions temporals sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.
PARRÒQUIA
LA SAGRADA FAMÍLIA
36
L'any 1890 es van començar a realitzar misses a la cripta de Sagrada Família.
En l'actualitat, la parròquia de la Sagrada Família és la seu d'un arxiprestat que
inclou els temples barcelonins de l'Esperit Sant, Immaculat Cor de Maria, Mare
de Déu del Roser, Sant Oleguer i Sant Tomàs d'Aquino. Des de l'any 1993 fins
a l'actualitat el rector i arxiprest és Lluís Bonet i Armengol.
Amb la dedicació al culte de la nau principal, feta pel papa Benet XVI el 7 de
novembre de 2010, està previst que la nova basílica, amb capacitat per 9000
fidels, aculli només les misses de gran format, i les misses habituals continuïn a
la cripta.
Unes certes estimacions d'acord amb els avenços tècnics moderns i el
creixent nom o 2026, coincidint amb la data del centenari de la defunció
de Gaudí.
Al 2005 la part construïda per Gaudí a la Sagrada Família :cripta i façana
del Naixement, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per
la UNESCO
Al 18 de març de 2007, es va commemorar el 125 aniversari de la
col·locació de la primera pedra del temple amb una festa, concerts i
ballant una sardana, concretament La Santa Espina, prop de tot el
temple.
Tretze seran els ascensors finals de la Sagrada Família, sent el de més
alçada el del cimbori central del creuer dedicat a Crist.
El dia 7 de novembre de 2010, el Sant Pare Benet XVI va dedicar al
culte el temple i li va atorgar el títol de basílica.
LA SAGRADA FAMÍLIA
37
EL TEMPLE
Quan es començaren les obres del Temple, el 1882, els arquitectes, els
manobres i els obrers treballaven de forma molt rudimentària. Quan Gaudí
assumí la direcció de les obres, conscient que eren complexes i difícils, intentà
aprofitar tots els avantatges de la tècnica del seu temps. I així i entre d'altres,
va fer construir vies amb vagonetes per al transport dels materials, fabricar
grues per aixecar els pesos i situar els tallers a peu d'obra per tal de facilitar el
treball.
Avui, 131 anys després, la construcció del Temple segueix la idea original de
Gaudí i, com va fer l'arquitecte, s'apliquen aquelles millores tècniques que
permeten construir-lo d'una manera més segura, més còmoda i més ràpida. Ja
fa temps que les velles vagonetes van deixar pas a potents grues mecàniques,
que les antigues eines manuals s'han
reemplaçat per precises màquines
elèctriques i que els materials s'han millorat
per tal d'assegurar una excel·lent qualitat en
el procés constructiu i el seu resultat final.
L'actual Oficina Tècnica del Temple i la direcció facultativa són les
encarregades d'estudiar la complexitat del projecte original de Gaudí, de
realitzar els càlculs i les previsions constructives, així com dirigir el conjunt de
les obres.
LA SAGRADA FAMÍLIA
38
OPINIÓ PERSONAL
Ens ha agradat molt fer el treball de la Sagrada Família, perquè hem après
moltes coses d’aquest monument tant important del nostre país i reconegut a
nivell mundial.
Amb aqueta feina que hem realitzat hem après a presentar un treball .
Ens a costat molt fer-lo perquè hi ha molta informació i te una arquitectura
complexa.
El millor d’un treball és que hem treballat juntes .Hem après moltes coses i
tenim moltes ganes d'anar a visitar-la amb la família o fins i tot fer una
excursió en el col·legi
En quant a Gaudi va ser un gran arquitecte i així queda reflexa en totes les
seves obres. Hi ha paraules difícils d’entendre perquè eren d’arquitectura i
nosaltres encara no en saben. Per això hem buscat al diccionari.
Voldríem donar les gràcies a la nostra mestra Paula que nos ha ajudat i nos ha
ensenyat i corregit tot allò que nosaltres no sabíem fer .
