Treball Mineria
26
LA MINERIA ALUMNES 6è CEIP GIRONELLA CURS 2007-2008
-
Upload
ceip-gironella -
Category
Technology
-
view
3.935 -
download
0
description
mines de Cercs 6è
Transcript of Treball Mineria
LA MINERIA
ALUMNES 6è CEIP GIRONELLACURS 2007-2008
EL CARBÓ
LA SEVA FORMACIÓ
Els jaciments de carbó es van començar a formar fa 250 milions d’anys a conseqüència de cataclismes geològics que provocaren l’enterrament de grans boscos sota masses de sorra i roques. La pressió a la que es van sotmetre els boscos durant milions d’anys explica la transformació de la fusta en el material actual.
EL CARBÓ
El carbó és un mineral de tipus orgànic, format per l’acumulació de restes vegetals de fa milions d’anys.
Per això, és un combustible fòssil. La transformació de la matèria vegetal en carbó serví per usos químics i per la recerca científica.
TIPUS DE CARBÓ
Hi ha quatre tipus de carbó:
Torba: És una substància esponjosa, humida, de poc contingut calorífic, considerada el primer pas de la formació del carbó.
Lignit: És una varietat de torba, amb menys aigua, que assenyala la veritable transició al carbó de pedra. El fa apte per a usos industrials. Es troba a l’Alt Berguedà.
Hulla: Encara amb una mica de torba, però amb més concentració de carboni i menor contingut d’oxigen.
Antracita: És el carbó més pur i amb gran poder calorífic.
EL CARBÓ
EL CARBÓ
L’EXTRACCIÓ L’explotació pot ser:
MINES A CEL OBERT
Consisteix en iniciar l’explotació eliminant el recobriment dels materials no aprofitables i deixar el carbó al descobert. Aquestes explotacions destrueixen el paisatge.
Els lignits de la comarca del Berguedà es van explotar a cel obert durant un curt període de temps, entre 1975 i 1985.
EL CARBÓMINES A CEL OBERT
Mines a cel obert de Fumanya (Berguedà)
EL CARBÓ
MINERIA D’INTERIOR O SUBTERRÀNEA
Consisteix en construir galeries horitzontals o pous per extreure els recursos minerals naturals. Per les característiques geomorfològiques de la conca minera de l’Alt Berguedà es va utilitzar el sistema de galeries horitzontals, des de 1851 fins a 1991.
Al llarg del segle XX l’empresa Carbones de Berga, SA va desenvolupar un sistema de galeries complex i cada cop més tecnificat fins el tancament de l’empresa l’any 1991.
EL CARBÓ
Plano Santa Bàrbara. Foto Luigi. Arxiu Carbons Pedraforca, SA
MINERIA D’INTERIOR
O SUBTERRÀNEA
EL CARBÓ
EL TRANSPORT
El carbó s’extreia a partir d’una complexa xarxa subterrània de plans inclinats i d’una xarxa ferroviària. Els miners podien fer un itinerari interior d’uns 20 quilòmetres. A cada galeria s’obtenia carbó al front d’atac i es carregava a la cinta transportadora, que el conduïa fins a la plataforma de càrrega. D’allà era pujat per un elevador situat a la boca del pou d'extracció. Ja a l’aire lliure, el carbó es carregava a les vagonetes que el portaven a la zona de càrrega, d’on sortia amb trens o altres mitjans de transport, majoritàriament cap a les centrals tèrmiques.
EL CARBÓ
Entre els mitjans de transport més importants trobem:
el tren de les mines de Peguera,
el carrilet,
el telefèric de l’Espà i el telefèric de Vallcebre.
Tren miner, situat a les envistes de Sant Jordi. Arxiu Luigi
IMPORTÀNCIA DEL CARBÓ
El Berguedà va ser als segles XIX i part del s. XX una comarca rica, perquè molta gent treballava a les mines de carbó de l’Alt Berguedà.
La major part d’ingressos de la comarca eren de l’explotació de la conca carbonífera que va començar l’any 1860.
Va haver-hi èpoques de gran productivitat i amb molts beneficis, com en temps de les grans guerres Europees i la Guerra Civil Espanyola. Assoleix els màxims de producció i mà d’obra cap al 1960.
A partir d'aquestes dates es van començar a tancar les mines del Berguedà per falta de productivitat.
IMPORTÀNCIA DEL CARBÓ
Les mines més importants se situaven en els següents municipis:
Cercs, Guardiola de Berguedà, Fígols, Saldes i Vallcebre.
El carbó servia per fer funcionar les màquines de vapor a les fàbriques tèxtils situades el costat del riu Llobregat.
Per transportar el carbó es van construir telefèrics, túnels i plans inclinats perquè era un terreny muntanyós.
Actualment només queda una mina oberta que es tancarà a finals del 2007.
IMPORTÀNCIA DEL CARBÓ
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
HABITATGE El miner vivia amb la seva família en
un pis de 30 a 40 m2. També hi tenien dos o tres miners més com a dispesers. Aquests pagaven una part del seu salari a la família pel menjar, rentar la roba i dormir. Quan uns miners estaven treballant al torn de nit els altres dormien, i després feien l’intercanvi a l’inrevés. A la casa hi havia dues habitacions, una cuina, una comuna i un armari.
Actualment hi viuen alguns jubilats o les cases són de gent de les ciutats que hi van a estiuejar.
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
HORARI El miner anava a treballar a les 6 de
la matinada i sortia a les 6 de la tarda. Descansaven i dinaven a dins la mina.
Feien servir eines diferents de les actuals: el badall, el barral, la bàscula, la bossa de carbó, el casc, la destral, el piquet, la forca, la llàntia de seguretat, el llum de carbur, la maça, el perforador, la puntona, el vagó... Per això tenien més riscos en el treball, com alguna esllavissada, explosions i morir-se per falta d'aire.
Els podia avisar un ocell que tenien en una gàbia dins la mina.
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
SALARIS Els miners cobraven pel carbó que
treien, com més carbó treien més diners cobraven. Primer cobraven amb uns vals, que només es podien gastar a les botigues del poble i en l'economat, després es va implantar la moneda.
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
SERVEIS I EQUIPAMENTS Al poble tenien uns quants
serveis: l'escola, el metge (que era per petits i grans), un bar, la botiga, un teatre, el safareig, unes dutxes comunitàries...
Les dones treballaven generalment a la fàbrica tèxtil o bé ajudaven a destriar el carbó quan era a l’exterior de la mina.
Els nens sortien el carrer i jugaven amb els seus amics.
La plaça de Sant Romà (davant el Museu de les Mines de Cercs) es va formar amb la runa de la mina de Sant Romà.
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
EL LLEURE El diumenge era l’únic dia de festa, el
dedicaven a les activitats religioses, esportives i culturals que es duien a terme a la colònia. Celebraven moltes festes (Santa Bàrbara, la festa de la colònia, caramelles, teatre, sardanes, feien balls, .... i moltes més).
Els nens, a les hores lliures, jugaven al carrer amb els seus amics. Les dones sortien al carrer a xerrar amb les veïnes i els homes anaven al teatre o al cinema, a vegades amb les seves dones o amb els amics.
Concurs d’apuntalament celebrat el 4 de desembre de 1959. Gaietà Pedrals. Arxiu ARB
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
Saldes, any 1956: celebració del Nadal. Gaietà Pedrals. Arxiu ARB
EL LLEURE, FOTOS
A l’aplec de Sant Antoni de Feners es canten els goigs del sant (1954). Gaietà Pedrals. Arxiu ARB.
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
PERILLS EN EL TREBALL
La locomotora era accionada per un cable d’energia elèctrica situat a la part alta de les galeries. La distància que hi havia des d’aquest cable a terra i la gran humitat que hi ha a les mines, feien que aquest sistema fos molt perillós. També hi havia el perill de les explosions de gas grisú i de les esllavissades.
En l’activitat d'aquestes mines destaca un tràgic accident en el que hi hagué més morts que en tota la història de la mineria estatal. Va ocórrer el 10 d'abril de 1944 a la mina Clara de l'Espà; 34 persones deixaren la vida en una explosió de grisú (gas inflamable format majoritàriament per metà).
El funeral pels 33 miners morts a l’Espà - l’últim miner rescatat fou enterrat posteriorment- es realitzà a la serradora. Gaietà Pedrals. Arxiu ARB
LA VIDA QUOTIDIANA DEL MINER
VAGUES
Els miners feien vagues perquè no tenien un bon salari i demanaven més diners. També volien reformes a la mina per millorar les seves condicions de vida i de treball.
DECADÈNCIA DE LES MINES
Al segle XX es va produir una forta davallada en la producció de carbó. També va influir l'accident de 1975 i perquè va arribar un moment en què les despeses eren superiors als ingressos de la mina.
EVOLUCIÓ DELS TANCAMENTS
A partir de l’any 1963 es van anar tancant diferents mines de l’Alt Berguedà.
La mina Campos fou la primera en tancar definitivament les seves portes. En anys successius es van anar tancant altres mines com: la mina Maria Teresa i la de Vallcebre a l’any 1983.
A l’any 1991,el dia 31 de desembre, la mina Consolació de Cercs va tancar les seves portes.
Va ser a l’any 1992, que l’empresa “Carbones de Berga SA” acabà definitivament la seva activitat minera.
El desembre d’aquest any 2007 l’última mina del Berguedà, que és la de Saldes, tanca definitivament.
L‘ÚLTIMA MINAMINERIA DE SALDES
A la petita vila de Saldes, als peus del Pedraforca, hi trobem el centre d’interpretació del Pedraforca, el qual compta amb una exposició sobre el Massís, així com una exposició de fotografies i diverses maquetes sobre la mineria del carbó a Saldes que mostren els sistemes d'explotació passats i presents d'aquesta activitat. A més, el centre també consta d'una part dedicada al medi natural de la zona.
LA MINA
Quan es va obrir la mina, la gent que treballava al camp se’n va anar a treballar de miners.
El carbó ha marcat la història més recent de Saldes i de bona part de la comarca.
El carbó de Saldes no es va començar a explotar amb certa importància fins al segle XX; el retard de l'explotació es deu a la manca de comunicacions.
L‘ÚLTIMA MINA Les mines del Pedraforca van començar a ser explotades d'una manera
important l'any 1931 per l'empresa Carbones Pedraforca S.A.
Els mitjans tècnics van anar evolucionant i va augmentar el rendiment i també la seguretat. Es va passar de 10.000 tones/any l’any 1.943 a 80.000 tones/any el 1.985.
Tanquen la mina “CARBONES PEDRAFORCA” per què fa molts anys van comprar el terreny per a fer una mina durant dos o tres anys (però ja s'ha acabat el termini d’explotació). Un altre motiu per tancar-la és que el carbó del Berguedà és molt contaminant, de poca qualitat i poc rendible.
Tanca definitivament el desembre de l’any 2007. Amb ella s’haurà acabat l’explotació minera de la nostra comarca.
L’ÚLTIMA MINA
Instal·lacions de Carbons Pedraforca SA (al fons el Pedraforca). Joan Ribera. Arxiu ARB
Bibliografia
http://www.rutaminera.diba.es
http://ca.wikipedia.org/wiki/portada
Guia del Berguedà Ambit de recerques
VARIS AUTORS. El Carbó (Col·lecció Biodiversitat i Tecnodiversitat 2). Museu de la ciència i la tècnica de Catalunya.
RAMÓN SOLER. Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà.
SuperÈ Super 3. La Galera
Patrimoni miner de Catalunya
AYMERICH I BOIXADER, PERE; NOGUERA I CANAL, JOSEP; POUS, ROSA; RIU I RIU, MANUEL; SANTANDREU I SOLER, Mª DOLORS; SERRA I ROTÉS, ROSA. (1998) Saldes. Amalgama Edicions.
