TRANSTORN ESQUIZOTÍPIC DE LA PERSONALITAT

És un trastorn de la personalitat que es caracteritza per una necessitat d'aïllament social, comportament estrany i el pensament i creences sovint no convencionals.

QUÈ ÉS?

Situat entre la personalitat esquizoide i

l'esquizofrènia. (no s’ha de confondre amb aquest!!)

GÈNESIS I MANTENIMENT

oLa causa exacta es desconeix però es creu que

te un component genètic.

oApareix per primer cop a la infància i/o adolescència

i sorgeix a partir de comportaments solitaris i baix

rendiment escolar

oSon persones disconformes amb les maneres

habituals d’interacció humana

CARACTERÍSTIQUES

Absència d'amics propers

Incomoditat en situacions socials

Manifestació inadequada dels sentiments

Llenguatge estrany

Creences, fantasies o preocupacions estranyes

CARACTERÍSTIQUES

El comportament o l'aparença estranys, excèntrics o peculiars

Idees de referència, idees paranoides o extravagants, creences fantàstiques i preocupacions

Episodis gairebé psicótics, ocasionals i transitoris, amb al·lucinacions visuals i auditives intenses i anades pseudodelirants que normalment es desencadenen sense provocació externa.

COMMORBILITAT

Entre el 30 i el 50% de les persones amb

trastorn esquizotípic de la personalitat també pateix un trastorn depressiu major. Un segon trastorn de la personalitat, com un trastorn de personalitat paranoica, també és comuna amb aquesta afecció.

EPIDEMIOLOGIA

o S'observa aproximadament en el 3% de la població general,

o Més freqüent en homes que en dones.

o És relativament estable al llarg de la vida del subjecte, i només un petit nombre desenvolupa una esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic.

TRACTAMENT

• Psicoterapia- Es fonamenta a aconseguir del pacient una consciència de realitat, però el terapeuta ha d'esforçar-se per tenir un tracte exquisit amb el pacient per enjudiciar ni ridiculitzar les creences i conductes d'aquests subjectes.

Farmacoterapia- és potser el tractament d'elecció mitjançant dosis baixes de antipsicotics atípics, sent la dosi major, semblant a l'empleada per a l'esquizofrènia, quan aquests pacients té una descompensació psicotica.

ANALISIS D’UN CAS

L'Oriol és un noi de 17 anys que està cursant segon de batxillerat . Des de petit ha sigut un noi 'estrany' amb comportaments excèntrics. Mai ha tingut gaires amics i al començar de l'adolescència cada vegada s'ha anat tancant més. Quant la seva mare li diu d'anar a passar el cap de setmana amb el seu cosí ell s'hi nega ja que no vol ni gaudeix amb les relacions personals, la família inclosa. Escull sempre activitats solitàries, li agrada tocar el piano i descarregar música amb l'ordinador. Quan els seus pares li diuen que ha d'intentar relacionar-se més amb els demés no expressa cap mena d'interès en tenir relacions amb altres persones. Es mostra indiferent a aquestes crítiques i el seu germà de 20 anys afirma que en el àmbit emocional és molt fred. Mostra una manca per reconèixer i complir les normes socials, el que dona lloc a comportaments excèntrics. Els seus pares van decidir portar-lo al psicòleg per que fa gairebé un any que l'Oriol diu tot el que se li passa pel cap sense tenir en compte els sentiments dels demés, aquesta extrema sinceritat ens ha portat problemes i veiem que per més que li diem no entra en raó .Al llarg de tot el curs el psicòleg de l'escola pot deduir que es tracta d'un trastorn esquizotipic tot i que encara no ho pot afirmar.

PERSONATGES AMB AQUEST TRANSTORN

Salvador Dalí Marilyn Manson

Don Quijote Vincent Van Goh

Júlia Méndez Laura Pérez