Trastorn límit de la Trastorn límit de la personalitatpersonalitat

Mireia Pairó

2n Batxillerat

Psicologia

Escola Pia Santa Anna

http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_l%C3%ADmite_de_la_personalidad

Índex

• Introducció

• Característiques del Trastorn

• Epidemiologia

• Comorbilitat i altres problemes associats

• Gènesi i manteniment

• Criteris diagnòstics

• Diferenciador del trastorn

• Tractament

• Anàlisi d’un cas

• vídeo

1. Introducció

El trastorn límit de la personalitat, anomenat també borderline, és una patologia relativament nova, ja que no va aparèixer en el “Manual diagnóstico de los trastornos mentales” fins l’any 1980, i és a partir d’aquell mateix any, quan aquest trastorn comença a rebre interès.

2. Característiques

• El trastorn límit de la personalitat es caracteritza principalment per:

- una desregulació emocional

- pensament extremadament polaritzat

- relacions interpersonals caòtiques

- una inestabilitat generalitzada de l'estat d'ànim,de l'auto-imatge i de la conducta

- inestabilitat en el sentit de la identitat.

- notable impulsivitat

• Les persones afectades amb aquest trastorn són molt sensibles a les circumstàncies ambientals.

• Presenten canvis bruscs i dramàtics en l'auto-imatge caracteritzats per canvis en els seus objectius, valors i aspiracions personals o professionals.

• S'avorreixen amb molta facilitat, i sempre estan buscant quelcom a fer.

• El seu estat d'ànim acostuma a ser interromput per períodes de ira, desesperació o angoixa.

• Aversió: tendeixen a experimentar severs estats d'ànim de tensió aversiva de llarga durada.

• Labilitat: presenten labilitat emocional entre la ira i l'ansietat, o la depressió i ansietat.

• Els estats emocionals negatius: estan agrupats en sentiments de destructivitat o autodestructivitat, sentiments de fragmentació o absència d'identitat i sentiments de víctima.

• Extrema sensibilitat cap a la forma de tracte de les persones cap a ells.

• Molts canvis de positiu a negatiu: en els seus sentiments i en la seva auto-imatge.

• Conductes impulsives: com l'alcohol o les drogues, el sexe, etc.

• Veuen el món com perillós i a ells es veuen molt vulnerables i impotents.

• Família: ells se'n adonen que la seva família no els entenen.

• Relacions de parella: tenen molts conflictes en relacions de parella degut als seus alts nivells d'estrés crònic i conflictiu.

3. Epidemiologia

• S'estima que les xifres de prevalència i incidència del trastorn límit de la personalitat són:

• 0,2 – 1,8 % de la població general.

• 50% dels pacients ingressats per trastorns de la personalitat.

• Un 76% són dones. De cada 3 dones, hi ha un home.

4. Comorbilitat El trastorn límit de la personalitat mostra una elevada incidència

d'altres trastorns:• Trastorn per ansietat.• Trastorns de l'afectivitat, a més a més de la depressió clínica i

trastorn bipolar. Entre un 80 i un 100% dels pacients poden tenir depressió endògena o trastorns afectius unipolars. La dada que diferència el Trastorn de la afectivitat és la seva inestabilitat.

• Trastorn narcisista.• Trastorns d'alimentació, inclòs l'anorèxia i la bulímia. • Trastorns somatomorfs.• Molts pacients psiquiàtrics que pateixen TLP prenen substàncies

per tal de suportar alguns símptomes o per la seva impulsivitat, i això els comporta un trastorn per abús de substàncies.

5. GènesiHi ha múltiples factors de tipus biològic, psico-social i de l'aprenentatge

que poden determinar aquest trastorn, juntament amb factors ambientals. La investigació sobre aquest està en progressiu creixement, i van apareixent nous factors que el poden determinar a

mesura que s'investiga. Hi ha diverses teories explicatives:

- El model biològic: el trastorn consta d'un conjunt de síndromes clínics i cadascú amb un pronòstic i un origen propi. Proposa tres subtipus de borderline: el relacionat amb l'esquizofrènia, el relacionat amb trastorns afectius i el relacionat amb trastorns cerebrals orgànics.

- El model eclèctic – descriptiu: s'estudien les persones afectades per aquest trastorn.

- El model cognitiu: considera el trastorn com a resultat d'esquemes patrons cognitius disfuncionals.

- Teoria biosocial: el trastorn és el resultat del deteriorament de patrons previs no molt greus, donant referència als antecedents i anamnesis dels pacients.

- Model dialèctic: la majoria dels comportaments es poden explicar com a resultat d'errors dialèctics entre els pols oposats.

- Models convergents: on es van descobrint els mecanismes neurobiològics concrets que permeten el diàleg entre la base biològica i l'ambient, per explicar la variabilitat i el curs del trastorn.

- Teoria polivagal: és una de les més noves. Manifesta que els pacients tenen alterada la capacitat d'inhibir el període cardíac davant d'estímuls emocionals estressants.

6. Manteniment

• El Trastorn límit de la personalitat és un trastorn d'inici temprà i de curs crònic. Es pot manifestar en les primeres etapes de la infància, en l'adolescència o en l'edat adulta. De qualsevol manera, ha de manifestar-se abans dels 25 anys. Els pitjors casos són els que apareixen durant l'adolescència, sobre tot si la persona consumeix substàncies. Els anys en que el trastorn és més perillós acostuma a ser entre els 20 i els 35 anys, just en període en que la persona s'ha de fer adulta i independent.

• Aquest trastorn no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de la personalitat. En la majoria dels casos es va produint una estabilització a partir dels 35 – 40 anys, suavitzant els símptomes, sobre tot la impulsivitat.

7. Pronòstic

• El pronòstic en el Trastorn límit de la personalitat ve condicionat per l'edat de l'aparició dels primers símptomes, la intensitat dels mateixos i la presència de certes conductes.

- Un pronòstic negatiu: marcat per un inici temprà dels símptomes, presència d'alguna addicció i conductes suïcides

- Un pronòstic positiu: aparició dels símptomes en l'edat adulta, desaparició de conductes addictives o de conductes suïcides.

• Existeixen models de predicció de l'evolució dels pacients sotmesos a teràpia durant dos anys. Les dades indiquen que un percentatge de persones diagnosticades amb aquest trastorn poden aconseguir reduir els símptomes tot i continuar tenint-los.

8. Criteris diagnòstics

• El diagnòstic depèn de diferents criteris:

- Els trets de personalitat poden estar originats per afeccions físiques. S'ha de realitzar una avaluació inicial.

- Alguns trastorns poden tenir símptomes similars, per tant s'ha de tenir en compte les pautes de diagnòstic diferencial.

- Amb molta probabilitat el pacient patir+a altres trastorns de la personalitat, és a dir, que existeixen comorbilitats.

- La personalitat límit és un trastorn diferent en tots els pacients.

• Definitivament, la diagnosis pot ser un procés llarg i complex, que sovint dura anys i s'efectua després de diagnòstics anteriors erronis o incomplets.

8.1 EVALUACIÓ INICIAL

• L'avaluació inicial generalment consta d'un historial personal i familiar i també pot afegir un examen físic. Encara que no existeixen tests fisiològics que conformin el trastorn límit de la personalitat, es poden realitzar tests mèdics:

- Anàlisis de sang.

- Un hemograma

- Una serologia

- Un electroencefalograma i la tomografia axial computacional

• També es poden realitzar qüestionaris de personalitat.

8.2 Criteris del DSM-IV-TR

DSM és un manual ampliament utilitzat com a guia per a diagnosticar malalties mentals, i defineix el TLP com: “un patró general d'inestabilitat en les relacions interpersonals, en l'autoimatge i una notable impusivitat que comencen al principi de l'edat adulta i es donen en diversos contextos.”

• Símptomes efectius:

- inestabilitat afectiva de l'estat d'ànim

- ira i sentiments crònics d'inutilitat.

• Símptomes impulsius:

- comportaments, intents d'amenaces suicides

- relacions personals inestables.

- impulsivitat

• Símptomes interpersonals:

- esforços frenètics per evitar l'abandonament real o imaginari.

- alteració de la identitat.

• Símptomes cognitius:

- ideació paranoia transitòria.

9. Diferenciador del trastorn

Símptomes A TLP A altres trastorns

depressió Ànim baix i intermitent

Ànim baix, extens i continuo

Canvis d'humor Molt ràpids Pot durar setmanes

Disfunció cognitiva al·lucinacions en situacions d'estrés

al·lucionacions contínues i no reconegudes

Ideació paranoia Tendències no delusives

Delusions fixes

despersonalització Sensacions d'irrealitat en situacions d'estrés

No freqüent

10. Tractament El tractament d'una persona amb

Trastorn límit de la personalitat, ha de tenir en comte molts factors: primer s'ha de decidir si es realitzarà un règim ambulatori, d'hospitalització parcial o d'internació. El resultat d'aquesta decisió està basada en el risc de suicidi o d'autolesions del pacient.

Donat el doble component del trastorn, biològic i ambiental, el tractament haurà de tractar ambdos.

Els medicaments ajuden a disminuit els símptomes, tot i que la medicació per si mateixa no ajuda a l'individu a enfrontar-se a les situacions. Hi ha diversos tractaments:

• Psicoteràpia: Hi ha pocs estudis realitzats que ens proporcionin informació sobre l'eficàcia total de la psicoteràpia, però sabem que en pacients en tenen un mínim benefici. Una simple teràpia de soport per si mateixa pot millorar l'autoestima i movilitzar les forces existents dels individus.

Les psicoteràpies específiques poden implicar sesions que durin mesos o anys. La psicoteràpia habitualment pot estar dirigida a individus o a grups. La teràpia de grup pot ajudar a l'aprenentatge i la pràctica d'habilitats interpersonals i autoconsciència.

Les tres modalitats de teràpia són: la dialèctic – conductual, la teràpia enfocada a la trasferència i la teràpia focal d'esquemes. La psicoteràpia que es centra en temes emocionals surgint en la interacció entre el pacient i el/la terapeuta, coneguda com a teràpia enfocada a la transferència és la que més estimula canvis en les persones que pateixen el trastorn límit de la personalitat.

• Teràpia Cognitivo – conductual: La teràpia cognitiva-conductual és el tractament psicològic més àmpliament utilitzat per trastorns mentals, però s'ha mostrat una menor eficàcia en el TLP.

• Teràpia dialèctica – conductual: Aquesta teràpia s'utilitza com una intervenció per pacients amb conductes suicida, i es centra en l'intercanvi i la negociació entre el terapèuta i el client, entre lo racional i lo emocional i entre l'acceptació i el canvi. L'objectiu de la teràpia és fer desaparèixer les autolesions. Finalment, s'ha comprovat que redueix les autolesions i la conducta suicida, i és el millor acceptat pels clients.

• Teràpia cognitiva focal d'esquemes: És una intervenció de plantejament integratiu basat en tècniques cognitivo- conductuals o tècniques d'adquisició de competències respecte la teoria de relació amb els objectes i els elements gestàltics. Es centra directament en els aspectes més profunds de l'emoció, la personalitat i els esquemes, també es centra en la relació amb el terapeuta, la vida diària fora de la teràpia i les experiències traumàtiques infantils.

• Teràpia cognitivo- analítica: És una teràpia breu desenvolupada en el context del Servei Nacional de Salut al Regne Unit amb l'objectiu de proporcionar un tractament eficaç i asequible que pugui ser proporcionat de forma realista.

• Psicoanàlisi: molt poc utilitzada, ja que degut a la polarització del borderline, seria gairebé impossible un procés psicoterapèutic. A més a més és un procés molt lent, en comparació amb altres teràpies amb més eficàcia.

• Psicoteràpia enfocada a la transferència: és un procès psicoanalític on el terapeuta intenta explorar i clarificar la relació que tenen i així aconseguir un vincle més segur. No és molt eficaç.

• Psicoteràpia basada en la mentalització: pretén desenvolupar l'autorregulació dels pacients mitjançant una teràpia de grup de tipus psicodinàmic o teràpia individual en un context de comunitat terapéutica, hospitalització parcial o ambulatòria.

• Teràpia de parella o familiar: aquesta teràpia pot ser útil per estabilitzar les relacions de parella o familiars i en la reducció del conflicte i l'estrés en aquest àmbit, que poden empitjorar els símptomes.

10. 1 Medicació

• S'han utilitzat molts medicaments al llarg de l'evolució del TLP, però no s'ha comprovat la seva eficàcia. La medicació sempre ha anat principalment dirigida a reduir l'ansietat i la depressió, molt propis del trastorn:

- Antidepressius

- Antipsicòtics

- Altres: anticonvulsius, topiramato, etc.

11. Anàlisi d'un cas• http://www.tv3.cat/videos/910209/El-trastorn-limit-de-la-personalitat

• http://www.youtube.com/watch?v=ABQ3cSV0nxY

• http://www.youtube.com/watch?v=XASRry4yIsY 30 minutos

• Aroa Sàez és una noia de 26 anys, que pateix el Trastorn límit de la personalitat. Des de l'adolescència, quan va començar a patir els símptomes del trastorn, ha tingut un comportament bipolar, una inestabilitat anímica i molts temors. Li va costar molt reconèixer que tenia un trastorn i que necessitava ajuda, i en comptes de demanar ajuda, s'autolesionava per a que la gent se'n adonès. S'ha sentit molt incompresa per la població, no ha rebut confiança ni ajudes, i la gent amb qui pensava que podria comptar, van desaparèixer al asseventar-se del trastorn que patia. Està portant a terme un tractament farmacològic i fa vàries teràpies, les quals l'han ajudat molt.