8/18/2019 Transició 1975-1986

1/15

8/18/2019 Transició 1975-1986

2/15

#$2$% l govern drias Davarro

Aquest Cs el segon govern drias Davarro$ l primer va ser tras la mort de +arrero ,lanco$

l govern drias Davarro no va ser en vist -a que rias Davarro era considerat un puntal dedimmoilisme$ A mCs quan es va presentar el seu programa de govern es va veure que era escassamentrenovador$

ncara tot ai> el nou govern va tenir figures reformistes com4

6anuel Fraga riarne

*osC 6aria Areila

Antonio GarriguesEamC 3omes considerats de la generaci' Hdel prncepI (quan *uan +arlos encara no regnava) com4

.odolfo 6artn illa

eopoldo +alvo Jotelo

Adolfo Ju!re

l nou govern va partir de la idea de consensuar totes les decisions am el vell aparell franquista del+onsell Dacional$ Ai> es fa el B.K*+E &AJJK+A+KDJ BKLE8MJ$

n el fons era una llei molt restrictiva sore el dret de reuni' i dassociaci' que no preveienle>istncia de partits poltics$

A partir del gener de 197# es va donar una forta moilitaci' orera (la mCs important tras la guerracivil)$ a causa de les moilitacions va ser la gran quantitats de convenis colNlectius que s3avien designar$ A mCs ara ++KK era -a un sindicat organitat i que 3avia guanat en moltes empreses tras leseleccions sindicals de 1975$

ls orers que es manifestaven al carrer per defensar els seus drets van passar tamC a reivindicaraspectes poltics (el partit comunista estava darrera daquestes reivindicacions poltiques)$

Aquestes manifestacions va provocar greus enfrontaments que al mar@ de 197# a itria van morir 5trealladors al desallot-ar a aquests duna assemlea que sestava produint en una esglCsia$ a reacci'

 popular va ser molt dura$ l govern drias Davarrro estava sentenciat$

8/18/2019 Transició 1975-1986

3/15

oposici' no es va parar i cada vegada estava mCs en organitada$ es dues plataformes es van unirformant la +KK.&DA&K.A &6K+.E+A$ a situaci' reivindicativa cada vegada era ma-or$

.esumint la situaci' era4

• &eteriorament de lordre pOlic• 6anca diniciativa poltica del govern drias• Greu situaci' econmica4 atur evasi' de capitals inflaci' dun 20P

Eot ai> va fer que rias Davarro presentCs la dimissi' i que aquesta fos acceptada pel 6onarca$

Ara el rei 3avia dacceptar un dels candidats que li presentava el +onsell del .egne (rgan queassessorava al monarca)$ ntre aquests candidats estava Adolfo Ju!re que durant el govern drias

 Davarro era el Jecretari General del 6ovimiento i que 3avia destacat per la defensa de lstatutdAssociacions Boltiques i per la moderaci' durant el conflicte de itria$

#$plicar aquesta reforma$ l seu vicepresident (tinentgeneral &e Jantiago) va dimitir$

Ber la pe@a clau del primer govern de Ju!re va ser LA LLEI DE LA REFORMA POLÍTICA que vaser elaorada per 6iguel ;errero .odrgue de 6iQ'n que pretenia la legalitaci' dels partits poltics(encara que contenia algunes condicions Rpresumilement per al B+%)

l 1" de novemre de 197# les +orts franquistes van aprovar aquesta lei de reforma poltica$ Ai> les+orts franquistes desaparei>ien i sanunciava

8/18/2019 Transició 1975-1986

4/15

Mn +ongrCs dels &iputats i un Jenat escollits per sufragi universal$

Aquesta lei de .eforma Boltica es va portar a referndum per a que el pole donCs la seva opini'$ a polaci' votar? favoralement

 

l rgim franquista 3avia desaparegut per encara 3avia gent contr?ria als canvis$

Mna vegada aprovada en referndum la lei de .eforma Boltica comen@? el procCs de di?leg entreAdolfo Ju!re i lSoposici'$

es forces democr?tiques estaven agrupades en al Blataforma de Krganismos &emocr!ticos van intentargarantir les condicions idnies per fer les eleccions$ .eclamaven la desaparici' del 6ovimiento$

n aquest conte>t el B+ tenia por de ser e>cls i va comen@ar a actes de manifestaci' pOlica (era unamesura de pressi' per legalitar el partit)$ Jantiago +arrillo fou detingut el 22 de desemre de 197# perser? allierat r?pidament$

Ji el clima dels que volien un canvi era complicat els contraris al canvi (immoilistes) tampoc estavenquiets$ Cs en aquest conte>t quan la violncia terrorista -uga un paper important4

Al gener de 1977 ser? segrestat Antonio 6aria dKriol i Mrqui-o (president del +onsell dstat imemre de l anomenat H,unquerI franquista)$ l segrest el va fer el G.ABK$

l 27 de gener de 1977 moriran assassinats 5 advocats laoralistes (memres del B+ i de ++KK) alcarrer Atoc3a en mans dun comando ultradret?$

Ji la situaci' no era prou complicada es va segrestar el tinent general illaescusa (era el president del+onsell Juprem de *ustcia 6ilitar)$ Eot era un intent de provocar a les forces militars que no vanrespondre i es van mantenir fidels a les directrius del govern$

Al ferer la policia va allierar als dos segrestats i lamient es va tranquilNlitar$

Am aquesta nova situaci' calia legalitar els partits poltics (era una condici' de la lei de .eformaBoltica) com a pas per celerar eleccions$ a ma-oria de partits seran legalitats al ferer$ l Bartit+omunista dspana (B+) ser? legalitat am posterioritat (9 daril de 1977)$

a legalitaci' del B+ i del BJM+ (el nom del partit comunista a +ataluna) va ser complicada pels dos

 ?ndols4

8/18/2019 Transició 1975-1986

5/15

a provocar una crisi de govern (van 3aver dimissions de ministres) i els memres del B+ van3aver dacceptar condicions com per e>emple4 acceptar la monarquia acceptar la andera icolor(lactual) en lloc de la .epulicana i que aquesta estiguCs en tots els actes dels partits etc$$$ Eots aquests

 passos es van veure com un gest reconciliador$

n resum tras la & .FK.6A BKLE+A

  ,.EAE JD&+A

J .+KDT &.E &AGAA6DJEA B. A &+EJ

BKLE+J &M.ADE F.AD8MJ6

GAEUA+V BA.EEJBKLE+J (el B+ i BJM+ mCs tard)

J6DD W.GADJ & F.AD8MJ64

% Eriunal dKrdre BOlic

% Jindicato ertical

% 6ovimiento Dacional

Ai> doncs el 15 daril de 1977 es convoquen eleccions que es celeraran el 15 de -un (pensa que 3a de passar un temps entre que es diu que 3i 3aur? eleccions i la data de les matei>es$ +al un temps per fercampana electoral etcX)$

6olts e>iliats de la guerra civil tornaran (&olores arruri .afael Alerti etc$$) i el pare del rei (&on

*uan de ,or'n tornar? i renunciar? als seus drets 3istrics a favor del seu fill *oan +arles$

es eleccions de 1977

PROCÉS DE

NEGOCIACIÓ

  QUE DONEN LLOC

A

8/18/2019 Transició 1975-1986

6/15

an ser el 15 de -un de 1977$ Eota la campana electoral va estar marcada per una gran alegria imolta participaci'$ ls partits poltics que es van presentar van ser4

% AADUA BKBMA.$ Bresidida per 6anuel Fraga riarne$ Formava part daquest partitantics procuradors de les +orts franquistes i fins i tot ministres de Franco$

s present? com a partit conservador i am la intenci' de fer canvis graduals reformant leslleis franquistes per sense intenci' de fer una constituci' i una canvi important$

% M+& (Mni' de +entro &emocr!tico) l seu lder era Adolfo Ju!re$ 6Cs que un partit era una plataforma o grup de diferents forces poltiques$ ;i 3avia des de grups de la dreta reformistadel rgim franquista (6artn illa per e>emple) a demcrates cristians (andelino avilla) o asocialdemcrates (Fern!nde Krd'Qe)$ ncara que aquest grup es va crear de forma tardana

(el < de maig) tenien avantatge -a que el seu lder Ju?re 3avia estat clau en el procCsdemocratitador$

% BJK (Bartit Jocialista Krer spanol) s presentava com una alternativa renovadora$ esseves figures eren Felipe Gon!le i Alfonso Guerra (escollits com a lders al +ongrCs deJuresnes)$

% BA.EE JK+JEA BKBMA.$ l seu lder era nrique Eierno Galv!n$ Eenia pocs militantsi aquests eren ?sicament intelNlectuals que s3avien quedat a spana i 3avien lluitat contra elfranquisme$

% B+ (Bartit +omunista dspana)$ ls seus lders eren els antics dirigents comunistes que3avien tingut un paper important durant la guerra (+arrillo &olores !rruri)$ ncara quevolien donar uns missatges conciliadors ells eren els antics dirigents comunistes i a mCsdurant Y0 (durant el franquisme) ans 3avia 3agut a spana propaganda anticomunista$

% U8M.A &6K+.ZE+A$ l seu lder era Francisco .u GimCne$ ra dideologiacristiana i s3avia enfrontat al franquisme$ ncara que eren cristians lesglCsia no li va donarsuport (lesglCsia es va mantenir neutral en aquestes eleccions)$ an rere poc suport electoral$

A Catalunya van 3aver diferents formacions que van participar4

8/18/2019 Transició 1975-1986

7/15

% BJ+%BJK

% BJM+

% +DE.JEJ & +AEAMD[A%M+&

% BA+E &6K+.E+$ ncap@alat per *ordi Bu-ol i 6iquel .oca

% AADUA BKBMA. 

% J8M..A .BM,+ADA & +AEAMD[A$

A les eleccions no van 3aver una ma-oria asoluta de cap partit (ma-oria asoluta Cs queaconseguei>en la meitat mCs un dels diputats) per si un clar triomf de la M+&$ Al -uliol formar?

govern minoritari$A +ataluna la victria va ser del BJ+%BJK seguit del BJM+$ ls +entristes de +ataluna%M+&i el partit del Bacte &emocr?tic (+&+ i M&+) van otenir un 1#P apro>imadament cadascun$

#$Y$% l segon govern dAdolfo Ju!re$

a ser el govern que va sortir de les eleccions de 1977$ ÉS EL PRIMER O!ER"DEMOCR#TIC tras la &ictadura$

A nivell exterior  aquest govern va fer4

niciar contactes per a ingressar en la +$ es primeres negociacions van comen@ar en 1979 pelministre de relacions am la + (eopoldo +alvo Jotelo)$ spana entrar? definitivament en la + l1de gener de 19"#$

A nivell interior 4

l govern es va troar am tres prolemes que 3avia de solucionar4

1$% +rear un nou marc -urdic$ Mna nova +onstituci' (important)

2$% 6illorar la greu situaci' econmica$ a fer la lei de mesures urgents que entre altrescoses devaluava la pesseta$

igncies nacionalistes (important)

6irarem danalitar cadascun daquest punts$

8/18/2019 Transició 1975-1986

8/15

1$% A +KDJEEM+V & 197" (6BK.EADE)

a ser la laor principal de les +orts sorgides de les eleccions de 1977$ Ber elaorar%la es va fer un procediment de ponncia es a dir un grup de diputats van elaorar un esorran que posteriorment seriadiscutida a les +orts$ ls memres que van participar a la ponncia representaven les diferents ideologies

sorgides a les eleccions$ an participar4

%  Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (recorda que va ser el que va fer la lei de .eformaBoltica en el primer govern de Ju!re) per M+& Gregorio Peces Barba pel BJK Fraga

 Iribarne per Aliana Bopular Jordi Solé Tura pel B+%BJM+ i Miuel Roca per 6inoria+atalana (era el nom que reia el grup de diputats catalans -a que a les eleccions cadascun delsseus partits Rsquerra .epulicana Bacte &emocr?tic de +ataluna etc$$$% no tenien 15 o mCsdiputats escollits i aquest era el nOmero mnim per poder estar al +ongrCs representant al seu

 partit%)$

ncara que les ideologies dels participants eren molt diverses (imagineu Fraga dAB am *ordi JolC Euradel B+%BJM+) lesperit de consens i darriar a acords va estar present$

a +onstituci' va ser discutida al +ongrCs del &iputats i al Jenat a aprovada el Cs festa cada an) per que el pole votCs si la volia o no$ l vot popular va ser afirmatiu$

es caracterstiques de la +onstituci' de 197" (Cs la que tenim actualment) s'n4

+onsta de 1#9 article 11 ttols Cs rgida -a que per modificar%la necessita mCs de dos ter@os dels diputatsdel +ongrCs dels &iputats i del Jenat$

A nivell general definei> spana com un Hstat social i democr?tic de dretI organitat com unamonarquia parlament?ria$

a corona (la monarquia) tC funcions merament representatives$ e>rcit est? supeditat al poder civil$

Analitant mCs concretament4

a$% &+A.A+V & &.EJ$ stan al ttol $ Barla dels drets i de les seves garanties4inviolailitat del domicili secret de les comunicacions dret a la vida i a la integritat fsica$ Jaolei> la

 pena de mort$

 $% .A+KDJ JEA&K%JG\JA$ &iu que no 3i cap religi' oficial de lstat$ Ber inidcaque 3a d3aver cooperaci' i que les relacions sestaliran mit-an@ant concordat$ EamC garantei> lalliertat densenament religi's$

c$% FK.6A &JEAE$ *a 3o 3em dit aans$ \s una monarquia parlament?ria$ a +orona Cs3eredit?ria per lnia masculina (per ai> encara que el prncep Felipe Cs el mCs petit est? aans que les

seves germanes en la lnia de successi')$ ls actes de la +orona 3an destar ratificats pel govern (es a dirque per que el .ei vagi de viatge oficial a un pas el govern l3a dautoritar etc$$$)

8/18/2019 Transició 1975-1986

9/15

8/18/2019 Transició 1975-1986

10/15

a conclusi' daquest pacte va ser que encara que no es va portar a terme en la seva totalitat va servir perreduir la inflaci' (al 197" ser? del 19 per cent i el 1979 del 1#) i per millorar les reserves estatals$

EamC va aconseguir reduir els salaris ampliar la coertura social als empleats i generar uns impostosmCs solidaris i progressius$

istia una forta pressi' popular a favor de la recuperaci' de les lliertatsautonmiques que 3avien estat suprimides per Franco$

Assemlea de Barlamentaris +atalans van demanar la restauraci' de la Generalitat$ olien4

% &erogaci' de la llei que aolia lestatut de 19ili *osep Earradellas

% a creaci' dun govern provisional de +ataluna$

a gent va sortir al carrer al voltant de la campana Holem lstatutI$ ;i 3a dos manifestacionsimportants4

% a de l11 de setemre de 197# a Jant ,oi

% a de 1977 a ,arcelona (coneguda com la del mili' de persones)

a pressi' va ser tant gran que Ju!re va agafar la iniciativa i va negociar directament am Earradellas elrestaliment de la Generalitat (aquest va ser lOnic acte de tota la transici' de reconei>ement de lalegalitat repulicana) i la redacci' dun estatut dautonomia per a +ataluna$

*osep Earradellas va arriar a ,arcelona el 2< docture de 1977$ s va dirigir al palau de la Generalitat ala Bla@a de Jant *aume i pronunci? la famosa frase4

  H+iutadans de +ataluna4 -a s'c aquI

Earradellas va nomenar de seguida un govern dunitat (on estaven representades totes les forces poltiquesde +ataluna llevat Aliana Bopular que soposava a lautonomia) per com era un govern provisionalcalia fer un statut que fos el marc legal per fer eleccions i proclamar un govern escollit per sufragiuniversal$ 6entre es realitava lestatut el govern provisional va fer algunes normes com la delensenament oligatori del catal? a lescola$

L%E&tatut de Sau

8/18/2019 Transició 1975-1986

11/15

l -un de 197" es van reunir al Barador de Jau una comissi' de 20 diputats per realitar la redacci' dun pro-ecte destatut$ s tractava darriar al nivell mCs alt de competncies possiles dintre de la+onstituci' espanola$

l 1# de ferer de 197" va ser aprovat per lAssemlea de Barlamentaris +atalans i al mar@ de 1979 va ser 

 portat al +ongrCs dels &iputats de 6adrid$

A 6adrid van e>igir diferents modificacions (no es va acceptar que el catal? fos la Onica llengua oficial ique la Generalitat controlCs tots els impostos o les forces de seguretat$ Eras llargues negociacions les+orts el van aprovar i seria aprovat pe referndum a +ataluna el 25 docture de 1979$ a gent va votaren un ""P afirmativament$

Brincipalment lstatut contempla4

% +ataluna Cs una nacionalitat que es constituei> en comunitat autnoma$

% l catal? Cs la llengua prpia de +ataluna i -untament am el castell? Cs la llengua oficial

% l dret catal? tC preferncia sore qualsevol altre a aplicar a +ataluna (per ai> a +atalunaen els matrimonis 3i 3a separaci' de ens cosa diferent a la resta dspana on 3i 3a enscomuns)

% a Generalitat Cs la instituci' que organita lautogovern de +ataluna$ A partir daquesta esdonen tres institucions4

a$% l Barlament$ laora les lleis i pressupostos nomena al Bresident i en definitiva Cs el

representant del pole catal?

 $% l president$ \s el cap del govern$ l govern a +ataluna es diu +onsell >ecutiu i elsministres sanomenen +onsellers$

c$% +onsell >ecutiu$ Aplica les lleis fetes pel Barlament$

statut contempla com a rgan -udicial m?>im dintre de +ataluna el Eriunal Juperior de *usticia de+ataluna$ EamC estalei> un repartiment de poder entre la Generalitat i el govern central$

a Generalitat tC competncies (possiilitat de fer normes) en cultura ensenament patrimoni 3istric

 policia autonmica (mossos desquadra) etc$$$ i per contra lstat es reserva el control de la polticae>terior al poltica econmica general 3isenda etc$$$

+ataluna es finan@ava a partir de les transferncies de lstat dimpostos cedits total o parcialment i dediners que poguCs originar$

A'ue&t e&tatut durar( fin& el )**+ en 'ue entrar( en ,i-or l%actual.

A mCs daquestes tres situacions (crear una nova constituci' millorar la situaci' econmica i donar suporta les peticions nacionalistes) el govern de Ju!re va tenir tamC prolemes que venien principalment de4

a$% nvolucionisme$ es forces de>trema dreta (nost?lgiques del franquisme) van actuar perestimular un cop destat militar$ Aquest es va intentar fer Cs lanomenada Operaci/n ala0ia (nom que

8/18/2019 Transició 1975-1986

12/15

tenia la cafeteria de 6adrid on es van reunir per tramar locupaci' del Balau de la 6oncloa i segrestar alsmemres del govern que estaven reunits)$ operaci' va fracassar per informacions que es van filtrar$ nla conspiraci' figurar? Antonio Ee-ero 6olina (que posteriorment participar? en l intent de cop destat del2< de ferer de 19"1) i .icardo J!ea dnestrillas (que va ser assassinat en atemptat per EA el 19"#)$

 $% s van incrementar les accions terroristes de>trema esquerra especialment d EA querefusava la +onstituci' de 197"$ a iniciar una campana datemptats que van provocar 77 morts lan1977 i 95 morts lan 19"0 (especial afectaci' tenia sore els militars i policies)$

A +ataluna 3i 3avia un grup terrorista anomenat Eerra liure que es va dissoldre lan 1995

#$5$% E.+. GK.D & JMA.U

Mna vegada aprovada la +onstituci' de 197" el govern convoc? eleccions generals l1 de mar@ de

1979 que sefectuaren segons les regles que marcava la +onstituci'$

ls resultats van ser similars a les de 1977$

l triomf va ser per la M+& (presidida per Ju!re) seguida del BJK i com a tercera for@a el B+$ afor@a que representava la dreta sanomenava +oalici'n &emocr!tica (era lantiga Aliana Bopular ques3avia canviat de nom) nomCs va tenir 10 diputats$

A +ataluna van tornar a guanar les forces desquerres BJ+ i BJM+ darrera seu estava una novacoalici' anomenada +KD.G^D+A MDV i liderada per *ordi Bu-ol$

a M+& va formar nou govern presidit per Ju!re per es minoria$

8u va fer:

a continuar les reformes dissenades pels Bactes de la 6oncloa (per e>emple per millorar les relacionslaorals va fer lstatut dels Erealladors (recull els drets i deures dels trealladors i dels empresaris)$

8uins prolemes va tenir:

Brincipalment prolemes destailitat poltica4

Ju!re va comen@ar a ser discutit dintre del seu partit (recorda que en el fons era un partit permCs una coalici' de grups diferents)

A mCs a laril de 1979 es van celerar eleccions municipals (les primeres eleccions municipalsdemocr?tiques) on la victria dels partits desquerra va ser ma-orit?ria a les principals ciutats (a 6adrid ia ,arcelona va guanar el BJK i el BJ+ per e>emple)$

EamC a les eleccions autonmiques la M+& va perdre la meitat dels vots aconseguits a les eleccions de

1979$

8/18/2019 Transició 1975-1986

13/15

Am aquesta crisi interna se li va afegir la difcil situaci' econmica i els constants atemptats dEA$ Eotai> va fer que el principal partit de loposici' (el BJK) fes al +ongrCs una moci' de censura que va

 perdre el BJK per per la mnima$ Eot ai> va deilitar tant a Ju!re que finalment el 29 de gener de19"1 va dimitir (va alNlegar cansament personal per el van oligar les crtiques reudes dintre i fora delseu partit)$

Mna vegada dimitit Ju!re eopoldo +alvo Jotelo va ser escollit per la M+& per ser president delgovern$ J3avia de presentar al +ongrCs per ser nomenat formalment$ Ai> 3o va fer el 20 de ferer de19"1 i no 3o va aconseguir (recordeu que M+& era la for@a que tenia mCs vots per no tenia ma-oria)$Ai> doncs calia que pactCs amles forces poltiques i es tornCs a presentar al +ongrCs el dia indicat erael 2< de ferer de 19"1$

El cop d%e&tat del )1 de fe2rer de 3453

*a 3em vist aans que una amena@a al sistema democr?tic era lestament militar (3avien vist en la

legalitaci' del B+ en el procCs autonmic i en el terrorisme signes greus dalarma)$

l 2< de ferer quan al +ongrCs dels &iputats es realitava la 2a$ otaci' dinvestidura de eopoldo+alvo Jotelo com a successor de Ju!re un grup de gu?rdies civils encap@alats per Antonio Ee-ero (el deloperaci' gala>ia) va entrar al +ongrCs i va interrompre la votaci' am la famosa frase4 _8ue se sientencoQo` a la vegada va retenir tots els diputats$ BaralNlelament el capit? general de alncia *aime 6ilansdel ,osc3 va declarar lestat de guerra i va treure totes les tropes al carrer$ n aquest complot tamC va

 participar el General Armada$

l que es pretenia era paralitar el procCs democratitador i atorgar a le>rcit un paper rellevant$

intent de cop destat va fracassar -a que el rei va apari>er per televisi' desautoritant els insurrectes idonant suport al rgim constitucional (molts militars que estaven indecisos no es van afegir al cop militar$

endem? al mat els insurrectes van aandonar el +ongrCs i van deposar la seva actitud$

El -o,ern de Leopoldo Cal,o Sotelo.

eopoldo +alvo Jotelo va ser investit president del govern dos dies desprs de lintent de cop dstat$

a fer una poltica semlant a la de Ju!re$ es diferncies dintre dM+& van seguir (per e>emple es va

aprovar la lei del divorci per ai> originar? grans diferncies entre els memres del partit)$Mna de les decisions mCs importants va ser la petici' dingrCs dspana a lKEAD$ s va fer efectiva el

8/18/2019 Transició 1975-1986

14/15

#$#$% B.6. GK.D JK+AJEA

ncara que letapa socialista va del 19"2 al 199# nosaltres veurem el primer govern que va del

19"2 al 19"#$n les eleccions docture de 19"2 el BJK va otenir la ma-oria asoluta gr?cies a una campana

 protagonitada per la necessitat de canvi$ l lder del BJK era Felipe Gon!le i va ser elegit presidentdel govern$

A les eleccions de 19"2 de 19"# de 19"9 va otenir ma-oria asoluta$ A les eleccions de 199< no i va3aver de cercar pactes am els partits nacionalistes$

Eornant a les eleccions de 19"2 el BJK va otenir 10 milions de vots Aliana Bopular la meitat i eltercer partit va ser +onvergncia i Mni'$ &arrera estar? la M+& (que poc desprCs desaparei>er?) i el B+

que va patir una gran davallada i que posteriorment (19"#) promour? una federaci' de grups desquerraam el nom dquierda Mnida (M)$

A +ataluna la victria ser? clara del BJ+ el segon lloc ser? per +M (+onvergncia i Mni') seguidadA$B (Aliana Bopular)

8u va fer el govern de Felipe Gon!le:

6oltes reformes per intentar reduir la crisi econmica4

1.6 A ni,ell econ7mic4 el ministre era 6iguel ,oer (el que est? casat am la Jra$ Breisler)

% a fer una reconversi' anc?ria (promoure la uni' de ancs i de cai>es per que fossin mCsfortes)

% a fer una reconversi' industrial$ a adaptar els sectors productius a les e>igncies delmercat internacional (3avien molts sectors a spana que no eren competitius com pere>emple la siderOrgica dAstOries i el Bas ,asc o el de construcci' de vai>ells) i de l ingrCs ala +$

l tancament dempreses va fer augmentar la conflictivitat social i laoral$

% a devaluar la pesseta per millorar el comer@ e>terior$

% a e>propiar el grup financer de .ui 6ateos (.M6AJA) per evitar la seva 3ipottica fallida$

2$% Pol8tica la2oral$ s van estalir acords entre els sindicats i el govern

8/18/2019 Transició 1975-1986

15/15

guerra ruta com els GA (Grup Antiterrorista de ieraci'n) que va matar 2" persones de lentorndEA$

Y$% Pol8tica e0terior$ Brincipalment les negociacions per entrar a la +$ Ai> culminar? am lasignatura de lacta dad3esi' el 12 de -un d 19"5 i lentrada l1 de gener de 19"#$

Mn altre fet important est? relacionat amlKEAD$ Ji recordeu quan estava a loposici' es va manifestarcontrari a entrar a lKEAD i va manifestar la seva intenci' de fer un referndum$ &oncs una vegada en el

 poder i pressionat per la + (la ma-ori de memres tamC eren de lKEAD) el BJK va rectificar laseva posici' i va fer el referndum per demanant el vot positiu (lesquerra poltica i sindical demanava elvot negatiu) am una forta campana pulicit?ria$ l resultat seria dun 52P dels vots a favor delentrada$