2

SUMARI

� Espai AMPA: ........................................................ 3

� Francesc Mayós ............................. ...................... 7

� Viatge a Itàlia............................................................... 8

� Entrevista a Francesc Pané................................... .. 10

� Secundària Rock............. ..................................... 13

� DENIP ................................................................ 15

� Premis ITE a Ramon Llanes...................... ............. 16

� Viatge a Londres................................... ............... 18

� Ull Crític................................. ............................. 20

� Notícies web ................................................................ 27

� Entrevista a Francesc Nieto............................................. 30

� Equips de competició del Montsuar .................................. 32

� Gala de Batxillerat ........................................................ 35

� Creacions dels alumnes ................................................. 37

� Energies renovables ...................................................... 40

� Rally Lleida .................................................................. 42

� També hi ha cultura als passadissos ................................ 44

� Actes de cloenda del 25è aniversari (fotos)....................... 46

� Publicitat .............................................................. 9,19,31,39

Agraïments per la seva ajuda a Francesc Pané i a tot l´equip d´audiovisuals per la feina sorda

però imprescindible que desenvolupen.

Equip de redacció: Albert Berga, Francesc Camats, David Coiduras, Josep Domingo, Joan

Garreta, Meritxell Gatius, Manel Gispert, Núria Gorgues, Carolina Mateo, Gerard Montero,

Carla Rossell

Director: Josep Lara

Dipòsit legal:L-218-2002

espai ampa

- 3 -

3

CONSTRUINT LA FELICITAT

I LA PLENITUD Un adolescent que maltracta un company o ridiculitza la seva xicota; un marit que es mostra sensible i empàtic amb la seva dona; un nen que ha deixat de somriure; un home que es mostra sincer i reconeix un error; una dona que culpa els altres dels seus problemes; un nen que s’accepta tal com és i gaudeix dels altres; una adolescent que no accepta el seu cos; un adult que se sent realitzat amb la seva vida i gaudeix del present... Totes aquestes experiències vitals formen part d’una història personal que va començar en el moment de néixer. Els sentiments de felicitat i plenitud no s’assoleixen per atzar o de forma espontània, sinó que formen part d’una història personal feta d’experiències, aprenentatges i canvis. Les persones optimistes, alegres i vitals o les persones tristes, negatives i infelices, no neixen així sinó que es van fent a través de les experiències viscudes. En aquest article intentarem abordar algunes de les experiències vitals per les quals passa un nen i que poden ajudar-lo a convertir-se en una persona centrada, equilibrada i feliç.

FILLS FELIÇOS... ADULTS FELIÇOS

Tots esperem que el/la nostre/a fill/a es converteixi en una persona capaç de desenvolupar una bona relació amb ell/a mateix/a, amb els altres i amb el món que l’envolta. Que sigui capaç de conèixer-se a sí mateix/a, descobrint el potencial humà que existeix en el seu interior; que sigui capaç d’acceptar-se tal com és sense deixar d’esforçar-se per a millorar com a persona. Que pugui sentir-se responsable i ser conscient que els seus actes i decisions influiran en la seva vida i en la dels altres. Esperem que el/la nostre/a fill/a pugui desenvolupar tot això perquè experimenti la plenitud i el benestar personal. Tot adult, quan va ser nen, va rebre per part de la seva família i d’altres adults significatius una sèrie de referents i models de relació que el van ajudar a créixer i a desenvolupar la seva manera de relacionar-se amb sí mateix i amb els altres. La influència d’aquests models familiars, juntament amb la convivència i les experiències vitals, van construint una personalitat particular que determina la manera de viure i de ser al món. Per això, una de les etapes més importants del desenvolupament personal se situa en la família durant els anys d’infantesa i adolescència.

espai ampa

- 4 -

4

EL PROJECTE FAMILIAR

La família constitueix el compromís de confiança social més ferm, el pacte més resistent de protecció i de suport mutu; l’acord d’amor més profund. La família és el terreny on es desenvoluparan les relacions més generoses, segures i duradores; però també serà l’escenari on es manifestin les rivalitats, hostilitats i els conflictes personals.

Una base familiar sòlida proporciona la seguretat i la confiança necessària perquè l’infant pugui dedicar tota la seva energia i creativitat al desenvolupament dels seus recursos personals. La família serà el terreny en el qual els fills plantaran les seves arrels per a descobrir el món i a sí mateixos, però també hi trobaran els referents per a superar els reptes que planteja el creixement, la convivència i la conquesta de l’autonomia.

Per a crear una estructura familiar sòlida és necessari que els pares defineixin un espai d’hàbits i de valors compartits que han de ser transmesos als fills i que cada família establirà en funció de la seva pròpia història i circumstàncies. Hi ha valors que estan íntimament relacionats amb el sentiment de benestar i plenitud,

com, per exemple, la llibertat, el respecte, el compromís, la tolerància, l’acceptació, la solidaritat, l’esforç, el sentit de pertinença, la comunicació, el benestar comú...

El repte de cada família consistirà a trobar la manera més adequada per a encarnar, transmetre i sostenir aquests valors de manera que puguin ser incorporats pels fills en la vida quotidiana.

LA CONVIVÈNCIA FAMILIAR Per conviure és necessari acceptar l’altre tal com és i no com volem que sigui. Acceptar la naturalesa de cada fill/a, la pròpia de l’edat a cada moment i la pròpia personalitat és un primer pas per entendre’s i respectar-se en la convivència quotidiana. Acceptar les dificultats, les pors i les emocions negatives com la ràbia o la tristesa. No negar aquesta realitat ni considerar-la com un problema. Acceptar que el/la fill/a no és ideal i perfecte, i que ha nascut per a viure la seva pròpia vida i no la nostra. Acceptar que té els seus propis desitjos i interessos, moltes vegades diferents als nostres, i que el sentit que doni a la vida serà el resultat dels seus propis descobriments, dels seus propis encerts i errors.

Una base familiar

sòlida proporciona al

nen i a l’adolescent

seguretat i confiança

per desenvolupar els

seus recursos

personals.

espai ampa

- 5 -

5

Només a través d’aquesta acceptació serem capaços de veure el/la nostre/a fill/a tal com és. Acceptar aquesta realitat com a part de la vida serà el primer pas per a ajudar-lo a créixer, superar els moments de dificultat i aprendre a viure amb la major plenitud i alegria possibles.

EL PATRIMONI FAMILIAR L’amor com a principi d’integració familiar ha d’anar acompanyat de la generació d’un conjunt variat de recursos que permeti superar els reptes, els canvis i les dificultats que es generen en la dinàmica familiar (parella, fills i entorn). Cada família generarà els seus propis recursos humans, emocionals, educatius i de valors que faran possible la viabilitat del projecte familiar i el creixement de tots els seus membres. De la mateixa manera que una família dedica temps, treball i sacrifici a generar un patrimoni material i tangible que proporcioni estabilitat, seguretat i projecció en el futur, també serà necessari generar un patrimoni emocional i de valors que, si bé és intangible, és molt més rellevant en la construcció de la persona i dels seus recursos interns. Aquests proporcionaran estabilitat i equilibri emocional.

LA FAMÍLIA I EL MÓN EXTERIOR A mesura que els fills creixen necessiten viure noves experiències fora de l’àmbit familiar, que l’ajudaran a aprofundir en la seva autonomia, en un major coneixement de si mateix i en la seva seguretat personal. És necessari vèncer les pors i els prejudicis que ens puguin produir les experiències fora del nostre control i preparar-nos per a deixar-los volar. Els fills s’han de poder acostar a altres experiències vitals que els ajudin a ampliar els seus horitzons, el seu món afectiu i que els permeti desenvolupar el millor de si mateixos en diferents escenaris socials. Conviure amb altres nens i famílies, realitzar activitats que li permetin desenvolupar els seus interessos, talent i creativitat, els permetrà sentir-se més complets. I així estaran millor preparats per a afrontar els moments crítics i difícils de la vida.

Aquestes noves relacions no són incondicionals com la dels pares, sinó que plantegen exigències socials com la reciprocitat, la col·laboració, l’ajuda mútua, etc... que són necessàries per a establir relacions equilibrades i constructives.

Per conviure és

necessari acceptar

l’altre tal com és i

no com volem que

sigui.

Cada família ha de

generar el seu propi

patrimoni emocional i de

valors, fonamental en la

construcció de la

persona.

espai ampa

- 6 -

6

TORNAR A ALLÒ ESSENCIAL Vivim en una societat molt exigent en la qual ens veiem amb freqüència desbordats per una sèrie de missatges: pares perfectes, fills perfectes, ciutadans i consumidors perfectes, treballadors perfectes, esposos i esposes perfectes, etc. Una societat sense temps ni espais per estar amb nosaltres mateixos i amb els altres. Un societat centrada en el consum i a crear necessitats que ens allunyen de nosaltres mateixos i dels altres i que, moltes vegades, ens fa sentir buits, fràgils i infeliços.

Potser sigui necessari replantejar-se el sentit que li donem a les nostres vides, la manera com desitgem viure, i els esforços i compromisos que estem disposats a realitzar. Es tracta de tornar a experimentar una vida familiar centrada en les persones, en la comunicació, en el goig de la trobada amb un mateix i amb els altres, i en el gaudi de les relacions personals. Buscar una cultura de les relacions humanes, del gaudi de la naturalesa, de l’assossec i de la tranquil·litat. En resum: Tornar a allò essencial per afavorir un desenvolupament humà més ple i joiós.

AUTOR DEL TEXT:

Vladimir Reinhart, psicòleg i col·laborador de l’Escola de Pares de FaPaC Full d’assessorament de l’escola de pares de la FAPAC nº 69.

Potser ens hem de

replantejar el sentit de

la vida perquè es basi

més en les relacions

personals i en la

comunicació

FILLS SANS I FELIÇOS Per potenciar l’equilibri emocional i l’experiència de benestar i plenitud en el

nostre fill hem de tenir en compte alguns aspectes:

El nostre fill ha de ser capaç d’expressar els seus sentiments, desitjos i

opinions.

Ha d’estimar els altres i s’ha de sentir estimat per les persones que

l’aprecien.

S’ha de deixar conèixer i no aïllar-se.

Ha d’aprendre a establir diferents tipus de relacions: familiars,

amistoses, amoroses, laborals, etc, i saber diferenciar-les.

Ha de poder escoltar i comprendre els altres.

S’ha de respectar a si mateix i aprendre a valorar-se de forma positiva.

S’ha de sentir bé amb ell/ella mateix/a.

Ha de confiar en les seves possibilitats i recursos personals.

S’ha d’implicar i comprometre’s amb la realitat en què viu. Ha de

desenvolupar valors de convivència, tolerància i, al costat d’altres

persones, intentar transformar i millorar aquesta realitat.

Ha de ser conscient i responsable dels seus actes, del que fa i diu.

S’ha d’adonar que hi ha coses que fan mal i que produeixen sofriment

als altres i que, per tant, cal evitar-les.

Ha de tenir en compte que la felicitat pròpia també depèn del benestar i

la felicitat dels altres.

Ha d’anar guanyant, a poc a poc i dia a dia, majors espais d’autonomia

personal.

Ha d’afrontar els reptes i superar les dificultats que li planteja la vida,

prenent les decisions més adequades per a ell i les persones que

l’envolten.

Ha de reconèixer i acceptar les seves limitacions, i que això no

representi un dolor o una frustració insuperable. Saber acceptar el

suport i l’ajuda dels altres.

S’ha de convertir en una persona lliure, no en el sentit de fer el que

vulgui quan vulgui, sinó autònom per actuar de manera responsable,

compromesa i respectuosa amb els altres, lliure de pors i prejudicis.

Lliure, també, per no dependre excessivament dels altres, i lliure per a

obrir-se a noves maneres de pensar, sentir i viure. Lliure per a poder

estar sol amb si mateix sense sentir-se abandonat.

Ha de poder gaudir de la vida i no tenir por de viure-la.

notícies montsuar

7

EN FRANCESC MAYÓS ES JUBILA

Desprès de tota una vida dedicada a l´ensenyament, el

nostre company, Francesc Mayós, es jubila en acabar aquest

curs. D´aquesta vida professional, vint-i-quatre anys els ha

dedicat al Manuel de Montsuar, catorze com a director.

Podríem dir que és història viva del nostre centre. Se’ns

dubte un referent. Un model a seguir.

Però si la seva petjada com a educador restarà profunda, la

seva humanitat no s’esborrarà mai. Nosaltres el trobarem a

faltar. Altres se’n beneficiaran, perquè en Francesc deixa el

Montsuar però no la seva labor per construir un món millor.

Se’n va un company, un amic. Un de veritat.

Homenatge de la Paeria a l'INS MANUEL DE MONTSUAR

El dimarts 26 d’abril, es va celebrar la festa de Sant Jordi del Consell Escolar Municipal, a l’Auditori

Enric Granados.

Aquest any s’ha fet homenatge a 4 centres educatius de la ciutat: a l’ Institut Manuel de Montsuar

pel seu 25è aniversari, a l’institut Caparrella pel 30è aniversari, a l’escola Creu del Batlle pel 50è

aniversari i finalment a l’institut Màrius Torres per la seva llarga trajectòria educativa. També es va

fer un reconeixement públic al Sr. Llorenç Claramunt Goya, ex director dels Maristes de

Montserrat.

L’acte va començar amb les salutacions de l’alcalde Àngel Ros, el Regidor d’Educació i Atenció a la

Infància, Jesús Castillo i finalment el Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Lleida,

M.Àngel Cullerés.

El divendres 6 de maig, tindrà lloc en el Saló de Sessions del Palau de la Paeria l’acte oficial de la

Festa Major de maig. Amb aquest motiu es lliuraran les plaques i medalles a diferents entitats i

fundacions. L’INS MANUEL DE MONTSUAR, també rebrà la Placa de la Paeria al mèrit educatiu i

pedagògic en honor al 25è aniversari.

Meritxell Gatius i Carolina Mateo

montsuar viatger

8

Viatge a Itàlia dels alumnes de Quart d´ESO Els alumnes de 4rt d’ ESO van fer el clàssic viatge de final de curs a la vella i bella Itàlia. Un llarg viatge en autocar, amb parada a Sant Remo per descansar, i arribada al dia següent a Verona. Allí van visitar el “balcó” on Romeu va enamorar Julieta. Següent parada a la inoblidable Venècia: plaça de Sant Marc, Pont dels Sospirs, Pont de Rialto i, és clar, tots els canals que creuen la ciutat.

Dimecres tocava anar cap a la Toscana, però primer van fer una parada a Bolonya per visitar la zona universitària i les dos grans torres de la ciutat. L’endemà tocava Florència, on van poder gaudir del art de la ciutat. L’últim dia van poder visitar les ciutats de Luca i Pisa, on, com és tradicional, molts dels alumnes és van fer la fotografia “aguantant” la torre de Pisa. Aquella mateixa nit van agafar el ferri direcció Barcelona. Una nit per gaudir de la discoteca del ferri i les boniques vistes que deixava el vaixell al seu pas.

Carla Rosell

entrevista a...

10

Francesc Pané

Nom complet: Francesc Pané i Sans. Lloc i data de naixement: Vaig néixer el 27 de Setembre de 1955, accidentalment a les Borges Blanques, ja que de fet jo sóc arbequí i els arbequins tenim en honor propi de ser més valents i més actius que no pas els de les Borges. Les Borges és la capital de les Garrigues, però nosaltres sempre els fem puntetes. Residència actual: Lleida. Està casat, té fills? Estic casat i tenim dos fills. Què li agrada fer en el seu temps de lleure? M’agrada molt escriure; i ho faig. També llegir; però no ho faig tant, perquè dedico més temps a l’escriptura. I sobretot m’agrada passejar, i parlar. De fet si pogués parlar amb els amics i les amigues en una terrassa d’una cafeteria i pogués utilitzar moltes hores per fer-ho segurament ningú no podria arrencar-me’n. En quins altres instituts ha treballat? Només en un altre: l’Institut Politècnic de la Caparrella, durant cinc anys. Fa molt de temps, d’allò! Com ha estat l’experiència de tornar al món de l’ensenyament desprès de tants anys? De fet, jo tenia una certa prevenció: pensava que m’havia quedat molt endarrerit amb els coneixements i les metodologies pedagògiques. Creia que segurament tampoc no coneixia la manera de ser dels nois i les noies d’ara, perquè feia 27 o 28 anys que no donava classes... Diguem que tenia una certa temença. Però superada la porta d’entrada de l’institut, la veritat és que m’hi he trobat molt i molt bé. Han canviat molt les coses, des del primer dia que va començar a donar classes? Els alumnes, les aules, les noves tecnologies, els professors...? Crec que no ha canviat tant, però si que s’ha renovat el llenguatge pedagògic. Ara el professorat -i en conseqüència els alumnes- utilitzen un criteri i un lèxic de pedagogia que no utilitzàvem nosaltres en aquell temps. També els nois i les noies han canviat: fa 25 anys, el poder dels mitjans de comunicació, la força dels entreteniments, el poder del lleure, no eren tant forts. Segurament les famílies no tenien tants diners com per poder dedicar-ne al lleure. En conseqüència, la gent era una mica més retreta, més introvertida, i segurament tenia un sentit més gran de la responsabilitat. Des d’aquest punt de vista, jo crec que han canviat lleugerament les coses. Ara, la influència massiva dels mitjans de comunicació, de tantes oportunitats que tenim d’entretenir-nos en el temps lliure, la capacitat de consumir, segurament acaben desviant molt l’atenció de les persones. Aquest efecte es nota en les escoles, en els instituts. No he estat professor d’Universitat, però em temo que també és així. Què és el que li agrada més del seu dia a dia com a professor? I el que menys? Doncs no li sabria dir... No hi ha res que em desagradi, fora que algunes vegades algú no presti atenció quan estic explicant un concepte del qual se’n derivarà molt de coneixement necessari en les classes posteriors. Això resulta molest, perquè la meva tensió no és corresposta com caldria. En canvi, és molt i molt agradable poder sentir que, en entrar en una aula, hi ha al meu davant 25 nois i noies que són no només els meus deixebles, sinó també probablement els meus amics. Em miren i possiblement es diuen: “aquesta persona és una part de la meva esperança de futur”. Jo crec que això és molt interessant.

entrevista a...

11

Què és el que més li crida l’atenció de l'IES Manuel de Montsuar?El podria descriure amb una paraula? El seu entorn. Hi ha pocs instituts que tinguin un entorn natural de l’horta. Nosaltres podem gaudir tant del pas de les estacions! Segurament això és el que més em plau des del punt de vista físic. Altrament, ja vaig coneixent professors i professores, companys i companyes, amb els quals lliguem amistat. Això també és molt i molt agradable. No sé si passaria en un altre institut, però aquí començo a tenir grans amics i grans amigues. Què el va portar al món de la política anys enrere i deixar l’ensenyament? Sempre he estat convençut que l’exercici actiu i responsable de la política és un deure cívic –temporal, però deure- de tot ciutadà. Es un servei. I és una manera de transformar les coses de la quotidianitat per fer de la vida personal i col·lectiva una oportunitat equitativa, una conquesta de futur. Vaig deixar l’educació activa quan vaig tenir responsabilitats de gestió al sindicat d’ensenyants, primer, i a l’Ajuntament de Lleida després. Quines són les raons per les quals va escollir un partit i no un altre? Vaig escollir ICV perquè el seu historial de lluita per la recuperació de llibertat i per la unió popular de la nació catalana, des dels temps del PSUC, em semblava heroic i exemplar. Però també ho vaig fer perquè ICV té en el centre del seu ideari la construcció d’una societat en què preval la igualtat d’oportunitats, la justícia social, l’honesta distribució de la riquesa que generem amb el nostre treball. I perquè ha incorporat la lluita feminista en el seu quefer. I també perquè –havent-hi contribuït jo mateix- ICV va entroncar-se en l’ecologisme polític; en la solidaritat amb la Terra i amb les generacions que hi ha de viure. Quin paper tenia en el Parlament? Com va estar l’experiència? Ho tornaria a repetir? Què canviaria si hi pogués tornar? Vaig ser-hi portaveu del meu Grup Parlamentari en matèries com agricultura, cultura, relacions exteriors... Vaig ser ponent de fins a deu Lleis. Vaig coordinar una comissió d’impuls dels usos de la bicicleta i de les infraestructures per a aquests usos... Va ser una intensa dedicació que, a més, calia compatibilitzar amb la presència al territori de la circumscripció, atenent-hi persones i col·lectius que volien dur llur veu al Parlament. Va ser una experiència magnífica; un aprenentatge de coses importants per a mi i una oportunitat de retornar a la meva gent allò que la meva gent –el meu país- ha fet per mi. No, no ho tornaria a repetir, perquè ara ja he assumit noves formes de desenvolupament personal, nous compromisos: amb els alumnes, amb l’educació, amb la família... Però em sento feliç d’haver contribuït a la construcció constant del meu país. I pel que fa a l’ajuntament de Lleida? Quin càrrec ocupava? Quins canvis hi van haver a la ciutat duran la seva estància? Van tenir molts problemes a l’hora d’aplicar-los? També aquella va ser una etapa –més llarga que la parlamentària- vibrant. Vaig ser Regidor d’educació de la Paeria. I responsable del servei de publicacions de l’Ajuntament. Aquests espais em van permetre impulsar la xarxa d’Escoles Bressol, la xarxa de Ludoteques infantils, les experiències de participació de la comunitat educativa i dels adolescents en els afers ciutadans: el Plenari dels Infants i Adolescents, l’activació del Consell Escolar Municipal, l’impuls a premis de recerca pedagògica, l’homentage a educadores i educadors de la ciutat, la promoció de creadors i creadores lleidatans, d’escriptors i artistes plàstics... Vaig tenir la sort de poder introduir en la política municipal els conceptes de la sostenibilitat ambienta i de la mobilitat pacífica i segura. Van créixer les infraestructures per a infants i ancians en les places públiques, el carril bicicleta, la gratuïtat del BUS per a estudiants... Ens podria dir una cosa positiva i una altra negativa del món de la política? Com a positiva, que la política redistribueix la riquesa, de manera que tothom tingui suficient per viure amb dignitat. La política permet la creació d’infraestructures per a la salut, per a la mobilitat de les persones, escoles, etc. Aquest és l’objecte de la política. I és el que té de més bonic. Una cosa dolenta de la política és que molt sovint els que l’exerceixen des de càrrecs públics s’encastellen, i atenen poc les necessitats, els desitjos, els anhels i les il·lusions de la gent. i hi ha molt poc contacte, de vegades, entre els polítics i la societat que els espera o que els demana. Quina d’aquestes professions el defineix millor: polític, professor o poeta? Jo crec que la darrera. En essència, sóc aprenent d´escriptor. El poeta neix o es fa?

entrevista a...

12

Segur que tot home, tota dona, que té inclinació a escriure, és perquè ha viscut en la seva infantesa unes determinades circumstàncies que en la maduració l’inclinen a fer-ho, a expressar-se a través del llenguatge. Però ningú no neix això o allò: ens en fem, aprenem. Un s’ha de construir a ell mateix o ella mateixa, com a escriptor o escriptora, es tracta d’un esforç, d’un constant aprenentatge. Inspiració o moltes hores de feina? Ambdues coses. No és possible escriure sense tenir una idea prèvia que a la vegada que és idea és també una emoció. Però tampoc no és possible escriure bé, encara que tinguis una emoció i una idea prèvia, si després no t’hi escarrasses, si no arregles els textos, si no veus on has errat i maldes per reconduir allò que has escrit. És veritat que el més important de la poesia és saber esborrar? Doncs sí. Esborrar és de les feines més importants. I no només en poesia, en la fotografia també, i en pintura... Crec que en tots els oficis passa el mateix: aprens dels teus errors; allò que és erroni, no només has de saber-ho superar, sinó que ho has d’oblidar, perquè no ho pots lliurar als altres si ets conscient que és un error. Es pot escriure poesia per canviar el món? La poesia sempre ha estat escrita per canviar el món! No sé si s’escriu sempre amb la intenció de canviar-lo, el món. Però certament, quan llegim poesia -literatura en general- crec que ens transformem com a lectores i lectores: guanyem sensibilitat en aspectes de la vida moral, sentimental, o de la vida social; i això ens serveix com a instrument per a renovar la vida. La literatura és una arma molt pacifica. Estic convençut que l’escriptura és el que més canvia el món, encara que no ens n’adonem. Diga´m uns versos que t´agradin especialment i per què? N’hi ha uns de Quevedo, d’un sonet, que acaba dient, si fa no fa: “serán ceniza mas tendrán sentido,/ polvo serán, mas polvo enamorado.” M’agrada tot el sonet... i aquest acabament esplèndid! És un cant d’amor amb la consciència que l’amor és el límit de la vida. Ve la mort i s’acaba tot. I no obstant, si hi ha amor, les cendres segueixen enamorades. Són capaces de sobreviure a un acte tan brutal com és la mort. Un poeta? M’agrada molt Carles Riba. Però si jo hagués d’aconsellar la lectura d’algun poeta en lletres catalanes als meus alumnes, aquest seria Joan Salvat-Papasseit, perquè és tendre, rupturista, aventurer, d’una poesia jove... I és fàcilment entenedor. I per què escrius? Perquè crec que és la manera més sincera i eficaç de poder expressar allò que penso, allò que sento. I perquè tots tenim la necessitat de connectar amb el gènere humà. La lectura és lliure, ningú no té l’obligació de compartir el que jo escric, com jo no tinc l’obligació de compartir allò que escriuen d’altres; però en canvi, ens comuniquem, encara que sigui des de la no acceptació del que pensa l’altre: ens comuniquem i aprenem. I si establim connexió, ja no importa el temps, ni la distància: el llibre és el nostre llaç. De tots el poemes que ha escrit, quin és el més especial? I el que ha tingut més èxit? Dels llibres de poesia segurament el més especial per a mi és “Flames al jardí”, no és pròpiament un llibre, se’n va fer una edició molt curta d’uns 300 exemplars. Era un opuscle. És un llibre que parla d’amor, rallant l’erotisme. Però del que n’estic més satisfet sense dubte és d’“Hores d’olivera”: una recreació poètica de la passió de Jesús, des del moment que entra a Jerusalem i la gent l’aclama, fins que el crucifiquen i ell mor en la seva solitud. Té alguna cosa a punt de publicar? Sí, una novel·la llarga. Amb molts personatges; de recerca psicològica, bàsicament de les dones i d’una protagonista turmentada per les experiències de la seva adolescència. Potser serà publicada pels volts de Nadal. En tinc encara una altra, de novel·la acabada durant la Setmana Santa passada. En desconec el futur, d’aquesta ara com ara.

Carolina Mateo, Meritxell Gatius i Núria Gorgues

13

SECUNDÀRIA ROCK · 2011 El dia 12 d’abril, va tenir lloc la IX Trobada de grups de música rock o Secundària rock amb la participació dels instituts Gili i Gaya, Guindàvols, Ronda, Maristes, Episcopal i Montsuar. A més del concert conjunt, enguany hi va haver un taller al matí sobre el procés d’enregistrament d’un CD, a càrrec d’Òscar Labella. A partir del tema “Twist & shout”, els nois i noies participants van anar enregistrant, pista per pista, les diferents parts de la cançó (bateria, guitarra, veus i baix) en un procés similar al que es practica en qualsevol estudi d’enregistrament professional. Cal dir que el resultat final va ser prou interessant i divertit! A la tarda, vam fer el darrer assaig a l’institut. I, a quarts de vuit del vespre, va començar el recital al Cafè-Teatre de l’Escorxador. El públic estava format pels familiars i amics dels intèrprets que actuaven (una bona colla eren del Montsuar) i, un cop més, es va crear un caliu especial, cosa que va fer que la vetllada fos molt agradable. L’acte va començar amb els avorrits parlaments de rigor per part de les autoritats presents. Però de seguida, van començar les actuacions. Com cada any, els grups havien d’interpretar tres cançons i nosaltres vàrem tocar el següent repertori. Per començar: el tema obligat dels anys 60 “Let it be” dels Beatles, al mig la cançó “L’Empordà” de Sopa de Cabra i, per acabar, “Llença’t“ de Lax’n’Busto. Enmig de les actuacions, i per tal de fer més àgils els canvis de grup, cada centre va preparar un videoclip musical de presentació. El nostre és una original i divertida realització de l’Eva Arcega i del Julián Lara que podeu veure al web de l’institut (juntament amb més fotos de la trobada). Els protagonistes del Secundària han estat:

Paula Bossa, Andrea Martínez i Tania Chumillas, veus Arnau Costes, Clara Carmona, guitarres Pol Font, Pol Torres i Xavier Escribà, baix Oriol Vàzquez, veu i bateria Arnau Moreno, teclat i bateria

Una altra satisfacció d’enguany és el fet que el disseny guanyador del cartell ha estat idea de dos alumnes del Montsuar, l’Albert Amigó i la Cristina Terrado. Felicitats per la seva brillant idea! Finalment, i en nom de l’institut, vull agrair sincerament als i les components del grup musical el seu esforç i entusiasme; i a la resta, animar-vos a participar-hi en una altra edició.

Ramon Llanes

14

Tot va començar amb un bon esmorzar...

Repassant i alliberant tensió abans d’actuar!

I, finalment, el concert!

Quin cartell més original, oi?

La veritat és que ho van fer molt bé. Mireu les cares de concentració!

notícies montsuar

15

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

Aquest any, l’INS MANUEL DE MONTSUAR ha volgut recuperar el DENIP, Dia Escolar de la No-

violència i la Pau, diada que també serveix per recordar la Mort de Gandhi. Aquest dia també és

conegut com el Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau.

És practica a totes les escoles del món, amb la intenció d’ensenyar tolerància, solidaritat, no-

violència i pau, etc. Al centre es va dedicar la primera setmana de març a fer activitats al primer

cicle de l’ESO i treballar sobre aquest tema en diferents assignatures. L’objectiu d’aquesta setmana

però, era que els alumnes comprenguessin la importància de la no-violència i la solució dels

problemes a través del diàleg.

Per estrenar la setmana, el dilluns 28 de febrer, els alumnes de primer cicle van baixar al Pavelló.

Els de 1r d’ESO vestits de colors negre i els de 2n, de color blanc. Uns i altres es van situar al lloc

que els corresponia dins del símbol de la Pau. Aquest acte es va organitzar des de les matèries de

tecnologia i educació física.

Acompanyats del grup de Música del

Centre, van cantar una cançó en

anglès i una altra traduïda al català.

No només divendres va ser dia

d’actes especials... Al llarg de la

setmana, es van anar preparant

moltes activitats perquè la celebració

sortís d’allò més bé. Des de les

llengües, van treballar les dues

cançons que van posar a l’escenari el

dia 28, “Imagine” de John Lenon i

“Escolta-ho en el vent”, de Bob Dylan.

També es va parlar de Gandhi, de tot el que va fer i del que representa avui en dia. I això es va

aprofitar per reflexionar sobre el concepte de la PAU. A plàstica, els alumnes van fer uns coloms,

dins dels quals cadascú hi va escriure els seus propòsits.

Carolina Mateo

notícies montsuar

16

PREMI ITE

El Ministerio de Educación, a través de l’ITE (Instituto de Tecnologías Educativas) convoca, cada any, uns coneguts i prestigiosos premis als millors materials educatius creats en suport electrònic per tal d’incentivar la utilització de les noves tecnologies a l’educació. En aquesta edició s’havien presentat més de 200 treballs de professorat de tot l’Estat, de totes les matèries i nivells, dividits en dues categories: blogs educatius i materials multimèdia. El nostre institut ha estat novament afortunat, perquè li han tornat a donar un premi al

nostre professor de música Ramon Llanes (ja havia estat guardonat amb un 2n. premi

l’any passat). Concretament ha obtingut el 3r. Premi en l’edició del 2010, dotat amb 9.000 € per un conjunt d’activitats en format JClic sobre el món de l’òpera. Es tracta d’un seguit d’exercicis diversos (associacions, activitats de text, d’identificació, d’exploració... especialment auditius) que apropen el gènere operístic a l’adolescència. Són unes 50 pantalles que ens parlen de l’origen, l’evolució i les característiques més importants d’aquest estil; amb més de 50 fragments auditius de les àries més conegudes del repertori. Cal dir, finalment, que la revisió final del text en castellà la va fer el nostre professor Josep Lara. Si voleu veure aquest treball, podeu anar a la zonaClic del Departament d’Ensenyament (http://clic.xtec.cat) o a la pàgina de l’ITE (http://www.ite.educacion.es/) on es mostren els materials premiats i la cerimònia de lliurament.

notícies montsuar

17

Montsuar viatger

18

Viatge a Londres dels alumnes de Primer de Batxillerat Els alumnes de Primer de Batxillerat han viatjat a Londres per practicar la llengua anglesa i conèixer millor la seva cultura i la seva història. Els nostres companys van gaudir força del viatge: carrers, arquitectura, museus,etc., ah, i les nits de festa. En aquests viatge van poder practicar la llengua anglesa de la millor forma possible, presenciant diversos musicals: “Chicago”, “Wicked”, “Dirty Dancing” o “Grease”.

C/ Martí Gralla, 4 – 25005 LLEIDA

Telèfon 973 22 11 86 – Fax 973 22 41 54

jas@jaselectricistes.com

jas@jaselectricistes.com

notícies Ull Crític

20

Sortida de 1r d'ESO a la Vall de Pineta.

Escrit per Ull Crític |

Vam sortir de l’institut a les vuit del matí. Estàvem emocionats i contents, a pesar de la son. El viatge va estar molt bé ja que durant el trajecte cantàvem i rèiem. Vam parar a esmorzar en un restaurant que s’anomena “Tres camins”. Desprès de la parada, vam marxar cap a Aínsa.

La població d’Aínsa està situada al nord-est d’Aragó, i la gent hi és de parla castellana.

Especialment cal destacar, d’aquest poble, el casc antic, amb un castell i una plaça que té forma de trapezi. El castell té una torre de forma pentagonal per tal de tenir més vista sobre el territori. S’anomena “la torre de l’Honor” o de l’”Homenatge”. També en aquesta visita vam poder observar l’església d’Ainsa, amb unes escales estretes perquè la pedra es pugui aguantar. I, des de dalt, vam poder comprovar que la torre tenia la funció militar de guaita i vigilància. També era útil, és clar, com a campanar de l’església.

El castell és del segle XI-XII, que tenia una funció defensiva contra els francesos. El castell, la plaça, i l’església tenen una forma de creu perque Déu ho puges mirar com a

símbol seu.

Joan Pau

Un itinerari de natura per la vall de Pineta

Els alumnes de 1r d’ESO vam fer un crèdit a la Vall de Pineta. El penúltim dia vam fer una sortida al bosc, al costat de la presa. Allí vam fer una fitxa de vegetació, i de rastre, en què calia classificar els arbres i identificar quins animals hi podien viure. Allà vam aprendre que la marca PR significava petit recorregut, que és de colors groc i blanc; i el GR, que significa un gran recorregut, i que és de colors roig i blanc. Vam fer la volta a tot el bosc fins arribar a l’alberg.

Laura Caballol Visita a Bielsa. El segon dia vam anar a la població de Bielsa, caminant des de la casa de colònies. En arribar-hi, vam anar al museu, el qual parla de tota Bielsa en general: costums, la seva història, principals fonts econòmiques, etc. El museu estava farcit d’audiovisuals i de panells informatius que ens van ajudar a entendre-ho tot. La visita va ser molt bona, ja que ens vam assabentar de va ser dura la Guerra Civil (1936-1939).

Víctor Serrano

Pujada a l’Estiveta El 3 de juny, l’últim dia de la nostra estada a la vall de Pineta, vam pujar a la muntanya que és al davant de l’alberg. S’anomena “Estiveta”. Vam tardar a pujar-hi i baixar-ne unes 4 h. A dalt vam parar una estona. I durant la pujada vàrem fer dues parades. Jo al final estava molt cansat, perquè al principi vam baixar corrents i va ser molt fatigant. Hi havia molta vegetació i a mesura que pujàvem trobàvem noves espècies vegetals.

Marc Casanovas

notícies Ull Crític

21

Manuel de Montsuar, JA TÉ UN LLIBRE!

Escrit per Ull Crític |

Dimecres, 25 de maig, a la 1:00 h del migdia, el professor d’Història Medieval de la Universitat de

Lleida, Joan Busqueta, ha presentat el llibre Manuel de Montsuar, contra l’autoritarisme.

Ha estat publicat per l’editorial Alfazeta dins la col·lecció de la “Biblioteca de lleidatans il·lustres”.

És una historia que tracta sobre aquest personatge medieval que dóna nom al nostre institut.

Laura Remón, Victor Serrano

Intercanvis lingüístics amb Alemanya

Escrit per Ull crític |

L’ Institut Manuel de Montsuar, en el marc del Projecte Comenius, organitza ,per vintè

any consecutiu, un intercanvi lingüístic amb alumnes d’Alemanya, que estudien la llengua

espanyola com a matèria optativa en el seu institut, a la ciutat de Hechingen, al Land

de Baden-Württemberg, al sud d’ Alemanya.

Els intercanvis lingüístic a Lleida es realitzen des del 26 d’abril al 8 de maig. Durant

l’estada a la nostra ciutat, els 34 alumnes que ens visiten i el seu professorat estan

acollits en domicilis familiars. A principis de curs, del 24 de setembre al 3 d’ octubre,

notícies Ull Crític

22

alumnes de 3r i 4t d’ ESO i de Batxillerat que aprenen la llengua alemanya també van

fer una estada a Alemanya, en el mateix règim d’ acollida.

Aquesta activitat d’intercanvi lingüístic i de convivència suposa, sense cap dubte, un

enriquiment mutu. Els alumnes, a més de poder practicar les llengües que estudien d’una

forma engrescadora i pràctica, aprenen la cultura i les tradicions pròpies de Catalunya.

Amb aquesta finalitat s’han programat activitats per realitzar en el mateix institut:

xerrades, classes de llengua, de balls típics, de cuina... entre d’altres; i també sortides

a Barcelona i a Tarragona per conèixer Catalunya i facilitar la convivència i l’intercanvi

lingüístic entre l’alumnat d’ambdós països.

Xavier Pedrosa i Laura Caballol

Llibre dels 25 anys de l’Ins Manuel de Montsuar

Escrit per Ull Crític |

A l’Institut Manuel de Montsuar hem fet un llibre per celebrar la majoria d'edat del nostre institut,

que enguany compleix els 25 anys. Hem volgut expressar sentiments i opinions sobre la vida al

centre.

Aquest llibre recull els 25 anys de l’Ins Manuel de Montsuar. És un muntatge fotogràfic amb

incorporació de reflexions dels alumnes. Aquesta tasca l’hem anat fent a l’hora de tutoria, ajudats per

la tutora o el tutor corresponents. Cada curs, a partir d'una lletra, havia de dissenyar una pàgina. A

partir de la lletra havíem d’expressar sentiments, opinions al voltant de l’institut. Som 19 grups; i

entre tots ens vam repartir les paraules INS MANUEL DE MONTSUAR. En aquest llibre hi apareix

tot el Montsuar; i recull moltes fotografies, records i moments viscuts tots junts. És un llibre que ha

quedat molt bonic. Té un disseny molt actual. I els colors són agradables, vius, que donen energia.

Ens en sentim molt orgullosos i hi ens identifiquem molt, perquè ha estat un treball col·lectiu.

Marc Casanovas i Laura Caballol

notícies Ull Crític

23

A un pas del triomf, ànim Marc !!

Escrit per Ull Crític |

Marc Liébana es presentarà a la final de Catalunya de “Fem

Matemàtiques” (APAM)

L’ alumne de 1r d’ESO Marc Liébana Jordán es presentarà el proper dia 28 de maig a la final del concurs “Fem Matemàtiques”. La final es celebrarà a Terrassa, la capital del Vallès Occidental. Aquest concurs va començar a nivell dels instituts. Del nostre, en va ser seleccionat un equip de quatre persones format per: Marc Liébana Jordán, Raquel Gómez Sánchez, Laura Daniel Zapater i Roger Lera Leri. Ells van anar a Sant Carles de la Ràpita a participar a la segona fase d’aquest concurs. Durant el matí van fer la prova de grups i després, a la tarda, van fer una activitat individual. I en aquesta és on va classificar-se en Marc. Des de la revista Ull Crític, desitgem molta sort al Marc Liébana. BONA SORT !!!

Alex Quintana i Marc Casanovas

Entrevista a un gran tennista: Ivan Solans

Escrit per Ull Crític |

L’ Ivan Solans és un tennista que practica aquest esport al club natació Lleida. En la

seva categoria és el 4rt millor de Lleida. Estudia 1r d’ ESO /A , aquí, a l’ ins Montsuar.

Avui sabrem una mica més d’aquest jove tennista.

1-Amb quants anys vas començar a jugar a tennis ?

Dels 7 als 8 anys, vaig començar a agafar una raqueta, però va ser més endavant

quan vaig començar a competir.

2- Per què et vas decidir per aquest esport?

Perquè sempre mirava el tennis per la tele i vaig decidir apuntar-m’hi i començar a

fer-ne.

3-Has pogut combinar bé aquest esport amb els estudis?

Sí, he pogut combinar-ho bé, sense cap problema.

4-Ets bon perdedor?

Sí, ho sóc, ja que forma part del joc. Unes vegades es guanya i altres es perd.

5-Tens bona relació amb els teus rivals?

Sí, intento ser generós i respectuós amb els rivals.

6-Per acabar.... Quin consell ens donaries per apuntar-nos a tennis?

Jo aconsellaria a la gent que practiqués el tennis, ja que és un esport bonic,

divertit i competitiu.

Bé, aquí acaba la nostra notícia. Gràcies, Ivan, per compartir amb tots aquest esport!

Aleix Guillaumet

notícies Ull Crític

24

Els alumnes de 2n d' ESO van de Crèdit de Síntesi

Els alumnes de segon d’ESO han fet la sortida del crèdit de síntesi al Montsec durant els dies

27, 28 i 29 d’abril.

El treball constava de visites a Àger (castell i

col.legiata), al castell de Mur, al lloc de les petjades de

dinosaures de la Conca Dellà, als estanys de Basturs, a

la cova dels murisecs i, com a novetat, al Centre

Astronòmic del Montsec.

Alumnes i professorat acompanyant es van allotjar,

com ja és costum, a l’Hostal de Terradets.

Victor Serrano

Marc Liébana: Tot un campió de Catalunya de llançament de disc!

Marc Liébana: Campió de Catalunya de llançament de disc

El Marc Liébana és company. És un esportista que ha guanyat importants

premis de llançament de disc. Va ser campió de Catalunya. Té 12 anys, viu

a Lleida i és un dels companys de la classe de 1r ESO A.

Carla Ropero

notícies Ull Crític

25

Entrevista a una campiona d’ atletisme: la Carla Ropero

Escrit per Ull Crític |

La Carla Ropero és una alumna de l’intitut Manuel de Montsuar que fa 1r d’ ESO. És una

noia baixeta, molt apassionada de l’atletisme, que ha quedat moltes vegades campiona.

1-Quants anys fa que practiques l’atletisme? -Fa 4 anys...

3-Què et va atreure d’aquest esport? -Vaig començar perquè el meu pare corria i jo també ho vaig voler fer.

4-Quina és la prova que més t’agrada? -M’agrada molt la prova de fons.

5-Quantes copes has guanyat? -He guanyat 15 copes.

8- On practiques aquest esport? -A les Basses d’Alpicat.

10- Quins dies entrenes? Quantes hores ? -Dilluns, dimecres i divendres. Una hora i mitja cada dia. En total són quatre hores i mitja a la setmana, descomptant si tinc alguna competició. Moltes gràcies i molta sort!

FRANC GONZALEZ

Treballs de Recerca de Batxillerat

Escrit per Ull Crític |

L’Institut d’Estudis Ilerdencs, IEI, ha organitzat els dies 6 i 7 d’abril les “quartes jornades cientificotecnològiques sobre treballs de recerca de batxillerat”. En aquestes

jornades es presenten els millors treballs de recerca dels instituts de Lleida.

L’ objectiu de les jornades és que els alumnes de Batxillerat que hi participen i que han

fet aquests treballs de recerca, tinguin l’ oportunitat de veure ja treballs acabats.

notícies Ull Crític

26

Hem volgut assabentar-nos sobre les recerques i els premis als quals es presenten, per

això hem parlat amb el professor Ramon Panadés, coordinador del treballs de recerca

del nostre institut.

Quins tipus de treballs heu presentat i qui els ha elaborat?

“Hem presentat i han estat seleccionades dues exposicions de l’àmbit sanitari i dues

més de l’àmbit matemàtic”.

“Àmbit sanitari: Carlota Jardí Mor i la seva germana Mariona Jardí Mor han presentat

els treballs que porten per títol “Estudi d’ alguns marcadors biològics de la sang: les Lleis de Mendel amb Drosophila Melanogaster”.

“Àmbit matemàtic: Xavier Bové Moran i Albert Berga Gatius. El Xavier ha presentat

“La criptografia: diferents tècniques al llarg de la història”. I l’Albert ha presentat el

treball “L’ incontrolable atzar”.

Els alumnes que quedin seleccionats, participaran en algun concurs més?

Els bons treballs els presenten a diferents convocatòries de premis de les universitats

i altres entitats culturals. En aquets, poden guanyar premis importants.

Alex Quintana i Aleix Guillaumet

El nostre institut guanya el premi Baldiri Reixach!!!!!!!

Escrit per Ull crític |

En un acte celebrat el dimecres 1 de juny, al palau de Pedralbes, presidit per la Consellera d’ Ensenyament de la Generalitat , la Sra Irene Rigau, l' institut Manuel de Montsuar ha estat guardonat amb un premi “Baldiri Reixach” en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica. Aquest premi és una de les distincions més importants que actualment es lliuren a Catalunya (només dos instituts de Catalunya l’han obtingut).

notícies web

27

Altres notícies Montsuar ja publicades a la WEB

Congrés europeu "Avaluar per aprendre"

Escrit per Rosa Castillo i Alba Huix |

Barcelona, 12 i 13 de maig de 2011

L’objectiu principal del Congrés Europeu Avaluar per

Aprendre ha estat reflexionar sobre la influència de

l’avaluació en la millora dels aprenentatges de

l’alumnat i proporcionar recursos i metodologies per a

la seva incorporació en les pràctiques docents de

l’educació primària i l’educació secundària.

Organització:

Departament d’Ensenyament

Institut de Ciències de l’Educació (UAB)

Lifelong Learning Programme SAIL

Amb la col·laboració de:

CaixaForum Barcelona

Institut del TeatreGeneralitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament.

L’Institut Manuel de Montsuar, essent un centre que

pertany a la Xarxa Cb, ha tingut l’oportunitat de

presentar en aquest congrés un pòster que hem

titulat: L’avaluació, clau per a l’excel·lència i

l’equitat.

Hem volgut mostrar el conjunt i varietat de recursos

que oferim per a l’atenció a la diversitat, la

complexitat de la seva organització i la relació amb

l’avaluació. S’ha inclòs també un exemple de

l’estructuració, coordinació del treball i avaluació

dels grups flexibles de matèries instrumentals a 3r-4t

d’ESO, així com una rúbrica de co-avaluació, en concret del projecte de recerca de 4t, que

valorem com un pas endavant en l’avaluació.

notícies web

28

Menció d'honor del Cangur per al Gerard Escribà Escrit per Departament de Matemàtiques |

L’alumne Gerard Escribà Montagut de 1r de Batx A ha obtingut una menció d’honor en la present edició del concurs Cangur en el nivell 3, categoria que correspon a 1r de Batxillerat.

Gerard Escribà Montagut (Institut Manuel de Montsuar, Lleida), 93.75 punts

Aquesta menció la rep l‟alumnat que ha obtingut una puntuació que està dins de l‟1 % de les millors. Cal dir que en el XVI Cangur, organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques hi han participat, a la zona geogràfica de Catalunya i Andorra, més de 500 centres i prop de 20.000 joves d‟entre 3r d‟ESO i 2n de Batxillerat. El lliurament dels premis i mencions ha tingut lloc el 19 de maig al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Degut a que la capacitat de la sala no ha permés l‟assistència de tots els nois i noies que reben el premi de la menció honorífica, la SCM n‟ha convidat a dos en representacio del conjunt. Moltes felicitats Gerard!!!

Èxit de participació en el "dia de la Ciència al carrer" Escrit per Remei Castelló |

Tot un èxit de participació en la cinquena edició del Dia de la Ciència al carrer a Lleida.

Una jornada de divulgació d’experiències d’interès científic que explicaven, amb molt d’entusiasme, els i les alumnes de 1er, 2n, 3er , 4t d’ESO i Batxillerat de l’INS de Manuel de Montsuar, a tots aquells i aquelles, petits i grans que van estar passejant el dissabte 28 de maig, i s’aturaven sorpresos i encuriosits pels fenòmens sorprenents com “El ball de les xocopanses”, “El dimoniet de Descartes” , “Esbrina si és àcid o base”, “Es pot fregir un ou sense oli ni foc? “Investiguem els pigments vegetals” o ”La màgia dels nombres: t’endevino el nombre?”.

Si no sabeu encara què són, fins la propera edició.

notícies web

29

Víctor Alcázar finalista del premi Josep Pernau Escrit per Helena Mesalles |

L‟alumne Víctor Alcázar, de 3r d‟ESO C, va ser un dels cinc finalistes del concurs de periodisme Josep Pernau amb la carta al director titulada “Estudiar?”

En aquesta cinquena edició del certamen , han participat més de 800 alumnes d‟Educació secundària, Batxillerat i Cicles Formatius procedents de 13 centres. El jurat, integrat per periodistes i professors d‟educació secundària, va remarcar la qualitat i la reflexió crítica a l‟entorn de la realitat dels treballs presentats.

Els mitjans de comunicació de Lleida han col•laborat amb el concurs amb l‟emissió a la ràdio i la publicació a la premsa dels treballas guanyadors. Així doncs, podeu llegir la carta del Víctor al diari Segre del 5 de maig de 2011 (opinió, cartes al director). També la teniu disponible al web de l‟institut, a la secció productes, creació literària.

Hem guanyat el 1r Premi del concurs FM2011 “Fem Matemàtiques”

Escrit per Rosa Castillo |

1r PREMI EN LA FINAL DEL CONCURS FM2011 “Fem matemàtiques”

DE LES COMARQUES MERIDIONALS, DE PONENT I DE LES TERRES DE L’EBRE

Els alumnes: Laura Daniel, Raquel Gómez, Marc Liébana i Roger Lera de l‟INS Manuel de Montsuar de Lleida han guanyat el 1r premi del concurs FM2011 “Fem matemàtiques” en la Categoria de 1r ESO “prova pràctica”.

Enguany el concurs “Fem matemàtiques” de les comarques meridionals, de ponent i de les terres de l„Ebre, organitzat per l'APMCM -Associació de professors de Matemàtiques de les comarques meridionals, s'ha realitzat el 6 d‟abril a l‟INS Els Alfacs, de Sant Carles de la Ràpita. Hi han participat un total de 200 alumnes acompanyats de 50 professors.

entrevista a...

30

Francesc Nieto, campió d´escacs

Nom complet: Francesc Nieto Farreny

Lloc i data de naixement: Lleida, 13 de Novembre de 1993

Curs: 2n de Batxillerat “B”

Des de quina edat jugues als escacs? Des dels 10 anys. Vaig començar a les activitats extraescolars de primària i ara estic en un club.

A què és deguda aquesta afició? Va haver un any en que la meva mare es va encarregar de les piscines del poble, i el socorrista sabia jugar als escacs. Com que als matins no hi havia gaire gent a les piscines i estàvem sols, jugàvem i vaig acabar aprenent-ne.

Requereix molt entrenament aquest esport? Sí, possiblement és un dels esports més teòrics que existeixen, ja que, si vols triomfar, contínuament has d’anar repassant la teoria, i si només vols divertir-te, n’hi ha prou en moure les fitxes.

Has guanyat algun campionat important?

SotsCampió – CAMPIONAT PROVINCIAL INDIVIDUAL SUB-16 DE LLEIDA.

SotsCampió – MARATÓ DE LA TERRITORIAL DE LLEIDA.

En quina posició del rànking de Catalunya i d’Espanya estàs? Sóc el 30 de la Província de Lleida general, el 20é de Catalunya sub-20 i el 48é d’Espanya sub-18. A més a més sóc el 503 d’Europa.

Et pren molta estona del teu temps aquest esport? No, actualment no. Abans jugava més sovint i em prenia més temps, però ara dedico més temps als estudis i els escacs són una cosa secundària.

Has de viatjar molt per poder participar en campionats? De moment només per Catalunya. Si he d´ anar a algun torneig important, vaig a Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa...

Hi ha bon nivell entre els participants dels tornejos? Depèn de quin torneig. Entre els provincials acostumo a estar entre els 5 primers, però fora hi ha més nivell.

En cas que arribessis a ser un jugador d’escacs professional, podries guanyar-te la vida amb aquest esport? Seria difícil però no impossible.

Alguna anècdota divertida d’algun torneig? Me’n recordo d’un senyor a qui no li agradava perdre i, quan jo anava al lavabo o hem despistava un moment, em canviava les fitxes de lloc.

Josep Domingo, Joan Garreta i Albert Berga.

equips de competició

32 32

RELACIÓ EQUIP BÀSQUET: Categoría Juvenil Masculí

Entrenador: Víctor Àguila Gimeno - Jaume Puigpinós Serra - Joan Folguera Argelich - Oscar Àguila Gimeno - Aleix Aguila Sotos - Marc Brunet Cabré - Abel Mir Espuñes - Darius Bara - Alex Contreras Villalba - Marc Sauret Bara - Joan Tuset Estany - Arnau Quinquillà Capdevila - Roger Romagosa Vallés - Eric Sánchez Sánchez

EQUIP VOLEIBOL: Categoria Juvenil Femení

Entrenador: Jaume Miró Peiró

Estefanía Brao Gasol Laura Gómez Rubio Laia González López Roser Guiu Ocaña Lidia Martí Sarabia Anna Sahuquillo Bergua Anna Módol Calero Laura Requena Hidalgo

EQUIP VOLEIBOL: Categoria Cadet Femení

Anna Pifarré Amigó Irene Rocaspana García Alba Trupita Zambrana

Silvia Martí Sarabia Guiomar Ortega Martinez

Marina Latorre Bifet Patricia Gómez Cabezudo

Mireia Martínez Morell Maite Luque Muñoz María López Alonso

Eira García Roig

equips de competició

32 32

EQUIP VOLEIBOL: Categoria Infantil Femení “A”

Entrenador: Jaume Miró Peiró

Meritxell Capitán Santiago Mariona Segura Peralta Judith Molina Varea Ariadna Pons Romero Laia Muñoz Martinez Patricia Montoy García Nuria Plana Hidalgo Carla Sauret Escalé Carla Cardenas Navarro Judit Sotillo García Fiona Jové Fontanet Abril Balasch Ambrós Aneu Bifet Capdevila Raquel Otín Aparicio Laia Balaguer Llaquet Julia Gasión Roure

EQUIP VOLEIBOL: Categoria Infantil Femení “B”

Entrenador: Jaume Miró Peiró

Clara Torrelles Justicia Anna Laura Daniel Zapater Segura Segarra Rosanna Mir Espuñes Raquel Gómez Sánchez Nuria Baró Vila Nuria Masip Moreira Aixa Sastre Terrats Joana Masip Piñol Laura Remón Estruch Laura Caballol Marín

Equips de voleibol femení del Manuel de Montsuar

equips de competició

32 32

EQUIP FUTBOL SALA: Categoria Juvenil Masculí

Entrenador: Marc Hidalgo Jiménez - Joan Folguera Argelich - Lucas Gili Taccari - Aleix Rosel Solanes - Joel Vidal Guillaumet - Jaume Borrero Pedrosa - Aleix Àguila Sotos - Sergi Da Pena Mesa - Miquel Seuma Guardia - Josep Mª Carulla Canales - Jhon Steven Valencia Beltran - Héctor Toledano Bafino

EQUIP FUTBOL SALA: Categoria Cadet "A" Masculí

Entrenador: Sergi Vallés

Cazalilla - Javier Rodriguez Torres - Aitor Lanzas Capo - Viorel Sfetcu - Ignasi Padilla Tico - Josep Mayoral Bañeres - Kevin Ortega Molero - Jorge Tena Martín - Santiago Nguema Maye

EQUIP FUTBOL SALA: Categoria Cadet "B" Masculí

Entrenador: Sergi Vallés Cazalilla Roger Marín Marquilles Gerard Vilanova Pallisé David Terés Molí Xavier Caberol Estanguy Roger Torrent Moreno Oriol Jiménez Mecías Marc Jiménez Mecías Pau Vila Albiol Ferran Muriana Juarez Arnau López López.

EQUIP FUTBOL FEMENÍ QUE HA PARTICIPAT EN EL INTER-INSTITUTS

gala de batxillerat

35

Gala de Batxillerat

Com cada curs, l´institut ha vestit els seus millors colors per despedir als alumnes de

Segon de Batxillerat: la ja clàssica gala. En l´incomparable escenari del nostre

poliesportiu, es van anar succeint, com cada any, els discursos emotius, l´entrega de

diplomes i tot el glamour d´aquests “fastos” .

gala de batxillerat

36

creacions literàries

37

Activitat de Llengua Catalana. 2n de Batxillerat PRODUCTE FINAL

Llibertat, en l’aire d’aquella tarda que havia estat rúfola, va percebre la fi; es moria. Pensà, per això, que la mort podia esperar unes hores. Es sentí valenta. Lleus gotes repicant contra el vidre del menjador no van impedir a la venerable àvia sortir de casa; de fet, res ho hauria fet. Sentia que, a la seva manera, havia de pagar un peatge a Caront abans que aquest se l’endugués. Necessitava recordar abans d’arribar a l’Estígia. Llibertat va néixer al carrer, segurament durant alguna càlida nit de Juliol en qualsevol família lliure. Aquell dia però, havia estat fred. Feia temps que els dies eren freds en aquella maleïda i corcada ciutat. Caminant per l’empedrat brut de la gran avinguda recordà quan aquesta tan sols era pols, i ella, acompanyada d’amigues amb rínxols d’or i

amics amb els cabells esbullats, feia córrer cèrcols i enlairava en el blau del cel bombolles de sabó. Ara però, les seves cames eren flàccides i els seus pulmons quasi adormits, maldaven per respirar en un aire que tan sols traspuava pressa. La plaça del barri, després de la remodelació de l’any passat, era un mar de formigó. Nens, en la llunyania, cavalcaven bicicletes davant de pares esporuguits i vigilants. Fixà la vista en un espai de la plaça on, en el seu record, viatjà enrere per veure’s a si mateixa trobant-se entre un magnífic castell de focs i aquells arbres que llavors creixien amb vigor enlairant el verd cap al cel i les arrels cap als seus cors. En aquell paradís estimà per primer cop. El noi era maco, però el món era preciós. Ja conscient, avançà fins als carrers del barri antic on aconseguí sentir de nou els crits d’alegria després de la proclamació de la República. Recordà l’avi, i tancà els ulls per tornar a contemplar aquelles banderes ratllades ballant amunt, amb els ocells i els núvols, pintant el cel de lila, groc, vermell i tots els colors del sol. Eren dies d’esperança, ho veia en els ulls de la gent i en el cant dels ocells; fins i tot en el color d’aquella primavera. En aquell precís xamfrà, ell l’aixecà en braços i la besà com mai cap enamorat besà el seu amor. Llibertat, de nou vella, s’encoratjà i enfilà cap al mar on, en la llunyania, recordà les primeres bombes, els plors i les pors i l’adéu del seu estimat, que marxà cap al front. Mai més el tornà a veure. En el fons del passeig, aquell banc verd i envellit la va atreure enormement. Perduda en l’horitzó definit, la seva ànima escopí el record de l’infern dels últims dies de la guerra. S’allistà a l’última columna que marxà al front. Buscava el seu amor i defensava els ideals. Hi va perdre la joventut, així com la felicitat. Tornà a casa durant la primavera, i es tancà al llit. Tingué por durant força anys però a la fi recuperà certa normalitat. Feu coses que l’ompliren d’il�lusió de nou, però la flama que anteriorment l’hi cobria els ulls s’havia fos en les trinxeres. Envellí ràpid, ancorada en el record. Des del banc, engrapà el mòbil i trucà a l’hospital. El deixà a terra, lluny, i fixà la vista en les gavines que sobrevolaven el profund Mediterrani. Plorà amb força pels morts i per ella. No era una mostra de covardia, sinó més aviat una explosió emotiva impossible de contenir. Els

creacions literàries

38

dies de Llibertat s’havien acabat ràpid, fugaços com els estels en la fosca. En els últims anys, com una ombra del que fou, vagava pel que havia estat el món de tots; més sàvia, més trista. Al peu del banc hi creixia un grup de flors liles. Les agafà i les llançà totes al mar tret d’una, que pressionà amb força amb el palmell de la mà. El pit l’oprimí, i expirà. Llibertat visqué els dies justos i precisos perquè la seva existència tingués sentit. El fet de no morir en el seu últim dia, sinó vivint cada minut de la seva existència, la feu immortal.

1993

Jaume PUIGPINÓS 2n batxillerat B

Activitat de Llengua Castellana. Concurs de microrrelats. Quart d´ESO

Guanyador: Xavier Gómez

LAS AMANTES DE UN HOMBRE CON CANAS

Un hombre con canas tenía dos amantes. Perfectas. Una morena y la otra rubia. Gozaba en su lecho

de buena compañía. Las acariciaba, miraba y besaba. Se sentía orgulloso de sí mismo y hasta por las

orejas le asomaba la vanidad.

Sin embargo, si pudiera haberse quitado esa barrera de ego hubiera visto bien a las dos amantes:

cuerpo blando, tez blanca y suave: se llamaban Almohada, sí, las dos igual, eran la misma, y

hubiera recordado que esas canas no tuvieron ninguna suerte con el amor y acabarían peinadas con

los soplos de soledad y la melancolía de la falta de cariño.

Activitat de Llengua Castellana. Concurs de romances. Segon d´ESO

Guanyadora: Paula Seuma

Marinero

Muchacha de pelo rojo

Con labios sabor a mar,

A este triste marinero

Le has quitado su pesar.

Tal vez seas hechicera,

Y has embrujado mi pesar.

Bruja, sal ya de mi mente,

No me quiero enamorar.

No soy de buena familia.

Riquezas no te puedo dar;

Pero mi amor marinero

Será eterno como el mar

actualitat

40

Les energies perdudes. Cotxes amb motor elèctric

En aquest article es tractaran les energies alternatives que han existit al llarg dels últims anys i han

desaparegut, o que no s’han desenvolupat; i les causes d’aquest fet. Entre elles, tractarem els cotxes

elèctrics i l’energia de radiació d’en Tesla.

Els motors elèctrics són el futur, i molt més ara, amb l’escassetat de petroli i la pujada incontrolable

del preu del barril de cru. Els motors elèctrics es necessiten més que mai. El que la gent no sap és

que aquests ja existien al 1994, i el seu funcionament mostrava resultats realment satisfactoris.

Davant el perill que això suposava per als seus interessos, les empreses petrolieres van adquirir la

patent i van limitar-ne la producció, havent desmantellat els cotxes ja construïts.

La història dels automòbils elèctrics comença l’any 1994 amb l’aparició dels motors NiMH,

enginyats per l’empresa “Energy Conversion Devices” que posteriorment n’efectuà la venda a

General Motors. Aquí comença la cadena de compra i venda de l’empresa fins a acabar en la situació

actual, en què el cotxe elèctric no rendeix i els híbrids (que consumeixen benzina i electricitat) són

els models venuts. General Motors va ser absorbida per Texaco, i aquesta per Chevron, una gran

empresa petroliera. Va ser així que es limità l’ús del motor elèctric NiMH únicament per als cotxes

híbrids, els quals gasten gasolina. D’aquesta manera van eliminar del mapa els altres models

completament elèctrics ja que Chevron era la posseïdora de la patent, i obligà el desmantellament

dels models d’empreses com Toyota.

Aquest primer motor tenia una autonomia de 200km al 1994 i una velocitat màxima de 130km/h, que

comparat actualment amb l’autonomia màxima de 100km corresponent als cotxes híbrids més

actuals, és realment impressionant. La patent dels motors elèctrics NiHM serà lliurada al desembre

de 2013, probablement acompanyant un ràpid desenvolupament de la tecnologia del motors elèctrics

a partir del motor usat el 1994.

Per altra banda, actualment hi ha

una marca d’automòbils que

produeix cotxes esportius amb

motor elèctric inventat per la

companyia Tesla Motors. Aquest,

funciona diferent dels motors

NiHM (i per tant no en té limitat

l’ús per part de patents d’altres

empreses), per un preu de 38.000

euros als Estats Units. Aquest

cotxe aconsegueix una autonomia

de 480Km, realment elevada per a

un cotxe elèctric, i amb una recàrrega completa de bateria de només 45minuts. Això permet viatges

llargs amb cotxe. D´ altra banda aconsegueix una velocitat màxima de 200Km/h, i una acceleració de

0 a 100Km/h en 5,6 segons. Cal dir que aquest model és la millor opció en cotxes elèctrics que hi ha

actualment, sobretot si es busca un model esportiu, perquè aquests models ja acostumen a costar

aquest preu amb motor de gasolina.

actualitat

41

Nikola Tesla, un geni molest? Si abans parlàvem del fet que els interessos de les

grans companyes petrolieres ofeguen la sortida de

cotxes elèctrics, el cas de Nikola Tesla podria ser

el paradigma del geni inventor que troba una

forma d´energia barata i que és emmudit pels

poders econòmics que controlen les energies del

món actual, i per tant, el seu negoci. Això succeïa

als voltants de 1900, de la mà del científic Nikola

Tesla. Aquest, per produir energia per a ús

convencional de forma barata i eficient proposà -

com a forma de recol·lectar energia- l’electricitat

electrostàtica que es troba en l’atmosfera. I això

ho féu amb la tecnologia disponible l’any 1901.

Així va néixer l’energia que ell va anomenar

“radiation energy” o “energia de radiació”.

Com ja sabeu, els llamps es produeixen per la

diferència de potencial entre el terra i l’atmosfera;

les càrregues negatives es troben en el terra i es

concentren a les parts més altes, i les càrregues

positives es troben en la tempesta. La diferència

de potencial és la que crea els llamps. Ara bé, de

forma normal, hi ha una petita diferència de

potencial entre les dues capes.

Doncs bé, l´aparell inventat per Nikola Tesla

aconsegueix fer el mateix efecte però de forma

contínua.

D’aquesta manera s’aconsegueix un corrent elèctric, tot i que molt menor en comparació amb el que

pot proporcionar una placa fotovoltaica. Però el seu cost també resulta més baix, ja que el seu

component principal és l’alumini; i la tecnologia necessària per construir-lo i fer-lo funcionar és molt

elemental. Aquestes raons permeten el seu ús en països en vies de desenvolupament. I, endemés,

proporciona energia les 24 hores del dia.

Aquest tipus d’energia no ha estat mai desenvolupat. Podríem

suposar que la culpa rau en la requisa de les patents d’en Tesla

per part del govern americà, a la seva mort.

Nikola Tesla, inventor nascut al

1858

Francesc Camats

esports curiosos

42

esports curiosos

43

Un alumne de l´ Ins Manuel de Montsuar, GERARD MONTERO JARDIEL , de 2n de Batxillerat, juntament amb dos companys més d’aquest, van ser els organitzadors, el dissabte 2 d’abril, d´una exhibició de cotxes a Lleida. La finalitat d’aquest esdeveniment és el retrobament i la concentració de tots els amants dels cotxes a Lleida. La iniciativa va sorgir desprès que en Gerard Montero i els seus amics marxessin un diumenge al circuit de Castellolí, on es celebrava la primera carrera de les Drifting series, un campionat espanyol sobre aquesta modalitat de conducció. Què és el drift? El drift està començant a sorgir com a nou esport. A poc a poc es va obrint lloc en el món de la competició. Aquesta modalitat va néixer al Japó, a la dècada dels 60, on van sorgir els primers brots de derrapatge. Als 70, un japonès, “keiichi Tsuchiya”, va agafar especial interès en aquest art de la tècnica del derrapatge en situacions extremes, com per exemple, en les pendents de les muntanyes japoneses. En aquells moments va adoptar el sobrenom de DK ( Drift King). Uns anys més tard, aquesta modalitat es va estendre per Europa, Austràlia i Amèrica del nord. Avui en dia, hi ha competicions oficials, com les D-1 Grand prix (Japó), Formula-D (EEUU) i D1 UK (Regne Unit). Amb quin tipus de cotxe és pot realitzar un bon drift? El drift es pot realitzar amb un vehicle qualsevol de tracció posterior o a les quatre rodes. Els vehicles utilitzats en competicions, com per exemple el “D-1 Grand Prix”, es poden considerar de l’estil “tuning” o personalitzats. Clar que no tot consisteix a comprar un cotxe d´aquestes característiques, ja que no venen amb molta potència de fàbrica i els drifts poden ser extremadament curts. Com a solució, és poden retocar en molts aspectes:

- La carrosseria, per exemple, la podríem canviar per una altra de menys pes, però de gran resistència, com la fibra de carboni.

- La suspensió, adaptant-hi una de millor rendiment per millorar l’adherència del vehicle.

- Instal·lant millores en el motor per augmentar-ne la potència i la resistència.

Gràcies a un dissabte amb un temps excel·lent, vàrem poder realitzar el show sense cap mena de problemes. En un principi, hi havia 14 cotxes apuntats a la cursa, entre el quals hi havia drifters de Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i les Illes Canàries. Ens vam adonar que per ser el primer cop que ho organitzàvem, havíem tingut molt d’èxit. Per acabar-ho d’arrodonir i més a més, allí s’hi van apuntar 4 drifters més. Va ser una trobada perfecta, sense cap accident, amb molt espectacle, un ambient immillorable entre els espectadors, i, a sobre, vam recaptar entre els participants i el públic 400€, els quals van ser destinats al Japó, per ajudar-los en aquest moments tan dur.

Gerard Montero

Activitats montsuar

44

ACTIVITATS QUE S´HAN VIST REFLEXADES

ALS PASSADISSOS DE L´INSTITUT

No a la violencia de gènere (treball de Segon

d´ESO a partir de “El diari lila de la Carlota”)

Productes de l´horta de Lleida (optativa de català)

Exposició de fotos dels 25 anys de Montsuar

Concurs de fotografía matemàtica

Activitats montsuar

45

Novel.les creades pels alumnes de Tercer (Producte del Departament de Castellà)

Portada d´una de les novel.les Diari redactat per alumnes de Club de Lectura

Premi de fotografía matemàtica Ciències Naturals. Fem ciència. 2n ESO

actes de cloenda 25anys

46

Com ja sabeu, el passat dia 3 de Juny, l´insitut va tancar la commemoració del seu 25è

aniversari i de la remodelació del centre amb un seguit d´actes que van posar, amb tota la

brillantor possible, fi a aquest curs tan especial:

A les 18 hores: portes obertes; que donaven l’oportunitat de visitar el centre i gaudir de la

“nostàlgia” amb l’exposició de fotos del 25è aniversari.

A les 19 hores: representació de l´obra La ratera, d´Agatha Cristie, a càrrec del grup

Teatre Montsuar, format per professors de l´insitut i dirigits per Jesús Martínez.

A les 21 hores: sopar multitudinari de germanor.

A partir de les 23: ball i més ball.

Foto1: actors joiosos saludant. Foto2: sessió de

maquillatge. Foto3: espectadors expectants.

actes de cloenda 25anys

47

Foto1: panoràmica

del sopar.

Foto2: alumnes

gaudint del ball.

Foto3: panoràmica

del sopar 2.

Foto4:profes ballant.

Foto5: orquestra

amenitzant la

cloenda.