1

tram de tralla

DATA: JUNY 2014 NÚMERO: 27DIPÒSIT LEGAL: L-218-2002

2

LA CULTURA DE L’ESFORÇ

PROJECTE CULTURES DEL MÓN

LA GRAN GUERRA I LA MANCOMUNITAT

ÍNDEX

SORTIDES I INTERCANVIS

INTERCANVI AMB ITÀLIA

En aquesta secció de la revista, recollim les anècdotes i experiències més interessants que els estudiants del Manuel de Montsuar han protagonit-zat en els viatges a l’estranger.

Durant el passat mes de febrer, hem realitzat

una activitat nova al nostre institut: un

intercanvi amb una escola italiana.

Llegiu l’article per tenir més informació!

4

7

9

11

16

11 ITÀLIA 4T ESO

13 ANÈCDOTES DE LONDRES

15 SORTIDA A FRANÇA

GORA KAPOLKO

3

INTERCANVI AMB ALEMANYA

ALUMNES EXCEL·LENTS

SECUNDÀRIA ROCK

17

20

22

Aquesta revista l’hem redactada amb especial estima, ja que és la

petjada que deixarem a l’institut! A reveure!

EQUIP DE TRAMDE TRALLA

Direcció: Maribel Serrano

Portada/contraportada: Jordi Gort

Equip de redacció: Alba Albir, Víctor

Alcàzar, Marina Banyeres, Alba Do-

mingo, Xavier Codinas, Arnau López,

Maria Martos, Ferran Muriana, Sergi

Piqué, Núria Ribes, David Terés, Joan

Tinis, Roger Torrent, Arnau Torrelles,

Pol Torres, Alba Trupita.

Equip de maquetació: Víctor Alcàzar,

Xavier Codinas, Maribel Serrano

Jaume Tomàs.

Gracias, Víctor. ¡Sunite Forever!

PREMIS SANT JORDI

TREBALLS DE RECERCA DE 10

ENTREVISTES I RECOMANACIONS

28

32

34

PRODUCCIÓ DELS ALUMNES38

AVUI CONEIXEM39

ESPORTS AL MONTSUAR

FOTOS GALA 2N BATXILLERAT

40

44

PRODUCCIÓDOCENT

24 Per a finalitzar el curs, els professors han tingut una idea...

ARTICLES D’OPINIÓ26

4

LA CULTURA DE L’ESFORÇEls pares patim quan els fills s’esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Sen-tim la temptació de resoldre’ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l’hauran de conrear tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans.

Molts mestres i educadors del nostre país con-

staten, amb preocupació, el descrèdit de la cul-

tura de l’esforç. Consideren que aquest valor ha

quedat eclipsat darrere d’altre valors que, apa-

rentment, són més necessaris per viure.

No fa massa temps, de l’esforç se’n deia sacri-

fici i encara avui en el món esportiu, s’afirma

que l’única manera d’assolir uns bons resultats

és sacrificant-se molt. L’atleta ho sap i per això

s’absté de molts plaers per viure centrat en un

únic objectiu. No en va hi ha una íntima relació

etimològica entre l’atleta i l’asceta i hi ha molts

elements en comú entre el monjo i l’esportista

d’alt nivell. El sacrifici, que era un valor d’arrel

religiosa, expressava necessitat de contenir de-

terminats desigs per concentrar totes les capac-

itats en una acció i, d’aquesta manera, assolir

els màxims resultats. El sacrifici era contrari a

la dispersió, al papalloneig social i intel•lectu-

al; exigia una certa dosi d’autocontenció, i so-

bretot, domini de si mateix, aquesta virtut esto-

ica tan esborrada del mapa educatiu actual i tan

ESPAI AMPA

ESCRIT PER FRANCESC TORRALBA

5

“És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cada persona, no amagar els defectes i, menys encara, imputar els propis

errors als altres”

necessària per viure en societat.

La crisi del valor de l’esforç no es detecta tan sols

en les noves fornades, sinó també en els mateix-

os educadors, la qual cosa és, naturalment, més

greu. És, fins a cert punt, lògic que l’estudiant

es regeixi per la coneguda llei del mínim esforç,

que intenti aprovar fent la viu-viu i prenent per-

illoses dreceres; però el que és inexplicable és

que el qui educa no es comprometi intensament

a potenciar la cultura de l’esforç i de l’abnegació.

És pueril i insostenible la idea segons la qual els

objectius s’assoleixen sense esforç, però també

és infantil transmetre la tesi que amb l’esforç ja

n’hi ha prou, perquè, senzillament, no és ver-

itat. En el món real en el qual hauran de viure

els nostres estudiants, no n’hi ha prou amb l’es-

forç, però sense esforç no podran reeixir en res.

És el resultat final el que dóna sentit a l’esforç.

L’esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà

necessari per assolir determinats objectius, però

mai s’ha de presentar com l’objectiu d’arribada.

Cal transmetre la idea que tan sols és possible

assolir un determinat fi, de l’ordre que sigui,

mitjançant l’esforç, i que tan sols aquells que

realment insisteixen i són constants en el temps,

que conreen una virtut que s’anomenava tenaci-

tat, poden assolir els seus objectius. Aquesta tesi

no tan sols val per a la vida intel•lectual, sinó

per a la vida social, professional i esportiva. Tan

sols qui s’esforça a desenvolupar unes determi-

nades habilitats mentals, socials, professionals

o esportives, pot, finalment, aconseguir expres-

sar-les en la seva vida.

S’ha instaurat la falsa idea que les fites es poden

assolir sense esforç; que es poden aprendre

nous conceptes i noves llengües sense haver de

patir, que és possible mantenir una amistat en

el temps sense fer cap esforç o que és possible

acabar una determinada cursa atlètica sense

sacrifici. Aquesta idea és tan estèril com absur-

da, però d’una manera indirecta s’expressa per

múltiples mitjans. També és veritat que el declivi

de la cultura de l’esforç va lligat a l’emergència

d’un paternalisme educatiu que cada cop és més

preocupant.

Hem fet desaparèixer la paraula fracàs del vo-

IMATGE WWW.ELFARO.INFO, LA CULTURA DEL ESFUERZO

6

cabulari educatiu, també les paraules sacrifici

i abnegació. Evitem que l’estudiant hagi d’es-

forçar-se en accés, ens fa por que es trenqui,

que s’angoixi, que en surti malparat; li posem un

paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el

salt; fem veure que sap quan no sap, li amaguem

els defectes i els errors, l’aplaudim en penoses

exhibicions a final de curs i potenciem la immen-

sa falsedat que tot va bé i que amb el temps ja

s’adonarà que les coses costen d’assolir. De mo-

ment diguem-li que sigui feliç.

En el món real en el qual hauran de viure els

nostres estudiants, no n’hi ha prou amb l’esforç,

però sense esforç no podran reeixir en res. És el

resultat final el que dóna sentit a l’esforç

Sóc totalment contrari a aquesta manera de fer.

Cal potenciar el sentit de l’esforç des de la base,

des d’abans ja d’anar a l’escola, cal posar-lo da-

vant de reptes nous, perquè hagi de trobar solu-

cions per ell mateix. Només es pot potenciar

realment l’autonomia de l’educand si se’l posa

davant de situacions que desconeix i que el

forcen a pensar i a espavilar-se per si mateix. Cal

desterrar el mite que cadascú pot aconseguir el

que es proposi i també que la sort posa a cadas-

cú al lloc que li pertoca. Cada cop circula més la

idea que l’esforçat és un matat, un pobre infeliç

que no ha tingut fortuna i que no li ha tocat cap

més remei que suar per guanyar-se les garrofes.

És essencial assumir la condició limitada i vul-

nerable de cada persona, no amagar els defect-

es i, menys encara, imputar els propis errors als

altres. L’esforç prolongat al llarg del temps és

l’únic que pot donar resultats. De vegades, però,

ni tan sols amb esforç s’aconsegueixen les fites

que anhelem, perquè ens manquen capacitats

naturals per poder desenvolupar determinades

habilitats. Com deia encertadament el traspassat

filòsof francès Paul Ricoeur, som éssers fal•libles.

Partim de la immensa fal•làcia de creure que tots

tenim facultats per fer de tot i que, a més a més,

ho arribarem a fer sense esforç. I, no obstant això,

no hi ha cap personatge rellevant en el món de

l’art, de la cultura, de l’esport o de la filosofia que

hagi assolit les cotes d’excel•lència que té en el

seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi

de tenacitat i de constància en el treball. Les ca-

pacitats ens vénen donades i cal que les accep-

tem i les desenvolupem en el màxim grau, però

l’esforç és el que ens permet estirar el màxim el

potencial humà que tots portem a dins. Els pares

patim quan els fills s’esforcen i no aconsegueix-

en el que es proposen. Sentim la temptació de

resoldre’ls el problema, de dissoldre les seves

contrarietats, però aquest esforç que fan és pre-

cisament el que cal educar, perquè l’hauran de

conrear al llarg de tota la seva vida i sense ell no

podran reeixir com a ciutadans.

7

LA GRAN GUERRA I LA MANCOMUNITAT

PROJECTE DELS CENTENARIS

Els Centenaris de la Gran Guerra i la Mancomunitat de Catalunya, projecte dels Departaments de Ciències Socials i Llengua Catalana.

Durant el festival de Nadal, vam pensar que

podríem fer alguna cosa sobre els centenaris

que se celebrarien durant el 2014. Sempre hi

ha molta informació sobre el tricentenari de la

Guerra de Successió, però els cent anys de l’in-

ici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i

de la creació de la Mancomunitat de Catalunya

(1914-1925) passen força mes desapercebuts.

Immediatament vam parlar amb en Francesc

Pané per intentar desenvolupar un projecte en-

tre els departaments de socials i llengua cata-

lana. Finalment, vam acordar que el professorat

d’història i filosofia se centraria bàsicament en

la Gran Guerra i el de català en la tasca de la

Mancomunitat.

Quines accions hem dut a terme? Des de llavors,

hem treballat en quatre direccions:

A classe: treballem els continguts dels dos

temes. Els cursos implicats són 4t d’ESO, 1r i 2n

de Batxillerat.

ESCRIT PEL DEPARTAMENT DE SOCIALS I CATALÀ

8

Dossiers: S’han elaborat uns dossiers específics

sobre la Gran Guerra i la Mancomunitat, que es-

tan disponibles en un curs del moodle del cen-

tre.

Exposicions a l’Institut: Al passadís vermell (se-

gona planta) s’han organitzat dues exposicions

amb informacions rellevants sobre el conflicte

“La valoració de l’experiència és molt bona. Pensem que la col·laboració entre departa-ments per donar impuls a iniciatives com aquesta són molt positives”

co-cívica de 4t d’ESO, es va proposar la redacció

d’un text al voltant dels valors de la pau (preferi-

blement posant-se en la pell d’un personatge

dels anys 1914-1918)

La valoració de l’experiència és molt bona. Pen-

sem que la col•laboració entre departaments

per donar impuls a iniciatives com aquesta són

molt positives.

mundial, sobre l’obra de la Mancomunitat i sobre

les realitzacions literàries i artístiques del primer

terç del segle XX.

Literatura Sant Jordi: El Departament de Llengua

Catalana va contemplar la temàtica dels cente-

naris com un dels eixos del concurs literari, i des

del departament de socials, a l’assignatura d’èti-

És una manera no tan sols de reforçar alguns

dels continguts treballats a l’aula, sinó de posar

en relleu que hi ha altres formes de treballar que

poden resultar atractives per a l’alumnat.

En aquest cas ens hem centrat en aspectes del

nostre passat que entenem com a molt relle-

vants, però el camí és obert a qualsevol proposta

similar.

9

PROJECTE CULTURES DEL MÓN

PRIMER CICLE

Després de reflexionar sobre Les necessitats hu-

manes i d’explorar l’Univers, durant els mesos de

febrer i març a 1r ESO, hem tingut l’oportunitat

d’endinsar-nos una mica en Les cultures del món.

I ho hem fet treballant multidisciplinàriament.

Els éssers humans viuen en comunitats més o

menys grans, que comparteixen una llengua o

diverses, una o diverses religions, una cultura

amb variants i en canvi constant però amb arrels

permanents.

En el planeta Terra, aquestes comunitats són

centenars, milers, desenes de milers... Heus ací

la diversitat dels homes i de les dones! Cada co-

munitat entén la vida a la seva manera i l’organ-

itza segons ha après dels seus antecessors i de

les circumstàncies a les quals ha d’adaptar-se: la

geografia del territori, les produccions que s’hi

fan, la climatologia, l’abundància o escassetat

d’aigua i d’aliments, els successos històrics que

ha sofert o gaudit aquest espai geogràfic i cul-

tural...

Es tracta, doncs, que coneguem millor la man-

era de sentir, de pensar, d’organitzar la vida de

les societats diverses del nostre món. Almenys,

d’algunes. I ho farem a través dels seus contes

ESCRIT PER: EQUIP DOCENT DE 1R ESO

10

populars, dels seus mites i llegendes...

Llegir un conte xinès, cercar contes i llegendes

de diferents cultures, reescriure’ls per llegir-los

després de forma dramatitzada, i confeccionar

una auca per expressar-hi les característiques

de la cultura triada, han estat les activitats que

hem fet en llengua catalana.

Los gentilicios, mitos y leyendas del mundo y los

misterios sin resolver en la historia de la humani-

dad, els hem treballat en llengua castellana.

La cultura anglosaxona ens ha ensenyat que hi

ha països dins d’un país! The British Isles: Coun-

tries within a Country. What is the difference be-

tween the United Kingdom, England, Great Britain

and British Isles?

També hem après que el medi natural influeix en

la vida de les persones i per tant en les cultures:

Per què es pensa que el Canvi climàtic pot fer

estendre la Malària per tot el món? Què pot fer

cadascú de nosaltres per no incrementar l’efecte

hivernacle? La flora i la fauna són pròpies de

cada territori.

I hem vist que és impossible fer una represent-

ació plana d’una esfera mantenint invariables si-

multàniament les àrees i les formes del països i

continents. Que no ens enganyin els mapes!

Hem fet recerca sobre les tecnologies pròpies de

cada territori i ens hem adonat que tenen molt a

veure amb l’economia que s’hi desenvolupa. A

més a més, ens “hem estrenat” amb els tipus de

fusta, la serra, les llimes, el cargol de banc, els

serjants ... per construir el nostre Tangram.

I a la prehistòria què? Evidentment al Paleolític

superior també les eines, l’alimentació, els hab-

itatges, l’art, l’organització de les tasques... con-

figuraven les formes de vida de les tribus. Hem

redactat un informe sobre les cultures de la pre-

història.

La cultura ... la cultura sobre tot ens fa gaudir i

tant que sí! Per això també ens hem documentat

sobre l’origen i el desenvolupament dels Jocs

del món.

Tot plegat ho hem sintetitzat i reflectit en un gran mapa mundi de con-fecció pròpia que hem pen-jat a la paret de l’aula. Mireu que xulos ens han quedat!

11

SO

RT

IDES

I IN

TER

CAN

VIS

AN

ÈCD

OTE

S D

E LE

S SO

RTID

ES

En aquesta secció de la revista, recollim les anècdotes i ex-periències més interessants que els estudiants del Manuel de Montsuar han protagonitzat en els viatges a l’estranger.

Seguint la tradició del viatge de fi d’etapa de 4t

d’ESO, l’última setmana de març passejàvem per

terres italianes. Bé, encara no ha quedat del tot

clar si era una ruta turística per conèixer món o

més aviat un concurs de La volta a Itàlia en 5

dies. Florència, Siena i Roma; tres ciutats amb

carrers desordenats, petits comerços i art de tot

tipus. Des de músics i pintors de carrer fins a

edificis gegants carregats de riquesa artística.

Tot això sembla millor encara quan la companyia

és grata, quan s’aprofita al màxim el temps per

estar tots junts, ja que el grup es reduirà en la

etapa que començarem el curs vinent.

ESCRIT PER RAQUEL GÓMEZ

FOTOGRAFIA ROSANA MIR

ITÀLIA 4T ESO

SORTIDES

12

El dimarts 25 de març, ens vam dirigir cap a Itàlia

plens de neguit. El trajecte va ser curt, ja que

vam tenir la gran sort d’anar amb avió i creuar

el mar amb un tancar i obrir d’ulls. En posar els

peus a la terra nova, va començar el quiz Mont-

suar. Cadascun de nosaltres era un concursant i,

durant la nostra estada, havíem d’aconseguir

tants punts com poguéssim per tal de trobar-nos

al pòdium i obtenir un regal promès pels profes-

sors acompanyants (Sílvia Marín, Ramon Óscar

Torrelles, Josep Lara i Sílvia Torres).

Hi havia una o dues proves diàries, i el temps

mort de les nits l’aprofitàvem per fer memòria

del que havíem visitat durant el dia i guan-

yar-nos algun que altre punt responent les dif-

erents qüestions.

Quan ja dominàvem una mica l’idioma, se li va

proposar una prova a un company que consistia

en dir ciao bella a la pròxima senyora que

passés per una plaça. Va donar la casualitat que

era una policia i s’ho va prendre com una falta

de respecte. No obstant, vam demanar molts

cops perdó i el punt promès va anar a parar al

sumatori corresponent. Una altra prova va ser a

la plaça de la catedral de Siena; consistia en

donar tota la volta saltant els uns per sobre dels

altres. També vam fer un concurs d’estilisme i

d’habilitats estranyes.

Sense deixar de banda la capital, també vam

deixar empremta a Roma. Tot i que sempre

havíem sentit a parlar que és una ciutat per vis-

itar amb temps, nosaltres vam descobrir que

també es pot veure de nit i amb només dos dies.

El nostre viatge encara no havia acabat un cop

vam pujar al vaixell. Ens faltava per recordar i

tancar una setmana de somriures infinits. Pel

que fa el quiz Montsuar, vam viure el desenllaç

final amb els millors finalistes. És cert que gran

part de la gent ho va viure amb els ulls tancats,

Gaudint de bona pasta a la ciutat de Florència!

Activitats, diversió i companyerisme pels carrers de Florència.

13

ja que les forces havien caigut per la borda tot

just abans d’embarcar i ens adormíem a qual-

sevol

cantonada. Finalment, després d’una hora de re-

tard per mala mar, vam pujar a l’autocar i aquest

cop sí, de retorn a casa. No existia millor sensació

que la satisfacció d’haver-nos oblidat uns dies

del món i haver descobert grans persones del

nostre dia a dia.

-SEEDS AND LONDON-

I remember that one day, during our trip in London, we

all went into a park with a museum, great landscapes and

some fantastic views.

The weather was cloudy and when we finished the visit,

the teachers gave us one hour for free time.

Me and two more friends went to a walk for all the park,

but we were very bored and finally we decided that the

best thing could be relax and eat something. Our election

was seeds.

The park wasn’t full of people and my friends started

spitting the seeds. First it was simple spitting, but then it

became a competition about which was the guy that spat

the furthest.

The policeman saw us, and told us off; our teacher had to

talk with him.

First it was funny but at the end all of three were con-

cerned cause in Spain this is usually allowed. I’ll remem-

ber this day for a lot of time.

ESCRIT PER ALBERT AGUILAR FOTOGRAFIA JESÚS PUBILL

14

Selfie at Buckingham Palace

Jesús taking a photo of a pelican in Hyde Park

CATALANS ABROAD

When we were in London, we went to vis-

it Camden Town, and Júlia and I went to a

shop where I wanted to buy a dress. I

asked for trying the dress on, in English,

obviously. So she answered in English

too. Finally I bought it, but when we were

in the queue for paying it, there was a girl

in front of us, and the shop assistant gave

her a beautiful plastic bag, then I said to

Júlia in Catalan “Per què em dòna aques-

ta bossa a mi i a ella aquesta altra?” And

the shop-assistant said “Què vols l’altra?

Has de vigilar el que dius, perquè mai

saps qui pot parlar el teu idioma”. Júlia

and I looked at each other with great as-

tonishment, we didn’t understand why if

she heard us speaking Catalan she didn’t

say anything instead of looking angrily

to us . That was a very embarassing sit-

uation.

ESCRIT PER ÀNEU BIFET

15

-SORTIDA A FRANÇA-

Le 28, 29 et 30 avril les élèves de Français de 3e et 4e ESO et 1er de Batxilerat ont voyagé à Toulouse pour connaître la ville et pratiquer la langue française

En route, on s’est arrêtés à Carcassonne pour déjeuner

et visiter la Cité Médiévale. Magnifique ! À Toulouse, on

a fait un jeu de pistes pour découvrir le centre histori-

que et ses monuments emblématiques: la Basilique de

Saint- Sernin, le Capitole, la Cathédrale de Saint- Éti-

enne, l’hôtel d’Assézat... On a eu le temps aussi de nous

promener dans ses ruelles commerçantes qui invitent à

faire du lèche-vitrines. Fatigués, la petite croisière sur le

Canal du Midi nous a réconfortés. Le dernier jour a été

dédié à l’aéronautique et l’espace. L’usine de l’Airbus

A380 nous a ouvert ses portes pour connaître les secrets

du seul avion double-pont du monde. Puis, on est allés

à la Cité de l’Espace, un parc spectaculaire qui nous a

fait découvrir les secrets de l’univers. Enfin, la Ville Rose

nous a séduits, on s’est beaucoup amusés et on a pu

parler le français !

ESCRIT PER ANNA ARFELIS

16

INTERCANVIS

-INTERCANVI A ITÀLIA-

Durant el passat mes de febrer, hem realitzat una activitat nova al nostre institut: un intercanvi amb una escola ital-

iana. El passat dia 24 de febrer, un grup de 27 alumnes de 2n d’ESO va marxar cap a Vittorio Veneto, una petita po-

blació del nord d’Itàlia, a la regió de Treviso. Els alumnes van fer allà una estada de cinc dies, durant els quals es van

allotjar a l’escola Instituto Italiano Dante Alighieri, on van conèixer els seus companys italians. Durant l’intercanvi, van

realitzar moltes activitats diferents com jocs esportius i d’equip al mateix Instituto o un itinerari pel centre històric

guiats per l’alumnat italià. També van aprofitar per visitar les ciutats de Venècia i Pàdua. Tot i que aquesta activitat es

va organitzar com un intercanvi lingüístic i cultural entre els dos centres educatius, finalment els alumnes italians no

han pogut venir a Lleida durant el mes d’abril. Esperem que l’intercanvi es consolidi i ho facin el proper curs!

ESCRIT PER ALBA HUIX FOTOGRAFIA ÀNGELS SERRANO

17

APRENDER ES VIVIR

INTERCANVI AMB ALEMANYA

Soy una alumna de catorce años del Instituto Manuel de Montsuar. Me siento realmente libre de pensar, opinar y escribir sin preocuparme de mi cargo, ni de mi sueldo y, desde esta libertad, escribo estas líneas.

Quiero agradecer públicamente la oportuni-

dad que se me ha brindado, este año, de ir de

intercambio a Alemania. Creo que no se puede

ni imaginar las experiencias vividas durante

esos quince días: estar lejos de casa, con una

familia muy diferente a la tuya, la barrera del

idioma, costumbres diferentes, comidas muy

distintas, horarios...

Pero a la vez compartir e intercambiar vivencias

enriquece a quien las regala y a quien las recibe.

Fue una experiencia única. Aun con el riesgo de

parecer una “pelota”, esto no me detendrá en sat-

isfacer mi necesidad de agradecer públicamente

a todos los que han hecho posible que mis com-

pañeros y yo pudiéramos vivir esta experiencia.

Ésta me ha servido para ampliar mis conocimien-

tos de alemán y ver su aplicabilidad, a la vez que

me ha hecho más madura, autosuficiente y ser

mejor persona. Quiero agradecer especialmente

a Rosa Sol, Ana Gutiérrez y Jesús Pubill, por su

particular forma de enseñarnos, divertirnos y

corregirnos. Estos quince días se convirtieron en

padres de una gran familia numerosa. Ellos no

ESCRIT PER ANNABEL VILES

Ara llegirem un petit article d’opinió sobre l’intercanvi amb Alemanya

se limitan a enseñar sólo contenidos, son mod-

elos de valores. Saben que la mejor forma de

aprender un idioma es estudiándolo mientras lo

utilizas en la vida diaria, es decir, vivir un idio-

ma y disfrutar de su estudio sumergiéndote en

su propia cultura. A todos ellos, muchas gracias.

Sé muy poco de política pero escuchando los

debates en televisión y leyendo la prensa, don-

de indican y reflejan una situación sinceramente

alarmante, pienso que algunos de los que nos

gobiernan parece que ignoren la gran capaci-

18

dad, profesionalidad, habilidad, ingenio y amor

por su trabajo que tienen nuestros profesores.

Algunos son capaces de coger un autobús con

treinta o más alumnos en edad adolescente e

irse a un país extranjero con la única finalidad de

que conozcan otra manera de hacer, de hablar y

de relacionarse. Me pregunto: ¿no se podría lla-

mar a esto una locura por amor a su trabajo?, ¿no

se merecen estos profesionales ser gobernados

por personas leales, competentes y con la máxi-

ma calidad humana?, ¿no es la educación uno de

los derechos fundamentales y la mejor inversión

de futuro? Mi abuelo siempre dice que por el

fruto se conoce al árbol, qué listo es mi abuelo.

Educar, hoy en día, no es tarea fácil y sé que

el instituto Manuel de Montsuar hace un

gran esfuerzo por ofrecernos la mejor edu-

cación posible. Estas palabras las escribo con

todo mi amor y respeto. Gracias a todos los

que han hecho posible este proyecto y sobre

todo gracias por enseñarme a apren-

der viviendo y vivir aprendiendo.

Els alumnes alemanys han realitzat la seva estada a Lleida del 5 al 16 de maig. L’intercanvi ha estat un èxit.

“Algunos son capaces de coger un autobús con treinta alumnos e irse a un país extranjero.¿no se podría llamar a esto amor a su trabajo?”

19

20

SECUNDÀRIA

ROCKEl dia 29 d’abril va tenir lloc la XII Trobada de grups de música

rock o Secundària rock. Com tots i totes sabeu, el nostre insti-

tut és un dels fundadors d’aquest certamen el qual va néixer

amb la voluntat de trobar-nos un dia per compartir música i

amistat.

Durant el matí, es va desenvolupar un taller musical per als

músics participants, amb la intenció d’aprendre i aprofundir

una mica més en el món de la música rock. La proposta

d’enguany tenia per títol “Contrabaix/baix elèctric. Història,

evolució i estil” a càrrec d’Ignasi González. El contrabaixista

lleidatà ens va explicar en una interessant i entretinguda xer-

rada, la història, les característiques i, sobretot, el paper musi-

cal que desenvolupa el baix en un grup musical. Per fer-ho, va

ajudar-se de diverses intervencions musicals, entre les que

cal destacar la participació de la nostra alumna Fiona Jové a

l’acordió interpretant la cançó “Sunny”. Per la tarda, a quarts

de set, va començar el recital al Cafè-Teatre de l’Escorxador. El

públic estava format pels familiars i amics dels intèrprets que

actuaven (una bona colla eren del Montsuar. Moltes gràcies!)

i, un any més, es va crear un caliu especial, cosa que va fer

que la vetllada fos molt agradable. Donat que en aques-

ta edició érem molts grups és va reduir l’actuació a dues

cançons i nosaltres vàrem tocar el següent repertori: “No vull

perdre’m res de tu” d’Amelie (versió catalana del mític tema

d’Aerosmith I don’t wanna miss a thing) i, com a peça obligada

dels anys 90 (la temàtica d’enguany), vam tocar “Wonderwall”

d’Oasis. Al final, i com a novetat en forma de cant comú, vam

interpretar tots plegats el tema de Lo Pardal Roquer: Sóc de

l’oest amb la participació dels/de les vocalistes de tots els

grups participants.

ESCRIT PER RAMÓN LLANES

Enmig de les actuacions, i per tal de fer més àgils els canvis

de grup, cada centre va preparar un vídeo de presentació. El

nostre és un original i divertit muntatge fotogràfic realitzat

per l’Albert Aguilar de 1r de batxillerat.

Finalment, només em queda agrair en nom de l’institut l’es-

forç i el talent de tots/es els que hi heu participat i encorat-

jar-vos a tots vosaltres a que us animeu a participar-hi en una

altra edició.

Tot aquest material amb el vídeo i les fotografies el trobareu al bloc La música al Montsuar

ELS ARTISTES

Veus: Anna Alcalde, Laura Vázquez, Laia Ber-tomeu, Clara Espinosa, Anna MoraguesGuitarra: Maria FoixBaix: Marçal Font, Fiona JovéBateria: Dídac Peinado

21

22

ALUMNES EXCEL·LENTS

MARC PEREA: BASQUETMANIÀTIC

En aquesta nova edició de “Tram de Tralla” volem presentar-vos alguns dels alumnes més brillants del nostre institut. Són alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat que tenen un bon rendiment acadèmic i, a més a més, es caracteritzen per compaginar els estudis amb una altra activitat.

El Marc Perea és un gran esportista i fa onze

anys que juga a bàsquet a l’equip Força

Lleida. Entrena totes les tardes de 7 a 8 al

pavelló Barris Nord i a la Ciutat Esportiva. Ha

fet competicions a nivell territorial i espera

continuar practicant aquest esport que tant

li agrada en els propers anys.

En general, qualsevol s’espantaria davant d’una agenda tan atapeïda, però segons ens han dit, ells ho

porten bé i disfruten de tot allò que fan.

LAIA CAMPS:FLAUTISTA D’HAMELÍN

LLUIS ROPERO:TRIATLOTERO

La Laia Camps toca la flauta travessera. Fa dotze anys que estudia música i hi dedica vuit hores a la setmana. A la tarda va al conservatori de Lleida i en el seu temps lliure, ja sigui al matí o a la nit, troba temps per estudiar. També fa concerts i audi-cions els caps de setmana al Conservatori.

Lluis Ropero combina es-ports i practica l’atletisme i el triatló. S’ha presentat a mol-tes competicions a nivell na-cional i a més de treure unes notes excel•lents ha guanyat premis de crosos a nivell territorial. Fa el possible per continuar amb les seves activitats extraescolars .

23

CLARA GORT I ABRIL BALASCH:DUET DE CORDA

La Clara Gort i l’Abril Balasch són dues alumnes de

1r de Batxillerat que, des de fa onze anys, toquen

el piano al Conservatori de Lleida. Durant la setma-

na dediquen deu hores a assajar. Totes dues han

notat que el nivell del curs ha pujat, però això no

vol dir que deixin de banda les seves obligacions.

CARLA ROPEROATLETA D’ELIT

ROGER LERAO ROGER FEDERER?

MARC LIÉBANA:IRON MAN

XAVIER COMA:MULTITASKER

La Carla Ropero, també alumna de 4t d’ESO, practica l’atletisme des dels vuit anys. Entrena sis hores a la setmana a les Basses d’Alp-icat. S’ha presentat a moltes competicions i espera poder continuar entrenant quan comenci 1r de Batxillerat.

Al nostre institut també hi estudia en Roger Lera que és un jugador de tennis nat. Juga al Club Tennis Lleida i entrena deu hores setmanals. Gràcies a les hores d’entre-nament ha estat campió de Catalunya per equips dues vegades en les competicions a escala nacional.

En Marc Liébana fa deu anys que practica l’atletisme i entrena molt dur, dues hores i mitja cada dia a les Basses d’Alpicat. Va ser campió d’Es-panya el 2013 i vol continuar presentant-se a més com-peticions i traient les bones notes que treu ara.

En Xavier Coma, de 4t d’ESO, practica el tennis des de fa sis anys al Club Natació Lleida i per si no n’hi hagués prou, recentment ha començat atletisme a les Basses d’Alpicat. Els dos es-ports li ocupen dinou hores setmanals.

IRENE MARTÍ: LA DANZATRICE STUDIOSA

La Irene Martí, de 2n de Batxillerat, practica el ball de saló, que

darrerament ha esdevingut un ball esportiu. Per ella no només

és una afició, sinó que podríem dir que és una part fonamental

de la seva vida. De moment, competeix a nivell nacional i entre-

na sis dies a la setmana durant dues hores i mitja aproximada-

ment però en els pròxims mesos començarà a competir a Itàlia.

24

PRODUCCIÓ DOCENT

L’ESCOLA DEL MONTSUAR

Per a finalitzar el curs, els professors han tingut una idea: imitar el famós quadre “L’escola d’Atenes”, de l’artista italià Rafael

Sanzio, amb la intenció de passar a la posteritat, i deixar una petjada a la història amb aquest muntatge fotogràfic!

FOTOGRAFIA I MUNTATGE JORDI GORT

25

26

ATUR I SITUACIÓ ECONÒMICA

ARTICLE D’OPINIÓ

ESCRIT PER ARNAU LÓPEZ I ARNAU TORRELLES

La situació econòmica actual es podria dir que és força complicada. Amb aquest arti-cle pretenem oferir un resum d’aquesta i presentar alguns plans d’acció contra la crisi. El professor Jaume Cortada ha col·laborat en la seva realització.

El deute públic i privat és molt elevat i les xifres

d’ocupació i consum mostren que la crisi és molt

profunda. Una dada important que exemplifica

el problema que hi ha en aquest país és l’ele-

vada taxa d’atur (26’7% general, 57% entre els

joves). Cal remarcar també que a Espanya les

20 persones més riques posseeixen una fortuna

similar als ingressos del 20% de la població més

pobra, la qual cosa indica que la crisi ha accentu-

at les diferències entre rics i pobres.

Les conseqüències més importants d’aquesta

crisi les ha patides principalment la classe baixa

i mitjana. Els efectes directes de la crisi i les re-

tallades d’aquests darrers anys en serveis bàsics

de l’estat del benestar han deixat molta gent en

una situació precària. De fet, hi ha experts que

creuen que no tornarem a tenir mai més el nivell

de benestar que teníem el 2007.

L’origen de la crisi mundial el trobem en la crisi

hipotecària dels Estats Units (hipoteques sub-

prime) i el poder desmesurat dels mercats fi-

nancers. Pel que fa a Espanya, el problema més

gran va ser el que es coneix com a “bombolla

immobiliària”: es va invertir gran quantitat de

PIB per càpita, des del anys 2000 fins al 2012,s’aprecia un descens important

capitals en la construcció i es van disparar els preus de l’habitatge en molt

poc temps. Tot això va anar acompanyat de grans facilitats per aconseguir

préstecs hipotecaris.

El resultat ha estat un gran nombre de vivendes sense vendre i moltes

famílies lligades a préstecs que en la situació econòmica actual no poden

GRÀFICS WWW. ELPAIS.COM

27

tornar. Aquesta és una de les conseqüències d’apostar per una economia

especulativa, que acostuma a tenir grans alts i baixos, a diferència de

l’economia productiva, que és més estable. No oblidem que la caiguda del

sector de la construcció va generar el tancament de moltes empreses i el

conseqüent augment de l’atur.

A més, el sistema financer espanyol va quedar profundament tocat per

la crisi de la construcció i moltes entitats financeres van haver de ser res-

catades. La crisi d’aquestes entitats va frenar els canals de finançament

d’empreses i particulars, i el consum també se’n va ressentir. Tot plegat

és un cercle viciós del qual no és fàcil sortir. Les taxes d’interès són baix-

es però el crèdit no arriba als consumidors i això dificulta la recuperació

econòmica.

És molt difícil determinar quines serien les solucions a la crisi, ja que no

hi ha cap fórmula directa, però convindria trobar la manera d’incentivar el

consum i canalitzar crèdit cap a les PIMES que són les que generen més

ocupació en el nostre país. Això sense oblidar la inversió pública, molt

necessària en moments de dificultat com els actuals.

Seria bo també prendre mesures més a llarg termini com impulsar la in-

vestigació, per tal de poder millorar la productivitat i arribar a ser capda-

vanters en algun àmbit. I, sobretot, apostar per una economia no especu-

lativa, capaç de crear uns pilars econòmics més sòlids.

La situació de l’atur a Espanya, des del 2005 fins al 2013

ESCRIT PER VÍCTOR ALCÀZAR

EL MUNDO DE LAS IDEAS

Lo que hace crecer a la Humanidad es el

entendimiento entre culturas diferentes.

Lo que engrandece al hombre es que

habiten en él ideas distintas entre sí.

Para crecer en ideas hay que expandir

tus límites —las fronteras mediante las

cuales son percibidas— y captar a través

de ellos nuevas ideas, lejanas, diferentes.

Y esto no es fácil, pero es lo que nos hace

únicos. Eso es lo que nos hace grandes.

Pero el modo en que percibimos las

ideas va a cambiar radicalmente a partir

de ahora. Y lo va a hacer a consecuencia

de algo que los propios humanos hemos

inventado, guiados por el hálito que nos

empuja a comprendernos entre nosotros

desde que nacemos. Hemos creado un

mundo donde las ideas flotan y nacen, un

mundo del que cualquiera puede beber

el fruto que éste emana...

CONTINUACIÓ:

28

1R PREMI MICRORRELATO4T ESO:

INDECISIÓN, PER LAIA CAMPS

1R PREMI POESIA CASTELLÀ1R BATXILLERAT:UN GRAN POEMA,PER ÀNEU BIFET

1R PREMI POESIA CATALÀ2N ESO:

ESTIUPER FRANCESC ORTEU

La puerta estaba cerrada, se

oía un sordo ruido al otro lado.

La duda le asaltaba: ¿Abría y

afrontaba lo desconocido o ret-

rocedía por donde había venido?

Un sudor frío le hacía temblar,

era consciente de que su des-

tino dependía de esa decisión.

Respiró fuerte y, finalmente, em-

pujó.

La oficina de hacienda le dio su

más sórdida bienvenida...

Con una tibia melancolía, tus ojosenamorados me observan,

que una de las miles, en el verdede tus pupilas todo refulge.

Amor, ternura, romanticismo, pasión,cada elemento combinado como la

pócima de un alquimista.

Fueron esos ojos acompañadospor aquellos labiosque me hechizaron,

y los que me hicieron caeren un pozo sin fondo de amor,una dulce caída libre entre tus

brazos.

Un maravilloso vértigocomo el de un gran poema.

Eres mi diosay yo tu pasivo prisionero

me entrego con cuerpo y almaa la tarea de amarte.

Cada movimiento de tus ojoses para mi un deseo

cada llanto de tus pupilasuna pequeña muerte.

S’allarga a poc a poc el diai el sol, els raigs ardents, envia.

ja s’apropen les vacances,arriben temps de jocs i danses.

Tot passejant per vora el mar,sento els vilatans comentar,

converses que parlen d’amor,desigs d’estiu guardats en or.

- A mi m’agrada la platja.- Jo m’estimo la muntanya.

Discuteixen dos bons amicsasseguts al moll, avorrits.

Dos joves recentment casats,parlen fortament abraçatsrecordant la lluna de mel

mentre es besen sota el cel.

Un grup de joves engrescats,preparen molt entusiasmatsaquell llarg viatge que faranrecorrent camins de l’Aran.

Una parella amb quatre fillsvan parlant entre ells tot fent crits

discuteixen que a Itàlia anirani Verona visitaran.

I en arribar al final del passeigsento, de les onades, l’oreig que les paraules escoltades

s’enduu el mar en forma de vers.

PREMIS

29

1R PREMI POESIA CATALÀ1R BATXILLERAT:

UN ARBRE, UN PAÍSPER LAIA BALAGUER

1R PREMI POESIA CATALÀ1R ESO:

ELS SOMNISPER ODET BAIGES I PAULA

RIBOT

1R PREMI POESIA CATALÀ4T ESO:MAI RES

PER XAVIER PEDROSA

Un arbre, un paísun mateix tronc,

amb moltes ramificacions.Cada branca, algú.

Un origen, un arbreuna mateixa història

amb moltes vivències.Cada branca, un moment.

Un país, un desig.Un mateix camí,

amb molta harmonia.Cada branca, un somni.

Un tirà, una guerra.Un mateix futur,amb molta por.

Cada branca, un batec.

Un crit, una llàgrima.Un mateix sospir,sense cap il•lusió.

Cada branca, un adéu.

Més enllà dels somnis, un món nou

arriba, ple de llum i fantasia, que ens

captiva, amb la imaginació entrem

dins d’una vida blava, i allí ens emo-

cionem i ens cau la baba.

La ment se’m dispersa més lluny de

l’horitzó, escoltant com es trenquen

les ones,en xocar amb les petites

petxines, que amb una mica d’inspir-

ació apareix la capa d’ozó.

La nit és fosca, tot és quietud i silen-

ci, brillen estels i estrelles que

il•luminen el cel,amb un punt de

xispa i recel, encara que la nit acabi i

un nou dia comenci.

Passant la vida vivint la mort,

seguint l’esperança patint del cor,

sentint els batecs caient dolguts,

viatjant camins encara perduts.

Tement que el present continuï

igual,

pensant en els fets que han fet mal,

morint la vida oblidant el passat,

recordant confús el temps esperat.

Imaginat el destí somiat abans,

trepitjant pensaments insignificants,

madurant idees guardant llur valor,

sofrint el desig del perseguit amor.

SANT JORDI 2014

30

PR

EMIS

CAS

TELLÀ

I CAT

ALÀ

SA

NT

JOR

DI 20

14

31

32

Andrea Lambea, alumna de 3r d’ESO, ens recomana un CD

RECOMANACIONS

El CD que m’agradaria recomanar és

“Nightmare” de Avenged Sevenvold.

Recomano el CD per diverses raons, en

primer lloc, quant a l’aspecte vocal cal

destacar que el cd està inspirat en el grup

Metallica i imita les veus agressives i ob-

scures de James Hetfield, les quals van

fer famoses al grup.

En segon lloc, també el recomanaria

per la seva part melòdica, que és com

una versió moderna de Metallica i Gun-

sN ‘Roses, dos grans grups. Tanmateix,

Avenged aporta el seu toc particular, més

agressiu i fosc, sobretot en les melodies

de les guitarres i els solos.

Nom: Alba Reñé Teulé

Edat: 50

Estat civil: Casada

Quants anys portes fent de professora? Uns 25 anys.

En quins centres has estat? He estat en els centres d’Amposta, Tortosa,

Agramunt, Maria Rúbies i Montsuar.

Què penses d’aquest centre? T’agrada l’ambient? I els alumnes? Ja vaig

ser en aquest institut fa uns quants anys; quan vaig arribar vaig notar que hi

havia un ambient molt familiar i agradable. Actualment continua sent una

font d’aprenentatge per a mi; mai no havia treballat per tasques i, tot i que

m’atabalo, continuo aprenent molt dels meus companys del departament.

Algunes diferències que he notat respecte de la primera vegada que vaig

estar aquí, és que els alumnes són més xerraires i que trobo a faltar compa-

nys que ara ja no hi són.

Què et va motivar a ser professora? Al principi no tenia intenció de dedic-

ar-me a la docència, però les condicions laborals eren molt millors que les

d’ara. Amb el temps m’ha agradat molt la meva feina i és el que vull fer.

Què haguessis volgut ser de gran? De ben petita, m’hagués agradat ser

perruquera perquè m’agradava molt i ajudava la meva padrineta. Després,

em va agradar molt ser infermera o llevadora però se’m donaven millor les

lletres que les ciències.

Hem sentit que has escrit llibres, de què tracten? Tracten sobre l’aplicació

de la intel•ligència emocional a les escoles, que és el que es coneix com

educació emocional.

ENTREVISTA A ALBA REÑÉ

Entrevistem l’Alba Reñé, una professora de llengua catalana que ha passat a formar part de l’equip

docent recentment.

33

La sèrie que recomanaria seria “Cuén-

tame”, ja que és una sèrie ambientada en

la història del nostre país des dels anys

cinquanta fins als vuitanta, una època en

què es van viure alguns dels conflictes

més importants que han ajudat a confor-

mar la societat que actualment tenim.

Però, sobretot, la recomanaria perquè per

a mi ha comportat el poder passar més

temps en família. “Cuéntame” ha suposat

per a mi una part important de la meva

vida, amb un munt de situacions les quals

en principi jo, quan era menuda, no ente-

nia, però que els meus germans comen-

taven entre ells dient que havien estat

així, situacions que ara jo mateixa, amb

els anys, comprenc i trobo que són una

fidel replica de les situacions reals que es

van viure a la societat espanyola.

Anna Gutiérrez, professora d’idiomes, ens recomana una sèrie

CULTURALS

Què et va motivar a escriure sobre la intel•ligència emocional? Va ha-

ver-hi una temporada que vaig estar d’excedència de l’ensenyament perquè

hagués hagut de marxar a treballar fora però per motius familiars no podia

marxar. Llavors vaig començar a estudiar temes de massatge i relaxació per

tal de treballar millor jo mateixa, així vaig entrar en contacte amb un grup

de Barcelona que treballava la relaxació a les escoles i treballant en aquest

grup va ser quan vaig conèixer l’educació emocional. Vaig fer primer un

postgrau i després un màster d’Intel•ligència Emocional. Vaig rebre for-

mació per a fer formació a altres mestres. Com que tot el que he après m’he

anat molt bé a nivell personal, m’agrada transmetre-ho a altres persones.

Quin és el llibre que has escrit que més t’ha agradat? El primer, Com ser

docent i no deixa-hi la pell, escrit amb la col•laboració d’ Eugènia de Pagès,

i editat per Graó.

Si haguessis d’anar a una illa deserta sola, que t’emportaries? El meu

home.

Què és el que t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada no fer res, i

també passejar i llegir.

T’agrada viatjar? Quin seria el teu viatge ideal? Sí, el meu viatge ideal seria

al Machu Pichu, al Perú.

Què en penses del que està passant a Ucraïna? No conec amb profundi-

tat la situació, és una mostra més dels temps convulsos que estem vivint.

Hi ha gent que s’aprofita per comparar la situació d’allà amb la que estem

vivint aquí a Catalunya i les circumstàncies penso que són molt diferents.

34

-LES FRUITES TAMBÉ MADUREN-

Em dic Quim Aguiló Remacha, el meu treball és de l’àmbit Científic, i tracta sobre la maduració de les fruites. He rebut el premi Xavier Martínez pel meu treball.

Les fruites maduren, i aquestes transformacions poden

continuar evolucionant fins al deteriorament de la fruita.

Però, com i quan o de quina manera succeeix? La causa

de tot és l’etilè, un compost químic que produeix la fruita

abans de madurar i és fonamental perquè la fruita ma-

duri. En les fruites madures la seva presència determina

el moment de la maduració, per la qual cosa el control de

la seva producció serà clau per a la seva conservació. El

meu treball consisteix en demostrar que puc controlar la

producció de l’etilè, és a dir, controlar la maduració de la

fruita.

TREBALLS DE RECERCA DE 10A continuació us presentem uns resums, elaborats pels propis autors, dels Treballs de Recerca que han obtingut un 10 aquest any. Alguns han rebut un reconeixement a la 1a edició dels premis als TDR convocats al nostre centre.

2N DE BATXILLERAT

35

-ELABORACIÓ D’UNA VISITA VIRTUAL-

Em dic Víctor Alcàzar López, el meu treball és de l’àmbit Tecnològic, i tracta sobre l’elaboració d’una visita en 3D a un centre educatiu. He rebut el premi extraordinari

Manuel de Montsuar per una temàtica referent al centre.

El meu treball de recerca consisteix en

l’elaboració d’una visita virtual de l’institut

en 3D. He emprat programari lliure per a tot

el procés, i he modelat jo mateix el centre

a partir de plànols i fotografies. Després, ho

he muntat tot amb un Game Engine i ho he

enllaçat a

un lloc web

-L’ANÀLISI DE LA RODOPSINA-

Em dic Laura Banyeres Serra, el meu treball és de l’àmbit Científic, i tracta sobre l’anàlisi de la rodopsina i els controls positius i negatius. He rebut el premi Xavier

Martínez pel meu treball.

Aquest treball és el resultat de les pràctiques que

vaig poder realitzar al laboratori de genètica mo-

lecular de la UB durant l’estada a l’empresa, a més

de tota la recerca d’informació posteriorment re-

alitzada. El treball és un estudi sobre la Rodopsina

(el fotopigment més abundant en la retina) i sobre

la importància dels controls positius i negatius en

qualsevol investigació científica. En l’anàlisi de la

rodopsina vaig poder conèixer l’expressió d’aquest

fotopigment a nivell de transcrit i a nivell de pro-

teïnes, així com la seva situació en la retina.

36

-AMPLIFICADORS DE GUITARRA A VÀLVULES-

Em dic Xavier Escribà Montagut, el meu treball és de l’àmbit Tecnològic, i tracta sobre la construccio d’un amplificador de guitarra a vàlvules. He rebut el premi Leonardo Da

Vinci pel meu treball.

El meu treball està dividit en dues parts. La primera tracta sobre la teoria necessària per

entendre com funciona un amplificador i també explico què fa que els amplificadors

a vàlvules sonin millor que els de transistors segons les imperfeccions de les mateixes

vàlvules. La segona part tracta sobre la con-strucció de la part pràctica, un amplificador

a vàlvules. Explico tot el procés de buscar la informació necessària i la construcció de

l’aparell.

-LA LLET MATERNA-

Em dic Aroa Ginestet Sotillo, el meu treball és de l’àmbit Científic, i tracta sobre la llet materna.

Vaig voler fer el meu treball de recerca sobre la llet

materna perquè és un tema que m’interessa i m’agrada

molt. En el meu treball he tractat sobre el funcionament

normal de la secreció de la llet materna i he fet un estudi

detallat del components que conté i quins beneficis

aporten aquests a la mare i al nen. En la part pràctica

vaig fer una estada al Banc de llet materna de Barcelona

on vaig poder fer un estudi comparatiu de la quantitat de

proteïnes i lactosa que conté la llet materna madura. He

après moltes coses elaborant aquest treball i estic molt

orgullosa de la feina feta.

37

-VESTINT SECRETS-

Em dic Jordina Ibarz Gòdia, el meu treball és de l’àmbit Social i psicològic, i tracta sobre la moda i la psicologia.

El meu treball de recerca és un estudi sobre la moda I la psicòlogia, és a dir,

sobre el motiu pel qual una persona es vesteix d’una manera i no d’una altra, la

relació que hi ha entre la personalitat i la manera de vestir, especialment en

els joves.

-DISSENY D’UN SISTEMA DOMÒTIC-

Em dic Roger Miret Giné, el meu treball és de l’àmbit Tecnològic i tracta sobre el disseny d’un sistema domòtic funcional i ampliable. He rebut el premi Leonardo

Da Vinci pel meu treball.

El treball és la memòria del disseny i posterior

muntatge d’un sistema domòtic funcional i ampli-

able fent ús de protocols no utilitzats de manera

estàndard en l’àmbit de la domòtica i que amb un

correcte muntatge i configuració permet de con-

trolar un habitatge des de qualsevol punt del món

amb accés a Internet.

38

Autor: Arnau Costes SalvadorTítol: El garrotin: Un pal del

flamenc en la boira lleidatana Àmbit: Artístic

-EL GARROTIN-

Aquest treball intenta donar a conèixer un estil musical que fou molt important a Lleida: el garrotin. En el tre-ball podem trobar una re-construcció de la història de Lleida al voltant del garrotin, el paper dels gitanos cata-lans al voltant d’aquest estil musical, les diverses generacions que van sorgir i una anàlisi musical de diferents tipus de garrotins. Aquest treball ha rebut el premi Carme Hernàndez

They are beautiful when they are puppies, but when they are adult you

have a lot of responsibilities ( their food, their daily exercise, go to the

vet, etc…).

It’s a cruel action, but in the world every 5 minutes one dog is aban-

doned. There are too many abandonments in the world now. In Spain

there are 145.000 abandonments (dogs) every year and 300.000 differ-

ent pets were abandoned last year in Spain.

Lydia Argilés it’s a private pet shelter inLleida, they are trying to help the

pets in the county of Lleida. In Lydia Argilés there are a lot of volunteers

who help in all that they can, go to walk with the dogs, bring: food, medi-

cines, houses for the dogs and more.

DO YOU WANT A PET?When you adopt, buy or find a pet, you have to be awares that do you do, because it is not a toy is an

animal that has a life, like you.

We have to stop the abandonments, it isn’t an obligation it is a necessity for all the pets.

PRODUCCIONS DELS ALUMNES

ESCRIT PER MARC PEREA

39

AVUI CONEIXEM

Edat: 32 anys

Lloc de naixement: Balaguer

Quin és el teu color preferit? El vermell

Quines són les teves aficions?

Riure, tocar la guitarra, córrer i llegir.

Digues una paraula que defineixi què penses so-

bre les generacions joves.

Il•lusió

Un animal amb el qual t’identifiquis?

Una guineu

Tens algun tipus d’amulet per situacions on

mana la sort?

Sí, unes arracades.

Si poguessis tornar a viure un moment de la teva

vida, quin seria?

El naixement de la meva filla Júlia.

ESCRIT PER MARINA BANYERES

Edat: 12 anysLloc de naixement: Lleida

Quin és el teu color preferit? El blauQuines són les teves aficions?

Jugar a la Play Station 3, el ciclisme i la natació.Digues una paraula que defineixi què penses

sobre les generacions joves.Somnis

Un animal amb el qual t’identifiquis? Amb l’oreneta, perquè sempre acaba tornant.Tens algun tipus d’amulet per situacions on

mana la sort?Sí, un jersei que me’l fico pels exàmens

Si poguessis tornar a viure un moment de la teva vida, quin seria?

Tornaria a anar a un parc d’atraccions que m’agrada molt.

ROSER GALIANO

ROGER MARTÍN

ENTREVISTES

40

TENNIS MASCULÍ + FEMENÍ CATEGORÍA ESO

ELS EQUIPS DEL CENTRE

FOTOGRAFIA JAUME MIRÓ

ESPORTS MONTSUAR

Tal com deia Marc Biondi, l’esport és una mane-ra que tenim les persones de crèixer i progressar. Aquests són els esportistes del Montsuar, que prac-tiquen l’esport al centre i veuen els seus esforços recompensats dia a dia!

“Hi ha massa èmfasi en l’èxit i en el fracàs i molt poc en com la persona pro-gressa a través de l’esforç. Gaudeix del viatge, gaudeix cada moment i deixa de preocupar-te per la victòria i la derrota“ -MARC BIONDI

TENNIS MASCULÍ CATEGORÍA ESOCAMPIÓ DE CATALUNYA ESCOLAR

41

EQUIP INFANTIL “A” VOLEIBOL

EQUIP BÀSQUET JUVENIL EQUIP BÀDMINTON

42

EQUIP INFANTIL “B” VOLEIBOL

EQUIP CADET VOLEIBOL EQUIP JUVENIL VOLEIBOL

43

EQUIP FÚTBOL FEMENÍ

EQUIP FÚTBOL MASCULÍ

44

FOTOS ORLES BATXILLERAT

PREMIS A LA CONSTÀNCIA

I AL MILLOR RENDIMENT ACADÈMIC

PREMIS ALS TREBALLS DE RECERCA

45

PREMIS A LA CONSTÀNCIA

I AL MILLOR RENDIMENT ACADÈMIC

PREMIS ALS TREBALLS DE RECERCA

46

47

FOTOS SOPAR ORLES

48

Troba les cinquanta-sis diferències entre l’escola d’Atenes i l’escola del Montsuar!

ENS VEIEM EL CURS VINENT