Tornaveu 9 Bloc

Torna

la veu!

2 Tornaveu 3Tornaveu

Queda’t al barri per Carnestoltes! Editorial

Equip de redacció:Laia Arnal, Cristina Ferrer, Alejandra Gracia, Eugènia Pérez, Gemma Salas, Rut Sol, Maria Sol i Montse Jover.

Moltes gràcies a tothom que ha col laborat!

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

[email protected]

Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al bloc de l’ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

Queda’t al barri per Carnestoltes! 2Editorial 3Postals del món 4La Castanyada 6El seu nom és... 8El nostre barri 10Fem una llei 13Per laberints! 14Poster central - Laberints 16Anem a la biblioteca 18l’Entrevista 21Cinema en curs 26Els meus anys al Cervantes 27Cor Calypso 28Conversa amb la Louise 29Contes del món 30Entreteniments 31

L’altre dia l’equip de redacció recor-dàvem anècdotes de la nostra etapa escolar. I recordàvem amb nostàlgia el dia en què la senyoreta (aleshores en dèiem senyoreta, de les profes-sores) ens va dir: demà retallarem!

La reacció va ser la mateixa en tots els ca-sos. Ens va fer un bot el cor. Per fi havia ar-ribat aquell moment tan esperat. Finalment podríem utilitzar les tisores, aquells estris tan desitjats que fins aleshores ens havien estat vetats per ser massa perillosos a les nostres maldestres manetes. I potser feien bé de con-trolar-ne l’ús, perquè l’endemà, quan vàrem començar a retallar, més d’un s’hi va enganxar els dits, amb les tisores. I diem enganxar i no tallar perquè aquelles primeres tisores quasi no tallaven. Tenien uns braços de colors molt atractius, però tallar, el que es diu tallar, tallaven poc.

D’aquelles classes, ens agradava especialment un exercici que consistia en el següent: primer doblegaves un full de paper moltes vegades, després hi dibuixaves la silueta d’un personatge que t’agradés, la retallaves i finalment desple-gaves el paper. El resultat era que aquella si-lueta s’havia multiplicat. S’havia format una tirallonga de figueretes iguals, que quedaven enganxades pels braços, com si ballessin una sardana. Era màgic. Si ho feies bé, era màgic.

Això sí, calia tallar bé. Sempre per la línia que havies dibuixat. Si et passaves de la línia, ho esguerraves tot. I no hi havia manera de repa-rar la destrossa. Les conseqüències podien ser devastadores. El futur d’aquell personatge que havies dibuixat amb tota la dedicació possible depenia d’aquella retallada. El seu futur, i el de tots els que apareixerien quan es desplegués el paper. Els petits personatges podien sortir tots boteruts, esguerrats, o no arribar a estar units pels seus bracets. Quan això passava, calia tornar a començar des del principi. Tota la feina que havies fet fins aquell moment, se n’anava en orris. Tot havia resultat inútil. I no-més, per haver retallat malament.

Era indignant.

Hem passejat Gegants, diables i dracs... per tot el barri, pel Palau Dou, El Pou de la Figuera, El Palau...

Sumari


Postals del món

Que n’és d’especial i rica la nostra escola! I el seu tresor més preat som tots nosaltres, persones procedents d’arreu del món, que formem la gran família “cervantina”... Parlem 18 llengües

diferents, tenim passaports de 20 nacionalitats i provenim dels cinc continents! Visca la diversitat!

I com que ens agrada tant sentir les aventures del Iago i la Noa a l’aldea gallega de 3 cases; les cançons marroquines de l’Ikram; les notícies del Rubén des de la terra més llunyana, l’illa de New Zeland; les històries del barri de Sant Pere que tan bé coneixen la Carme i el Tomàs; compartir les emocions de la mestra Begonya a Burkina Fasso; saber dels amics i cosins de l’Oliver a República Dominicana; els calorosos estius a Larache de la Iman i l’Omar; conèixer l’àvia índia de la Nila; els grans viatges al Pakistan del Tayyab i l’Ifraseem; les imatges de western d’Os de Balaguer, on va néixer el pare del Lluc i la Bruna, l’últim poble de Catalunya... hem inaugurat aquesta nova secció de postals!

De moment, la Sònia, la Kristine i els germans Talluri ens han enviat la seva...

I tu? Ens faria molta il•lusió veure créixer la col•lecció amb postals de tots vosaltres, postals des de Barcelona o des d’una altra galàxia!

Animeu-vos i envieu-nos les vostres postals! Esperem que, entre tots i totes, al setembre la bústia de l’escola estigui ben plena!

Moltes gràcies i gaudiu de l’estiu!

Rússia

ÍÍndia

Filipines

6 Tornaveu 7Tornaveu Tornaveu 76 Tornaveu

La festa de la Castanyada és la primera de totes, la més matinera. Amb ella comencem a calentar el motor de totes les festes que s’esdevindran al llarg del curs. També marca l’inici de la tempo-rada tardor-hivern, moment en què cal començar a baixar de l’armari les caixes de roba d’abric i tots els seus complements, bufandes, gorros i guants.

Són les 15h. Al pati de l’escola Cervantes tot són presses per acabar de penjar la decoració, i a dintre l’escola, les mames s’acaben de posar les camises, faldilles i mocadors per interpretar el seu petit paper de Castanyeres. El tret de sortida el dóna la nostra directora, la Montse López, que fa una breu introducció que donarà pas al primer acte, el conte de la Castanyera, on la nostra Dulsirena n’és la convidada d’honor. Aquest petit conte, escrit per la Marlene, mama de P4, ens explica com la castanyera cull les castanyes de l’arbre amb l’ajut de la gegantona Dulsirena, que les fa caure a terra. I és així com aconsegueix omplir el cistell i baixar a la paradeta del poble a coure un bon grapat de castanyes, pro-tagonistes indiscutibles, juntament amb els panellets, d’aquesta festa de tardor.

Els més petits de l’escola, els Gegants de P3, miren bocabadats pujar les escales la Dulsirena. A uns quants els causa gran impacte veure aquesta geganta-sirena per primera vegada... I és que la nostra Dulsirena no deixa a ningú indiferent...

I quan finalitza el conte baixen molt eixerides les nostres castanyeres que ens delecten amb el conegut ball de la castanyera. Fent voleiar la faldilla i amb els mocadors ben lligats, ballen aquesta popular cançó, que tan bé es coneix la majoria.

Quan acaba la cançó és el toc d’inici perquè es comencin a repartir les paperines de castanyes, i les safates de panellets. Els més impacients aixequen les mans intentant ser els primers en rebre aquest preuat tresor de la tardor i, al mateix temps, els mestres van repartint els panellets que tanta feina els hi han donat als nostres fills. Grans i petits, quadrats i rodons... tots són ben bons!

I, mentre els més petits necessiten ajuda per pelar les castanyes, els grans les mengen de 2 en 2!I, de tant en tant, algú repeteix, un any més, “no m’agraden les castanyes”

Per finalitzar, grans i petits s’agafen les mans per ballar en rotllana al ritme de la música assajada dia rere dia amb els mestres. Molts hi posen tant d’entusiasme que acaben estirant massa la mà al pobre del costat, que perden per instants. I tot i que alguns pocs segurament s’estalviarien aquesta part de la festa, sempre acaben deixant-se portar pels més decidits, que porten el ritme del grup. I és entre tots que s’acaba formant un bonic entramat de rotllanes que, metafòricament parlant, esdevindrien l’engranatge de la nostra escola, la seva raó de ser... el nens i nenes del Cervantes.

I tots junts, i continuant la gresca, acaben agafats i fent “la conga” al ritme del marrameu, que, com sabeu, torrava les castanyes a la voreta del foc amb tan mala fortuna que li va petar una als morros, i el pobre... va jeure mort! I tot això perquè ningú li va explicar al pobre marrameu que les castanyes, abans de torrar-les, les hem de tallar amb un ganivet. Ai…pobre marrameu!

Bé, i amb ell ens acomiadem. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

Eulàlia Armengol

_La Castanyada


Relacions exteriors El seu nom és...

Benjamín

Hola, familias del Cervantes:

Como sabéis, el día 16 de Diciembre nuestro colegio recibió la visita de una cadena de televisión, TVE, ya que tenía muchas ganas de conocer a uno de los alumnos de este colegio, y que seguro todos lo conocen, su nombre es Benjamín Calero Nieto.

Benjamín cursa el cuarto grado de primaria y, además, realiza varias actividades extraes-colares dentro y fuera del colegio, lo que le motiva a a desarrollarse independientemente en su entorno.

Benja, como le llaman sus amigos, ha tenido que enfrentarse a muchos procesos de cam-bios en su vida, pero su fuerza y su valentía hacen que tenga una vida positiva y llena de energía.

Y para no hacerles esperar más, aquí les con-tamos cómo fue el reportaje en el que parti-cipó Benjamín.

Tomaron como referencia a Benjamín para este reportaje, ya que es un gran ejemplo para difundir los valores del deporte. Todo esto va acompañado de sus valores como persona.

Es luchador, arriesgado, cabezota, enamo-radizo, fuerte y positivo, en definitiva, todo un campeón, sin olvidarnos de que posee una sonrisa que encandila a todos.

Benja, al inicio de la entrevista, se mostró un tanto nervioso, como es normal al verse ro-deado de una cámara y una reportera que le preguntaba cómo eran sus actividades, pero para Benja no fue difícil soltarse y mostrase sociable y natural como es él.

Lo acompañaron a kung-fu, donde pudieron observar las capacidades de movilidad, flexi-bilidad, concentración y equilibrio, que es lo que nos aporta esta actividad; pero no sólo

la movilidad es lo importante, hay algo fun-damental, que se requiere en cualquier ac-tividad que realicemos, y es las ganas, y la motivación. Sobre todo las ganas, que es lo que nos alienta para continuar adelante.

También participaron en este reportaje varios niños con los que Benja comparte su tiempo: no podía faltar su gran amigo y confidente Homero, compañero de aventuras y juegos; Luca, con su fácil espontaneidad y Alice, con la dulzura que la caracteriza. Todos estaban muy dispuestos a ayudar a su amigo para lo que él necesitara.

Las opiniones de sus amigos y de las personas que le rodean son importantes, ya que Benja es considerado como un gran amigo, muy di-vertido y con gran sentido del humor.

Después de su participación en kung-fu, y como es habitual de cada jueves, Benja tiene que desplazarse hasta el Club Natación Bar-celona, en donde practica natación gracias a la beca de la fundación Cruyff, una de las entidades con mayores proyectos deportivos para las personas con cualquier tipo de disca-pacidad.Aquí la presentadora de “Para todos” de la 2, hizo una competición con Benja.

La natación es uno de los deportes favoritos de Benjamín y uno de los más completos para las personas que sufren algún tipo de discapa-cidad, ya que se mueve todo el cuerpo, todos los músculos, todas las articulaciones, y sin recibir ningún tipo de impacto; al disminuir

los efectos de la gravedad, los movimientos del cuerpo son más delicados y más amplios, además, al notar esta libertad de movimien-tos, el sentimiento es de euforia total.

No importa cuál sea el problema, siempre habrá algo donde todos podamos compartir momentos de igualdad, diversión, e integra-ción, que es lo que nos hace crecer como personas, aprendiendo así los valores que cada uno posee.

Bueno, familias, niños y niñas, espero que os haya gustado lo que os he contado de Benja-mín y el reportaje en el que participó, pero, sobre todo, espero que os animéis a practicar deporte ya que, como podemos observar con Benjamín, no hay ningún obstáculo que pueda para su fuerza, siempre manteniendo la sonrisa como un punto positivo en su vida.

Benja, adelante, que eres un autentico campeón!

Ruth Nieto


El nostre barri

En un article del TORNAVEU nº 2 que ens proposava una ruta pel carrer Sant Pere Més Baix, en arribar al Palau Alòs se’ns comentava que podíem veure-hi un cartell que ens anunciava un projecte de rehabilitació de l’edifici per

tal d’encabir-hi equipaments per al barri. Es parlava d’un centre de formació d’adults, una escola bressol, un casal de joves i comerç just. I els diaris anuncia-ven una imminent inauguració. Han passat més de tres anys, les obres per fi s’han acabat i l’edifici comença a recuperar la vida que havia tingut temps enrere.

Aquest palau urbà de planta baixa i dos pisos, construït entre els segles XVII i XVIII, destaca enmig del carrer per la seva ampla façana, paredada de pedra i amb un estuc que imita carreus. Una successió de nou balcons, amb llindes i bran-cals de pedra i llosanes de ferro forjat i ceràmica emfasitzen la importància del pis principal. Al segon pis, de menys alçada, hi ha finestres. Al capdamunt, un pro-nunciat ràfec acaba de retallar la façana. Fins fa poc, a nivell de carrer i al centre de la façana, un portal carrosser donava accés al vestíbul, i des d’allà s’accedia per una gran escala a la planta noble. En aquest vestíbul, una làpida dedicada el 1790 per Josep Ignasi d’Alòs i Soldevila, Marquès de Portonovo, ens recordava una visita del Santíssim Sagrament a la casa, per refugiar-se d’un xàfec. Aquestes làpides són molt curioses i demostren el fervor religiós de l’època. N’hi ha una d’espectacular al vestíbul de la casa de la Custòdia, al carrer Montcada, on ara hi ha el Museu del Mamut.

Però anem als inicis. Durant els treballs de recerca arqueològica que s’han dut a terme al llarg de la rehabilitació, s’han trobat sitges excavades a terra datades a finals del segle XIII i principis del XIV. Això ens confirma que, com molts altres edificis del carrer, els orígens del Palau d’Alós són a l’època medieval. Sembla ser que l’edifici es va anar conformant a partir de l’agrupació de diversos immobles a finals del segle XVI i inicis del XVII quan Pau Amat, venedor de draps de llana, va adquirir cinc finques procedents d’establiments emfitèutics del proper Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Les finques tenien l’habitatge de cara al carrer de Sant Pere més baix i els horts a la part posterior. D’aquesta època se n’han trobat encara diversos murs, paviments i clavegueres.

Més endavant, el 1738, Josep Francesc d’Alòs, Marquès de Portonovo, va adquirir la majoria d’aquestes finques. Incorporà també la finca de cantonada amb el carrer d’en Mònec i féu reformes per convertir tot el conjunt en un palau barroc;

El Palau Alòs

Darrerament hem vist com s’ha obert al públic el Palau Alòs (al numero 55 del carrer de Sant Pere Més Baix). I el nou i flamant equip de redacció ha pensat que és el moment de recordar la història d’aquest palau que, com veureu, té una relació impor-tant amb la nostra Escola.

Elecció reina i dames d’honor de la Penya 1961.

Escut Penya 1953.

Banderí Penya1958

Escut Penya 1961

Jaume Gallostra, 2on. premiat al 1er. trofeu Mister Catalunya celebrat a la Penya.

Antoni d’Alòs i de Rius (1693 - 1780)

amb els baixos dedicats al comerç (botigues o magatzems llogats), la planta principal destinada a planta noble de la casa i la primera planta a dormitoris i dependències familiars. Al darrere, es va elevar el nivell dels horts per formar un pati o jardí interior a nivell de la planta noble. A partir d’aleshores l’edifici del Marquès va passar a ser anomenat Palau Alòs. L’any 1791 s’afegien finestres, grans balconades a la planta principal, s’unificava el ràfec de la coberta i s’estucava la façana, deixant l’aparença exterior de l’edifici tal i com la coneixem avui.

A això de ser marquesos, els Alòs hi estaven abonats. No feia pas massa que Carles III d’Espanya havia creat el marquesat d’Alòs (d’Alòs de Balaguer) per premiar el tinent general Antoni d’Alòs i de Rius, germà de l’anterior, que el 1714 ajudà el duc de Berwick en el setge de Barcelona, tal com ho havia fet el seu pare pocs anys abans. Acabada la Guerra de Successió i després d’haver format part del bàndol guanyador, al llarg del segle XVIII la nis-saga dels Alòs és plena de noms influents i de càrrecs militars enmig de l’ambient borbònic.

Amb els anys, una branca dels Alòs emparentava amb els Dou. I l’any 1880 el papa lleó XIII concedia a Lluís Ferran d’Alòs i de Martín, casat amb Gertrudis de Dou i de Moner, el títol pontifici de Marquès de Dou. Sabem que aquesta parella tenia un altre palau al mateix carrer Sant Pere Més Baix: el Palau Dou. Us sona? El seu fill Ramon d’Alòs- Moner i de Dou hi va néixer l’any 1885. Fou un gran erudit, bibliotecari i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la Guerra Civil espanyola però, veié la mort de tres germans, la incorporació a files del seu fill i l’exili a França de la seva filla. Aquesta filla, ja molt velleta, fa poc va visitar la nostra Escola i encara recordava parts de l’edifici de l’època en què visitava els seus avis: l’escala que donava al jardí, les palmeres, el gran saló amb una important llar de foc (ara aules Pablo Picasso i Marie Curie) i les cambres del primer pis.

Però tornem al Palau Alòs, per acabar-ne de relatar la història. L’any 1857 encara s’incorpora a l’edifici la finca del carrer Mònec nº2, i es completa el conjunt. Durant el segle XX va tenir diversos usos. A partir de la Segona República va ser la seu del Centro Obrero Aragonés, que reconvertí en teatre part del pati interior. La sala tenia una capacitat per a 315 espectadors, 22 metres de llarg i 9 d’amplada.

Posteriorment, l’any 1935 el Palau va passar a ser la seu de la Penya Cultural Barcelonesa. Més endavant, ja en ple franquisme, durant els anys 1954 i 1955 i abans de marxar exiliat a l’Argentina, l’escriptor i traductor Jordi Arbonès i Montull (1929 – 2001) i una colla de valents, des de la biblioteca de la Penya organitzaven activitats per mantenir viva la llengua catalana: lectures de llibres, conferències, cursos d’anglès amb traducció al català... Eren temps de resistència cultural i calia evitar amb imaginació l’actuació macabra de la temuda Brigada Social. Allà conegué, entre d’altres, a Ferran Bosch, Ramon Botines, Josep Cuscó, Albert Manent i Ricard Salvat. Fins i tot publicaren una revista ciclostilada anomenada “Inquietud” amb les cobertes en castellà i l’interior en català i organitzaren la “Semana de la Cultura” amb ponents com Carles Riba, Joan Triadú o Cirici Pellicer.


Aquest projecte consisteix a fer un simulacre sobre l’elaboració d’una llei. Aquesta llei l’hem de treballar a classe i formular-la com si fos de veritat.

Hem d’escollir un tema, fer-ne el redactat i defensar-la al Parlament com si fóssim diputats i diputades de debò. Per altra banda, també hauran de criticar les lleis d’altres companys i companyes d’escoles que també hi participen.

Prèviament, i per conèixer més de prop el funcionament del Parlament de Catalunya, hem realitzat un taller en el qual s’ha cons-tituït la mesa del Parlament i han hagut de triar com si es fos de veritat el President de la Generalitat.

Vam tenir l’oportunitat de parlar amb un diputat de veritat i, a més, ens van gravar i en van fer un reportatge que es va eme-tre al Canal Parlament i al 3.24. Podeu veure’n l’emissió a:

http://www.youtube.com/watch?v=za2jF-Fxl8g

Aquí teniu algunes de les crítiques que han fet després de l’activitat:

... Crec que aquest taller ha estat molt bé. La nostra classe va tenir l’oportunitat de fer-lo i l’hem aprofitat. M’ha agradat perquè he après moltes coses i l’esmorzar sorpresa va estar també fantàstic! (Najua Chabou)

... Abans de fer aquest simulacre sabia poca cosa sobre aquest tema, però ara en sé més, i molt més quan vam fer preguntes al diputat Sr. Labandera. (Anne Marie Jadormeo)

... El taller em va semblar molt bé, però potser una mica massa llarg. Va ser una bonda idea fer-lo ja que va ser molt divertit i vam aprendre bastant (Noaila Louhabi)

... M’ho he passat molt bé però de vegades m’avorria d’estar parlant tanta estona (Cristian Melenchon)M’ho vaig passar molt bé. Em va agradar molt parlar amb els micròfons sobretot. (Arnau Graso)

Us comunicarem a través del nostre bloc i la pàgina web de l’escola el dia de l’emissió de la sessió final de presentació de la llei per TV.

Projecte al Parlament

Els nens i nenes de sisè enguany participen en un projecte que proposa el Parlament de Catalunya, anomenat Fem una llei. Aquesta activitat l’hem triada perquè pensem que és una molt bona proposta per treballar la competència comunicativa dels nens i nenes, el seu esperit crític i, a més, per poder viure de prop el que suposa governar un país.

Fem una llei

Al llarg dels anys la Penya acollí una gran diversitat d’actes i entitats tan diverses com la lluita grecoromana o el culturisme (de finals dels 50 a finals dels 70) fins a l’il•lusionisme, grups d’excursionisme, de teatre amateur, de sarsuela o l’Esbart Sant Jordi (1970-77). Una de les darreres entitats que s’hi establí, ja durant la transició, fou l’agrupament escolta Pompeu Fabra, amb el que algunes mares de l’Escola, a principis dels anys 80, havien fet les seves primeres excursions. Fins i tot recorden haver participat en algun espectacle de sarsuela! En aquesta darrera etapa també hi impartí classes de pallasso, acrobàcia, equilibris i trapezi l’entranyable Roger Andreu Lasarre (“Rogelio Rivel” 1909 - 2001), germà de Charlie Rivel, a l’inici de la revifalla del món del circ a casa nostra. Després vindria el tancament de l’entitat, la degradació, l’abandonament, el període okupa i l’inici de les obres.

Finalment al Palau Alòs s’hi ubicarà un casal de joves, una escola bressol i un centre de formació d’adults. Així doncs, sembla que el tema de comerç just que s’anunciava no hi anirà.

Desitgem que tot plegat serveixi per donar vida al barri i per recuperar l’esplendor d’aquest edifici, que presideix majestuosament el Forat de la Vergonya. Llàstima que des d’allà no podrem gaudir de la seva completa visió, ja que ens el tapa l’equipament que s’hi va construir fa pocs anys just al davant. Però això ja és una altra història...

Oriol Garcia Quera


Lletra menuda - Jocs Florals ’10Per Laberints!

Durant el mes d’octubre i novembre moltes classes de l’escola van anar a fer un taller a l’exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), PER LABERINTS.

“El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat, i la història mil•lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en les persones perquè d’alguna manera parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.” Eco, autor del pròleg del catàleg de l’exposició.La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il•lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fo-tografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.A l’escola, com molt bé sabeu, ens agrada apropar els nens i nenes al món de l’art, aprofitant les moltes exposicions que es fan a la nostra ciutat, ja que és una manera d’anar educant la mirada, el valor de l’art i fomentar una actitud positiva i d’interès cap a les manifestacions artístiques.

Aquesta mostra PER LABERINTS ens va semblar suggerent pel tema i pel muntatge, en ella vam descobrir que de laberints n’hi ha de molts tipus: arquitectònics, literaris, cinematogràfics, naturals, somiats, antics, moderns, propers, llunyans...

Projecte del Taller “Construint Laberints”FILMA, FOTOGRAFIA, MUNTA, EXPOSA, el taller és una oportunitat per:• Experimentar el valor expressiu de la fotografiaEls nens i nenes, en grups de 4 o 5, feien un recorregut per l’exposició amb la càmera fotogràfica a les mans, tot allò que anaven veient ho retenien a la seva memòria a tra-vés de l’objectiu de la càmera. Es fixaven en molts detalls!De passada, els agradava molt d’anar passant els dits, les mans o tot el cos, pels dife-rents recorreguts dels laberints.

• Iniciar-se en el muntatge cinematogràfic de forma creativaEls més petits, per grups, van fer un muntatge lliure amb les fotos impreses. Primer les van enganxar en una tira de paper com si fossin els fotogrames d’una pel•lícula i van inventar una petita narració. Després van fer el muntatge audiovisual a l’ordinador.Els grans van treballar la narració directament a l’ordinador com un muntatge audio-visual.• Descobrir laberints i construir-ne una imatge pròpiaAixí, els nens i nenes del taller van fer una exploració fotogràfica de l’exposició i van

crear la seva visió del laberint a través de peces audiovisuals (fotografies i àudio), que muntaven en grups de 4 o 5 amb un monitor.

Les peces audiovisuals realitzades es poden veure: http://www.cccbeducacio.org/centre/cccb-educacio/treball/videos-del-taller-construint-laberints (Podeu consultar els vídeos dels dies 28 i 29 octubre i 3, 5, 10, 11 novembre, que corresponen a tots els nens i nenes de l’escola).

Fragment, d’una conversa a la classe de P5, tornant de l’exposició:Jan: Són unes coses molt, molt grans que tenen uns camins i no pots sortir. Ena: Si estàs dins i no saps sortir, va un helicòpter amb una corda i un llit, et lliga i et treu fora del laberint.Nayeli: Si no trobem la sortida ens quedem atrapats.Desirée: Els laberints tenen plantes a les parets...Tots: Tots no!!! Alguns tenen maons, pedres, de paper, de cartró...Tots: Els laberints són molt divertits i molt difícils per sortir...

A l’escola vam comprar aquestes construccions per poder fer diferents laberints a mida gran, s’hi podia passar per dins, va ser molt divertit!

Després a les classes, van treballar relats sobre laberints, “El fil d’Ariadna”, “Teseu i El minotaure”, es van inventar històries, van dibuixar laberints...

I finalment aquesta febre pels laberints va arribar a les cases. Les famílies, que són molt creatives, també es van posar a construir laberints.

Tot el vestíbul va quedar ple de laberints. Els nens i nenes cada vegada que passaven aprofitaven per ju-gar una miqueta, però els van respectar molt bé... amb quina il•lusió arribaven a l’escola amb el laberint fet a casa!!!

Era un edifici de corredors, sales i patis tan intricat que ningú que hi entrés podia trobar-ne la sortida... Curs 10/11


Anem a la biblioteca

... A la biblioteca Gianni Rodari

Fa un parell de cursos que tot el claustre va decidir impulsar un nou projecte per la bi-

blioteca de l’escola. Durant aquests dos anys hem anat fent moltes coses, en primer lloc

hi hem dedicat hores d’una mestra de l’escola, l’Anna Nogueras, que coordina la comissió

de biblioteca. Durant el primer any es va dedicar a fer endreça, renovació de llibres i ade-

quar l’espai de manera que fos més agradable i acollidor... recordeu com era?

Després ja vam començar a comprar molts llibres nous, que agradaven als nens i nenes, a tenir un horari setmanal per cada classe, a explicar contes a la biblioteca, a presentar novetats de llibres, les maletes viatgeres que els nens i nenes porten a casa amb tanta il•lusió, els padrins de lectura... tot l’esforç que s’ha fet és perquè els nens i nenes gaudeixin del plaer de llegir i ho anem aconseguint. Ara la biblioteca és un espai viu i que està present en la vida de l’escola. Hi ha molta feina, però val la pena!

Un nom per a la bibliotecaLa biblioteca de l’escola està de festa perquè estrena nom. Fins ara portava el nom d’un escriptor egipci: Naguib Mahfuz. Aquest curs vam proposar als alumnes que triessin un nou nom per a la bibli-oteca, el nom d’un escriptor que els agradés molt. Vam proposar set candidats: Olga Xirinacs, Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Gianni Rodari, Hans Christian Andersen, Ricard Bonmatí, i Jaume Cela. Tots ells coneguts i treballats en cursos anteriors.

Després de llegir, mirar i remenar llibres d’aquests escriptors cada classe va votar dos noms. El dilluns 31 de gener vam reunir a la biblioteca dos representants de cada classe per obrir l’urna i ... sabeu

quin nom va sortir? Doncs Gianni Rodari. Estem molt contents, perquè és un nom molt sonor, però sobre tot, perquè Rodari escrivia especialment per als nens i les nenes. A més tenia molt imaginació i els seus contes són molt divertits.

Padrins de lecturaNo us estranyeu si un dia trobeu pels passadissos de l’escola o en el pati un alumne de cicle superior i un petit de parvulari llegint un llibre junts. Són els padrins i fillols de lectura. Cada nen i nena de P3 té un padrí a la classe de 4t. Els de 5è són padrins dels nens de P4 i els de 6è dels de P5. Els padrins tenen una missió molt important: explicar contes als seus fillols. I per què això és important? Doncs perquè els petits, que estan aprenent a llegir, juntament amb els seus padrins descobreixen aquest món màgic que s’amaga en els llibres. Comenten els dibuixos i esbrinen què diu la lletra impresa. I els grans? Els grans trien el conte que pensen que pot agradar més al seu fillol, s’esforcen a llegir-lo amb claredat, el tranquil•litzen si està una mica espantat. I després se’n va cadascú a la seva classe, però quan es creuen per l’escala es saluden, ballen junts en les festes i saben que tenen un amic en una altra classe.

Aquí teniu les impressions d’alguns padrins:“La meva fillola es diu Shameiah. És una nena molt tranquil•la i bonica. Quan entro a la seva classe es posa molt contenta. M’agrada molt llegir-li llibres. Tinc la sensació que li agrada que li llegeixi. M’ha agradat molt la fillola que m’ha tocat, jo vull seguir llegint-li llibres el curs que ve.” (Uma Talluri)

“ El meu fillol es diu Alonso, té el cabell castany i els ulls marrons. L’Alonso es distreu fàcilment a la classe, però quan està amb mi està ben content” (Inés Carballo)

“El meu fillol es diu Toni. Té els ulls marrons i el cabell curt. El primer dia que havia de llegir-li un conte pensava que era difícil i tenia una mica de vergonya i ell quasi es posa a plorar. Després vaig pensar que no era tan difícil llegir-li un conte a un nen de tres anys i ell es va tranquil•litzar una mica.” (Lídia Martín)

“A mi m’han tocat dos nens, un es diu Krister Lan i l’altre es diu Oriol. M’agrada llegir-los contes.


L’Oriol m’escolta molt, en canvi el Krister Lan no m’escolta gens. Mira a tot arreu. Quan va passar el primer trimestre i uns quants dies, el fillol del Tomàs se’n va anar de l’escola. Com que ara no té fillol el Tomàs li he donat un dels meus. Des d’ara compartim els fillols, un dia ell l’Oriol i jo el Krister Lan i un altre dia jo l’Oriol i el Tomàs el Krister Lan” (Alzina Fresno)

“El Martí té el cabell castany i està una mica plenet, però no gaire. Quan em tranquil•litzo ell es calma més i m’escolta atentament. Quan anem al pati sempre en Martí apareix i em diu: - Adéu, Homero!- Adéu – li responc jo.” (Homero Distefano)

“La meva fillola es diu Mary. Abans era bastant vergonyosa, però ara ja no. No parla gaire. Li agrada que li expliquin contes. A la Mary no li agraden els contes amb molta lletra, els contes que li agra-den més són els dels animals. Quan vinc pel passadís ella em reconeix i em dóna la mà. És bastant tranquil•la”(Nico Fresneda)

“El primer dia em van dir qui era el meu fillol i li vaig explicar un conte, però ell no feia gaire cas i li havia de girar el cap perquè mirés el conte. A mi m’agrada fer-ho i crec que a ell li agrada que li facin. A mi em sembla que és molt útil que li fem perquè així aprenem com es pronuncia i com es llegeix” (Júlia Franco)

Folrat de llibresAquest curs hem fet una crida a les famílies perquè ajudin a folrar els llibres de la biblioteca. Amb l’ajut de les delegades i delegats vam fer un calendari. Cada mes ens trobem a la biblioteca un dime-cres a la tarda i un dijous al matí. De moment hem tingut mares i àvies i ben segur que aviat vindrà més gent que encara no ho provat mai. No cal ser un especialista de la tisora i el celo. Cadascú hi està l’estona que pot, fem petar la xerrada i ens passa el temps volant. La feina que fan és molt necessà-ria, ja que tots els llibres de la biblioteca han d’estar folrats, moltes gràcies, mares i pares!Au, animeu-vos i animeu a una altra persona, que com més serem més llibres folrarem.

Anna Nogueras. Coordinadora de la comissió de biblioteca.

L’entrevista

- Com i quan va començar el projecte del bàsquet al Cervantes?

El projecte del bàsquet al Cervantes va sorgir moti-vat per un canvi de junta de l’AMPA que hi va haver l’any 2002, en què vam plantejar-nos com podíem motivar les famílies perquè s’interrelacionessin en-tre elles. Vam pensar que, ja que a l’escola hi havia una cistella de bàsquet, l’esport en equip que podíem fer era justament aquest, i els esports en equip sem-pre fan que les famílies acompanyin, xerrin, i com-parteixin els temps d’espera durant un partit. I vam començar amb un equip de 12 nens i nenes, de 5è i 6è, i el resultat va ser que l’any següent ja en teníem 30, i vam col•locar els de 4art. I, poc a poc, vam anar creixent per sota. Hem anat ampliant equips any rere any.

Teòricament, a partir de 3er era l’edat recomana-ble, però nosaltres, amb la demanda de les famílies, vam decidir començar des de 1er, com un suport es-portiu, però adreçat al bàsquet. I poc a poc ho hem anat ampliant, fins a l’actualitat, que ja comencen des de P-3.

- En què consisteixen i quin és l’objectiu dels trofeus?

Davant de l’èxit obtingut, l’any 2006 vam decidir crear, no registrar, però sí crear l’Escola de bàsquet

Merche Canas

“El bàsquet suposa cohesió a l’aula”

El passat 28 de maig es va celebrar la VI edició del Trofeu de Bàsquet del Cervantes, una jornada lúdico esportiva que és el resultat d’un projecte d’integració. Hem volgut parlar amb Merche Canas, una de les fundadores del l’Escola de bàsquet del Cervantes, per fer un recorregut pels inicis i la trajectòria del bàsquet a la nostra escola, aquest esport que desperta passions!

Cervantes i, com a celebració, vam decidir organit-zar una jornada lúdico-esportiva: el trofeu que, a més dels partits, els premis i les copes, pretén que sigui un dia d’esbarjo. L’objectiu és ajuntar totes les famílies per organitzar-lo i gaudir d’una jornada que ha tingut també sempre molt d’èxit.

El que fem és convidar les escoles amb qui tenim ja un contacte, com, per exemple, el Peter Pan, o el Turó del Cargol, escoles que any rere any han seguit una mica la mateixa trajectòria i que segueixen una mica la nostra línia, i també convidem les escoles que han jugat durant anys o en aquesta tempora-da amb nosaltres. A més, també intentem convi-dar alguna escola del barri, tot i que les escoles del barri no estan tan ben organitzades com nosaltres. Els equips no són tan clars; tenen molta barreja i, de vegades, no tenen equips per enfrontar-se als nostres. Intentem fer barri, però també ciutat. Els trofeus són també una manera d’enfortir el projecte, i veure realment els resultats que s’obtenen.

- Com funciona la selecció d’entrenadors?

El primer entrenador que vam tenir va ser un profes-sor d’econòmiques que passava pel barri, va entrar al Cervantes, va veure que teníem bàsquet, i es va presentar de manera voluntària i altruista.

L’any següent va arribar la Glòria a l’escola, com a coordinadora dels extraescolars de menjador, i com


que ella té una gran trajectòria esportiva i del bàsquet en concret, va començar d’entrenadora, portant ella un parell d’equips. Posterior-ment vam demanar a la Unió Esportiva Ciutat Vella que fos el nostre proveïdor d’entrenadors.

Però la trajectòria d’aquesta entitat no té res a veure amb la nostra, en el sentit que nosaltres necessitem que els entrenadors siguin gent que s’impliqui molt, que creguin en el nostre projecte i que no estiguin pensant, mentre estan entrenant, que se n’han d’anar perquè tenen un entrenament després.

Amb això el que també hem intentat és que els entrenadors cobrin un sou una mica superior al d’un monitor de menjador o de reforç. Així doncs, si un monitor normal guanya 120 euros per estar amb els nens i nenes, el monitor de bàsquet en guanya 140. Era una manera de consolidar el projecte. I molts dels entrenadors han vingut a través de gent que coneix la Glòria, del seu entorn. Actualment la Glòria fa de coordinadora dels entrenadors, però no entrena.

- I tu també tens el títol d’entrenadora?

Sí, jo també el tinc. Com que hi havia una manca d’entrenadors i jo estava molt implicada en el projecte, doncs vaig decidir, a l’estiu, treure’m el títol d’entrenadora. I vaig estar entrenant l’equip que actualment fa 6è. Però, per problemes de veu, em van recomanar deixar-ho. Entrenar és dur. Primer perquè has de fer moltes coses, però jo m’ho passava molt bé en els partits i, de fet, el que faig és fer d’entrenadora suplent. Quan hi ha una mancança, doncs la supleixo.

- Creus que el nivell de la resta d’escoles és més elevat que el del Cervantes? Per què?

Els nivells de la resta d’escoles van variant també cada any, perquè els nens van canviant, n’hi ha que s’apunten, d’altres que no... Nosaltres tenim el bàsquet com una activitat inclusiva, oberta a tothom, a tots els àmbits: l’econòmic, i per això es fa a un preu molt ajustat; i també pel que fa als jugadors: tenim nens amb discapacitats que, mentre mínimament puguin cobrir, juguen; i això també esportivament potser ens minva, no tant la part econòmica, però sí l’altra part. Però per a nosaltres la prioritat és que s’ho passin bé i que gaudeixin jugant a bàsquet, perquè si ells no gaudeixen fent l’activitat, no assoliran els objectius que tenim de valors. L’objectiu principal és, doncs, aquest: que s’ho passin bé, que juguin, que s’impliquin i que estiguin motivats. De fet, hem tingut alguns equips bons. Ara ens han sorprès molt les

noies de 6è, moltes de les quals han començat aquest any per primera vegada.

L’equip més fort que tenim ara és potser el de 5è, que és el que porta més anys també i amb una certa continuïtat, i anem fent. Però cal tenir en compte que guanyar no és la prioritat esportiva.

- És l’extraescolar del Cervantes amb més participació. Quina creus que és la clau de l’èxit?

Al principi es pensava que podia ser pel preu, però ara s’ha vist que no, perquè les tenim totes al mateix preu. Jo crec que és perquè s’ha creat ja com una tradició. Els mateixos nens i nenes veuen els més grans com juguen i també volen jugar i fan punt d’unió entre tots i totes, perquè aquí vénen nens i nenes que no són de l’equip a veure els seus com-panys i companyes... S’ha creat una escola com a tal i positivitza molt el fet de cohesió que hi ha.

Des que va començar, tant el claustre com el Consell Escolar han va-lorat molt positivament la cohesió que ha suposat a l’aula el bàsquet, tant dels nens i nenes que juguen com dels companys i companyes que no juguen. Ha servit de cohesió. De fet, en els primers equips que vam tenir, el que va valorar l’escola va ser justament això: la cohesió que suposava a la pròpia aula.

I també ha servit, com a Ampa i com a famílies, per arribar a molta gent a la qual sense el bàsquet potser no s’hi hagués arribat.

- I creus que sí que té sentit començar des de petitons?

Sí, jo crec que sí, perquè és una activitat lúdico-esportiva, de psicomo-tricitat i portant pilota. La part que fan personal i d’equip val la pena fer-la.

Hem tingut sorpreses de nens que no havien fet mai esport i, en canvi, estan fent bàsquet. És un valor afegit. Les nenes són les que tradicio-nalment menys participen en aquestes activitats, i cada vegada hi ha més participació femenina, i jo crec que això és un gran punt a favor.

- Per què la resta d’equips són mixtes i l’equip de 6è és femení?

A sisè, l’equip que hi havia fins ara era força equitatiu entre nens i nenes, però van voler apuntar-se moltes nenes, van quedar pocs nens i els tres que quedaven van voler apuntar-se a l’AECCA.


La veritat és que és complicat, a partir de 5è és molt complicada la cohesió entre nens i nenes. Arriba un punt en què els nens volen anar amb els nens i les nenes amb les nenes. Els que juguen mixtes no es passen prou la pilota. I va sorgir sense que ningú no ho programés. Tenim nenes de 6è, més tres nenes de Sant Felip Neri, que van demanar d’in-corporar-se a l’equip.

- Què és i com va sorgir l’AECCA?

L’AECCA va sorgir com a continuació de l’Escola de bàsquet del Cervantes, per quan marxaven a la ESO. Perquè els nens i les nenes no tenien cap tipus de continuïtat quan sortien. Moltes de les nostres generacions an-teriors van a l’AECCA a entrenar. Però és una activitat que es va crear com a filosofia, quan jo estava també a la Junta, també dins del Cervantes, per això l’AECCA es diu Associació Esportiva Cervantes Casc Antic.

Com que la junta que va entrar després no estava d’acord amb aquest projecte, doncs es va crear una associació amb les mares dels nens que van sortir aquell any del Cervantes.

- Pel que fa a les perspectives de futur, quins plans es preveuen?

La idea és continuar i valorar la situació puntual en cada moment. De fet, enguany vam començar amb uns equips, vam estar amb unes com-peticions, i posteriorment vam haver de variar. El primer trimestre vam començar competint dos equips, i a partir del segon en vam competir 4: l’equip femení de 6è; els de 5è per una banda; els de 3er per una altra banda, i els de 4art per una altra banda. Per intentar que cadascú pogués jugar amb els nens de les seves edats, ja que si tens només dos jugadors més grans, ja t’obliga a jugar amb equips de categoria superior. Com a màxim pot haver-hi un jugador més gran.

Si són tots de 3er i tens 2 nens de quart, ja has de jugar contra 4art. I, clar, queda molt descompensat. Guanyar no és l’important, però quan un acaba perdent, perdent, perdent, i veus que els altres són dos pams més grans que tu, doncs desanima.

Inicialment havíem ajuntat els de 4art amb 5è, però eren molts i perquè tots poguessin tenir minuts de joc, vam decidir crear un 4art que ha estat reforçat puntualment amb 3er, i així hem tingut un equip de pre-benjamí, de benjamí, i un equip de pre-aleví i un d’aleví. És a dir que hem competit en totes les categories.

Maria Sol

Tornaveu 25


Cinema en curs Els meus anys al Cervantes

Hola! Sóc la Noaila Louhabi Azzouz i m’agradaria explicar-vos com va ser la meva experiència a l’escola

Cervantes.

L’escola Cervantes serà inoblidable per a mi. Comen-cem des de P-3. Jo vaig venir a aquesta escola a P-3, i per això tinc un munt de records guardats per explicar. La mare em va dur a l’escola el dia 12 de setembre, que és quan es comença l’escola de nou o per primera vegada. I aquella va ser la meva primera vegada.

Quan vaig anar a l’escola per primera vegada, em vaig posar a plorar perquè em vaig adonar que no hi havia cap dels meus companys de l’escola bressol. I, a més, pel fet de veure tot de cares noves… Bé, després de tres o quatre dies vaig parar de plorar i, a més, em va començar a agradar molt l’escola. També recordo que els primers amics que vaig tenir van ser l’Ivan i el Bouba. L’Ivan, el Bouba i jo encara som amics, i la ve-ritat és que vull que així continuï. Al pas dels anys hem anat creixent i madurant de més a molt més.

Un altra cosa que no oblidaré mai són les colònies que he fet amb els companys de classe. Nosaltres no sem-pre hem fet colònies, sinó que vam començar a fer-les a 3er. Les colònies que vam fer a 3er em van semblar increïbles, perquè mai abans no havia anat de colòni-es, i menys amb els companys de classe. A aquelles colònies vam anar a Juneda ( Lleida). Allà vam veure i vam apendre com es feia el pa, el formatge, la llet.... i també vam apendre a treure-li la llet a una vaca. Jo vaig pensar “Ecss, quin fàstic!”. Però m’ho vaig passar pipa.

Les segones colònies que vaig fer amb la classe van ser a 4art, i vam anar a Ripoll, a la comarca del Ripollès. Ripoll és un poble situat a Girona, i del quan en vam estudiar totes les esglésies; a quin segle es van fer, qui les va construir, per què... Aquestes colònies no em van sorprendre tant com la primera vegada que en vaig fer, però el que em va semblar estrany va ser dormir tres dies fora de casa. A 5è vam anar a la Garrotxa. La Garrotxa és un parc natural volcànic. En aquestes

colònies tot em va semblar més normal, perquè ja sabia què eren unes colònies en

grup. Vam anar al parc volcànic i allà vam pujar un volcà que era mooolt alt.

A sisè hem fet unes colònies a Àger (la Noguera). Aquesta casa de colònies estava situada enmig del bosc. Aquestes colònies ja no em van sorpendre gens ni mica, però... però no us puc negar que també m’ho vaig passar pipa. En aquestes colònies vam fer de tot, des d’observar el cel de nit amb un telescopi de molta intensitat fins a pujar a una ermita que estava enmig d’una muntanya. Vam caminar quatre quilòmetres per arribar-hi!!! Les colònies que més recordaré seran les primeres i les últimes. A més de trobar a faltar les colònies, també trobaré a faltar molt però que molt els mestres!!! Trobaré a faltar tots els mestres, però especialment l’Amparo i la Mercè, perquè em porten acompanyant tota la meva vida. El Sergi i la Bego, perquè he fet de tot amb ells, el Gabi perquè porta fent de conserge més de quatre anys i perquè es molt bona persona i molt simpàtic. També trobaré a faltar el menjador, la cuinera, la Glò-ria, la Laura, i la Montse Lòpez per ser una gran direc-tora. En fi, que trobaré a faltar tota l’escola Cervantes i els nens petits, especialment els de P-3, P-4 i P-5. Fins sempre, escola Cervantes!!!

Una cosa que em farà molta pena és que no tots anirem al mateix institut. Jo aniré a l’I.E.S Verdaguer (que és al parc de la Ciutadella) i, tot preguntant als nens i ne-nes de classe, sé que no tots anirem al mateix institut. De tota manera, tinc l’esperança que ens tornarem a veure. Una altra cosa de la qual estic convençuda és que tota la classe seguirem en contacte, d’una manera o d’una altra; pel facebook, pel messenger, gmail, o, fins i tot, per telèfon. Em farà moltíssima pena que no tots puguem anar al mateix institut, però com ja he dit, sempre hi haurà alguna cosa que ens uneixi. Espero que, encara que siguem grans i ens separem, sempre siguem amics i ens recordem mútuament.

Noaila Louahabi Azzouz.

Un Curs de cinema

Aquest any ha estat un dels millors de la meva in-fància, tant, que m’agradaria repetir curs només per tornar a fer Cinema en Curs...!

El projecte es fa a la classe de 5è, i consisteix en un dia a la setmana estar de 9h a 13h aprenent cinema. Tot l’any hem estat treballant amb una pro-fessional i amb material de veritat.

Al principi del curs vam fer els “Minuts Lumière”, que consistia en gravar un minut en un lloc del barri fent una sola presa i sense cap muntatge posterior.

Després vam fer les pràctiques fotogràfiques, les experimentals i la pràctica central. La central consistia en fer un curt de 2 minuts més pensat i treballat que el minut Lumière.

A l’últim trimestre hem fet el més emocionant de tot... el film final, una pel•liculeta!!! Consisteix en fer un film d’entre 6 i 9 minuts, amb un guió, personatges i títol...

“Tornar a Començar”, la nostra pel•lícula, està inspirada en un fet que li va passar a un alumne de la classe. És un homenatge al nostre company Sebas, que va haver de separar-se de nosaltres d’una manera semblant a la del film.

“En Sebas, un nen de 10 anys, es troba en una situació familiar força difícil, els seus pares han marxat a buscar feina a l’estranger i ell viu sol amb la seva germana. Un dia rep una trucada.... i Tornar a Començar“

Rodar és dur, algun dia començàvem a les 7:30h i altres acabàvem a les 23h, però té moments molt especials i inoblidables com, per exemple, després de fer un rodatge nocturn, anar a sopar amb tot l’equip, amb els mestres Pere, Sergi i Meritxell (la professional del cinema). Per cert, els xurros i la truita del nostre mestre Sergi estaven boníssims!!!! Vam estar uns dies acampats a casa de l’Antón, a nosaltres ens feia molta gràcia, però no sé què en van pensar els seus pares, de tenir tot un equip instal•lat a casa seva....

Per acabar aquest trimestre, tan dur i cansat però molt divertit, com totes les pel•lícules, algun dia s’han d’estrenar. Tots els centres que fan cinema en curs (14) vam anar a la Filmoteca de Catalunya a presentar totes les pel•lícules i a passar junts tot un dia de cinema.

Li hem de donar les gràcies a la Meritxell Colell per haver-nos ensenyat du-rant tot aquest curs 2010-2011 els secrets i la màgia del cinema.

GRÀCIES, MERITXELL !!!!!!

SEBAS, tota la classe del Museu de la Xocolata et dediquem aquest film i esperem que a Bolívia el puguis veure i ensenyar als teus nous amics.

Si voleu veure els treballs, consulteu la web de cinema en curs.www.cinemaencurs.cat

SILENCI, SO, CÀMERA, GRAVEM, ACCIÓ !!!!!!!!

Lola Guamis Sol

El 14 de juny a les 18 hores,

al Centre Sant Pere Apòstol, es presentarà el film

a tots els nens i les nenes del Cervantes!

Classe P-3 (Elefants)27

Classe 6è (Xampanyet)

Qui és Qui ?

28 Tornaveu

Poemes amics

29Tornaveu

Conversa amb la Louise

Where are you from?I’m from County Mayo, Ireland. It’s in the west of Ireland.

Why did you come?Because I liked the country and I liked the culture and the weather is better than in Ireland.

Do you like Spain?Yes, I like Spain a lot.

How old were you when you arrived to Spain?I was twenty.

How old are you?I’m twenty-three.

Do you like the school?Yes, I like the school very much. The students are very friendly.

What’s your favourite subject in school?When I was in school I liked Maths.

What classes are you in?I’m in first class up to the 6th class.How many hours per week?I’m here for twelve hours a week.

What are your tasks here?I’m here to help children with their English, mainly the pronunciation of English.

How long is your stay in this school?I’m here until the end of May.

What are the differences between the school in Ireland and the school here?Schools in Ireland start at nine o’clock and finish at three o’clock…The students start when they are five and they finish when they are twelve.

Do you find children different here?Yes, the children here are a little different. They are more outspoken and outgoing.

What do you do in your free time?I like to go shopping, go to the cinema and meet with friends.

What’s your favourite food?I love Lasagne.

What’s your favourite sport?My favourite sport is Gaelic Football.

What’s your favourite song?I like lots of songs and I like songs from Rihanna.

What’s your favourite film?Five hundred days of summer.

What country would you like to visit?I would like to go to Italy, I’m going next month.

Thank you for the interview.You can listen to the interview done by the 6th and 5th grade students at the website:

http://cervantesspeaksenglish.wikispaces.com

English teachers: Montse Duró and Lourdes Fericgla.

“Auxiliar de conversa”

This is the second year our school has run a PELE project (“Pla Experimental de llengües estran-geres”) and our objective is to improve the oral skills. This was the second year we applied for an “auxiliar de conversa” and luckily our “Consorci d’Educació” has joined us with her. She has got a grant to work with us and we have her for a course.

Cor Calypso

És dilluns, 6 de la tarda. Arribem accelerats, can-sats, triturats, cruixits, distrets i suats.

Girem el coll cap a un costat i cap a l’altre; rota-cions amb un peu, i amb l’altre. Estirem els dos braços mentre fem un pre badall, i ens “estimem molt”, abraçant-nos per notar com respirem amb el diafragma i, en posició “saragossana” (punys sobre els malucs), treballem els músculs abdominals, i dei-xem l’aire a poc a poc. Ara fem sons rítmics amb els sons, au, va, repetiu tots: “xxxhhh-xxxhhh”, “ssshhh-ssshh”, “fffhhh-fffffhhh”. “Ma-me-mi-mo-mu”. I el millor de tot, el massatge grupal, tu em remenes l’espatlla i jo et premo l’esquena, allà on tenim més tens. I en Tono ja ens ha posat “a tono” cos, veu i ment. I riem. I mengem corxeres, i blanques, i negres, i silencis. I omplim partitures amb anotacions. I en-devinem intervals, ara una tercera, una quinta, una sèptima, i fins i tot una octava! I ara un crescendo, i ara un cànon a dos i ara a tres. Nenes, obriu el vel del paladar, no importa que feu cares de tòtiles! Pugeu-la, més amunt, amunt, com fan els vostres fills! I afinem, i desafinem, i empastem, i impostem. I devorem amb passió un repertori que, com carac-teritza la nostra escola, inclou cançons d’arreu del món (Japó, Brasil, Tunísia, Sud Àfrica, Hongria, Anglaterra…) en diverses llengües. I ens emocionem. I ara només sopranos, ara contralts, ara els preuats tenors. Ara en Tono ens acompanya al piano. Nois: - No us avanceu!. Cantem per a les famílies i els amics i ens atrevim a fer un “bolo”, i a pujar d’alt l’escenari amb la coral dels nens/es. I per acabar cantarem el Nesiponono, amb coreogra-fia i tot! Ostres tu, ens ha sortit molt bé, però ja ha passat una hora?! És dilluns, 7 de la tarda. Marxem cantant, eufòrics, rient, contents, serens, relaxats, plens i revitalitzats. -Laia Arnal-

La Coral de l’Escola Cervantes té 2 anys (cursos) de vida. La dirigeix amb passió, paciència i generositat

el grandíssim mestre Tono Lázaro, professor de músi-ca de l’escola. La iniciativa es consolida i una mostra n’és l’adquisició d’un nom propi, el “Cor Calypso” i la creació d’una imatge associada, que ha estat dis-senyada per la Raquel Figa (Lucía P4-Olivia P3). Vam triar dir-nos Cor Calypso perquè ens agradava molt cantar dues peces del compositor Jan Holdstock que duen per nom “Calypso” i “This Calypso” i les vam adoptar d’himnes del cor. En el nostre logotip, la “C” fa referència a les “c” de Calypso i de Cervan-tes. Simbolitza la corba que dibuixa la nostra posada en escena, en color negre i també representa una clau de Fa del revés. La tipologia és molt variada i en diferents colors, com nosaltres, diferents veus i tocs de color sobre el negre. També la diversitat de tipologies que es combinen, els colors i les diferents alçades simbolitzen la música, els ritmes, les notes distribuïdes en un pentagrama. L’onada simbolitza també el mar que acompanya i torna a casa a Zeus, dins d’ una barca que és la “C” i que li construeix Calypso, després de retenir-lo en una illa... Si saps cantar, o tens ganes d’aprendre’n i, sobre-tot, de passar-t’ho bé vine al Cor Calypso! Sou tots molt benvinguts, en especial manquen veus masculines...

Assajos dilluns de 18h a 19h a l’Aula de Música de l’Escola.

30 31Tornaveu

EntretenimentsContes del món

Daniela- P3

Alzina - 4rt Toni - P4Isabella - P5

Clyster Lan - P3

Mary - P3

Melanie - P4

Walid - P3

Aaron - 5èSoufian - P5

Célia- 6è

Nico - 4rt

Brandson-4rt

Joan Manel - 6è

Lina-P4

Júlia-4rtBouba - 6è

Valentina - 5è

Babin - 5è Adam-P5

Uniu les parelles de lectura!

EL CORB I LA SERP

En un poble, a dalt d’un arbre hi vivien molt feliços una família de corbs.A sota d’aquell arbre, també hi vivia un serp, a dins d’un forat.

Cada vegada que la senyora corb posava els seus ous i deixava el niu per anar a buscar men-jar pels seus fillets, aquella serp maleïda pujava l’arbre i es menjava tots els seus ous.La senyora corb i el seu marit estaven molt tristos: no podien fer res per lluitar contra aquella serp tan dolenta. Però de sobte van tenir una bona idea!:Un dia, la princesa d’aquell país s’estava banyant i va deixar el seu collaret a sobre del banc de la piscina. El corb va agafar amb rapidesa aquell collaret de brillants i se’l va endur, tot volant cap al cel amb molta destresa.La princesa va començar a cridar molt fort: “el meu collaret!!, el meu collaret!!! Aquell corb me l’està robant!! Agafeu-lo! Atrapeu-lo!!”.Els soldats d’aquell regne van arrencar a córrer perseguint l’ocell. Mentre, el corb volava fluixet i suaument fins arribar al seu arbre on, a baix dins el seu forat, estava la serp. Quan va veure que els soldats ja s’atansaven a l’arbre, l’ocell va deixar caure el collaret de brillants al forat on vivia la serp.Immediatament, els soldats van començar a buscar la serp, tot escarbant la terra al vol-tant de l’arbre, fins que la serp va sortir del forat, i els soldats la van matar amb les seves espases afilades. Finalment la serp era morta.D’aleshores ençà, la família de corbs van viure amb els seus fillets, molt feliçment, per sempre més.

Nànama vol dir àvia en telugu (la llengua que es parla a AndraPradesh, estat del sud de l’Índia) i és així com li agrada que li diguin a la Krishna, l’àvia de l’Uma, el

Kiran i la Nila. La nànama va venir a Barcelona per estar amb nosaltres i conèixer l’Asha, que acabava de néixer. S’hi va quedar tres mesos i li va agradar tant l’escola que va voler participar en alguna activitat.Dit i fet, es va decidir a escriure un conte que li explicava la seva àvia quan era petita, localitzat a un dels poblets del sud de l’Índia, on ella hi va viure. Amb la Judit vam pensar que estaria bé que el pogu-és explicar als nens de la classe de P4 i com que a més la Krishna sap dibuixar molt bé, aniria il•lustrant el conte mentre l’explicava. Però ho havia de fer en anglès. Llavors a la Judit se li va acudir que l’Emma i la Maria, alumnes de 6è, traduirien simultàniament la història als petits.La sorpresa per a la Krishna va ser quan va adonar-se que havia de fer els dibuixos a la pantalla electrònica, amb el dit, per comptes del guix i la pissarra tradicionals. Però, com podeu veure, se’n va sortir prou bé. Va ser bonic i tot un repte enllaçar aquesta història mil•lenària de l’Índia amb les darreres tecnologies proporcionades per l’escola.

31

GRAN BODEGA EL MAESTRAZGOSant Pere Més Baix, 90

Rosa Negra. Via Laietana 46. 93 310 17 98Rosa del Raval. C/ dels Àngels 6. 93 304 26 81

www.rosanegrabcn.com

Cosmètica i productes naturalsPlaça de St. Pere, 8

93 319 68 58www.granola.es

C/ Carders, 3508003 Barcelona

www.mescladis.org

C/ Rec Comtal, 5-708003 [email protected]

Tornaveu 9 Bloc

Documents

Transcript of Tornaveu 9 Bloc