2 Tornaveu

Records

Festa final de curs 08-09

Els balls van ser fantàstics, gràcies als monitors i monitores de menjador. Enhorabona!

3Tornaveu

Editorial

Equip de redacció:Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.

Col•laboren: Maria Sol, Gemma Pauné, Assumpta Forteza, Montse López, Mercè Gil, Rosanna Casano, Eulà-lia Armengol, Rut Sol, Jordi López, Xavi Berrue-zo, Núria Ferraz, Miquel Cots, Nico Fresneda i els reporters i reporteres de 4t: Irene, Lola, Dounia, Tomàs, Babin i Ramon.

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

revistatornaveu@gmail.com

Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog de l’ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

Records 2Editorial 3L’entrevista 4Contes del món 6El nostre barri 8Lletra menuda - Arquised 10x10 10Notícies 14Ooh Benvinguts! passeu... passeu... 16Colònies - 1r 18Colònies - 6è 21Digue’m què n’opines 23La crònica 24L’AMPA informa 27Entreteniments 30L’escola per dins 31

El poeta Jacques Prévert va escriure que “és terrible el so gairebé imper-ceptible d’un ou dur trencat contra un mostrador d’estany quan ressona en la memòria d’un home afamat”.

Per als molts pares i mares del Cervantes que són autònoms, un moment similar a la closca de l’ou és provocat per la paraula nòmina. No és que els autònoms se sentin ressentits o gelosos de la gent amb salaris, només és que no poden imaginar com és co-brar cada mes, puntualment, en la malaltia i en la salut, tan si fas bé la feina com si no. Els nominati no han d’arrossegar-se per treballar i un cop la feina està feta, no han d’humiliar-se per cobrar en 90 dies (si tenen sort). No han de besar –parlem metafòrica-ment aquí- l’anell de ningú.Un autònom és, literalment, un mercena-ri, una arma de lloguer. El problema és que ningú no el lloga. Per als nominati, la cri-si és a les notícies de la televisió; per als freelances és a casa. El pitjor és a l’agost quan, fart dels teus fills i detestant els pro-fessors per desfer-se d’ells durant 12 set-manes, veus els nominati (entre el quals, professors) relaxant-se a la platja, cobrant el mateix que si fossin a la feina. Els autò-noms poden jeure al seu costat –és un país lliure- i, com ells, no fer res, però al mateix temps no cobren res, perquè depenen dels nominati perquè els donin feina; així, men-tre els nominati prenen el sol, els autònoms –econòmicament parlant- es congelen. Hi ha avantatges. Tot i que és dolent per a la salut mental i una recepta per a l’ansie-tat i la paranoia, ser autònom és bo per al propi benestar físic. També et poses malalt, per descomptat, però no per gaire temps. Et despertes i et trobes fatal, recordes que tens una data límit i si la deixes passar, el teu client mai més no et donarà feina i, de sobte, et trobes millor. No treballes, no co-bres. És així de simple. Per descomptat, el major punt a favor és la llibertat. Mentre cada matí els nominati s’escapoleixen cap a la comoditat de les se-ves feines segures, els autònoms sense fei-na són lliures de vagar per la ciutat, o pren-dre un cafè amb altres esperits lliures (a qui li toca pagar?), les seves orelles famèliques sutilment armonitzen amb aquell so gaire-bé imperceptible, mig recordat d’un ou dur trencat sobre un mostrador d’estany.

sumari

4 Tornaveu

Com és que una gracienca com tu ens pot parlar tant del nostre barri?

És veritat que des de 1967 visc a Gràcia, però vaig passar la infantesa i la primera joventut pels barris del Cervantes, de manera que us podria fer cinc cèntims d’aquesta època.

Explica, explica. Ens agraden les històries an-tigues que ens ajuden a conèixer el nostre entorn.

Un 23 de novembre vaig néixer en una casa del carrer Volta dels Tamborets, molt a prop de Santa Maria del Mar. Era l’any 1941, de manera que feia poc que s’havia acabat la Guerra Civil. Com que la meva mare treba-llava, vaig anar a la Casa Cuna del Nen Je-sús, al carrer de Montcada, que regentaven el mateix ordre de monges que hi ha actual-ment. Avui encara funciona, juntament amb moltes altres escoles bressol, però en aquell temps era una de les poques, si no l’única, que atenia nadons i infants petits. Tinc entès que al Cervantes hi ha alumnes que han anat al Bressol com jo, oi?

Així és, efectivament. O sigui que, de petita, vivies al barri de La Ribera.

Sí, al principi. Però quan tenia 5 anys la meva mare va morir i vaig anar a viure amb uns pa-rents a un pis de la Portaferrissa, de manera que em vaig traslladar al Gòtic. Però vaig tornar als vostres barris, perquè als 12 anys vaig comen-çar a treballar als matins en una botiga de que-viures del mercat de Santa Caterina. Com que aquest mercat l’han reformat i les parades són

totes noves, la meva botiga de queviures ja no existeix. Us puc dic que estava situada a prop de la façana frontal i al cantó del carrer d’en Giralt el Pellisser.

Amb 12 anys ja treballaves? No eres massa joveneta?

Jo era alta i espavilada i ja em podia defen-sar. A més, això passava a començament dels anys 50 del segle passat. La postguerra ja s’havia acabat, però encara eren temps de penúria econòmica i molts vam començar a treballar joves.

I a la botiga de queviures, què hi feies?

Doncs sobretot despatxar. Veníem algunes de les coses que avui en dia trobem a les pres-tatgeries del supermercat, però a pes. Llavors l’arròs, la pasta, les galetes i molts altres pro-ductes no estaven envasats en paquets de qui-lo o de mig quilo com ara, sinó que tot es venia a pes. I fèiem servir, a més del quilo, altres mesures més petites com la lliura o l’unça.

I a les tardes, també treballaves?

No. A les tardes anava a aprendre de cosir i de brodar; també vaig aprendre a fer puntes al coixí. Em feia la meva roba i anava preparant el meu aixovar, que és la roba (llençols, esto-valles, etc.) que havies de tenir abans de ca-sar-te. Com veieu, els temps han canviat molt. Aquestes classes de labors m’agradaven molt.

A quina escola anaves?

Anava a les Xaverianes, que encara existeixen

Us presentem una conversa amb l’àvia d’en Tomàs i la Marina, alumnes del Cervantes. La Carme Xuriguera ens explica els seus vincles amb el barri de Sant Pere i Santa Caterina i amb el de La Riberai ens fa unes quantes pinzellades d’una època ja llunyana.

4 Tornaveu

L’entrevista

Volta el món i torna al Born

5Tornaveu

actualment a l’avinguda de Francesc Cambó. Els primers anys que jo hi anava, l’escola era en un edifici situat aproximadament davant de l’actual Col·legi d’arquitectes. Penseu que quan jo era petita l’avinguda de la Catedral no existia, sinó que hi havia carrerons i cases i que la plaça Nova era més petita que no pas ara. Fa 50 anys que les Xaverianes varen mar-xar a l’edifici actual de l’avinguda Cambó, que és enorme. A més d’escola, era una residèn-cia per a noies que estaven soles a Barcelona, amb piscina i tot. Jo hi vaig anar des dels 12 anys fins als 23, que em vaig casar. A més de cosir fèiem classes de cuina i altres cursets in-teressants. Això sí, només érem noies.

I fins quan vas treballar al mercat de Santa Caterina?

Als 15 anys vaig començar a treballar a la placeta de Montcada, en un forn de pa que encara funciona. I també vaig viure un temps

al carrer dels Banys Vells, que com ja sabeu dóna a la façana lateral de Santa Maria del Mar. I, finalment, quan tenia 18 anys em vaig traslladar a viure al carrer d’Aragó i també vaig començar a treballar a l’Eixample, de manera que només venia per la vostra zona a fer les classes a les Xaverianes.

I qui t’havia de dir...

Sí, i qui m’havia de dir que els meus néts, el Tomàs i la Marina, tornarien al barri dels meus orígens. Alguna tarda els vinc a buscar quan pleguen de l’escola i m’adono que me l’estimo molt, aquest barri. M’encanta passejar-m’hi i recordar la meva infantesa. Em sembla que no han passat els anys. Recordo moltes botigues que han desaparegut i d’altres que encara hi són, però reformades; re-cordo els carrers, els edificis antics. Aquest barri és popular i hi ha molta vida comercial; n’estic enamorada. O sigui que ja veieu que puc dir que he voltat el món i he tornat al Born.

La Carme és la noia del mig. La fotografia està feta al mercat de Santa Caterina al 1955.

6 Tornaveu

Contes del món

La carta e l’inchiostro

Un foglio di carta, che stava sopra a una scrivania insieme ad altri fogli uguali a lui, si trovò, un bel giorno, tutto pieno di segni. Una penna, bagnata di nerissimo inchiostro, aveva tracciato su di lui

molti disegni e parole.«Non potevi risparmiarmi questa umiliazione?» disse risentito il foglio di carta all’inchiostro. «Tu mi hai sporcato con il tuo nero d’inferno, mi hai rovinato per sempre!»«Aspetta» gli rispose l’inchiostro. «Io non ti ho sporcato, ma ti ho rivestito di simboli. Ora tu non sei più un foglio di carta, ma sei un messaggio. Tu custodisci il pensiero dell’uomo, sei diventato uno strumento prezioso».Infatti, di lì a poco, rimettendo ordine sulla scrivania, qualcuno vide quei fogli sparsi e li radunò per buttarli nel fuoco. Ma, all’improvviso, si ac-corse del foglio “insudiciato” dall’inchiostro: e perciò buttò via gli altri e rimise al suo posto quello che portava, ben visibile, il messaggio dell’in-telligenza.

(da Favole, Fo. III. 27 r.)

El paper i la tinta

Un full de paper que era damunt d’un escriptori amb altres fulls, un bon dia es va adonar que estava tot ple de signes. Una ploma, mullada amb tinta negríssima, hi havia traçat un munt de dibuixos i de paraules.

–Per què m’has hagut d’humiliar d’aquesta manera? –digué, ressentit, el full de paper a la tinta. –M’has embrutat amb aquest negre del diable! M’has fet malbé!–Espera! –respongué la tinta. –Jo no t’he pas embrutat, t’he cobert de símbols. Ara ja no ets un full de paper, ara ets un missatge. Custodies el pensament dels homes i t’has convertit en un instrument preciós.Efectivament, al cap d’una estona, algú que ordenava l’escriptori va veu-re tots aquells fulls escampats i els arreplegà per llençar-los al foc. Però, de sobte, s’adonà que hi havia un full “tacat” de tinta. Aleshores va de-cidir llençar els altres fulls i deixar al seu lloc el que portava, ben visible, el missatge de la intel·ligència.

“Fàules de Leonardo da Vinci”Traducció: Assumpta Forteza

7Tornaveu

Il·lustració: Rosanna Casano

8 Tornaveu

Ens referim a l’antic Convent de Santa Caterina, construït pels frares domi-nics al s. Xiii i ubicat on avui hi ha el Mercat que porta el mateix nom.

Havia estat el convent més important de la ciutat i en fou el primer edifici gòtic. L’esglé-sia tenia una sola nau, de 55 metres de llarg per 15 d’ample i 25 metres d’alçada. De tant alta i esvelta, la gent popularment l’anome-nava la Catedral dels frares. A la façana te-nia un immens rosetó de quasi nou metres de diàmetre i una portalada esculpida, pre-cedida per un porxo d’amples arcades que donava a l’actual placeta, entre els carrers de Freixures i Semoleres. Al nord hi havia un claustre d’arcs bessons, sota un campa-nar octogonal, coronat amb una agulla.

El Convent arribà a tenir una biblioteca im-mensa, amb més de 22.000 volums. A les seves dependències s’hi reuní en assemblea durant vint anys, entre 1249 i 1269 la insti-tució de govern de Barcelona, el Consell de Cent, amb representants dels tres estaments urbans: ciutadans, mercaders, i artistes i menestrals.

Avui recordarem un dels edificis més impressio-nants que ha tingut mai el nostre barri i la nostra ciutat. Però, a diferència del que ha passat amb altres articles d’aquesta secció, aquesta vegada no el podreu anar a visitar... perquè ja no existeix.

Santa Caterina, abans del Mercat.

El Convent, segons un dibuix de Lola Anglada.

Clau de volta de mitjan del s. XiV, feta amb pedra de Montjuïc, procedent del Convent, amb una imatge de Santa Caterina.

El nostre barri

9Tornaveu

El frare dominic Ramon de Penyafort, con-seller de papes i reis, hi visqué durant més de trenta-cinc anys. Amic i assessor en te-mes jurídics del rei Jaume I, quan morí, hi fou enterrat. El seu sepulcre, gòtic i fet de marbre, va ser una ofrena del gremi de mer-caders. Segles més tard fou traslladat a la Catedral, on encara és avui.

Al llarg dels segles el conjunt patí reformes i ampliacions, fins que al s.XIX la situació políti-ca féu que el convent passés a mans públiques i s’acabés enderrocant per motius urbanístics. El 1848 s’edificà el mercat d’estil neoclàssic, obra de l’arquitecte Josep Buixareu i el 1997 el també arquitecte Enric Miralles en realitzà un projecte de rehabilitació. Durant les obres, sortiren a la llum part de les restes de l’antic convent i d’una cripta.

En la premsa d’aquells anys vam llegir que el projecte s’adaptà a la troballa i que preveia

passarel·les i accessos que haurien permès ob-servar i visitar les restes del convent i una sala audiovisual per complementar la visita. Tam-bé parlaven de reservar un espai per situar-hi diverses activitats de restauració relacionades amb les restes o, fins i tot, de fer un Museu amb les restes trobades, que tindria un accés a través d’una escala fins a la cripta subterrània, que també es podria observar a través d’una base envidriada.

Després d’una remodelació del Mercat que va durar quasi set anys, inauguració l’any 2005 (amb goteres i tot!) i un cost de 13 milions d’euros, sembla que no va quedar gaire pres-supost per a l’aspecte cultural. Però, malgrat tot, a la part del darrere del Mercat, hi ha l’anomenat Espai Santa Caterina, un modest centre d’interpretació arqueològica, amb vis-tes a una petita part de les restes, i amb uns plafons i faristols amb plànols, esquemes i explicacions, que ens poden ajudar a enten-dre una mica més el passat d’aquest indret.

OriOl Garcia i QueraClaustre gòtic. Dibuix de J. Renart.

Antic gravat de l’Església

10 Tornaveu

Lletra menuda - Arquiset 10x10

Durant el curs passat 2008-09, els nens i nenes de 4t van iniciar la seva participació en un projecte organitzat pel col•legi d’arquitectes de Catalunya (COAC) Tallers d’arquitectura ARQUISET 10x10Es tracta d’ un projecte cultural que té com a objectiu apropar l’arquitectura i la figura de l’arquitec-te a la societat, i en particular, als nens i nenes de les escoles d’educació primària (8 i 12 anys).

Fem d’Arquitectes?

El treball se centra en l’estudi d’un edifi ci de serveis municipal: la biblioteca pública i, concreta-ment, en el nostre cas: la Biblioteca Bonnemaison.

En aquest taller els nens i les nenes han fet:Estudi dels equipaments del barri de ciutat VellaVisita guiada a la biblioteca a càrrec d’unes estudiants d’arquitecturaUns tallers a l’escola per realitzar murals i maquetes

Treballem sobre el plànol del districte

Quins edifi cis d’equipaments tenim en el nostre barri?On són?Com els reconeixem en el plànol del districte?

Cada escola participant realitza el mateix treball sobre el seu districte, després amb tots els plànols junts es veuran tots els equipaments de la ciutat.Hem pintat els diferents equipaments i serveis de Ciutat Vella amb els colors que indica la llegenda:

BibliotequesMuseus, Teatres, Auditoris, Centres CívicsEquipaments esportiusEnsenyamentAdministracions, Mossos i BombersMercats i recintes firalsParcs i jardins (zones verdes)Cap i hospitals

Què és una biblioteca? Com funciona?

L’objectiu és entendre el funcionament general de la biblioteca Bonnemaison, cada zona serveix per alguna cosa diferent i el mobiliari s’adequa a les necessitats de cada servei. Els nens i nenes prenen mides del mobiliari. Les mides del mobiliari estan adequades a les mides dels objectes i de les persones.

11Tornaveu

Hem anat a la biblioteca a veure els espais i a prendre mides de tots els mobles. Portàvem un cordill que hi havia marcat el metre i marques cada 10 centímetres.Les estudiants d’arquitectura ens van fer fixar en les diferents sales, en les prestatgeries, en com estaven les taules i cadires segons el tipus de lectura que s’hi feia....

Hem repartit la classe en dos grups i hem fet dos murals: una planta i un alçat a escala real.

12 Tornaveu

Entre tots hem fet uns enormes murals, amb nens i nenes que utilitzen la biblioteca: seuen a les taules, van a buscar un llibre, s’ajupen per buscar un llibre en una prestatgeria baixeta, treballen a l’ordinador... Hem estudiat les mides del cos i la seva relació amb les mides del mobiliari. Els murals ens han quedat molt ben fets.

Llum i espai, fem una biblioteca

Es tracta de treballar l’espai en relació a la llum que entra en un edifici. Segons la llum, com es disposen les sales de lectura, l’en-trada...Fem una maqueta tenint en compte l’orien-tació i diferència de llums (llum sud, llum nord).

Ens han donat 5 rectangles de cartró que corresponen a les 4 façanes, nord, sud, est i oest i el sostre.

Tenint en compte que a Ciutat Vella hi arriba poca llum als edificis, hem fet unes biblio-teques amb moltes obertures i entrades de llum, fins i tot pel sostre, com a la nostra escola.

A la façana sud hi calen més proteccions per la llum, mentre que a la façana nord no fan falta i s’han de posar més obertures perquè mai hi toca el sol directe.

13Tornaveu

Finalment, s’ha fet una exposició al COAC amb els nostres treballs i d’altres escoles, durant la setmana de l’1 al 8 d’octubre. El dia de la inauguració hi hem anat uns representants de la classe de 5è en nom de tots els seus companys. Els hi han donat un diploma. El treball ha estat molt interessant, ho hem passat molt bé.

Tornaveu 13

14 Tornaveu

Notícies

El passat mes d’octubre el Departament d’Educació i el Ministeri d’Educació van organitzar a Barcelona les primeres jornades sobre èxit educatiu i autonomia de centres, amb la participa-ció d’uns vuit-cents professionals de l’àmbit educatiu de totes les comunitats autònomes.

Un dels objectius d’aquesta trobada era conèixer, presentar i intercanviar experiències i pràctiques educatives. La nostra escola ha estat un dels centres escollits pel departament per rebre la visita dels participants.

Quan ens van fer la proposta des del Departament, a l’escola tot just acabàvem d’iniciar un nou pe-ríode i tots estàvem en ple procés d’adaptació. Per això, d’entrada ens va agafar una mica de “por escènica”, però ben aviat vam pensar que per què no explicar aquesta realitat. I ens vam posar a pensar i a treballar en el congrés.

El primer objectiu va ser presentar la nova situació que vivim amb normalitat, acabem de comen-çar un nou equip directiu, vuit mestres nous, i un Pla d’autonomia per tirar endavant. Però tot això impregnat de les ganes i la il·lusió que ens fa seguir treballant pel bon funcionament de l’escola. De seguida ens vam adonar que aquesta era la nostra realitat i calia presentar-la com una realitat habitual, amb els pros i contres que això comporta, a moltes escoles públiques catalanes.

Superat aquest primer moment ho vam tenir més fàcil, només calia mostrar el que fèiem, on som i cap a on volem anar. Els alumnes van ser els veritables protagonistes del nostre Èxit Educatiu. La Coral els va rebre donant la benvinguda amb la melodia d’en Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Seguidament amb una pràctica, que estem portant a terme amb força assiduïtat i que tant els alumnes com els mestres valorem com a molt enriquidora, vam organitzar els tallers de ciències, ja que coincidia amb la setmana de la ciència. Els 125 alumnes, des de P-3 fi ns a 2n, dividits en 12 grups, amb 12 mestres i repartits en els se-güents tallers i els seus espais corresponents: Bombolles, imans, tubs, pes, llargada, capacitat, fl otació, ombres, lupa, pla inclinat, bufar, el guix i el vinagre.Així van mostrar als nostres amfi trions que es poden fer: hipòtesis, experimentar, comprovar, ob-servar i treure conclusions, amb els recursos que disposem a l’aula de ciències. Els nostres nens i nenes estaven fent ciència.

El tercer moment va ser més complicat, calia distribuir pel petit Palau de la família Dou a cin-quanta companys d’altres comunitats, mostrar els 12 tallers i fi nalment trobar-nos a la biblioteca per explicar el nostre Pla d’Autonomia. Ho vàrem poder fer tot. Els professionals convidats van

15Tornaveu

poder veure l’escola amb un bon funcionament metodològic, que té en compte el tractament de la diversitat i la inclusió de tots els nens i nenes en les situacions d’aprenentatge, i es van mostrar molt interessats pel nostre projecte pedagògic.Els pares, com sempre, van ser-hi presents i ens van acompanyar en aquesta nova experiència. El te verd va tornar, un cop més, a ser protagonista.

Al setembre ens preguntàvem si en seríem capaços...

Al congrés algú va dir:“ Para educar hay que creerse lo que se está haciendo”

Gràcies a totes i a tots.Equip Directiu.

Tornaveu 15

Oooooh Benvinguts! Passeu... passeu...

Ara fa 150 anys, el 7 de juny de 1859, s’aprovava el Pla de Reforma de Barcelona, obra d’una de les ments barcelonines més lúcides: Ildefons Cerdà. L’ajuntament actual va declarar el 2009 Any Cerdà, i durant molts mesos s’han realitzat una bona colla d’activitats a l’entorn d’aquest gran arquitecte.

Però més enllà de tot això, mireu quins nous companys ens ha fet arribar a l’escola l’Any Cerdà! Benvinguts!

Per a més informació sobre els actes de l’Any Cerdà www.anycerda.org

18 Tornaveu

Colònies - 1r

Què sabem de la prehistòria?

RAFA: EREN ELS HOMES QUE VIVIEN FA MOLTS ANYS.

NERVIN: HI HAVIA MARAQUES, PALS...

ESTER: EREN ELS INSTRUMENTS.

SÓN IGUALS QUE ELS QUE TENIM A L’AULA DE MÚSICA?

ISMAEL: NO, PERQUÈ NO EXISTIA EL FERRO.

COM ELS FEIEN?

MOUHSSIN: AMB FUSTA.

SELMA: AMB PEDRES.

MARTIÑO: LA PREHISTÒRIA VA EXISTIR ABANS QUE S’EXTINGUISSIN ELS MAMUTS.

JANA: VAM FER UN INSTRUMENT, UN BRUNCIDOR.

DUNA: AMB UNA FUSTA, AMB SILEX, QUE ÉS UNA PEDRA QUE TALLA, VAM TALLAR LA FUS-TA I LI VAM POSAR UNA CORDA.

ESTER: SERVIA PERQUÈ PLOGUÈS.

MOHAMED: QUAN TOCAVEN TOTS ELS INSTRUMENTS ERA PERQUÈ ESTAVEN CONTENTS.

19Tornaveu

RITA: DORMIEN EN TENDES DE PELLS D’ANIMALS, LES AGUANTAVEN AMB PEDRES GROSSES I TRONCS.

CARMEN: FEIEN EL FOC PER ESCALFAR-SE.

UNAI: I PER POSAR MÉS GUST AL MENJAR.

MOHAMED: VAN FER EL FOC AMB PEDRES, LES VAN PICAR I SORTIEN “XISPES”.

ISMAEL: I AMB PALS, EN UNA FUSTA PLANA FREGANT EL PAL.

MEDHI: ELS ANIMALS ELS CAÇAVEN AMB FLETXES I LLANCES.

NAIM: EREN DE FUSTA I UNA PUNTA DE SILEX.

DUNA: NO TENIEN BOTIGUES.

RITA: PER FER FOC POSAVEN UNA MICA DE PALLA.

JANA: AL PRINCIPI VIVIEN EN COVES.

ESTER: TAMBÉ FEIEN EL FOC PERQUÈ NO VINGUESSIN ELS ANIMALS A LES CABANES.

MARTIÑO: I PER TENIR LLUM.

RITA: LA ROBA TAMBÉ LA FEIEN AMB PELL.

ESTER: TAMBÉ FEIEN SERVIR LES PEDRES PER TIRAR ALS ANIMALS.

DUNA: NO TENIEN MANTES ES TAPAVEN AMB PELL D’ANIMALS.

NOA: NO TENIEN LLITS.

CARMEN: A TERRA POSAVEN UNA MICA DE PALLA.

RITA: I SI NO, PELL D’ANIMAL.

MARIA: PINTAVEN A LES PARETS DE LES COVES.

20 Tornaveu

TOTS: PINTAVEN AMB ELS DITS.

MEDHI: TAMBÉ PINTAVEN AMB FANG.

RITA: LA PINTURA NEGRA LA FEIEN AMB CARBÓ.

RAFA: PINTAVEN ELS ANIMALS QUE CAÇAVEN.

ESTER: TAMBÉ PINTAVEN COM TIRAVEN LES PEDRES ALS ANIMALS.

NAIM: PINTAVEN MAMUTS.

RITA: HO DIBUIXAVEN TOT PER SABER QUÈ FEIEN.

MARIA: MENJAVEN AMB LES MANS.

ESTER: VAN FER CULLERES DE FUSTA.

RITA: EL PRIMER INSTRUMENT AMB OSSOS, VAN FER FORATS I VAN FER UNA FLAUTA. ELS OS-SOS ELS TRENCAVEN AMB UNA PEDRA PERQUÈ A DINS HI HAVIA UNA COSA QUE ELS HI AGRADAVA MOLT.

UNAI: ES POSAVEN UN PAL PER TIRAR MILLOR LA LLANÇA.

RITA: POSAVEN PEDRES AL VOLTANT DEL FOC.

NOA: NO TENIEN CADIRES

ESTER: DINS DE LES CABANES HI VIVIEN DOS O TRES PERSONES.

COM SABEM TOT AIXÒ?

MARTIÑO: PERQUÈ HI HA ARQUEÒLEGS.

UNAI: QUE BUSQUEN OSSOS.

Barcelona, 13 d’octubre de 2009

21Tornaveu

Colònies - 6è

El Delta de l’Ebre

Aquest octubre hem anat de colònies al Delta de l’Ebre.Durant els quatre dies que vam ser allà, vam fer moltes activitats.

Una d’aquestes activitats va ser anar des de Deltebre fins a la desembocadura del riu amb una barcassa, per agafar mostres d’aigua del riu a diferents profunditats, comprovar la trans-parència de l’aigua amb el disc de Secchi i agafar mostres de plàncton.

No sabíem perquè havíem d’agafar l’aigua a diferents profunditats, però vam fer-ho.

La Barcassa es va posar en marxa i mentre arribàvem al lloc on agafaríem les mostres, vam anar observant els ocells, la vegetació de ribera, els conreus, els estris de pesca, les urbanitzacions i…totes les deixalles que van pel riu fins a la desembocadura. Vam començar el viatge anant en direcció cap a l’interior i des-prés de deu minuts va parar la barcassa.Primerament vam mesurar la profunditat del riu en aquell punt. Hi havia 5 metres de fondària.Llavors per agafar la mostra d’aigua, vam introduir una can-timplora de plom amb un tap de suro lligat amb una corda, quan va tocar el fons, vam estirar la corda i la cantimplora es va omplir; la vam pujar i vam posar l’aigua recollida en una ampolla, la nº1.En el mateix punt vam agafar una altra mostra d’aigua, aques-ta vegada de la superfície i la vam posar en una altra ampolla, la nº2.

Quan vam arribar al Camp d’Aprenentatge, vam portar les mos-tres d’aigua del riu al laboratori.

Després de dinar vam agafar les mostres d’aigua i vam mesurar 250cc de cada una amb una proveta i les vam posar a bullir en dos fogonets.

Quan l’aigua es va evaporar, vam veure que en el pot de l’aigua de la superfície no va quedar sal. En canvi, en el pot on hi havia l’aigua de 5 metres de profunditat va quedar molta sal al fons.

La conclusió que vam treure va ser:

L’aigua del mar entra per la desembocadura i arriba cada cop més endins del riu.Com que pesa més perquè porta sal, es queda al fons.

Això passa perquè cada cop arriba menys agua del riu a la desembocadura, a causa de la quantitat d’embassaments que té el riu Ebre, i que retenen molta aigua.L’aigua de la desembocadura cada vegada serà més salada i no servirà per regar ni perquè puguin beure els ocells

Per evitar que això arribi a passar hem de reduir el consum d’energia elèctrica.

Com?Doncs, per exemple:Apagant els llums quan no els fem servir.Apagant la TV des de l’aparell.No abusar de la calefacció ni de l’aire condicinat.Jugar amb joguines que no gastin electricitat.

Segur que si penses una estona se t’acudiran més maneres de no gastar tanta energia elèctrica. LES NOIES I ELS NOIS DE 6è.

23Tornaveu

Digue’m què n’opines

Todo un reto a batir a la hora de que exista un entendimiento entre culturas. Pero además, existen otros aspectos a

tener en cuenta, quizás más profundos, que tienen que ver con la forma de situarse en el mundo, en la manera de organizar y vivir la vida; reglas para las relaciones padres/hijos, modos de tratar las emociones, modo de concebir la pobreza, situación de la mujer, relación con los animales, modo de entender la natalidad, concepto de limpieza, lenguaje corporal, naturaleza de la amistad, ritmo de trabajo, concepto de belleza, y hasta la for-ma de mirar.

Las relaciones entre personas, comunidades, culturas distintas no se encuentra en un mo-mento idóneo. Confl ictos en muchas partes del planeta lo atestiguan. La globalización y las corrientes migratorias son algunos de los mo-tivos de que vivamos un momento de intercul-turalidad, cuando menos delicada.

Ante este panorama quiero resaltar el ejemplo de positiva multiculturalidad de la que disfruta-mos en nuestro colegio. Quizás no nos demos cuenta y quizás con toda naturalidad, logramos una sana convivencia que nos enriquece. Y no sólo a los niños, a los que le aporta un pilar fundamental de su desarrollo y formación, sino que a los papás también. Porque las escuelas son, genéricamente, centros educativos y en mayor o menor medida, todos aprendemos.

La educación intercultural es un reto que impli-ca a toda la comunidad escolar; padres , profe-sores y alumnos. En el C.E.I.P. CERVANTES se

Cuando hablamos de una cultura, en general, nos fijamos en los aspectos más evidentes, reconocibles, como la lengua, las creencias, la historia, las costumbres, etc.

Multiculturalidad

da la circunstancia de la implicación, dando las razones del exitoso bagaje.Es esencial un proyecto educativo adecuado, unas directrices que el centro marque como camino a seguir. Y en ese aspecto en el Cer-vantes es algo que se respira desde el primer momento. En todo caso, en la web del colegio podemos leer que la misión del centro es: «in-novem la pràxis educativa tenint en compte la diversitat cultural, lingüística, d’estils d’apre-nentatge i de socialització i les aportacions de la psicologia i de la pedagogia; considerem la realitat de la globalització; estem atents als avenços tecnològics d’accés a la informació i de gestió de la comunicació. Volem assolir una millora real dels processos educatius i dels aprenentatges per a, en defi nitiva, aconseguir que els nostres alumnes siguin capaços, en acabar l’escolarització bàsica (3-18), d’adquirir coneixement i desenvolupar-se com a perso-nes competents i ciutadans responsables en el món que els ha tocat viure».

Pero si el proyecto educativo es importante, la aportación personal, individual, humana es in-dispensable. Integración, solidaridad, actitud, aptitud, empatía, tolerancia, generosidad, apor-tación, compromiso, etc. El impulso hacia el res-peto y la convivencia parte del reconocimiento de que existen maneras de vivir e interpretar el mundo diferentes a las nuestras y que merecen toda la consideración, aunque toda cultura, in-cluída la propia, tiene aspectos criticables.

Mi más sincera felicitación a tod@s.

JOrDi lÓPeZ

24 Tornaveu

La Crònica

Dissabte, 28 de novembre de 2009, al pati de l’escola.

Arribem, ens posen un adhesiu amb el nostre nom. En aquests moments els cuiners, pares i mares, preparen el xai. A les 14:30h els nens dinen. A les 15:00h dinen els pares i les mares al pati de baix.Mentre, unes mares musulmanes han estat ballant al pas de la música. I hem tingut una sorpresa...Ha vingut a la festa l’ex directora, la Isabel Nadal!!! Després han vingut els pastissets, que, per cert, estaven boníssims. Després dels pastissets tothom tenia fred i hem entrat al menjador, on el pare de la Marian ens ha explicat per què se celebra la festa del xai.

Pares marroquins

Què és la festa del xai?

La festa del xai se celebra perquè el nostre profeta un dia, en el seu somni, Déu li va dir que matés al seu fi ll. Però era per comprovar si obeïa a Déu. Ell ho anava a fer i just aleshores va sortir l’àngel Gabriel i li va donar de recom-pensa un xai. (Dounia)

Com es mata el xai?

Agafes un ganivet ben afilat perquè el xai no pateixi, te l’amagues al darrere i li talles el coll.(Moustafa)

Pare del Babin

D’on ha sortit la idea de fer la festa del xai a l’escola?

L’Ampa ho ha proposat, i direcció ha deixat l’escola per fer la festa del xai, perquè hem de respectar la religió musulmana, tal i com nosaltres fem el concert de Nadal aquí a l’escola.

Quanta gent ha vingut a la festa?

Aproximadament han vingut 65 persones, entre pares i mares, nens i nenes i mestres de l’escola.

La Festa del xai

25Tornaveu

Cuineres i cuiners

Us agrada cuinar xai?

Sí, m’agrada molt cuinar xai. Tots els que estem cuinant ens ho estem passant molt bé. (Miguel)

És fàcil? O difícil?

És fàcil, sobretot si t’agrada cuinar. I a mi m’agrada molt cuinar xai! (Gabino)

Han vingut aquests profes...

L’Amparo, la Montse (directora), la Magda i la Isabel (ex directora)

Per què has vingut a la festa?

Perquè les festes que organitzen els pares i les mares són molt divertides, i ells també. (Amparo).

Magda, t’agraden les festes marroquines?

És la primera vegada que vaig a una festa marroquina, però m’ha encantat.

EL MISTERI DEL FORAT DEL PA MARROQUÍ

El pare de la Irene ens ha explicat el misteri del forat del pa marroquí. Aquesta és la història: El pare de la Irene va anar al desert del Sàhara i es va fer amic d’un Berber molt vell que el va convidar a casa seva, juntament amb els seus amics. Com que van anar-hi durant el ramadà, no-més podien prendre pa i te. Quan els hi van portar el pa, tenia un forat al mig i el pare de la Irene va preguntar:

—Per què té un forat el pa?I l’avi va demanar-los que l’acompanyessin al forn on havia fet el pa. Hi havia un forat al terra i una tapa feta amb caca de vaca seca. Quan tenies la massa feta li feies

26 Tornaveu

un forat al mig i el ficaves dintre del forat del terra a un costat. Quan el pa estava cuit queia al mig i tu amb un pal de ferro amb un ganxo a la punta treies el pa pel forat que havies fet abans.

Si vols saber com es fa el te marroquí...Poseu aigua a bullir,Quan bull se li posa una cullerada de te per sis gots d’aigua,Se li posa menta, sucre al gust i es deixa reposar

Els reporters i les reporteres:

Irene, Lola, Dounia, Tomàs, Babin i Ramon.

Ja estem esperant la propera festa de l’escola…

27Tornaveu

L’Ampa informa

La figura dels pares delegats pretén ser una eina més per facilitar i fluidïficar la comunicació entre les famílies, l’escola i l’AMPA, i alho-ra col·laborar o ajudar de forma activa en totes aquelles activitats

que es facin durant el curs escolar.

Aquest any, tant des de la mateixa AMPA com des de la direcció de l’escola, es pretén impulsar i potenciar la seva funció. Per aquest mo-tiu s’acabaran de definir les seves tasques a través de les propostes i aportacions que surtin de la primera reunió de delegats, que estem intentant programar per a aquest mes de febrer. També s’escoltaran i valoraran totes les propostes que tots els pares/mares feu arribar als vostres delegats de curs o membres de l’Ampa.

Funcions que es volen anar consolidant:

— Col·laboració activa amb les festes organitzades tant per l’AM-PA com per l’escola, ja sigui bé d’una manera directa, o bé in-directament, buscant pares o mares voluntaris per muntar aque-lla festa o activitat. L’AMPA col·labora en les festes anuals de la Castanyada (novembre), Nadal (desembre), Festa de la Pau (ge-ner), Carnestoltes (febrer), Sant Jordi (abril) i fi de curs (juny). Exemple: Per la festa de la castanyada es necessiten pares o ma-res voluntàries per fer de castanyeres. A través del boca orella, els delegats intentaran buscar entre els pares del curs que representen algun voluntari, doncs, a vegades hi ha pares que no poden assistir a les reunions fixades per organitzar aquestes festes i acaben per no assabentar-se ben bé què es farà i quines necessitats hi ha, o com hi poden col·laborar.

— Fer arribar propostes o inquietuds dels pares-famílies d’un curs en concret. Aquestes hauran de ser d’interès comú i es pre-tén que serveixin per millorar el bon funcionament del curs. Exemple: Hi ha pares de P3 que, per problemes d’horaris, no varen poder assistir a la reunió informativa de principi de curs, i no saben ben bé quins horaris d’activitats fixes fan els seus fills al llarg de la setmana (quin dia tenen psicomotricitat i amb quin professor ho fan, per exemple, o què es farà en els tallers,…) i proposen, via de-legats, que aquestes informacions d’interès comú es donin per es-crit a tots els pares de P3 a principi de curs, via motxilla. Això seria una possible proposta a tenir en compte de cara a l’any vinent.

Altres temes concrets o puntuals en els que també estaria indicada la intervenció dels delegats:

Delegats de classe

Qui són? Els delegats de classe són dos pares o mares que surten de forma voluntària a la primera reunió de curs, la qual té lloc a finals de setembre.

28 Tornaveu

— Buscar pares/mares pel reciclatge de llibres de fi nal de curs i conscienciar que aquesta tasca repercu-teix en tota l’escola, ja que fomenten el reciclatge i l’estalvi de les famílies.

— Recollir propostes de pares per fer o muntar coses d’interès comú. Per exemple, un pare que s’ha assabentat que en un altre CEIP han fet una xer-rada molt interessant sobre un tema, però no sap amb qui ha de parlar per proposar-ho. Ho parla amb el delegat i aquest farà arribar la proposta a l’escola o a l’Ampa, que serà qui sospesarà la possibilitat de fer la xerrada i farà els tràmits ne-cessaris perquè això sigui possible.

— Engrescar els pares i mares a participar en la re-vista de l’Ampa, explicant una mica com i de quina manera.

Una primera feina feta pels delegats aquest any ha estat agafar tots els noms, telèfons i/o emails de contacte de cadascun dels pares i mares de cada curs, per tal de poder fer arribar informació de tot allò que sigui del vostre interès. Sabem que encara hi ha gent que no rep els emails de l’Ampa, però s’està treballant per intentar solucionar-ho.

Bé, i per fi nalitzar, també s’ha de dir que, com haureu pogut comprovar vosaltres mateixos, la funció dels delegats és una proposta que encara s’està acabant de consolidar i, per tant, necessitarà un temps de rodatge per acabar de funcionar com cal. Esperem, però, que amb l’ajut i col·laboració de tots ben aviat en poguem veure els fruits. Almenys aquesta és la voluntat de tots. Per qualsevol cosa també us podeu adreçar directament a la coordinadora de delegats d’aquest any, l’Eulàlia, delegada de P4.

EULÀLIA ARMENGOL

P4Eulàlia Armengol

Kiara Cristy

Mireia Calmell Marlen Unda

P3 P5Mireia Ramos Falta voluntari/ària

?

AQUÍ TENIU ELS DELEGATS DEL

CURS 2009-2010

29Tornaveu

5èEmma Zurita

Lotfi Bouhsaien

P43rMaijo Fresno

Juanjo Pérez-Montes

1r Eva de Lera Sílvia Ibáñez

2nPaula Segarra Joan García

6èMontse Fort

Falta voluntari/ària?

4tMercè Gil

Alberto Malavía

30 Tornaveu

Entreteniments

L M K D F J F A N T A S T I C E A

U A O U D O I N E T E S U C I T L

3 D H M P G C X Y G R T O S A D L

P A S B J J C Q T N N Y S I U O E

A G E O P L I S A E N E M O J L T

H A R R Y P O T T E R U S R P U I

G S E J I B R A T A V A B M A I T

H C O C C U S N O S P M I S L G S

R A T A T O U I L L E S U C G L G

U R F N Y T Q P H M P I U S A U U

E A S H L S E T E N A M L E B O B

FICCIÓ HARRY POTTER

NEM

O

MA

DAG

ASCAR FA

NTÀSTIC

SIM

PSO

NS 3D

BUG

SBUNNY R

ATATOU

ILL E

© N

ICO

31Tornaveu

L’escola per dins

Quin tros de patge!

I que contents que estan els nens i les nenes del Cervantes amb la seva visita!

LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8TEL/FAX. 933190078

ENMARCACIONESMARCS ARIAS SL

SANT PERE MES BAIX 16TEL. 933190061

AV FRANCESC CAMBÓ 30-36QUIOSC ANGEL

FRANCESC CAMBÓ 23

Sant Pere Més Baix, 61 08003. Barcelona

GRAN BODEGA EL MAESTRAZGOSant Pere Més Baix, 90

CARNISSERIA PEPITASant Pere Més Baix, 84

Rda. Sant Pau 793 441 51 92

tapas@barlapepa.com

Rosa Negra. Via Laietana 46. 93 310 17 98Rosa del Raval. C/ dels Àngels 6. 93 304 26 81

www.rosanegrabcn.com

Cosmètica i productes naturalsPlaça de St. Pere, 8

93 319 68 58www.granola.es